Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

Anuncis

La Primitiva acompanya a la Filà Zegries de Mutxamel

L’Entrada es celebra el diumenge 10 de setembre a les 19 h. apareixent els cristians en primer lloc

PMB. La banda participa el diumenge 10 de setembre a l’Entrada que es realitza a partir de les 19 h. a la localitat alacantina de Mutxamel dins de les seus festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Deú de Loreto a celebrar del 7 al 12 de setembre. Actua amb la filà Zegries interpretant Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor, sota la direcció d’Eduard Terol i Botella.
Les altres bandes que intervenen amb aquesta Filà són la Unió Musical de Busot interpretant  Zegríes de Mutxamel, de José María Valls Satorres i l’Associació Musical El Trabajo de Xixona amb la Marxa del centenari d’Amando Blanquer Ponsoda.

La Primitiva torna a Ontinyent

La banda intervé el divendres 25 a la nit a l’Entrada Mora

PMB. La banda apareix el divendres 25 a l’Entrada Mora que es realitza a partir de les 22 h. a la localitat d’Ontinyent dins de les seus festes de Moros i Cristians en honor del Santíssim Crist de l’Agonia a celebrar del 24 al 28 d’Agost. Actua amb la filà Mossàrabs interpretant Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor i Als del Candao de Miguel Àngel Sarrió, sota la direcció d’Eduard Terol i Botella.
Aquest any, la capital de la Vall celebra l’Any Cervino en commemoració dels dos-cents anys del naixement de Joaquín José Cervino Ferrero, poeta, magistrat i escriptor de les Ambaixades que va redactar exclusivament per a Ontinyent en 1860.

La Primitiva a l’Entrada Mora de Dénia

La banda acompanya a la Filà Amazigh en el seu any de capitania

PMB. La Primitiva continua la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Dénia que es celebren del 13 al 16 d’agost en honor a Sant Roc.

En les Entrades que arranquen a les 18 h. del dimarts 15 d’agost, la banda acompanya a la filà Amazigh, la qual encapsala el bàndol moro en el seu any de capitania encarnada en María José López Abellán. Aquesta filà composta només de dones fou fundada a l’any 2005, convertint-se en la segona filà femenina del bàndol moro i la tercera en unir-se a la festa. La banda interpreta sota direcció d’Eduard Terol i Botella Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Chimo, de José María Ferrero.

Dossier: “Musica in Vita: Obres musicals dedicades al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937)”

Recuperem l’article del nostre company Pablo Martínez Blanes publicat en la revista de Festes d’enguany al voltant de la música dedicada al Pintor Cabrera en el 80 aniversari de la seua mort

 

1917. Rubinstein, el tercer per la dreta entre Cabrera i José Jordà-Fototeca Municipal

 

A Àngel Lluís Ferrando, per animar-me sempre

a veure més enllà de la música alcoiana

 

Tenint en el títol d’aquest article el nom del fonamental pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó no parlarem ni del seu art pictòric, ni de les seves influències, ni de les seves tècniques, ni de la collita de premis que va obtenir al llarg de la seva carrera. Insòlitament, ens endinsarem en la seva figura parlant de música, un art amb el qual té més d’un punt en comú i ens servirà per recordar la seua figura en el 80 aniversari de la seva mort i en el 150 aniversari del seu naixement, succeït l’any passat i celebrat de forma subterrània per alguna entitat cultural i periodística.

L’autor de El santo del abuelo tenia en la música una de les seves grans passions juntament amb la literatura (1). És coneguda la seva frase o acudit recurrent que recorda el seu fill, també pintor, Fernando Cabrera Gisbert (Alcoi, 1897-1984): “mon pare deia que haguera canviat tots els seus premis, distincions i guardons obtinguts al llarg de la seua trajectòria artística, per haver estat un músic mediocre” (2).

Apart del seu lloc de treball, el seu conegut estudi de La Casa del Pavo era un dels centres de reunió on pul.lulava el cercle intel·lectual que es prodigava per Alcoi a la frontera entre els segles XIX i XX, cercle que abastava des d’escriptors, periodistes, empresaris, i òbviament, músics. Referent a això es pot llegir amb deteniment a la portada de El Heraldo de Alcoy del 29 de novembre de 1909, el programa del concert que es va celebrar amb motiu de la inauguració de l’estudi de Cabrera amb la presència del Cheu Simfònic, Jorge Mira Carbonell, el Cuarteto Pareja, Francisco Muntó o el pianista Agustí Payá.

