Dossier: “El Salvador”, de Camilo Pérez Monllor

Recuperem el treball del nostre company Pablo Martínez sobre la marxa solemne El Salvador, de Camilo Pérez Monllor, publicat l’any passat a la Revista de Festes de Moros i Cristians. El nostre particular homenatge a la processó dels Xiulitets, matinera tradició que enguany tampoc es podrà celebrar per la crisi del Coronavirus                                                                                                                                                   

 

 

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.

És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)

La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.

Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa

L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)

Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.

Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació,  es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)

El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”

En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.

**

(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.

(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).

(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.

(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco;  SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)

(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.

(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).

(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.

(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)

(10) Joaquín Azpiazu Zulaica (San Sebastián, 1887-Valladolid, 1953) va ser un eclesiàstic especialitzat en temes socials. Es pot consultar la seva biografia en http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/azpiazu-zulaica-joaquin/ar-17366/

(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.

(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)

(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.

 

 

 

Gregorio Casasempere Gisbert, premiat als Samarita

El que fora director de La Primitiva ha estat designat ‘Personatge Fester de l’Any’

29-12-2006: Últim concert de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de La Primitiva

PMB. Després de José María Valls, un músic torna a ser homenatjat i designat ‘Personatge fester de l’any’ com és Gregorio Casasempere Gisbert. Aquest reconeixement s’ha anunciat en roda de premsa a càrrec de David Ponsoda, president de l’Associació Cultural Samarita que enguany celebra la seva sisena edició dels Premis de la Festa. El motiu d’aquest premi es basa en tractar-se del primer músic que va compondre música per als boatos, el qual recollirà el guardó el proper 9 de novembre a la seu de la Filà Cordó dins d’un sopar en benefici d’Intereconomato Parroquial de Cáritas de Alcoy. La cerimònia d’aquest any s’està organitzant de forma un tant atropellada ja que no es tenia prevista la seva celebració per motius económics encara que finalment sí que es realitzarà gràcies als recolzaments d’alguns patrocinadors. Aquest poc temps de preparació ha fet que alguns premis no es repartiran com el de Millor Ballet, Millor Alardo i Millor Música Original que l’any passat va recaure en Saül Gómez Soler.

Dossier: “La Nochebuena en Alcoy”, de Camilo Pérez Laporta

Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça

Enllaç audio

LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta

Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert

Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996

Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies  -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el “programa” de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.

Camilo Pérez Laporta

Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.

Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:

“Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.

Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.

En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir”.

La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)

Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.

L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió (“zambombas, carracas, triángulo y panderetas”) ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).

 

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

“El Pessebre”, de Pau Casals al Teatre Calderón

L’Orquestra Simfònica d’Alcoi interpreta aquest oratori el dissabte 22 a les 18.30 h.

Premsa. L’oratori El Pessebre per a veus solistes, cor i orquestra, compost per Pau Casals sobre els poemes de Joan Alavedra, arriba a la nostra ciutat – per primera vegada – per a compartir el Nadal alcoià. L’obra, estrenada en 1960, ha sigut interpretada en diferents països, cal ressenyar la realitzada davant l’Assemblea General de l’ONU en 1963. Pau Casals concentrà en El Pessebre el seu esforç per la justícia, per la pau digna i per la llibertat de l’home davant els altres, convertint la seua música en un missatge universal, tractant d’unir a tots els pobles i de commoure’ls davant l’art etern. Sota direcció musical de Gregorio Casasempere Gisbert, l’Orquestra Simfònica d’Alcoi actua juntament amb la Coral Polifònica Alcoiana i el Grupo Cantores de Alcoy contant també amb la veu del baríton Javier Pérez. Completen els solistes Gemma Soler (soprano), Alexandra Soler (mezzosoprano), Alberto Ballesta (tenor) i Alfonso Marco (baix). Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, el concert va a benefici d’Aspromin. http://www.ticketalcoi.com

 

 

EL SALVADOR, de Camilo Pérez Monllor

    Marxa de processó composta per Camilo Pérez Monllor en 1943 i enregistrada en directe per Radio Alcoy. Està inclosa en el CD Diumenge de Rams, editat en 1998.                                                                                                                                                

 

Va passar… el 4 de gener de 1993

Es compleixen 25 anys de la composició Crida i Clam per al Ban Reial de Gregorio Casasempere Gisbert

Pablo Martínez.   Des de la renovació de l’acte de Les Pastoretes amb motiu de la celebració del seu centenari el 1989, els actes de la trilogia nadalenca van anar coneixent un seguit de canvis i transformacions que van culminar en el Ban Reial del dia 4 de gener de 1993. Justament quatre anys més tard, per iniciativa del grup de Danses Carrascal, aquest acte previ a la Cavalcada dels Reis Mags que es celebra des de 1924, coneixeria un renovat format perquè tingués un sabor més popular, prescindint de les cornetes i tambors que li donaven un caràcter excessivament militar.

Es va incorporar la figura del poble, on en representació de les gents alcoianes del segle XIX, canten cançons i temes populars acompanyats de membres de la Societat Musical Nova d’Alcoi dirigits per Moisés Olcina Berenguer. Concretament, tres anys més tard, s’afegirien els personatges del Betlem de Tirisiti en carn i ossos i el Pregó del Tio Piam, recuperant-se en aquest segons cas una tradició que es remonta a la meitat del segle XIX on aquest personatge popular anuncia l’arribada de Ses Majestats. Del Teatre Principal al final del carrer Sant Nicolau proclama acompanyat del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, que “…arribarà una visita molt important”.

Famfàrria del Bàndol Reial. Alcoi, 4 de gener de 2011 Foto: Maria Cabanes
Famfàrria del Bàndol Reial. Alcoi, 4 de gener de 2011 Foto: Maria Cabanes

En aquell 1993, la figura de l’Ambaixador venia encarnada per Paco González, autor del text i impulsor de la idea del nou format del bàndol, el qual aniria acompanyat musicalment de Crida i clam per al Ban Reial, fanfàrria per a metalls i percussió composta per Gregorio Casasempere Gisbert mentre era director de la nostra banda.

25 anys han passat ja d’aquesta estrena que, no obstant, va ser escrit en un temps ‘rècord’ (1) ja que l’autor de Benidavid va rebre l’encàrrec per part de l’Ajuntament en 72 hores abans de l’inici d’aquest acte nadalenc. El poc temps disponible entre composició i estrena i la impossibilitat d’assajos va fer necessària la contractació de músics professionals procedents de diverses agrupacions valencianes, juntament amb membres de les tres bandes locals, per al total èxit d’aquesta empresa. Erròniament, atribuït sempre l’estrena a la nostra banda (fins i tot per la premsa del moment), La Primitiva assumiria aquest encàrrec a partir de l’any següent en què les partitures van patir una sèrie de modificacions en les tonalitats per a la millor interpretació del músic. Aquesta fanfàrria prèvia a la lectura del Ban Reial ja està completament integrada en el corpus nadalenc alcoià i es pot escoltar en CD enregistrat el passat 2016 per les diferents entitats musicals, La Banda Sonora del Nadal alcoià.

Tota una seriosa renovació, que hem volgut recordar, d’aquest entranyable acte per donar cobertura al més il·lusionant dels xiquets com són l’aparició de les ‘burretes’ amb les seves bústies i els patges per fer somiar als més menuts de la família.

****************

(1) “Un compositor veloz” (Ciudad, 7 de gener de 1993, pág. 4)

***BIBLIOGRAFIA: SANTONJA, Josep Lluís: “La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy” (Editorial Marfil, S.A., 2010)

 

 

“Ban Reial: un antic acte, una renovada il.lusió”

Es celebra una Taula Redona al voltant d’aquest acte nadalenc que enguany compleix 25 anys del nou format

Els metalls de La Primitiva al Ban Reial de 2017 (Foto: P. Martínez)

PMB. El dimarts 12 de desembre a les 20 h. a la sala Àgora es celebra una Taula Redona amb el títol Ban Reial: un antic acte, una renovada il.lusió en complir 25 anys del nou format del Ban Reial, acte que es celebra des de 1924.

Els impulsors d’aquesta nova imatge de l’acte nadalenc van ser el Grup de Danses El Carrascal i participen els següents convidats en aquest debat moderat per Juan Enrique Ruiz, de Radio Alcoy: el Regidor de Festes, Raül Llopis; Paco González, autor del ban de 1993 i impulsor de la idea; Juana Plaza Cabrera, expresidenta del Grup i membre de la Junta del Grup de Danses Carrascal en 1992; Moisés Díaz Ferrando, autor de l’esborrany de l’acte; i en l’apartat musical; Moisés Olcina Berenguer, autor dels arranjaments de la música del poble; i, Gregorio Casasempere Gisbert, compositor de Crida i Clam per al Bàndol Reial, interpretada pels metalls i percussió de la nostra banda.

L’Associació Unió Musical de Bocairent enregistra dos pasdobles de Pérez Laporta

El CD es presenta amb motiu del 150 aniversari de la fundació de la filà Terç de Suavos

La filà Suavos al Piquete del Dia de Sant Blai

PMB. El passat mes d’abril, l’Associació Unió Musical de Bocairent sota direcció d’Enrique Alborch Tarrasó realitzava l’enregistrament d’un nou CD amb motiu del 150 aniversari de la fundació de la filà Terç de Suavos.

Aquest treball realitzat per Audioart i patrocinat per Caixa Ontinyent veurà la llum el proper dissabte 7 d’octubre a les 20 h. al maset de la filà. Juntament amb música d’autors locals com Damià Molina i Miguel Aparicio, apareix també la marxa cristiana Paco el Rellotger, composta per Gregorio Casasempere Gisbert el 2009 i dues joies de Camilo Pérez Laporta del qual es compleixen cent anys de la seva mort, els pasdobles El capitán de Zuavos (1915) i Senabac (1906), “escrito expresamente para la Música Nueva de Bocairente y dedicado al Presidente y protector de la misma, Juan Bautista Cabanes”, obres fruit de la estreta relació de Pérez Laporta amb la població de la Vall d’Albaida.

Va passar… el 17 de juliol de 1892 (La Primitiva i el tren dels anglesos)

La banda va participar en els actes d’inauguració del ferrocarril Alcoi-Gandia

Pablo Martínez.   El passat mes de juliol, els mitjans de comunicació locals i provincials es van fer ressò del record del famós ferrocarril Alcoi-Gandia amb motiu del seu 125 aniversari, inaugurat un 17 de juliol de 1892, conegut popularment com ‘el tren dels anglesos’ o el ‘Txitxarra’. Des d’aquí, ens sumem a aquesta efemèrides per la participació de La Primitiva en els actes d’inauguració.

El tren al Barranc de l’Infern (Foto: Crespo Colomer)

A TALL D’INTRODUCCIÓ

A finals del XIX, tant Alcoi com la resta de poblacions de la comarca gaudia d’una pròspera indústria tant tèxtil com paperera i siderometal·lúrgica, per això era ja imperativa la creació d’un nou transport degut la necessitat dels nous temps com és la despesa d’energia (en aquells anys, hidràulica amb necessitat d’utilitzar la carbonera) i la sortida dels productes resultants. Es va analitzar la possibilitat d’un ferrocarril que unís les poblacions de la nostra comarca amb Alacant, o bé Xàtiva o bé Villena, mentre que al mateix temps, Anglaterra tenia un gran interès a mantenir relacions econòmiques amb Espanya. La suma d’aquests dos condicionants va fer que es fes un estudi veient que el més barat i rendible era la sortida dels nostres productes al port de Gandia. Per aquest motiu en 1889, es va signar un contracte de venda del port i de la companyia de ferrocarrils Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Ltd que es va concedir a favor de Mr. John Cockburn Francis Lee.

Aquest és el motiu de creació de la línia ferroviària que passaria des d’Alcoi per poblacions com Cocentaina, Muro, Gaianes, Beniarrés, L’Orxa, Villalonga, Potries, Beniarjó, Almoines, fins arribar a Gandia. D’interès econòmic, com hem vist, però també social, el tren era el mitjà de transport ideal de molts passatgers per gaudir d’un dia de platja sobretot en les dècades dels quaranta i cinquanta del segle XX. En els seixanta, vindria el declivi d’aquesta línia fèrria amb la millora de les carreteres nacionals que va suposar un augment del transport de mercaderies per aquestes juntament amb l’aparició de l’automòbil, produint el seu tancament definitiu el 30 d’abril de 1969.

DIES D’INAUGURACIÓ I FESTA

Edició de “Los lobos marinos” (www.bne.es)

El diumenge 17 de juliol de 1892 arribava a Alcoi el primer tren promocional amb quatre cotxes i dues locomotores, la “Alcoy” i la “Gandia” sent rebudes per autoritats locals, multitud de veïns i les bandes Nova i Novísima interpretant la Marxa Reial. En el comboi ferroviari venien els consellers de la companyia anglesa Arthur Greenhill i Mr. Wirriot; comissions de totes les poblacions per on passava el tren, composta per alcaldes, capellans i jutges municipals; i periodistes de rotatius de l’època com El Serpis, El Diari de Gandia i El Mercantil Valenciano.
La Primitiva va tenir un especial protagonisme amenitzant el banquet que es va celebrar a continuació al jardí del Círculo Industrial. Amb direcció de José Jordá Valor, la banda va interpretar “selectas piezas” (1) d’entre les quals segons El Serpis en la seva edició del 19 de juliol va cridar l’atenció i es va demanar la seva repetició una fantasia sobre motius de la sarsuela de Ruperto Chapí Los lobos marinos basada en els moviments Quinteto de los cómicos, Intermedio del ferrocarril i Jota final arranjada per a banda per J.S. (2) Tot seguit hi va haver uns brindis d’agraïment i paraules d’agraïment per part de diverses autoritats encapçalades per l’alcalde d’Alcoi, Fabián Pascual.

EL TREN A LA NOSTRA MÚSICA

Encara que tal com hem vist els actes d’inauguració van ser en el mes de juliol, una sèrie de problemes burocràtics i terminis en el lliurament de les obres com el pont de l’Assut de Vilallonga, van originar que les sortides regulars es produïssin a partir del 24 de gener de l’any següent. En aquests mesos de transició, el mestre Camilo Pérez Laporta signaria el 7 de novembre de 1892 un Himne per a Banda “escrito expresamente para la inauguración del ferrocarril” i, en aquests anys també, José Jordá Valor composaria un ‘galop’ per a piano Alcoi-Gandia.
Aquestes dues composicions serien utilitzades cent anys més tard en el capítol El tren Alcoi-Gandia de la sèrie documental de sis episodis Trens valencians per a la memòria, produïda per a RTVV per l’empresa Visual Produccions. La sèrie tenia música original d‘Àngel Lluís Ferrando i concretament en aquest capítol va realitzar uns arranjaments per a piano, orquestra de cordes i timbals de l’Himne anteriorment citat de Pérez Laporta. D’altra banda, el galop apareixia al documental interpretat al piano per Gregorio Casasempere Gisbert. Finalment, no ens podem oblidar de la coneguda cançó El tren Txitxarra, obra del cantautor alcoià Jordi Gil.

***************
(1) En aquell estiu de 1892, la Societat Apolo i La Primitiva van arribar a un acord per amenitzar les nits estiuenques dels dijous i diumenges amb un concert a la plaça de Sant Agustí (ara Plaça d’Espanya). En trobar-se la banda en el banquet d’inauguració, el concert d’aquella nit es va posposar a dimarts 19. És possible que en les “selectas piezas” com diu El Serpis es trobin El Turco, de Juan Cantó o la masurca La Violeta, de Camilo Pérez Laporta que es va programar en eixe i altres concerts d’aquell mes.

(2) En els materials de què disposa la banda, no apareix cap al·lusió al arranjador. Encara que aquestes inicials puguin correspondre a José Seva Cabrera, no es pot afirmar amb rotunditat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

PEIRÓ I PÉREZ, Josep Lluís: “El tren Alcoi-Gandia” (Edicions Tivoli, 2003)

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva (gràcies a Antonio Adamuz) i hemeroteca (El Serpis, edicions 3, 14 i 19 de juliol de 1892)

 

Juan Antonio Recuerda, nou director del Conservatori ‘Joan Cantó’ d’Alcoi

El pianista substitueix Gregorio Casasempere que ha exercit el càrrec els últims quatre anys

Juan Antonio Recuerda juntament amb La Primitiva al concert “Mi, Re, Sol i Esclats” del 22 de febrer de 2011

PMB. En l’última setmana de juliol, es presentava en roda de premsa el pianista Juan Antonio Recuerda com a nou director del Conservatori de Música i Dansa ‘Juan Cantó’ d’Alcoi substituint en el càrrec a Gregorio Casasempere Gisbert que ha exercit el càrrec en els últims quatre anys.

En companyia d’aquest últim, el regidor d’Educació, Alberto Belda, i el nou cap d’estudis, Taré Darias, el nou director va declarar que encara queden moltes coses a fer com la implantació de nous recursos per a fomentar la divulgació de la música moderna, intentant per això obrir-se a nous estils musicals. De moment, per al nou curs s’ha aconseguit oficialitzar vuit estudis com són les especialitats d’oboè, fagot, dolçaina, trompa, trombó, tuba, percussió i cant.