Desembre de 1892
Des de la distància dels 120 anys que ens separen resulta sorprenent la intensa activitat dels músics i cantors de La Primitiva al desembre de 1892, especialment pel que fa a la música religiosa: mentre que la banda participava en la processó de la Purissima i l’acompanyament a Santa Llúcia -patrona dels paperers-, l’orquestra i capella feia les funcions religioses corresponents a estes festivitats més la missa a Sant Maure i la pròpia de la Nit de Nadal.
Però entre els actes celebrats al desembre de 1892, que s’hi repetien anualment i dels quals huí només resta amb música la missa de l’Ajuntament al patró Sant Maure; aquell llunyà 8 de desembre de 1892 hi va haver un extraordinari: la celebració de la proclamació oficial de la Immaculada Concepció de la Verge Maria com a patrona de l’arma de infanteria.
La Immaculada, patrona oficial de la infanteria
Tot i que venerada com a tal de molt temps abans, aquell huit de desembre de 1892, ara fa 120 anys, la «Puríssima» era per primer cop oficialment proclamada patrona de la infanteria.1 Per celebrar-ho els militars que guarnien Alcoi van muntar una comissió per organitzar una missa solemne a la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc -la qual va estar engalanada per a l’ocasió-, i un dinar oficial a la Fonda del Comercio. A la caserna hi va haver dinar especial per als sergents i ranxo extraordinari per a la tropa i, a més, permís per assistir al teatre.
A las 9 y media empezó la solemne Misa Mayor a la que asistieron los jefes y oficiales del 2º Batallón de la Princesa y de la Zona militar y una compañía con bandera, banda de cornetas y escuadra de gastadores.
La orquesta de la Música Primitiva, interpretó la Misa del maestro Mercadante, y ocupó la sagrada cátedra el elocuente orador doctor D. Francisco Navarro2, cura de dicha parroquia y castrense de esta plaza. […] La función religiosa terminó a las once y media, costando gran trabajo salir del templo: tal era la multitud que en apiñada masa llenaba la nave y claustros del mismo. [El Serpis 10-12-1892]
Aleshores el Regiment de Infanteria «de la Princesa» estava format per dos batallons, el primer amb la plana major a Alacant, i el segon comandat pel tinent coronel Gerardo Boix3 a Alcoi. Tanmateix, la ciutat era cap de la zona militar núm. 42, al front de la qual estava el coronel Rufino Pérez Feijoó.4
La missa de Mercadante
Documentada al repertori de La Primitiva d’Alcoi al menys des del 1876 (Santonja, 1968: 35), es tracta de la Messa per a due tenori e basso con accomp. d’organo,5 en sol menor, dedicada al cardenal Morozzo. S’hi pensa que Saverio Mercadante degué escriure-la entre 1833 i 1840, temps en el qual va estar mestre de capella a la catedral de Novara, ciutat piamontesa d’on era bisbe l’esmentat Morozzo.
Aquesta missa presenta la particularitat de tenir només Kyrie, Gloria i Credo. A la còpia conservada a l’arxiu de La Primitiva, una mà anònima va afegir les dos parts que falten: Sanctus-Benedictus i Agnus. Tampoc s’hi coneix l’autor de la instrumentació.
Músics en les festes valencianes a les darreríes del XIX
La Missa de Mercadante va estar molt popular, Blasco Ibáñez en Cañas y Barro fa una referència a aquesta obra, també als músics de capella i banda, reflectint l’efecte que aquest tipus de festa produïa en aquells anys:
Tonet había preparado bien las cosas, ocupándose hasta de la música que se cantaría en la fiesta. Nada de misas célebres, que hacían dormir a la gente. Eso era bueno para los de la ciudad, acostumbrados a las óperas. En el Palmar querían la misa de Mercadante, como en todos los pueblos valencianos.
Durante la fiesta se enternecían las mujeres oyendo a los tenores, […] mientras los hombres seguían con movimientos de cabeza el ritmo de la orquesta, que tenia la voluptuosidad del vals. Aquello alegraba el espíritu, según decía Neleta: valía más que una función de teatro, y servía para el alma.
Al terminar, la muchedumbre se detuvo en la plaza esperando la hora de la comida. La banda de música, algo olvidada después de los esplendores de la misa, rompió a tocar a un extremo. La gente se sentía satisfecha … [Cañas y Barro @ wikisource]
Els músics de La Primitiva al 1892
Gràcies al llibre del comptador Evaristo Candela, que arreplega separadament les actuacions de la Corporació -orquestra i capella, i banda militar- al llarg del darrer decenni del segle XIX, s’hi poden conèixer els noms dels músics que participaren en cadascú dels actes, la distribució econòmica i altres detalls. Lamentablement per tractar-se d’un document intern, Candela no indica el segon cognom ni l’instrument, per la qual cosa és necessari acudir a altres fonts per tal de determinar la identitat dels músics.