Autoretrat Cabrera

Uns anys més tard, concretament el 7 i 8 de maig de 1917 (3), el prestigiós pianista polonès Arthur Rubinstein celebraria uns concerts al Teatre Calderón gràcies a les gestions de Rafael Casasempere Moltó, sent immortalitzats fotogràficament en l’estudi de Cabrera juntament amb altres músics com José Jordá Valor; el mateix Rafael Casasempere; José Seva Cabrera, que després obriria una botiga de música al carrer Sant Francesc; el pianista del Cercle Catòlic d’Obrers, Agustín-Vicent Payá Pericàs o l’empresari tèxtil Enrique Carbonell, propietari del piano.

Fruit d’aquestes amistats amb alguns dels músics tan insignes com el seu oncle Juan Cantó Francés, Gonzalo Barrachina Sellés o José Jordá Valor sorgirien una sèrie d’obres d’indubtable interès de les quals anem a enumerar i comentar algunes d’elles, a manera de petit inventari de caràcter introductori i sent tan sols una succinta recopilació de dades, de la qual és probable que puguin sorgir més títols en un estudi més profund i detallat.

En l’obra d’un dels seus grans amics, José Jordá Valor (Alcoi, 1839-1918), apareix la melodia per a cant i piano Becqueriana “a mi amigo F. Cabrera” (4) basada en la Rima XXV de Rimas y Leyendas de l’escriptor romàntic sevillà Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) constituïda per tres estrofes “Cuando en la noche te envuelven las alas de tul del sueño y tus tendidas pestañas semejan arcos de ébano…”. El mateix autor li dedicaria una Misa a tres voces y orquesta “dedicada a mi querido amigo D. Fernando Cabrera”. Les tres veus són dues de tenor i una de baix amb acompanyament d’orgue amb les sis parts corresponents a l’acte litúrgic: Kirie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Mentre es trobava dirigint la banda del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis), Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), compon la cercavila De la Terreta (6) “al laureat artiste D. Fernando Cabrera, gran entusiast (sic) y defensor de la terreta”  datada l’1 de juny de 1914. Com un record d’infantesa, que diria l’Ovidi, es pot qualificar aquest pasdoble popurri compost de cançons infantils (7) que s’inicia amb una fanfàrria i continua amb La viudita se quiere casar: “La viudita se quiere casar – con el conde, conde de Cabra – Triste de mí! – yo no quiero al conde de Cabra(8). Altres fragments que apareixen de vegades de forma fugaç són El verdugo Sancho Panza (9), Don Melitón tenía tres gatos, A Madru señores (10). Una proposta sorprenent de l’autor de L’entrà dels moros (Uzúl el-msélmin) quan moltes vegades s’ha catalogat aquesta obra com un cançoner típic alcoià dins el subgènere folklòric coetani del pasdoble que tindria el seu major exponent amb El Noticiero Regional del seu germà Evaristo Pérez Monllor , en el qual Camilo oferiria també en aquells anys altres títols com Nanos y chagans, La festa pel carrer o la pròpia L’Entrà dels Reis.

El pintor Cabrera, un cop instal·lat a Alcoi en la dècada dels setanta del segle XIX, després dels seus anys d’estudis a Madrid i Roma becat per la Diputació d’Alacant, comença a ser un motor fonamental juntament amb el també pintor Francisco Laporta Valor en l’evolució estètica de la Festa de Moros i Cristians. Dins d’aquestes noves tendències, es fa realitat el seu projecte de renovació del castell de festes a 1894, mentre és professor a l’Escola Industrial. És per això que l’obra que citem a continuació no estigui dedicat a la seva persona, sinó a una de les seves obres, El nuevo castillo, composta a l’abril de 1895 pel seu cosí germà José Seva Cabrera (Alcoi, 1865-1922), pasdoble per a banda amb cornetes i tambors, el qual l’original conserva l’arxiu musical de la Unió Musical d’Alcoi (11). Aquest compositor que va ser director de La Primitiva entre 1897 i 1902, fou retratat per Fernando amb la dedicatòria “A mi querido primo Pepe” (12).

Portada “Cantos íntimos” d’Eduardo Torres Pérez

En un caràcter totalment  distint, aparéixen els Cantos íntimos (13) d’Eduardo Torres Pérez (Albaida, 1872-Sevilla, 1934). És una col.lecció de peces curtes de mitjana dificultat per a orgue sols, composats pel que va ser Mestre de Capella de la Catedral de Sevilla (de 1910 al 1934), i director i cofundador de l’Orquestra Bètica junt  a Manuel de Falla. Obra editada per la editorial Casa Erviti (San Sebastian), encara que algunes d’elles van estar publicades en facsímil a l’antic diari El Liberal de Sevilla. En algunes d’aquestes peces apareix una dedicatòria a l’encapçalament, com el cas de les dedicades al nostre pintor “a Fernando Cabrera, gran artista y amigo cariñoso” i els músics Vicente Ripollés Pérez, Fernando Tormo Ibáñez i José Sancho Marraco. Són obres religioses de caràcter íntim, recollit i extremadament reservat, escrites amb un llenguatge que uneix el nacionalisme espanyol amb clares referències a l’estil de l’escola andalusa, com Albéniz o amb l’Impressionisme francés, com el cas de Massenet, Gounod o Debussy.

Poques referències tenim de l’última obra detallada: En la iglesia, una cantiga a dues veus que li dedica el mestre José Espí Ulrich (Alcoi, 1849-València, 1905). música sacra que la podem situar en l’última dècada del segle XIX i que apareix reflectida en la relació d’obres de l’autor d’Anselmo Aracil que detalla Ernesto Valor Calatayud en el seu referent Diccionario alcoyano de música y músicos.

Esperem aquesta superficial enumeració musical serveixi per a conèixer des d’una òptica peculiar i a contra corrent a un artista de la nostra terreta: ¿Necesita usted modelo?, Loca, Al abismo, El pan nuestro o Mors in vita, són fidels testimonis d’aquesta afirmació. Afortunadament, no va ser un músic mediocre com ell de vegades desitjava, sinó un genial pintor: Musica in vita.

**********************

(1) A aquestes dues passiones li dedica Adrián Espí Valdés el capítol XV del seu Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera y Cantó (Instituto de Estudios Alicantinos, 1969).

(2) La frase la cita Ignacio Trelis, pintor i assessor artístic de l’Associació de Sant Jordi en el seu article A modo de recuerdos, publicat pel periòdic El Nostre en l’edició del dimarts 4 d’octubre del 2016.

(3) Part del programa amb obres de Chopin, Albéniz i Beethoven es pot veure en les edicions del 8 i 9 de maig del 1917 de El Heraldo de Alcoy

(4) La partitura d’aquesta obra es pot veure a les pàgines 174, 175 i 176 del Diccionario Alcoyano de Música y Músicos de Ernesto Valor Calatayud (Llorens Libros, 1988)

(5) Una còpia d’aquesta missa es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva. Des d’aquí, agrair l’ajuda prestada al seu arxiver Antonio Adamuz i Jaume Jordi Ferrando, company i amic que sempre m’ajuda en tots els dubtes que puc tindre.

(6) L’original també es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva.

(7) Sobre això, Ernesto Valor cita a la pàgina 90 del Tom III de l’enciclopèdia Nostra Festa: “…y en la cual, Camilet, se tornó niño, ya que de cantos infantiles se nutre esta partitura, tales como La viudita se quiere casar, Este es el manrú, señores, Anda con la vía vía, anda con la vía vía…”

(8) La cançó, basada en un romanç espanyol anònim sobre el matrimoni en secret entre el comte de Cabra (Còrdova) i Doña Mencía de Avalos y Merino, vídua d’inferior condició social. Aquest fet inspiraria una obra de García Lorca en la seva època de joventut, La viudita y el conde Cabra (1918) (http://www.lavozdigital.es/andalucia/cordoba/20141112/sevp-viudita-conde-cabra-20141112.html)

(9) Encara que citada por Valor com Anda con la vía vía, el seu veritable títol El verdugo Sancho Panza ens descobreix un contingut una mica macabre: El verdugo Sancho Panza / ha matado a su mujer / porque no tenía dinero / para irse, para irse al café. / El café era una casa / que tenía una pared. / La pared tenía una vía / por la vía, por la vía pasa el tren.

(10) Madru és la forma en la qual els cubans es refereixen a Madrid, en la qual els nens formen un cor deixant a un en mig en representació de la Mort: A Madrú, señores / vengo de La Habana / a cortar manzanas / para doña Juana. / La mano derecha / y después la izquierda / y después de lado / y después costado / y después la vuelta con su referencia. / Tan-tan tocan a la puerta / Tan-tan, yo no voy a abrir / Tan-tan, que será la muerte / Tan-tan si vendrá por mí. (A pares y nones, Eduardo Torrijos y Gretel García. Ed. Quarzo, 2003).

(11) Des d’aquí, agrair el seu temps al seu arxiver Andrés Arévalo.

(12) De l’artícle Retratos de músicos d’Adrián Espí Valdés publicat pel periòdic Ciudad el 22 de noviembre de 2009.

(13) Encara que l’obra del músic albaidí me la va donar a conèixer José María Valls sent la portada de la mateixa reproduïda per la seva gentilesa, les dades sobre ella me les ha facilitat Juan Carlos Sempere Bomboí, professor al Conservatori Juan Cantó d’Alcoi i al Conservatori Professional d’Albaida, i director de la Societat Artistico Musical “la Vall” de Càrcer, el qual va catalogar i analitzar tota l’obra organística de Torres en el seu Treball Fi de Carrera en l’Especialitat de Composició. Molt agraït també pel seu temps que m’ha dedicat.

 

PABLO MARTÍNEZ BLANES

 

 

La Primitiva intervé a l’Entrada Mora de Guardamar del Segura

La banda acompanya a la Filà Moros Negros La Pluma en el seu any de capitania

Portada del llibre de festes de Guardamar, obra de Rubén Lucas Garcia

 

PMB. La Primitiva comença la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Guardamar del Segura que es celebren del 14 al 25 de juliol en honor a Sant Jaume.

En l’Entrada Mora que s’inicia a les 20.30 h. del diumenge 23 de juliol acompanya a la filà Moros Negros La Pluma amb la qual finalitza la desfilada, filà aquesta que compleix quaranta anys de la seva fundació sent l’encarregada d’ostentar la capitania mora encarnada per Adam Campillo Barqueros i Ainara Vera Plaza. La banda els acompanya amb la direcció d’Eduard Terol i Botella  interpretant Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Negros “La Pluma”, d’Antonio Carrillos Colomina.

De La Terreta a Marte: Crònica Concert d’Estiu 2017

Una vegada més, l’Auditori Amando Blanquer va ser escenari de l’últim concert de La Primitiva d’aquesta temporada

La Primitiva al complet (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Dins de la XXII Campanya ‘Música als Pobles’ sufragat per la Diputació d’Alacant i inclós en el cicle ‘Viu l’Estiu’ de l’Ajuntament d’Alcoi, es va poder celebrar el concert de cloenda de la Primitiva malgrat tots els problemes logístics i climatològics que es van presentar en els dies i hores anteriors. Logístics per haver de canviar l’escenari de l’actuació de la plaça Ferrandis i Carbonell a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord informat una setmana abans a causa dels canvis de trànsit a la ciutat pel tall del pont Sant Jordi degut a les seues reformes; i climatològics per la tempesta desfermada a les tres de la tarda i que feien presagiar el pitjor. No obstant això, va tindre lloc el concert a l’hora anunciada i el sol encara es va acarnissar en els metalls i percussió fins que es va amagar per darrere del Preventori.

Part de la fusta de la banda (Foto: Diego Valor)

Amb puntualitat imperiosa i després de la presentació de Mar Fernández, La Primitiva va arrancar amb la fanfàrria inspirada en La viudita se quiere casar del pasdoble De La Terreta que el mestre Camilo Pérez Monllor ‘Don Camilo’ va dedicar al pintor Cabrera. Amb aquesta joia oculta, un entregat director Eduard Terol i Botella va donar inici al concert per a passar al pasdoble compost per son pare Eduardo Terol Nadal, Nuria Yépez. En els moments d’aplaudiments, es va poder constatar la presència del seu autor amb uns jovials noranta-quatre anys i a Nuria Yépez acompanyada del seu marit Manuel González, els quals van ser membres de la banda durant molts anys.

Seguidament, vindria un dels compromisos de la tarda amb la interpretació de dos dels moviments de la simfonia The Planets de Gustav Holst: Marte i Jupiter que va comptar amb el favor del públic en aquestes obres de difícil execució.

De Jupiter tornem a la Terra a un barri molt proper a nosaltres, ja que era el moment de l’estrena de Atzukat KT d’Àngel Esteve Escrivà, un autèntic collage de melodies i ritmes que van de l’havanera al swing i en la qual vam poder percebre alguns fragments de Serra de Mariola o la coneguda cançó popular Mon pare no té nas. Els veïns de l’Atzucac Sant Vicent Ferrer als quals els està dedicada aquesta fantasia, van acudir en massa per aplaudir aquesta obra del nostre company trompetista.

Foto: Diego Valor

Per finalitzar aquest concert que es va quedar curt, va arribar el torn de Shostakovich amb el seu cèlebre i fascinant Vals nº2 amb uns brillants solos de saxo alt de Fran Blasco i de trombó de José Pérez Lorente i, seguidament, el final de la seva cinquena simfonia per posar punt i final al concert d’una forma espectacular i grandiosa.

Una altra temporada arriba a la seva fi que es va celebrar amb un sopar de germanor a la Tasca Hispanitat Ca Pio, mentre que un grup musical de la banda va amenitzar el sopar de presentació de la propera Capitania Mora de la Filà Verds. Nous compromisos i projectes pels quals no sé si es pot parlar de final de temporada amb la quantitat d’aquests que té adquirits la banda en l’estiu incloent una Fira Modernista en la seva primera edició que ens espera en un parell de mesos i de la qual informarem més endavant. (Com sempre, gràcies a Diego Valor per la seua col.laboració per a aquesta pàgina amb els seus reportatges fotogràfics).

Notes al programa: Concert d’Estiu de La Primitiva 2017

Els Cabrera, fill i pare (Foto. Arxiu Ignacio Trelis)

Pablo Martínez. Oferim unes breus notes al programa per a introduir al públic en què consistirà el Concert d’Estiu de La Primitiva dirigit per Eduard Terol i Botella a celebrar el dissabte 1 de juliol a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord com a cloenda de curs.

PASDOBLES AL INICI DEL CONCERT

El concert arranca amb De la Terreta, de Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), pasdoble que l’autor de L’Entrà dels Moros va dedicar al pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937) i signat a San Fernando l’1 de juny de 1914. Aquesta petita joia constitueix un potpurrí de cançons populars infantils com La viudita se quiere casar, El verdugo Sancho Panza o A Madru, señores. La Primitiva recupera aquest pasdoble amb motiu del 150 aniversari del naixement i 80 aniversari de la mort del pintor Cabrera, autor de Mors in Vita i Al abismo, efemèrides que no ha estat del tot recordada, malgrat l’obstinació d’alguns sectors culturals.
En segon lloc, s’interpreta el pasdoble Nuria Yépez (2006) d‘Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923), pare del nostre director i professor d’algunes generacions de músics de La Primitiva. El títol es refereix a la que va ser clarinetista de la nostra banda, la família de la qual continuen com a músics en actiu. Aquesta obra senzilla i alegre va ser estrenada al Concert de Diumenge de Rams a la seva edició de 2006.

ATZUKAT “KT”, ESTRENA ABSOLUTA D’ÀNGEL ESTEVE ESCRIVÀ

Un dels tants atractius amb què compta aquest concert és l’estrena d’aquesta sorprenent fantasia del nostre trompetista Àngel Esteve Escrivà (Alcoi, 1967). Si es sol definir a una fantasia com “una forma musical lliure que es distingeix pel seu caràcter improvisatori i imaginatiu, més que per una estructuració rígida dels temes”, s’entén que és la forma més idònia de catalogar aquesta obra. En paraules del seu autor, es tracta de “un vol entre estils musicals” en un títol que fa referència al seu barri l’Atzucac Sant Vicent Ferrer d’Alcoi, ja que l’obra està dedicada a la seva família i la gent del barri.

Gustav Holst

Dmitri Shostakovich

DOS DELS GRANS: GUSTAV HOLST I DMITRI SHOSTAKOVICH

És inevitable no pensar en The Planets quan parlem de l’anglès Gustav Holst (Cheltengham, 1874-Londres, 1934), cosa del que el seu autor sempre abominava ja que no la considerava la millor de les seves creacions. Aquesta suite composta entre 1914 i 1916 i presentada en 1918, es compon de set moviments corresponent a altres tants planetes, per suggeriment de la significació astrològica d’aquestos, segons ell mateix ha indicat. Així, Mart el descriu com el portador de la guerra o a Júpiter el portador de l’alegria. La banda interpreta dos dels moviments: Marte i Júpiter. Del primer, va ser el primer a compondre finalitzant a tan sols un mes d’iniciar-se la Primera Guerra Mundial, sent una obra de gran força que, sense anar més lluny, va ser utilitzada en el cinema per Bill Conti per a la banda sonora de Elegidos para la gloria (1983) de Philip Kaufman i font d’inspiració per a Hans Zimmer a la batalla inicial de Gladiator (2000) de Ridley Scott.

Jupiter és, possiblement el moviment del que menys satisfet estava Holst. En aquest, apareix un himne d’alè victorià, en el més pur estil british, que va ser utilitzat en les signatures dels armisticis de la Primera Guerra Mundial.

Del Regne Unit ens anem a Rússia gràcies a la figura de Dmitri Shostakovich (Sant Petersburg, 1906 – Moscou, 1975). S’interpreten dues peces del mestre rus: Vals nº2, normalment atribuïda al llarg dels anys, a la seva segona Jazz Suite de 1938. Els materials d’aquesta obra es van perdre durant la Segona Guerra Mundial i no va aparèixer una versió per a piano fins a 1999, any en què es va realitzar una transcripció per a orquestra i estrenada per la BBC Symphony Orchestra sota direcció d’Andrew Davis, on el públic aficionat va poder reconèixer que aquest famós vals no apareixia en l’obra.

Fotograma de “Eyes wide shut” de Kubrick amb Tom Cruise i Nicole Kidman

Aquest vals que interpreta la banda va ser donat a conèixer al gran públic gràcies a l’última pel·lícula de Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut (1999), i concretament pertany a un grup de peces entre bandes sonores, polques i altres petites composicions i que el mateix Shostakovich va reunir sota el títol  Suite for Variety Orchestra a meitats dels 50. Abans de Kubrick, la va utilitzar el cineasta Mikhaïl Kalatozov a Pérvyi eshelón (El primer escalón)(1956).

Finalment, parlem de la segona obra de Shostakovich en programa: el final de la seva Cinquena Simfonia. El seu opus 47 va ser compost entre els mesos d’abril i juliol de 1937 per a la celebració del vintè aniversari de la revolució d’octubre. Es va estrenar a Leningrad el 21 de novembre de 1937, interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Leningrad dirigida per Yevgeny Mravinsky, aconseguint un enorme èxit. Al gener de 1938 l’obra era presentada a Moscou i després a Nova York i París, sempre amb un extraordinari èxit. Aviat es va convertir en una de les seves obres més populars, amb la qual finalitzarà el nostre concert.

WEBGRAFIA CONSULTADA:

www.wikipedia.org

www.historiadelasinfonia.es

www.contraplano71.es

www.anchaesmicasa.wordpress.com

 

Concert d’Estiu de La Primitiva el dissabte 1 de Juliol

L’estiu arranca musicalment amb el concert de cloenda de curs amb estrenes ‘de la casa’ i clàssics de Holst i Shostakovich

PMB. El dissabte 1 de juliol, a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord, La Primitiva celebra el seu tradicional Concert d’Estiu amb el que clausura la temporada 2016/17 emmarcat en la “XXII Campanya Música als Pobles” a càrrec de la Diputació Provincial d’Alacant amb suport de l’Ajuntament d’Alcoi.

Dirigit per Eduard Terol i Botella, compta amb l’atractiu de l’estrena de la fantasia Atzukat KT del nostre company, el trompetista Àngel Esteve Escrivà. Al costat d’aquesta, s’ofereix un variat repertori que compta amb clàssics de Dmitri Shostakovich (Vals 2 de la Suite for Variety Orchestra i el Final de la seva cinquena simfonia) i Gustav Holst (Marte i Jupiter de la seva obra The planets). Completa el programa, els pasdobles Nuria Yépez, d’Eduardo Terol Nadal i De La Terreta de Camilo Pérez Monllor, dedicat al pintor Fernando Cabrera Cantó amb el qual la banda el vol recordar al 80è aniversari de la seva mort.

PROGRAMA

 

DE LA TERRETA (1914)…. (Camilo Pérez Monllor)

NURIA YEPEZ (2006)….(Eduardo Terol Nadal)

MARTE i JUPITER, de la suite THE PLANETS (1914-1916)….(Gustav Holst)

ATZUKAT “KT” (2014)….(Àngel Esteve Escrivà)

WALTZ Nº2, de la SUITE FOR VARIETY ORCHESTRA (1955)….(Dmitri Shostakovich)

FINALE DE LA 5ª SINFONÍA (1937)….(Dmitri Shostakovich)

Crònica Concert Diumenge de Rams 2017: Aniversaris i emocions

Maria Baldó i Duna Valor

Duna Valor i Maria Baldó, flautistes de La Primitiva, ens expliquen en primera persona el que va ser el concert del Diumenge de Rams en la seva edició LXXVIII celebrat el passat diumenge 9 d’abril amb direcció d’Eduardo Terol i Botella amb un Calderón ple fins a les banderes i que va tenir diversos moments a recordar. Com sempre, agraïm la col.laboració de Diego Valor pel seu reportatge fotogràfic.


Eduard Terol i Botella dirigeix el seu primer Diumenge de Rams (Foto: Diego Valor)

El passat 9 d’Abril, Diumenge de Rams, va despertar solejat, predient que anava a ser un dia especial. Per a qualsevol persona, un “Diumenge de Palma” normal, pels amants de la música festera i pels membres de La Vella, un dia amb nervis perquè tot isca bé, il·lusió perquè al públic li agrade la interpretació de les peces seleccionades aquest any i emoció per tot el que està per arribar.

A cinc minuts de retràs, va començar el concert anual més important de la Primitiva. El teatre ple de gom a gom indicava la passió de l’alcoiania per escoltar els pasdobles, marxes cristianes i mores que any rere any culminen el cicle dels concerts d’exaltació de la Música Festera que enguany compleix 78 anys.

Àngel Lluís Ferrando estrena “Rictus” (Foto: Diego Valor)

Aquest any, el concert estava ple d’il·lusions i efemèrides, les quals la banda estava desitjosa de compartir com, per exemple, les celebracions de les composicions de diverses peces que van sonar.  A nivell més íntim, la banda celebrava el primer concert de festes del nostre benvolgut amic Eduard Terol i Botella, actual director de la Música Vella, així com dos estrenes de dos companys de faristol: El Moteret de Jordi Monllor dedicat a Enrique Esteve, actual president de la Primitiva i l’estrena absoluta de Rictus del nostre director titular i estimat amic Àngel Lluís Ferrando Morales. Cal destacar el retrobament dels nostres companys i amics de La Cordeta amb els quals iniciem una nova etapa plena d’il·lusió.

El concert va començar de la mà de la nostra companya de faristol Mar Fernández, amb els respectius agraïments a les autoritats, a tot el públic en general, i especialment a la capitania dels Almogàvers, a la capitania de la filà Chano i a l’esquadra de negres de l’alferes de la filà Verds, als quals la banda acompanyarà durant les pròximes festes. A més, també vam contar amb la presència de representants de la Comparsa Moros Negres, La Pluma de Guardamar i de la Junta Festera de Mutxamel.

Acabades les presentacions, es va donar la benvinguda al nostre estimat director Eduard Terol i Botella, el qual durant tot el concert va transmetre la seua emoció tant als músics, com al públic en general. La primera part del concert va iniciar amb el pasdoble L’Alferis de José Seva Cabrera. Seguidament, amb Micalet Sou, es va voler fer referència al centenari de la mort de l’estimat Camilo Pérez Laporta.

José Almería rep el quadre commemoratiu pel 175é aniversari de La Nova (Foto: Diego Valor)

A continuació es va interpretar la primera marxa mora, Baix la figuera de Camilo Pérez Monllor i continuant amb les celebracions, va ser el torn de Tristezas y alegrías, obra composta fa 100 anys per Evaristo Perez Monllor, dedicada al seu germà, la qual va rebre una sonada ovació per part del públic al igual que Any d’alferes, que va sonar a continuació, marxa mora d’Amando Blanquer que complia 50 anys de la seua composició.

Per finalitzar la primera part, es va interpretar Un moble més de Julio Laporta Hellín. Es va demanar la presència a l’escenari dels nostres companys de La Cordeta per interpretar aquesta obra que és una icona de la festa alcoiana, marxa especial que ens evoca al dia de la Glòria baixant el carrer Sant Nicolau sota un mar de confeti acompanyant als gloriers cristians.

La segona part del concert va iniciar amb la fanfàrria de José María Valls Satorres, a l’igual que aquesta obra obrirà el dia 22 d’abril l’entrà del bàndol moro de la mà de la Primitiva. Mentre metalls i percussió tocaven a l’escenari ¡Al Azraq viene!, la resta de companys ens vam quedar dins ben atents a la interpretació. Seguidament, vam entrar tots a l’escenari per estrenar El Moteret.

A continuació, va ser el torn de Laia, marxa mora premiada per l’Associació de Sant Jordi amb el premi de composició de música festera “Antonio Pérez Verdú”. Abans de l’interpretació, el seu compositor, Víctor Vallés Fornet, va muntar a l’escenari per a arreplegar el premi.

Seguidament, era el moment de la primera marxa cristiana del concert, El Barranc del Sinc. Aquesta obra va ser composta per Rafael Mullor Grau en dedicació a l’Aniversari de les Noces de Plata dels seus pares. A causa de la recent mort del pare d’aquest, la Primitiva va voler fer una dedicació molt especial a Rafael, cedint-li la batuta i interpretant l’obra sota la seua direcció.

Un emocionat Rafael Mullor torna a dirigir la marxa dedicada als seus pares (Foto: Diego Valor)

Amb el torn del pasdoble José Almeria de Francisco Esteve Pastor, la banda va voler homenatjar als amics i companys de la Música Nova d’Alcoi pel seu 175é aniversari. Amb l’obra, dedicada al que fou director de la Nova, José Almeria, i juntament amb l’entrega d’un quadre, la Primitiva va voler desitjar molts anys més de música a la Nova.

Era el torn de la segona marxa cristiana, tal volta, un moment que tots esperàvem de bona gana. Rictus del nostre director, amic i company Àngel Lluís Ferrando. L’obra il·lustra musicalment els orígens guerrers dels almogàvers i ha estat composta per al capità cristià Luis Sanus, amic de l’autor. La seua obra va despertar una gran ovació per part del públic i també un fort aplaudiment dels músics cap al nostre estimat Àngel.

Per a finalitzar el concert, es va interpretar la gran marxa mora Tarde de Abril d’Amando Blanquer, la qual va ser molt lloada pel públic assistent. Seguidament, com no podia ser d’una altra manera, la Corporació Musical Primitiva va interpretar Uzúl el-msélmin, L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor, obra que va despertar més encara si cabia l’entusiasme del públic. Seguidament, i com a colofó final, públic en peu i llums enceses per a interpretar i cantar l’Himne de Festes, que enguany també està d’aniversari, ja que fa 100 anys que va ser compost per Gonzalo Barrachina.

Finalment, des del nostre punt de vista, un concert molt complet, que no podria haver segut millor. Des de l’esforç per part dels músics, l’estimat director Eduard Terol, els acords de Blanquer presents, l’afecte i admiració a l’amic i company Àngel Lluis, i com no, l’alegria de saber que el públic va gaudir de cada peça interpretada, cosa que se’ns va transmetre als que estàvem dalt l’escenari.

Un concert farcit d’aniversaris, estrenes i emocions. Un concert amb el qual, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dóna pas a un mes ple de colors, rialles, il·lusió i festivitat que esperen de bona gana tots els alcoians.

DUNA VALOR i MARIA BALDÓ

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.