La Primitiva torna als escenaris

La banda ofereix concert fester a l’ADDA d’Alacant el 2 de maig

CIM Apolo. La Primitiva va paralitzar la seva activitat el passat mes de desembre a conseqüència de l’agreujament de la situació sanitària originada pel Covid-19. Afortunadament, la relaxació de les restriccions autonòmiques i el progressiu descens de la incidència propicia l’aparició de nous actes culturals, sent per això que ja podem dir que la banda torna als escenaris. Serà el diumenge 2 de maig a les 12 h. a l’ADDA d’Alacant.

Dins el VIII cicle dedicat a les bandes de la província, s’ofereix un concert de música festera amb direcció de Francisco Valor Llorens. L’entrada és lliure mitjançant invitació i s’haurà de demanar reserva al correu protocolo.adda@diputacionalicante.es amb un màxim de quatre entrades per persona. El programa ofereix un variat repertori per a evocar aquestes festes que per segon any no s’han pogut celebrar com cal.

Programa:

PRIMERA PART
Musical Apolo (1956, pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda)
Penya Cadell (1975, marxa mora, Francisco Esteve Pastor)
Tristezas y alegrías (1917, pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)
Tormenta pirata (2014, Marxa cristiana, Ramón Garcia i Soler)
Tarde de abril (1957, marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda)

SEGONA PART
Desperta’t Alcoi (1998, pasoble, marxa, Gregorio Casasempere Gisbert)
El guerrer (1998, marxa mora, Àngel Lluís Ferrando Morales)
Un moble més (1928, pas moro, Julio Laporta Hellín)
El Barranc del Sinc (1985, marxa cristiana, Rafael Mullor Grau)
Kapytan (2018, marxa mora, Saül Gomez Soler)

Crònica d’un 9 d’Octubre diferent, per Paula Francés

Paula Francés, professora de valencià i flautista de la banda ens ofereix la crònica del concert de la gala del passat 9 d’octubre presentada per l’actor Xavi Mira. Amb plantilla reduïda, el concert va ser dirigit en aquesta ocasió per Jordi Monllor Oltra. Moltes gràcies per la seua col.laboració per a aquesta pàgina

Moment del concert dirigit per Jordi Monllor (Foto: Ajuntament Alcoi)

La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, “La Vella”, ha amenitzat enguany l’acte tradicional de celebració del 9 d’octubre al Teatre Calderón.

El manifest ha estat  intens, especial. Gràcies, Llúcia Martín, per recordar- nos els nostres orígens com a poble. Gràcies, per invitar- nos a no oblidar mai  … que “ no som res si no som poble” ( dixit Estellés).

Els alcoians bé que ho saben. Gran lliçó de valencianitat: els “Xiulitets”, el Dia dels Músics, …..….orgull de poble!.

Amb els nostres amics del Grup “ La Cordeta” hem reviscut un poc els “Xiulitets” al so de  Desperta’ t Alcoi.

Com ens han fet vibrar les dolçaines!

Gràcies, La Cordeta!.

Un moble més ens ha transportat per art de màgia al dia dels músics i fins i tot hem cregut per uns instants estar esperant l’ “arrencà” de la Diana amb pasdobles.

Pla general de la plantilla (Foto: Maria Baldó)

Enguany no ho hem viscut.

La maleïda pandèmia ens ho ha furtat.

Records, emocions….passat.

Tot això va passant-me pel cap al llarg dels discursos, lliuraments de premis….

Sí, records. Passat.

Però també vaig sentint l’empenta per a l’esperança de poder tornar- ho a viure: l’ esperança que em transmet un teatre ple de gent que vibra i s’emociona al so de Tabals i saragüells (aires de muixeranga).

Que aquestos aires de muixeranga ens tornen un 9 d’ octubre “normal”  al proper any 2021 amb vertaderes muixerangues que puguen pujar al cel  per celebrar com cal els orígens dels valencians amb Jaume I.

Moment final (Foto: Ajuntament Alcoi)

Que els aires de marxa mora i cristiana ens retornen les nostres festes i la nostra “ arrencà” de diana.

Esperança de futur. Sí, futur.

Ahir jo amb La Vella, que és ja la meua banda, vaig sentir no solament melangia pels records, sinó també esperança i il. lusió.

És la màgia de la música!

Gràcies a tots els que vau venir a compartir amb “La Vella” aquest 9 d’octubre diferent.

Gràcies, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi per acollir-me. No com “un moble més”, sinó com un músic més i també com un amic més. Gràcies. I especialment gràcies Àngel Lluís Ferrando Morales. Gràcies, mestre.

 

PAULA FRANCÉS

 

La Primitiva celebra el 9 d’Octubre en una gala atípica

Jordi Monllor Oltra dirigirà excepcionalment aquest concert amb una plantilla reduïda de la banda

Jordi Monllor Oltra dirigirà el concert del 9 d’octubre de 2020 (Foto: Arxiu)

PMB. La festivitat del 9 d’octubre és una altra més de les efemèrides que s’han vist afectades per la crisi sanitària del Covid-19. La sèrie d’actes organitzats per aquestes dates també han experimentat canvis adaptats a la nova normalitat. La Fira de Llibres, habitual en els jardins de la Glorieta, es trasllada als voltants del Centre Cultural Mario Silvestre amb aforament controlat i limitat.

D’altra banda, la gala del 9 d’Octubre sí s’oferirà al Teatre Calderón el qual ha obtingut recentment el segell de ‘Bones Pràctiques Avançades i Destinació Segura i Preparat per a la Covid-19’ per part de la Secretaria d’Estat de Turisme. A les 12 h. serà presentada per l’actor Xavi Mira amb la lectura del Manifest a càrrec de la catedràtica en Literatura Medieval Llúcia Martín amb el lliurament dels Premis 9 d’octubre a l’historiador Josep Maria Segura en la modalitat individual i en la col·lectiva, als treballadors / treballadores essencials durant la pandèmia.

Amb participació del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, la Corporació Musical Primitiva posarà la música en aquesta gala amb una plantilla reduïda i dirigida excepcionalment per Jordi Monllor Oltra, el qual ha programat un programa de curta durada identificatiu amb el requerit en aquesta festivitat:

Benicadell, pasdoble de Joan Enric Canet Todolí.

Pepe el Rompe, rapsòdia masera de Ramón Garcia i Soler.

Fontinens, pasdoble-marxa de Camilo Pérez Laporta.

Tabal i saragüells, pas masero de Mario Roig Vila.

Desperta’t Alcoi, pasdoble de Gregorio Casasempere Gisbert.

Un moble més, pas moro de Julio Laporta Hellín.

Andreu Valor i Moisés Olcina ofereixen un espectacle “Distint”

Divendres 17 de juny a les 22 h. al Centre Cultural Mario Silvestre

DistintPMB. El cantautor contestà Andreu Valor i el saxofonista Moisés Olcina ofereixen l’espectacle Distint: Una cosa de dos el divendres 17 de juny a les 22 h. En boca d’aquests dos artistes, es tracta d’un projecte de petit format “estrambòtic, lliure i impactant”, amb un resultat que es podrá gaudir a l’escenari del Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi.

D’altra banda i ja en solitari, Andreu Valor està immers en el seu projecte Bandautorium que estrenarà el proper 8 de juliol juntament amb l’Ateneu Musical de Cocentaina, consistent en cançons clàssiques i inèdites del seu repertori arranjades per a banda a càrrec de Ramón Garcia i Soler.
Moisés Olcina actuarà aquest estiu amb el Cositas Buenas Quartet dins d’una nova edició del cicle Jazz amb la Manco en diversos escenaris de la comarca: a L’Orxa (3 de juliol); Alfafara (30 de juliol); Banyeres (9 de setembre), i l’Alqueria (16 de setembre).

La música de Alcoi y comarca suena en Madrid y La Coruña

Cantó, Mullor y Blanquer se interpreta bajo la batuta de José Rafael Pascual Vilaplana

Pascual Vilaplana continúa dando a conocer la música de nuestra zona
Pascual Vilaplana continúa dando a conocer la música de nuestra zona

PMB. La Banda Municipal de Bilbao bajo las órdenes de José Rafael Pascual Vilaplana interpreta el domingo 3 de Mayo en el III Encuentro de Bandas de Música en Teatros del Canal de Madrid, un programa que bajo el epígrafe “Entre la historia y la tierra”, incluye, entre otras,  “Marcha colorista” de Rafael Mullor, “Amanecer” de Francisco Esteve Pastor y “Variaciones Agur Jainak” de José Vicente Egea Insa.

 Por otra parte, el músico murero ofició como director invitado el pasado 26 de abril de la Banda Municipal de A Coruña en el Palacio de la Ópera de la capital gallega con un programa dedicado a la música valenciana en el que apareció “Andante y Polonesa” de Juan Cantó, “Rituals i dances d’Algemesí” de Amando Blanquer y “Short stories” de Ramón García i Soler.

De quin coloret la vols? (Música amb arrels per al Nou d’Octubre)

Lluís Torró i Gil (Alcoi, 1964)
Lluís Torró i Gil (Alcoi, 1964)

Inmillorable la col.laboració per a la nostra web de Lluís Torró i Gil, diputat autonòmic, mestre i antic membre de la banda com a clarinetista. La seua crònica va acompanyada d’una galeria fotogràfica a càrrec de Diego Valor.

 

 

  El passat 9 d’octubre la placeta de Ferrandis i Carbonell es va omplir de sol, gent i música. La Vella i La Cordeta ens va oferir un concert breu però intens, farcit de música amb arrel popular. Un programa entranyable i solemne alhora, en consonància amb el que toca en un dia en el que s’ha convingut en commemorar el naixement del poble valencià.

El concert va tindre, com tots els any, un pròleg: la lectura del manifest. Des de fa pocs anys s’ha substituït el manifest ‘polític’ (pactat o no entre els partits amb representació municipal), per un altre ‘cívic’. Ara s’encarrega a un personatge local, vinculat al món cultural preferentment, la redacció d’un text i la seua lectura. Enguany, l’il·lustre alcoià Romà de La Calle (catedràtic d’estètica a la Universitat de València) va ser l’encarregat de confegir un text carregat de reivindicacions. De La Calle ens va obrir els ulls respecte al maltractament de la cultura en general i la valenciana en particular. Un manifest en el que va reivindicar les polítiques de promoció cultural com a necessàries i imprescindibles per a construir una societat més igualitària, més justa i més inclusiva.

La paraula va deixar pas seguidament a la música. El programa no podia ser més encertat. Obrint i tancant, dues versions de ‘La Muixeranga’, eixe toc de dolçaina i tabal que acompanya el castell humà que s’alça tots els setembres a la plaça d’Algemesí en el marc de la festa de la Nostra Senyora de la Salut. Una peça solemne, vibrant i emotiva que ha estat reivindicada com a himne del poble valencià i que no deixa indiferent al qui l’escolta, embolcallant-lo en un alè de tradició i esperança.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La primera versió, de Vicent López Gurrea, ja va tindre com a protagonistes els dolçainers de La Cordeta, com pertoca a la peça. Uns dolçainers que van anar guanyant protagonisme al llarg del concert, participant de forma destacada a quatre de les huit peces del repertori. Tan lluïda va ser la seua participació que fins i tot el públic no va notar algun petit accident provocat per la megafonia que havia estat emprada a la lectura del manifest.

Després de la primera Muixeranga, el mestre Ferrando va recórrer al repertori alcoià amb tres peces de Pérez Monllor (‘Nanos i chagans’, ‘El tio Colau’ i ‘De la terreta’) que recorren una i altra vegada la música tradicional alcoiana. Pasdobles i cercaviles que es recolzen i repeteixen els temes del nostre ric repertori de danses i cançons populars. Escoltant aquestes peces resulta quasi obligat reflexionar sobre la paradoxa que suposa que gràcies al bon fer i, fins i tot, la genialitat d’aquests músics alcoians som capaços d’identificar-nos amb unes melodies, colors i textures que ens són molt propis, mentre que (i ací rau la paradoxa) en som generalment inconscients del fet. Estic reclamant alguna unitat didàctica sobre la música alcoiana i activitats divulgatives al respecte? No sé, potser sí. Músics i responsables de la política cultural haurien de reflexionar-hi, em sembla.

La primera part es va tancar, seguint l’estol de les peces composades per a la festa fonamentalment, amb ‘Tabal i saragüells’, de l’albaidí Mario Roig. De nou els temes tradicionals es mostren a través dels compassos d’aquesta peça composada per a la típica filà de maseros que existeix a diferents localitats. I de nou, el tema de la Muixeranga trau el nas atorgant-li personalitat i solemnitat a la composició. Un bon punt i seguit per al decurs del concert.

El sol va anar canviant parsimoniosament de posició i afectant ara aquesta, ara aquella corda de la banda. Si bé dolçainers i percussionistes van ser els més castigats per Llorenç, al final (i tret del públic, afortunadament) pocs músics no van patir la seua calorosa carícia. Malgrat algunes crítiques sobre l’emplaçament del concert, el cert és que l’espai universitari resulta molt adequat per a la realització de concerts a l’aire lliure. També resulta evident, però, que la dispersió d’activitats al voltant del 9 d’octubre potser perjudica la Fira que es concentra a La Glorieta. Ací queden aquestes reflexions per al futur per si els responsables les volen tindre en compte.

20141009_7‘Pepe el Rompe’ de Ramon Garcia va posar el punt més contemporani d’un concert en el que predominaven peces ‘clàssiques’. La segona part del concert s’iniciava amb aires de modernitat sense abandonar la recurrència als temes populars i a la presència de la dolçaina.

Un excel·lent aperitiu per a (per al meu gust personal) el plat fort del concert: eixe estrany, genial i irrepetible popurri que és ‘El Pardalot’ del mestre Juan Cantó. L’elecció no pot ser més encertada i cal felicitar Àngel Lluís Ferrando per ella. Quasi vint minuts de música que no pot deixar indiferent a ningú. I, a més, amb una interpretació que va ser a la vegada clàssica i innovadora. Clàssica perquè (com va assenyalar algun músic professional que estava entre el públic i que d’açò en sap infinitament més que el que escriu aquesta breu crònica) Ferrando va ser absolutament fidel a Cantó. Innovadora perquè la inestimable col·laboració del Grup de Danses El Carrascal ens va permetre gaudir d’alguns passes dels balls que conté la peça i escoltar les castanyoles interpretades com ho fan els balladors.

‘El Pardalot’ barreja de tot: cançonetes populars, danses i nadaletes. I ho fa amb una gràcia inenarrable tant des del punt de vista harmònic com pel que fa a la seua estructura. Sempre es fa curt, deixa amb ganes de més a l’audiència que poques vegades (especialment aquells més majors) es capaç de reprimir-se i acaba entonant (entre dents i fluixet, això sí) alguna estrofa del ‘Tio Pep’ o el ‘Ta ninà ninà’. I estem parlant d’una peça composada el 1886!

El colofó del concert va ser una nova versió de ‘La Muixeranga’, en aquest cas la de Sempere Bomboí. Si la que inaugurava el concert era una composició per a banda amb el concurs de les dolçaines, aquesta és quasi el contrari. Ací la banda acompanya les dolçaines que sostenen tot el pes de la peça. La intensitat de l’obra va corprendre el públic que va correspondre banda i dolçainers amb un llarg i merescut aplaudiment. Un concert redó que serà recordat durant molt de temps.

LLUÍS TORRÓ I GIL

Concert 9 d’Octubre: manifest i sol manifest

Un dia estiuenc va cobrir la lectura del Manifest i un concert de La Primitiva d’aires més valencians que mai

 Pablo Martínez

 Al caient del migdia, una cercavila amenitzada pel Grup de Danses El Carrascal i la Colla de Dolçaines i Tabals La Degollà va fluir des de la Glorieta fins a concloure a la plaça de Ferrándiz i Carbonell, on a les dotze en punt es va procedir a la lectura del Manifest del 9 d’Octubre que enguany va recaure en la figura del Catedràtic d’Estètica i Teoria de la Universitat de València, Romà de la Calle, convertint aquest manifest en un al.legat en defensa de la cultura.

Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en "El Pardalot" (Foto: Diego Valor)
Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en “El Pardalot” (Foto: Diego Valor)

Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)
Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)

A continuació, La Primitiva sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando i amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta van començar i  finalitzar el concert amb dues versions per a banda de “La Muixeranga, la primera de López Gurrea i l’última de Sempere Bomboi. A la primera part, tres pasdobles de Camilo Pérez Monllor “El tío Colau”, “De la terreta” i “Nanos y chagans” plenes de melodies de les nostres terres i el pas masero Tabal i saragüells” de Mario Roig.

 La segona part va arrencar amb la rapsòdia masera “Pepe el Rompe” de Ramón García i Soler, que va servir de teló per al potpurrí de Juan Cantó “El pardalot (de la qual aviat publicarem un dossier sobre aquesta obra), que, en aquesta ocasió, va comptar amb una petita col.laboració del Grup de Danses El Carrascal.
Després de les experiències de concerts en anys passats a la Glorieta i a la Plaça de Dins, possiblement aquesta plaça per la seva acústica i condicions sigui la més idònia per a un concert d’aquestes característiques, però amb un escenari millor resguardat del sol
.

 

 

 

 

Concert del 9 d’Octubre

La Primitiva d’Alcoi a la Plaça de Ferràndiz i Carbonell, el proper dijous 9 d’octubre a partir de les 12 h. amb  la col.laboració del Grup de Dances Carrascal

Concert de La Primitiva al mateix escenari del 06/07/2013
Concert de La Primitiva al mateix escenari del 06/07/2013

PMB
La Banda Primitiva d’Alcoi amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, sota la batuta d’Àngel Lluís Ferrando, ha preparat un programa d’autors valencians per al Concert del Nou d’Octubre amb obres de l’enguany homenatjat Camilo Pérez Monllor, dues versions per a banda de “La Muixeranga”  i dues marxes d’aires maseros de García i Soler i Mario Roig.

El concert s’enmarca en els actes de l’Ajuntament d’Alcoi i s’ha previst efectuar-se a continuació de la lectura del manifest institucional, a les 12h. Aquest manifest enguany el llegirà el catedràtic de la Universitat de València i President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, l’alcoià Romà de la Calle.

Prèviament, a les 11:30 hi haurà una cercavila des de La Glorieta a la Plaça Ferràndiz i Carbonell, amb el Grup de Danses Carrascal, el qual tambè intervindrà en el concert, afegint dansa a la música de “El Pardalot”, popurri de cants tradicionals de Juan Cantó.

Ramón García i Soler ens presenta “Pepe el Rompe”

El seu autor ens introdueix sobre la concepció de la seva obra que és interpretada per La Primitiva al concert del 9 d’octubre

PMB

 El compositor albaidense accedeix a la nostra petició de presentar la seva obra que interpreta la banda en el seu concert del 9 d’octubre. Aquesta rapsòdia masera es troba enregistrada en directe al CD de La Primitiva Rams de música.
D’altra banda, aquest músic es troba nominat als Premis Media Award que es celebren el proper mes de novembre a Los Angeles per la seva obra Concert per a marimba i orquestra en la categoria de Música Clàssica.
Altres obres de l’autor de caràcter fester són: “Batallers”, Athenaeus 1932, Pacos del Gurugú, Ximo Soler i Tormenta pirata.

PEPE EL ROMPE

Rapsòdia Masera, 2004 de Ramon Garcia i Soler (1971)

______________________________________________________

Ramón García i Soler (Albaida, 1971)
Ramón García i Soler (Albaida, 1971)

Obra composta per a la Capitania Cristiana dels Maseros de Mutxamel l’any 2004, dedicada al seu capità José Gómis Blasco i estrenada per la Societat M. “La Lira” de Quatretonda. La partitura pretén reflectir el costumbrisme dels llauradors mitjançant la utilització de melodies tradicionals sota la forma i el ritme de pasdoble o marxa cristiana, d’ahí el terme de rapsòdia (composició musical a partir de materials populars).

L’obra introduïx amb la referència a la “Malaguenya de Mutxamel”, el primer tema desenvolupa la “Jota de Dalt” també de Mutxamel amb un cert caire humorístic. En arribar al segon tema se’ns presenta clarament la “Jota de Baix” transformada a compàs binari i desenvolupada mitjançant un comentari musical. De nou apareix el primer tema i després d’una transició on torna aparéixer la malaguenya arriba el tercer tema. Sota el ritme d’una dansa de caire medieval se’ns presenten dos motius especialment coneguts, d’una banda trobem una petita referència al “Misteri d’Elx” que va intercalant-se amb la cançó tradicional “A la voreta del mar”, presentada a cor pels metalls, amb intervencions de la fusta. Finalment després d’una nova transició on apareixen elements anteriors arribem a la darrera secció de la rapsòdia on apareix, de manera reexpositiva, el segon tema intercalant al mateix temps tots els motius anteriors.

 

 

La música festera aterriza en la meca del cine

Compositores de la comarca nominados a los prestigiosos Hollywood Music in Media Awards

PMB

 

Francisco Valor Llorens (Cocentaina, 1979)
Francisco Valor Llorens (Cocentaina, 1979)

Francisco Valor Llorens y Saül Gómez Soler  han sido nominados para los premios Hollywood Music in Media Awards que se conceden el próximo mes de noviembre con dos composiciones realizadas para las fiestas de Moros y Cristianos.

 

Del primero se ha seleccionado “Llegenda” compuesta para la Capitanía Cristiana de la filà Cides en 2012 en la Categoría de Música Mundial y del segundo dos de sus obras “Santiago, capitán abencerraje” creada para la capitanía Mora que ostentó la filà Abencerrajes en 2009 y “La porta de l’àngel” en la categoría de Música Contemporánea Orquestal.

Saül Gómez Soler (Ontinyent, 1982)
Saül Gómez Soler
(Ontinyent, 1982)

Por otra parte también aparecen nominados Romu Agulló con las obras “Fukushima” y “Atardecer en el Mediterráneo”  en la categoría de Música New Age; el proyecto íntegro de Nacho Ferrer a través del sello discográfico alemán Lemongrassmusic denominado Mirage of Deep con “Hechizo de luna” en la misma categoría; y el albaidense Ramón García i Soler con el “Concierto para marimba y orquesta” en la modalidad de Música Clásica.

La gala de estos prestigiosos galardones se celebrará en el Teatro Fonda de Hollywood (Los Ángeles, California) e intentan dar a conocer al mundo autores de música efectuada para películas, videojuegos, series de televisión y todo tipo de obra audiovisual.

 

Romu Agulló (Cocentaina, 1969)
Romu Agulló (Cocentaina, 1969)