La “Salve de Bordera” de Jaume Jordi Ferrando a la revista “Lilia”

La revista ofereix un nou capítol de la sèrie La Música de Inspiración Mariana, dedicat a Francisco Bordera, cec de naixement

La “Salve” de Bordera es troba enregistrada pel Cor de València en 2011 amb direcció de Jordi Bernàcer

PMB. El dilluns passat 19 de setembre, va tenir lloc al Saló Rotonda del Círculo Industrial la presentació del número 30 de la revista Lilia, dins dels actes que organitza l’Arxiconfraria Mare de Déu dels Lliris en honor a la Patrona d’Alcoi.

Dins dels continguts de la revista, Jaume Jordi Ferrando Morales ofereix una nova entrega de La música de inspiración mariana amb el títol La Salve de Bordera que ens parla de l’autor Francisco Bordera (1785-1855), personatge lligat al naixement de les bandes alcoianes.

Juntament amb una petita biografia del músic, cec de naixement, l’article ens explica tot el relatiu a la Salve Regina en els temps litúrgics, posant alguns exemples de versions musicals en els inicis de la història musical d’Alcoi, com en la inauguració de la segona ermita de la Font Roja a 1744. Finalment, apareix una anàlisi de l’obra, la qual es conservada en els arxius de la Societat Musica Nova d’Alcoi.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
Anuncis

Els músics alcoians, “en la onda”

Representants de les quatre bandes de música alcoianes acudeixen als estudis d’Onda Cero

D’esquerra a dreta: Javier Campayo, Lluís Castelló, Jaume Jordi Ferrando i José Antonio García (Foto Facebook: Onda Cero)

PMB. Presidents i representants de les quatre bandes de música alcoiana van acudir en el matí del 21 d’Abril, Dia dels Músics, als estudis d’Onda Cero Alcoi per donar compte de les activitats musicals de les seves respectives entitats al programa Alcoi en la Onda d’Onda Cero entrevistats per Lorena Pérez.
Juan Luis Guitart, assessor musical de l’Associació de Sant Jordi; Juan Jorge Egea, president de la Unió Musical d’Alcoi; José Antonio García Llinares, director de l’Himne de Festes en el seu centenari i president de la Societat Musical Nova d’Alcoi; Lluís Castelló Vañó i Javier Campayo, president i representant per part de l’Agrupació Musical Serpis, i Jaume Jordi Ferrando, de la Corporació Musical Primitiva.

Tots ells ens comenten com celebren les bandes el Dia dels Músics i, en general, tota la seua organització interna i les properes activitats previstes per a la present temporada. Enllaç programa

 

De la Música Vella al pintor Cabrera

La Revista de Festes de Moros i Cristians publica treballs de dos membres de La Primitiva

Pablo Martínez i Jaume Jordi Ferrando, músics de La Vella (Foto: V. Pastor)

CIM Apolo-Comunicació Social.   Dissabte passat 1 d’abril es presentava al Teatre Calderón l’edició del 2017 de la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. D’entre els seus continguts, apareixen dos articles realitzats per membres de La Primitiva: Jaume Jordi Ferrando Morales i Pablo Martínez Blanes. Del primer apareix De la Música Primitiva i la Festa de Sant Jordi en el qual realitza una mirada al que seria l’aparició de la música a la Festa en aquell 1817 juntament amb el context social i històric en què es va desenvolupar. Al costat d’aquest fet, analitza el que ha significat la música festera per a una entitat com la nostra banda des d’un punt de vista patrimonial i econòmic.

Cabrera treballant al seu estudi (Arxiu: A. Espí)

El treball de Ferrando apareix dins d’una sèrie de monogràfics que la Revista ha publicat amb motiu de les efemèrides musicals que se celebren enguany com són el Centenari de l’Himne de Festes de Barrachina i el Bicentenari de l’acompanyament d’una banda de música a una filà, la Llana. La Primitiva publica el text que acabem de comentar, La Nova signa Desde aquella Gloria de 1842; la Unió Musical Sense música no hi ha Festa, a càrrec d’Ernest Llorens, i Eduardo Segura Espí ens conta Dos segles amb música: 1817-2017.
En l’apartat dedicat a Alcoy, su imagen y su historia apareix el treball del nostre company Pablo Martínez Blanes Musica in Vita que tracta sobre la música dedicada al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937) del qual se celebra el 80 aniversari de la seva mort. En l’article explica alguns dels concerts i tertúlies que se celebraven a La Casa del Pavo, estudi del pintor, el qual li portaria a comentar en més d’una ocasió “canviaria tots els premis que he aconseguit en tota la meva trajectòria artística per haver estat un músic mediocre“. D’entre els títols comentats, apareixen els pasdobles De la terreta de Camilo Pérez Monllor i El nuevo castillo, de José Seva Cabrera.

 

Propera estrena de “Rictus”, d’Àngel Lluís Ferrando

El músic alcoià va visitar l’assaig de La Primitiva el passat dissabte 25 de març

PMB. Àngel Lluís Ferrando ha pogut fer front a la composició de la seva nova marxa cristiana, Rictus, per encàrrec del Capità Cristià de la Filà Almogàvers, Luis Sanus, en plena baixa mèdica. En el transcurs de l’assaig del dissabte 25 de març, la banda va tindre la sorpresa de rebre la seva visita i escoltar les explicacions sobre l’origen i el procés de creació d’aquesta, la qual s’estrenarà en el concert de Diumenge de Rams del 9 d’abril. Aquestes explicacions apareixen en un text signat pel propi compositor que reproduïm a continuació.

RICTUS: Marxa per al Capità dels Almogàvers 2017

Rictus (2017) és un encàrrec del capità dels Almogàvers 2017, Luis Sanus Pastor. Sovint els títols amaguen complicitats, i aquest cas és, sens dubte, un d’ells ben especial. Rictus és una barreja entre «rite» (ritus), referint-se a les festes de Moros i Cristians, i «íctus», fent referència –no exempta d’humor i valentia– a l’accident vascular cerebral que vaig patir el juny de 2016 el qual, en certa manera, va fer perillar seriosament l’encàrrec de Luis Sanus al compositor, produït en ferm des d’un minut després de la seua elecció per al càrrec uns anys abans mitjançant una cridada telefònica d’allò més entusiasta. Però, a sobre de tot, Rictus és un gest entre amics que es van conèixer col·laborant junts per a la Festa. Una col·laboració que encara perviu en aquesta doble manifestació artística: música i pintura. Eixa és la vocació final d’aquest projecte d’intercanvi. Art a canvi d’art, el preu i el pacte més just potser.

“Arribada del Capità” (2009) de Luis Sanus il.lustrarà la portada de la marxa

La composició parteix de les idees intercanviades entre músic i pintor. Una voluntat historicista per part del capità i la seua filà que colora la música sense perdre en cap moment la llibertat en la creació. Una llibertat que afecta a l’estructura de la composició, al llenguatge emprat, ben contrastant i variat i, també, al conjunt estètic, en deute amb el passat, però mirant cap al futur. Després d’una introducció en la qual coexisteixen alguns elements temàtics que es desenvoluparan amb posterioritat, s’arriba a una secció de reafirmació de la marxa clàssica amb els primers temes complets (una mena de fals fort) la qual dóna pas a una secció de transició que ens duu al segon dels temes complets (un tipus de dansa primitiva que esdevé progressivament més combat tribal entre rivals) amb una important dosi de diàleg tímbric i rítmic entre les fustes i els metalls.

També es tracta d’una composició farcida de simbologia, on la dura batalla diària d’aquests expedicionaris de la Gran Companyia catalana la podem intuir en les aspres i antigues fanfares amb ressonàncies de Neopatria i antigues civilitzacions i també, just a l’inici, en l’incert trenc d’alba de qualsevol dia. La maquinària de guerra per a les seues cavalcades amb la percussió rítmica de les pells i els timbres greus. Pel que respecta al mític coltell dels almogàvers, l’arma estimada i ineludible d’aquests professionals de la guerra, hi és present mitjançant les percussions metàl·liques (plats sospesos secs).

Intervenció de Ferrando a l’assaig de banda (Foto: P. Martínez)

Com no podia ser d’altra manera en el cas de Rictus, sembla lògic trobar també simbologia més vital i menys historicista. La sensació animada d’avanç, de repte, de mirar sempre endavant i de no deixar-se enfonsar per les circumstàncies adverses és reflecteix, per exemple, en el canvi sobtat de tonalitat final. També alguns dels elements de la introducció, ben inestable, poden tenir, a més de l’exposat abans, una connotació anímica. No obstant, res que no siga habitual en un procés creatiu, amb les seues llums i les seues ombres.

En aquest sentit, cal agrair a tots els elements implicats en aquest projecte la seua confiança i predisposició en la meua persona en tot moment. Luis Sanus «germanet de la Festa» mereix menció especial pel seu recolzament incondicional a la meua persona independentment de las meues circumstàncies. Però, no vull deixar personalment d’agrair molt especialment a la meua família, concretament a la meua companya de vida Reyes, al meu germà Jaume i al meu fill Andreu el seu suport en aquests moments dolorosos, difícils i, també aclaridors: sense la seua estima, generositat, sentit de l’ humor i sacrifici aquesta marxa finalment no hagués pogut veure la llum. A tots ells, moltíssimes gràcies!

ÀNGEL LLUÍS FERRANDO

En memòria de Camilo Pérez Laporta (1917-2017)

Recordem la figura de l’autor de La canción del Harén i Fontinens en el centenari de la seua mort

tumba_cplPMB. Diumenge 5 de febrer es compleixen cent anys de la mort del prolífic compositor Camilo Pérez Laporta (Alcoi, 1852-1917) mentre va ser director de la nostra banda en els seus últims quatre anys de vida. Els funerals es van celebrar dos dies més tard a la parròquia de Santa Maria a les onze del matí. Tal com assenyala la premsa de llavors, la mort de Camilo ‘el Roig’ va causar una gran commoció a la nostra ciutat “donde contaba con numerosas amistades que supo captarse por su carácter franco y sincero” (1), deixant rere seu un capítol irrepetible en l’esdevenir de la música alcoiana (2).

camilo-perez-laporta

Camilo Pérez Laporta

Va ser director de la nostra banda, de la Societat Filharmònica Novísima d’Alcoi entre 1890 i 1892; i també de la Joventut Musical Villenense de 1893 a 1899. En aquests anys, tres premis importants va aconseguir: dos d’ells a Alacant, Himno a la Santa Faz i la polonesa de concert Alicante; i Lo Crit del Palleter, premiada a València per la Societat Valenciana ‘Lo Rat Penat’. La seva tasca compositiva ens deixa més d’un centenar d’obres entre música religiosa, masurques, polques, pasdobles i marxes mores. Possiblement, d’aquests dos últims gèneres sigui on major nombre de composicions ens va deixar, algunes d’elles d’importància cabdal en la gènesi de la música escrita per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi i no del tot reconegudes: Fagina nº1, Micalet Sou, Benixerraix o La Alhambra.

****

(1) El Heraldo de Alcoy, 6-02-1917

(2) Recomanem la lectura de l’article de Jaume Jordi Ferrando Morales Camilo Pérez Laporta: apunt biogràfic http://www.academia.edu/7199717/Camilo_P%C3%A9rez_Laporta_apunt_biogr%C3%A0fic


Enllaços d’algunes de les seves obres en els diferents gèneres en distintes actuacions de La Primitiva:

KROUGER  (pasdoble, 1900) (Director: Fernando de Mora Carbonell)

LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa mora, 1907) (Director: Fernando de Mora Carbonell)

LU-LÚ (tango, 1887) (Director: Àngel Lluis Ferrando)

FANTASÍA PARA CLARINETE (1899) (Director: Àngel Lluis Ferrando. Solista: Pedro Rubio Olivares)

LO CRIT DEL PALLETER  (1908) (poema sinfònic) (Director: Àngel Lluis Ferrando)

 

Jaume Jordi Ferrando col.labora novament a la revista “Lilia”

La revista ofereix un nou capítol de la sèrie La Música de Inspiración Mariana, dedicat al contestà Manuel Ferrando

Manuel Ferrando (Cocentaina, 1841-Ontinyent, 1908)

Manuel Ferrando (Cocentaina, 1841-Ontinyent, 1908)

PMB. El dilluns passat 12 de setembre, va tenir lloc al Saló Rotonda del Círculo Industrial la presentació del número 29 de la revista Lilia, dins dels actes que organitza l’Arxiconfraria Mare de Déu dels Lliris en honor a la Patrona d’Alcoi, que enguany es compleixen 75 anys de la seua proclamació com a Patrona.

Dins dels continguts de la revista, Jaume Jordi Ferrando Morales ofereix una nova entrega de La música de inspiración mariana amb el títol A Maria: El Cant de les Pureses de Manuel Ferrando que ens parla de la cançó realitzada a partir de la seguidilla Canto a las Purezas de la Virgen, del compositor contestà Manuel Ferrando, conegut pel pasdoble El Moro Guerrero.

Estructurat en tres partes, l’article és una valuosa aportació amb una sèrie de dades biogràfiques pràcticament inèdites sobre el compositor; diferents exemples de cançons al llarg de la història sobre aquest tema i una anàlisi de l’obra juntament amb la seva partitura, la qual tal com cita en el seu treball, es troba una còpia en els arxius de La Primitiva.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

“Adela Martí, el ángel del laúd”: nou treball de Jaume Jordi Ferrando

La germana d’Eliseo Martí va ser una célebre guitarrista a principis del segle XX

Adela Martí Candela (Alcoi, 1893-Cornellà de Llobregat, 1981)

Adela Martí Candela (Alcoi, 1893-Cornellà de Llobregat, 1981)

PMB. Des de fa una setmanes es pot gaudir del nou treball de recerca de Jaume Jordi Ferrando que apareix publicada a http://www.tipografialamoderna.com. El seu títol Adela Martí, el ángel del laúd i ens presenta la figura d’Adela Martí Candela, germana del més cèlebre Eliseo Martí, també mandolinista tant a Alcoi com a Barcelona. L’article ens parla també de la relació entre música i la societat de principis del segle XX i de la presència d’algunes altres dones guitarristes. Recordem que Monserrat Martí, filla de l’autor de En el oasis junt a la seua filla van visitar Apolo el passat mes de setembre. 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Nova col.laboració de Jaume Jordi Ferrando a la revista “Lilia”

La revista ofereix un nou capítol de la sèrie “La Música de Inspiración Mariana”, dedicat a Jorge Mira Carbonell

Juan María Abad Carbonell (Alcoi, 1871-1936)

Juan María Abad Carbonell (Alcoi, 1871-1936)

PMB. El dilluns passat 14 de setembre, va tenir lloc al Saló Rotonda del Círculo Industrial la presentació d’un nou número de la revista Lilia, dins dels actes que organitza l’Arxiconfraria Mare de Déu dels Lliris en honor a la Patrona d’Alcoi.

Dins dels continguts que ofereix la revista, apareixen dos nous textos del nostre company Jaume Jordi Ferrando Morales. El primer és un complet inventari de totes les partitures publicades al llarg dels anys a la revista des de 1988, incloent títol de l’obra, any de composició i autors de la música i la lletra. Per altra banda, el segon text és una nova entrega de La música d’inspiració mariana amb el títol La Sabatina a la Immaculada de la Font Roja que ens parla de l’obra de 1910 Felicitación sabatina a la Virgen de los Lirios amb música de Jorge Mira Carbonell (director de La Primitiva entre 1902 i 1905) i lletra de mossèn Juan María Abad Carbonell (Alcoi, 1871-1936), acompanyat de la seua partitura supervisada per l’organista Rafael Rufino Valor.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Glòria 2015 amb el petit Adolfín Bernabeu

Jaume Jordi Ferrando ens ofereix una crònica molt especial sobre la Glòria del 2015 amb la presència de Adolfo Bernabeu Terol, glorier dels Mossàrabs

Àngel Lluís Ferrando, director de La Primitiva i Adolfo Bernabeu Terol, el "petit Adolfín Bernabeu" (Foto: Pablo Martínez)

Àngel Lluís Ferrando, director de La Primitiva i Adolfo Bernabeu Terol, el “petit Adolfín Bernabeu” (Foto: Pablo Martínez)

Jaume Jordi Ferrando. Diuen els experts en comunicació que les noticies deuen respondre a «les 5 W». Es a dir, deuen explicar Qui? Com? Quan? On? i Per què? … en anglès. De vegades hom pot pensar que no cal calfar-se tant el cap per respondre a d’allò que el cor diu. Ara bé, això de parlar amb el cor i no amb el cap sovint presenta dificultats, tot i que –generalment– no massa per als músics.

De manera casual, la Glòria del 2015 ens va facilitar trobar-nos amb la història, trobar-nos, no! Ho dic millor: re-trobar-nos. Tots els músics de banda del món coneixen Amando Blanquer, un alcoià universal nascut de La Primitiva, molts d’aquests músics saben d’un pasdoble que duu per títol «El petit Adolfin Bernabeu». Ja sabeu que els valencians som reiteratius especialment amb els diminitius, Blanquer diu “petit” i “Adolfin”… ¿Que pensaran d’això els anglosaxons, els de les 5 W’s? ¿Que no tenim trellat? Potser encerten!

A Adolfo Bernabeu Terol, Sant Jordiet 1954, va dedicar Blanquer el seu pasdoble "El petit Adolfín Bernabeu"

A Adolfo Bernabeu Terol, Sant Jordiet 1954, va dedicar Blanquer el seu pasdoble “El petit Adolfín Bernabeu”

El cas és que, els músics de La Primitiva vam tenir un moment d’aquests que, sovint passen sense pena ni glòria… però que en aquesta Glòria cal ressenyar amb nom propi: Adolfo Bernabeu. Un “petit” xiquet que feia de Sant Jordiet i a qui Blanquer va dedicar un inspirat pasdoble, seixanta i tants anys desprès –ja tot un home major– feia de gloriero de la seua filà de sempre: els Gats. I ens va demanar que el pasdoble de l’immortal Blanquer tornara a sonar de bell nou, no per ell, sinó en memòria de son pare, Adolfo Bernabeu Espí «ejemplo sencillo de amor» l’industrial alcoià –home just estimat del poble– mort en accident de transit al port d’Albaida.

Una aturada de respecte a l’alçada del parterre, una mirada al monument a Adolfo Bernabeu, entre verd de primavera amb el palauet d’Albors de rerefons, el sergent que abraça al “petit Adolfin” gestos de sempre amb pedres de història al fons, El monument a l’home davant la casa on l’arquebisbe Beato Sancha s’allotjava; ara “parterre”, abans plaça d’Alfons XII,… diumenge de Glòria a Alcoi, Pasqua florida per al món. Una ullada a la història i la música, sempre la música de La Primitiva –d’abans i d’ara– testimoni de la història, fent el que cal… abans i ara: música per a la història, música feta des d’Alcoi, des del cor, per al món.

GLORIA 2015

La Primitiva en la Glòria 2015

La Primitiva en la Glòria 2015 (Foto: Javier Valor)

PMB. Com ja es tradicional, la Primitiva amb el seu director Àngel Lluís Ferrando va acompanyar al bàndol cristià liderats pel sergent Mateo Martín Balaguer en la Glòria del 2015 en un dia pràcticament estiuenc i prou fidel als horaris. El repertori que va interpretar la banda va ser “Primavera” d’Antonio Gisbert per a la Plaça d’Espanya; per a continuar seguidament amb “Mahomet” de Juan Cantó, “El petit Adolfín Bernabeu” d’Amando Blanquer i finalitzar el darrer tram amb “Un moble més” de Julio Laporta.

Componentes de La Primitiva acuden a Radio Alcoy

 Jaume Jordi Ferrando y Pablo Martínez son entrevistados por el centenario del estreno de “L’entrà dels reis”

Jaume Jordi Ferrando, Juan Enrique Ruíz y Pablo Martínez

Jaume Jordi Ferrando, Juan Enrique Ruíz y Pablo Martínez

CIM Apolo – Comunicación Social. Los componentes de La Primitiva, Jaume Jordi Ferrando y Pablo Martínez intervinieron en la mañana del 5 de enero en la edición local del programa “Hoy por hoy” de Radio Alcoy-Cadena SER. La entrevista realizada por Juan Enrique Ruíz tuvo como motivo principal recordar el centenario del estreno en 1915 de “L’entrà dels reis” de Camilo Pérez Monllor.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf