La cançó inspirada per la «Música Velha» de Grândola (Portugal) es convertia en l’himne d’una revolució

Va passar a l’abril… de 1974: la revolució dels clavells

S’han acomplit 39 anys i Grandola, vila morena, terra de fraternidade s’hi canta per tota Europa, aquella cançó que emetia «Rádio Renascença» -l’emissora catòlica portuguesa- els primers minuts del 25 d’abril de 1974, era el senyal per a l’aixecament contra el règim de Salazar en una revolució incruenta que ha esdevingut model europeu en temps de crisi econòmica i social.

Huí, la cançó-marxa que parla de cares amistoses, igualtat i germanor s’aixeca esperançada front als governants d’una Europa que no acompleix les expectatives de la gent. És cert que la música i les cançons són eina política, des de La Marsellesa cap ací, passant per l’Himne de Riego; però a diferència d’altres époques, huí els ciutadans europeus s’agafen al símbol del fusell convertit en florer.

I, és just recordar que l’orige de la cançò cal cercar-lo a l’ambient d’una societat musical: les bandes de música què als seus pobles han estés la cultura i potenciat la societat civil… són exemple de civisme, participació, alegría, cultura i fraternitat, des de fa molt temps.

La Sociedade Musical Fraternidade Operária Grandolense o «Música Velha» (Vella) de Grândola va estar formada al 1912, i com totes les bandes de música ha ofert al seu poble cultura i convivència, així pels anys seixanta ja tenia una biblioteca, un grup de teatre, un cineclub i era l’ànima -el poble que més manava- de la vida cívica i cultural d’una vila assolejada al sud de Portugal que comptava 20.000 habitants.¹

Amb motiu del cinquanta-dos aniversari de la seua fundació, la societat va convidar per a cantar a la festa José «Zeca» Afonso (Aveiro, 1929 — Setúbal, 1987), cantautor que sovint participava en festes populars i professor que s’havia pronunciat contra el règim desprès de viure l’amarga realitat colonial a Moçambic i Angola. Afonso va quedar fortament impressionat per l’ambient de germanor viscut a la societat musical i al poble, de manera que pocs dies desprès escrigué aquest poema que ha passat a la història.²

Grândola, vila morena / Terra da fraternidade/ O povo é quem mais ordena/ Dentro de ti, ó cidade  […]

Em cada esquina um amigo / Em cada rosto igualdade / Grândola, vila morena /Terra da fraternidade […]

…

Veure lletra sencera i una traducció al castellà

—

Notes:

1Actualment poc més de 10.000 habitants [http://pt.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A2ndola]

2Les dades sobre l’orige de la cançò i els fets esmentats s’han traduït de la informació sobre la Sociedade Musical Fraternidade Operária Grandolense en el lloc web http://www.bandasfilarmonicas.com [consulta: abril 2013] i dels articles de la wikipedia en versió portuguesa que en cada cas s’han enllaçat. L’abundant informació recent fa que resulte molt difícil contrastar les dades que s’indiquen, per tant, amb totes les reserves.

Acuerdos de la Asamblea General de Socios

Javier Picó y Antonio Sirvent asumen la presidencia en forma colegiada

En la asamblea general ordinaria del CIM Apolo celebrada ayer martes 26, la junta directiva, presidida por Francisco Payá, no se presentó a la reelección. Ante la ausencia de otras candidaturas y quedando como vocales electos de la anterior únicamente Javier Picó y Antonio Sirvent, por petición unánime de la asamblea aceptaron la presidencia de la sociedad, que de este modo tendrá carácter colegiado hasta que se convoque una nueva elección en los próximos meses.

El resto del Orden del Dia transcurrrió normalmente, aprobándose las cuentas del año anterior y el presupuesto para el presente sin que las cuotas sociales sufran variación. Asímismo se leyeron las Memorias de Actividades y se tuvo un emocionado recuerdo en forma de minuto de silencio por los socios fallecidos en el 2012.

—

Memoria de actividades de la Junta Directiva 2012

Memoria de actividades de la Corporación Musical Primitiva 2012

Memoria de actividades de la Escuela de Música «Amando Blanquer» 2012

El concert de Santa Cecilia 2012 en «Música i Poble»

La revista de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana inclou al seu darrer número de recent publicació digital, una crònica sobre el concert de bandes de Santa Cecilia 2012 dins de l’acostumada secció de noticies comarcals.

«Els músics alcoians celebren Santa Cecília amb un concert a tres bandes» és el títol de la ressenya signada per la corresponsal comarcal de l’Alcoià-Comtat, Maribel Vicedo, que ve il·lustrada amb la foto que reproduïm: Mariola Cortés i Jordi Monllor amb la Corporació Musical Primitiva interpretant el Concert per a dos clarinets de Franz Krommer sota la direcció dÀngel Lluís Ferrando.

Música i Poble nº171 – març 2013

Escenes Pintoresques (III)

Jules Massenet (1842 – 1912)
Scènes Pittoresques
Arr: Gabriel Pares
III- Angelus

CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA D’ALCOI
Àngel Lluís Ferrando, director

Teatre Calderón -Alcoi
Concert de Santa Cecilia 24-11-2012
Live recorded by Pagina66

Clausura del bicentenari del Cardenal Payà

La secció de metalls de la societat musical «La Pau» de Beneixama ofería un concert al finalitzar la missa que l’arquebisbe de València, monssenyor Carles Osoro, va presidir en la clausura del bicentenari del Cardenal Payà

ÀLEX PÉREZ VIDAL, president de la SM «La Pau»
El passat diumenge setze de desembre de 2012 es va celebrar a Beneixama la clausura del Bicentenari del naixement de D. Miguel Payà i Rico, persona ilustre naixcuda el 1812 a Beneixama i que amb el temps arribaria a ser Cardenal Primat d’Espanya.

Durant tot l’any, a les poblacions de Beneixama i Onil, que compartien el Bicentenari, ja que encara que D. Miguel Payá es va criar a Beneixama, la seua mare era d’Onil; s’han dut a terme diverses celebracions com ara un festival de Bandes a Onil, concerts corals en ambdues poblacions, un concert temàtic a Beneixama per la SM La Pau, conferències, exposicions, etc.

Per a la clausura es va celebrar una missa presidida per l’arquebisbe de València, mons. Osoro i cantada per la Societat Coral de Beneixama. Al finalitzar, la secció de metalls de la Societat Musical La Pau de Beneixama baix la direcció d’en Àngel Lluís Ferrando va oferir un magnífic concert centrat en obres del compositor Giovanni Gabrieli, amb la peculiaritat d’interpretar-se amb dos «cors» enfrontats, característic de la música policoral veneciana del segle XVI.

2012: Estudis i Publicacions

Publicacions en paper i en la Internet han portat el nom d’Apolo i La Primitiva al llarg del 2012. Des dels treballs de recerca d’Àngel Lluís Ferrando en revistes especialitzades fins als articles de difusió en la web i els vídeos de la banda, passant per les referències en diferents medis, representen en conjunt un encomiable esforç del qual, al finalitzar l’any, volem fer-nos ressò amb l’agraïment a persones i institucions que ho han fet possible

CIM APOLO. Comunicació Social
La difusió i l’estudi de les arts, especialment la música, figura als objectius estatutaris del CIM Apolo. En aquest darrer dia de l’any volem agrair el treball de persones i institucions que, des dels seriosos àmbits acadèmics fins als més informals de la web, han ajudat -publicant i col·laborant de diferents maneres- en aquesta tasca. Tasca que, a hores d’ara i gràcies a la Internet, s’hi descobreix en la seua dimensió més internacional.

ITACA, de la Universitat d’Alacant publicava un article d’Àngel Lluís Ferrando sobre la música en les rondalles d’Enric Valor

Investigació musicològica

La recerca musicològica d’Àngel Lluís Ferrando ha portat el nom de la institució a revistes especialitzades, en articles com «La música en les Rondalles Valencianes d’Enric Valor»¹ i «El Cid fet música: absoluta, aplicada, òpera, cançons… what else?».² També, i en col·laboració amb Llúcia Martín de la Universitat d’Alacant, recentment s’ha publicat «L’art de Cupido entén de motets, Referencies musicals en el Cançoner Satírich Valenci໳. D’aquestes entre d’altres s’hi pot obtenir informació detallada a la pàgina de publicacions de l’autor.

La tasca mampresa al 2011 amb l’edició dels dos primers números de la Col·lecció ARRELS per Ediciones EGC, ha continuat, en aquest moment està a punt de publicar-se «Fontinens» de Camilo Pérez Laporta amb l’anàlisi de l’obra i inèdita informació sobre l’autor.

Entre les referències a La Primitiva cal citar a Fco. José Fernández Vicedo en «Las agrupaciones bandísticas en el contexto musical español del siglo XIX»⁴ o «Euterpe, manzana de discordia»⁵ d’Ernest Lloréns.

L’arxiu musical de La Primitiva ha continuat rebent investigadors, és el cas de Robert Ferrer qui està enllestint un estudi sobre el compositor Rigoberto Cortina Gallego (Godella 1840-València 1920). El Taller d’ Història Local de Godella en la seua publicació Cantals nº19 recull un article sobre la seua tasca.

Estudi i difusió

A la web s’han publicat noves entregues de les series «Memorias del siglo XX» de Rafael Serra i «Va passar…» de Jaume J. Ferrando qui també ha publicat a nivell local sobre la banda de la Milícia Nacional⁶ i centrat en l’arxiu de La Primitiva, sobre l’obra de inspiració mariana de Camilo Pérez Laporta.⁷ Mentre que a Pagina66, José Antonio García Casasempere publicava ¿Por qué estudiar música? A més del llibre auto-editat d’Enrique Rodes «Banu Sârray: Los abencerrajes, leyenda e historia del linaje» o la col·laboració de Jaime Lloret Miralles actualitzant la informació sobre els directors de la Corporació Musical Primitiva.

Al 2012 més de la meitat de les visites al YouTube de La Primitiva d’Alcoi han estat de fora d’Espanya

Les xifres de la Internet

La web del CIM Apolo ha rebut poc més de 16,000 visites al llarg del 2012, de les quals –a pesar de la llengua– 5,000 s’hi localitzen als EUA, Regne Unit, França i Mèxic.

Per la seua part el canal de YouTube ha comptabilitzat 10,000 visitants, dels quals el 60% s’hi localitzen fora d’Espanya, essent els principals països per ordre d’audiència, els EUA, Alemania, Italia, Mèxic i Japò.

–

——————–

1ÍTACA Revista de Filologia, 2, Universidad de Alicante

2Alemany Ferrer, Rafael y Chico Rico, Francisco (eds.) Literatura y Espectáculo, SELGYC, Universidad de Alicante

3Estudis de Llengua i Literatura Catalanes / LXVMiscel·lània Albert Hauf 4, Publicacions de l’Abadia de Montserrat

4MUSICA I POBLE : La Revista de la Música Valenciana : Núm. 165

5MUSICA I POBLE : La Revista de la Música Valenciana : Núm. 167

6«La Revolució Filharmònica de 1820» en CIUDAD : 18 i 25 de novembre de 2012

7«La Verge Maria en l’obra de Camilo Pérez Laporta: passat i present» en LILIA, 2012

Escenes Pintoresques (IV)

Jules Massenet (1842 – 1912)
Scènes Pittoresques
Arr: Gabriel Pares
IV- Fête Bohème

CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA D’ALCOI
Àngel Lluís Ferrando, director

Teatre Calderón -Alcoi
Concert de Santa Cecilia 24-11-2012
Live recorded by Pagina66

Bon Nadal!

Bon Nadal!

Són moltes les felicitacions que han arribat aquests dies al CIM Apolo i que, en nóm de la societat, agraïm de tot cor.

Una entre d’elles, la de Pepa Botella, vda de Castañer; la petita obra d’art que adjuntem, ens serveix per a transmetrer-vos el millor desitg de pau i prosperitat.

CIM Apolo
Junta directiva

Concert de Nadal de l’ Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant

Amb entrada lliure, el Teatre Calderón acull huí, dimecres 19 desembre a les 20h el Concert de Nadal de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant (OFUA)

L’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant (OFUA), dirigida per Mihnea Ignat, oferirà el seu últim concert de Nadal aquest dimecres vinent 19 de desembre, a les 20 hores, en el Teatre Calderón d’Alcoi. El Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA, a través de la seua Aula de Música, ha estat dissenyant una àmplia programació de concerts per al mes de desembre sota el lema «Concerts de Nadal de la UA».

Durant l’actuació s’interpretarà l’Obertura de l’òpera ‘Carmen’ de G. Bizet, ‘Danza Húngara No. 5’ en sol menor de J. Brahms, ‘El Vals de las Flores’ de Tchaikovsky, ‘Marcha Radetzky’ de J. Strauss, Preludi de ‘La Revoltosa’ de Ruperto Chapí, Preludi de ‘La Boda de Luis Alonso’ de J. Giménez, ‘Joy to the World’, ‘Silent Night’ i ‘Adeste Fideles’.

L’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant es va crear al novembre de 2005 com a plataforma estable per al perfeccionament dels estudis musicals, amb l’afany de contribuir a la difusió de la cultura musical en l’àmbit universitari. Integrada per 50 joves músics, la OFUA naix amb vocació de formació i amb l’objectiu de ser lloc de trobada per als músics universitaris dels diferents conservatoris i escoles de formació musical de la província. Dirigida des de la seua creació per Mihnea Ignat (Craiova, 1980), va fer la seua presentació amb motiu del Concert de Nadal celebrat en l’Església de La nostra Senyora de Gràcia el 16 de desembre de 2005, amb obres de Schubert, Fauré i Haendel, interpretades juntament amb la Coral Universitària.

Concert d’orgue en Sant Jordi per Rafa Rufino

El proper diumenge 23 de desembre, a les 10:30h l’esglèsia de Sant Jordi acull un concert d’orgue en el marc de la missa del diumenge IV d’Advent

Rafael Rufino Valor (Alcoi, 1967) interpretarà un selecte programa d’autors europeus dels segles XVI al XVIII com Jean Pieters Sweelinck, Girolamo Frescobaldi, Johann Pachelbel, Charles John Stanley o Dietrich Buxtehude i que tambè inclou al músic de la Cort de València,  Lluís del Milà (ca.1500-ca.1561).

El proppasat diumenge 9 de desembre s’hi va programar al mateix lloc un altre concert per Alfonso Marco, que lamentablement no arribàrem a temps d’anunciar en aquesta web.