La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra
Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat
Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que “enguany no tindrem un Nadal normal”, degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.
Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]
Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)
Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937“el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.
El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.
El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.
Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.
——
[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.
[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)
[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.
[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.
[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007) d’Emilio Martínez Lázaro.
[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)
Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva
Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)
Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].
Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.
Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)
A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.
Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.
Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.
PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)
Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.
Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación
Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.
El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.
A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).
VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)
[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006
[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.
[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.
[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.
[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor, realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.
Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades
D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)
Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón. Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
– Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
– El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
– Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
– Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
– Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
– Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.
**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.
Recuperemel treballdel nostrecompanyPablo Martínezsobre la marxasolemneEl Salvador,de CamiloPérezMonllor, publicatl’anypassata la Revistade Festesde Moros iCristians.El nostreparticular homenatge a la processó dels Xiulitets, matineratradició queenguany tampocespodrà celebrarper lacrisidel Coronavirus
Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.
És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)
La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.
Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa
L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)
Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.
Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació, es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:
Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)
El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”
En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.
**
(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.
(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).
(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.
(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.
(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco; SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)
(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.
(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).
(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.
(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)
(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.
(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)
(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.
Pablo Martínez. Aquest inèdit poema d’Adrián Espí Valdés de contundent dedicatòria és el clar exemple de vacil·lació i posterior disgust d’un sector de l’alcoiania quan comprova i constata que La Primitiva ja no participa en les Dianes ni les Entrades juntament amb els Abencerrajes a causa de la recent ruptura, tal com amenaça i aventura la premsa local. És la greu conseqüència d’una sèrie de problemes econòmics que arrossega Apolo en part a causa d’una pèssima gestió administrativa realitzada a cops de crèdits bancaris juntament amb la crisi de convivència i el conseqüent clima de desafecció i crispació entre banda i filà. El tacticisme de molts membres de la filà es manifesta donant-se de baixa immediatament com a socis d’Apolo els quals ja tenen un nou local adquirit. Aquest sumatori de problemes socials i econòmics irrita la banda de tal manera que la fractura total es gesta en acord pres en Assemblea Extraordinària del 18 de juny de 2014, sent president de la banda José Benjamín González Gomis i ‘primer tro’ dels Abencerrajes, Antonio Sirvent.
L’última Entrà dels Moros de 2014 amb Abencerrajes i Primitiva juntes (Foto: Juan Sanz)
Aquesta desconeguda situació després de cent deu anys de matrimoni fester, posa també en qüestionament l’exclusivitat de la interpretació de Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, just en l’any en que Apolo celebra el centenari de la marxa mora. Un dels moments més esperats pel públic assistent a les Entrades és la marxa de la filà als sons d’aquesta emblemàtica marxa mora interpretada per la nostra banda, però la nova realitat origina una cada vegada major proliferació de versions apòcrifes i arranjaments musicals que poc o gens tenen a veure amb la marxa original. A tot això se li uneix la falta d’ètica d’algunes bandes de música que la interpreten sabedores i coneixedores d’aquest fet que és denunciat per La Primitiva en un comunicat emès per la Junta Directiva en 2019, en el qual s’especifica que la banda és dipositària dels materials originals i demana a les altres corporacions que s’abstinguin d’interpretar els arranjaments fraudulents, una petició que degut al poc temps transcorregut no podem avaluar encara, però que sembla que algunes societats musicals sí han tingut en compte.
Concert multidisciplinar “Fat black spider” el 2012
Sens dubte, aquest és el fet que marca un abans i un després en la història de La Primitiva i que condiciona en part l’etapa d’Àngel Lluís Ferrando com a director. Al marge de tota aquesta crisi institucional, l’autor d’Ishtar instaura la nova modalitat d’espectacles multidisciplinaris amb la combinació de música i altres arts com la dansa, la imatge o la poesia. Exemples d’aquestes noves tendències són els concerts en aquesta dècada: Fat black spider, Tres en banda, Embrujo, Desastres de la guerra, Et in terra pax i el més recordat Perqué volem! (Ovidi Simfònic) juntament amb la catalana Coral Sant Jordi, concert que té la seva repetició a Barcelona. En paraules de l’actual regidora de Festes, Carol Ortiz, aquest és un dels principals motius pels quals és designat director de l’Himne de Festes per al 2020 apart de la seva trajectòria musical “Àngel Lluís, és un director que ha renovat la forma de fer concerts de banda en la nostra ciutat, innovant i donant-los un valor afegit…”
Nous músics s’incorporàren a la banda el 2011
Abans de totes aquestes situacions, a principis d’aquesta segona dècada del segle XXI comencen a entrar en les nostres vides les noves tecnologies. Sense anar més lluny, aquest mateix blog és hereu directe d’aquells butlletins informatius que els socis d’Apolo rebien per correu en els anys 90 i inicis del nou segle amb l’epígraf Aires de Apolo on es informaven dels propers actes culturals i assemblearis de la societat. La web creada amb motiu del 175é aniversari de la banda per Juanjo Bernabeu, cobra impúls a finals del 2006 amb la coordinació de Jaume Jordi Ferrando Morales fins el 2014 en què la seva tasca és continuada per Pablo Martínez Blanes. D’altra banda, el primer concert d’aquesta dècada és gravat per Las Provincias TV que emet en el seu programa Nuestras bandas de música presentat per Octavio Hernández Bolín juntament amb un extens reportatge sobre la nostra societat, mentre que el de l’any 2011 es retransmet per Internet a càrrec de la gerència del teatre i el grup AMS. En anys posteriors, les edicions són emeses per la televisió local TvA juntament amb àmplies cròniques en el nostre propi blog i la premsa local digital. Comencen els temps en què la millor tecnologia com són el paper i la tinta són substituïts pels enllaços, els posts, els vídeos i la informació curta, directa i insubstancial a força de grans titulars i nul contingut.
Des d’aquell llunyà 1960, la discografia de la banda continua ampliant-se amb la col·lecció Rams de Música que porta ja dos volums amb enregistraments en directe dels concerts festers de Rams realitzats per l’empresa Audioart, mentre que d’altra banda, el patrimoni musical de La Primitiva intenta divulgar-se a la col·lecció Arrels-Raíces-Roots d’efímera existència, presentada a la seu valenciana de la SGAE i a Apolo. Editada per EGC, tan sols es publica Genna-al-Ariff d’Evaristo Pérez Monllor i Llanero de José Pareja Casanova. Les sigles EGC corresponen al compositor de Busot Ernesto García Climent, del qual s’interpreta en Rams de 2012 el pasdoble Para Elena.
2015: XXV Aniversari “Les Xiques d’Apolo”
Comença a impulsar-se la carrera compositiva del nostre company Jordi Monllor Oltra que, parlant només en l’àmbit fester, veu estrenar les seves obres com és el cas de la marxa cristiana Ariana (2016) o el pasdoble El Moteret el 2017 dedicat al nostre actual president Enrique Esteve Verdú. Altres estrenes de gent de la ‘casa’ són la marxa mora Banu Marin (2013) i el pasdoble La primera Diana (2019) de Vicente J. Sanoguera Rubio; o les obres d’Eduard Terol i Botella, el pasdoble Marisa Sempere (2019) i el poema simfònic A Don Camilo (2014), aquest últim estrenat en un concert especial pel centenari de L’Entrà dels Moros celebrat al Círculo Industrial el 5 d’octubre de 2014, recent encara la fatal notícia de la ruptura. En aquest concert també s’estrenen Jasmine, de Francisco Carchano; Jaumet el Judío, de Jaime Lloret Miralles; La Casa de las Chirimías, de José María Valls Satorres i Al-Rasik, de l’abans esmentat Sanoguera Rubio. Camilo Pérez Monllor també és recordat en el 2015 per l’estrena del seu pasdoble El K’sar el Kebir dedicat al Rei Alfonso XIII i interpretat gràcies a les gestions de Valls Satorres a la biblioteca del Palau Reial de Madrid.
Dos directors per a una banda, Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol (Foto: Diego Valor)
Juntament amb la crisi econòmica d’Apolo, un altre dels fets excepcionalment preocupants és l’accident vascular cerebral que pateix el nostre director Ferrando el 2016 que l’obliga a estar de baixa mèdica i rehabilitació durant gairebé dos anys, temps en el qual és substituït per Vicente J . Sanoguera Rubio durant uns mesos i a continuació per Eduard Terol i Botella entre novembre de 2016 i febrer de 2018, any en què Ferrando torna al podi de la Primitiva el 25 de febrer en un concert Sons de Hollywood dedicat a les bandes sonores cinematogràfiques dirigit conjuntament amb Terol en el seu comiat.
Francisco Giménez, Soci de Mèrit el 2013
En l’edició de Rams de 2017 que dirigeix el cèlebre clarinetista, coincideixen una sèrie d’aniversaris coneguts pel gran públic com és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta en què s’interpreta Micalet Sou, el centenari de la composició de Tristezas y alegrías o el 175é aniversari de la fundació de la Música Nova amb el pasdoble José Almeria del murer Francisco Esteve Pastor. En aquesta edició s’estrena la marxa cristiana Rictus d’Àngel Lluís Ferrando per a Luis Sanus, capità dels Almogàvers, o la fanfàrria Al Azraq viene! de José María Valls Satorres per a la capitania mora dels Chano. A aquests feliços moments se li suma el retorn del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta després d’uns mesos de diferències amb directives anteriors de la societat.
En l’apartat dels homenatges, són nomenats Socis de Mèrit Manolo Verdú Colomina el 2011, Francisco Giménez Sisternes el 2013 i Rafael Serra Moncho el 2016 mentre que les ‘Xiques d’Apolo’ celebren el 2015 el 25 aniversari del seu menjar del Dia dels Músics, just abans de nomenar Abanderat a l’ex-director de la banda Jaime Lloret Miralles que ha estat homenatjat en Rams d’aquest any després de l’estrena del seu pasdoble Gratitud.
Ernesto Valor Calatayud (Alcoi, 1927-2014)
Lamentablement, l’autor de Baix i contrabaix inicia l’apartat de necrològiques que en aquesta dècada és especialment llarg, desapareixent amb ells una forma d’entendre la música, la cultura i la nostra societat cultural en particular. Al costat de Lloret, ens deixen Ángel García Pérez i Vicente Ivorra Ortolá el 2012; Rafael Serra Carbonell, el 2013; Jesús Oriola el 2014; Miguel Peidro Gomar i Antonio Millán Parra, el 2015; Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora, el 2017. Menció apart mereix el trompista, arxiver i divulgador de tot allò relacionat en l’Alcoi més costumista i tradicional Ernesto Valor Calatayud que ens deixa el 2014. El seu treball és un referent per a tot aquell investigador professional i vocacional, deixant un llegat escrit en multitud de publicacions locals i nacionals, el qual ha estat present en aquest Repàs de Rams que ha arribat al seu final.
No és un final absolut, “Anem de la S a la O per repetir com a segona” com es diria en qualsevol assaig. Nous compassos amb desconeguts contracants que serviran per a afrontar nous reptes en el musical, en l’artístic, en el social i sobretot en el vital d’aquesta meravellosa corporació musical alcoiana: La Primitiva.
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL 2018/19
Flautí: José Benjamín González Gomis.Flautes: Ana Molina Domínguez, María Baldó Cantó, Duna Valor Ferrer, Carmen Lorente Martínez, Paula Francés Bonet i Yolanda Calabuig Agulló. Oboè: Tania Bou Vico. Fagot: Antonio Paredes Vañó. Requint: Andrea Blasco Jordá. Clarinets: Roberto Ortiz Barrachina, Mariola Cortés Molina, José Antonio García Casasempere, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, José Antonio Monllor Alcántara, Mauro Fernández Aliaga, Enrique García Casanova, Lluís Balaguer Senabre, Blanca Moya Pérez, Marisa Sempere Pérez, Antonio Priego Climent, Esperanza Calabuig Agulló, Miriam Hernández Catalá, Aina Molines Montaner, Charo Marín Olmedo, Macarena Lozano Florencio, Esther Cháfer Sanchís, Berta Herrero Pérez i Paula Alemany Aura. Clarinet baix: Ferran Fernández Aliaga. Saxos alts: Francisco Giménez Sisternes, Francisco Blasco Jordá, Isaac Sanoguera Miralles, Ivan Ruíz Pedrós, Eugenio Domínguez Mora i Cristóbal Yépez Rambla, . Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Guillermo Doménech Coloma, Josep Mullor Valor i Daniel Molina Miró. Saxo baríton: Mar Fernández Aliaga. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez, Javier Picó Pla i Antonio Adamuz García. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Sergio Ortega Gimeno, Enrique Esteve Verdú, Fernando Pérez Lorente i Vicente Nadal Bonilla. Trompes: Manuel Verdú Colomina i Francisco Martínez Pons. Trombons: Rafael Serra Moncho, Gabriel Micó Vicente, José Pérez Lorente, Izan Pastor Mira, Jordi Paredes Calabuig, José Ramón Company Camarasa, Enrique Sempere Gisbert, Óscar Martínez Albero i Aranza Cabanes Sempere. Bombardí: Jordi Monllor Oltra i Jordi Mira Barberá. Tubes: Javier Pérez Valls i José Enrique Crespo Amorós. Contrabaix: Francisco Ripoll Santacreu i Iñaki Peris Ivorra. Percussió: Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Vicente Cortell Cascant, David Yépez Sellés, Vicente Pastor Vilaplana, Andrea Hernández Catalá i Roger Carchano Jordá.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 2010-2019
2010, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EN EL OASIS (intermedi àrab, Eliseo Martí Candela) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes).
II. ALCOY (pasdoble, Vicente Costa Nogueras) // DE FANG (música per a una capitania, José Rafael Pascual Vilaplana) // PICCADILLY CIRCUS (marxa cristiana, Josep Vicent Egea Insa) // ALFÉREZ ANDRÉS CORTÉS (marxa mora, Andrés Valero Castells) // SAXUM (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2011, 17 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
El programa del 2011 homenatjava a Rafael Serra Carbonell
I. MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // WAHABITAS (marxa mora, Joan Enric Canet Todol´) // TEMPLARIS D’ALBAIDA (marxa cristiana, Vicente Pérez “Coleto”) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).
II. CANTO DEL MORO TRISTE (Suite, Carlos Palacio) // CONFIAR Y ESPERAR (marxa solemne, Santiago Quinto Serna) **Premi XLVII Concurs Associació Sant Jordi** // NOVELLA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) **Estrena** // ENRIQUE LUIS SANUS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) **Estrena** // ISHTAR (suite, Àngel Lluís Ferrando) **Estrena** // AL-WAZIR (marxa mora, Saül Gómez i Soler) ** Estrena** // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2012, 1 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. LLANERO (pasdoble, José Pareja Casanova) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // ALS LLANEROS DIANERS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. EL CANTO DEL MORO (escena àrab, José Espí Ulrich) // ÁGUEDA (marxa mora, Víctor Vallés Fornet) **Premi XLVIII Concurs Música Festera 2011** // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // PARA ELENA (pasdoble, Ernesto García Climent) // MARFIL (marxa cristiana, Josep Vicent Egea Insa) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2013, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. NANOS Y CHAGANS (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // AMOR AMAR (marxa mora, Camilo Blanes / José María Valls Satorres) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // BANU MARIN (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) ** Estrena** // TEMPORA BELLI (marxa medieval, Àngel Lluís Ferrando Morales).
II. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
2014, 13 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // SANTOS, POETAS Y GUERREROS (marxa cristiana, Enrique Igual Blasco) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
II. MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // GRATITUD (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **Estrena** // ALCOI, ESCATA I DESTRAL (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
2015, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // EL K’SAR EL KEBIR (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) **1ª vegada** // ACRACIO (marxa cristiana, Francisco Valor Llorens) **Estrena** // ENTRADA CRISTIANA DE ELDA (marxa cristiana, Joan Enric Canet Todolí) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // A DON CAMILO (poema simfònic, Eduard Terol i Botella) // CRUÏLLA DE CORS (marxa cristià, Àngel Lluís Ferrando Morales) // XEMA ALMOGÀVER (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2016, 20 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. PORTA DE L’ALJORF (pasdoble, Ferran Campos Valdés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ARIANA (marxa cristiana, Jordi Monllor Oltra) ** Estrena** // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // LA CASA DE LAS CHIRIMÍAS (marxa mora, José María Valls Satorres).
II. AL CEL (pasdoble, Francisco Valor Llorens) // EL XICOTET (marxa de processó, José Albero Francés) **Estrena**// EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ANTEBELLUM (marxa cristiana, Francisco Valor Llorens) // JUANJO (marxa mora, Francisco Esteve Pastor) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2017, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Eduard Terol i Botella
I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. ¡AL AZRAQ VIENE! (fanfàrria, José María Valls Satorres) **Estrena** // EL MOTERET (pasdoble, Jordi Monllor Oltra) **Estrena** // LAIA (marxa mora, Víctor Vallés Font) **Premi Associació Sant Jordi** // EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // JOSÉ ALMERÍA (pasdoble, Francisco Esteve Pastor) // RICTUS (marxa cristiana, Àngel Lluís Ferrando Morales) **Estrena**// TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2018, 25 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. A TRENC D’ALBA (pasdoble, Josep Vicent Egea Insa) // ANY 1944 (pas moro, Ramón Garcia i Soler) // ELIONOR (marxa cristiana, Miguel Ángel Sarrió Nadal) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PACO JOVER (marxa cristiana, Ramón Garcia i Soler) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. IMATGES (pasdoble, Pedro J. Francés Sanjuan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALS LLANEROS DIANERS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // KAPYTAN (marxa mora, Saül Gómez i Soler) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2019, 14 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ARGEL (estampa mauritana, Gonzalo Blanes Colomer) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CENTANARATO MUSICAL (pasdoble, Jordi Monllor Oltra) // SAHPRUT EL METGE (marxa cristiana, Francesc Amaya Martínez) // LA PRIMERA DIANA **estrena** (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // MARISA SEMPERE **estrena** (pasdoble, Eduard Terol i Botella) // DEHU DE VETHA (arabian march, Copérnico Pérez Romá).
