Dossier: «La música solemne en la Misa Mayor del día de San Jorge (1876-2021) (Apuntes para su historia)»»

Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en El Nostre en su edición del pasado 17 de abril

Juan Javier Gisbert Cortés

Siempre me han llamado la atención, desde mi debut como cantante en la Coral Polifónica Alcoyana, los títulos de las partituras que se cantaban durante la celebración de la festividad del Santo Patrón, de nuestro querido Jorge. Tuve la suerte de conocer a muchos de los miembros de “les Capelles de la Vella” y “de la Nova”, y tertuliar con ellos sobre los tiempos de esplendor de estas instituciones, que fueron esfumándose con el nacimiento de la Polifónica, y con sus miembros aglutinados mayoritariamente en esta nueva formación. A la memoria vienen los nombres de Alfonso Marco, Antulio Abad, Florencio Cuevas, Toni Olcina, Eugenio Valls, Paco Vila, “Iris”, Fernando Bañó, Emilio Payá, José Botella, José Montava, Luis Gisbert, Rafael Abad, Alfonso Sellés, Miguel Carbonell, Rafael Escoda, José Rico, Manuel Pérez…. (1) Y un largo etcétera, que con el paso de los años he olvidado; desde aquí mis disculpas.

Aquellos grupos corales, formados estrictamente por voces masculinas, cantaban todas las funciones religiosas del pasado, y daban solemnidad a las celebraciones de los templos alcoyanos. Quizás sea el momento de plantearse a través de estas líneas, el estudio profundo sobre su existencia, y la vida en común con las instituciones donde crecieron, se fomentaron y pervivieron. De la “Capella Santa Cecilia o Nova del Iris” se ha ocupado José María Valls Satorres en su libro sobre la historia de la institución (2), ofreciendo una interesante aportación al tema desde su fundación allá por 1844. Pero quedan muchas lagunas sobre los miembros y actividades del colectivo de la Corporación Musical Primitiva que quizás sea conveniente investigar en algún momento (3). Gonzalo Faus sitúa su nacimiento en la tercera década del siglo XIX bajo la batuta de Francisco Cantó Botella (4). Y en este oasis vocal cabe citar también a la “Capilla de San Agustín” que es absorbida en 1858 por la Nueva, y al desaparecido Orfeón Alcoyano, creado en 1863, del que muy poco conocemos (5). Es a partir del año 1858 cuando según Valls Satorres y sus investigaciones los oficios y celebraciones religiosas se reparten entre las dos formaciones más potentes: “la Vella” y “la Nova”.

Siendo muy joven, llegué a cantar la Misa a tres voces de José Jordá Valor, una obra que había sido compuesta por el alcoyano para la vecina población de Penáguila y que sigue siendo muy querida por la Coral y el Grupo de Cantores  de Alcoy. Y con ella participé, después del aprendizaje, en la misa mayor del día 23 de Abril de 1981, sin llegar a pensar que fue la última interpretación de ésta en el templo con motivo de la jornada central de la fiesta georgina. Al año siguiente el maestro Amando Blanquer nos sorprendía con su Missa a Sant Jordi, un monumento musical que arranca lágrimas de emoción a los intérpretes y al público en general. Por azares de la vida, del personaje fester representado y como miembro activo de la masa coral, he vivido los cuarenta años de existencia de esta grandiosa obra.

Lorenzo Perosi, el más interpretado por detrás de Amando Blanquer

Y claro está, los pentagramas blanquerianos parecen eternos, antiguos, históricos y así es, son ya dos las generaciones que hemos disfrutado con sus melodías y los momentos arrebatadores siempre bajo la dirección estelar de Gregorio Casasempere Gisbert. La Orquesta Sinfónica de Alcoy ha sido la encargada de la interpretación instrumental. Recordemos que en 1982 tuvo lugar su estreno, y que dos años después, fue ampliada por el maestro compositor. Pero ¿Qué ocurría en el pasado? ¿Qué títulos se interpretaban?