Afortunadament, uns mesos després -al juliol de 1893- la banda va participar al certamen de València, ciutat que conserva a l’arxiu històric la relació dels músics amb el nom sencer de quasi tots i l’instrument amb que van participar al certamen. Encreuant ambdues informacions s’observa que majoritàriament els músics de l’orquestra i la banda eren els mateixos, alguns cantaven i uns pocs, com Antonio Pérez Verdú, de vegades cantava i altres tocava. Fins als nostres dies han arribat músics hereus d’aquesta tradició, com Copérnico Pérez Romá i Jaime Lloret Galiana, instrumentistes d’oboè i violí el primer, i baix i contrabaix el segon.
Orquestra de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892
José Jordá
M. Santonja
José Seva [Cabrera, saxòfon]
Lorenzo Moya
Carlos Vicens [García, requint]
Miguel Moltó [requint]
Julio Santonja [Cantó, saxòfon]
Francisco Santonja [Blanquer, trombó]
Antonio Casa [Ridaura, tromba]
Vicente Company [Pastor, tromba]
G[onzalo] Pareja [Sempere] (violoncel)
Enrique Lloréns [Moya, fliscorno]
Francisco Laporta [Valls, baix]
V. Candela
Francisco Cantó [Claver, flautí]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Rafael Llácer [Pascual, clarinet]
Rafael Miró [clarinet]
Pedro Payá [Moltó, clarinet]
José Amat [Ibáñez, bombardí]
José Gisbert [Reig, timbals ó Torregrosa, fliscorno]
Juan Torres [Monserrat, cornetí]
Rafael Peydro [Gironés, saxòfon]
Santiago Candela [Pastor, trompa]
Enrique Pérez [Laporta, trombó]
Lorenzo Moltó [Aura, baríton]
M[iguel] Antolí Blanquer, saxòfon
Arturo Bañón [Aura, flautí]
Rafael García [Muní, sarrusofo]
Capella de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892
José Badía
Francisco Moltó
Francisco Crespo
Francisco Aznar [Pérez, baix]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Antonio Pascual
D. Francisco Moltó, pbro (sochantre de la parròquia de Santa Maria)
José Carbonell
José Chinchilla (sochantre de la parròquia de Sant Maure)
Santiago Muntó
Rafael Bañón [Aura, saxòfon]
Enrique Badía
José Cantó
Romualdo Moltó
Camilo Pérez [Laporta, baix]
Tiples
Els tiples eren xiquets educands a la música, i no figuren els seus noms. Aleshores, com ja s’ha vist, era habitual que tots tocaren més d’un instrument. S’han estudiat alguns casos com el de José Mompó Colomina, qui debutà «amb el flautí, encara que també estudia clarinet, requint i violí» (Llorens, 2011).
Un altre cas, es el del prevere Francisco Moltó Payá, l’únic que mereix el tractament de «don» en el llistat de l’Evaristo Candela. Aquest mossèn va estar fins 1903 sochantre beneficiat de la Parròquia de Santa Maria i participava en els actes que s’hi feien a la seua parròquia. El mateix feia, pel que corresponia a la parròquia de Sant Maure, un seglar: José Chinchilla Sirvent.
————
1Per la Reial Ordre de la Reina Regent María Cristina de Habsburgo, de 12 de novembre de 1892.
2Dr. Francisco Navarro Martínez (Jarafuel, 1838 – Alcoi, 1900) rector de Sant Maure des del 1879 [«Don Francisco Navarro Martínez» Heraldo de Alcoy, 2-10-1900]
3Gerardo Boix Riera, essent General de Brigada va faltar el 7 de desembre de 1933 en Barcelona [La Vanguardia, 15-12-1933]
4Ascendit a coronel en agost de 1891 [El Correo Militar, 22-8-1891], va passar de comandar el Cuadro de reclutamiento de Alcoy núm. 27, a la Zona militar de Alcoy núm. 42 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 1-7-1892]. Al 1896 va estar destinat coronel en cap del Regiment de Guadalajara [El Correo militar. 29-5-1896]. Posteriorment i ja general de brigada, va faltar a València el 4-4-1904 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 6-4-1904]
5Hi ha un exemplar imprès de la segona edició (ca. 1870) al Colegio del Corpus Christi i catalogat al Catàleg Col·lectiu Valencià Sign: VAcp-Mus/CM-M-106. També s’hi poden escoltar uns fragments al lloc web AllMusic.
———-
FONTS i BIBLIOGRAFÍA:
Arxiu Municipal d’Alcoi. Hemeroteca
Arxiu Històric Municipal de València
Arxiu de la Corporació Musical Primitiva
Arxiu del Centro Instructivo Musical Apolo
Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Ministeri de Cultura. <http://prensahistorica.mcu.es>
Biblioteca Virtual de Defensa. Ministeri de Defensa <http://www.bibliotecavirtualdefensa.es>
Catàleg Col·lectiu Valencià. Generalitat Valenciana. Direcció General del Llibre i Biblioteques <http://bibliotecasvalencianas.cult.gva.es>
BON (1910): Caricaturas Alcoyanas. Alcoy, Litografía C. Albors
LLORENS, Ernest (2011): José Mompó Colomina. Un gran músic alcoià. (1889-1966). Música i Poble nº164 pp. 32-33. Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
SANTONJA SANTONJA, José (1968): Del sexto centenario de San Jorge (V) El 24 de abril de 1876. Revista ALCOY pp. 34-36. Asociació de Sant Jordi
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 