La Primitiva torna a Ontinyent

La banda intervé el divendres 25 a la nit a l’Entrada Mora

PMB. La banda apareix el divendres 25 a l’Entrada Mora que es realitza a partir de les 22 h. a la localitat d’Ontinyent dins de les seus festes de Moros i Cristians en honor del Santíssim Crist de l’Agonia a celebrar del 24 al 28 d’Agost. Actua amb la filà Mossàrabs interpretant Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor i Als del Candao de Miguel Àngel Sarrió, sota la direcció d’Eduard Terol i Botella.
Aquest any, la capital de la Vall celebra l’Any Cervino en commemoració dels dos-cents anys del naixement de Joaquín José Cervino Ferrero, poeta, magistrat i escriptor de les Ambaixades que va redactar exclusivament per a Ontinyent en 1860.

Publicat dins de comarques, general | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

“Joan Valls, un poeta que primero fue músico”, de José María Valls Satorres

José María Valls Satorres, autor del trabajo (Alcoi, 1945)

Con permiso de su autor, José María Valls Satorres, recuperamos este artículo donde realiza un repaso a la música compuesta en honor de Joan Valls, poeta del que se viene celebrando el centenario de su nacimiento. El trabajo fue publicado en la edición de El Nostre del pasado sábado 10 de febrero de 2017 en el suplemento que el periódico dedicó a la Societat Musical Nova por el 175º aniversario de su fundación

En este año de 2017 se cumple el centenario del nacimiento de Joan Valls, un gran hombre de la lengua autóctona, cargado de humanidad, humildad, sinceridad, además de libros, artículos, conferencias, obras teatrales dramáticas y de carácter local, premios literarios y laureles conseguidos en certámenes nacionales e internacionales, miembro de varias instituciones culturales, un escritor y poeta que primero fue músico, de ahí, que con nueve años de edad decide iniciar sus estudios musicales y lo hace en la música Nova de la mano de su director José Carbonell, el autor del pasodoble Suspiros del Serpis, el instrumento elegido, la caja y por ensanchamiento los timbales y demás útiles de percusión.

Joan Valls amb l’Orquestina ‘Iris’ (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)

Dos años más tarde, en 1928, viste por primera vez el uniforme de músico en el acto pregonero de las fiestas de San Jorge llamado “La Gloria”. Entre las piezas a ejecutar estaban los pasodobles, El Noticiero Regional de Evaristo Pérez Monllor; Campanario de mi pueblo y Peña de Carbonell García. Luego se educa como cantor de la Capilla, estudia violín con Joaquín Pascual e ingresa en la Orquesta de la propia entidad. En 1934 se crea la Orquestina Iris, la legendaria orquesta de baile que tenía su sede en el Salón Iris, conocido popularmente como Pasapoga, en la calle Caracol nº 11, donde ejerce de violinista, instrumento que le lleva a tocar  también en la Orquesta Sinfónica Alcoyana, sin dejar de ser en todo este tiempo, timbalero de la Nova. Añádase a todo esto la estimable colaboración que prestó a músicos. Sus textos y poemas sirven de inspiración y aparecen en un buen número de obras musicales, obras que en algunos casos son dedicadas al propio Joan Valls.

Es así como Gonzalo Blanes (Alcoy 1882-1963) escribe en 1949, La despedida de Abu-Abdala, una composición descriptiva, a la que el autor denomina poema sinfónico, basada en la derrota del rey de Granada Abu-Abdala. Esta obra ha sido escuchada en varias ocasiones, una de ellas, en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva dirigida por Fernando de Mora. Dedicatoria: “Al poeta Joan Valls. Alcoy, septiembre 1949”.

El recordado ex director de la Nova, granadino-alcoyano, Enrique Castro Gamarra (Granada 1924 – Valladolid 2008) nos obsequia con lo mejor de su inspiración al componer Ibn Jafaixa, marcha árabe premiada en el Concurso de Composición patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy en 1957. Su título apunta al poeta nacido en Alzira, Ben Jafadja. En la portada de la partitura el autor escribe esta cita: “Dedicada al poeta alcoyano Juan Valls Jordá”.

