La Primitiva es pot escoltar a “En clau de vents”

Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950

PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)

In Memoriam: José Crespo Colomer

Mor als 88 anys el fotògraf considerat pare de la fotografia festera i uno dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana

José Crespo Colomer (Ontinyent, 1932-Alcoi, 2020)

Ell té ull clínic i és actiu

té bon gust i sap captar

allò més bó i singular

que reclama l’objectiu.

I quan està en negatiu

l’obra que tria i sap fer,

l’èxit és segur, certer

per eixa traça segura

que trau de la cambra oscura

Josep Crespo Colomer.

JOAN VALLS I JORDÀ

CIM Apolo-Comunicació Social. Encara consternats per la notícia de dues personalitats com José Bonet Bataller i José Pastor Camarasa, es rep la fatal pèrdua de José Crespo Colomer, fotògraf professional considerat el pare de la fotografia festera. Crespo Colomer va ser també un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana el 1957 juntament amb, entre d’altres, el pintor Antonio Pérez Jordá, el delineant Vicente Martínez Andrés, Eugenio Pascual Balaguer o Antonio Hernández Olcina.

Foto portada: José Crespo Colomer

La recerca d’angles nous, enquadraments i motius diferents van motivar i animar als altres companys que juntament amb l’aparició del Concurs de Fotografia Festera que arranca des de 1952 l’Associació de Sant Jordi, fa aflorar una forma moderna i innovadora de mirar la Festa abrilenya. Aconsegueix el seu primer accèssit en 1955, obtenint el Primer Premi a l’any següent, estant posteriorment la seva obra plena de premis fins a la seua retirada el 1981. Encara va ser l’autor del cartell de Festes el 2015 juntament amb la seua filla Rosana Crespo i Quique Soler. La Primitiva va utilitzar el seu treball fotogràfic per a les portades de la primera discografia dels anys seixanta i setanta com Ecos del Serpis, Alcoi en fiestas o Ecos de Mariola.

Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol i dolor per tan gran pèrdua, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest home que va fer transcendir la fotografía alcoiana després de Francisco Mora Carbonell. Descanse en pau.

Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.

Dossier: “El Salvador”, de Camilo Pérez Monllor

Recuperem el treball del nostre company Pablo Martínez sobre la marxa solemne El Salvador, de Camilo Pérez Monllor, publicat l’any passat a la Revista de Festes de Moros i Cristians. El nostre particular homenatge a la processó dels Xiulitets, matinera tradició que enguany tampoc es podrà celebrar per la crisi del Coronavirus                                                                                                                                                   

 

 

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.

És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)

La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.

Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa

L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)

Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.

Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació,  es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)

El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”

En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.

**

(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.

(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).

(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.

(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco;  SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)

(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.

(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).

(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.

(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)

(10) Joaquín Azpiazu Zulaica (San Sebastián, 1887-Valladolid, 1953) va ser un eclesiàstic especialitzat en temes socials. Es pot consultar la seva biografia en http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/azpiazu-zulaica-joaquin/ar-17366/

(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.

(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)

(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.

 

 

 

La Biblioteca Musical Víctor Espinós de Madrid celebra centenari

Aquesta biblioteca fou fundada pel musicòleg alcoià Víctor Espinós anomenat també President d’Honor de La Primitiva

PMB. La Biblioteca Musical Víctor Espinós de Madrid porta celebrant el centenari de la seva fundació des del passat mes de novembre fins al proper 12 d’abril amb l’exposició de tot el seu patrimoni atresorat. Els visitants poden veure la primera col·lecció d’instruments musicals oberta al públic a Madrid. En una gran vitrina s’exposen 41 peces, entre les quals destaquen els instruments de corda i vent i reproductors de so. També es pot contemplar el patrimoni documental musical de la biblioteca que inclou una part de la seva emblemàtica col·lecció de Quixots musicals, amb partitures signades per Falla i algunes editades a Nova York als anys 30.

L’alcalde Alberto Alcocer imposa la medalla de Madrid al fundador de la Biblioteca Musical Victor Espinós el 1945 (www,memoriademadrid.es)

Durant els dies que duri l’exposició, a més, es celebraran concerts tots els divendres a la tarda i dissabtes al matí. Hi haurà música clàssica, però també jazz, cuplet o flamenc. Finalment, un gran panell de la fama, que recull part de l’arxiu fotogràfic de la institució, i una escultura formada per instruments musicals donats de baixa els quals fan homenatge a les vocacions que han sortit endavant amb el servei prestat per la biblioteca i als propis instruments.

Víctor Espinós Moltó (Alcoi, 1871-Madrid, 1948) va ser un musicòleg dedicat a la investigació de partitures musicals dedicades al Quixot, col·lecció aquesta que arriba a més d’un centenar d’obres. Per conèixer més a aquest alcoià que va ser distingit com a President d’Honor de La Primitiva en l’homenatge que Alcoi li va tributar el 1943, emplacem a l’article En el cincuentenario de la muerte del musicólogo alcoyano Víctor Espinós d’Ernesto Valor Calatayud publicat a la revista de Moros i Cristians de 1999.


Va passar… el 9 de febrer de 1975: “L’Entrà dels Reis”, una gravació històrica

Recuperem l’audio d’aquesta peça enregistrada en el cinqué disc de La Primitiva Ecos de Mariola

Pablo Martínez. Un diumenge 9 de febrer de 1975, La Primitiva escomet la gravació del seu cinquè disc. Es tracta de l’ara clàssic Ecos de Mariola, editada per la discogràfica Emi-Odeon, S.A. la qual munta els seus equips i micròfons al desaparegut Cine Colón (actualment uns grans magatzems Sfera), situat a l’ Alameda Camilo Sesto, en aquells dies Avenida de José Antonio.

Cinquè disc de la banda però primer enregistrament dirigit pel nou vingut Jaime Lloret Miralles el qual va accedir a la direcció de la banda en el concert de Rams de 1974. Tal com manifesta el mateix Lloret en una llarga entrevista en el Ciudad de dos dies després, el disc està “pensado para el fester alcoyano, por eso las características son eminentemente festeras”. Per això, s’entén la inclusió d’obres tremendament populars com els dos pasdobles del saguntí Miguel Villar González Petrel i Monóvar; les marxes mores Ana Bel de Miguel Llácer ‘Regolí’ i El Kabila, de José María Ferrero; el pasdoble El desitjat d’Edelmiro Bernabeu (1) o les obres més clàssiques Tristezas y alegrías i Turista, d’Evaristo Pérez Monllor, i Remigiet de Julio Laporta. El caràcter més festiu d’aquest disc fa incloure també l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor “con el propósito de que no desaparezcan estas músicas tan entrañablemente alcoyanas”.

Fotografia de Carlos Coloma de l’enregistrament (Ciudad, 11-2-1975-Fons: Bivia)

La composició de Camilo Pérez Monllor havia estat recentment nomenada com Himne del Nadal alcoià a càrrec de la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, col·lectiu encarregat de l’organització dels actes nadalencs alcoians fins el 1984. Algunes de les peces són incloses en el concert de Rams per a la promoció del disc com són Ana-Bel, Petrel o El desitjat. Amb Lloret, La Primitiva grava un doble LP dos anys més tard amb obres guardonades amb el Primer Premi en els concursos de Música Festera patrocinats per l’Associació de Sant Jordi entre 1964 i 1975 amb el títol Música de la Festa, també d’enorme èxit popular.

**

(1) El pasdoble és objecte de certa controvèrsia des de que José Maria Valls atribueix la seva autoria a Emilio Moreno Roca, militar toledà destinat al Regiment d’Infanteria Vizcaya 21, al trobar una partitura signada i datada el 1930 (Consultar Extra Sant Jordi 2007 de Ciudad).

Repàs de Rams (anys 90): Aquell selecte club anglès

PELAYO, marxa cristiana de Rafael Casasempere Juan. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1985, 1991, 1995 i 2012 . (Audio: Concert  Rams 2012-Audioart-)

Anys 80

Primers concerts amb els dolçainers de La Cordeta (Foto: Arxiu: CIM Apolo)

Pablo Martínez. Definitivament els nous temps van transformant la Societat Apolo iniciant-se físicament amb l’obertura de la nova seu social al carrer La Cordeta on una sèrie d’actes es celebren el cap de setmana del 6 al 8 d’abril del 1990 per a celebrar aquesta inauguració coincidint amb l’edició del concert de Rams. A les 20 h. del divendres 6, una cercavila des de l’antiga i provisional seu de l’Iris a la Plaça d’Espanya fins a les noves dependències anant per Sant Nicolau als sons de Musical Apolo de Blanquer, entrant pels jardins i escoltant els parlaments d’Ángel Asunción Rubio, president de la FSMCV; Julio Cornelio Richart Martínez, primer tro dels Abencerrajes i Francisco Blanes Gisbert, president d’Apolo, seguit d’una benedicció pel Rector de Sant Maure i Sant Francesc, Salvador Giménez Valls i després d’una entronització de la imatge de Santa Cecília a la capella. El dissabte 7 es realitza un assaig general amb presència de públic del concert de Rams del dia següent (una tradició que des dels anys 60 es realitza en homenatge als socis i encara no havíem ressenyat açí) per al dia següent celebrar el primer concert de Rams dels 90. En aquesta edició s’estrenen dues obres de músics ‘de la casa’ Alegria judía de Vicente Juan Sanoguera Rubio i Seis llamadas para el Alférez Moro d’Enrique Llácer ‘Regolí’, sent també homenatjats pels seus 50 anys a la banda Ángel García Pérez, saxo baríton i Juan Rubio Gil, requint, i en homenatge al capità de la Filà Verds s’interpreta fora de programa El capitán de Camilo Pérez Laporta.

Inauguració edifici Apolo 1990

Segons llarga entrevista al president d’Apolo, Francisco Blanes, publicada al Ciudad del 7 d’abril de 1990, l’edifici d’Apolo consta de planta baixa, entresòl i dos pisos amb una superfície total de 1.750 m2 més 1.200 m2 de jardins. Les obres duren uns vuit mesos, en dues etapes i la inversió inicial de la societat s’estima en uns cent milions de pessetes (sobre 600.000 euros). En un inici, la distribució de les dependències són la planta baixa per a cafeteria i un entresòl per a activitats recreatives; un primer pis on es troba la filà Abencerrajes amb una decoració que intenta evocar un casino de principis de segle i un segon pis destinat a saló d’assajos per a la banda. El pas del temps amb els canvis socials coneguts han anat variant les utilitats d’aquestes instal·lacions en un edifici que actualment segueixen pagant els socis músics després de la ruptura amb els Abencerrajes en 2014.

Ana Linares Pellicer, guitarrista i clarinetista de la banda que ens va deixar en octubre de 2001

“Encara recorde quan vaig vindre a Apolo on no hi havia ninguna dona. Açò era el més paregut a un club anglès”, repeteix sovint Gregorio Casasempere en els assajos i és que un major percentatge de dones es va integrant a la plantilla de la banda fins al punt que s’instaura des d’aquest any 1990 el ‘Dinar de les Xiques de Apolo’ en que part de l’elenc femení de la banda de llavors com Esperanza Calabuig, Georgina Miralles, Reme Ibáñez, Sara Tecles, Irene Pérez, Zulima Verdú o la prematurament difunta Ana Linares decideixen menjar totes juntes el Dia dels Musics davant d’una banda encara majoritàriament de components masculins. Aquest dinar sorgeix de forma inesperada i improvisada, i en companyia d’un educant menor d’edat que també assisteix per instint maternal de les xiques, consolidant-se així la figura de la “mascota”. Tres anys després del primer dinar, tenen la idea de guardonar a companys masculins de la banda amb uns premis amb forma d’ou: el d’or, plata i bronze, reconeixent al més bonic, al que millor es porta amb les xiques i al que més “emprenya”, respectivament. Aquest simpàtic acte té el seu reflex musical a la composició del pasdoble d’Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923) A les xiques d’Apolo estrenat a Rams de 1998, el qual dedicaria peces a altres dones de la banda com Patricia Pérez Galdón, Nuria Yépez o Yolanda Calabuig.

Eduardo Terol Nadal, músic històric de La Primitiva composa varios pasdobles per a les ‘xiques d’Apolo’

L’edifici alberga també la nova ‘Escola de Música’ d’Apolo que és reconeguda i homologada per la Generalitat Valenciana en 1995 impartint un total de tretze assignatures amb un reconegut professorat. L’Escola que a l’abril de 2001 decideix canviar el seu nom al de ‘Escola de Música Amando Blanquer Ponsoda’ pel 125é aniversari de la societat, ha tingut en el seu camí a cinc directors com Àngel Lluís Ferrando, Jordi Miralles, Àngel Esteve, Esperanza Calabuig i en l’actualitat, José Antonio García. La irrupció de l’ensenyament de la dolçaina propicia l’aparició de grups i colles d’aquest instrument naixent així el Grup de Dolçainers d’Apolo presentat en societat en Rams de 1995 i que posteriorment modificaria el seu nom a l’actual de la Cordeta.

Una nova forma personal d’entendre la música festera sorgeix a principis d’aquesta dècada com és la realitzada per a boatos (1), cada vegada més aparatosos i nombrosos com ostentació d’un càrrec fester. Les primeres composicions corresponen a Gregorio Casasempere Gisbert com són Eclossió per a cor i percussió realitzat per a la capitania dels Almogàvers de 1989 i la més coneguda Al-ku-rray, ballet per a fustes, percussió, corda i cor per a la capitania dels Verds del any següent, mentre que Àngel Lluís Ferrando comença amb Sultanim, obra per a cor, metalls i percussió per a l’Alferes dels Cordoneros de 1991, realitzant a l’any següent per a la capitania de la mateixa filà Segâh, Ussak i Husseyni, inspirada en melodies turques. Aquestes músiques tenen el seu protagonisme sobre l’escenari del Calderón al març de 1994 en l’anomenat Nuevas estéticas para la música festera, on exclusivament en programa figuren obres de Casasempere Gisbert juntament amb el ballet d’Ana Calvo, Harmònica Alcoiana i Coral de Cambra El Trabajo, concert que es tradueix en una experiència única i excepcional que no té continuïtat en el si de la Vella.

En els concerts ja denominats de ‘exaltació de la música festera’, la línia de programació segueix sent l’establerta des de l’inici de Gregorio com a director com és l’audició de títols d’autors alcoians en exclusivitat, la qual cosa comporta a la repetició d’alguns títols recuperats com L’Entrà de la Kàbila Ben Kurda de Camilo Pérez Monllor si bé és cert que s’estrenen algunes obres com la de l’organista, ara de reconeguda fama internacional, Paco Amaya amb el pasdoble El Mayoral el 1991 (2) o el 1996 la marxa cristiana emblemàtica dels Gusmans Claus i corretges, obra d’Ángel Esteve i Vicente Sanoguera, encara que el rècord d’estrenes es cobreix el 1998 amb cinc títols: al citat anteriorment A les xiques d’Apolo, el segueixen el pasdoble Baix i contrabaix de Jaime Lloret Miralles, dedicat al seu oncle, el tuba Jaime Lloret Galiana, el recordat ‘Senyo Jaume’ que mor aquest any; Marxa berberisca, d’Ángel Esteve i Rafael Abad i les més recordades Lleó i Remi, d’Amando Blanquer (3) i Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere, encàrrec del Cercle Catòlic d’Obrers pel seu 125é aniversari per a la Processó dels Xiulitets. No podem oblidar tampoc que aquell 1988 la banda estrenava nous uniformes de moro per a acompanyar els Abencerrajes a les Entrades vespertines als sons de Uzúl el-msélmin.

Dos concerts monogràfics es celebren com són l’edició de 1994 dedicada a Amando Blanquer i la de 1997 a Camilo Pérez Monllor pel 50 aniversari de la seva mort on es rescata la marxa solemne El Salvador, realitzada en 1943 per als Xiulitets amb la aparició dels ‘botijonets’ a la plantilla de la percussió. El CD Diumenge de Rams consistent en enregistraments d’aquests concerts d’entre 1995 i 1998 amplia la discografia de la banda, així com els anteriors Firam, Firam!! juntament amb la Unió Musical d’Alcoi per l’Alferesia dels Alcodians de 1993; Las arenas del Serpis, compost de música taurina amb presència d’autors alcoians i el posterior La Música Vella al Palau de València, gravació en directe del concert fester del 7 de febrer de 1999 al Palau de la Música pel 25 aniversari de la Penya L’Enreixat de València. A aquests s’afegeixen la digitalització i recuperació dels primers enregistraments dels anys 60 encapçalada per Ecos del Levante Español, seguida d’Alcoy en fiestas i Ecos del Serpis.

Paco Payá, Ana Calvo i membres de La Vella, portada al ‘Ciudad’ el 22 de març de 1995 pel concert a L’Atzúvia

Els Abencerrajes també celebren càrrec en aquesta última dècada del segle XX. L’Alferecía de 1994 és encarnada en Paco Payá Martí on la banda interpreta excepcionalment (4) a l’Entrada Any d’Alferes de Blanquer. El 20 de març d’aquell any amb motiu d’aquest càrrec, es realiza un insòlit i inèdit concert al paratge de L’Atzúvia a Alcalà de la Jovada plantejat com una reivindicació del component àrab de la festa alcoiana on s’estrena Invocació de L’Atzúvia, obra de Gregorio Casasempere basada en textos de Jordi Botella recitats per Agustín Soler Bou i col·laboració de la coreògrafa Ana Calvo. A l’any següent, la Capitania és ostentada per Santiago Guillén Mataix amb la irrupció d’una inesperada nevada a la Segona Diana que obliga a suspendre-la.

Agustín González “Agustinet” (1966-1999) (Foto: Paco Grau)

Ressenyar la terrible pèrdua que suposa la mort de Rafael Casasempere Juan al febrer de 1995 per les seves inclassificables i revolucionàries aportacions a la música festera com, entre altres, les premiades La Casbha o Al-Azraq, sent homenatjat en el concert d’aquest any amb Mahayuba i la marxa cristiana avançada al seu temps Pelayo. Finalment, l’espai d’homenatges es completa amb la designació com a directors de l’Himne de Festes el 1993 a Eduard Terol i Botella i el 1998 a Ernesto Valor Calatayud juntament amb el nomenament de Socis de Mèrit a Copénico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Jaime Lloret Galiana el 1995 i la placa a Gilberto Colomina Pascual pels seus 50 anys com a músic el 1999, deixant per al final un dels successos més tristament inoblidables al febrer d’aquest mateix any com és la mort de l’atriler Agustín González Castro, l’entranyable ‘Agustinet’ als 33 anys, víctima d’una pneumònia. Una Primitiva commocionada la porta a recordar amb afecte tots els anys en el Dia dels Músics nomenant un abanderat cada any d’entre els membres de la banda per la seva veterania i/o dedicació a la banda, sent el primer d’ells el mateix Gilberto Colomina al que li segueix una ja llarga llista de músics que es pot consultar en aquesta mateixa pàgina.

***

(1) Al respecte, es pot consultar l’article d’Àngel Lluís Ferrando Els darrers anys de la música festera: retrobar i aportar, publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 2001.

(2) A tall de comentari i tal com es sol pensar, 1991 és l’any en què la banda estrena Amor-amar, de Camilo Sesto en versió per a marxa mora de José María Valls Satorres però no en Rams, sinó en un concert especial realitzat al Teatre Principal amb motiu del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi el diumenge 7 d’abril d’aquell any.

(3) Aquesta desconcertant obra de Blanquer és comentada per Jaume Jordi Ferrando en el Ciudad del 6 d’abril de 1998 en l’article Lleó i Remi, una marxa “bufa”?.

(4) Etiquetem l’adverbi de “excepcionalment” també a 1992 on s’interpreta Tarde de Abril a la Entrada de Moros d’aquell any.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL CONCERT DE RAMS DE 1995

Estrena dels nous uniformes moros en 1998 (Foto: Arxiu CIM Apolo)

Flautí: Georgina Priego Sanoguera. Flautes: Ignacio Casasempere Miralles, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Carolina Blanco Mur i Patricia Pérez Galdón. Oboès: Copérnico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Palmira Aldeguer Mateos. Corno Anglès: Jordi Miralles Calabuig. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio. Clarinets: Eduard Terol i Botella, Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Irene Anduix Fuster, Esperanza Calabuig Agulló, Nuria Llauradó Candela, Ana Linares Pellicer, Jorge Juan Oltra Sirvent, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere i Lidia Aldeguer Mateos. Clarinet baix: Eduardo Terol Nadal. Saxo soprano: Zulima Verdú Rubio. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó i Julio García Casasempere. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Roberto Company Pons i Joaquín Gadea Oltra. Saxo Baríton: Eugenio Domínguez Mora. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez i Javier Pérez Valls. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Javier Picó Pla, Vicente Benavent Quilis i Rubén Priego Sanoguera. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández i Manuel Verdú Colomina. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan i Manuel González Lapeña. Bombardí: Héctor Barberá Valor. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Vicente Ivorra Ortol, Vicente Pastor Vilaplana i Fernando Florencio Quilis. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá i José Seguí Llácer. Violoncellos: María Ángeles Ferrando Carbonell i Remedios Ibáñez Alcaraz. Percussió: Mónica Abad Martínez, Jaime Aracil Pérez, Àngel Lluís Ferrando Morales, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Jaime Gallego Ronda i David Yépez Sellés.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1990-1999

1990, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // GUZMÁN EL BUENO (marxa espanyola, Camilo Pérez Laporta) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).

II. EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // PITONES Y CAIRELES (marxa espanyola, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan).

III. ALEGRÍA JUDÍA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // SEIS LLAMADAS PARA EL ALFÉREZ- MIQUEROS 87 (boato fester, Enrique Llácer Soler, Regolí) // BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA (pasdoble, Luis Blanes Arques) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1991, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // BURLESCA (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí).

II. L’ENTRÀ DELS NEGRES (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **Premi XXI Festival Música Festera Alcoi** **1ª vegada**// SERPENTINES Y CONFETTI (pasdoble, José María Valls Satorres) **Premio VI Concurs Música Festera 1985 Ontinyent** **1ª vegada**// MOZÁRABES Y ALFARRASÍ (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL MAYORAL (pasdoble, Francisco Amaya Martínez) **1ª vegada** // ALKURRAI (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena**.

III. MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1992, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

II. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor ) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan).

III. RAMÓN CASTAÑER (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // SÓC MARRAKESCH (marxa mora, José María Valls Satorres) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1993, 4 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes).

1994, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU  (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1995, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

El Rams de 1995, any de Capitania, va ser l’estrena dels dolçainers, llavors d’Apolo

I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

II. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // MAHAYUBA  (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1996, 31 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).

II. YOLANDA CALABUIG (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1997, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

CAMILO PÉREZ MONLLOR. I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // LA ALHAMBRA (marxa mora, Camilo Pérez Laporta) // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL SALVADOR (marxa de processó, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble,  Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble,  Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora,  Camilo Pérez Monllor).

II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // FLECHAS NAVALES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1998, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // MI BARCELONA  (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **1ª vegada** // MARCHA BERBERISCA (marxa mora, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // A LES XIQUES D’APOLO (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert).

III. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1999, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // GOAL (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín)  // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // PATRICIA PÉREZ GALDÓN (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // NO HO FARÉ MÉS (marxa mora, Vicente Catalá Pérez) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

Repàs de Rams (anys 80): Pensant en alcoià

 

MAHOMET, pasdoble de Juan Cantó Francés. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1940, 1954, 1963, 1976 i 1981. (Audio: ‘Al Azraq’, Estudios Tabalet, 1981)

Anys 70

Primers concerts de La Primitiva amb Gregorio Casasempere com a director (Foto: Paco Grau-Arxiu Municipal d’Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com comentàvem al final de l’anterior capítol, l’arribada del nou i jove director Gregorio Casasempere Gisbert (Alcoi, 1958) en substitució de Jaime Lloret Miralles a principis de 1979, aporta nous aires de canvi en l’esdevenir de la banda. La transició social i política que experimenta el país després de la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia amb els primers governs de centre i la victòria aclaparadora dels socialistes en 1982 es deixen veure a la banda com a símbol de nous temps amb l’entrada de les primeres dones, en aquells dies, xiquetes educandes arribades de les classes de solfeig del mestre Enrique Abad Baldó com les flautistes M. Isabel Olcina Barberà i Georgina Priego Sanoguera i la saxofonista Georgina Miralles Vañó.

Ernesto Valor, Agustín González, Eduardo Terol i Ernesto Díez amb les restes mortals de Juan Cantó (Foto: Arxiu CIM Apolo)

Els primers anys d’aquesta dècada arriben carregats de celebracions tan transcendentals com el 150 aniversari de la fundació de La Primitiva el 1980 i el I Centenari del naixement de la música festera alcoiana el 1982, prenent en aquest cas el pasdoble Mahomet (1882) de Juan Cantó Francés com a motiu fundacional d’aquesta música tan nostra, sense reparar en l’anterior La Primer Diana composta pel mateix autor dos anys abans. (1). La celebració de l’aniversari de la banda es va centralitzar en un concert al mes de febrer que compta amb la participació del trompista llirià José Manuel Gómez de Edeta, solista de l’estrena d’una obra composta per a l’ocasió per Tomas Aragüés En lo alto per a trompa alpina i banda.

Dins dels concerts de Rams, el mestre acabat d’arribar provoca una ruptura radical en la línia de programació seguida fins ara ja que elimina l’obra clàssica i l’obligada audició de les peces festeres premiades, iniciant una nova etapa on exclusivament només tenen cabuda els autors alcoians al programa. L’expectació per aquest vell/nou repertori (2) i la personalitat del nou director fan omplir l’aforament del Teatro Circo en el seu primer concert de Rams del 8 d’abril de 1979 amb un èxit apoteòsic. (3). El teatre del Trabajo, escenari habitual en aquests anys tanca les portes definitivament el 22 de desembre de 1985 precisament amb un concert de La Primitiva dedicat a La Nostra Música, celebrant-se des d’ara al Teatre Calderón fins al seu tancament temporal per reformes el 2001.

D’esquerra a dreta: Juan Camilleri Cambra, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Enrique Abad Baldó i Rafael Serra Carbonell (Foto cedida per Rafael Serra Moncho)

L’èxit d’aquesta fórmula el portaria a prolongar-la en els seus 28 anys com a director, on l’apèndix posterior reflecteix com en els primers concerts apareixen els títols programats a mode de petits cicles dedicats cada part a un autor en una titànica operació de recuperació del patrimoni musical de la nostra banda estant sempre per damunt de tot el sempre amic i admirat Amando Blanquer Ponsoda que tindrà fins i tot edicions monogràfiques el 1994 i 2001. Algunes de les seves obres són estrenades en Rams com El somni en l’edició de 1988 i la Marxa del Centenari el 1982 dedicada a Camilo Pérez Monllor dins d’un concert dedicat a la marxa mora. Justament en aquesta edició és homenatjat el clarinetista Miguel Gisbert Moltó (1919-2000), conegut com “Miguelito el clarinet” pels seus 50 anys com a músic. Els altres músics que van celebrar les seues Noces d’Or a la banda van ser Rafael Serra Carbonell (1917-2013) en Rams de 1985 i Juan Camilleri Cambra (1921-1994) en el 1984.

Amb motiu dels aniversaris dalt esmentats de banda i música festera alcoiana, La Primitiva allarga la seva discografia amb Al-Azraq, un ambiciós doble LP presentat el 1981 on es registra part del repertori alcoià que s’acaba de recuperar i interpretat en els concerts, i el segon editat per l’Institut d’Estudis Alacantins de l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant que amb el nom de La Música de la Festa de Moros i Cristians proposa una peça representativa de cada poble de la província, presentat aquest segon dos mesos abans dins dels actes del Mig Any de 1981. Just un any després, com a colofó ​​als actes del centenari, es traslladen les restes mortals de Juan Cantó Francés del madrileny cementeri de La Almudena a Alcoi per al seu definitiu repòs, celebrant un acte d’homenatge en el qual participen les tres bandes alcoianes la nit del 28 d’octubre de 1982 on el llavors president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis descobreix una làpida commemorativa a la casa natal del mestre justament a la Font Redona.

Entrada mora de principis de dècada (Foto: Nostra Festa)

A les trilogies festeres d’aquesta dècada, excepte en 1982 que la banda interpreta Tarde de abril de Blanquer, Uzúl el-msélmin continua imparable a les Entrades mores en companyia dels Abencerrajes,  inclosos els anys de càrrec de 1980 i 1981 tenint com a Alferes a Luis Mataix Arañó, on la companyia de teatre La Cazuela i Alejandro Soler tenen un gran protagonisme i com Capità a Gonzalo Matarredona Llopis. La nova i particular ‘mise en scène’ que aporta Gregorio per a la marxa de Pérez Monllor amb tot tipus d’exòtics i variats instruments en la percussió (ferros, campanes, panderos,  etc.) arribant a l’afegit de cors femenins en l’Entrada de 1989 segons les cròniques d’aquell any, converteixen filà i banda en cita festera imprescindible. D’altra banda, La Primitiva participa en diverses ocasions en el bàndol cristià com en l’Esquadra especial de l’Alferes Asturià (1982) amb Aleluya amb veus femenines també, possiblement més presents en la memòria; Esquadra de Negres de l’Alferes dels Cides (1983) on sona per primera vegada al carrer Salmo de Blanquer Ponsoda o en els càrrecs consecutius dels Mossàrabs amb Un moble més el 1987 i 1988. En esta dècada, dirigeix l’Himne de Festes el nostre director de plena actualitat alcoiana en 1985 i l’oboista, violinista i compositor Copérnico Pérez Romá (1910-2008) en 1987, justament en els anys en que per una operació immobiliària, Apolo va ser enderrocat en setembre de 1986 canviant temporalment a l’antiga seu de l’Iris a la mateixa Plaça d’Espanya fins el lloc actual de La Cordeta que arribaria en 1990.

Gregorio Casasempere Juan

Per últim, recordar a Gregorio Casasempere Juan que mor en 1988, pare del director de la banda i ocasional director de La Primitiva en moments difícils en la qual va pertànyer a la plantilla com a percussionista. Va ser director de la Coral Polifònica Alcoiana, on sota la seua batuta, va aconseguir importants premis i nominacions. També va dirigir de manera notable a l’Orquestra Simfònica Alcoiana, entitat fundada el 1953 pel seu germà Rafael, organitzant inclús sessions de teatre líric per a diversos centres benèfics de la població. Per tots aquestos mèrits, l’Ajuntament de la ciutat li va retre un emotiu homenatge popular al març de 1980 (4) dedicant-li també un carrer. Algunes de les seues obres interpretades en Rams pendents de revisió: Chordiet (en les edicions de Rams de 1964, 1971, 1976, 1996 i 2004); El fagot oficial (estrenat el 1954), Kaledón (1946, 1979 i 2002) o Gambes i aigua (només en 1956).

**

(1) Aquesta contradicció ja la denuncia Adrián Espí Valdés sota el pseudònim de Clave de Sol a la crònica del concert de Diumenge de Rams que realitza en l’edició de Ciudad del 14/04/1981.

(2) Resulta estrany comprovar que l’arxiconeguda ‘marxa de festa’ Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor s’estrena el 1981 en concert o la marxa mora Moro de Granada de Gonzalo Blanes, més associada a la Música Nova, la interpreta la nostra banda per primera vegada el 1988. Al llarg d’aquesta dècada es recuperen i es toquen, sembla ser que per primera vegada, obres de Camilo Pérez Laporta com Antaño i ogaño i Hipolitet.

(3) Un concierto memorable,  crònica d’aquest concert realitzada per Adrián Espí Valdés es pot consultar al Ciudad del 10/04/1979, on lloa aquest treball de recopilació i divulgació de clàssics alcoians.

(4) Aquest homenatge i altres concerts esmentats en aquest article es poden revisar en aquesta mateixa pàgina: El Teatro Circo d’Alcoi II. La Primitiva: catorze concerts per a banda.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A 1 D’ABRIL DE 1983  (Llistat facilitat per Rafael Serra)

Presentació del ‘Cançoneret alcoià’ el 3 d’octubre de 1980. Al centre, junt al director, el president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis

Flautí: Jorge Company Camarasa. Flautes: Juan Camilleri Cambra i Georgina Priego Sanoguera. Oboès: Copérnico Pérez Romá i Germán Bou Arévalo. Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requints: Juan Rubio Gil i Jaime Gil Gironés. Clarinets: Eduardo Terol Botella, Juan Carlos Pastor Gironés, Santiago Gil Mora, Roberto Ortiz Barrachina, Vicente Juan Sanoguera Rubio, Rafael Serra Carbonell, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Valentín Rodríguez González, Federico Silvestre Cortés, Antonio Priego Climent, José M. Bou Pastor, Francisco J. García Pons, Elías Vidal Escrivá i Jorge Vidal Escrivá.  Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Eugenio Domínguez Mora, Vicente Monllor Alcántara, José A. Olcina Barberá i Georgina Miralles Vañó. Saxos tenors: Antonio Pozo González, Juan E. Latorre Espinós, Angel R. Alvado Llinares i Emilio Bou Pastor. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Saxo bajo: Rafael Bracero Alcántara. Fagot: Octavio Bou Valero. Fliscorns: Vicente Pastor Vilaplana i José J. Linares Ibáñez. Trompetes: Pascual Ródenas Gil, Armando Climent Pascual, Manuel Verdú Colomina, Sergio Molina Martínez, Rafael García Pons, Vicente Lorente Villena i José Climent Sirvent. Trompes: Ernesto Valor Calatayud, Juan Carlos Company Camarasa i Luis Miguel Martínez Blanes. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, José Ramón Company Camarasa, Rafael Serra Moncho i Manuel González Lapeña. Bombardí: Fabián Company Pons. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Francisco Masiá Catalá, Juan A. García Moyano, Vicente Ivorra Ortolá i Juan A. Catalá Alós. Violoncello: Rafael Terol Aracil. Caixa: Rafael Cano Cantó i Jaime Aracil Pérez. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Timbals: José Pastor Camarasa.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1980-1989

1980, 30 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. CAMILO PÉREZ LAPORTA. EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta).

II. EVARISTO PÉREZ MONLLOR. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

III. AMANDO BLANQUER PONSODA. EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1981, 12 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Portada de “Moros i cristians” de Pérez Monllor que s’estrena en 1981 (Arxiu: C.M.Primitiva)

I. JUAN CANTÓ FRANCÉS. LA PRIMER DIANA (pasdoble, Juan Cantó Francés) // LES BESEROLES (pasdoble, Juan Cantó Francés) //AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés).

II. JULIO LAPORTA HELLÍN. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL NEGRE DEL TINT (marxa àrab, Julio Laporta Hellín) / EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

III. CAMILO PÉREZ MONLLOR. MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1982, 4 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Coincidint amb el Centenari, el concert de 1982 fou dedicat a la marxa mora

I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABD-EL-AZIS (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) //  UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) **Versió original**

III. MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

IV. EL CAPITÀ I ELS CAVALLERS 1980 (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1 ª vegada ** // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1ª vegada **

1983, 27 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. MOAMET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. APOLO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab, Evaristo Pérez Monllor) // ALCOY (pasdoble, Alfredo Alberola) // LA DESPEDIDA DE ABÚ ABDALÁ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer).

III. AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1984, 15 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) //  PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).

II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa militar, Camilo Pérez Monllor) // LA FESTA DEL CARRER (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

III. ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // ZAMORA (pasdoble, Francisco Pareja Casanova) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A LA CREUETA (marxa cristiana, José María Valls Satorres).

1985, 31 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. AMANDO BLANQUER PONSODA. MARCHA-HOMENAJE (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

III. LO RAT PENAT (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // DE JEREZ AL PUERTO (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)  // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí) // MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio).

1986, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984
(Foto cedida per Rafael Serra)

I. ALCOIÀ (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ANTAÑO Y OGAÑO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) //  LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).

III. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda)  // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1987, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. APOLO (pasdoble, Rafael Pascual Pascual) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // MÚSICO Y PINTOR (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // CHAMPAGNE (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ALJAMA (marxa àrab, José Carbonell García).

III. ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1988, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Gregorio Casasempere Gisbert, director de l’Himne en 1985

I. HIPOLITET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** 1ª vegada **// FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SENT CHORDI (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) ** 1 ª vegada ** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)  // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer) **1ª vegada**// SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // RADIO ALCOY EN 1955 (pasdoble, José Carbonell García) // NO HO FARÉ MÉS (marxa àrab, Vicente Catalá Pérez).

III. CUAN L’AURORA ANUNSIA EL DIA (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.

1989, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // QUO VADIS? (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor).

II. SOLITARIO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOLCHEVIKI (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // DÍA 22 DE ABRIL (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer).

III. PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

Dossier: “Nuevas obras para incluir en el corpus de los compositores alcoyanos”

Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en El Nostre en su edición del pasado 25 de junio

Juan Javier Gisbert Cortés

Nuestro gran amigo Ernesto Valor Calatayud hizo, a lo largo de cuarenta años, un extenso trabajo de catalogación de las obras que los compositores alcoyanos fueron escribiendo y editando a lo largo de sus vidas artísticas y musicales. Todo su esfuerzo quedó reflejado en el magnífico Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, un tomo editado en 1988 por Llorens Libros.

Todos y cada uno de los que hemos buceado en los quehaceres musicales y creativos de estos paladines de la gran música de Alcoy, ahondamos y escrutamos -en repetidas ocasiones- las más de 300 páginas del libro en cuestión. Y claro está, el pobre está “desmorretllat, caent-se a troços”.

Hace unos días, recibí la llamada de un estupendo amigo, para preguntarme qué hacía con el legado de música impresa de los pianistas José Salvador Llácer (1879-1959), y de su esposa Paquita Aura Gisbert (1899-1983), que había conservado celosamente su hija Mercedes. Una vez hojeado el material y descubiertas algunas perlas, la sugerencia fue clara: o bien el Archivo Municipal, o bien la Biblioteca pública. Después de una tarde disfrutando entre impresos amarillentos y resecos, repletos de sabor, descubrimos algunas obras del catalán Pere Astort i Ribas, “Clifton Worsley” (1873-1925), quien disfrutó de un merecido prestigio utilizando este pseudónimo allá por la última década del siglo XIX y primeros años de la siguiente centuria, convirtiéndose en un notorio compositor de la época modernista. Así queda demostrado en las interesantes portadillas realizadas por los ilustradores de la época, conservadas en el citado archivo. Todo un primor, y un gran deleite para la vista.

También descubrimos una fantasía sobre la ópera Carmen de G. Bizet, firmada por A. Croisez, y varias piezas de John Arno, compositores prácticamente olvidados en la actualidad. El resto podríamos llamarlo habitual o de repertorio, y desde luego, interesante por la antigüedad de las ediciones: Carl Czerny y sus aplaudidos estudios para la velocidad en la interpretación, zarzuelas, piezas religiosas, etc.

Pero para sorpresa de quien esto firma, aparecieron unas cuantas joyitas de autores alcoyanos. Algunos títulos ya conocidos, y otros desconocidos en la catalogación de Valor Calatayud. Seguidamente, por la aportación a la musicología local, dejaremos constancia de estos en el presente trabajo:

Portada “Soire de confianza” de Juan Cantó (Cedida por J.J. Gisbert)

Soirée de Confianza (Álbum de Baile) de Juan Cantó Francés.

Cinco obras para piano.

Dedicatoria manuscrita a su sobrinita Adela.

Precio: álbum completo 4 pesetas.

Editado por Zozaya, editor. Proveedor de la Real Casa, de Madrid.

 1.- Ricardito (vals)…suelta 3 pesetas. Dedicada “A la Srta. Concepción Rodríguez y Capelo”.

2.- La Careta (polka)…suelta 2 pesetas. Dedicada “A Pepita Gisbert y Carbonell”.

3.- La Risueña (mazurca)…suelta 2 pesetas. Dedicada “A Consuelito Zozaya y Moreno”.

4.- Rafaelito (schottis)…suelta 2 pesetas. Dedicada “A Adela Gisbert y Domínguez”.

5.- El Trambia (sic) (galop)…suelta 4 pesetas. Dedicada “A la Srta. María Foronda”.

**

Dedicatoria de Miguel Santonja (Foto cedida per J.J. Javier)

Pavana de Miguel Santonja Cantó.

Obra para piano.

Precio 6 pesetas.

Dedicatoria “A la Srta. Juana Coderch”.

Dedicada manuscrita: “¡Quisiera que esta composición fuera tan hermosa como tus ojos! Solo así me quedaría contento.

Editada por Zozaya Ediciones.

**

Julia de José Jordá Valor.

Nocturno para piano.

Precio 3 pesetas.

Dedicada “A la Srta. Julia Pérez y Ballesteros”.

Editada por la Litografía E. Miralles, C/ San Vicente, 32 de Valencia.

**

Danza Valenciana (Ball de Velles) de Gonzalo Barrachina Sellés

Obra para piano

Copista José Gisbert

E.V.C. la tiene catalogada como obra para gran orquesta

En esta partitura descubrimos que hay una reducción para piano (muy interesante)

Ahora toca a los estudiosos del tema y a los intérpretes profundizar en su difusión, mostrándonos las obras de estos alcoyanos que vivieron aplaudidos por sus paisanos y por el público en general.

JUAN JAVIER GISBERT CORTÉS