Hoy, y aprovechando este nuevo año sin fiestas, queremos hacer un pequeño repaso a los autores, a los títulos, a las referencias periodísticas con la finalidad de enriquecer los estudios realizados sobre el arte musical y las fiestas de Moros y Cristianos. Los autores son diversos y cada Capilla tenía sus predilectos, rivalizando en la interpretación, en la sonoridad, en la dicción, en el prestigio. Yo he visto, y puedo dar fe de ello, a los cantantes veteranos defender su parcela, y vanagloriarse de la institución a la cual pertenecían.

En la tabla adjunta recorremos los ciento cuarenta y cinco años de búsqueda desde aquel lejano año de 1876, recordado por ser el VI Centenario del Patronazgo de San Jorge, y en el cual se interpretó la Misa en Mi Bemol de Hilarión Eslava, actuando conjuntamente las dos formaciones existentes, “la Vella” y “la Nova”. El recorrido a través de esta breve historia nos aporta las interpretaciones sacras de Salvador Giner, Román Jimeno, Pablo Hernández Salces, Charles Gounod, Saverio Mercadante, Wolfang Amadeus Mozart, Gaetano F. Forchini, Lorenzo Perosi, Sancho Marraco, grandes orfebres de la música religiosa; sin olvidar a nuestros paisanos Camilo Pérez Laporta, Julio Laporta Hellín, Juan Cantó Francés, José Jordá Valor, Gonzalo Barrachina Sellés o Amando Blanquer Ponsoda.

Con anterioridad a 1876, punto de partida del presente trabajo, hemos podido localizar en la Historia Religiosa de Alcoy escrita por José Vilaplana Gisbert, que los cantantes y orquesta de la Primitiva entonaban la Misa de Luigi Querubini (posiblemente la Misa en La Mayor, para tres voces) muy apropiada para el conjunto; y que los componentes de la Música Nova tenían en repertorio una Misa de Mozart y la aplaudida de Antón Diabelli, tan de boga en aquellas calendas. Seguramente estas partituras se interpretaron el día de San Jorge, debido a la importancia que tuvieron en las dos formaciones.

Cuántas épocas, modas y estilos nos descubre la puesta en escena de esta musa introspectiva que llega al corazón por su magnitud y solemnidad, convirtiendo la Misa Mayor en un momento mágico donde se mezcla la pasión, la fiesta y la espiritualidad. La composición litúrgica más interpretada ha sido sin ningún tipo de dudas la “Missa a Sant Jordi” del paisano Blanquer Ponsoda (6), habiéndose celebrado las treinta y ocho anualidades consecutivas, algo inaudito en este breve recorrido. La sigue muy de cerca la Secunda Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi, que ha alcanzado las veintitres interpretaciones en el día del patrón verificadas, aunque estamos seguros que en los muchos años que permanecen sin datos fue cantada con todo entusiasmo, siendo la mas celebrada de todas las encontradas. De cerca le siguen la Misa Solemne en Sol Mayor a Santa Cecilia del francés Gounod, la Prima Missa Pontificalis de Perosi y las de nuestros paisanos Juan Cantó Francés (Misa en La, a cuatro voces) y José Jordá Valor (Misa a tres voces).

Juan Javier Gisbert Cortés

ENLACE TABLA OBRAS INTERPRETADAS EN LA MISA DE SANT JORDI DESDE 1876

Citas:

1.-Miembros antiguos de las Capillas: Antonio Miralles, Antonio Carpio, Vicente Bou, Emilio Bou, José María Pla, Camilo Juliá, Gilberto Pascual, Francisco Aznar, Baldó, Emilio Carrasco, Manuel Cabrera, Roberto Catalá “Nasio”, Juanito Iváñez, Miguel Moltó “Suárez” o Miguelito Bou Llácer, entre otros muchos.

2.-Valls Satorres, José María: Historia de una banda de música: La Nova desde 1842. P.p. 75-86.  Excma. Diputación Provincial Alicante, 2010.

3.-http://www.cimapolo.com/cast/hist_primitiva.html (consultado 10-4-2021)

4.-Faus García, Gonzalo: “Las Bandas de Música”. Certamen Científico Literario. Pp. 243-274. Alcoy, 1901

5.-Valor Calatayud, Ernesto: “Diccionario Alcoyano de Música y Músicos”. Página 32. Alcoy 1988

6.-Gisbert Cortés, Juan Javier: “La Misa a Sant Jordi, veinticinco años después”. Ciudad, 14 de Abril de 2007

7.-Datos consultados en Bivia (Biblioteca virtual alcoyana), la Revista de Fiestas (A.S.J.) y en los libros firmados por Julio Berenguer Barceló, Adrián Espí Valdés y José María Valls Satorres.

8.-https://cimapolo.wordpress.com/2012/12/08/va-passar-fa-120-anys-la-primitiva-en-la-proclamacio-de-la-immaculada-com-a-patrona-de-la-infanteria-espanyola-a-alcoi/  (consultado 10-4-2021)

9.-José María Valls Satorres nos aporta el siguiente dato: Sobre 1956, la Misa Mayor y la actuación de la “Capella de Santa Cecilia” estaba acompañado por el armonium, que era interpretado por Alfonso Sellés Cabrera, sobrino de Gonzalo Barrachina y director en su momento de la Música Nova. Esto ocurrió durante algún tiempo. No hemos podido concretar.

 

La Primitiva torna a «En clau de vents»

El canal de Youtube escull dues peces emblemàtiques per a la nostra banda

PMB.  El canal de Youtube En clau de vents dedicat a la música per a banda anterior a 1950 incorpora dos audios nous des del passat 6 de gener de obres molt emblemàtiques per a La Primitiva. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus han escollit en aquesta ocasió el popurri El Pardalot (1884) de Juan Cantó i la marxa L’Entrà dels Reis (1913), de Camilo Pérez Monllor, obres representatives d’aquestes dates. De la primera obra, es comparteix la versió que la banda va gravar per al CD La Nostra Música dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert el 2000, i de la següent, l’enregistrament de 1975 dirigit per Jaime Lloret Miralles per a Ecos de Mariola. Registres sonors per al record i per a l’estudi.

Crònica d’un 9 d’Octubre diferent, per Paula Francés

Paula Francés, professora de valencià i flautista de la banda ens ofereix la crònica del concert de la gala del passat 9 d’octubre presentada per l’actor Xavi Mira. Amb plantilla reduïda, el concert va ser dirigit en aquesta ocasió per Jordi Monllor Oltra. Moltes gràcies per la seua col.laboració per a aquesta pàgina

Moment del concert dirigit per Jordi Monllor (Foto: Ajuntament Alcoi)

La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, “La Vella”, ha amenitzat enguany l’acte tradicional de celebració del 9 d’octubre al Teatre Calderón.

El manifest ha estat  intens, especial. Gràcies, Llúcia Martín, per recordar- nos els nostres orígens com a poble. Gràcies, per invitar- nos a no oblidar mai  … que “ no som res si no som poble” ( dixit Estellés).

Els alcoians bé que ho saben. Gran lliçó de valencianitat: els “Xiulitets”, el Dia dels Músics, …..….orgull de poble!.

Amb els nostres amics del Grup “ La Cordeta” hem reviscut un poc els “Xiulitets” al so de  Desperta’ t Alcoi.

Com ens han fet vibrar les dolçaines!

Gràcies, La Cordeta!.

Un moble més ens ha transportat per art de màgia al dia dels músics i fins i tot hem cregut per uns instants estar esperant l’ “arrencà” de la Diana amb pasdobles.

Pla general de la plantilla (Foto: Maria Baldó)

Enguany no ho hem viscut.

La maleïda pandèmia ens ho ha furtat.

Records, emocions….passat.

Tot això va passant-me pel cap al llarg dels discursos, lliuraments de premis….

Sí, records. Passat.

Però també vaig sentint l’empenta per a l’esperança de poder tornar- ho a viure: l’ esperança que em transmet un teatre ple de gent que vibra i s’emociona al so de Tabals i saragüells (aires de muixeranga).

Que aquestos aires de muixeranga ens tornen un 9 d’ octubre “normal”  al proper any 2021 amb vertaderes muixerangues que puguen pujar al cel  per celebrar com cal els orígens dels valencians amb Jaume I.

Moment final (Foto: Ajuntament Alcoi)

Que els aires de marxa mora i cristiana ens retornen les nostres festes i la nostra “ arrencà” de diana.

Esperança de futur. Sí, futur.

Ahir jo amb La Vella, que és ja la meua banda, vaig sentir no solament melangia pels records, sinó també esperança i il. lusió.

És la màgia de la música!

Gràcies a tots els que vau venir a compartir amb “La Vella” aquest 9 d’octubre diferent.

Gràcies, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi per acollir-me. No com “un moble més”, sinó com un músic més i també com un amic més. Gràcies. I especialment gràcies Àngel Lluís Ferrando Morales. Gràcies, mestre.

 

PAULA FRANCÉS

 

La Primitiva celebra el 9 d’Octubre en una gala atípica

Jordi Monllor Oltra dirigirà excepcionalment aquest concert amb una plantilla reduïda de la banda

Jordi Monllor Oltra dirigirà el concert del 9 d’octubre de 2020 (Foto: Arxiu)

PMB. La festivitat del 9 d’octubre és una altra més de les efemèrides que s’han vist afectades per la crisi sanitària del Covid-19. La sèrie d’actes organitzats per aquestes dates també han experimentat canvis adaptats a la nova normalitat. La Fira de Llibres, habitual en els jardins de la Glorieta, es trasllada als voltants del Centre Cultural Mario Silvestre amb aforament controlat i limitat.

D’altra banda, la gala del 9 d’Octubre sí s’oferirà al Teatre Calderón el qual ha obtingut recentment el segell de ‘Bones Pràctiques Avançades i Destinació Segura i Preparat per a la Covid-19’ per part de la Secretaria d’Estat de Turisme. A les 12 h. serà presentada per l’actor Xavi Mira amb la lectura del Manifest a càrrec de la catedràtica en Literatura Medieval Llúcia Martín amb el lliurament dels Premis 9 d’octubre a l’historiador Josep Maria Segura en la modalitat individual i en la col·lectiva, als treballadors / treballadores essencials durant la pandèmia.

Amb participació del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, la Corporació Musical Primitiva posarà la música en aquesta gala amb una plantilla reduïda i dirigida excepcionalment per Jordi Monllor Oltra, el qual ha programat un programa de curta durada identificatiu amb el requerit en aquesta festivitat:

Benicadell, pasdoble de Joan Enric Canet Todolí.

Pepe el Rompe, rapsòdia masera de Ramón Garcia i Soler.

Fontinens, pasdoble-marxa de Camilo Pérez Laporta.

Tabal i saragüells, pas masero de Mario Roig Vila.

Desperta’t Alcoi, pasdoble de Gregorio Casasempere Gisbert.

Un moble més, pas moro de Julio Laporta Hellín.

La Vella i la nova normalitat: Crònica

L’últim cap de setmana de juliol va significar la reaparició de La Primitiva en la vida cultural alcoiana dins d’aquest escenari estrany i incert

 

Els aplaudiments finals van provocar la nova audició de ‘Musical Apolo’ (Foto: Pau Martínez)

 

En record de Sergio Molina, ‘Anxoveta’

Pablo Martínez. L’últim cap de setmana de juliol del 2020 va marcar el retrobament de La Primitiva amb el gran públic després de la crisi sanitària generada pel Covid-19. Divendres 24 va començar a sonar per Sant Nicolau el pasdoble Musical Apolo de Blanquer Ponsoda, primera desfilada pel carrer més emblemàtic del centre de la ciutat des de L’Entrà dels Reis. La banda amb formació de tres en fons per garantir la distància de seguretat va començar a marxar amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando acompanyat de Vicente Pastor com Abanderat. Aquest acte no va deixar de tindre un rerefons emotiu després dels difícils mesos d’estat d’alarma, desescalades i noves normalitats que ha provocat el maleït virus i que, en vista de les últimes notícies, dista molt d’estar controlat. La cercavila va constituir un nou format de la Campanya d’Intercanvis Musicals que promou, entre altres entitats, la FSMCV, mentre duri aquesta estranya i inèdita situació. La Plaça d’Espanya va ser l’escenari final d’aquest acte amb una mitja hora de durada i una desigual presència de públic.

Arribada al Cantó Pinyó de la banda amb Vicente Pastor com Abanderat (Foto: Laura Martínez)

D’altra banda, al dia següent, dia de Sant Jaume, va tindre lloc el Concert d’Estiu emmarcat en la XXV Campanya ‘Música als Pobles’. Aquest any no podem parlar de concert de cloenda ja que, afortunadament hi ha un altre programat per a finals d’agost del què anirem informant (si ho permet el Covid-19). El remodelat auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord va albergar el primer concert de La Primitiva des del, sembla ja, llunyà Mayday del mes de febrer. Sota un sol de justícia, va donar inici amb la presentació de Mar Fernández, la qual va agrair l’assistència al públic i l’interès que han demostrat els organismes oficials com, en aquest cas, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi per la celebració de concerts i la divulgació de les nostres músiques.

Distància de seguretat per als músics en un moment del concert

Mar va dedicar també un fort aplaudiment en record del recentment desaparegut Sergio Molina Martínez, el qual va estar simbolitzada la seva dolorosa absència amb una rosa sobre una cadira buida. Amb una plantilla de, aproximadament, uns quaranta músics i la consegüent deguda separació de seguretat va començar el concert amb la batuta d’Àngel Lluís Ferrando amb mascarella. La primera obra, River, pertanyent a la banda sonora de La misión (1986) no estava inclosa en el programa al tractar-se d’un homenatge al difunt músic italià Ennio Morricone. Seguidament, va començar el programa del concert tal com estava previst, aquesta petita delícia Champagne, ens retroba amb  l’Evaristo Pérez Monllor més festiu en el centenari de la seva composició. Després va vindre el bloc d’obres nord-americanes amb una de les cançons més romàntiques, un clàssic del jazz i un espiritual sureny com són As time goes by, Caravan i Down by the riverside que van ser llargament aplaudides. Finalment, dues obres de les quals obviem comentaris per ser tan habituals del nostre repertori com són Musical Apolo abans esmentada i en homenatge al seu autor pels quinze anys de la seva mort i El pardalot de Juan Cantó. Un públic calorós i fidel va ser el complement ideal per a aquest retrobament amb la cultura i la música del nostre poble, públic el qual no volia marxar i que amb els seus aplaudiments va convidar a la banda al bis de Musical Apolo, pasdoble de gran significació en aquests dies per nosaltres.

La coincidència del partit del Deportivo Alcoyano en el seu ascens a Segona B no va restar públic al concert tot i que el resultat esportiu no va ser el desitjat no ha de faltar mai la moral. Moral de la qual ens haurem de aprovisionar en propers esdeveniments juntament amb mascarelles, gel hidroalcohòlic i distàncies de seguretat. Bon estiu. (Moltes gràcies a Pau i Laura Martínez pel seu material fotogràfic)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Concert d’Estiu de La Primitiva el dissabte 25 de juliol

Primer concert de la banda en l’anomenada ‘nova normalitat’ amb repertori alcoià i nord-americà

PDF Programa

Notes al programa

PMB. Arriba el concert que la Corporació Musical Primitiva sempre celebra a inicis de l’estiu com a cloenda de la temporada. Aquest any marcat per la crisi sanitària propiciada pel Covid 19 arriba amb unes setmanes de retard, a causa de les variacions del calendari cultural alcoià que s’ha hagut d’adaptar a les exigències que les autoritats mèdiques marquen per a la prevenció de contagis.
El proper dissabte 25 de juliol, a les 19.30 h. a l’Auditori ‘Amando Blanquer’ és la cita del nou concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando. Primer dins de l’anomenada ‘nova normalitat’, està sufragat per la. Diputació Provincial d’Alacant en la XXV Campanya ‘Música als Pobles’ i programat en el cicle Viu l’Estiu que organitza l’Ajuntament d’Alcoi. De música tradicional alcoiana i nord-americana consta el programa:

Champagne (pasdoble, 1920) – Evaristo Pérez Monllor

Casablanca (As time goes by) – Herman Hupfeld (arranjament de Norman Tailor)

Caravan Ellington/Mills/Tizol (arranjament de Jérôme Thomas)

Down by the Riverside – Tradicional (arranjament de Dennis Armitage)

Musical Apolo (pasdoble, 1956) – Amando Blanquer Ponsoda

El Pardalot (popurri, 1886) – Juan Cantó Francés (instrumentació de Camilo Pérez Laporta)

 

La Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes arriba al seu centenari

L’1 de novembre, dia central de les celebracions del centenari amb la recuperació d’un pasodoble de Casa Ridaura

PMB. Després de tot un any ple de celebracions, la Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes va arribar al seu dia central, l’1 de novembre, en què va recordar el dia de la seua refundació després d’haver estat dissolta en 1898. Reorganitzada per Antonio Casa Ridaura el ‘Tío Piula’, homenatjat en el passat concert d’intercanvi amb la Primitiva, tan sols comptava amb uns vint músics, component el primer pasdoble que la banda interpretaria El número uno que s’ha pogut reconstruir recentment i que possiblement fa referència a la numeració d’un llistat de peces. Aquest pasdoble va sonar novament pels carrers del municipi per a continuació celebrar una missa al cementeri en homenatge als músics difunts on la banda dirigida per Jordi Monllor Oltra va interpretar la Misa en Do de Juan Cantó Francés comptant amb la participació del tenor Miguel Valois Raga. Felicitem a la banda novament en el seu centenari i compartim i agraïm el vídeo que ens facilita per a il·lustrar aquesta notícia.

Dos d’Or: Crònica Concert Intercanvi Musical

Així va ser el dia de convivència musical de la Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical L’Aliança de La Torre de les Maçanes

Foto de família de les dues bandes (Foto: Pau Sanmiguel)

Pablo Martínez. En plena resaca modernista, el passat dissabte 28 es va celebrar el concert d’Intercanvi Musical que promou la FSMCV a la Casa de Cultura de La Torre de les Maçanes amb l’actuació de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la S.M. L’Aliança de la Torre de les Maçanes, dirigides respectivament per Àngel Lluís Ferrando i Jordi Monllor Oltra.

Brindis de germanor en el dinar previ al concert

‘L’estiuet de Sant Miquel’ es va deixar notar al llarg del cap de setmana amb unes temperatures pràcticament agostenyes arribant l’autobús des d’Alcoi cap a les 14 h. on seguidament part de la nostra banda va ser rebuda per membres de L’Aliança on a continuació es van ensenyar les instal·lacions i local d’assajos de la banda amfitriona. Seguidament, un dinar de germanor va tindre lloc en què es va poder constatar la bona sintonia entre les dues bandes si tenim en compte que el seu director Jordi Monllor és també bombardí de la nostra, pel qual era inevitable que estiguera present en les converses la figura d’Antonio Casa Ridaura, conegut com ‘el tío Piula’, músic homenatjat en el concert, que va ser també bombardí i president de La Vella i un dels fundadors i director de L’Aliança en els seus inicis. «La història es repeteix cent anys després…» es comentava entre bromes.

Abandserats i directors al passacarrer abans del concert

Cap a les 17.30 h. es va realitzar una cercavila conjuntament des de l’Avinguda d’Espanya fins a la Casa de Cultura novament amb els dos directors i abanderats al capdavant interpretant el pasdoble Primavera d’Antonio Gisbert Espí, compositor local que va ser premiat en el I Festival de Música Festera d’Alcoi allà per 1964. Seguidament i tal com estava anunciat, es va iniciar el concert cap a les 18 h. amb La Primitiva asseguda a l’escenari per a la primera part.

Presentat per Lídia Espí i Mar Fernández en representació de cada entitat, van introduir al públic en la figura d’Antonio Casa i el vincle que ha existit entre les dos corporacions gràcies a algunes col·laboracions de La Primitiva a les festes santgregorianes a principis dels anys quaranta i també a la figura de Fernando de Mora Carbonell que va actuar com a assessor musical i director en alguns moments puntuals. Seguidament, es va donar pas al director de La Primitiva, el mestre Ferrando, que va començar a dirigir les dues obres de Casa Ridaura programades, El últim tro, del qual podem parlar d’una quasi-estrena ja que no es té constància d’interpretació en un concert i la marxa de processó A la memoria de Francisco Aznar, de la qual, arran d’aquesta audició, s’ha pogut saber que es va compondre en 1919 i instrumentada per Julio Laporta Hellín. Les cançons més tradicionals d’ambdues poblacions van començar a escoltar-se amb el Centanarato musical de Jordi Monllor i El Pardalot de Juan Cantó Francés, de sobres conegudes pels seguidors de La Primitiva, que van poder reconèixer en les dos obres, temes com la Jota de l’Agulleta o el Boticari tancat a l’armari.

Moment del Concert de La Primitiva

Va arribar l’hora de la mitja part en què els dos presidents de les bandes Enrique Esteve i Manolo Valois es van intercanviar detalls i presents en record d’aquest dia. Per part de La Vella, un quadre de felicitació pel centenari de la banda amb la imatge de la Plaça d’Espanya, el castell de Festes i el Barranc del Sinc, mentre que L’Aliança va correspondre amb una versió impresa de l’article del músic i professor Antonino Castañer Llinares Breus apunts històrics sobre la relació entre la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la Societat Musical l’Aliança de La Torre de les Maçanes dedicat al benvolgut Ernesto Valor Calatayud i una fotografia emmarcada sobre la participació de la Primitiva a les festes torruanes de 1941.

Després vindria la segona part amb l’actuació de L’Aliança sota direcció de Jordi Monllor. Si La Vella va oferir un repertori encarat amb la banda amfitriona, aquesta va contestar amb un programa totalment alcoià continuant amb un altre deliciós cançoner com és El Noticiero Regional d’Evaristo Pérez Monllor, seguit de dues obres d’Amando Blanquer Musical Apolo i Les noces de llibertat, finalitzant el concert amb la sempre solemne i grandiosa Andante y Polonesa de Juan Cantó. El moment especial del concert va vindre quan en el mateix escenari es van ajuntar les dues corporacions per interpretar el pasdoble emblemàtic de L’Aliança, El cinc de copes d’Antonio Casa Ridaura, amb la consegüent foto de família. De segur que el ‘tío Piula’ estaria emocionat i orgullós, allà on estigui, del record d’aquest dia i del llegat que ens deixa amb la unió d’aquestes dues bandes posada en valor i redescoberta en els nostres dies. (Moltes gràcies a les fotos de Pau Sanmiguel cedides per l’Aliança de La Torre de les Maçanes)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Especial: El deliri del ‘Tío Piula’

Una petita aproximació a la figura d’Antonio Casa Ridaura, homenatjat al concert d’intercanvi musical del dissabte 28 de setembre

Pablo Martínez. El dissabte 9 de març de 1935 es va reunir a les 19 h. la Junta Directiva de la Corporació Musical Primitiva presidida pel subdirector Fernando de Mora Carbonell informant de la mort del company i el, fins llavors, president de la banda Antonio Casa Ridaura. Fill d’Antonio Casa Miralles, de professió paperer i Francisca Ridaura Llàcer, neix a Alcoi en 1874 sent el segon de set fills, va ser alumne de Camilo Pérez Laporta i posteriorment bombardí de la banda i baix en la capella de La Primitiva. Va estar vinculat a la banda d’Ademuz, però també a altres bandes de les nostres comarques.

A l’esquerra, Antonio Casa Ridaura amb ulleres negres i la Banda de la Torre de les Maçanes (Arxiu: L’Aliança)

Conegut com ‘El tío Piula’, va ser responsable directe de la refundació de la Alianza de Torremanzanas en 1919 i director d’aquesta fins a la seva mort també. En aquesta reorganització, va composar El número uno, primer pasdoble que la banda interpretaria i que possiblement el títol faça referència a una numeració d’un llistat de pasdobles. Recentment ha estat reconstruït i serà interpretat el proper 1 de novembre de 2019, un segle després, en un passacarrer al cementeri en homentage als músics difunts coincidint amb la Festivitat de Tots Sants.

Acta de la Corporació Musical Primitiva del 9-03-1935 (Arxiu: Ernesto Valor)

Les  primeres actuacions de la banda van ser a les festes patronals de Gorga de 1920 sent tal l’impacte rebut que es va decidir crear una banda en aquest municipi amb un nombre inicial de 24 músics que van ser instruïts per ell mateix durant dotze anys. Es diu que el nom d’El Deliri prové de l’entusiasme i fins i tot deliri demostrat pels alumnes durant la seva educació musical que seria continuada i dirigida per Fernando de Mora Carbonell. D’entre la seva curta producció musical, va llegar a les dues bandes algunes obres representatives: a La Torre, Sinch de copes (El cinc de copes), pasdoble de tall clàssic, molt influït per la música del seu mestre Pérez Laporta; i a Gorga, la marxa de processó Corpus Christi que es segueix interpretant en l’actualitat durant aquesta festivitat.

La Primitiva interpreta en aquest concert El últim tro, pasdoble sense datar però que al ser instrumentat per Camilo Pérez Monllor pensem que es compondria en els anys en què van coincidir com a director musical i director administratiu de la Vella (entre 1928 i 1933), de la qual quasi podem parlar d’una ‘estrena’ ja que tan sols es té constància d’haver-se interpretat en les festes alcoianes abrilenyes de 1935 pels repertoris de carrer. Per altra banda, la marxa de processó A la memoria de Francisco Aznar, fa referència al company de banda Francisco Aznar Pérez, teixidor d’ofici i tuba de la Primitiva, el qual sembla ser que va tindre també vincles amb el món del teatre ja que va ser proposat per exercir d’Ambaixador Moro a 1901 però finalment substituït per José Carbonell Monerris, personatge més popular unit també a la Societat Apolo i cofundador de la Filà Abencerrajes i l’Harmònica Alcoiana.

Ambues bandes, L’Aliança i La Vella s’uneixen per retre un sentit tribut al ‘tío Piula’, altre d’eixos músics alcoians pendents d’un estudi en profunditat. que compta en el seu curt haver amb altres pasdobles com Cafè Sou i Los sintrabajo i la polka Sabina.

**Moltes gràcies per l’ajuda prestada per a aquest record a Jaume Jordi Ferrando, Joan Llorens Ripoll, Vicente Company, Àngel Lluís Ferrando i Juan Javier Gisbert Cortés.

 

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

  • MIQUEL PEIDRÓ, Jaume: Història de més de cent anys de música en La Torre (L’Aliança de La Torre de les Maçanes, 2019)
  • VALOR CATALAYUD, Ernesto: Diccionario alcoyano de música y músicos (Llorens Libros, 1988)
  • MOLLÁ CARCHANO, Vicente: La banda de música de Gorga ‘El Delirio’ (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 1972).
  • GISBERT CORTÉS, Juan Javier: Embajadas, arte e historia (2019)

Intercanvi musical a La Torre de les Maçanes

Jornada de convivència musical de la Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical L’Aliança de La Torre de les Maçanes

PMB. Dins de la XVI Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals que promou la FSMCV, s’ofereixen concerts el dissabte 28 de setembre a la Casa de Cultura de La Torre de les Maçanes a càrrec de la Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes i la Corporació Musical Primitiva, dirigides respectivament per Jordi Monllor Oltra i Àngel Lluís Ferrando. El concert té com a figura principal el músic Antonio Casa Ridaura vinculat a ambdues bandes durant diferents èpoques d’aquestes entitats interpretant alguns dels seus pasdobles com El últim tro o l’emblemàtic per a la banda torruana Sinch de copes (El cinc de copes). El cançoner tradicional popular de les dues poblacions també està present amb la recent Centanarato musical de Jordi Monllor Oltra i El pardalot de Juan Cantó Francés, autor del qual s’ofereix Andante y Polonesa. No podia faltar tampoc Amando Blanquer Ponsoda que també està present al programa amb Musical Apolo i Les noces de llibertat. Blanquer, Casa i Cantó per a aquest dissabte d’intercanvi musical.