Fechada en Alcoy en julio de 1949 aparece el poema descriptivo, en forma de suite, titulado Leyenda de José Carbonell, basado en unos textos de Joan Valls, una de de sus primeras colaboraciones; los cuatro tiempos que componen esta obra son: Una tarde, Crepúsculo vespertino, A media noche y Amanecer. Su estreno tuvo lugar en el Teatro Calderón el 21 de mayo de 1950, en una versión escrita para la Armónica Alcoyana que fue dirigida por el propio autor. Posteriormente en una transcripción para banda, se escucha en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva, igualmente dirigida por su autor como director invitado. Dedicatoria: “A mi buen amigo Santiago Jordá Oltra”.

Canta la Verge, es un canto propio de la Navidad, a cuatro voces mixtas sobre un poema de Joan Valls, que Amando Blanquer compone en París en noviembre de 1964, y editado por la casa Néocopie musicale, 9 rue Foyatier de París. Dedicatoria: “A Joan Valls”.

Del compositor Ángel Mingote Lorente (Daroca 1894–Madrid 1961), y sobre una poesía de Joan Valls, es el Himno a la Virgen de los Lirios, un canto coral y banda premiado en un concurso de composición convocado en 1953, con motivo del III Centenario del hallazgo milagroso de los lirios del Carrascal. Es muy significativo anotar que a este premio se presentaron treinta y cinco partituras y fue declarado himno oficial de la patrona de Alcoy.

Alborada alcoyana de José Carbonell y letra de Joan Valls. Lleva esta cita: “Dedicada a don Enrique Oltra Moltó, Alcalde Presidente de esta ciudad y al Excmo. Ayuntamiento (Alcoy septiembre 1955)”.

Canço de la festa D’Alcoi, para coro mixto de Teresa Matarredona Aznar, (Alcoy 1904-¿?) pieza inspirada en una poesía de Joan Valls. Premio “Lo Rat Penat”. Alcoy, julio de 1961.

Gozos a Sant Cristòfol, pieza de carácter religioso a cinco voces mixtas de Alfonso Selles Cabrera (Alcoy 1916–1999) sobre una poesía de Joan Valls.

En 1967 Amando Blanquer firma en Valencia Tres cançons sentimentals, para cuatro voces mixtas con textos de Joan Valls así ordenadas: Tonada de joventut, Cançoneta del foc secret y La viudita.

La Primitiva va interpretar el ‘Prec a Sant Jordi’ amb Coral Polifònica Alcoiana i Cantores de Alcoy el passat 12 de febrer

Obra estrenada en el Aula de Cultura de Alcoy el 28 de octubre de 1968 por la Coral Polifónica Alcoyana bajo la dirección de Gregorio Casasempere Juan. El nen que du la veritat, Clam d’alleluia y L’alba aclaridora, son las tres partes del texto que Joan Valls escribe para la partitura Cantata de Nadal, compuesta por Amando Blanquer para soprano, tenor, bajo, coro y orquesta, que tuvo su estreno mundial en el Teatro Real de Madrid, entonces sala de conciertos, el sábado 19 y el domingo 20 de enero de 1980, por la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE bajo la dirección de Enrique García Asensio.

La Misa a Sant Jordi para coro y orquesta de Amando Blanquer termina con un Prec a Sant Jordi, una apoteosis final en la que interpreta un poema de Joan Valls, que dice:

Cavaller del Miracle que en célica victòria

arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.

Pel pálpit d’aquest poble que venera ta gloria,

fes-nos la Creu alegre i otórga-nos la pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta

amb somrís de triomf inspirant viva fe.

Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,

abranda l’esperança i esmena el nostre alé.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina

i a les blanques creences posa escut i fermall. 

Sempre sigues el símbol de la creu gegantina

que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del Miracle, airosa la cimera,

lluent de casc i altívol sobre el corser febril,

fes eterna la Festa que esclata en primavera

com rosa que es renova al brot del mes d’abril.

Mort d’Al Azraq es el título de unas impresiones sinfónicas para orquesta, escritas por el compositor vasco Rodrigo A. de Santiago (Barakaldo 1907–A Coruña 1985) sobre un poema de Joan Valls, obra ganadora en 1965 del premio de composición “José Espí Ulrich” patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Fue escuchada con signo de estreno en el Círculo Industrial el 27 de febrero de 1967 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana dirigida por Gregorio Casasempere Juan.

Dice así el final del sorprendente poema:

“Però Alcoi, que du implicita l’ancestral flor moruna

i allà endins sent la brasa d’un caliu mig somort,

mai no et nega el lament pel teu dol sens fortuna

i respecta en la Festa el bell gest de ta mort”.

Joan Valls als timbals (Foto: La Nova, historia de una banda de música alcoyana

Aquí he de referirme también a mi propia experiencia al escribir música inspirada en la obra de Joan Valls. Conocí al poeta cuando todavía era músico en activo de la Nova y de la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Yo tocaba entonces el clarinete y empezaba a estudiar violonchelo, y él me hablaba de las infinitas posibilidades que había con este instrumento para dedicarse a la música como profesional. Todavía recuerdo con cariño los ensayos y mi intervención como clarinetista en la charanga que actuaba en escena figurando un “assaig de filà”, en el popular sainete de ambiente alcoyano y festero titulado El primer Tro, cuyo estreno se llevó a cabo en el Teatro Circo el 3 de abril de 1963, o la asistencia a la representación de la antes mencionada Cantata de Nadal, compartiendo su audición con los autores de la música y de la letra, en el predicho coliseo madrileño.

Recuerdo lo primero que leí, fue su Obra Poética, un completo compendio de poemas, editada en 1981 por el Instituto de Estudios Alicantinos, que yo había adquirido en una librería de lance en Alicante.

Mi originaria contribución a este gran poeta de nuestra lengua fue Quasi insomne, una suite para ocho instrumentos y soprano, basada en siete poemas de su autoría, datada en 1991. Estos sus títulos: Obertura del silenci, Boira al sim, Les ales imposibles, Vella cobla, El bufò, Madrigal a la luna y L’aigua, la serra i el cel.

Dedicatoria: Al músico y poeta Joan Valls Jordá.

De 1992 es A vora mar, un dúo para saxofones en mi b, encargo de la Fundación Sax Emsemble de Madrid, y editada por Piles Editorial de Música. Obra estrenada en la Casa de la Cultura de San Juan (Alicante), el 7 de agosto de 1993. He aquí sus cuatro movimientos: Preludio (L’aire lliure), Balada (L’anima del mar), Scherzo (Les ones rient), y Rondó (La vela un vent).

Dedicatoria: “A los saxofonistas Francisco Martínez y José M. Zaragoza”.

Después vendría Paisajes de 1995, una suite para flauta, flautín, marimba y vibráfono dividida así: Els nuvols viatgers, L’ocell retallat  l’aire y Riuet verd i blau. Estrenada en el Centro Cultural de Alcoi el 12 de junio de 1995, por el dúo Jordi Bernàcer (flauta) y Juan Ponsoda (marimba-vibráfono).

Avanzando en el tiempo aparece La nit a la finestra, momento musical para corno inglés y cuerdas, fechado en Alcoy 14 de febrero de 2011. Estrenado en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, y el solista Juan Luis Guitart López, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert. Lleva esta dedicatoria “A Emili Payà, home d’Alcoi, la seua terra, amic i pintor admirat, dedique aquesta petita obra, plena de sentiment i alegría. Que l’amistat perdure per a sempre”.

Faula a la lluna i al vent. En principio llevaba por título Adagio para clarinete bajo y piano, momento musical fechado en Madrid en diciembre de 1984. Revisado este adagio en 2015, realicé una nueva versión para clarinete y cuerdas inspirada en el poema de Joan Valls. Obra estrenada en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, con el solista de clarinete José Antonio Llinares Igual, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert.

Como final de esta evocación a Joan Valls en el centenario de su nacimiento, sirva como homenaje un poema suyo inspirado en el instrumento que este poeta y músico gustaba tocar:

ELS TIMBALS

Ressonen en la sang. L’esquadra, en moure,

S’alambica de goig i marca el pas.

Bull el ritme en calderes de bon coure

i en domini del millor compàs.

Colpejada la pell de la velleda

pel timbaler expert, no cal tristor,

perque vibrà al carrer on s’esbadella

Alcoi fent-se timbal enfollidor.

Sorollosa remor d’una epopeia

que exulta flaires de miracle ardit

i s’entranya en furs d’onomatopeia,

i al cor de l’alcoià encimbella el crit:

pits daurats dels timbals que en primavera

nodreixen d’eco etern la sang festera.

Publicat dins de contribucions, dossier | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

La Primitiva a l’Entrada Mora de Dénia

La banda acompanya a la Filà Amazigh en el seu any de capitania

PMB. La Primitiva continua la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Dénia que es celebren del 13 al 16 d’agost en honor a Sant Roc.

En les Entrades que arranquen a les 18 h. del dimarts 15 d’agost, la banda acompanya a la filà Amazigh, la qual encapsala el bàndol moro en el seu any de capitania encarnada en María José López Abellán. Aquesta filà composta només de dones fou fundada a l’any 2005, convertint-se en la segona filà femenina del bàndol moro i la tercera en unir-se a la festa. La banda interpreta sota direcció d’Eduard Terol i Botella Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Chimo, de José María Ferrero.

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

José María Valls Satorres ens descobreix a Miguel Galiana Folqués

El seu treball apareix publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent

PMB. Presentada el passat diumenge 30 de juliol, José María Valls Satorres aporta una nova col·laboració a la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent amb el seu treball publicat que porta per títol Miguel Galiana Folqués, un maestro de maestros, nom que fa referència al músic d’Ontinyent nascut el 1814.
Va ser professor del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid i entre els seus alumnes apareixen els posteriorment consagrats com Juan Cantó Francés, els germans Pérez Monllor, Ruperto Chapí, Francisco Tàrrega i Alfredo Javaloyes. Va compondre diverses sarsueles com Los cazadores en África i Las damas de la Camelia, les quals van ser estrenades i, també, autor en 1860 d’un Prontuario o manual de teoria musical en forma de diàleg per facilitar l’estudi de la música en els conservatoris. Va morir prematura i inesperadamante en 1880. En definitiva, un article que permet descobrir la figura d’un músic desconegut molt important, fruit de les investigacions de l’autor de Pas als Maseros a la Biblioteca del Conservatori de Madrid.

Publicat dins de comarques, fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La FSMCV lanza la aplicación web “Música i poble”

La aplicación dispone de versión web y móvil e informa de toda la actividad musical en cada municipio

FSMCV. La Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) ha presentado la aplicación web Música i poble, la agenda de la música de la Comunitat Valenciana, que será la primera que permita conocer toda la actividad musical popular que se desarrolle cada población de la Comunitat.
A la aplicación, que dispone de versión web y móvil, se puede acceder desde el enlace www.fsmcv.org/musicaipoble. Ésta dispone de filtros por campaña (actividades comarcales, conciertos en el Templete, intercambios musicales, etc.), federaciones, fecha y localidad para que el usuario pueda conocer la actividad musical que tiene en los alrededores. “El objetivo de Música i poble ha sido aglutinar, por primera vez, en un entorno digital, toda la actividad musical popular de la Comunitat para que todo aquél que lo desee pueda conocer los conciertos que se celebrarán en cada momento. Es una forma de dar divulgación y promoción a la tradición musical de las tres provincias acercando sus eventos al público”, ha destacado Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV.

No sólo informará de los conciertos organizados por la FSMCV, sino que la aplicación se ha puesto a disposición de la Federación de Coros de la CV (FECOCOVA), la Federación de Folklore de la CV (FFCV) y la Federación Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT) para que puedan incorporar todos los conciertos que se organicen conjuntamente a través de la campaña de intercambios musicales. La campaña de 2017 se ha convertido en la más importante de la historia ya que en ella participarán más de 50.000 músicos pertenecientes a estas cuatro federaciones. Para su celebración, la Generalitat Valenciana aprobó unas ayudas de 1,55 millones de euros destinados a la FSMCV con el objetivo de ayudar a promocionar la música de las sociedades musicales, coros y grupos de dolçaina i tabalet.

La aplicación contiene ya todos los conciertos de las diferentes campañas de la FSMCV y, en un futuro, cualquier entidad asociada a algunas de estas federaciones podrá subir sus propios conciertos.

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Nova col.laboració de Pablo Martínez per a la Revista de Festes de Cocentaina

Bequetero, de mí no t’apartes: llegat musical d’una filà de cavalleria és el títol de l’article per la celebració del 75 aniversari de la Filà

Segona Diana 2015 (Foto: Arxiu)

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat divendres 14 de juliol tenia lloc al pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina la presentació de la Revista de Festes d’enguany, festes a celebrar a partir de la nit de l’11 fins al 14 d’agost en honor a Sant Hipòlit.
Dins dels continguts de la revista, apareix una nova col·laboració del nostre company Pablo Martínez amb el títol Bequetero, de mi no t’apartes: llegat musical d’una filà de cavalleria, el qual ofereix un repàs exhaustiu a la música dedicada a la Filà Bequeteros amb motiu del 75 aniversari de la seva fundació, publicat a la secció Festa i Història.

En l’article apareixen referències a la creació del pasdoble més emblemàtic de la Filà, El Bequetero de Gustavo Pascual Falcó, juntament amb altres títols també importants com 44.080 d’Enrique Torró Insa i obres de compositors locals tan coneguts com Egea Insa, Pérez Vilaplana i Picó Biosca amb un capítol apart dedicat a la prolífica obra de Lledó García, juntament amb un petit apunt històric sobre l’origen de la filà.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
Publicat dins de comarques, fotonoticia, general, memòries del segle XX, premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Juan Antonio Recuerda, nou director del Conservatori ‘Joan Cantó’ d’Alcoi

El pianista substitueix Gregorio Casasempere que ha exercit el càrrec els últims quatre anys

Juan Antonio Recuerda juntament amb La Primitiva al concert “Mi, Re, Sol i Esclats” del 22 de febrer de 2011

PMB. En l’última setmana de juliol, es presentava en roda de premsa el pianista Juan Antonio Recuerda com a nou director del Conservatori de Música i Dansa ‘Juan Cantó’ d’Alcoi substituint en el càrrec a Gregorio Casasempere Gisbert que ha exercit el càrrec en els últims quatre anys.

En companyia d’aquest últim, el regidor d’Educació, Alberto Belda, i el nou cap d’estudis, Taré Darias, el nou director va declarar que encara queden moltes coses a fer com la implantació de nous recursos per a fomentar la divulgació de la música moderna, intentant per això obrir-se a nous estils musicals. De moment, per al nou curs s’ha aconseguit oficialitzar vuit estudis com són les especialitats d’oboè, fagot, dolçaina, trompa, trombó, tuba, percussió i cant.

Publicat dins de fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Mutxamel homenatja Mario Roig Vila

Concert monogràfic amb part de la seua obra festera per al dissabte 5 d’agost

Mario Roig Vila (Albaida, 1972)

PMB. La Societat Musical L’Aliança de Mutxamel celebra aquest any el seu tradicional Concert de Música Festera el dissabte 5 d’agost a la Casa de Cultura de Mutxamel a les 21 h. El seu director titular, el albaidí Mario Roig Vila serà el compositor homenatjat aquest any en aquest acte que sempre organitza la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel com a acte previ a les pròximes festes de setembre.
El concert monogràfic consta del següent programa, els pasdobles A la Pau de Beneixama i Cap i Tro; les marxes mores Muharib, Cerdá Francés i Moro de Plata; la marxa cristiana A la Colla; el ballet Dei Gratia Rex, i el conegut pas masero Tabal i Saragüells.

Publicat dins de comarques, fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Dossier: “Musica in Vita: Obres musicals dedicades al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937)”

Recuperem l’article del nostre company Pablo Martínez Blanes publicat en la revista de Festes d’enguany al voltant de la música dedicada al Pintor Cabrera en el 80 aniversari de la seua mort

 

1917. Rubinstein, el tercer per la dreta entre Cabrera i José Jordà-Fototeca Municipal

 

A Àngel Lluís Ferrando, per animar-me sempre

a veure més enllà de la música alcoiana

 

Tenint en el títol d’aquest article el nom del fonamental pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó no parlarem ni del seu art pictòric, ni de les seves influències, ni de les seves tècniques, ni de la collita de premis que va obtenir al llarg de la seva carrera. Insòlitament, ens endinsarem en la seva figura parlant de música, un art amb el qual té més d’un punt en comú i ens servirà per recordar la seua figura en el 80 aniversari de la seva mort i en el 150 aniversari del seu naixement, succeït l’any passat i celebrat de forma subterrània per alguna entitat cultural i periodística.

L’autor de El santo del abuelo tenia en la música una de les seves grans passions juntament amb la literatura (1). És coneguda la seva frase o acudit recurrent que recorda el seu fill, també pintor, Fernando Cabrera Gisbert (Alcoi, 1897-1984): “mon pare deia que haguera canviat tots els seus premis, distincions i guardons obtinguts al llarg de la seua trajectòria artística, per haver estat un músic mediocre” (2).

Apart del seu lloc de treball, el seu conegut estudi de La Casa del Pavo era un dels centres de reunió on pul.lulava el cercle intel·lectual que es prodigava per Alcoi a la frontera entre els segles XIX i XX, cercle que abastava des d’escriptors, periodistes, empresaris, i òbviament, músics. Referent a això es pot llegir amb deteniment a la portada de El Heraldo de Alcoy del 29 de novembre de 1909, el programa del concert que es va celebrar amb motiu de la inauguració de l’estudi de Cabrera amb la presència del Cheu Simfònic, Jorge Mira Carbonell, el Cuarteto Pareja, Francisco Muntó o el pianista Agustí Payá.

Autoretrat Cabrera

Uns anys més tard, concretament el 7 i 8 de maig de 1917 (3), el prestigiós pianista polonès Arthur Rubinstein celebraria uns concerts al Teatre Calderón gràcies a les gestions de Rafael Casasempere Moltó, sent immortalitzats fotogràficament en l’estudi de Cabrera juntament amb altres músics com José Jordá Valor; el mateix Rafael Casasempere; José Seva Cabrera, que després obriria una botiga de música al carrer Sant Francesc; el pianista del Cercle Catòlic d’Obrers, Agustín-Vicent Payá Pericàs o l’empresari tèxtil Enrique Carbonell, propietari del piano.

Fruit d’aquestes amistats amb alguns dels músics tan insignes com el seu oncle Juan Cantó Francés, Gonzalo Barrachina Sellés o José Jordá Valor sorgirien una sèrie d’obres d’indubtable interès de les quals anem a enumerar i comentar algunes d’elles, a manera de petit inventari de caràcter introductori i sent tan sols una succinta recopilació de dades, de la qual és probable que puguin sorgir més títols en un estudi més profund i detallat.

En l’obra d’un dels seus grans amics, José Jordá Valor (Alcoi, 1839-1918), apareix la melodia per a cant i piano Becqueriana “a mi amigo F. Cabrera” (4) basada en la Rima XXV de Rimas y Leyendas de l’escriptor romàntic sevillà Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) constituïda per tres estrofes “Cuando en la noche te envuelven las alas de tul del sueño y tus tendidas pestañas semejan arcos de ébano…”. El mateix autor li dedicaria una Misa a tres voces y orquesta “dedicada a mi querido amigo D. Fernando Cabrera”. Les tres veus són dues de tenor i una de baix amb acompanyament d’orgue amb les sis parts corresponents a l’acte litúrgic: Kirie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Mentre es trobava dirigint la banda del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis), Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), compon la cercavila De la Terreta (6) “al laureat artiste D. Fernando Cabrera, gran entusiast (sic) y defensor de la terreta”  datada l’1 de juny de 1914. Com un record d’infantesa, que diria l’Ovidi, es pot qualificar aquest pasdoble popurri compost de cançons infantils (7) que s’inicia amb una fanfàrria i continua amb La viudita se quiere casar: “La viudita se quiere casar – con el conde, conde de Cabra – Triste de mí! – yo no quiero al conde de Cabra(8). Altres fragments que apareixen de vegades de forma fugaç són El verdugo Sancho Panza (9), Don Melitón tenía tres gatos, A Madru señores (10). Una proposta sorprenent de l’autor de L’entrà dels moros (Uzúl el-msélmin) quan moltes vegades s’ha catalogat aquesta obra com un cançoner típic alcoià dins el subgènere folklòric coetani del pasdoble que tindria el seu major exponent amb El Noticiero Regional del seu germà Evaristo Pérez Monllor , en el qual Camilo oferiria també en aquells anys altres títols com Nanos y chagans, La festa pel carrer o la pròpia L’Entrà dels Reis.

El pintor Cabrera, un cop instal·lat a Alcoi en la dècada dels setanta del segle XIX, després dels seus anys d’estudis a Madrid i Roma becat per la Diputació d’Alacant, comença a ser un motor fonamental juntament amb el també pintor Francisco Laporta Valor en l’evolució estètica de la Festa de Moros i Cristians. Dins d’aquestes noves tendències, es fa realitat el seu projecte de renovació del castell de festes a 1894, mentre és professor a l’Escola Industrial. És per això que l’obra que citem a continuació no estigui dedicat a la seva persona, sinó a una de les seves obres, El nuevo castillo, composta a l’abril de 1895 pel seu cosí germà José Seva Cabrera (Alcoi, 1865-1922), pasdoble per a banda amb cornetes i tambors, el qual l’original conserva l’arxiu musical de la Unió Musical d’Alcoi (11). Aquest compositor que va ser director de La Primitiva entre 1897 i 1902, fou retratat per Fernando amb la dedicatòria “A mi querido primo Pepe” (12).

Portada “Cantos íntimos” d’Eduardo Torres Pérez

En un caràcter totalment  distint, aparéixen els Cantos íntimos (13) d’Eduardo Torres Pérez (Albaida, 1872-Sevilla, 1934). És una col.lecció de peces curtes de mitjana dificultat per a orgue sols, composats pel que va ser Mestre de Capella de la Catedral de Sevilla (de 1910 al 1934), i director i cofundador de l’Orquestra Bètica junt  a Manuel de Falla. Obra editada per la editorial Casa Erviti (San Sebastian), encara que algunes d’elles van estar publicades en facsímil a l’antic diari El Liberal de Sevilla. En algunes d’aquestes peces apareix una dedicatòria a l’encapçalament, com el cas de les dedicades al nostre pintor “a Fernando Cabrera, gran artista y amigo cariñoso” i els músics Vicente Ripollés Pérez, Fernando Tormo Ibáñez i José Sancho Marraco. Són obres religioses de caràcter íntim, recollit i extremadament reservat, escrites amb un llenguatge que uneix el nacionalisme espanyol amb clares referències a l’estil de l’escola andalusa, com Albéniz o amb l’Impressionisme francés, com el cas de Massenet, Gounod o Debussy.

Poques referències tenim de l’última obra detallada: En la iglesia, una cantiga a dues veus que li dedica el mestre José Espí Ulrich (Alcoi, 1849-València, 1905). música sacra que la podem situar en l’última dècada del segle XIX i que apareix reflectida en la relació d’obres de l’autor d’Anselmo Aracil que detalla Ernesto Valor Calatayud en el seu referent Diccionario alcoyano de música y músicos.

Esperem aquesta superficial enumeració musical serveixi per a conèixer des d’una òptica peculiar i a contra corrent a un artista de la nostra terreta: ¿Necesita usted modelo?, Loca, Al abismo, El pan nuestro o Mors in vita, són fidels testimonis d’aquesta afirmació. Afortunadament, no va ser un músic mediocre com ell de vegades desitjava, sinó un genial pintor: Musica in vita.

**********************

(1) A aquestes dues passiones li dedica Adrián Espí Valdés el capítol XV del seu Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera y Cantó (Instituto de Estudios Alicantinos, 1969).

(2) La frase la cita Ignacio Trelis, pintor i assessor artístic de l’Associació de Sant Jordi en el seu article A modo de recuerdos, publicat pel periòdic El Nostre en l’edició del dimarts 4 d’octubre del 2016.

(3) Part del programa amb obres de Chopin, Albéniz i Beethoven es pot veure en les edicions del 8 i 9 de maig del 1917 de El Heraldo de Alcoy

(4) La partitura d’aquesta obra es pot veure a les pàgines 174, 175 i 176 del Diccionario Alcoyano de Música y Músicos de Ernesto Valor Calatayud (Llorens Libros, 1988)

(5) Una còpia d’aquesta missa es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva. Des d’aquí, agrair l’ajuda prestada al seu arxiver Antonio Adamuz i Jaume Jordi Ferrando, company i amic que sempre m’ajuda en tots els dubtes que puc tindre.

(6) L’original també es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva.

(7) Sobre això, Ernesto Valor cita a la pàgina 90 del Tom III de l’enciclopèdia Nostra Festa: “…y en la cual, Camilet, se tornó niño, ya que de cantos infantiles se nutre esta partitura, tales como La viudita se quiere casar, Este es el manrú, señores, Anda con la vía vía, anda con la vía vía…”

(8) La cançó, basada en un romanç espanyol anònim sobre el matrimoni en secret entre el comte de Cabra (Còrdova) i Doña Mencía de Avalos y Merino, vídua d’inferior condició social. Aquest fet inspiraria una obra de García Lorca en la seva època de joventut, La viudita y el conde Cabra (1918) (http://www.lavozdigital.es/andalucia/cordoba/20141112/sevp-viudita-conde-cabra-20141112.html)

(9) Encara que citada por Valor com Anda con la vía vía, el seu veritable títol El verdugo Sancho Panza ens descobreix un contingut una mica macabre: El verdugo Sancho Panza / ha matado a su mujer / porque no tenía dinero / para irse, para irse al café. / El café era una casa / que tenía una pared. / La pared tenía una vía / por la vía, por la vía pasa el tren.

(10) Madru és la forma en la qual els cubans es refereixen a Madrid, en la qual els nens formen un cor deixant a un en mig en representació de la Mort: A Madrú, señores / vengo de La Habana / a cortar manzanas / para doña Juana. / La mano derecha / y después la izquierda / y después de lado / y después costado / y después la vuelta con su referencia. / Tan-tan tocan a la puerta / Tan-tan, yo no voy a abrir / Tan-tan, que será la muerte / Tan-tan si vendrá por mí. (A pares y nones, Eduardo Torrijos y Gretel García. Ed. Quarzo, 2003).

(11) Des d’aquí, agrair el seu temps al seu arxiver Andrés Arévalo.

(12) De l’artícle Retratos de músicos d’Adrián Espí Valdés publicat pel periòdic Ciudad el 22 de noviembre de 2009.

(13) Encara que l’obra del músic albaidí me la va donar a conèixer José María Valls sent la portada de la mateixa reproduïda per la seva gentilesa, les dades sobre ella me les ha facilitat Juan Carlos Sempere Bomboí, professor al Conservatori Juan Cantó d’Alcoi i al Conservatori Professional d’Albaida, i director de la Societat Artistico Musical “la Vall” de Càrcer, el qual va catalogar i analitzar tota l’obra organística de Torres en el seu Treball Fi de Carrera en l’Especialitat de Composició. Molt agraït també pel seu temps que m’ha dedicat.

 

PABLO MARTÍNEZ BLANES

 

 

Publicat dins de contribucions, dossier, memòries del segle XX, va passar... | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

El ‘viaggio in Italia’ de Jordi Bernàcer

Roma i Verona, escenaris dels actuals concerts del director alcoià

Jordi Bernàcer a l’Arena de Verona

PMB.  Jordi Bernàcer es troba aquestes setmanes en terres italianes en dos dels festivals operístics més reconeguts de la península itàlica. En primer lloc, al Festival de l’Òpera de l’Arena de Verona, va dirigir a l’Orquestra d’aquesta ciutat el Nabucco de Verdi els passats 12, 15 i 18 de juliol i el proper 9 d’agost. En aquest mateix escenari, va conduir un recital de romances i duos de sarsueles amb Plácido Domingo al capdavant.
En segon lloc, es troba també a Roma al front  de l’Orquestra i Cor del Teatre de l’Òpera de Roma amb la famosa Carmen de Bizet, els dies 20, 27, 30 de juliol i l’1 i 4 d’agost al suggerent escenari de les Termes de Caracalla. Una atapeïda agenda estiuenca operística per al director alcoià. http://www.jordibernacer.com

Publicat dins de comarques, fotonoticia, general, premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari