Unes paraules al voltant del concert, per Àngel Lluís Ferrando

Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando

Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant

Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No “The Thimes” Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).

També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics  per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.

“Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.”

Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!

Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.

Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.

Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.

“Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”

Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

La Primitiva tancarà la I Fira Modernista d’Alcoi

El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PDF Programa I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics)  i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.

 

PRIMERA PART

ADELAYDA (Camilo Pérez Laporta, polca-masurca, 1881)

EL CORREO (Camilo Pérez Laporta, galop, 1886)

LU-LÚ (Camilo Pérez Laporta, tango, 1887)

RECUERDOS DE UN ÁNGEL (Camilo Pérez Laporta, masurca, 1889)

LUNA DE MIEL (Julio Laporta Hellín, polca, 1890)

EL IRIS (Julio Laporta Hellín, vals lent, 1907)

SEGONA PART

NO ‘THE TIMES’ THIMOTEO (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot, 1917)

LA CARAVANA (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot oriental, 1921)

BAMBÚ (Evaristo Pérez Monllor, one-step, 1923)

ANDANTE Y POLONESA (Juan Cantó Francés, 1885)

El CAEHA estrena pàgina web

El Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics disposa d’una nova pàgina web amb informació actualitzada de les seues activitats

caehaPMBDes del passat mes de setembre, es troba operativa la nova pàgina web del CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics), entitat fundada el 1982, dedicada a la difusió i conservació del patrimoni cultural alcoià, i que en l’actualitat es troba presidida pel professor Pedro Juan Parra Verdú, ex-membre també de La Primitiva, i autor dels llibres fruit de les seues investigacions: La Cazuela (1995), El Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi (2006), i Tardofranquismo y transición democrática en Alcoy 1973-1979 (2008).

La web ofereix informació completa del seu organigrama, publicacions, col·laboracions i calendari de les properes activitats entre les que es troben una excursió amb la ruta La colònia agrícola dels Plans el diumenge 30 d’octubre i una altra edició de La Ciutat Adormida en el Cementeri Municipal el dissabte 27 de novembre.

D’entre les seues publicacions aparéixen els treballs d’Àngel Lluís Ferrando La música de Nadal a Alcoi i la coordinació de Carlos Palacio: Vivencia y pervivencia, llibres ja comentats en la nostra pàgina. Si vols tindre més informació o fer-te soci: http://www.caeha.es

“Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939”: exposició i conferències a Alacant

Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja són dos dels conferenciants al voltant de la Guerra Civil a Alcoi

Fotografia de Michele Francone que presenta la exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l'Exèrcit Popular

Fotografia de Michele Francone que presenta l’exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l’Exèrcit Popular en juny de 1937 (Fototeca Municipal d’Alcoi)

PMB. La Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Universitat d’Alacant) acull del 26 de maig al 10 de juny  una sèrie de conferències al voltant de l’exposició Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), la qual pot visitar-se a la sala Juana Francés de dita Seu universitària. El llibre que dóna peu a l’exposició, editat l’any passat i que va ser un èxit de vendes, és una selecció del llegat fotogràfic de Michele Francone, cedit pels seus fills Vittorio i Giancarlo Francone, i per altra banda, del material fotogràfic realitzat pel personal metge de l’Hospital Suec-Noruec.

Totes les xerrades seran en la sala d’actes de la Seu, a les 20:15 h. de les quals trobem la que realizarà Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal amb el títol Les fotos d’un soldat: Michele Francone, un italià en la guerra d’Espanya el divendres 3 de juny. Recordem que Francone en la seua estància a Alcoi, va ser amic personal d’alguns membres de La Primitiva com el director d’aleshores Fernando de Mora Carbonell i els músics Rafael Serra Carbonell i Rafael Botella. L’altra xerrada impartida per Àngel Beneyto Testimonis de la guerra: Escandinaus per Espanya. serà el dimarts 7 de juny.

Alcoi rep la visita de Giancarlo Francone

El fill de Michele Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva

PMB. El dilluns 15 torna a la nostra ciutat Giancarlo Francone, en plena promoció del llibre Italianos en la batalla de Levante-Operazione Levante (13-25 julio 1938) co-escrit pels investigadors Blas Vicente Marco, Carlos Mallench Sanz, Ángel Salvador Pastor, i els germans Giancarlo i Vittorio Francone, fills de Michele Francone. Visitarà el Centre Cultural Mario Silvestre on es troba l’exposició sobre el llibre recientment aparegut Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939 d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

D'esquerra a dreta: Josep Lluís santonja, director del'Arxiu, Sergi Sempere, María Baldó i Rafael Serra. Asseguts: Gianfranco Francone i Rafael Serra Carbonell a l'agost de 2012

D’esquerra a dreta: Josep Lluís Santonja, director del’Arxiu, Sergi Llinares, María Baldó i Rafael Serra. Asseguts: Giancarlo Francone i Rafael Serra Carbonell a l’agost de 2012

Giancarlo Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva, gracies a les amistats que son pare Michele Francone, músic i fotògraf militar, va recollir durant la Guerra Civil mentre va estar a Alcoi, entre elles la de Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho, amb el qual van intercanviar records i fotografies preses per Francone, després d’haver visitat les instal·lacions d’Apolo i La Primitiva a l’agost de 2012.

Juntament amb Rafael Serra, el militar italià també va tindre amistat i correspondència amb el director Fernando de Mora Carbonell o Rafael Botella. El primer li compta en les cartes, les desfilades que tenia que realitzar la banda en Alcoi i Alacant per commemorar la victòria del bàndol nacional o per honrar la memòria del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, o altres aspectes més quotidians com les dificultats que tenia per tornar a la normalitat la pastisseria “El Campanar” que ell mateix regentava, després de la guerra fratricida. Per la seua part, Botella li deia en les cartes: “…su nombre y el de los amigos se recuerda en nuestra tertulia musical y algunas veces decimos “¡Si estuviera aquí Francone…!””. Aquestes anècdotes són un clar exemple de la bona sintonia que hi va haver entre els italians que van donar suport als nacionals i els habitants alcoians un cop va finalitzar la guerra civil a 1939.

PERFIL DE MICHELE FRANCONE

Michel Francone (Bosconero, 1913-Tortona, 1945)

Michele Francone (Bosconero, 1913-Tortona, 1945)

Neix a Bosconero (Torí) en 1913. Després de realitzar els estudis primaris i bàsics, comença a treballar en una foneria i una fàbrica de molls per a automòbils al servei de la FIAT. Les seves dues passions: la primera és la música, sent un enamorat del banjo, la guitarra o l’acordió i, entre els de vent, la trompeta i el saxofon. La segona, és la fotografia, comprant-se una càmera fotogràfica amb el seu primer sou, i retratant família, amics i esdeveniments.

Es presenta com a voluntari a Vercelli, al I Regiment del Cos d’Enginyers sapadors en 1932, ascendint a sergent dos anys després, i realitzant una campanya a l’Àfrica. Per millorar la seva posició econòmica, part per a Cadis a la Guerra Civil espanyola com a instructor del III Regiment. Un cop al nostre país, és agregat a la Divisió Littorio, Batalló d’Enginyers, 3a Companyia de Telegrafistas Vittorio (CTV), fotografiant tota l’Espanya devastada per la guerra: Alcoi, Haro, Vinaròs, Teruel, Logronyo, etc. A part d’aquestes imatges crues, era un fidel retratista costumista de les tropes en els seus moments més privats o quotidians com les fotografies del general Rómulo Lastrucci descansant o soldats presenciant partits de futbol o en revetlles.

Quan finalitza la guerra, torna a Itàlia on és nomenat alferes en 1940 després del seu ingrés a l’acadèmia militar de Mòdena. En aquesta època, també es casa amb Ada Cardis amb la qual dos fills Giancarlo i Vittorio Francone. En 1941, marxa amb el IV Exèrcit a l’Alta Savoia a realitzar operacions militars, fins i tot estant pròxima la capitulació d’Itàlia el 1943. Torna al seu país quan els aliats ja estan expulsant als invasors de França i la situació d’Itàlia ja està molt compromesa. En 1944, és destinat com a instructor de reclutes de l’exèrcit de la República Social Italiana a la caserna de Tortona, on es va donar el fatal desenllaç de la seva mort el 6 març de 1945 després d’un inexplicable accident per l’esclat d’un canó que li va provocar greus lesions a la cama esquerra i que, malgrat l’amputació, no va poder superar.

*****Les dades estan extretes de l’article “Un piamontés a la guerra d’Espanya” de Giancarlo i Vittorio Francone i que apareix en el llibre “Alcoi, les fotos de la guerra 1936-1939” d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

“Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939”: novetat editorial

El nou treball d’Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja es presenta el 13 de maig al Centre Cultural Mario Silvestre

alcoi_les_fotos_de_la_guerra1-copiarPMB. El llibre “Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939” és el fruit del treball constant d’Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja de recuperació i reunió de testimonis gràfics sobre el període 1936-1939 de la Guerra Civil en Alcoi. La majoria de les fotos procedeixen d’una part de dos metges noruecs que el 1937 van arribar en missió humanitària a Alcoi a muntar l’Hospital SuecNoruec; i per una altra part d’un soldat italià que es va enrolar en el cos de legionaris italians que van participar en la Guerra Civil. També s’han obtingut algunes fotos dels bombardejos que va patir la ciutat entre 1938 i 1939 en els arxius militars italians

 El llibre, editat pel CAEHA i l’Ajuntament d’Alcoi, es presenta el dimecres 13 de maig a les 20 h. al Centre Cultural Mario Silvestre i compta amb la presència de l’alcalde Antonio Francés, el Regidor de Cultura Francesc X. Agulló i el president del CAEHA, Josep Maria Soriano.

Vicente Pascual Pastor, l’esplendor de l’arquitectura

Es celebra el cicle de conferències “Coneixent la nostra història” sobre l’arquitecte alcoià en el 150 aniversari del seu naixement

pascualPMB. Vicente Pascual Pastor,  juntament amb l’arquitecte contestà Timoteo Briet,  són considerats els pares del modernisme alcoià. Nascut al 1865, es celebra un cicle de conferències  sobre la seua vida i obra la propera setmana al Círculo Industrial (1), organitzat pel CAEHA i l’Ajuntament d’Alcoi. El cicle es composa de: “Vicent Pascual: trajectòria vital i professional” per Jacqueline Charron (dimarts 5); “Vicent Pascual i l’arquitectura social” per Juan José Moya i Crispina Ruiz (dijous 7); “Vicent Pascual i la seua arquitectura modernista” per Jorge Doménech Romà i Rafael Silvestre García (dijous 14), i un sopar-homenatge a Vicente Pascual el dissabte 16 a les 21 h. al restaurant El Salt (2) al Hotel AC.

 Entre les obres més conegudes a la nostra ciutat de Pascual tenim la Gruta del Círculo Industrial (1896), la reforma i la reixa del Parc de la Glorieta (1899), el grup de Cases Obreres al Passeig Ovidi Montllor-Viaducte (1902), l’actual Conservatori de Música i Dansa, la «Casa del Pavo», el Mont de Pietat, les fàbriques de Carbonell i Ferràndiz i l’actual residència El Teix.

 

 

(1) Totes les conferències tindran lloc al Círculo Industrial d’Alcoi (c/ Sant Nicolau, 8 – 03802 – Alcoi) a les 20 h.

  (2) Amb reserva prèvia entrant en contacte amb el CAEHA (a/e: caeha@caeha.es)


“La música de Nadal a Alcoi”, nou treball d’Àngel Lluís Ferrando

El llibre, editat per CAEHA, va ser presentat el dimecres 4 de març

La música de Nadal a Alcoi

Portada de “La música de Nadal a Alcoi” (2015) d’Àngel Lluís Ferrando

PMB.  El dimecres 4 de març va ser presentat el darrer llibre del nostre director Àngel Lluís Ferrando, “La música de Nadal a Alcoi”, editat pel Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) amb col.laboració de l’Ajuntament. Aquest llibre és el reflex escrit del que va ser la passada conferència que el mateix Ferrando va realitzar en el Centre Cultural el 18 de desembre de 2014, on es reuneixen una sèrie de conceptes, dades, dates, compositors i obres relacionades amb el Nadal alcoià com la sibil.la o la misa de pastorel.la; músics com la família Santonja; referències a obres com “El pardalot” de Juan Cantó, “L’entrà dels reis” de Camilo Pérez Monllor, “La Nochebuena en Alcoy” de Camilo Pérez Laporta, el repertori nadalenc d’Amando Blanquer i Consuelo Colomer o també,  la banda sonora del Betlem de Tirisiti.

Josep María Soriano, Àngel Lluís Ferrando, Paco Agulló i Josep Lluís Santonja

Josep María Soriano, Àngel Lluís Ferrando, Paco Agulló i Josep Lluís Santonja (Foto: pagina66)

Ferrando va estar acompanyat en la roda de premsa del regidor de Cultura, Paco Agulló; del director de l’Arxiu Municipal,  Josep Lluís Santonja i del president de CAEHA, Josep María Soriano, el qual va anunciar que ja es trovaba el llibre a les llibreries al mòdic preu de 3 euros. Tot el que plasma aquest llibre és un altre dels motius pels quals des de la Regidoria de Cultura es treballa perquè el Nadal alcoià sigui declarat Patrimoni de la Humanitat

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

En setembre: Simposi Nacional sobre Carlos Palacio

Carlos Palacio García (Alcoi, 1911 – Paris, 1997)

Carlos Palacio García (Alcoi, 1911 – Paris, 1997)

El CAEHA ha previst per al proper 17 de setembre un simposi nacional sota el títol “Carlos Palacio: vivència i pervivència” que comptarà amb Marisa Blanes Nadal, Àngel Lluís Ferrando Morales, Luciano González Sarmiento, Andrés Ruiz Tarazona, Ricardo Senabre Sempere, i Enrique Téllez Cenzano com a ponents.

El simposi està obert a qualsevol persona interessada, en l’any centenari del neixement del compositor, i se celebrarà en el marc singular que ofereix Vil·la Vicenta, casa d’estiu de la família Gil-Albert, recentment rehabilitada i condicionada per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i gestionada pel Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, CAEHA.

Inscripció (en valencià)

Inscripción (en castellano)