Dos d’Or: Crònica Concert Intercanvi Musical

Així va ser el dia de convivència musical de la Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical L’Aliança de La Torre de les Maçanes

Foto de família de les dues bandes (Foto: Pau Sanmiguel)

Pablo Martínez. En plena resaca modernista, el passat dissabte 28 es va celebrar el concert d’Intercanvi Musical que promou la FSMCV a la Casa de Cultura de La Torre de les Maçanes amb l’actuació de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la S.M. L’Aliança de la Torre de les Maçanes, dirigides respectivament per Àngel Lluís Ferrando i Jordi Monllor Oltra.

Brindis de germanor en el dinar previ al concert

‘L’estiuet de Sant Miquel’ es va deixar notar al llarg del cap de setmana amb unes temperatures pràcticament agostenyes arribant l’autobús des d’Alcoi cap a les 14 h. on seguidament part de la nostra banda va ser rebuda per membres de L’Aliança on a continuació es van ensenyar les instal·lacions i local d’assajos de la banda amfitriona. Seguidament, un dinar de germanor va tindre lloc en què es va poder constatar la bona sintonia entre les dues bandes si tenim en compte que el seu director Jordi Monllor és també bombardí de la nostra, pel qual era inevitable que estiguera present en les converses la figura d’Antonio Casa Ridaura, conegut com ‘el tío Piula’, músic homenatjat en el concert, que va ser també bombardí i president de La Vella i un dels fundadors i director de L’Aliança en els seus inicis. “La història es repeteix cent anys després…” es comentava entre bromes.

Abandserats i directors al passacarrer abans del concert

Cap a les 17.30 h. es va realitzar una cercavila conjuntament des de l’Avinguda d’Espanya fins a la Casa de Cultura novament amb els dos directors i abanderats al capdavant interpretant el pasdoble Primavera d’Antonio Gisbert Espí, compositor local que va ser premiat en el I Festival de Música Festera d’Alcoi allà per 1964. Seguidament i tal com estava anunciat, es va iniciar el concert cap a les 18 h. amb La Primitiva asseguda a l’escenari per a la primera part.

Presentat per Lídia Espí i Mar Fernández en representació de cada entitat, van introduir al públic en la figura d’Antonio Casa i el vincle que ha existit entre les dos corporacions gràcies a algunes col·laboracions de La Primitiva a les festes santgregorianes a principis dels anys quaranta i també a la figura de Fernando de Mora Carbonell que va actuar com a assessor musical i director en alguns moments puntuals. Seguidament, es va donar pas al director de La Primitiva, el mestre Ferrando, que va començar a dirigir les dues obres de Casa Ridaura programades, El últim tro, del qual podem parlar d’una quasi-estrena ja que no es té constància d’interpretació en un concert i la marxa de processó A la memoria de Francisco Aznar, de la qual, arran d’aquesta audició, s’ha pogut saber que es va compondre en 1919 i instrumentada per Julio Laporta Hellín. Les cançons més tradicionals d’ambdues poblacions van començar a escoltar-se amb el Centanarato musical de Jordi Monllor i El Pardalot de Juan Cantó Francés, de sobres conegudes pels seguidors de La Primitiva, que van poder reconèixer en les dos obres, temes com la Jota de l’Agulleta o el Boticari tancat a l’armari.

Moment del Concert de La Primitiva

Va arribar l’hora de la mitja part en què els dos presidents de les bandes Enrique Esteve i Manolo Valois es van intercanviar detalls i presents en record d’aquest dia. Per part de La Vella, un quadre de felicitació pel centenari de la banda amb la imatge de la Plaça d’Espanya, el castell de Festes i el Barranc del Sinc, mentre que L’Aliança va correspondre amb una versió impresa de l’article del músic i professor Antonino Castañer Llinares Breus apunts històrics sobre la relació entre la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la Societat Musical l’Aliança de La Torre de les Maçanes dedicat al benvolgut Ernesto Valor Calatayud i una fotografia emmarcada sobre la participació de la Primitiva a les festes torruanes de 1941.

Després vindria la segona part amb l’actuació de L’Aliança sota direcció de Jordi Monllor. Si La Vella va oferir un repertori encarat amb la banda amfitriona, aquesta va contestar amb un programa totalment alcoià continuant amb un altre deliciós cançoner com és El Noticiero Regional d’Evaristo Pérez Monllor, seguit de dues obres d’Amando Blanquer Musical Apolo i Les noces de llibertat, finalitzant el concert amb la sempre solemne i grandiosa Andante y Polonesa de Juan Cantó. El moment especial del concert va vindre quan en el mateix escenari es van ajuntar les dues corporacions per interpretar el pasdoble emblemàtic de L’Aliança, El cinc de copes d’Antonio Casa Ridaura, amb la consegüent foto de família. De segur que el ‘tío Piula’ estaria emocionat i orgullós, allà on estigui, del record d’aquest dia i del llegat que ens deixa amb la unió d’aquestes dues bandes posada en valor i redescoberta en els nostres dies. (Moltes gràcies a les fotos de Pau Sanmiguel cedides per l’Aliança de La Torre de les Maçanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Publicat dins de comarques, concerts, fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

José Benjamín González Gomis, premiat pel PluralEnsemble

La seua obra l’estrena el conjunt madrileny el dilluns 14 a Sevilla

Pepe González en una foto d’arxiu

PMB. El madrileny PluralEnsemble és un conjunt instrumental especialitzat en la música dels segles XX i XXI, fundat per Fabián Panisello, el seu director titular i forma part juntament amb Rioja Filharmonia (La Rioja) i l’Ensemble Kuraia (Bilbao) del Festival d’Ensembles, projecte intercomunitari que promou en les seues diferents seus a nivell nacional la difusió de les noves creacions en música a través de la gira de concerts que els diferents grups duen a terme durant els últims mesos de l’any. Aquesta entitat convoca tots els anys un concurs enfocat a compositors espanyols o residents a Espanya, menors de 35 anys, per incloure les seves obres a la Gira Nacional 2019. Els compositors seleccionats seran convidats a participar de les taules rodones de presentació que es realitzaran abans de cada un dels concerts de la gira.

Plural Ensemble estrena l’obra de Pepe González

El passat 4 d’octubre es coneixia que un dels guanyadors d’aquesta convocatòria ha estat José Benjamín González amb la seva obra Civis aetherei. L’estrena d’aquesta obra té lloc per aquesta formació el dilluns 14 d’octubre a Sevilla dins el Ciclo Internacional de Música Contemporánea Encuentros sonoros, el qual ofereix un total de dotze propostes constituint una edició més d’aquest cicle amb el principal objectiu d’oferir una panoràmica de la creació musical contemporània, edició que comptarà amb noves eines didàctiques enfocades a públics diversos per a una major comprensió dels fenòmens que envolten els sons del nostre temps.

 

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Àngel Lluís Ferrando, present als mitjans de comunicació

Entrevistat al programa De banda a banda d’A Punt Ràdio i vigent també en The Clarinet pel seu treball de Calvist on La Primitiva va enregistrar part de Huellas y memorias

Enllaç entrevista des del minut 40

Àngel Lluís Ferrando i Jordi Company als estudis d’A Punt Ràdio

PMB. El nostre director Àngel Lluís Ferrando va ser entrevistat pel presentador Jordi Company a la secció Solo del programa d’A Punt Ràdio De banda a banda emès el dissabte 5 d’octubre al matí. En ella, el músic, i no compositor, com li agrada autodenominar-se repassa la seva trajectòria vital i musical fent especial èmfasi en les seves composicions per a la Festa i obres audiovisuals i teatrals esmentant també les contribucions en forma d’articles divulgatius sobre la història de la música alcoiana.
D’altra banda, la prestigiosa revista americana The Clarinet ofereix en el seu número de setembre una petita ressenya signada per Barbara Heilmair on parla de les Dos piezas concertantes d’Enrique Calvist i els Treinta estudios para clarinete d’Antonio Romero publicats fa quatre anys per Bassus Ediciones que inclou un treball introductori del nostre director sobre Enrique Calvist. Traduïm a continuació el curt article:

“El professor de clarinet a Madrid, Pedro Rubio Olivares i la seva parella de duos, la pianista Ana Benavides González, ens han proporcionat un fascinant volum de música romàntica de clarinet d’Espanya. L’edició conté dues peces de concert que formen part de la sèrie Obras españolas del siglo XIX. Escrit durant els anys entre 1890 i 1896, Calvist podria haver compost les dues peces com a audicions per entrar a una banda de vent local. Vist amb els nostres ulls contemporanis, formen un bell recital intermedi o repertori d’estudi, o podrien servir de material útil per preparar les obres de clarinet de Carl Maria Von Weber.
Tant la Fantasia com el Capricho mostren patrons d’escales tonals i arpegis, incloses diverses o seccions de colors dins d’una estructura composta per un gran plomatge. Les obres de Weber s’havien estès per tota Europa amb el virtuós viatger Heinrich Baermann a principis del segle XVIII, i podem detectar i influir en les obres del Calvist 1890. L’última secció del Capricho presenta fins i tot un marcatge de “Tempo di Polaca”: un fort enllaç amb el moviment de Weber “alla pollaca” en el seu Concert de clarinet núm. 2, op. 74.
Les dues peces de Calvist van ser escrites originalment per a clarinet i banda de vent i van ser disponibles per primera vegada amb una reducció de piano. La partitura i les parts estan plenes d’indicacions de rendiment que seran d’utilitat per als intèrprets. Els pianistes, especialment els estudiants, apreciaran les indicacions de digitació que Benavides ha afegit minuciosament. A més, aquesta edició és el resultat d’un impressionant treball de recerca. Pedro Rubio i Ana Benavides han inclòs un informe editorial amb informació detallada sobre el seu enfocament, fonts i investigacions anteriors. Un altre estudiós (Àngel Lluís Ferrando Morales) també proporciona un context més detallat sobre la vida i la feina de Calvist. En general, la prova introductòria apunta cap a les possibilitats de la investigació posterior sobre Calvist, que va ser una figura important a Espanya com virtuós de clarinet, compositor, director de banda de vent i educador.”

 

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Repàs de Rams (anys 80): Pensant en alcoià

 

MAHOMET, pasdoble de Juan Cantó Francés. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1940, 1954, 1963, 1976 i 1981. (Audio: ‘Al Azraq’, Estudios Tabalet, 1981)

Anys 70

Primers concerts de La Primitiva amb Gregorio Casasempere com a director (Foto: Paco Grau-Arxiu Municipal d’Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com comentàvem al final de l’anterior capítol, l’arribada del nou i jove director Gregorio Casasempere Gisbert (Alcoi, 1958) en substitució de Jaime Lloret Miralles a principis de 1979, aporta nous aires de canvi en l’esdevenir de la banda. La transició social i política que experimenta el país després de la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia amb els primers governs de centre i la victòria aclaparadora dels socialistes en 1982 es deixen veure a la banda com a símbol de nous temps amb l’entrada de les primeres dones, en aquells dies, xiquetes educandes arribades de les classes de solfeig del mestre Enrique Abad Baldó com les flautistes M. Isabel Olcina Barberà i Georgina Priego Sanoguera i la saxofonista Georgina Miralles Vañó.

Ernesto Valor, Agustín González, Eduardo Terol i Ernesto Díez amb les restes mortals de Juan Cantó (Foto: Arxiu CIM Apolo)

Els primers anys d’aquesta dècada arriben carregats de celebracions tan transcendentals com el 150 aniversari de la fundació de La Primitiva el 1980 i el I Centenari del naixement de la música festera alcoiana el 1982, prenent en aquest cas el pasdoble Mahomet (1882) de Juan Cantó Francés com a motiu fundacional d’aquesta música tan nostra, sense reparar en l’anterior La Primer Diana composta pel mateix autor dos anys abans. (1). La celebració de l’aniversari de la banda es va centralitzar en un concert al mes de febrer que compta amb la participació del trompista llirià José Manuel Gómez de Edeta, solista de l’estrena d’una obra composta per a l’ocasió per Tomas Aragüés En lo alto per a trompa alpina i banda.

Dins dels concerts de Rams, el mestre acabat d’arribar provoca una ruptura radical en la línia de programació seguida fins ara ja que elimina l’obra clàssica i l’obligada audició de les peces festeres premiades, iniciant una nova etapa on exclusivament només tenen cabuda els autors alcoians al programa. L’expectació per aquest vell/nou repertori (2) i la personalitat del nou director fan omplir l’aforament del Teatro Circo en el seu primer concert de Rams del 8 d’abril de 1979 amb un èxit apoteòsic. (3). El teatre del Trabajo, escenari habitual en aquests anys tanca les portes definitivament el 22 de desembre de 1985 precisament amb un concert de La Primitiva dedicat a La Nostra Música, celebrant-se des d’ara al Teatre Calderón fins al seu tancament temporal per reformes el 2001.

D’esquerra a dreta: Juan Camilleri Cambra, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Enrique Abad Baldó i Rafael Serra Carbonell (Foto cedida per Rafael Serra Moncho)

L’èxit d’aquesta fórmula el portaria a prolongar-la en els seus 28 anys com a director, on l’apèndix posterior reflecteix com en els primers concerts apareixen els títols programats a mode de petits cicles dedicats cada part a un autor en una titànica operació de recuperació del patrimoni musical de la nostra banda estant sempre per damunt de tot el sempre amic i admirat Amando Blanquer Ponsoda que tindrà fins i tot edicions monogràfiques el 1994 i 2001. Algunes de les seves obres són estrenades en Rams com El somni en l’edició de 1988 i la Marxa del Centenari el 1982 dedicada a Camilo Pérez Monllor dins d’un concert dedicat a la marxa mora. Justament en aquesta edició és homenatjat el clarinetista Miguel Gisbert Moltó (1919-2000), conegut com “Miguelito el clarinet” pels seus 50 anys com a músic. Els altres músics que van celebrar les seues Noces d’Or a la banda van ser Rafael Serra Carbonell (1917-2013) en Rams de 1985 i Juan Camilleri Cambra (1921-1994) en el 1984.

Amb motiu dels aniversaris dalt esmentats de banda i música festera alcoiana, La Primitiva allarga la seva discografia amb Al-Azraq, un ambiciós doble LP presentat el 1981 on es registra part del repertori alcoià que s’acaba de recuperar i interpretat en els concerts, i el segon editat per l’Institut d’Estudis Alacantins de l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant que amb el nom de La Música de la Festa de Moros i Cristians proposa una peça representativa de cada poble de la província, presentat aquest segon dos mesos abans dins dels actes del Mig Any de 1981. Just un any després, com a colofó ​​als actes del centenari, es traslladen les restes mortals de Juan Cantó Francés del madrileny cementeri de La Almudena a Alcoi per al seu definitiu repòs, celebrant un acte d’homenatge en el qual participen les tres bandes alcoianes la nit del 28 d’octubre de 1982 on el llavors president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis descobreix una làpida commemorativa a la casa natal del mestre justament a la Font Redona.

Entrada mora de principis de dècada (Foto: Nostra Festa)

A les trilogies festeres d’aquesta dècada, excepte en 1982 que la banda interpreta Tarde de abril de Blanquer, Uzúl el-msélmin continua imparable a les Entrades mores en companyia dels Abencerrajes,  inclosos els anys de càrrec de 1980 i 1981 tenint com a Alferes a Luis Mataix Arañó, on la companyia de teatre La Cazuela i Alejandro Soler tenen un gran protagonisme i com Capità a Gonzalo Matarredona Llopis. La nova i particular ‘mise en scène’ que aporta Gregorio per a la marxa de Pérez Monllor amb tot tipus d’exòtics i variats instruments en la percussió (ferros, campanes, panderos,  etc.) arribant a l’afegit de cors femenins en l’Entrada de 1989 segons les cròniques d’aquell any, converteixen filà i banda en cita festera imprescindible. D’altra banda, La Primitiva participa en diverses ocasions en el bàndol cristià com en l’Esquadra especial de l’Alferes Asturià (1982) amb Aleluya amb veus femenines també, possiblement més presents en la memòria; Esquadra de Negres de l’Alferes dels Cides (1983) on sona per primera vegada al carrer Salmo de Blanquer Ponsoda o en els càrrecs consecutius dels Mossàrabs amb Un moble més el 1987 i 1988. En esta dècada, dirigeix l’Himne de Festes el nostre director de plena actualitat alcoiana en 1985 i l’oboista, violinista i compositor Copérnico Pérez Romá (1910-2008) en 1987, justament en els anys en que per una operació immobiliària, Apolo va ser enderrocat en setembre de 1986 canviant temporalment a l’antiga seu de l’Iris a la mateixa Plaça d’Espanya fins el lloc actual de La Cordeta que arribaria en 1990.

Gregorio Casasempere Juan

Per últim, recordar a Gregorio Casasempere Juan que mor en 1988, pare del director de la banda i ocasional director de La Primitiva en moments difícils en la qual va pertànyer a la plantilla com a percussionista. Va ser director de la Coral Polifònica Alcoiana, on sota la seua batuta, va aconseguir importants premis i nominacions. També va dirigir de manera notable a l’Orquestra Simfònica Alcoiana, entitat fundada el 1953 pel seu germà Rafael, organitzant inclús sessions de teatre líric per a diversos centres benèfics de la població. Per tots aquestos mèrits, l’Ajuntament de la ciutat li va retre un emotiu homenatge popular al març de 1980 (4) dedicant-li també un carrer. Algunes de les seues obres interpretades en Rams pendents de revisió: Chordiet (en les edicions de Rams de 1964, 1971, 1976, 1996 i 2004); El fagot oficial (estrenat el 1954), Kaledón (1946, 1979 i 2002) o Gambes i aigua (només en 1956).

**

(1) Aquesta contradicció ja la denuncia Adrián Espí Valdés sota el pseudònim de Clave de Sol a la crònica del concert de Diumenge de Rams que realitza en l’edició de Ciudad del 14/04/1981.

(2) Resulta estrany comprovar que l’arxiconeguda ‘marxa de festa’ Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor s’estrena el 1981 en concert o la marxa mora Moro de Granada de Gonzalo Blanes, més associada a la Música Nova, la interpreta la nostra banda per primera vegada el 1988. Al llarg d’aquesta dècada es recuperen i es toquen, sembla ser que per primera vegada, obres de Camilo Pérez Laporta com Antaño i ogaño i Hipolitet.

(3) Un concierto memorable,  crònica d’aquest concert realitzada per Adrián Espí Valdés es pot consultar al Ciudad del 10/04/1979, on lloa aquest treball de recopilació i divulgació de clàssics alcoians.

(4) Aquest homenatge i altres concerts esmentats en aquest article es poden revisar en aquesta mateixa pàgina: El Teatro Circo d’Alcoi II. La Primitiva: catorze concerts per a banda.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A 1 D’ABRIL DE 1983  (Llistat facilitat per Rafael Serra)

Presentació del ‘Cançoneret alcoià’ el 3 d’octubre de 1980. Al centre, junt al director, el president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis

Flautí: Jorge Company Camarasa. Flautes: Juan Camilleri Cambra i Georgina Priego Sanoguera. Oboès: Copérnico Pérez Romá i Germán Bou Arévalo. Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requints: Juan Rubio Gil i Jaime Gil Gironés. Clarinets: Eduardo Terol Botella, Juan Carlos Pastor Gironés, Santiago Gil Mora, Roberto Ortiz Barrachina, Vicente Juan Sanoguera Rubio, Rafael Serra Carbonell, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Valentín Rodríguez González, Federico Silvestre Cortés, Antonio Priego Climent, José M. Bou Pastor, Francisco J. García Pons, Elías Vidal Escrivá i Jorge Vidal Escrivá.  Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Eugenio Domínguez Mora, Vicente Monllor Alcántara, José A. Olcina Barberá i Georgina Miralles Vañó. Saxos tenors: Antonio Pozo González, Juan E. Latorre Espinós, Angel R. Alvado Llinares i Emilio Bou Pastor. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Saxo bajo: Rafael Bracero Alcántara. Fagot: Octavio Bou Valero. Fliscorns: Vicente Pastor Vilaplana i José J. Linares Ibáñez. Trompetes: Pascual Ródenas Gil, Armando Climent Pascual, Manuel Verdú Colomina, Sergio Molina Martínez, Rafael García Pons, Vicente Lorente Villena i José Climent Sirvent. Trompes: Ernesto Valor Calatayud, Juan Carlos Company Camarasa i Luis Miguel Martínez Blanes. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, José Ramón Company Camarasa, Rafael Serra Moncho i Manuel González Lapeña. Bombardí: Fabián Company Pons. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Francisco Masiá Catalá, Juan A. García Moyano, Vicente Ivorra Ortolá i Juan A. Catalá Alós. Violoncello: Rafael Terol Aracil. Caixa: Rafael Cano Cantó i Jaime Aracil Pérez. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Timbals: José Pastor Camarasa.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1980-1989

1980, 30 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. CAMILO PÉREZ LAPORTA. EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta).

II. EVARISTO PÉREZ MONLLOR. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

III. AMANDO BLANQUER PONSODA. EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1981, 12 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Portada de “Moros i cristians” de Pérez Monllor que s’estrena en 1981 (Arxiu: C.M.Primitiva)

I. JUAN CANTÓ FRANCÉS. LA PRIMER DIANA (pasdoble, Juan Cantó Francés) // LES BESEROLES (pasdoble, Juan Cantó Francés) //AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés).

II. JULIO LAPORTA HELLÍN. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL NEGRE DEL TINT (marxa àrab, Julio Laporta Hellín) / EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

III. CAMILO PÉREZ MONLLOR. MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1982, 4 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Coincidint amb el Centenari, el concert de 1982 fou dedicat a la marxa mora

I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABD-EL-AZIS (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) //  UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) **Versió original**

III. MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

IV. EL CAPITÀ I ELS CAVALLERS 1980 (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1 ª vegada ** // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1ª vegada **

1983, 27 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. MOAMET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. APOLO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab, Evaristo Pérez Monllor) // ALCOY (pasdoble, Alfredo Alberola) // LA DESPEDIDA DE ABÚ ABDALÁ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer).

III. AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1984, 15 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) //  PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).

II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa militar, Camilo Pérez Monllor) // LA FESTA DEL CARRER (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

III. ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // ZAMORA (pasdoble, Francisco Pareja Casanova) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A LA CREUETA (marxa cristiana, José María Valls Satorres).

1985, 31 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. AMANDO BLANQUER PONSODA. MARCHA-HOMENAJE (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

III. LO RAT PENAT (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // DE JEREZ AL PUERTO (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)  // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí) // MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio).

1986, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984
(Foto cedida per Rafael Serra)

I. ALCOIÀ (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ANTAÑO Y OGAÑO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) //  LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).

III. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda)  // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1987, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. APOLO (pasdoble, Rafael Pascual Pascual) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // MÚSICO Y PINTOR (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // CHAMPAGNE (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ALJAMA (marxa àrab, José Carbonell García).

III. ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1988, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Gregorio Casasempere Gisbert, director de l’Himne en 1985

I. HIPOLITET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** 1ª vegada **// FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SENT CHORDI (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) ** 1 ª vegada ** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)  // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer) **1ª vegada**// SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // RADIO ALCOY EN 1955 (pasdoble, José Carbonell García) // NO HO FARÉ MÉS (marxa àrab, Vicente Catalá Pérez).

III. CUAN L’AURORA ANUNSIA EL DIA (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.

1989, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // QUO VADIS? (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor).

II. SOLITARIO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOLCHEVIKI (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // DÍA 22 DE ABRIL (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer).

III. PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

Publicat dins de contribucions, dossier, fotonoticia, memòries del segle XX, premsa | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Javier Pérez actua en un muntatge musical a Cocentaina

Es uno dels membres de The J@vis Lyrics que participen en el nou muntatge del Grup de Teatre El Patronat de la Vil.la Comtal

Javier Vidal, Javier Pérez i ‘Jovi’ Gonzálbez composen The J@vis Lyrics

PMB. El Centre Cultural ‘El Teular’ de Cocentaina acull el dissabte 5 d’octubre a les 20 h. dos espectacles presentats pel Grup de Teatre El Patronat a benefici d’AFAMA (Associació Familiars i Amics Malalts d’Alzheimer). El primer d’ells és El corazón del mar del ballet d’Inma Cortés i Jordi Hinojosa, de tall ecològic i amb el segon es celebra el desè aniversari d’aquests muntatges que organitza tots els anys el Patronat amb el musical Diez + Uno, que ofereix una selecció dels millors moments dels musicals com Toda una vida, Nativity o Yo, Camilo que compta amb la participació dels cantants Felipe Garpe, Lucía Molina, José Faes i del grup The J@vis Lirycs compost de ‘Jovi’ Gonzálbez, Javier Vidal i Javier Pérez.

Els membres d’aquesta nova formació es van conèixer cantant com coristes a l’Agrupació Lírica ‘El Trabajo’. ‘Jovi’ Gonzálbez va ser protagonista de les sarsueles Los claveles i La generala, participant en alguns muntatges com Yo, Camilo o Nativity, dirigits per Paco Gisbert, encarregat també d’aquest Diez + Uno. Javier Vidal ha participat en nombroses gales i concerts lírics sent protagonista de Agua, azucarillos y aguardiente, mentre que Javier Pérez va acabar els seus estudis de cant obtenint el Premi Final de Grau, havent actuat com a corista i protagonitzat algunes òperes i sarsueles de les que ens hem fet ressò en aquesta pàgina com els papers d’Enrico a Il campanello de Donizetti i de Putifar en La corte de Faraón.

Publicat dins de comarques, fotonoticia, general, premsa, teatro | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Especial: El deliri del ‘Tío Piula’

Una petita aproximació a la figura d’Antonio Casa Ridaura, homenatjat al concert d’intercanvi musical del dissabte 28 de setembre

Pablo Martínez. El dissabte 9 de març de 1935 es va reunir a les 19 h. la Junta Directiva de la Corporació Musical Primitiva presidida pel subdirector Fernando de Mora Carbonell informant de la mort del company i el, fins llavors, president de la banda Antonio Casa Ridaura. Fill d’Antonio Casa Miralles, de professió paperer i Francisca Ridaura Llàcer, neix a Alcoi en 1874 sent el segon de set fills, va ser alumne de Camilo Pérez Laporta i posteriorment bombardí de la banda i baix en la capella de La Primitiva. Va estar vinculat a la banda d’Ademuz, però també a altres bandes de les nostres comarques.

A l’esquerra, Antonio Casa Ridaura amb ulleres negres i la Banda de la Torre de les Maçanes (Arxiu: L’Aliança)

Conegut com ‘El tío Piula’, va ser responsable directe de la refundació de la Alianza de Torremanzanas en 1919 i director d’aquesta fins a la seva mort també. En aquesta reorganització, va composar El número uno, primer pasdoble que la banda interpretaria i que possiblement el títol faça referència a una numeració d’un llistat de pasdobles. Recentment ha estat reconstruït i serà interpretat el proper 1 de novembre de 2019, un segle després, en un passacarrer al cementeri en homentage als músics difunts coincidint amb la Festivitat de Tots Sants.

Acta de la Corporació Musical Primitiva del 9-03-1935 (Arxiu: Ernesto Valor)

Les  primeres actuacions de la banda van ser a les festes patronals de Gorga de 1920 sent tal l’impacte rebut que es va decidir crear una banda en aquest municipi amb un nombre inicial de 24 músics que van ser instruïts per ell mateix durant dotze anys. Es diu que el nom d’El Deliri prové de l’entusiasme i fins i tot deliri demostrat pels alumnes durant la seva educació musical que seria continuada i dirigida per Fernando de Mora Carbonell. D’entre la seva curta producció musical, va llegar a les dues bandes algunes obres representatives: a La Torre, Sinch de copes (El cinc de copes), pasdoble de tall clàssic, molt influït per la música del seu mestre Pérez Laporta; i a Gorga, la marxa de processó Corpus Christi que es segueix interpretant en l’actualitat durant aquesta festivitat.

La Primitiva interpreta en aquest concert El últim tro, pasdoble sense datar però que al ser instrumentat per Camilo Pérez Monllor pensem que es compondria en els anys en què van coincidir com a director musical i director administratiu de la Vella (entre 1928 i 1933), de la qual quasi podem parlar d’una ‘estrena’ ja que tan sols es té constància d’haver-se interpretat en les festes alcoianes abrilenyes de 1935 pels repertoris de carrer. Per altra banda, la marxa de processó A la memoria de Francisco Aznar, fa referència al company de banda Francisco Aznar Pérez, teixidor d’ofici i tuba de la Primitiva, el qual sembla ser que va tindre també vincles amb el món del teatre ja que va ser proposat per exercir d’Ambaixador Moro a 1901 però finalment substituït per José Carbonell Monerris, personatge més popular unit també a la Societat Apolo i cofundador de la Filà Abencerrajes i l’Harmònica Alcoiana.

Ambues bandes, L’Aliança i La Vella s’uneixen per retre un sentit tribut al ‘tío Piula’, altre d’eixos músics alcoians pendents d’un estudi en profunditat. que compta en el seu curt haver amb altres pasdobles com Cafè Sou i Los sintrabajo i la polka Sabina.

**Moltes gràcies per l’ajuda prestada per a aquest record a Jaume Jordi Ferrando, Joan Llorens Ripoll, Vicente Company, Àngel Lluís Ferrando i Juan Javier Gisbert Cortés.

 

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

  • MIQUEL PEIDRÓ, Jaume: Història de més de cent anys de música en La Torre (L’Aliança de La Torre de les Maçanes, 2019)
  • VALOR CATALAYUD, Ernesto: Diccionario alcoyano de música y músicos (Llorens Libros, 1988)
  • MOLLÁ CARCHANO, Vicente: La banda de música de Gorga ‘El Delirio’ (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 1972).
  • GISBERT CORTÉS, Juan Javier: Embajadas, arte e historia (2019)
Publicat dins de general | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 1 comentari

Intercanvi musical a La Torre de les Maçanes

Jornada de convivència musical de la Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical L’Aliança de La Torre de les Maçanes

PMB. Dins de la XVI Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals que promou la FSMCV, s’ofereixen concerts el dissabte 28 de setembre a la Casa de Cultura de La Torre de les Maçanes a càrrec de la Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes i la Corporació Musical Primitiva, dirigides respectivament per Jordi Monllor Oltra i Àngel Lluís Ferrando. El concert té com a figura principal el músic Antonio Casa Ridaura vinculat a ambdues bandes durant diferents èpoques d’aquestes entitats interpretant alguns dels seus pasdobles com El últim tro o l’emblemàtic per a la banda torruana Sinch de copes (El cinc de copes). El cançoner tradicional popular de les dues poblacions també està present amb la recent Centanarato musical de Jordi Monllor Oltra i El pardalot de Juan Cantó Francés, autor del qual s’ofereix Andante y Polonesa. No podia faltar tampoc Amando Blanquer Ponsoda que també està present al programa amb Musical Apolo i Les noces de llibertat. Blanquer, Casa i Cantó per a aquest dissabte d’intercanvi musical.

Publicat dins de comarques, concerts, fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Jaume Jordi Ferrando novament a la revista “Lilia”

La revista ofereix un nou capítol de la sèrie La Música de Inspiración Mariana dedicat a Francisco Cantó Botella, considerat fundador de La Vella

Jaume Jordi Ferrando (Alcoi, 1961)

PMB. El dilluns passat 9 de setembre, va tindre lloc al Saló Rotonda del Círculo Industrial la presentació del número 31 de la revista Lilia dins dels actes que organitza l’Arxiconfraria Mare de Déu dels Lliris en honor a la Patrona d’Alcoi, tenint la Romeria com a centre d’aquesta festivitat que malauradament va tindre que ser suspesa  per segon any consecutiu per les pluges.

Dins dels continguts de la revista, Jaume Jordi Ferrando Morales ofereix una nova entrega de La música de inspiración mariana amb el títol Els goigs al Natzaré que ens parla de l’autor Francisco Cantó Botella (1811-1886), considerat fundador de La Primitiva, amb lletra estreta dels Gozos a Jesús Nazareno en la calle de la amargura, venerado por el gremio de Labradores, publicats a Alcoi. Juntament amb dades biogràfiques del seu autor tremendament interessants pel seu caràcter inèdit, l’article ens explica tot el relatiu als Goigs al Natzaré composats en 1869 i durant un temps atribuïts al seu fill Juan Cantó. Finalment, apareix una anàlisi de l’obra, la qual es conservada en els arxius de la Corporació Primitiva d’Alcoi.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
Publicat dins de contribucions, fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La Fira Modernista arriba a la tercera edició

El Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta va inaugurar la III Fira Modernista amb el descobriment del cartell

Membres de La Cordeta amb la Regidora de Turisme, Lorena Zamorano

PMB.  Del 16 al 22 de setembre s’està celebrant a la nostra ciutat la III Fira Modernista que en aquesta ocasió compta amb Donya Amàlia, mare del músic José Carbonell García com a personatge central recordat que compta amb exposició pròpia. Durant aquesta setmana anirant celebrant-se cada dia rutes guiades pels edificis més significatius, representacions teatrals, sessions de cinema amb El último de Murnau i El chico de Chaplin, o exposicions com La indústria del paper a Alcoi amb inauguració a càrrec de la Mississippi Dixieland Jazz Band (capella Antic Asil, El Camí, 42) o Modernisme i invenció amb col.laboració de la UPV a la sala d’exposicions Fundación Mutua Levnte (Plaça d’espanya, 15). Per altra banda, l’Associació de Sant Jordi recupera l’acte fester de La Cucafera el dissabte 21 per la vesprada.

A la tarda del dilluns d’aquesta tercera edició, els carrers del centre de la ciutat van ser amenitzats pel Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta que també participarà en els actes centrals d’aquesta Fira durant el proper cap de setmana sent el punt central d’aquesta Fira el parc de la Glorieta on es celebrarà la XXVII Mostra de Dolçaines i Tabaleters d’Alcoi. Altres escenaris de la Fira es dispersen entre el Centre Cultural Mario Silvestre, el Cementeri Municipal, el MUBOMA, el Cafè Samarita (Sant Mateu, 66) on hi haurà música i poesia o una festa obrera a Cerveses Lluna (Barranc de Na Lloba, 31)

PDF  amb tota la informació III Fira Modernista Alcoi

 

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Apolo es converteix en seu televisiva

Durant el mes de setembre, els locals de la societat són llogats per a l’equip de rodatge de la sèrie Dime quién soy de Movistar+

L’escriptora Julia Navarro i l’actriu Irene Escolar en la presentació de la sèrie

PMB. Durant el mes de setembre, Apolo serà seu logística i administrativa de l’equip de rodatge de la sèrie televisiva Dime quién soy, produïda per Movistar+ en col·laboració amb DLO Producciones. Basada en la novel·la de Julia Navarro, està dirigida per Eduard Cortés (La vida de nadie, The Pelayos, Merlí) i protagonitzada per Irene Escolar (Gernika, Altamira o La corona partida), guanyadora d’un Goya a la millor actriu revelació per Un otoño sin Berlín (2015, Lara Izagirre).

La novel·la, i molt aviat la sèrie, suposa un viatge a través del segle XX  i els seus fets històrics més rellevants (de la Guerra Civil a la Segona Guerra Mundial) a través de l’apassionant vida d’Amelia Garayoa, una dona que va trencar amb les convencions socials per abraçar una vida plena d’aventures en diferents ciutats de tot el món. El rodatge es va iniciar el passat mes de juny i té prevista la seva emissió en 2020. Aquest projecte forma part d’Alcoi Film Office, presentat en la passada Fira Internacional de Turisme Fitur a Madrid, sent una entitat de caràcter públic que es constitueix amb la finalitat de promoure, impulsar i fomentar el sector audiovisual a la nostra ciutat atraient, incentivant, facilitant i donant suport al rodatge d’obres audiovisuals.

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari