“Voluntat de fer, voluntat de ser…”, per Francisco Valor Llorens

El nou director titular de La Primitiva, Francisco Valor Llorens ens dedica unes paraules arran del seu bateig artístic en el passat concert del 15 de novembre a la ciutat d’Elx

Francisco Valor, nou director de La Vella

Van  a permetre que utilitze aquest lema que recupere de les memòries del mestre de Cocentaina, José Pérez Vilaplana. Unes paraules inspiradores i plenes d’un simbolisme que m’han acompanyat i m’han ajudat molt en la meva vida personal i professional.

Estic a les portes de complir un mes com a director de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Un mes en què, per sort, l’activitat de la banda no s’ha vist minvada per l’odiada pandèmia, mes bé a contra, ja que com totes les agrupacions musicals ens hem hagut de reinventar per poder realitzar la nostra activitat més rutinària i normal en altres circumstàncies, els assajos.

Complint amb el protocol imposat per les autoritats sanitàries ens toca assajar distanciats uns dels altres, per cordes, amb les finestres obertes encara que faça fred o fins i tot al pati de la nostra entitat quan el temps ho permet, però millor això que res.

En aquest mes que quedarà gravat en la meva memòria, m’he trobat amb una banda de música gairebé bicentenària, que m’ha obert els seus braços i m’ha brindat tota mena de facilitats per a que em trobe com a casa. He trobat músics apassionats i compromesos amb la seva entitat, amb ganes de créixer i demostrar del que són capaços. La veritat és que m’envaeix un gran sentiment d’orgull, responsabilitat i també de profund respecte per la història de la Primitiva i dels seus  anteriors directors.

Moment del concert a Elx (Foto: Salva González)

Com els dic, per sort la nostra activitat no s’ha vist minvada i prova d’això és el concert de Música Festera realitzat per la banda a Elx. En els assajos comentava amb els músics qué privilegiats que som per poder realitzar un concert amb pràcticament la totalitat de la plantilla en els temps que correm. Moltes bandes de música i altres associacions musicals no han tingut tanta sort, anul·lant els seus concerts de Santa Cecília, el concert més important de l’any en molts casos, o fins i tot anul·lant els assajos i així parant totalment la seva activitat.

He tingut la sort de poder arrancar amb un concert de música festera. Poder dir que la primera obra que vaig dirigir en un concert com a director titular de La Primitiva va ser Musical Apolo per a mi no té preu.

El concert, organitzat per l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx, la Regidoria de Festes i amb la col·laboració de l’UNDEF, va tenir lloc a l’Hort de Baix, un entorn preciós envoltats de palmeres i a la banda del Palau d’Altamira.

Qué dir del concert?  L’organització immillorable, l’expectació sobrepassava totes les nostres expectatives i la posada en escena per part de la banda, espectacular.

Si tot això ho he viscut en un mes que estic al capdavant de la corporació, estic ansiós per saber que més vivències positives, creatives i artístiques ens espera en el futur, amb permís del Covid-19.

 ¡¡¡La Cultura És Segura¡¡¡ i ¡¡¡ Necessària¡¡¡

El Vostre Director i Amic, Francisco Valor Llorens.

Video en directe facilitat per l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx realizat pel Grup de Comunicació Antonio Sánchez i Javier Muñoz i retransmet en directe per Facebook el passat diumenge 15 de novembre

La CMP d’Alcoi al XIV Concert de Música Festera d’Elx

Diumenge 15 de novembre a les 12 h. a l’Hort Baix del Palmerar d’Elx.

PDF Programa

DVF. El pròxim diumenge 15 de novembre la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi estarà a la ciutat d’Elx per a formar part del XIV Concert de Música Festera de la mateixa ciutat. El concert es celebrarà a l’Hort Baix del palmerar d’Elx i serà a les 12.00 h.

Es tracta del primer acte de Francisco Valor com a director titular de La Vella on el programa serà exclusivament de música festera. La Primitiva interpretarà marxes mores com Kapytan, de Saül Gómez; Martí Ximanà, del propi Valor Llorens; pasdobles com Musical Apolo d’Amando Blanquer, Un Moble Més de Julio Laporta Hellín o Al Cel de Francisco Valor; i marxes cristianes com són Creu d’Arsuf, de José Rafael Pascual Vilaplana; Pas als Maseros, de José María Valls Satorres i Tino Herrera d’Amando Blanquer.

A més, l’acte organitzat per l’Associació Festera d’Elx i l’Ajuntament de la mateixa ciutat comptarà amb un moment solidari, ja que es farà entrega durant la pausa d’una important recaptació a la presidenta de l’Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer de la cuitat d’Elx.

D’igual manera, el concert durà a terme totes les mesures de seguretat necessàries orientades a evitar contagis tant a l’escenari com a les butaques. Per això serà necessari reservar cadira de forma gratuïta per tal d’assistir al concert al següent enllaç: https://conciertodemusicafesteraelx.es/.

Octubre en Fiestas: Crònica Música de Tardor

Crònica del concert ofert per La Primitiva amb repertori fester i tres directors convidats

Salutacions finals del concert amb Montesinos Parra, Terol i Botella i Valor Llorens al front (Foto: Pau Martínez)

Pablo Martínez. El dissabte 10 al matí es celebrava a l’Auditori Amando Blanquer un nou concert de La Primitiva de caràcter marcadament especial, inclós en la programació Música de Tardor, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, al qual hem d’agrair la seua sensibilitat en recolzar a les agrupacions musicals en aquest any tan difícil.

Un horari inusual per a un esdeveniment d’aquestes característiques que es va saldar amb una bona afluència de públic per l’atractiu de l’aposta i en part també per l’esplèndid sol de tardor que va cobrir tot el matí, una mica insospitat després de veure les prediccions meteorològiques.

Un bon amic em va comentar que “… el concert m’ha emocionat molt. Fèia temps que no sentia música festera al carrer”. Raó no li faltava en un mes en què hauríem estat d’entraetes, olleta i plisplayets per la Glorieta i Sant Nicolau i de moment caldrà conformar-se amb música en Youtube, reunions amb distàncies de seguretat, mascaretes, etc. fins que aquesta pandèmia, ja no sabem si interessada o accidental, finalitze.

Flautes i clarinets en un moment del concert (Foto: Laura Martínez)

En efecte, la música festera va sonar al carrer amb moltes ganes i força tenint les batutes de tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra, els quals van escollir un pasdoble, una marxa cristiana i una marxa mora de la seva elecció. Abans de tot, agrair la professionalitat, accessibilitat i disciplina que han demostrat els tres per la feina feta amb la banda en aquest llarg mes de setembre d’assajos i esforç col·lectiu que ha valgut la pena en vistes de millorar la sonoritat de la banda amb un bon resultat final.

Quan en aquell llunyà 2007, Àngel Lluís Ferrando entrava com a director a la banda citava en la seva memòria d’activitats la premissa: T + I + R (Tradició, Innovació i Relació), la qual podríem traslladar a cada un dels directors convidats com a conseqüència de la feina i repertori escollit.

Eduard Terol i Botella representa la Tradició. Les peces més antigues del programa van ser dirigides per ell: Pare i fill i Any d’alferes, dues obres habituals en el repertori de La Primitiva que van aportar solera, noblesa i història en aquest concert juntament amb una altra brillant obra de José Rafael Pascual Vilaplana Creu d’Arsuf, aquesta última en primera audició per la banda. Tot un plaer retrobar-se amb el mestre clarinetista després d’estar al podi de La Primitiva el 2017 en substitució temporal de Ferrando amb un gest en el que mai podrem donar les suficients paraules d’agraïment.

Moment de la intervenció d’Enrique Montesinos (Foto: Laura Martínez)

La Relació podria enquadrar-se en Francisco Valor Llorens. Una de les seves qualitats és oferir al públic el que li agrada escoltar tant com a director com a compositor, per això els seus continus triomfs en el món musical fester. La seva elecció va seguir el mateix camí: Als Llaneros Dianers, la més clàssica de la seva part, juntament amb Tino Herrera, popular marxa cristiana però no dels millors treballs del mestre Blanquer i, finalment, Kapytan, de Saül Gómez, l’obra de factura més recent, marxa brutalment exitosa però més idònia com a obra simfònica per a la imatge que per a desfilar pels carrers de qualsevol ciutat llevantina. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ens van acompanyar en aquesta marxa i van estar presents durant tot el concert.

Tal com va comentar Mar Fernández en la presentació del concert, a Enrique Montesinos Parra li ve de molt xiquet el seu amor per La Primitiva quan comprava els CD’s de la banda amb bicicleta. La Innovació és el perfil d’aquest tercer director tot i que encara que les seves obres escollides ja tenen més d’una vintena d’anys, les tres van representar una ruptura formal amb el que estableix la música festera, sent el més important que encara romanen en l’imaginari musical fester i són continuament interpretades: Novecento, pasdoble simfònic de gran bellesa de Canet Todolí; Piccadilly Circus, d’Egea Insa i Músic i Llanero de Rafael Mullor, aquesta última també en primera audició per la banda. Un repertori estimulant i arriscat aquesta tercera part, la qual va finalitzar amb llargs aplaudiments amb presència i salutació final dels tres directors en un concert amb una durada final d’una hora llarga d’audició pràcticament ininterrompuda.

Companyonia, treball i passió per la música es van donar cita en el matí d’un dissabte en ple pont d’octubre, mes en què celebrarem el Mig Any com el Covid mana. (Moltes gràcies pel material fotogràfic a Pau i Laura Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Concert de Música Festera: cicle Música de Tardor

Dissabte 10 d’octubre a les 12 h. a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord

PDF Programa

NOTES AL PROGRAMA

PMB. El dissabte 10 d’octubre, la Corporació Musical Primitiva ofereix un concert a les 12 h. a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord. Amb caràcter especial, es tracta del segon i últim dels concerts que la societat ofereix dins del cicle Música de Tardor, recolzat per l’Ajuntament d’Alcoi. Especial per tindre al podi les batutes convidades i expertes de tres directors: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra.

Un programa exclusiu de música festera per a celebrar aquest atípic Mig Any fester, amb l’esperança que acabi el més aviat possible la situació sanitària greu que es travessa globalment. Compositors clàssics com Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor fins a les properes aportacions de Saül Gómez i Soler i José Rafael Pascual Vilaplana passant per referents com Amando Blanquer Ponsoda i Rafael Mullor Grau, del qual la banda ofereix en primera audició Músic i Llanero.

Les nominacions al Premi “Samarita” per la Millor Música per a l’Entrada

El nostre director Àngel Lluís Ferrando apareix novament nominat per Sorginak

PMB. Ja estan anunciades les candidatures de les diferents categories per als Premis Samarita en una gala que compleix cinc edicions a celebrar el pròxim dissabte 3 de novembre a la Filà Cordó. Els premiats surten escollits mitjançant votació popular a la pàgina de Facebook de l’Associació Cultural Samarita clickant un “Me gusta” sobre la foto del nostre favorit i no sobre la publicació.
En l’apartat musical apareixen nominats Saül Gómez Soler per la música dedicada a tota la Capitania de la Filà Verds; José María Valls Satorres, per la marxa mora Al Hamra; Francisco Valor Llorens per la marxa cristiana Beltzak i el nostre director Àngel Lluís Ferrando per la música per a dolçaines i percussió Sorginak que va interpretar el Grup de Dolçaines Rebuig i escrita per al ballet de Rafa Felip on recrea un aquelarre de bruixes, que formava part del boato de la Capitania Cristiana dels Navarros.

Levante-EMV publica un especial sobre les bandes de música

Amb motiu del 50º aniversari de la FSMCV també hi ha un concert especial de la Jove Banda Simfònica

La Jove Banda Simfònica dirigida per Saül Gómez (Foto: Nacho Francés)

FSMCV. El pròxim dissabte 6 d’octubre, coincidint amb la celebració de l’Assemblea General de la FSMCV, el periòdic Levante-EMV publicarà un suplement Especial amb motiu del 50 aniversari de la FSMCV. Entre els continguts d’aquest especial es troba un apartat destinat a les Societats Musicals federades on apareixerà també la nostra banda.

En el mateix dia, la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana serà l’encarregada de protagonitzar el concert de cloenda de la 50éna Assemblea General de la FSMCV, que reunirà a les 550 Societats Musicals de les províncies d’Alacant, Castelló i València en el Palau de Congressos de València.

La formació artística dirigida pel director Saül Gómez Soler oferirà un especial repertori en el qual s’estrenaran diverses obres de prestigiosos compositors valencians, les quals van ser encarregades per la pròpia Federació per commemorar el cinquantè aniversari del major agent cultural de la Comunitat Valenciana. (Més informació amb programa del concert)

Tania Bou interpreta Saül Gómez Soler

La soprano cantava sobre una carrossa en la passada Entrada de Mutxamel amb la Capitania Mora dels Pacos

Tania Bou, Saül Gómez i els cellistes Javier Masià i Ausiàs Gisbert minuts abans de la desfilada

PMB. Dilluns passat 10 de setembre, Mutxamel va celebrar el seu dia gran amb l’Entrada de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. La desfilada va comptar amb enorme afluència de públic on un dels atractius era la Capitania Mora que ostentava la emblemàtica Filà Els Pacos d’aquesta població alacantina. En l’apartat musical, va estar present la soprano Tania Bou que estrenava sobre una carrossa una de les últimes composicions del prolífic Saül Gómez Soler, Juffa. En aquesta original marxa intervenien l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla, el Grup de Dolçaines Sagall de Castalla i el Cor de Cambra ‘Oscar Esplà’ de Mutxamel.

 

Concert fester de la S.M. L’Aliança de La Torre de les Maçanes

El concert significa el primer de la banda amb Jordi Monllor com a director titular

PMB. Jordi Monllor Oltra debuta com a director titular en concert de la S.M. L’Aliança de la Torre de les Maçanes la qual celebra el dissabte 19 de maig el tradicional Concert de Música Festera a la Casa de Cultura.

Aquest es troba inclòs dins de la XXIII Campanya ‘Música als Pobles’ que sufraga la Diputació d’Alacant i està dividit en dues parts. Un particular repàs de música festera que inclou a la primera part els pasdobles Maria Verdú, d’Antonio Gosálbez; Porta de l’Aljorf, de Ferran Campos i Andrés contrabandista, d’Óscar Navarro; la marxa cristiana Ariana, de Jordi Monllor; i la marxa mora Xenota, d’Alfonso Yépez “Xipi”, el qual hi col.labora com a director convidat.

La segona part consta dels pasdobles Gerona, de Santiago Lope; Ester, de J. Antonio Vila; i Reflexions, de Joan Alborch; la marxa mora Fester, de Saül Gómez, i la marxa cristiana El Barranc del Sinc, de Rafael Mullor. Amb entrada lliure, s’inicia a les 19 h.

“Jo sóc de La Vella”, per Juan Javier Gisbert Cortés

Juan Javier Gisbert Cortés (Foto: Elías Seguí)

Juan Javier Gisbert Cortés col.labora novament a la nostra pàgina amb una crònica del passat concert de Diumenge de Rams barrejat amb algunes vivències personals lligades a la nostra banda acompanyat tot d’unes il.lustracions a càrrec d’Ignacio Trelis.

Des de molt jove, potser l’últim any en què Jaume Lloret va dirigir la Primitiva (1978), estic assistint als “concerts de repàs” que es celebren el Diumenge de Rams, encara que per a mi sempre serà el “Concert de Rams”. Tenia jo llavors catorze anys, i treballava com a aprenent de la firma comercial Sederies Juan Payá S.L., un d’aquells negocis de tradició i llinatge local.

Aquest és el programa al que fa referència Juan Javier al seu text

No recorde el programa, i desgraciadament en un canvi de domicili va ser víctima del contenidor de fem. El Teatre Circ fou testimoni de l’esmentat concert de música festera. Després vindria Gregorio Casasempere Gisbert i una llarga història que posicionarien a la banda en el zenit a la veterana institució. Quants matins en el popular “galliner del Trabajo”, amb aquella olor entre antic i ranci, amb aquella magnífica acústica que van elogiar Miguel Fleta o Marcos Redondo. Van ser temps en què les entrades eren gratuïtes, fins a completar l’aforament, encara que en els concerts de la Primitiva quasi havien galtades per a aconseguir una butaca en qualsevol racó. Després vindria la meua relació com a membre de la Coral Polifònica Alcoiana i la Primitiva, en aquelles col·laboracions conjuntes que Casasempere va fer possible com a director de les dos institucions.

Amb el pas dels anys, i excepte comptades excepcions, he assistit habitualment als concerts de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi a fi de gaudir del seu amplíssim repertori i les joies que conserva en els seus arxius històrics. Este llegat centenari caldria conservar-lo com “una relíquia” i potser algun dia haguera d’engrossir -igual que la resta dels arxius musicals- les pertinences de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Esta còpia de seguretat asseguraria la pervivència dels mateixos, previa digitalització, clar està.

Enguany vaig assistir entusiasmat i expectant. Per fortuna i suport del sacrifici i la constància, el nostre volgut Àngel Lluís Ferrando tornava al podium direccional, abordant un programa molt variat. En primer lloc, diré que els pasdobles em cansen un poc, o millor dit, m’avorreixen en alguns passatges; és una confessió difícil i en veu alta, però què tinc que fer! Sense vergonya de cap tipus;  també em passa amb algunes obres de Bach.

En l’obra A trenc d’alba (Egea Insa, 2015) em vaig sentir cómode, i de moment em vaig adonar  que Ferrando atacava amb èmfasi la partitura, amb màxima contundència, encara que algun titubeig molt justificat percebem en el seu gest. Bravo pel lluitador! Entre “col i col encisam”, i així va anar transcorrent una primera part, que al meu gust, va ser massa carregada de pasdobles. Destacant El Noticiero Regional (Pérez Monllor, 1928), Paco Jover (García i Soler, 2004) i un clàssic que ens situa en el bon fer del senyor Camilo, poc més que destacar. Parlem de Moros i Cristians (1935).

Al començament de la segona part, un xicotet senyal d’homenatge al tristament desaparegut Jaume Lloret Miralles, amb un contundent aplaudiment que van arreplegar visiblement emocionats la seua vídua, Dorita i el seu fill, l’actor Juansa Lloret. En faristol, i fora de programa Baix i Contrabaix, un pasdoble dedicat al seu oncle, que va ser titular d’ambdós instruments en esta agrupació durant mes de cinquanta anys, i que va inculcar al xicotet Jaume en estos combats de la música.

Seguidament i una vegada superat un altre pasdoble, va començar l’espectacle. Aleluya sonava amb força, contundent, amb una apassionada lectura musical que ens va commoure i va fer aflorar alguna llàgrima pels ulls. La música havia penetrat en el nostre interior, convertint els sentiments en un torrent de sensacions. És el moment màgic que cada persona sent arribat el moment, i que no sempre ens atrapa. A mi em va conquerir amb aquesta versió d’Aleluya. Ja en franca carrera van ressonar títols brillants, d’elegant factura compositiva: Als Llaneros Dianers (Mullor Grau, 1983), Els Acacauats (Pareja Casanova, 1919), que va comptar amb l’assistència del seu nebot besnét, l’actor de doblatge Gabriel Pareja, a qui vam poder saludar. La banda va estar purnejant, pròxima i repleta de bon gust. El director dominava la situació, els músics estaven entregats, el públic començava a sentir unes magnífiques sensacions.

La cinematogràfica banda sonora per al  “film” que representarà la Filà Verds i el seu capità Jorge Vaquer, el pròxim dia de les entrades, arriba a l’escenari de la mà del jove Saül Gómez Soler, que firmava Kapytan, un monument sonor molt a l’estil hollywoodense que va impactar en el públic per la riquesa tímbrica que ressonava en els passatges alts, amb rotunditat i bellesa. Una música d’ensomni per a un projecte acariciat amb il·lusió.

Però senyors meus, una cosa és la música de pel·lícula i una altra molt diferent les marxes mores de clar sabor oriental. Any d’Alféres (Blanquer Ponsoda, 1967), és per a mi, la composició per excel·lència, la reina d’elles, la conquista d’una forma d’entendre este tipus de partitura que va superar als grans compositors com Pérez Monllor, Blanes Colomer o Casasempere Juan, fites de la “festa alcoiana”. No puc remediar-ho, i cal dir-ho en veu alta. Sóc un devot d’Amando Blanquer Ponsoda, sense oblidar Rafael Mullor Grau i José María Valls Satorres, grans amics i enormes platers de la música.

Quan tot pareixia acabar entre forts aplaudiments i braus, la tradició va seguir en peu, i els compassos de L’entrà dels Moros van inundar la sala, provocant el deliri dels assistents. Un colofó per a deixar-nos a tots, metalls en alt, “al peu dels cavalls”. Senyors, “la festa 2018, ha començat”.

(Foto: Manuel Ortega)

La conjunció dels músics, el públic i el seu director s’havia produït, una simbiosi fantàstica que ens va atrapar a tots. Potser algun però, algun instrument “fent algun moret”, algun trompeta “solista”, però qué importa. A mi em va saber a glòria i estic segur que a tots els assistents també. Per tal motiu, “SOC DE LA VELLA”, sense oblidar i aplaudir sempre fins i a rabiar a les altres institucions musicals de la ciutat: “La Nova”, “La Unió” i “El Serpis”. Bravo per este magnífic quartet de bandes que ens delecten amb els seus sons, els seus concerts i el seu esforç.

Barón Scarpia

Nota: Estes simpàtiques il·lustracions fetes “a fosques i mentres escoltava el concert”  per Ignacio Trelis, han estat “segrestades” per a donar vida a este treball sense pretensions. Convertint-se en una confessió “entre bambolines”.

 

El color de la Festa: Crònica LXXIX Concert de Diumenge de Rams 2018

Pablo Martínez. Just després d’un mes del concert Sons de Hollywood ofert per La Primitiva, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari d’un nou concert de la banda, encara que aquesta vegada es tractava de l’emblemàtic concert de Diumenge de Rams que aquest any complia ja 79 edicions amb el que van finalitzar els Concerts d’Exaltació Festera que han oferit les quatre bandes. Amb un aforament mitjanament complet, i que afortunadament va anar omplint-se conforme avançaven els minuts, la banda va començar a fer acte de presència a l’escenari.

Un cop més, el concert va ser presentat per Mar Fernández, la qual va començar donant la benvinguda a totes les autoritats polítiques i festeres, d’entre les quals es va fer especial menció a la Capitania de les ‘filaes’ Navarros i Verds i l’Esquadra de Negres de l’Alferes de la Filà Magenta, ja que la banda els acompanyarà en les Entrades d’aquest any. També hi va haver paraules d’agraïment a representants festers d’Albaida, Ontinyent, Muro, Cocentaina i Mutxamel.
Seguidament, Mar va demanar un minut de silenci en homenatge i record a tres membres històrics de La Primitiva que, malauradament, ens han deixat aquest any com són Jaime Lloret Miralles, Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora. Tristeses i alegries, de la mort a la vida … D’aquest moment afligit passem a un altre diametralment oposat com és la incorporació dels nous músics a la banda: primer, va ser la percussionista Andrea Hernández Catalá qui va rebre les baquetes per part de la seua germana, la clarinetista Miriam Hernández. Seguidament, va ser el torn d’Izan Pastor Mira, nou trombonista que va rebre l’instrument per part de son pare, Vicente Pastor.

Finalitzatdes aquestes presentacions, va donar inici el concert amb l’aparició a l’escenari del nostre director Àngel Lluís Ferrando. Tal com s’indicava en els programes, el concert es va iniciar amb el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba, de Josep Vicent Egea Insa, elegant i senyorial, amb un trio molt ‘british’ que ens recorda a Edward Elgar, sens dubte una de les sorpreses del matí. Va continuar amb Any 1944, de Ramón García i Soler, un particular pas moro que no deixa indiferent a ningú; la marxa cristiana Elionor, de Miguel Àngel Sarrió Nadal, amb la qual acompanyarem als Navarros a les pròximes entrades, sent el seu autor molt aplaudit a l’haver assistit al nostre concert. Peret continua “tot arrapat perque juga en les xiques, el descarat”, tal com ens recorda Evaristo Pérez Monllor a El Noticiero Regional, aquesta delícia que es programa de tant en tant. García Soler torna a aparèixer amb Paco Jover, espectacular marxa cristiana ‘de carrer’ on treu el cap l’Himne de Festes en un dels seus passatges. La primera part va finalitzar amb Moros i cristianos, de Camilo Pérez Monllor, sempre amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters la Cordeta.

A la segona part, Mar va presentar una obra fora de programa, el pasdoble Baix i contrabaix que es va interpretar en homenatge a Jaime Lloret i en la qual vam comptar amb l’assistència de la seva vídua Adoración Alós acompanyada d’un dels seus fills. Després d’aquest emotiu moment que va ser molt aplaudit, es va donar pas a les obres programades amb una altra de les sorpreses del matí, el sensible i delicat pasdoble Imatges, de Pedro J. Francès, autor prematurament mort. El primer Blanquer del matí sonaria amb Aleluya!, que compleix uns esplèndids seixanta anys i continua igual de sorprenent que el primer dia. Va seguir el concert amb un altre potent pasdoble Als Llaneros Dianers de Rafael Mullor Grau, per a continuació tornar amb un altre clàssic del repertori de la ‘casa’, Els Acacauats, de José Pareja Casanova. Després li va tocar el torn a Kapytan, marxa mora de Saül Gómez per a ser interpretada aquest any a l’Entrada del Capità Moro dels Verds. Fortament aplaudida pel públic, constitueix una banda sonora espectacular amb ressons de la música de James Horner que, sens dubte, serà exitosa al carrer. El concert va finalitzar amb una altra obra que poc es pot afegir més sobre ella, Any d’Alferes, d’Amando Blanquer.

Finalitzat el programa del concert, el públic aplaudia sense parar perquè arribés allò tan inevitable com és la interpretació de Uzúl el-msélmin (L’Entrà dels Moros) de Camilo Pérez Monllor, emotiva i amb força com mai, juntament amb els dolçainers de La Cordeta, per posar punt final a l’Himne de Festes de Barrachina, que a la tarda del 21 d’abril ens dirigirà a tots els músics el veterà Benedicto Ripoll Martínez. Sens dubte, degut al retorn a la direcció de la banda en solitari, un concert especial i significatiu per al nostre director Àngel Lluís Ferrando que va conduir amb absolut aplom i serenitat. (Moltes gràcies a Manuel Ortega pel seu reportatge fotogràfic)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.