Paula Francés, professora de valencià i flautista de la banda ens ofereix la crònica del concert de la gala del passat 9 d’octubre presentada per l’actor Xavi Mira. Amb plantilla reduïda, el concert va ser dirigit en aquesta ocasió per Jordi Monllor Oltra. Moltes gràcies per la seua col.laboració per a aquesta pàgina
Moment del concert dirigit per Jordi Monllor (Foto: Ajuntament Alcoi)
La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, “La Vella”, ha amenitzat enguany l’acte tradicional de celebració del 9 d’octubre al Teatre Calderón.
El manifest ha estat intens, especial. Gràcies, Llúcia Martín, per recordar- nos els nostres orígens com a poble. Gràcies, per invitar- nos a no oblidar mai … que “ no som res si no som poble” ( dixit Estellés).
Els alcoians bé que ho saben. Gran lliçó de valencianitat: els “Xiulitets”, el Dia dels Músics, …..….orgull de poble!.
Amb els nostres amics del Grup “ La Cordeta” hem reviscut un poc els “Xiulitets” al so de Desperta’ t Alcoi.
Com ens han fet vibrar les dolçaines!
Gràcies, La Cordeta!.
Un moble més ens ha transportat per art de màgia al dia dels músics i fins i tot hem cregut per uns instants estar esperant l’ “arrencà” de la Diana amb pasdobles.
Pla general de la plantilla (Foto: Maria Baldó)
Enguany no ho hem viscut.
La maleïda pandèmia ens ho ha furtat.
Records, emocions….passat.
Tot això va passant-me pel cap al llarg dels discursos, lliuraments de premis….
Sí, records. Passat.
Però també vaig sentint l’empenta per a l’esperança de poder tornar- ho a viure: l’ esperança que em transmet un teatre ple de gent que vibra i s’emociona al so de Tabals i saragüells (aires de muixeranga).
Que aquestos aires de muixeranga ens tornen un 9 d’ octubre “normal” al proper any 2021 amb vertaderes muixerangues que puguen pujar al cel per celebrar com cal els orígens dels valencians amb Jaume I.
Moment final (Foto: Ajuntament Alcoi)
Que els aires de marxa mora i cristiana ens retornen les nostres festes i la nostra “ arrencà” de diana.
Esperança de futur. Sí, futur.
Ahir jo amb La Vella, que és ja la meua banda, vaig sentir no solament melangia pels records, sinó també esperança i il. lusió.
És la màgia de la música!
Gràcies a tots els que vau venir a compartir amb “La Vella” aquest 9 d’octubre diferent.
Gràcies, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi per acollir-me. No com “un moble més”, sinó com un músic més i també com un amic més. Gràcies. I especialment gràcies Àngel Lluís Ferrando Morales. Gràcies, mestre.
Jordi Monllor Oltra dirigirà excepcionalment aquest concert amb una plantilla reduïda de la banda
Jordi Monllor Oltra dirigirà el concert del 9 d’octubre de 2020 (Foto: Arxiu)
PMB. La festivitat del 9 d’octubre és una altra més de les efemèrides que s’han vist afectades per la crisi sanitària del Covid-19. La sèrie d’actes organitzats per aquestes dates també han experimentat canvis adaptats a la nova normalitat. La Fira de Llibres, habitual en els jardins de la Glorieta, es trasllada als voltants del Centre Cultural Mario Silvestre amb aforament controlat i limitat.
D’altra banda, la gala del 9 d’Octubre sí s’oferirà al Teatre Calderón el qual ha obtingut recentment el segell de ‘Bones Pràctiques Avançades i Destinació Segura i Preparat per a la Covid-19’ per part de la Secretaria d’Estat de Turisme. A les 12 h. serà presentada per l’actor Xavi Mira amb la lectura del Manifest a càrrec de la catedràtica en Literatura Medieval Llúcia Martín amb el lliurament dels Premis 9 d’octubre a l’historiador Josep Maria Segura en la modalitat individual i en la col·lectiva, als treballadors / treballadores essencials durant la pandèmia.
Amb participació del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, la Corporació Musical Primitiva posarà la música en aquesta gala amb una plantilla reduïda i dirigida excepcionalment per Jordi Monllor Oltra, el qual ha programat un programa de curta durada identificatiu amb el requerit en aquesta festivitat:
Benicadell, pasdoble de Joan Enric Canet Todolí.
Pepe el Rompe, rapsòdia masera de Ramón Garcia i Soler.
Fontinens, pasdoble-marxa de Camilo Pérez Laporta.
Tabal i saragüells, pas masero de Mario Roig Vila.
Desperta’t Alcoi, pasdoble de Gregorio Casasempere Gisbert.
Divendres 17 de juny a les 22 h. al Centre Cultural Mario Silvestre
PMB. El cantautor contestà Andreu Valor i el saxofonista Moisés Olcina ofereixen l’espectacle Distint: Una cosa de dos el divendres 17 de juny a les 22 h. En boca d’aquests dos artistes, es tracta d’un projecte de petit format “estrambòtic, lliure i impactant”, amb un resultat que es podrá gaudir a l’escenari del Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi.
D’altra banda i ja en solitari, Andreu Valor està immers en el seu projecte Bandautorium que estrenarà el proper 8 de juliol juntament amb l’Ateneu Musical de Cocentaina, consistent en cançons clàssiques i inèdites del seu repertori arranjades per a banda a càrrec de Ramón Garcia i Soler.
Moisés Olcina actuarà aquest estiu amb el Cositas Buenas Quartet dins d’una nova edició del cicle Jazz amb la Manco en diversos escenaris de la comarca: a L’Orxa (3 de juliol); Alfafara (30 de juliol); Banyeres (9 de setembre), i l’Alqueria (16 de setembre).
Cantó, Mullor y Blanquer se interpreta bajo la batuta de José Rafael Pascual Vilaplana
Pascual Vilaplana continúa dando a conocer la música de nuestra zona
PMB. La Banda Municipal de Bilbao bajo las órdenes de José Rafael Pascual Vilaplana interpreta el domingo 3 de Mayo en el III Encuentro de Bandas de Música en Teatros del Canal de Madrid, un programa que bajo el epígrafe “Entre la historia y la tierra”, incluye, entre otras, “Marcha colorista” de Rafael Mullor, “Amanecer” de Francisco Esteve Pastor y “Variaciones Agur Jainak” de José Vicente Egea Insa.
Por otra parte, el músico murero ofició como director invitado el pasado 26 de abril de la Banda Municipal de A Coruña en el Palacio de la Ópera de la capital gallega con un programa dedicado a la música valenciana en el que apareció “Andante y Polonesa” de Juan Cantó, “Rituals i dances d’Algemesí” de Amando Blanquer y “Short stories” de Ramón García i Soler.
Inmillorable la col.laboració per a la nostra web de Lluís Torró i Gil, diputat autonòmic, mestre i antic membre de la banda com a clarinetista. La seua crònica va acompanyada d’una galeria fotogràfica a càrrec de Diego Valor.
El passat 9 d’octubre la placeta de Ferrandis i Carbonell es va omplir de sol, gent i música. La Vella i La Cordeta ens va oferir un concert breu però intens, farcit de música amb arrel popular. Un programa entranyable i solemne alhora, en consonància amb el que toca en un dia en el que s’ha convingut en commemorar el naixement del poble valencià.
El concert va tindre, com tots els any, un pròleg: la lectura del manifest. Des de fa pocs anys s’ha substituït el manifest ‘polític’ (pactat o no entre els partits amb representació municipal), per un altre ‘cívic’. Ara s’encarrega a un personatge local, vinculat al món cultural preferentment, la redacció d’un text i la seua lectura. Enguany, l’il·lustre alcoià Romà de La Calle (catedràtic d’estètica a la Universitat de València) va ser l’encarregat de confegir un text carregat de reivindicacions. De La Calle ens va obrir els ulls respecte al maltractament de la cultura en general i la valenciana en particular. Un manifest en el que va reivindicar les polítiques de promoció cultural com a necessàries i imprescindibles per a construir una societat més igualitària, més justa i més inclusiva.
La paraula va deixar pas seguidament a la música. El programa no podia ser més encertat. Obrint i tancant, dues versions de ‘La Muixeranga’, eixe toc de dolçaina i tabal que acompanya el castell humà que s’alça tots els setembres a la plaça d’Algemesí en el marc de la festa de la Nostra Senyora de la Salut. Una peça solemne, vibrant i emotiva que ha estat reivindicada com a himne del poble valencià i que no deixa indiferent al qui l’escolta, embolcallant-lo en un alè de tradició i esperança.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La primera versió, de Vicent López Gurrea, ja va tindre com a protagonistes els dolçainers de La Cordeta, com pertoca a la peça. Uns dolçainers que van anar guanyant protagonisme al llarg del concert, participant de forma destacada a quatre de les huit peces del repertori. Tan lluïda va ser la seua participació que fins i tot el públic no va notar algun petit accident provocat per la megafonia que havia estat emprada a la lectura del manifest.
Després de la primera Muixeranga, el mestre Ferrando va recórrer al repertori alcoià amb tres peces de Pérez Monllor (‘Nanos i chagans’, ‘El tio Colau’ i ‘De la terreta’) que recorren una i altra vegada la música tradicional alcoiana. Pasdobles i cercaviles que es recolzen i repeteixen els temes del nostre ric repertori de danses i cançons populars. Escoltant aquestes peces resulta quasi obligat reflexionar sobre la paradoxa que suposa que gràcies al bon fer i, fins i tot, la genialitat d’aquests músics alcoians som capaços d’identificar-nos amb unes melodies, colors i textures que ens són molt propis, mentre que (i ací rau la paradoxa) en som generalment inconscients del fet. Estic reclamant alguna unitat didàctica sobre la música alcoiana i activitats divulgatives al respecte? No sé, potser sí. Músics i responsables de la política cultural haurien de reflexionar-hi, em sembla.
La primera part es va tancar, seguint l’estol de les peces composades per a la festa fonamentalment, amb ‘Tabal i saragüells’, de l’albaidí Mario Roig. De nou els temes tradicionals es mostren a través dels compassos d’aquesta peça composada per a la típica filà de maseros que existeix a diferents localitats. I de nou, el tema de la Muixeranga trau el nas atorgant-li personalitat i solemnitat a la composició. Un bon punt i seguit per al decurs del concert.
El sol va anar canviant parsimoniosament de posició i afectant ara aquesta, ara aquella corda de la banda. Si bé dolçainers i percussionistes van ser els més castigats per Llorenç, al final (i tret del públic, afortunadament) pocs músics no van patir la seua calorosa carícia. Malgrat algunes crítiques sobre l’emplaçament del concert, el cert és que l’espai universitari resulta molt adequat per a la realització de concerts a l’aire lliure. També resulta evident, però, que la dispersió d’activitats al voltant del 9 d’octubre potser perjudica la Fira que es concentra a La Glorieta. Ací queden aquestes reflexions per al futur per si els responsables les volen tindre en compte.
‘Pepe el Rompe’ de Ramon Garcia va posar el punt més contemporani d’un concert en el que predominaven peces ‘clàssiques’. La segona part del concert s’iniciava amb aires de modernitat sense abandonar la recurrència als temes populars i a la presència de la dolçaina.
Un excel·lent aperitiu per a (per al meu gust personal) el plat fort del concert: eixe estrany, genial i irrepetible popurri que és ‘El Pardalot’ del mestre Juan Cantó. L’elecció no pot ser més encertada i cal felicitar Àngel Lluís Ferrando per ella. Quasi vint minuts de música que no pot deixar indiferent a ningú. I, a més, amb una interpretació que va ser a la vegada clàssica i innovadora. Clàssica perquè (com va assenyalar algun músic professional que estava entre el públic i que d’açò en sap infinitament més que el que escriu aquesta breu crònica) Ferrando va ser absolutament fidel a Cantó. Innovadora perquè la inestimable col·laboració del Grup de Danses El Carrascal ens va permetre gaudir d’alguns passes dels balls que conté la peça i escoltar les castanyoles interpretades com ho fan els balladors.
‘El Pardalot’ barreja de tot: cançonetes populars, danses i nadaletes. I ho fa amb una gràcia inenarrable tant des del punt de vista harmònic com pel que fa a la seua estructura. Sempre es fa curt, deixa amb ganes de més a l’audiència que poques vegades (especialment aquells més majors) es capaç de reprimir-se i acaba entonant (entre dents i fluixet, això sí) alguna estrofa del ‘Tio Pep’ o el ‘Ta ninà ninà’. I estem parlant d’una peça composada el 1886!
El colofó del concert va ser una nova versió de ‘La Muixeranga’, en aquest cas la de Sempere Bomboí. Si la que inaugurava el concert era una composició per a banda amb el concurs de les dolçaines, aquesta és quasi el contrari. Ací la banda acompanya les dolçaines que sostenen tot el pes de la peça. La intensitat de l’obra va corprendre el públic que va correspondre banda i dolçainers amb un llarg i merescut aplaudiment. Un concert redó que serà recordat durant molt de temps.
Undiaestiuencva cobrirla lectura delManifesti unconcert de LaPrimitivad’airesmésvalencians quemai
Pablo Martínez
Al caientdel migdia, una cercavilaamenitzadapel Grupde DansesElCarrascalila Colla deDolçainesiTabalsLa Degollàva fluirdes de la Glorietafins a conclourea la plaçade Ferrándiz iCarbonell, onales dotze en puntes va procedira la lecturadel Manifestdel 9d’Octubre queenguanyva recaureen la figura del Catedràticd’Estèticai Teoria dela Universitatde València, Romàde la Calle, convertintaquestmanifest en unal.legat en defensade la cultura.
Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en “El Pardalot” (Foto: Diego Valor)
Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)
Acontinuació, La Primitivasota ladirecciód’ÀngelLluísFerrandoiambla participació delGrupde Dolçainersi TabaletersLaCordeta van començari finalitzar elconcertambdues versionsper a bandade “LaMuixeranga“, laprimerade LópezGurreail’última deSempereBomboi. A laprimerapart, trespasdoblesde CamiloPérezMonllor“El tío Colau”, “De la terreta” i “Nanos y chagans”plenesde melodiesde les nostresterresiel pasmasero“Tabal i saragüells”de MarioRoig.
La segonapartva arrencarambla rapsòdiamasera“Pepe el Rompe” de Ramón García i Soler, que va servirde telóper alpotpurríde JuanCantó“Elpardalot“(de la qual aviat publicaremun dossiersobreaquesta obra), que, en aquesta ocasió, va comptar amb unapetitacol.laboració delGrup de DansesElCarrascal. Desprésdelesexperiènciesde concertsen anyspassatsa laGlorieta i a laPlaçade Dins, possiblementaquesta plaçaper la sevaacústicaicondicions siguila mésidòniaper a unconcertd’aquestes característiques, peròambun escenarimillorresguardatdel sol.
La Primitiva d’Alcoi a la Plaça de Ferràndiz i Carbonell, el proper dijous 9 d’octubre a partir de les 12 h. amb la col.laboració del Grup de Dances Carrascal
Concert de La Primitiva al mateix escenari del 06/07/2013
PMB
La Banda Primitiva d’Alcoi amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, sota la batuta d’Àngel Lluís Ferrando, ha preparat un programa d’autors valencians per al Concert del Nou d’Octubre amb obres de l’enguany homenatjat Camilo Pérez Monllor, dues versions per a banda de “La Muixeranga” i dues marxes d’aires maseros de García i Soler i Mario Roig.
El concert s’enmarca en els actes de l’Ajuntament d’Alcoi i s’ha previst efectuar-se a continuació de la lectura del manifest institucional, a les 12h. Aquest manifest enguany el llegirà el catedràtic de la Universitat de València i President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, l’alcoià Romà de la Calle.
Prèviament, a les 11:30 hi haurà una cercavila des de La Glorieta a la Plaça Ferràndiz i Carbonell, amb el Grup de Danses Carrascal, el qual tambè intervindrà en el concert, afegint dansa a la música de “El Pardalot”, popurri de cants tradicionals de Juan Cantó.
El seu autorens introdueixsobrela concepcióde la seva obraque és interpretadaperLa Primitivaalconcertdel 9 d’octubre
PMB
El compositoralbaidenseaccedeixa la nostrapeticióde presentar la sevaobraque interpretala bandaen el seu concertdel 9 d’octubre. Aquestarapsòdiamaseraestrobaenregistrada en directeal CDdeLa Primitiva“Rams de música“. D’altra banda, aquest músicestrobanominatals PremisMedia Award que es celebrenel propermesde novembrea Los Angelesper la seva obra“Concertper a marimbaiorquestra“en la categoriade MúsicaClàssica. Altresobres de l’autorde caràcterfestersón: “Batallers”, “Athenaeus 1932“, “Pacos del Gurugú“,“XimoSoler“i“Tormenta pirata“.
PEPE EL ROMPE
Rapsòdia Masera, 2004 de Ramon Garcia i Soler (1971)
Obra composta per a la Capitania Cristiana dels Maseros de Mutxamel l’any 2004, dedicada al seu capità José Gómis Blasco i estrenada per la Societat M. “La Lira” de Quatretonda. La partitura pretén reflectir el costumbrisme dels llauradors mitjançant la utilització de melodies tradicionals sota la forma i el ritme de pasdoble o marxa cristiana, d’ahí el terme de rapsòdia (composició musical a partir de materials populars).
L’obra introduïx amb la referència a la “Malaguenya de Mutxamel”, el primer tema desenvolupa la “Jota de Dalt” també de Mutxamel amb un cert caire humorístic. En arribar al segon tema se’ns presenta clarament la “Jota de Baix” transformada a compàs binari i desenvolupada mitjançant un comentari musical. De nou apareix el primer tema i després d’una transició on torna aparéixer la malaguenya arriba el tercer tema. Sota el ritme d’una dansa de caire medieval se’ns presenten dos motius especialment coneguts, d’una banda trobem una petita referència al “Misteri d’Elx” que va intercalant-se amb la cançó tradicional “A la voreta del mar”, presentada a cor pels metalls, amb intervencions de la fusta. Finalment després d’una nova transició on apareixen elements anteriors arribem a la darrera secció de la rapsòdia on apareix, de manera reexpositiva, el segon tema intercalant al mateix temps tots els motius anteriors.
Compositores de la comarca nominados a los prestigiosos Hollywood Music in Media Awards
PMB
Francisco Valor Llorens (Cocentaina, 1979)
Francisco Valor Llorens y Saül Gómez Soler han sido nominados para los premios Hollywood Music in Media Awards que se conceden el próximo mes de noviembre con dos composiciones realizadas para las fiestas de Moros y Cristianos.
Del primero se ha seleccionado “Llegenda” compuesta para la Capitanía Cristiana de la filà Cides en 2012 en la Categoría de Música Mundial y del segundo dos de sus obras “Santiago, capitán abencerraje” creada para la capitanía Mora que ostentó la filà Abencerrajes en 2009 y “La porta de l’àngel” en la categoría de Música Contemporánea Orquestal.
Saül Gómez Soler (Ontinyent, 1982)
Por otra parte también aparecen nominados Romu Agulló con las obras “Fukushima” y “Atardecer en el Mediterráneo” en la categoría de Música New Age; el proyecto íntegro de Nacho Ferrer a través del sello discográfico alemán Lemongrassmusic denominado Mirage of Deep con “Hechizo de luna” en la misma categoría; y el albaidense Ramón García i Soler con el “Concierto para marimba y orquesta” en la modalidad de Música Clásica.
La gala de estos prestigiosos galardones se celebrará en el Teatro Fonda de Hollywood (Los Ángeles, California) e intentan dar a conocer al mundo autores de música efectuada para películas, videojuegos, series de televisión y todo tipo de obra audiovisual.
Paula Francés, professora de valencià i flautista de la banda ens ofereix la crònica del concert de la gala del passat 9 d’octubre presentada per l’actor Xavi Mira. Amb plantilla reduïda, el concert va ser dirigit en aquesta ocasió per Jordi Monllor Oltra. Moltes gràcies per la seua col.laboració per a aquesta pàgina