Recuperem l’audio d’aquesta peça enregistrada en el cinqué disc de La Primitiva Ecos de Mariola
Pablo Martínez. Un diumenge 9 de febrer de 1975, La Primitiva escomet la gravació del seu cinquè disc. Es tracta de l’ara clàssic Ecos de Mariola, editada per la discogràfica Emi-Odeon, S.A. la qual munta els seus equips i micròfons al desaparegut Cine Colón (actualment uns grans magatzems Sfera), situat a l’ Alameda Camilo Sesto, en aquells dies Avenida de José Antonio.
Cinquè disc de la banda però primer enregistrament dirigit pel nou vingut Jaime Lloret Miralles el qual va accedir a la direcció de la banda en el concert de Rams de 1974. Tal com manifesta el mateix Lloret en una llarga entrevista en el Ciudad de dos dies després, el disc està “pensado para el fester alcoyano, por eso las características son eminentemente festeras”. Per això, s’entén la inclusió d’obres tremendament populars com els dos pasdobles del saguntí Miguel Villar GonzálezPetrel i Monóvar; les marxes mores Ana Bel de Miguel Llácer ‘Regolí’ i El Kabila, de José María Ferrero; el pasdoble El desitjat d’Edelmiro Bernabeu (1) o les obres més clàssiques Tristezas y alegrías i Turista, d’Evaristo Pérez Monllor, i Remigiet de Julio Laporta. El caràcter més festiu d’aquest disc fa incloure també l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor“con el propósito de que no desaparezcan estas músicas tan entrañablemente alcoyanas”.
Fotografia de Carlos Coloma de l’enregistrament (Ciudad, 11-2-1975-Fons: Bivia)
La composició de Camilo Pérez Monllor havia estat recentment nomenada com Himne del Nadal alcoià a càrrec de la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, col·lectiu encarregat de l’organització dels actes nadalencs alcoians fins el 1984. Algunes de les peces són incloses en el concert de Rams per a la promoció del disc com són Ana-Bel, Petrel o El desitjat. Amb Lloret, La Primitiva grava un doble LP dos anys més tard amb obres guardonades amb el Primer Premi en els concursos de Música Festera patrocinats per l’Associació de Sant Jordi entre 1964 i 1975 amb el títol Música de la Festa, també d’enorme èxit popular.
**
(1) El pasdobleésobjectede certacontrovèrsiades de queJoséMariaVallsatribueix la sevaautoria aEmilio MorenoRoca, militartoledàdestinatal Regimentd’InfanteriaVizcaya 21, al trobar una partitura signada i datada el 1930 (Consultar Extra Sant Jordi 2007 de Ciudad).
DEPORTIVO ALCOYANO, pasdoble de Camilo Pérez Monllor. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1947, 1997 i 2019. (Audio: Concert Rams 2019-Audioart-)
La Primitiva als funerals d’Amando Blanquer (Foto: Xavi Terol)
Pablo Martínez. 7 de juliol de 2005. Data fatídica en la història de la música alcoiana en general i en la de la banda en particular. En efecte, la notícia de la mort d’Amando Blanquer Ponsoda als setanta anys d’edat entristeix i commociona el món musical nacional i sorprèn els membres de la nostra societat a l’haver comptat amb la seva presència i suport en els actes inaugurals del 175é aniversari de la fundació de La Primitiva tan sols quatre mesos abans. Encara està en la memòria la seua designació com a Fill Predilecte i condecoració amb la Medalla d’Or de la ciutat dins d’una sèrie d’actes organitzats per l’Ajuntament en el seu homenatge entre els quals s’inclou l’edició del Diumenge de Rams de 2001 amb un programa monogràfic de part de la seva obra festera. La banda està present en el funeral del mestre en què músics pugen el fèretre fins a la capella ardent al Saló de Plens de l’Ajuntament, mentre que el dia central del sepeli es troba fora del temple de Sant Maure i Sant Francesc interpretant Aleluya i Tarde de abril.
Alguns del músics de La Primitiva que van viatjar a New York: Pablo Martínez, Enrique Sempere, Tania Camacho, Ausi i Quico Martínez, Francisco Díaz, Aranza Cabanes, Mariola Cortés, Elías i Jorge Vidal, Roberto Ortiz, Vicente Pastor, Javier Pérez i José Antonio García
Tristament, es tracta del fet més important esdevingut en aquesta dècada de canvi de segle i mil·lenni en què Alcoi vol obrir-se al turisme com demostra la comitiva de polítics, festers i músics que intenten exportar i donar a conèixer les nostres festes com són les de Moros i Cristians a New York a l’octubre de 2006 i les de Nadal i Reis a la Fira Internacional de Turisme Fitur de Madrid al gener de 2009, no oblidant tampoc l’expedició que s’organitza per la nostra societat a Granada el juliol de 2005. Emmarcat en el FeX, extensió del Festival Internacional de Música y Danza de la capital andalusa, inclou concert i Entrada en els actes del 175é aniversari de la banda amb la col·laboració del ballet d’Ana Calvo, acompanyat de tot el seguici de regidors, socis d’Apolo i representants dels patrocinadors de l’aniversari com són la desapareguda CAM, la Unión Alcoyana i la Fundación Lecasse.
Enrique Juan Merín, recordat pel centenari de la seua mort en 2002
Els concerts d’exaltació a la música festera que des de 2002 s’anuncien en un nou format que aglutina les tres bandes demostren un cert esgotament i desgast davant el règim de programació exclusiva d’autors alcoians on prolifera la reiteració d’alguns títols fins a l’extenuació com Moro de Granada de Blanes, L’Entrà de la Kabila Ben-Kurda o Moros i cristians de Pérez Monllor, sempre en companyia del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’. D’altra banda, l’escenari d’aquests concerts canvia al Teatre Salesià durant sis anys per les obres de rehabilitació del Teatre Calderón, el qual dóna per finalitzada la seva etapa com a sala cinematogràfica en 2003 juntament amb el Principal per l’obertura dels Multicines ABC del Centre Comercial Alçamora (1). No obstant això, aquest esmentat desgast aporta alguns punts i novetats d’interès com l’homenatge a Enrique Juan Merín que el 2002 es celebra pel centenari de la seua mort amb l’aparició de dos pasdobles Guerra i Boabdil o la recuperació en 2000 de la versió íntegra d’Abencerrajes y zegríes. Aquesta obra de Gonzalo Blanes va ser una de les grans víctimes musicals en el procés de readaptació merament funcional de part de certa música festera a les noves formes i tendències del moment perquè no fossin relegades a l’oblit, consistint en, entre altres, la supressió d’alguns passatges o canvis de tempo i tonalitat, etc. (2)
En primera pàgina mostrava el periòdic “Ciudad” el concert d’homenatge a Gregorio casasempere en Rams del 2004
El caràcter monogràfic de l’edició de 2001 es repeteix també en 2003 i 2004. El primer es converteix en un aparador d’obres dedicades a la Filà germana, els Abencerrajes, amb títols com Baix la Figuera, Benixerraix, Un moble més o la menys difosa Abencerrajes de José María Valls Satorres; mentre que el segon va ser un homenatge a la família Casasempere pels 25 anys del seu director al capdavant de La Primitiva on s’interpreten obres de son pare Gregorio Casasempere Juan, el seu oncle Rafael Casasempere Juan i una segona part amb obres del mateix mestre Gregorio Casasempere Gisbert. Pel podi del director passen la seva germana M. Àngels Casasempere Gisbert i els seus nebots Julio i José Antonio García Casasempere, mentre que el seu antecessor en el càrrec Jaime Lloret Miralles dirigeix La moral del Alcoyano, himne co-escrit amb Miguel Peidro Gomar i inclòs en el programa pel 75é Aniversari del Club esportiu. Les darreres estrenes de Blanquer abans de la seva mort també són presents en aquests anys com Moment de festa (2000) assajada a contrarellotge o el pasdoble Mujer alcoyana (2002). Al costat d’aquests, altres estrenes de músics de la ‘casa’ com la marxa cristiana Blau i negre (2000) d’Àngel Esteve i Rafael Abad o la coincidència en 2006 de tres obres del director Gregorio Casasempere: Agraïment, Gràcies, Creuats i Centenari gusmans.
Àngel Lluís Ferrando rep la batuta per part de Gregorio Casasempere (Foto: Juan Sanz)
Just al novembre d’aquest any, mentre és president del CIM Apolo Enrique Rodes Payá, el director durant 28 anys de La Primitiva presenta la seva dimissió argumentant motius personals i necessitat de temps per afrontar nous reptes professionals. Un altre músic nascut musicalment a l’Apolo com el percussionista Àngel Lluís Ferrando assumeix la direcció musical de la banda recent finalitzats els seus estudis musicològics a Saragossa. El seu nomenament es fa púbic en l’assaig del dissabte 23 de desembre de 2006, finalitzant el seu antecessor en el nadalenc acte de Les Pastoretes i iniciant un nou cicle amb la Cavalcada de l’any 2007.
Moment de la inauguració del carrer dedicat a Antonio Pérez Verdú
En el cas de la música festera, el projecte que emprèn el nou director (3) és el respecte a les tradicions i al patrimoni que en el nostre arxiu van llegar els nostres músics juntament amb la difusió de la música del moment d’autors de les nostres terres per anar pal·liant l’aïllament musical que patia la banda en els anys anteriors. Sota aquesta premissa de T + I + R (Tradició, Innovació i Relació) com cita Ferrando, comencen a aparèixer en els programes de Rams els primers títols de les noves músiques per a Festes de Moros i Cristians dels compositors més interpretats encara en actiu com, entre d’altres, Novecento, de Canet Todolí; Pacos del Gurugú, de García i Soler o Yakka de Pascual Vilaplana.
Just en aquest primer any com a director es celebra el centenari de la primera marxa mora A-Ben-Amet d’Antonio Pérez Verdú, obra que és d’obligada audició en 2007 en els concerts d’exaltació festera, mentre que el seu autor i les tres bandes són recordades amb la inauguració de quatre carrers al barri de Batoi el 17 de febrer, interpretant la marxa conjuntament en presència de la filla del compositor Enriqueta Pérez, acompanyada de Jordi Sedano, per llavors alcalde d’Alcoi i membres de la corporació municipal. L’altra obra fundacional, la marxa cristiana Aleluya, també és objecte d’homenatge pel 50 aniversari de la seva composició al gener de 2009 encara en la memòria la mort de Blanquer amb una cercavila als sons de Musical Apolo des de la seu de La Cordeta fins a la casa natalícia de l’autor al carrer Mare de Déu dels Lliris on s’interpreta la marxa i es descobreix una placa commemorativa. La Primitiva va acompanyada de la vídua del mestre, familiars i autoritats polítiques i festeres per a continuació celebrar un concert la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria en el ja reformat Teatre Calderón.
Concert de Rams del 2009
L’obra de tall clàssic en concert, habitual en els concerts de Rams de l’etapa Mora i Lloret, torna a ser recuperada per Ferrando però amb la particularitat de no estar deslligada per complet de la Festa en una decisió no exempta de polèmica per part de alguns socis d’Apolo. És per això que apareix en programa el poema simfònic de José María Valls Satorres Al-Azraq el 2008 o l’obertura de l’òpera Los Abencerrajes de Cherubini en l’edició de 2009 que també en part homenatja la Filà amb la inclusió de Farolero de Camilo Pérez Monllor; Els acacauats de José Pareja o la marxa mora Deu de setembre de Paco Amaya dedicada a la filà de mateix nom de Mutxamel. La nota exòtica la constitueix l’estrena de l’única marxa mora composta per un japonès Marcha mora alcoyana de Masanobu Kimura, el qual la va compondre a meitat dels anys vuitanta a l’assistir a la nostra ciutat a fer un recital de piano i quedar enamorat de la música festera. També d’enorme èxit són les dues obres més emblemàtiques de Ferrando per a la música festera com són Tempora Belli, primera marxa cristiana que incorpora un cor, interpretada en l’Entrada juntament amb el Grup de Menestrils d’Ontinyent i la Coral Crevillentina per l’Esquadra de Negres de l’Alferes 2005 dels Muntanyesos; i Cruïlla de cors, estrenada en concert de Rams de 2008 dedicada a la Capitania dels Alcodians.
Al costat d’aquestes actuacions a les entrades cristianes, La Primitiva continua acompanyant els Abencerrajes en els seus últims anys de càrrec abans de la ruptura definitiva de 2014, concretament a l’Alferes 2008 José Vicente Juan Pérez i a l’any següent, al Capità Antonio Jorge Guillem als sons de Uzúl el-msélmin.
Ernesto Díez i Copérnico Pérez ens deixen en la primera dècada del segle XXI
Finalment, juntament amb la d’Amando Blanquer, citar la pèrdua d’altres companys com la comentada en l’anterior capítol, la de la clarinetista Ana Linares Pellicer que mor a l’octubre de 2001 amb tan sols 29 anys o els membres veterans de la banda com el corn Ernesto Díez Vidal el 2005 i l’oboista Copérnico Pérez Romá el 2008, un dels músics més longeus de la Comunitat Valenciana i que és homenatjat gairebé de forma pòstuma a l’ésser designat abanderat en aquell any quan ja es troba greument malalt.
***
(1) En plena festivitat del Mig Any, el Calderón tanca les seues portes el 26 de octubre de 2003 per a la seua total rehabilitació amb la projecció del film El mexicano de Robert Rodríguez i el Principal amb el programa doble Dos tipos duros y Verónica Guerin, en busca de la verdad.
Plantilla de la banda en el primer concert de Rams dirigit per Àngel Lluís Ferrando al 2007
Flautí: José Benjamín González Gomis.Flautes: Patricia Pérez Galdón, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Rocío Bernabéu Sánchez, Ángela Esteve Molina, Ana Genís Catalá, María Baldó Cantó i Laura Luque Juliá. Oboè: Tania Bou Vico. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio i Lara Sanoguera Miralles. Clarinets: Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Esperanza Calabuig Agulló, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere, Enrique García Casanova, Jordi Monllor Oltra, Nuria Yépez Sellés, David Adamuz Ivorra, Susana Muntó Vilaplana, Francisco Díaz Urbano, Auxiliadora Martínez Florencio, María Cabanes Sempere, Mariola Cortés Molina, Guillem Luna García, Duna Valor Ferrer, David González Carchano, Rafael Rambla Gómez, Jordi Alborch Sandoval, Gabriel Micó Vicens, Ignasi Jara Tomás, Leyla Ceballos Carmona, Mauro Fernández Aliaga, Ferran Fernández Aliaga, Mar Gómez Jordá, Marisa Sempere Pérez, Rut Pérez Fernández i César González Escoda. Saxo soprano: Julio García Casasempere. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó, Cristóbal Yépez Rambla, Jaume Luna García i Arturo Revert Ferre. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes i Carles Sellés Serra. Saxo baríton: Eugenio Domínguez Mora. Saxo baix: Rafael Bracero Alcántara. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez, Javier Picó Pla i Antonio Adamuz García. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Rubén Priego Sanoguera, Sergio Ortega Gimeno, Tania Camacho García, Enrique Esteve Verdú, Adrián Sellés Serra i Iván Ribera Calabuig. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández, Manuel Verdú Colomina, Francisco Martínez Pons, David Prieto Ciberio, Jorge Berbegal Gil i Elena Bou Vilaplana. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan, Manuel González Lapeña, Enrique Sempere Gisbert i Rafael Serra Moncho. Bombardí: Héctor Barberá Valor i Ernesto Colomina Llorens. Tubes: Vicente Pastor Vilaplana, Fernando Florencio Quilis, Javier Pérez Valls i Francisco Martínez Florencio. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá. Percussió: Jaime Aracil Pérez, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Vicente Cortell Cascant, David Yépez Sellés, Gilberto Molina Pérez, Aranza Cabanes Sempere i Rodrigo Guigo Valiente.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 2000-2009
2000, 16 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. LLAOR (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BLAU I NEGRE (marxa cristiana, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // ALFERES JUDIOS ANY 2000 (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) // EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MOMENT DE FESTA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Estrena**
2001, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MOMENT DE FESTA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (matxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI Amando Blanquer Ponsoda).
2002, 24 de març, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. BOABDIL (pasdoble, Enrique Juan Merín) // GUERRA (pasdoble, Enrique Juan Merín) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // ALS CRISTIANS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // AMOR AMAR (marxa mora, Camilo Blanes / José María Valls Satorres) // ALCOI, ESCATA I DESTRAL (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) ** 1ª vegada** // MUJER ALCOYANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **Estrena** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2003, 13 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. ULL DEL MORO (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // TATO (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // MOZÁRABES (marxa mora, José María Valls Satorres) // ABENCERRAJES (marxa mora, José María Valls Satorres) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2004, 4 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Programa del 2002 en que es promouen els concerts festers com una unitat
I. CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) (Directora: Mº Angels Casasempere Gisbert) // PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) (Director: José Antonio García Casasempere) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: José Antonio García Casasempere) // LA CASHBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: Julio García Casasempere) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: Julio García Casasempere) // BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) (Director: Jaime Lloret Miralles) // LA MORAL DEL ALCOYANO (himne, Jaime Lloret Miralles i Enrique Peidro Gomar) (Director: Jaime Lloret Miralles).
II. LLAOR (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // TATO (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // LILYA (marxa de festa, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2005, 20 de març, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. LUIS (pasdoble, José Manuel Mogino) ** Primer Premi Associació Sant Jordi 2004** // ELS CAVALLERS CRISTIANS (marcha cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio) **1ª vegada** // ESTHER GUEROLA (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DAVID FRANCO “BENIMERÍN” (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // JAVIER (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2006, 9 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. AGRAÏMENT (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) **1ª vegada** // CENTENARI GUSMANS (marxa de festa, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // GRÀCIES, CREUATS (marxa cristiana, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // ALFERES JUDIOS ANY 2000 (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) // NURIA YÉPEZ (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **Estrena** // EL BIBLIOTECARI (pasdoble, Vicente Ivorra Pujalte) **Estrena** // DEHU DE VETHA (marxa àrab, Copérnico Pérez Romá).
II. AGUILES I CADENES (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2007, 1 d’abril, Teatre Salesians. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Primer Rams amb Àngel Lluís Ferrando com a director
I. NOVECENTO (pasdoble simfònic, Joan Enric Canet Todolí) // BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // RADIO ALCOY (marxa, José Carbonell García) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // ILICITANA (marxa cristiana, José María Ferrero Pastor) **1ª vegada** // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).
II. FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // AL PRIMER TRO (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **1ª vegada** // VALLS D’ENSARRIÀ (marxa cristiana, José Rafael Pascual Vilaplana) **1ª vegada** // PACOS DEL GURUGÚ (marxa mora, Ramón García Soler) **1ª vegada** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A-BEN-AMET (marxa mora, Antonio Pérez Verdú).
2008, 16 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. ALEGRE Y DECIDIDO (pasdoble, Alfredo Alberola) // EL NEGRE DEL TIN (marxa mora, Julio Laporta Hellín) // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Àngel Esteve i Vicente J. Sanoguera Rubio) // REFLEXIONS (pasdoble, Juan Alborch) // CRUÏLLA DE CORS (marxa cristià, Àngel Lluís Ferrando) **Estrena** // DEHU DE VETHA (marxa àrab, Copérnico Pérez Romá).
II. AL-AZRAQ (poema simfònic, José María Valls Satorres) **Estrena** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).
2009, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. FAROLERO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ERNESVA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) // DOTZE FORQUES (pas masero, Benjamín Francés) // MARCHA MORA ALCOYANA (marxa mora, Masanobu Kimura) **Estrena** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
II. ELS ABENCERRATGES (overtura òpera, Luigi Cherubini) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // PEPE EL ROMPE (rapsòdia masera, Ramón García Soler) // YAKKA (pasdoble, José Rafael Pascual Vilaplana) // DEU DE SETEMBRE (marxa mora, Francisco Amaya Martínez) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).
PELAYO, marxa cristiana de Rafael Casasempere Juan. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1985, 1991, 1995 i 2012 . (Audio: Concert Rams 2012-Audioart-)
Primers concerts amb els dolçainers de La Cordeta (Foto: Arxiu: CIM Apolo)
Pablo Martínez. Definitivament els nous temps van transformant la Societat Apolo iniciant-se físicament amb l’obertura de la nova seu social al carrer La Cordeta on una sèrie d’actes es celebren el cap de setmana del 6 al 8 d’abril del 1990 per a celebrar aquesta inauguració coincidint amb l’edició del concert de Rams. A les 20 h. del divendres 6, una cercavila des de l’antiga i provisional seu de l’Iris a la Plaça d’Espanya fins a les noves dependències anant per Sant Nicolau als sons de Musical Apolo de Blanquer, entrant pels jardins i escoltant els parlaments d’Ángel Asunción Rubio, president de la FSMCV; Julio Cornelio Richart Martínez, primer tro dels Abencerrajes i Francisco Blanes Gisbert, president d’Apolo, seguit d’una benedicció pel Rector de Sant Maure i Sant Francesc, Salvador Giménez Valls i després d’una entronització de la imatge de Santa Cecília a la capella. El dissabte 7 es realitza un assaig general amb presència de públic del concert de Rams del dia següent (una tradició que des dels anys 60 es realitza en homenatge als socis i encara no havíem ressenyat açí) per al dia següent celebrar el primer concert de Rams dels 90. En aquesta edició s’estrenen dues obres de músics ‘de la casa’ Alegria judía de Vicente Juan Sanoguera Rubio i Seis llamadas para el Alférez Moro d’Enrique Llácer ‘Regolí’, sent també homenatjats pels seus 50 anys a la banda Ángel García Pérez, saxo baríton i Juan Rubio Gil, requint, i en homenatge al capità de la Filà Verds s’interpreta fora de programa El capitán de Camilo Pérez Laporta.
Inauguració edifici Apolo 1990
Segons llarga entrevista al president d’Apolo, Francisco Blanes, publicada al Ciudad del 7 d’abril de 1990, l’edifici d’Apolo consta de planta baixa, entresòl i dos pisos amb una superfície total de 1.750 m2 més 1.200 m2 de jardins. Les obres duren uns vuit mesos, en dues etapes i la inversió inicial de la societat s’estima en uns cent milions de pessetes (sobre 600.000 euros). En un inici, la distribució de les dependències són la planta baixa per a cafeteria i un entresòl per a activitats recreatives; un primer pis on es troba la filà Abencerrajes amb una decoració que intenta evocar un casino de principis de segle i un segon pis destinat a saló d’assajos per a la banda. El pas del temps amb els canvis socials coneguts han anat variant les utilitats d’aquestes instal·lacions en un edifici que actualment segueixen pagant els socis músics després de la ruptura amb els Abencerrajes en 2014.
Ana Linares Pellicer, guitarrista i clarinetista de la banda que ens va deixar en octubre de 2001
“Encara recorde quan vaig vindre a Apolo on no hi havia ninguna dona. Açò era el més paregut a un club anglès”, repeteix sovint Gregorio Casasempere en els assajos i és que un major percentatge de dones es va integrant a la plantilla de la banda fins al punt que s’instaura des d’aquest any 1990 el ‘Dinar de les Xiques de Apolo’ en que part de l’elenc femení de la banda de llavors com Esperanza Calabuig, Georgina Miralles, Reme Ibáñez, Sara Tecles, Irene Pérez, Zulima Verdú o la prematurament difunta Ana Linares decideixen menjar totes juntes el Dia dels Musics davant d’una banda encara majoritàriament de components masculins. Aquest dinar sorgeix de forma inesperada i improvisada, i en companyia d’un educant menor d’edat que també assisteix per instint maternal de les xiques, consolidant-se així la figura de la “mascota”. Tres anys després del primer dinar, tenen la idea de guardonar a companys masculins de la banda amb uns premis amb forma d’ou: el d’or, plata i bronze, reconeixent al més bonic, al que millor es porta amb les xiques i al que més “emprenya”, respectivament. Aquest simpàtic acte té el seu reflex musical a la composició del pasdoble d’Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923) A les xiques d’Apolo estrenat a Rams de 1998, el qual dedicaria peces a altres dones de la banda com Patricia Pérez Galdón, Nuria Yépez o Yolanda Calabuig.
Eduardo Terol Nadal, músic històric de La Primitiva composa varios pasdobles per a les ‘xiques d’Apolo’
L’edifici alberga també la nova ‘Escola de Música’ d’Apolo que és reconeguda i homologada per la Generalitat Valenciana en 1995 impartint un total de tretze assignatures amb un reconegut professorat. L’Escola que a l’abril de 2001 decideix canviar el seu nom al de ‘Escola de Música Amando Blanquer Ponsoda’ pel 125é aniversari de la societat, ha tingut en el seu camí a cinc directors com Àngel Lluís Ferrando, Jordi Miralles, Àngel Esteve, Esperanza Calabuig i en l’actualitat, José Antonio García. La irrupció de l’ensenyament de la dolçaina propicia l’aparició de grups i colles d’aquest instrument naixent així el Grup de Dolçainers d’Apolo presentat en societat en Rams de 1995 i que posteriorment modificaria el seu nom a l’actual de la Cordeta.
Una nova forma personal d’entendre la música festera sorgeix a principis d’aquesta dècada com és la realitzada per a boatos (1), cada vegada més aparatosos i nombrosos com ostentació d’un càrrec fester. Les primeres composicions corresponen a Gregorio Casasempere Gisbert com són Eclossió per a cor i percussió realitzat per a la capitania dels Almogàvers de 1989 i la més coneguda Al-ku-rray, ballet per a fustes, percussió, corda i cor per a la capitania dels Verds del any següent, mentre que Àngel Lluís Ferrando comença amb Sultanim, obra per a cor, metalls i percussió per a l’Alferes dels Cordoneros de 1991, realitzant a l’any següent per a la capitania de la mateixa filà Segâh, Ussak i Husseyni, inspirada en melodies turques. Aquestes músiques tenen el seu protagonisme sobre l’escenari del Calderón al març de 1994 en l’anomenat Nuevas estéticas para la música festera, on exclusivament en programa figuren obres de Casasempere Gisbert juntament amb el ballet d’Ana Calvo, Harmònica Alcoiana i Coral de Cambra El Trabajo, concert que es tradueix en una experiència única i excepcional que no té continuïtat en el si de la Vella.
En els concerts ja denominats de ‘exaltació de la música festera’, la línia de programació segueix sent l’establerta des de l’inici de Gregorio com a director com és l’audició de títols d’autors alcoians en exclusivitat, la qual cosa comporta a la repetició d’alguns títols recuperats com L’Entrà de la Kàbila Ben Kurda de Camilo Pérez Monllor si bé és cert que s’estrenen algunes obres com la de l’organista, ara de reconeguda fama internacional, Paco Amaya amb el pasdoble El Mayoral el 1991 (2) o el 1996 la marxa cristiana emblemàtica dels Gusmans Claus i corretges, obra d’Ángel Esteve i Vicente Sanoguera, encara que el rècord d’estrenes es cobreix el 1998 amb cinc títols: al citat anteriorment A les xiques d’Apolo, el segueixen el pasdoble Baix i contrabaix de Jaime Lloret Miralles, dedicat al seu oncle, el tuba Jaime Lloret Galiana, el recordat ‘Senyo Jaume’ que mor aquest any; Marxa berberisca, d’Ángel Esteve i Rafael Abad i les més recordades Lleó i Remi, d’Amando Blanquer(3) i Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere, encàrrec del Cercle Catòlic d’Obrers pel seu 125é aniversari per a la Processó dels Xiulitets. No podem oblidar tampoc que aquell 1988 la banda estrenava nous uniformes de moro per a acompanyar els Abencerrajes a les Entrades vespertines als sons de Uzúl el-msélmin.
Dos concerts monogràfics es celebren com són l’edició de 1994 dedicada a Amando Blanquer i la de 1997 a Camilo Pérez Monllor pel 50 aniversari de la seva mort on es rescata la marxa solemne El Salvador, realitzada en 1943 per als Xiulitets amb la aparició dels ‘botijonets’ a la plantilla de la percussió. El CD Diumenge de Rams consistent en enregistraments d’aquests concerts d’entre 1995 i 1998 amplia la discografia de la banda, així com els anteriors Firam, Firam!! juntament amb la Unió Musical d’Alcoi per l’Alferesia dels Alcodians de 1993; Las arenas del Serpis, compost de música taurina amb presència d’autors alcoians i el posterior La Música Vella al Palau de València, gravació en directe del concert fester del 7 de febrer de 1999 al Palau de la Música pel 25 aniversari de la Penya L’Enreixat de València. A aquests s’afegeixen la digitalització i recuperació dels primers enregistraments dels anys 60 encapçalada per Ecos del Levante Español, seguida d’Alcoy en fiestas i Ecos del Serpis.
Paco Payá, Ana Calvo i membres de La Vella, portada al ‘Ciudad’ el 22 de març de 1995 pel concert a L’Atzúvia
Els Abencerrajes també celebren càrrec en aquesta última dècada del segle XX. L’Alferecía de 1994 és encarnada en Paco Payá Martí on la banda interpreta excepcionalment (4) a l’Entrada Any d’Alferes de Blanquer. El 20 de març d’aquell any amb motiu d’aquest càrrec, es realiza un insòlit i inèdit concert al paratge de L’Atzúvia a Alcalà de la Jovada plantejat com una reivindicació del component àrab de la festa alcoiana on s’estrena Invocació de L’Atzúvia, obra de Gregorio Casasempere basada en textos de Jordi Botella recitats per Agustín Soler Bou i col·laboració de la coreògrafa Ana Calvo. A l’any següent, la Capitania és ostentada per Santiago Guillén Mataix amb la irrupció d’una inesperada nevada a la Segona Diana que obliga a suspendre-la.
Ressenyar la terrible pèrdua que suposa la mort de Rafael Casasempere Juan al febrer de 1995 per les seves inclassificables i revolucionàries aportacions a la música festera com, entre altres, les premiades La Casbha o Al-Azraq, sent homenatjat en el concert d’aquest any amb Mahayuba i la marxa cristiana avançada al seu temps Pelayo. Finalment, l’espai d’homenatges es completa amb la designació com a directors de l’Himne de Festes el 1993 a Eduard Terol i Botella i el 1998 a Ernesto Valor Calatayud juntament amb el nomenament de Socis de Mèrit a Copénico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Jaime Lloret Galiana el 1995 i la placa a Gilberto Colomina Pascual pels seus 50 anys com a músic el 1999, deixant per al final un dels successos més tristament inoblidables al febrer d’aquest mateix any com és la mort de l’atriler Agustín González Castro, l’entranyable ‘Agustinet’ als 33 anys, víctima d’una pneumònia. Una Primitiva commocionada la porta a recordar amb afecte tots els anys en el Dia dels Músics nomenant un abanderat cada any d’entre els membres de la banda per la seva veterania i/o dedicació a la banda, sent el primer d’ells el mateix Gilberto Colomina al que li segueix una ja llarga llista de músics que es pot consultar en aquesta mateixa pàgina.
***
(1) Al respecte, es pot consultar l’article d’Àngel Lluís Ferrando Els darrers anys de la música festera: retrobar i aportar, publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 2001.
(2) A tall de comentari i tal com es sol pensar, 1991 és l’any en què la banda estrena Amor-amar, de Camilo Sesto en versió per a marxa mora de José María Valls Satorres però no en Rams, sinó en un concert especial realitzat al Teatre Principal amb motiu del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi el diumenge 7 d’abril d’aquell any.
(3) Aquesta desconcertant obra de Blanquer és comentada per Jaume Jordi Ferrando en el Ciudad del 6 d’abril de 1998 en l’article Lleó i Remi, una marxa “bufa”?.
(4) Etiquetem l’adverbi de “excepcionalment” també a 1992 on s’interpreta Tarde de Abril a la Entrada de Moros d’aquell any.
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL CONCERT DE RAMS DE 1995
Estrena dels nous uniformes moros en 1998 (Foto: Arxiu CIM Apolo)
Flautí: Georgina Priego Sanoguera. Flautes: Ignacio Casasempere Miralles, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Carolina Blanco Mur i Patricia Pérez Galdón. Oboès: Copérnico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Palmira Aldeguer Mateos. Corno Anglès: Jordi Miralles Calabuig. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio. Clarinets: Eduard Terol i Botella, Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Irene Anduix Fuster, Esperanza Calabuig Agulló, Nuria Llauradó Candela, Ana Linares Pellicer, Jorge Juan Oltra Sirvent, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere i Lidia Aldeguer Mateos. Clarinet baix: Eduardo Terol Nadal. Saxo soprano: Zulima Verdú Rubio. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó i Julio García Casasempere. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Roberto Company Pons i Joaquín Gadea Oltra. Saxo Baríton: Eugenio Domínguez Mora. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez i Javier Pérez Valls. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Javier Picó Pla, Vicente Benavent Quilis i Rubén Priego Sanoguera. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández i Manuel Verdú Colomina. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan i Manuel González Lapeña. Bombardí: Héctor Barberá Valor. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Vicente Ivorra Ortol, Vicente Pastor Vilaplana i Fernando Florencio Quilis. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá i José Seguí Llácer. Violoncellos: María Ángeles Ferrando Carbonell i Remedios Ibáñez Alcaraz. Percussió: Mónica Abad Martínez, Jaime Aracil Pérez, Àngel Lluís Ferrando Morales, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Jaime Gallego Ronda i David Yépez Sellés.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1990-1999
1990, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // GUZMÁN EL BUENO (marxa espanyola, Camilo Pérez Laporta) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).
II. EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // PITONES Y CAIRELES (marxa espanyola, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan).
III. ALEGRÍA JUDÍA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // SEIS LLAMADAS PARA EL ALFÉREZ- MIQUEROS 87 (boato fester, Enrique Llácer Soler, Regolí) // BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA (pasdoble, Luis Blanes Arques) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1991, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // BURLESCA (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí).
II. L’ENTRÀ DELS NEGRES (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **Premi XXI Festival Música Festera Alcoi** **1ª vegada**// SERPENTINES Y CONFETTI (pasdoble, José María Valls Satorres) **Premio VI Concurs Música Festera 1985 Ontinyent** **1ª vegada**// MOZÁRABES Y ALFARRASÍ (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL MAYORAL (pasdoble, Francisco Amaya Martínez) **1ª vegada** // ALKURRAI (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena**.
III. MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1992, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
II. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor ) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan).
III. RAMÓN CASTAÑER (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // SÓC MARRAKESCH (marxa mora, José María Valls Satorres) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1993, 4 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
II. AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes).
1994, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1995, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
El Rams de 1995, any de Capitania, va ser l’estrena dels dolçainers, llavors d’Apolo
I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).
II. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1996, 31 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. YOLANDA CALABUIG (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1997, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
CAMILO PÉREZ MONLLOR. I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // LA ALHAMBRA (marxa mora, Camilo Pérez Laporta) // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL SALVADOR (marxa de processó, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // FLECHAS NAVALES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
1998, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **1ª vegada** // MARCHA BERBERISCA (marxa mora, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // A LES XIQUES D’APOLO (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert).
III. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1999, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // GOAL (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // PATRICIA PÉREZ GALDÓN (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // NO HO FARÉ MÉS (marxa mora, Vicente Catalá Pérez) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
MAHOMET, pasdoble de Juan Cantó Francés. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1940, 1954, 1963, 1976 i 1981. (Audio: ‘Al Azraq’, Estudios Tabalet, 1981)
Primers concerts de La Primitiva amb Gregorio Casasempere com a director (Foto: Paco Grau-Arxiu Municipal d’Alcoi)
Pablo Martínez. Tal com comentàvem al final de l’anterior capítol, l’arribada del nou i jove director Gregorio Casasempere Gisbert (Alcoi, 1958) en substitució de Jaime Lloret Miralles a principis de 1979, aporta nous aires de canvi en l’esdevenir de la banda. La transició social i política que experimenta el país després de la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia amb els primers governs de centre i la victòria aclaparadora dels socialistes en 1982 es deixen veure a la banda com a símbol de nous temps amb l’entrada de les primeres dones, en aquells dies, xiquetes educandes arribades de les classes de solfeig del mestre Enrique Abad Baldó com les flautistes M. Isabel Olcina Barberà i Georgina Priego Sanoguera i la saxofonista Georgina Miralles Vañó.
Ernesto Valor, Agustín González, Eduardo Terol i Ernesto Díez amb les restes mortals de Juan Cantó (Foto: Arxiu CIM Apolo)
Els primers anys d’aquesta dècada arriben carregats de celebracions tan transcendentals com el 150 aniversari de la fundació de La Primitiva el 1980 i el I Centenari del naixement de la música festera alcoiana el 1982, prenent en aquest cas el pasdoble Mahomet (1882) de Juan Cantó Francés com a motiu fundacional d’aquesta música tan nostra, sense reparar en l’anterior La Primer Diana composta pel mateix autor dos anys abans. (1). La celebració de l’aniversari de la banda es va centralitzar en un concert al mes de febrer que compta amb la participació del trompista llirià José Manuel Gómez de Edeta, solista de l’estrena d’una obra composta per a l’ocasió per Tomas AragüésEn lo alto per a trompa alpina i banda.
Dins dels concerts de Rams, el mestre acabat d’arribar provoca una ruptura radical en la línia de programació seguida fins ara ja que elimina l’obra clàssica i l’obligada audició de les peces festeres premiades, iniciant una nova etapa on exclusivament només tenen cabuda els autors alcoians al programa. L’expectació per aquest vell/nou repertori (2) i la personalitat del nou director fan omplir l’aforament del Teatro Circo en el seu primer concert de Rams del 8 d’abril de 1979 amb un èxit apoteòsic. (3). El teatre del Trabajo, escenari habitual en aquests anys tanca les portes definitivament el 22 de desembre de 1985 precisament amb un concert de La Primitiva dedicat a La Nostra Música, celebrant-se des d’ara al Teatre Calderón fins al seu tancament temporal per reformes el 2001.
D’esquerra a dreta: Juan Camilleri Cambra, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Enrique Abad Baldó i Rafael Serra Carbonell (Foto cedida per Rafael Serra Moncho)
L’èxit d’aquesta fórmula el portaria a prolongar-la en els seus 28 anys com a director, on l’apèndix posterior reflecteix com en els primers concerts apareixen els títols programats a mode de petits cicles dedicats cada part a un autor en una titànica operació de recuperació del patrimoni musical de la nostra banda estant sempre per damunt de tot el sempre amic i admirat Amando Blanquer Ponsoda que tindrà fins i tot edicions monogràfiques el 1994 i 2001. Algunes de les seves obres són estrenades en Rams com El somni en l’edició de 1988 i la Marxa del Centenari el 1982 dedicada a Camilo Pérez Monllor dins d’un concert dedicat a la marxa mora. Justament en aquesta edició és homenatjat el clarinetista Miguel Gisbert Moltó (1919-2000), conegut com “Miguelito el clarinet” pels seus 50 anys com a músic. Els altres músics que van celebrar les seues Noces d’Or a la banda van ser Rafael Serra Carbonell (1917-2013) en Rams de 1985 i Juan Camilleri Cambra (1921-1994) en el 1984.
Amb motiu dels aniversaris dalt esmentats de banda i música festera alcoiana, La Primitiva allarga la seva discografia amb Al-Azraq, un ambiciós doble LP presentat el 1981 on es registra part del repertori alcoià que s’acaba de recuperar i interpretat en els concerts, i el segon editat per l’Institut d’Estudis Alacantins de l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant que amb el nom de La Música de la Festa de Moros i Cristians proposa una peça representativa de cada poble de la província, presentat aquest segon dos mesos abans dins dels actes del Mig Any de 1981. Just un any després, com a colofó als actes del centenari, es traslladen les restes mortals de Juan Cantó Francés del madrileny cementeri de La Almudena a Alcoi per al seu definitiu repòs, celebrant un acte d’homenatge en el qual participen les tres bandes alcoianes la nit del 28 d’octubre de 1982 on el llavors president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis descobreix una làpida commemorativa a la casa natal del mestre justament a la Font Redona.
Entrada mora de principis de dècada (Foto: Nostra Festa)
A les trilogies festeres d’aquesta dècada, excepte en 1982 que la banda interpreta Tarde de abril de Blanquer, Uzúl el-msélmin continua imparable a les Entrades mores en companyia dels Abencerrajes, inclosos els anys de càrrec de 1980 i 1981 tenint com a Alferes a Luis Mataix Arañó, on la companyia de teatre La Cazuela i Alejandro Soler tenen un gran protagonisme i com Capità a Gonzalo Matarredona Llopis. La nova i particular ‘mise en scène’ que aporta Gregorio per a la marxa de Pérez Monllor amb tot tipus d’exòtics i variats instruments en la percussió (ferros, campanes, panderos, etc.) arribant a l’afegit de cors femenins en l’Entrada de 1989 segons les cròniques d’aquell any, converteixen filà i banda en cita festera imprescindible. D’altra banda, La Primitiva participa en diverses ocasions en el bàndol cristià com en l’Esquadra especial de l’Alferes Asturià (1982) amb Aleluya amb veus femenines també, possiblement més presents en la memòria; Esquadra de Negres de l’Alferes dels Cides (1983) on sona per primera vegada al carrer Salmo de Blanquer Ponsoda o en els càrrecs consecutius dels Mossàrabs amb Un moble més el 1987 i 1988. En esta dècada, dirigeix l’Himne de Festes el nostre director de plena actualitat alcoiana en 1985 i l’oboista, violinista i compositor Copérnico Pérez Romá (1910-2008) en 1987, justament en els anys en que per una operació immobiliària, Apolo va ser enderrocat en setembre de 1986 canviant temporalment a l’antiga seu de l’Iris a la mateixa Plaça d’Espanya fins el lloc actual de La Cordeta que arribaria en 1990.
Gregorio Casasempere Juan
Per últim, recordar a Gregorio Casasempere Juan que mor en 1988, pare del director de la banda i ocasional director de La Primitiva en moments difícils en la qual va pertànyer a la plantilla com a percussionista. Va ser director de la Coral Polifònica Alcoiana, on sota la seua batuta, va aconseguir importants premis i nominacions. També va dirigir de manera notable a l’Orquestra Simfònica Alcoiana, entitat fundada el 1953 pel seu germà Rafael, organitzant inclús sessions de teatre líric per a diversos centres benèfics de la població. Per tots aquestos mèrits, l’Ajuntament de la ciutat li va retre un emotiu homenatge popular al març de 1980 (4) dedicant-li també un carrer. Algunes de les seues obres interpretades en Rams pendents de revisió: Chordiet (en les edicions de Rams de 1964, 1971, 1976, 1996 i 2004); El fagot oficial (estrenat el 1954), Kaledón (1946, 1979 i 2002) o Gambes i aigua (només en 1956).
**
(1) Aquesta contradicció ja la denuncia Adrián Espí Valdés sota el pseudònim de Clave de Sol a la crònica del concert de Diumenge de Rams que realitza en l’edició de Ciudad del 14/04/1981.
(2) Resulta estrany comprovar que l’arxiconeguda ‘marxa de festa’ Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor s’estrena el 1981 en concert o la marxa mora Moro de Granada de Gonzalo Blanes, més associada a la Música Nova, la interpreta la nostra banda per primera vegada el 1988. Al llarg d’aquesta dècada es recuperen i es toquen, sembla ser que per primera vegada, obres de Camilo Pérez Laporta com Antaño i ogaño i Hipolitet.
(3) Un concierto memorable, crònica d’aquest concert realitzada per Adrián Espí Valdés es pot consultar al Ciudad del 10/04/1979, on lloa aquest treball de recopilació i divulgació de clàssics alcoians.
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A 1 D’ABRIL DE 1983 (Llistat facilitat per Rafael Serra)
Presentació del ‘Cançoneret alcoià’ el 3 d’octubre de 1980. Al centre, junt al director, el president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis
Flautí: Jorge Company Camarasa. Flautes: Juan Camilleri Cambra i Georgina Priego Sanoguera. Oboès: Copérnico Pérez Romá i Germán Bou Arévalo. Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requints: Juan Rubio Gil i Jaime Gil Gironés. Clarinets: Eduardo Terol Botella, Juan Carlos Pastor Gironés, Santiago Gil Mora, Roberto Ortiz Barrachina, Vicente Juan Sanoguera Rubio, Rafael Serra Carbonell, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Valentín Rodríguez González, Federico Silvestre Cortés, Antonio Priego Climent, José M. Bou Pastor, Francisco J. García Pons, Elías Vidal Escrivá i Jorge Vidal Escrivá. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Eugenio Domínguez Mora, Vicente Monllor Alcántara, José A. Olcina Barberá i Georgina Miralles Vañó. Saxos tenors: Antonio Pozo González, Juan E. Latorre Espinós, Angel R. Alvado Llinares i Emilio Bou Pastor. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Saxo bajo: Rafael Bracero Alcántara. Fagot: Octavio Bou Valero. Fliscorns: Vicente Pastor Vilaplana i José J. Linares Ibáñez. Trompetes: Pascual Ródenas Gil, Armando Climent Pascual, Manuel Verdú Colomina, Sergio Molina Martínez, Rafael García Pons, Vicente Lorente Villena i José Climent Sirvent. Trompes: Ernesto Valor Calatayud, Juan Carlos Company Camarasa i Luis Miguel Martínez Blanes. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, José Ramón Company Camarasa, Rafael Serra Moncho i Manuel González Lapeña. Bombardí: Fabián Company Pons. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Francisco Masiá Catalá, Juan A. García Moyano, Vicente Ivorra Ortolá i Juan A. Catalá Alós. Violoncello: Rafael Terol Aracil. Caixa: Rafael Cano Cantó i Jaime Aracil Pérez. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Timbals: José Pastor Camarasa.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1980-1989
1980, 30 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. CAMILO PÉREZ LAPORTA. EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta).
II. EVARISTO PÉREZ MONLLOR. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).
III. AMANDO BLANQUER PONSODA. EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1981, 12 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Portada de “Moros i cristians” de Pérez Monllor que s’estrena en 1981 (Arxiu: C.M.Primitiva)
I. JUAN CANTÓ FRANCÉS. LA PRIMER DIANA (pasdoble, Juan Cantó Francés) // LES BESEROLES (pasdoble, Juan Cantó Francés) //AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés).
II. JULIO LAPORTA HELLÍN. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL NEGRE DEL TINT (marxa àrab, Julio Laporta Hellín) / EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
III. CAMILO PÉREZ MONLLOR.MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
1982, 4 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Coincidint amb el Centenari, el concert de 1982 fou dedicat a la marxa mora
I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABD-EL-AZIS (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) **Versió original**
III. MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
IV. EL CAPITÀ I ELS CAVALLERS 1980 (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1 ª vegada ** // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1ª vegada **
1983, 27 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. MOAMET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. APOLO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab, Evaristo Pérez Monllor) // ALCOY (pasdoble, Alfredo Alberola) // LA DESPEDIDA DE ABÚ ABDALÁ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer).
III. AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1984, 15 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).
II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa militar, Camilo Pérez Monllor) // LA FESTA DEL CARRER (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
III. ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // ZAMORA (pasdoble, Francisco Pareja Casanova) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A LA CREUETA (marxa cristiana, José María Valls Satorres).
1985, 31 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. AMANDO BLANQUER PONSODA.MARCHA-HOMENAJE (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
III. LO RAT PENAT (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // DE JEREZ AL PUERTO (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí) // MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio).
1986, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984 (Foto cedida per Rafael Serra)
I. ALCOIÀ (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ANTAÑO Y OGAÑO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).
III. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1987, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. APOLO (pasdoble, Rafael Pascual Pascual) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // MÚSICO Y PINTOR (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // CHAMPAGNE (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ALJAMA (marxa àrab, José Carbonell García).
III. ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1988, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Gregorio Casasempere Gisbert, director de l’Himne en 1985
I. HIPOLITET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** 1ª vegada **// FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SENT CHORDI (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) ** 1 ª vegada ** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
II. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer) **1ª vegada**// SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // RADIO ALCOY EN 1955 (pasdoble, José Carbonell García) // NO HO FARÉ MÉS (marxa àrab, Vicente Catalá Pérez).
III. CUAN L’AURORA ANUNSIA EL DIA (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.
1989, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // QUO VADIS? (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor).
II. SOLITARIO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOLCHEVIKI (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // DÍA 22 DE ABRIL (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer).
III. PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en El Nostre en su edición del pasado 25 de junio
Juan Javier Gisbert Cortés
Nuestro gran amigo Ernesto Valor Calatayud hizo, a lo largo de cuarenta años, un extenso trabajo de catalogación de las obras que los compositores alcoyanos fueron escribiendo y editando a lo largo de sus vidas artísticas y musicales. Todo su esfuerzo quedó reflejado en el magnífico Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, un tomo editado en 1988 por Llorens Libros.
Todos y cada uno de los que hemos buceado en los quehaceres musicales y creativos de estos paladines de la gran música de Alcoy, ahondamos y escrutamos -en repetidas ocasiones- las más de 300 páginas del libro en cuestión. Y claro está, el pobre está “desmorretllat, caent-se a troços”.
Hace unos días, recibí la llamada de un estupendo amigo, para preguntarme qué hacía con el legado de música impresa de los pianistas José Salvador Llácer (1879-1959), y de su esposa Paquita Aura Gisbert (1899-1983), que había conservado celosamente su hija Mercedes. Una vez hojeado el material y descubiertas algunas perlas, la sugerencia fue clara: o bien el Archivo Municipal, o bien la Biblioteca pública. Después de una tarde disfrutando entre impresos amarillentos y resecos, repletos de sabor, descubrimos algunas obras del catalán Pere Astort i Ribas, “Clifton Worsley” (1873-1925), quien disfrutó de un merecido prestigio utilizando este pseudónimo allá por la última década del siglo XIX y primeros años de la siguiente centuria, convirtiéndose en un notorio compositor de la época modernista. Así queda demostrado en las interesantes portadillas realizadas por los ilustradores de la época, conservadas en el citado archivo. Todo un primor, y un gran deleite para la vista.
También descubrimos una fantasía sobre la ópera Carmen de G. Bizet, firmada por A. Croisez, y varias piezas de John Arno, compositores prácticamente olvidados en la actualidad. El resto podríamos llamarlo habitual o de repertorio, y desde luego, interesante por la antigüedad de las ediciones: Carl Czerny y sus aplaudidos estudios para la velocidad en la interpretación, zarzuelas, piezas religiosas, etc.
Pero para sorpresa de quien esto firma, aparecieron unas cuantas joyitas de autores alcoyanos. Algunos títulos ya conocidos, y otros desconocidos en la catalogación de Valor Calatayud. Seguidamente, por la aportación a la musicología local, dejaremos constancia de estos en el presente trabajo:
Portada “Soire de confianza” de Juan Cantó (Cedida por J.J. Gisbert)
Soirée de Confianza (Álbum de Baile) de Juan Cantó Francés.
Cinco obras para piano.
Dedicatoria manuscrita a su sobrinita Adela.
Precio: álbum completo 4 pesetas.
Editado por Zozaya, editor. Proveedor de la Real Casa, de Madrid.
1.- Ricardito (vals)…suelta 3 pesetas. Dedicada “A la Srta. Concepción Rodríguez y Capelo”.
2.- La Careta (polka)…suelta 2 pesetas. Dedicada “A Pepita Gisbert y Carbonell”.
3.- La Risueña (mazurca)…suelta 2 pesetas. Dedicada “A Consuelito Zozaya y Moreno”.
5.- El Trambia (sic) (galop)…suelta 4 pesetas. Dedicada “A la Srta. María Foronda”.
**
Dedicatoria de Miguel Santonja (Foto cedida per J.J. Javier)
Pavana de Miguel Santonja Cantó.
Obra para piano.
Precio 6 pesetas.
Dedicatoria “A la Srta. Juana Coderch”.
Dedicada manuscrita: “¡Quisiera que esta composición fuera tan hermosa como tus ojos! Solo así me quedaría contento.”
Editada por Zozaya Ediciones.
**
Julia de José Jordá Valor.
Nocturno para piano.
Precio 3 pesetas.
Dedicada “A la Srta. Julia Pérez y Ballesteros”.
Editada por la Litografía E. Miralles, C/ San Vicente, 32 de Valencia.
**
Danza Valenciana (Ball de Velles) de Gonzalo Barrachina Sellés
Obra para piano
Copista José Gisbert
E.V.C. la tiene catalogada como obra para gran orquesta
En esta partitura descubrimos que hay una reducción para piano (muy interesante)
Ahora toca a los estudiosos del tema y a los intérpretes profundizar en su difusión, mostrándonos las obras de estos alcoyanos que vivieron aplaudidos por sus paisanos y por el público en general.
