Dossier: “La música solemne en la Misa Mayor del día de San Jorge (1876-2021) (Apuntes para su historia)””

Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en El Nostre en su edición del pasado 17 de abril

Juan Javier Gisbert Cortés

Siempre me han llamado la atención, desde mi debut como cantante en la Coral Polifónica Alcoyana, los títulos de las partituras que se cantaban durante la celebración de la festividad del Santo Patrón, de nuestro querido Jorge. Tuve la suerte de conocer a muchos de los miembros de “les Capelles de la Vella” y “de la Nova”, y tertuliar con ellos sobre los tiempos de esplendor de estas instituciones, que fueron esfumándose con el nacimiento de la Polifónica, y con sus miembros aglutinados mayoritariamente en esta nueva formación. A la memoria vienen los nombres de Alfonso Marco, Antulio Abad, Florencio Cuevas, Toni Olcina, Eugenio Valls, Paco Vila, “Iris”, Fernando Bañó, Emilio Payá, José Botella, José Montava, Luis Gisbert, Rafael Abad, Alfonso Sellés, Miguel Carbonell, Rafael Escoda, José Rico, Manuel Pérez…. (1) Y un largo etcétera, que con el paso de los años he olvidado; desde aquí mis disculpas.

Aquellos grupos corales, formados estrictamente por voces masculinas, cantaban todas las funciones religiosas del pasado, y daban solemnidad a las celebraciones de los templos alcoyanos. Quizás sea el momento de plantearse a través de estas líneas, el estudio profundo sobre su existencia, y la vida en común con las instituciones donde crecieron, se fomentaron y pervivieron. De la “Capella Santa Cecilia o Nova del Iris” se ha ocupado José María Valls Satorres en su libro sobre la historia de la institución (2), ofreciendo una interesante aportación al tema desde su fundación allá por 1844. Pero quedan muchas lagunas sobre los miembros y actividades del colectivo de la Corporación Musical Primitiva que quizás sea conveniente investigar en algún momento (3). Gonzalo Faus sitúa su nacimiento en la tercera década del siglo XIX bajo la batuta de Francisco Cantó Botella (4). Y en este oasis vocal cabe citar también a la “Capilla de San Agustín” que es absorbida en 1858 por la Nueva, y al desaparecido Orfeón Alcoyano, creado en 1863, del que muy poco conocemos (5). Es a partir del año 1858 cuando según Valls Satorres y sus investigaciones los oficios y celebraciones religiosas se reparten entre las dos formaciones más potentes: “la Vella” y “la Nova”.

Siendo muy joven, llegué a cantar la Misa a tres voces de José Jordá Valor, una obra que había sido compuesta por el alcoyano para la vecina población de Penáguila y que sigue siendo muy querida por la Coral y el Grupo de Cantores  de Alcoy. Y con ella participé, después del aprendizaje, en la misa mayor del día 23 de Abril de 1981, sin llegar a pensar que fue la última interpretación de ésta en el templo con motivo de la jornada central de la fiesta georgina. Al año siguiente el maestro Amando Blanquer nos sorprendía con su Missa a Sant Jordi, un monumento musical que arranca lágrimas de emoción a los intérpretes y al público en general. Por azares de la vida, del personaje fester representado y como miembro activo de la masa coral, he vivido los cuarenta años de existencia de esta grandiosa obra.

Lorenzo Perosi, el más interpretado por detrás de Amando Blanquer

Y claro está, los pentagramas blanquerianos parecen eternos, antiguos, históricos y así es, son ya dos las generaciones que hemos disfrutado con sus melodías y los momentos arrebatadores siempre bajo la dirección estelar de Gregorio Casasempere Gisbert. La Orquesta Sinfónica de Alcoy ha sido la encargada de la interpretación instrumental. Recordemos que en 1982 tuvo lugar su estreno, y que dos años después, fue ampliada por el maestro compositor. Pero ¿Qué ocurría en el pasado? ¿Qué títulos se interpretaban?

Hoy, y aprovechando este nuevo año sin fiestas, queremos hacer un pequeño repaso a los autores, a los títulos, a las referencias periodísticas con la finalidad de enriquecer los estudios realizados sobre el arte musical y las fiestas de Moros y Cristianos. Los autores son diversos y cada Capilla tenía sus predilectos, rivalizando en la interpretación, en la sonoridad, en la dicción, en el prestigio. Yo he visto, y puedo dar fe de ello, a los cantantes veteranos defender su parcela, y vanagloriarse de la institución a la cual pertenecían.

En la tabla adjunta recorremos los ciento cuarenta y cinco años de búsqueda desde aquel lejano año de 1876, recordado por ser el VI Centenario del Patronazgo de San Jorge, y en el cual se interpretó la Misa en Mi Bemol de Hilarión Eslava, actuando conjuntamente las dos formaciones existentes, “la Vella” y “la Nova”. El recorrido a través de esta breve historia nos aporta las interpretaciones sacras de Salvador Giner, Román Jimeno, Pablo Hernández Salces, Charles Gounod, Saverio Mercadante, Wolfang Amadeus Mozart, Gaetano F. Forchini, Lorenzo Perosi, Sancho Marraco, grandes orfebres de la música religiosa; sin olvidar a nuestros paisanos Camilo Pérez Laporta, Julio Laporta Hellín, Juan Cantó Francés, José Jordá Valor, Gonzalo Barrachina Sellés o Amando Blanquer Ponsoda.

Con anterioridad a 1876, punto de partida del presente trabajo, hemos podido localizar en la Historia Religiosa de Alcoy escrita por José Vilaplana Gisbert, que los cantantes y orquesta de la Primitiva entonaban la Misa de Luigi Querubini (posiblemente la Misa en La Mayor, para tres voces) muy apropiada para el conjunto; y que los componentes de la Música Nova tenían en repertorio una Misa de Mozart y la aplaudida de Antón Diabelli, tan de boga en aquellas calendas. Seguramente estas partituras se interpretaron el día de San Jorge, debido a la importancia que tuvieron en las dos formaciones.

Cuántas épocas, modas y estilos nos descubre la puesta en escena de esta musa introspectiva que llega al corazón por su magnitud y solemnidad, convirtiendo la Misa Mayor en un momento mágico donde se mezcla la pasión, la fiesta y la espiritualidad. La composición litúrgica más interpretada ha sido sin ningún tipo de dudas la “Missa a Sant Jordi” del paisano Blanquer Ponsoda (6), habiéndose celebrado las treinta y ocho anualidades consecutivas, algo inaudito en este breve recorrido. La sigue muy de cerca la Secunda Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi, que ha alcanzado las veintitres interpretaciones en el día del patrón verificadas, aunque estamos seguros que en los muchos años que permanecen sin datos fue cantada con todo entusiasmo, siendo la mas celebrada de todas las encontradas. De cerca le siguen la Misa Solemne en Sol Mayor a Santa Cecilia del francés Gounod, la Prima Missa Pontificalis de Perosi y las de nuestros paisanos Juan Cantó Francés (Misa en La, a cuatro voces) y José Jordá Valor (Misa a tres voces).

Juan Javier Gisbert Cortés

ENLACE TABLA OBRAS INTERPRETADAS EN LA MISA DE SANT JORDI DESDE 1876

Citas:

1.-Miembros antiguos de las Capillas: Antonio Miralles, Antonio Carpio, Vicente Bou, Emilio Bou, José María Pla, Camilo Juliá, Gilberto Pascual, Francisco Aznar, Baldó, Emilio Carrasco, Manuel Cabrera, Roberto Catalá “Nasio”, Juanito Iváñez, Miguel Moltó “Suárez” o Miguelito Bou Llácer, entre otros muchos.

2.-Valls Satorres, José María: Historia de una banda de música: La Nova desde 1842. P.p. 75-86.  Excma. Diputación Provincial Alicante, 2010.

3.-http://www.cimapolo.com/cast/hist_primitiva.html (consultado 10-4-2021)

4.-Faus García, Gonzalo: “Las Bandas de Música”. Certamen Científico Literario. Pp. 243-274. Alcoy, 1901

5.-Valor Calatayud, Ernesto: “Diccionario Alcoyano de Música y Músicos”. Página 32. Alcoy 1988

6.-Gisbert Cortés, Juan Javier: “La Misa a Sant Jordi, veinticinco años después”. Ciudad, 14 de Abril de 2007

7.-Datos consultados en Bivia (Biblioteca virtual alcoyana), la Revista de Fiestas (A.S.J.) y en los libros firmados por Julio Berenguer Barceló, Adrián Espí Valdés y José María Valls Satorres.

8.-https://cimapolo.wordpress.com/2012/12/08/va-passar-fa-120-anys-la-primitiva-en-la-proclamacio-de-la-immaculada-com-a-patrona-de-la-infanteria-espanyola-a-alcoi/  (consultado 10-4-2021)

9.-José María Valls Satorres nos aporta el siguiente dato: Sobre 1956, la Misa Mayor y la actuación de la “Capella de Santa Cecilia” estaba acompañado por el armonium, que era interpretado por Alfonso Sellés Cabrera, sobrino de Gonzalo Barrachina y director en su momento de la Música Nova. Esto ocurrió durante algún tiempo. No hemos podido concretar.

 

La Primitiva present a la Revista de Festes

Tres col.laboracions tenen a la banda com a centre del seu treball

Portada de Núria Fuster per a la Revista 2021

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat dijous 15 d’abril es presentava al Teatre Calderón la Revista de Festes 2021 amb aforament limitat per les restriccions sanitàries. L’acte va ser presidit per la Tinent d’Alcalde, Lorena Zamorano, el President de l’Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina i la dissenyadora de la portada Núria Fuster. En el transcurs de l’acte, es va homenatjar a alguns dels col·laboradors de la revista durant anys entre els quals es trobava l’ex-director de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando. La música va estar present a la gala amb la ponència de la musicòloga i professora de la Universitat de València, Ana Botella Nicolás, la qual va exposar la gènesi i evolució de la música festera alcoiana.

Entre els articles de la Revista apareixen tres en els que La Primitiva està de forma present: el primer, del nostre company José Benjamín González Gomis, De Uzúl el-Msélmin a L’Entrà dels Moros: hacia una teoría interpretativa (I) amb la marxa de Camilo Pérez Monllor com a motiu de la feina; Historia de la Corporación Musical: Primitiva y CIM Apolo (I). Antecedentes: banda del Batallón de Milicianos Nacionales, a càrrec de l’ex-president d’Apolo, Enrique Rodes Payá. Finalment, es recupera el treball de Pablo Martínez 1940. En el primer Diumenge de Rams que per un error editorial, es va publicar l’any passat sense el material gràfic. Aquest últim dedicat a Rafael Serra Moncho i Rafael Serra Carbonell, pare i fill sempre vinculats a la nostra banda.

Va passar… el 7 d’abril de 1991

El Club de Fans de Camilo Sesto recorda l’estrena d’Amor Amar adaptada a marxa mora

Programa del concert amb l’estrena d’Amor Amar (Arxiu: CMPrimitiva)

PMB. El Camilo Sesto Fan Club d’Alcoi recordava en el seu perfil de Facebook l’estrena de la marxa mora Amor Amar de José María Valls Satorres, amb motiu del 30 aniversari d’aquest esdeveniment. Aquesta peça festera és una adaptació de la cançó de mateix títol de Camilo Sesto. L’estrena va tindre lloc el 7 d’abril de 1991 a un escenari inusual, el Teatre Principal.

Així reflexava Ciudad la notícia de l’estrena (Ciudad, 9/04/1991) Fons: Bivia

Aquesta expectació va estar emmarcada en un concert especial amb motiu del  XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. El programa que adjuntem comptava amb algunes obres dedicades al Patró com els dos pasdobles Chordiet, un de Juan Cantó i l’altre que tots coneixem de Gregorio Casasempere Juan o la marxa El Dia del Patró, de Camilo Pérez Laporta.

La reacció favorable del públic va ser immediata i va ser interpretada dues vegades, la primera dirigida pel titular Gregorio Casasempere Gisbert i la segona per l’autor, José María Valls. Encara que s’esperava la presència del cantant internacional, finalment no va assistir per compromisos artístics a Brasil. En entrevista a l’edició del 9 d’abril de Ciudad, l’autor al principi va veure amb reticències aquesta adaptació però després d’escoltar-la en diverses ocasions, va detectar que era “una melodia muy manejable y se dio cuenta de que tenía unos giros melódicos y unas cadencias que daban idea de lo que podía resultar de ella”. Compartim el vídeo que ha divulgat el club de fans extret d’una gravació casolana facilitada per Ismael Llin.

ENLLAÇ VIDEO ‘AMOR AMAR’ CAMILO SESTO FAN CLUB

 

La Primitiva torna a “En clau de vents”

El canal de Youtube escull dues peces emblemàtiques per a la nostra banda

PMB.  El canal de Youtube En clau de vents dedicat a la música per a banda anterior a 1950 incorpora dos audios nous des del passat 6 de gener de obres molt emblemàtiques per a La Primitiva. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus han escollit en aquesta ocasió el popurri El Pardalot (1884) de Juan Cantó i la marxa L’Entrà dels Reis (1913), de Camilo Pérez Monllor, obres representatives d’aquestes dates. De la primera obra, es comparteix la versió que la banda va gravar per al CD La Nostra Música dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert el 2000, i de la següent, l’enregistrament de 1975 dirigit per Jaime Lloret Miralles per a Ecos de Mariola. Registres sonors per al record i per a l’estudi.

Va passar… el 3 de gener de 1937: Altre Nadal diferent

La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra

Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat

Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que “enguany no tindrem un Nadal normal”, degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a  organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.

El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

——

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

La Primitiva es pot escoltar a “En clau de vents”

Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950

PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)

In Memoriam: José Crespo Colomer

Mor als 88 anys el fotògraf considerat pare de la fotografia festera i uno dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana

José Crespo Colomer (Ontinyent, 1932-Alcoi, 2020)

Ell té ull clínic i és actiu

té bon gust i sap captar

allò més bó i singular

que reclama l’objectiu.

I quan està en negatiu

l’obra que tria i sap fer,

l’èxit és segur, certer

per eixa traça segura

que trau de la cambra oscura

Josep Crespo Colomer.

JOAN VALLS I JORDÀ

CIM Apolo-Comunicació Social. Encara consternats per la notícia de dues personalitats com José Bonet Bataller i José Pastor Camarasa, es rep la fatal pèrdua de José Crespo Colomer, fotògraf professional considerat el pare de la fotografia festera. Crespo Colomer va ser també un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana el 1957 juntament amb, entre d’altres, el pintor Antonio Pérez Jordá, el delineant Vicente Martínez Andrés, Eugenio Pascual Balaguer o Antonio Hernández Olcina.

Foto portada: José Crespo Colomer

La recerca d’angles nous, enquadraments i motius diferents van motivar i animar als altres companys que juntament amb l’aparició del Concurs de Fotografia Festera que arranca des de 1952 l’Associació de Sant Jordi, fa aflorar una forma moderna i innovadora de mirar la Festa abrilenya. Aconsegueix el seu primer accèssit en 1955, obtenint el Primer Premi a l’any següent, estant posteriorment la seva obra plena de premis fins a la seua retirada el 1981. Encara va ser l’autor del cartell de Festes el 2015 juntament amb la seua filla Rosana Crespo i Quique Soler. La Primitiva va utilitzar el seu treball fotogràfic per a les portades de la primera discografia dels anys seixanta i setanta com Ecos del Serpis, Alcoi en fiestas o Ecos de Mariola.

Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol i dolor per tan gran pèrdua, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest home que va fer transcendir la fotografía alcoiana després de Francisco Mora Carbonell. Descanse en pau.

Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.

Dossier: “El Salvador”, de Camilo Pérez Monllor

Recuperem el treball del nostre company Pablo Martínez sobre la marxa solemne El Salvador, de Camilo Pérez Monllor, publicat l’any passat a la Revista de Festes de Moros i Cristians. El nostre particular homenatge a la processó dels Xiulitets, matinera tradició que enguany tampoc es podrà celebrar per la crisi del Coronavirus                                                                                                                                                   

 

 

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.

És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)

La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.

Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa

L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)

Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.

Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació,  es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)

El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”

En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.

**

(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.

(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).

(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.

(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco;  SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)

(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.

(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).

(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.

(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)

(10) Joaquín Azpiazu Zulaica (San Sebastián, 1887-Valladolid, 1953) va ser un eclesiàstic especialitzat en temes socials. Es pot consultar la seva biografia en http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/azpiazu-zulaica-joaquin/ar-17366/

(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.

(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)

(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.