Va passar… el 3 de gener de 1937: Altre Nadal diferent

La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra

Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat

Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que “enguany no tindrem un Nadal normal”, degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a  organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.

El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

——

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.

Repàs de Rams (anys 10): La Casa de La Cordeta

RICTUS,  marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando, estrenat en el concert de Diumenge de Rams de 2017. (Audio: Concert  Rams 2017-Audioart-)

Anys 00

LA DIANA DE LA VELLA

Arranca la mañana tan festiva

en un rezo, saludo de la aurora,

y el dulce pasodoble que enamora

con sus notas “La Vella” Primitiva.

Pare i fill, Remigiet, Mi Barcelona

La lágrima seduce los ensueños,

estalla el cielo y vencen los empeños:

la espingarda y el sable y la tizona.

¡Sonaron las seis! Todo sabe a rosa

y La Vella de ayer tan prodigiosa

desciende por las calles y la plaza.

La emoción es suspiro y es sonrisa.

Es la plegaria dócil e insumisa

de una historia feliz de noble raza

 

Para La Vella –con nostalgia—

Que este año “jodido” no arranca

la Primera Diana.

¡Adelante la banda!

Adrián Espí Valdés

Alcoy, abril de 2015.

Pablo Martínez. Aquest inèdit poema d’Adrián Espí Valdés de contundent dedicatòria és el clar exemple de vacil·lació i posterior disgust d’un sector de l’alcoiania quan comprova i constata que La Primitiva ja no participa en les Dianes ni les Entrades juntament amb els Abencerrajes a causa de la recent ruptura, tal com amenaça i aventura la premsa local. És la greu conseqüència d’una sèrie de problemes econòmics que arrossega Apolo en part a causa d’una pèssima gestió administrativa realitzada a cops de crèdits bancaris juntament amb la crisi de convivència i el conseqüent clima de desafecció i crispació entre banda i filà. El tacticisme de molts membres de la filà es manifesta donant-se de baixa immediatament com a socis d’Apolo els quals ja tenen un nou local adquirit. Aquest sumatori de problemes socials i econòmics irrita la banda de tal manera que la fractura total es gesta en acord pres en Assemblea Extraordinària del 18 de juny de 2014, sent president de la banda José Benjamín González Gomis i ‘primer tro’ dels Abencerrajes, Antonio Sirvent.

L’última Entrà dels Moros de 2014 amb Abencerrajes i Primitiva juntes
(Foto: Juan Sanz)

Aquesta desconeguda situació després de cent deu anys de matrimoni fester, posa també en qüestionament l’exclusivitat de la interpretació de Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, just en l’any en que Apolo celebra el centenari de la marxa mora. Un dels moments més esperats pel públic assistent a les Entrades és la marxa de la filà als sons d’aquesta emblemàtica marxa mora interpretada per la nostra banda, però la nova realitat origina una cada vegada major proliferació de versions apòcrifes i arranjaments musicals que poc o gens tenen a veure amb la marxa original. A tot això se li uneix la falta d’ètica d’algunes bandes de música que la interpreten sabedores i coneixedores d’aquest fet que és denunciat per La Primitiva en un comunicat emès per la Junta Directiva en 2019, en el qual s’especifica que la banda és dipositària dels materials originals i demana a les altres corporacions que s’abstinguin d’interpretar els arranjaments fraudulents, una petició que degut al poc temps transcorregut no podem avaluar encara, però que sembla que algunes societats musicals sí han tingut en compte.

Concert multidisciplinar “Fat black spider” el 2012

Sens dubte, aquest és el fet que marca un abans i un després en la història de La Primitiva i que condiciona en part l’etapa d’Àngel Lluís Ferrando com a director. Al marge de tota aquesta crisi institucional, l’autor d’Ishtar instaura la nova modalitat d’espectacles multidisciplinaris amb la combinació de música i altres arts com la dansa, la imatge o la poesia. Exemples d’aquestes noves tendències són els concerts en aquesta dècada: Fat black spider, Tres en banda, Embrujo, Desastres de la guerra, Et in terra pax i el més recordat Perqué volem! (Ovidi Simfònic) juntament amb la catalana Coral Sant Jordi, concert que té la seva repetició a Barcelona. En paraules de l’actual regidora de Festes, Carol Ortiz, aquest és un dels principals motius pels quals és designat director de l’Himne de Festes per al 2020 apart de la seva trajectòria musical “Àngel Lluís, és un director que ha renovat la forma de fer concerts de banda en la nostra ciutat, innovant i donant-los un valor afegit…”

8 estudiants s'incorporen a les unitats artistiques de la CMP
Nous músics s’incorporàren a la banda el 2011

Abans de totes aquestes situacions, a principis d’aquesta segona dècada del segle XXI comencen a entrar en les nostres vides les noves tecnologies. Sense anar més lluny, aquest mateix blog és hereu directe d’aquells butlletins informatius que els socis d’Apolo rebien per correu en els anys 90 i inicis del nou segle amb l’epígraf Aires de Apolo on es informaven dels propers actes culturals i assemblearis de la societat. La web creada amb motiu del 175é aniversari de la banda per Juanjo Bernabeu, cobra impúls a finals del 2006 amb la coordinació de Jaume Jordi Ferrando Morales fins el 2014 en què la seva tasca és continuada per Pablo Martínez Blanes. D’altra banda, el primer concert d’aquesta dècada és gravat per Las Provincias TV que emet en el seu programa Nuestras bandas de música presentat per Octavio Hernández Bolín juntament amb un extens reportatge sobre la nostra societat, mentre que el de l’any 2011 es retransmet per Internet a càrrec de la gerència del teatre i el grup AMS. En anys posteriors, les edicions són emeses per la televisió local TvA juntament amb àmplies cròniques en el nostre propi blog i la premsa local digital. Comencen els temps en què la millor tecnologia com són el paper i la tinta són substituïts pels enllaços, els posts, els vídeos i la informació curta, directa i insubstancial a força de grans titulars i nul contingut.

Des d’aquell llunyà 1960, la discografia de la banda continua ampliant-se amb la col·lecció Rams de Música que porta ja dos volums amb enregistraments en directe dels concerts festers de Rams realitzats per l’empresa Audioart, mentre que d’altra banda, el patrimoni musical de La Primitiva intenta divulgar-se a la col·lecció Arrels-Raíces-Roots d’efímera existència, presentada a la seu valenciana de la SGAE i a Apolo. Editada per EGC, tan sols es publica Genna-al-Ariff d’Evaristo Pérez Monllor i Llanero de José Pareja Casanova. Les sigles EGC corresponen al compositor de Busot Ernesto García Climent, del qual s’interpreta en Rams de 2012 el pasdoble Para Elena.

2015: XXV Aniversari “Les Xiques d’Apolo”

Comença a impulsar-se la carrera compositiva del nostre company Jordi Monllor Oltra que, parlant només en l’àmbit fester, veu estrenar les seves obres com és el cas de la marxa cristiana Ariana (2016) o el pasdoble El Moteret el 2017 dedicat al nostre actual president Enrique Esteve Verdú. Altres estrenes de gent de la ‘casa’ són la marxa mora Banu Marin (2013) i el pasdoble La primera Diana (2019) de Vicente J. Sanoguera Rubio; o les obres d’Eduard Terol i Botella, el pasdoble Marisa Sempere (2019) i el poema simfònic A Don Camilo (2014), aquest últim estrenat en un concert especial pel centenari de L’Entrà dels Moros celebrat al Círculo Industrial el 5 d’octubre de 2014, recent encara la fatal notícia de la ruptura. En aquest concert també s’estrenen Jasmine, de Francisco Carchano; Jaumet el Judío, de Jaime Lloret Miralles; La Casa de las Chirimías, de José María Valls Satorres i Al-Rasik, de l’abans esmentat Sanoguera Rubio. Camilo Pérez Monllor també és recordat en el 2015 per l’estrena del seu pasdoble El K’sar el Kebir dedicat al Rei Alfonso XIII i interpretat gràcies a les gestions de Valls Satorres a la biblioteca del Palau Reial de Madrid.

Dos directors per a una banda, Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol (Foto: Diego Valor)

Juntament amb la crisi econòmica d’Apolo, un altre dels fets excepcionalment preocupants és l’accident vascular cerebral que pateix el nostre director Ferrando el 2016 que l’obliga a estar de baixa mèdica i rehabilitació durant gairebé dos anys, temps en el qual és substituït per Vicente J . Sanoguera Rubio durant uns mesos i a continuació per Eduard Terol i Botella entre novembre de 2016 i febrer de 2018, any en què Ferrando torna al podi de la Primitiva el 25 de febrer en un concert Sons de Hollywood dedicat a les bandes sonores cinematogràfiques dirigit conjuntament amb Terol en el seu comiat.

Francisco Giménez, Soci de Mèrit el 2013

En l’edició de Rams de 2017 que dirigeix el cèlebre clarinetista, coincideixen una sèrie d’aniversaris coneguts pel gran públic com és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta en què s’interpreta Micalet Sou, el centenari de la composició de Tristezas y alegrías o el 175é aniversari de la fundació de la Música Nova amb el pasdoble José Almeria del murer Francisco Esteve Pastor. En aquesta edició s’estrena la marxa cristiana Rictus d’Àngel Lluís Ferrando per a Luis Sanus, capità dels Almogàvers, o la fanfàrria Al Azraq viene! de José María Valls Satorres per a la capitania mora dels Chano. A aquests feliços moments se li suma el retorn del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta després d’uns mesos de diferències amb directives anteriors de la societat.

En l’apartat dels homenatges, són nomenats Socis de Mèrit Manolo Verdú Colomina el 2011, Francisco Giménez Sisternes el 2013 i Rafael Serra Moncho el 2016 mentre que les ‘Xiques d’Apolo’ celebren el 2015 el 25 aniversari del seu menjar del Dia dels Músics, just abans de nomenar Abanderat a l’ex-director de la banda Jaime Lloret Miralles que ha estat homenatjat en Rams d’aquest any després de l’estrena del seu pasdoble Gratitud.

Ernesto Valor Calatayud (Alcoi, 1927-2014)

Lamentablement, l’autor de Baix i contrabaix inicia l’apartat de necrològiques que en aquesta dècada és especialment llarg, desapareixent amb ells una forma d’entendre la música, la cultura i la nostra societat cultural en particular. Al costat de Lloret, ens deixen Ángel García Pérez i Vicente Ivorra Ortolá el 2012; Rafael Serra Carbonell, el 2013; Jesús Oriola el 2014; Miguel Peidro Gomar i Antonio Millán Parra, el 2015; Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora, el 2017. Menció apart mereix el trompista, arxiver i divulgador de tot allò relacionat en l’Alcoi més costumista i tradicional Ernesto Valor Calatayud que ens deixa el 2014. El seu treball és un referent per a tot aquell investigador professional i vocacional, deixant un llegat escrit en multitud de publicacions locals i nacionals, el qual ha estat present en aquest Repàs de Rams que ha arribat al seu final.

No és un final absolut, “Anem de la S a la O per repetir com a segona” com es diria en qualsevol assaig. Nous compassos amb desconeguts contracants que serviran per a afrontar nous reptes en el musical, en l’artístic, en el social i sobretot en el vital d’aquesta meravellosa corporació musical alcoiana: La Primitiva.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL 2018/19

Flautí: José Benjamín González Gomis. Flautes: Ana Molina Domínguez, María Baldó Cantó, Duna Valor Ferrer, Carmen Lorente Martínez, Paula Francés Bonet i Yolanda Calabuig Agulló.  Oboè: Tania Bou Vico. Fagot: Antonio Paredes Vañó. Requint: Andrea Blasco Jordá. Clarinets: Roberto Ortiz Barrachina, Mariola Cortés Molina, José Antonio García Casasempere, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, José Antonio Monllor Alcántara, Mauro Fernández Aliaga, Enrique García Casanova, Lluís Balaguer Senabre, Blanca Moya Pérez, Marisa Sempere Pérez, Antonio Priego Climent, Esperanza Calabuig Agulló, Miriam Hernández Catalá, Aina Molines Montaner, Charo Marín Olmedo, Macarena Lozano Florencio, Esther Cháfer Sanchís, Berta Herrero Pérez i Paula Alemany Aura. Clarinet baix: Ferran Fernández Aliaga. Saxos alts: Francisco Giménez Sisternes, Francisco Blasco Jordá,  Isaac Sanoguera Miralles, Ivan Ruíz Pedrós, Eugenio Domínguez Mora i Cristóbal Yépez Rambla, . Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Guillermo Doménech Coloma, Josep Mullor Valor i Daniel Molina Miró. Saxo baríton: Mar Fernández Aliaga. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez, Javier Picó Pla i Antonio Adamuz García. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Sergio Ortega Gimeno, Enrique Esteve Verdú, Fernando Pérez Lorente i Vicente Nadal Bonilla. Trompes: Manuel Verdú Colomina i Francisco Martínez Pons. Trombons: Rafael Serra Moncho, Gabriel Micó Vicente, José Pérez Lorente, Izan Pastor Mira, Jordi Paredes Calabuig, José Ramón Company Camarasa, Enrique Sempere Gisbert, Óscar Martínez Albero i Aranza Cabanes Sempere. Bombardí: Jordi Monllor Oltra i Jordi Mira Barberá. Tubes: Javier Pérez Valls i José Enrique Crespo Amorós. Contrabaix: Francisco Ripoll Santacreu i Iñaki Peris Ivorra. Percussió: Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Vicente Cortell Cascant, David Yépez Sellés, Vicente Pastor Vilaplana, Andrea Hernández Catalá i Roger Carchano Jordá.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 2010-2019

2010, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EN EL OASIS (intermedi àrab, Eliseo Martí Candela) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes).

II. ALCOY (pasdoble, Vicente Costa Nogueras) // DE FANG (música per a una capitania, José Rafael Pascual Vilaplana) // PICCADILLY CIRCUS (marxa cristiana, Josep Vicent Egea Insa) // ALFÉREZ ANDRÉS CORTÉS (marxa mora, Andrés Valero Castells) // SAXUM (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2011, 17 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

El programa del 2011 homenatjava a Rafael Serra Carbonell

I. MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // WAHABITAS (marxa mora, Joan Enric Canet Todol´) // TEMPLARIS D’ALBAIDA (marxa cristiana, Vicente Pérez “Coleto”) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

II. CANTO DEL MORO TRISTE (Suite, Carlos Palacio) // CONFIAR Y ESPERAR (marxa solemne, Santiago Quinto Serna) **Premi XLVII Concurs Associació Sant Jordi** // NOVELLA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) **Estrena** // ENRIQUE LUIS SANUS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) **Estrena** // ISHTAR (suite, Àngel Lluís Ferrando) **Estrena** // AL-WAZIR (marxa mora, Saül Gómez i Soler) ** Estrena** // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2012, 1 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. LLANERO (pasdoble, José Pareja Casanova) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // ALS LLANEROS DIANERS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. EL CANTO DEL MORO (escena àrab, José Espí Ulrich) // ÁGUEDA (marxa mora, Víctor Vallés Fornet) **Premi XLVIII Concurs Música Festera 2011** // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // PARA ELENA (pasdoble, Ernesto García Climent) // MARFIL (marxa cristiana, Josep Vicent Egea Insa) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2013, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. NANOS Y CHAGANS (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // AMOR AMAR (marxa mora, Camilo Blanes / José María Valls Satorres) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // BANU MARIN (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) ** Estrena** // TEMPORA BELLI (marxa medieval, Àngel Lluís Ferrando Morales).

II. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

2014, 13 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

Camilo Pérez Monllor, vestido de AbencerrajeI. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // SANTOS, POETAS Y GUERREROS (marxa cristiana, Enrique Igual Blasco) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

II. MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // GRATITUD (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **Estrena** // ALCOI, ESCATA I DESTRAL (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

2015, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // EL K’SAR EL KEBIR (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) **1ª vegada** // ACRACIO (marxa cristiana, Francisco Valor Llorens) **Estrena** // ENTRADA CRISTIANA DE ELDA (marxa cristiana, Joan Enric Canet Todolí) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // A DON CAMILO (poema simfònic, Eduard Terol i Botella) // CRUÏLLA DE CORS (marxa cristià, Àngel Lluís Ferrando Morales) // XEMA ALMOGÀVER (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2016, 20 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. PORTA DE L’ALJORF (pasdoble, Ferran Campos Valdés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ARIANA (marxa cristiana, Jordi Monllor Oltra) ** Estrena** // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // LA CASA DE LAS CHIRIMÍAS (marxa mora, José María Valls Satorres).

II. AL CEL (pasdoble, Francisco Valor Llorens) // EL XICOTET (marxa de processó, José Albero Francés) **Estrena**// EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ANTEBELLUM (marxa cristiana, Francisco Valor Llorens) // JUANJO (marxa mora, Francisco Esteve Pastor) //  ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2017, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Eduard Terol i Botella

I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).

II. ¡AL AZRAQ VIENE! (fanfàrria, José María Valls Satorres) **Estrena** //  EL MOTERET (pasdoble, Jordi Monllor Oltra) **Estrena** // LAIA (marxa mora, Víctor Vallés Font) **Premi Associació Sant Jordi** // EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // JOSÉ ALMERÍA (pasdoble, Francisco Esteve Pastor) // RICTUS (marxa cristiana, Àngel Lluís Ferrando Morales) **Estrena**// TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2018, 25 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. A TRENC D’ALBA (pasdoble, Josep Vicent Egea Insa) // ANY 1944 (pas moro, Ramón Garcia i Soler) // ELIONOR (marxa cristiana, Miguel Ángel Sarrió Nadal) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PACO JOVER (marxa cristiana, Ramón Garcia i Soler) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. IMATGES (pasdoble, Pedro J. Francés Sanjuan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALS LLANEROS DIANERS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // KAPYTAN (marxa mora, Saül Gómez i Soler) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2019, 14 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ARGEL (estampa mauritana, Gonzalo Blanes Colomer) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).

II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CENTANARATO MUSICAL (pasdoble, Jordi Monllor Oltra) // SAHPRUT EL METGE (marxa cristiana, Francesc Amaya Martínez) // LA PRIMERA DIANA **estrena** (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // MARISA SEMPERE **estrena** (pasdoble, Eduard Terol i Botella) // DEHU DE VETHA (arabian march, Copérnico Pérez Romá).

 

Va passar… el 9 de febrer de 1975: “L’Entrà dels Reis”, una gravació històrica

Recuperem l’audio d’aquesta peça enregistrada en el cinqué disc de La Primitiva Ecos de Mariola

Pablo Martínez. Un diumenge 9 de febrer de 1975, La Primitiva escomet la gravació del seu cinquè disc. Es tracta de l’ara clàssic Ecos de Mariola, editada per la discogràfica Emi-Odeon, S.A. la qual munta els seus equips i micròfons al desaparegut Cine Colón (actualment uns grans magatzems Sfera), situat a l’ Alameda Camilo Sesto, en aquells dies Avenida de José Antonio.

Cinquè disc de la banda però primer enregistrament dirigit pel nou vingut Jaime Lloret Miralles el qual va accedir a la direcció de la banda en el concert de Rams de 1974. Tal com manifesta el mateix Lloret en una llarga entrevista en el Ciudad de dos dies després, el disc està “pensado para el fester alcoyano, por eso las características son eminentemente festeras”. Per això, s’entén la inclusió d’obres tremendament populars com els dos pasdobles del saguntí Miguel Villar González Petrel i Monóvar; les marxes mores Ana Bel de Miguel Llácer ‘Regolí’ i El Kabila, de José María Ferrero; el pasdoble El desitjat d’Edelmiro Bernabeu (1) o les obres més clàssiques Tristezas y alegrías i Turista, d’Evaristo Pérez Monllor, i Remigiet de Julio Laporta. El caràcter més festiu d’aquest disc fa incloure també l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor “con el propósito de que no desaparezcan estas músicas tan entrañablemente alcoyanas”.

Fotografia de Carlos Coloma de l’enregistrament (Ciudad, 11-2-1975-Fons: Bivia)

La composició de Camilo Pérez Monllor havia estat recentment nomenada com Himne del Nadal alcoià a càrrec de la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, col·lectiu encarregat de l’organització dels actes nadalencs alcoians fins el 1984. Algunes de les peces són incloses en el concert de Rams per a la promoció del disc com són Ana-Bel, Petrel o El desitjat. Amb Lloret, La Primitiva grava un doble LP dos anys més tard amb obres guardonades amb el Primer Premi en els concursos de Música Festera patrocinats per l’Associació de Sant Jordi entre 1964 i 1975 amb el títol Música de la Festa, també d’enorme èxit popular.

**

(1) El pasdoble és objecte de certa controvèrsia des de que José Maria Valls atribueix la seva autoria a Emilio Moreno Roca, militar toledà destinat al Regiment d’Infanteria Vizcaya 21, al trobar una partitura signada i datada el 1930 (Consultar Extra Sant Jordi 2007 de Ciudad).

Repàs de Rams (anys 00): Tradició, innovació, relació

DEPORTIVO ALCOYANO, pasdoble de Camilo Pérez Monllor. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1947, 1997 i 2019. (Audio: Concert  Rams 2019-Audioart-)

Anys 90

La Primitiva als funerals d’Amando Blanquer (Foto: Xavi Terol)

Pablo Martínez. 7 de juliol de 2005. Data fatídica en la història de la música alcoiana en general i en la de la banda en particular. En efecte, la notícia de la mort d’Amando Blanquer Ponsoda als setanta anys d’edat entristeix i commociona el món musical nacional i sorprèn els membres de la nostra societat a l’haver comptat amb la seva presència i suport en els actes inaugurals del 175é aniversari de la fundació de La Primitiva tan sols quatre mesos abans. Encara està en la memòria la seua designació com a Fill Predilecte i condecoració amb la Medalla d’Or de la ciutat dins d’una sèrie d’actes organitzats per l’Ajuntament en el seu homenatge entre els quals s’inclou l’edició del Diumenge de Rams de 2001 amb un programa monogràfic de part de la seva obra festera. La banda està present en el funeral del mestre en què músics pugen el fèretre fins a la capella ardent al Saló de Plens de l’Ajuntament, mentre que el dia central del sepeli es troba fora del temple de Sant Maure i Sant Francesc interpretant Aleluya i Tarde de abril.

Alguns del músics de La Primitiva que van viatjar a New York: Pablo Martínez, Enrique Sempere, Tania Camacho, Ausi i Quico Martínez, Francisco Díaz, Aranza Cabanes, Mariola Cortés, Elías i Jorge Vidal, Roberto Ortiz, Vicente Pastor, Javier Pérez i José Antonio García

Tristament, es tracta del fet més important esdevingut en aquesta dècada de canvi de segle i mil·lenni en què Alcoi vol obrir-se al turisme com demostra la comitiva de polítics, festers i músics que intenten exportar i donar a conèixer les nostres festes com són les de Moros i Cristians a New York a l’octubre de 2006 i les de Nadal i Reis a la Fira Internacional de Turisme Fitur de Madrid al gener de 2009, no oblidant tampoc l’expedició que s’organitza per la nostra societat a Granada el juliol de 2005. Emmarcat en el FeX, extensió del Festival Internacional de Música y Danza de la capital andalusa, inclou concert i Entrada en els actes del 175é aniversari de la banda amb la col·laboració del ballet d’Ana Calvo, acompanyat de tot el seguici de regidors, socis d’Apolo i representants dels patrocinadors de l’aniversari com són la desapareguda CAM, la Unión Alcoyana i la Fundación Lecasse.

Enrique Juan Merín, recordat pel centenari de la seua mort en 2002

Els concerts d’exaltació a la música festera que des de 2002 s’anuncien en un nou format que aglutina les tres bandes demostren un cert esgotament i desgast davant el règim de programació exclusiva d’autors alcoians on prolifera la reiteració d’alguns títols fins a l’extenuació com Moro de Granada de Blanes, L’Entrà de la Kabila Ben-Kurda o Moros i cristians de Pérez Monllor, sempre en companyia del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’. D’altra banda, l’escenari d’aquests concerts canvia al Teatre Salesià durant sis anys per les obres de rehabilitació del Teatre Calderón, el qual dóna per finalitzada la seva etapa com a sala cinematogràfica en 2003 juntament amb el Principal per l’obertura dels Multicines ABC del Centre Comercial Alçamora (1). No obstant això, aquest esmentat desgast aporta alguns punts i novetats d’interès com l’homenatge a Enrique Juan Merín que el 2002 es celebra pel centenari de la seua mort amb l’aparició de dos pasdobles Guerra i Boabdil o la recuperació en 2000 de la versió íntegra d’Abencerrajes y zegríes. Aquesta obra de Gonzalo Blanes va ser una de les grans víctimes musicals en el procés de readaptació merament funcional de part de certa música festera a les noves formes i tendències del moment perquè no fossin relegades a l’oblit, consistint en, entre altres, la supressió d’alguns passatges o canvis de tempo i tonalitat, etc. (2)

En primera pàgina mostrava el periòdic “Ciudad” el concert d’homenatge a Gregorio casasempere en Rams del 2004

El caràcter monogràfic de l’edició de 2001 es repeteix també en 2003 i 2004. El primer es converteix en un aparador d’obres dedicades a la Filà germana, els Abencerrajes, amb títols com Baix la Figuera, Benixerraix, Un moble més o la menys difosa Abencerrajes de José María Valls Satorres; mentre que el segon va ser un homenatge a la família Casasempere pels 25 anys del seu director al capdavant de La Primitiva on s’interpreten obres de son pare Gregorio Casasempere Juan, el seu oncle Rafael Casasempere Juan i una segona part amb obres del mateix mestre Gregorio Casasempere Gisbert. Pel podi del director passen la seva germana M. Àngels Casasempere Gisbert i els seus nebots Julio i José Antonio García Casasempere, mentre que el seu antecessor en el càrrec Jaime Lloret Miralles dirigeix ​​La moral del Alcoyano, himne co-escrit amb Miguel Peidro Gomar i inclòs en el programa pel 75é Aniversari del Club esportiu. Les darreres estrenes de Blanquer abans de la seva mort també són presents en aquests anys com Moment de festa (2000) assajada a contrarellotge o el pasdoble Mujer alcoyana (2002). Al costat d’aquests, altres estrenes de músics de la ‘casa’ com la marxa cristiana Blau i negre (2000) d’Àngel Esteve i Rafael Abad o la coincidència en 2006 de tres obres del director Gregorio Casasempere: Agraïment, Gràcies, Creuats i Centenari gusmans.

Àngel Lluís Ferrando rep la batuta per part de Gregorio Casasempere (Foto: Juan Sanz)

Just al novembre d’aquest any, mentre és president del CIM Apolo Enrique Rodes Payá, el director durant 28 anys de La Primitiva presenta la seva dimissió argumentant motius personals i necessitat de temps per afrontar nous reptes professionals. Un altre músic nascut musicalment a l’Apolo com el percussionista Àngel Lluís Ferrando assumeix la direcció musical de la banda recent finalitzats els seus estudis musicològics a Saragossa. El seu nomenament es fa púbic en l’assaig del dissabte 23 de desembre de 2006, finalitzant el seu antecessor en el nadalenc acte de Les Pastoretes i iniciant un nou cicle amb la Cavalcada de l’any 2007.

Moment de la inauguració del carrer dedicat a Antonio Pérez Verdú

En el cas de la música festera, el projecte que emprèn el nou director (3) és el respecte a les tradicions i al patrimoni que en el nostre arxiu van llegar els nostres músics juntament amb la difusió de la música del moment d’autors de les nostres terres per anar pal·liant l’aïllament musical que patia la banda en els anys anteriors. Sota aquesta premissa de T + I + R (Tradició, Innovació i Relació) com cita Ferrando, comencen a aparèixer en els programes de Rams els primers títols de les noves músiques per a Festes de Moros i Cristians dels compositors més interpretats encara en actiu com, entre d’altres, Novecento, de Canet Todolí; Pacos del Gurugú, de García i Soler o Yakka de Pascual Vilaplana.

Just en aquest primer any com a director es celebra el centenari de la primera marxa mora A-Ben-Amet d’Antonio Pérez Verdú, obra que és d’obligada audició en 2007 en els concerts d’exaltació festera, mentre que el seu autor i les tres bandes són recordades amb la inauguració de quatre carrers al barri de Batoi el 17 de febrer, interpretant la marxa conjuntament en presència de la filla del compositor Enriqueta Pérez, acompanyada de Jordi Sedano, per llavors alcalde d’Alcoi i membres de la corporació municipal. L’altra obra fundacional, la marxa cristiana Aleluya, també és objecte d’homenatge pel 50 aniversari de la seva composició al gener de 2009 encara en la memòria la mort de Blanquer amb una cercavila als sons de Musical Apolo des de la seu de La Cordeta fins a la casa natalícia de l’autor al carrer Mare de Déu dels Lliris on s’interpreta la marxa i es descobreix una placa commemorativa. La Primitiva va acompanyada de la vídua del mestre, familiars i autoritats polítiques i festeres per a continuació celebrar un concert la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria en el ja reformat Teatre Calderón.

Concert de Rams del 2009

L’obra de tall clàssic en concert, habitual en els concerts de Rams de l’etapa Mora i Lloret, torna a ser recuperada per Ferrando però amb la particularitat de no estar deslligada per complet de la Festa en una decisió no exempta de polèmica per part de alguns socis d’Apolo. És per això que apareix en programa el poema simfònic de José María Valls Satorres Al-Azraq el 2008 o l’obertura de l’òpera Los Abencerrajes de Cherubini en l’edició de 2009 que també en part homenatja la Filà amb la inclusió de Farolero de Camilo Pérez Monllor; Els acacauats de José Pareja o la marxa mora Deu de setembre de Paco Amaya dedicada a la filà de mateix nom de Mutxamel. La nota exòtica la constitueix l’estrena de l’única marxa mora composta per un japonès Marcha mora alcoyana de Masanobu Kimura, el qual la va compondre a meitat dels anys vuitanta a l’assistir a la nostra ciutat a fer un recital de piano i quedar enamorat de la música festera. També d’enorme èxit són les dues obres més emblemàtiques de Ferrando per a la música festera com són Tempora Belli, primera marxa cristiana que incorpora un cor, interpretada en l’Entrada juntament amb el Grup de Menestrils d’Ontinyent i la Coral Crevillentina per l’Esquadra de Negres de l’Alferes 2005 dels Muntanyesos; i Cruïlla de cors, estrenada en concert de Rams de 2008 dedicada a la Capitania dels Alcodians.

Al costat d’aquestes actuacions a les entrades cristianes, La Primitiva continua acompanyant els Abencerrajes en els seus últims anys de càrrec abans de la ruptura definitiva de 2014, concretament a l’Alferes 2008 José Vicente Juan Pérez i a l’any següent, al Capità Antonio Jorge Guillem als sons de Uzúl el-msélmin.

Ernesto Díez i Copérnico Pérez ens deixen en la primera dècada del segle XXI

Finalment, juntament amb la d’Amando Blanquer, citar la pèrdua d’altres companys com la comentada en l’anterior capítol, la de la clarinetista Ana Linares Pellicer que mor a l’octubre de 2001 amb tan sols 29 anys o els membres veterans de la banda com el corn Ernesto Díez Vidal el 2005 i l’oboista Copérnico Pérez Romá el 2008, un dels músics més longeus de la Comunitat Valenciana i que és homenatjat gairebé de forma pòstuma a l’ésser designat abanderat en aquell any quan ja es troba greument malalt.

***

(1) En plena festivitat del Mig Any, el Calderón tanca les seues portes el 26 de octubre de 2003 per a la seua total rehabilitació amb la projecció del film El mexicano de Robert Rodríguez i el Principal amb el programa doble Dos tipos duros y Verónica Guerin, en busca de la verdad.

(2) Aquestes readaptacions són ampliament comentades por Ángel Lluís Ferrando en l’últim capítol de la sèrie Deconstruint Uzúl el-msélmin, La deconstrucció d’un mite. https://cimapolo.wordpress.com/2015/05/16/angel-lluis-ferrando-morales-deconstruint-uzul-el-mselmin-x-capitol-final/

(3) La primera memòria d’activitats per al Centre Instructiu Musical Apolo es pot consultar en http://www.cimapolo.com/docs/2008_Memoria_CMP.pdf

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL 2008

Plantilla de la banda en el primer concert de Rams dirigit per Àngel Lluís Ferrando al 2007

Flautí: José Benjamín González Gomis. Flautes: Patricia Pérez Galdón, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Rocío Bernabéu Sánchez, Ángela Esteve Molina, Ana Genís Catalá, María Baldó Cantó i Laura Luque Juliá.  Oboè: Tania Bou Vico. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio i Lara Sanoguera Miralles. Clarinets: Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Esperanza Calabuig Agulló, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere, Enrique García Casanova, Jordi Monllor Oltra, Nuria Yépez Sellés, David Adamuz Ivorra, Susana Muntó Vilaplana, Francisco Díaz Urbano, Auxiliadora Martínez Florencio, María Cabanes Sempere, Mariola Cortés Molina, Guillem Luna García, Duna Valor Ferrer, David González Carchano, Rafael Rambla Gómez, Jordi Alborch Sandoval, Gabriel Micó Vicens, Ignasi Jara Tomás, Leyla Ceballos Carmona, Mauro Fernández Aliaga, Ferran Fernández Aliaga, Mar Gómez Jordá, Marisa Sempere Pérez, Rut Pérez Fernández i César González Escoda. Saxo soprano: Julio García Casasempere. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó, Cristóbal Yépez Rambla, Jaume Luna García i Arturo Revert Ferre. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes i Carles Sellés Serra. Saxo baríton: Eugenio Domínguez Mora. Saxo baix: Rafael Bracero Alcántara. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez, Javier Picó Pla i Antonio Adamuz García. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Rubén Priego Sanoguera, Sergio Ortega Gimeno, Tania Camacho García, Enrique Esteve Verdú, Adrián Sellés Serra i Iván Ribera Calabuig. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández, Manuel Verdú Colomina, Francisco Martínez Pons, David Prieto Ciberio, Jorge Berbegal Gil i Elena Bou Vilaplana. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan, Manuel González Lapeña, Enrique Sempere Gisbert i Rafael Serra Moncho. Bombardí: Héctor Barberá Valor i Ernesto Colomina Llorens. Tubes: Vicente Pastor Vilaplana, Fernando Florencio Quilis, Javier Pérez Valls i Francisco Martínez Florencio. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá. Percussió: Jaime Aracil Pérez, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Vicente Cortell Cascant, David Yépez Sellés, Gilberto Molina Pérez, Aranza Cabanes Sempere i Rodrigo Guigo Valiente.

 

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 2000-2009

2000, 16 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).

II. LLAOR (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BLAU I NEGRE (marxa cristiana, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // ALFERES JUDIOS ANY 2000 (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) // EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MOMENT DE FESTA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Estrena**

2001, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MOMENT DE FESTA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (matxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI Amando Blanquer Ponsoda).

2002, 24 de març, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. BOABDIL (pasdoble, Enrique Juan Merín) // GUERRA (pasdoble, Enrique Juan Merín) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // ALS CRISTIANS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // AMOR AMAR (marxa mora, Camilo Blanes / José María Valls Satorres) // ALCOI, ESCATA I DESTRAL (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) ** 1ª vegada** // MUJER ALCOYANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **Estrena** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2003, 13 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora,  Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. ULL DEL MORO (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // TATO (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // MOZÁRABES (marxa mora, José María Valls Satorres) // ABENCERRAJES (marxa mora, José María Valls Satorres) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2004, 4 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

Programa del 2002 en que es promouen els concerts festers com una unitat

I. CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) (Directora: Mº Angels Casasempere Gisbert) // PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) (Director: José Antonio García Casasempere) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: José Antonio García Casasempere) // LA CASHBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: Julio García Casasempere) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: Julio García Casasempere) // BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) (Director: Jaime Lloret Miralles) // LA MORAL DEL ALCOYANO (himne, Jaime Lloret Miralles i Enrique Peidro Gomar) (Director: Jaime Lloret Miralles).

II. LLAOR (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // TATO (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // LILYA (marxa de festa, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2005, 20 de març, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. LUIS (pasdoble, José Manuel Mogino) ** Primer Premi Associació Sant Jordi 2004** // ELS CAVALLERS CRISTIANS (marcha cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio) **1ª vegada** // ESTHER GUEROLA (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DAVID FRANCO “BENIMERÍN” (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // JAVIER (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2006, 9 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. AGRAÏMENT (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) **1ª vegada** // CENTENARI GUSMANS (marxa de festa, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // GRÀCIES, CREUATS (marxa cristiana, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // ALFERES JUDIOS ANY 2000 (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) // NURIA YÉPEZ (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **Estrena** // EL BIBLIOTECARI (pasdoble, Vicente Ivorra Pujalte) **Estrena** // DEHU DE VETHA (marxa àrab, Copérnico Pérez Romá).

II. AGUILES I CADENES (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda)  **1ª vegada** // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) //  MARXA DEL CENTENARI Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

2007, 1 d’abril, Teatre Salesians. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

Primer Rams amb Àngel Lluís Ferrando com a director

I. NOVECENTO (pasdoble simfònic, Joan Enric Canet Todolí) // BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // RADIO ALCOY (marxa, José Carbonell García) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // ILICITANA (marxa cristiana, José María Ferrero Pastor) **1ª vegada** // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

II. FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // AL PRIMER TRO (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **1ª vegada** // VALLS D’ENSARRIÀ (marxa cristiana, José Rafael Pascual Vilaplana) **1ª vegada** // PACOS DEL GURUGÚ (marxa mora, Ramón García Soler) **1ª vegada** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A-BEN-AMET (marxa mora, Antonio Pérez Verdú).

2008, 16 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. ALEGRE Y DECIDIDO (pasdoble, Alfredo Alberola) // EL NEGRE DEL TIN (marxa mora, Julio Laporta Hellín) // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Àngel Esteve i Vicente J. Sanoguera Rubio) // REFLEXIONS (pasdoble, Juan Alborch) // CRUÏLLA DE CORS (marxa cristià, Àngel Lluís Ferrando) **Estrena** // DEHU DE VETHA (marxa àrab, Copérnico Pérez Romá).

II. AL-AZRAQ (poema simfònic, José María Valls Satorres) **Estrena** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).

2009, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

I. FAROLERO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ERNESVA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) // DOTZE FORQUES (pas masero, Benjamín Francés) // MARCHA MORA ALCOYANA (marxa mora, Masanobu Kimura) **Estrena** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. ELS ABENCERRATGES (overtura òpera, Luigi Cherubini) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // PEPE EL ROMPE (rapsòdia masera, Ramón García Soler) // YAKKA (pasdoble, José Rafael Pascual Vilaplana) // DEU DE SETEMBRE (marxa mora, Francisco Amaya Martínez) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).

Repàs de Rams (anys 60): Petorrera de timbals

LA CASBHA, marxa mora de Rafael Casasempere Juan. Primer Premi 1949 Concurs Composició Festera Ajuntament d’Alcoi que apareix en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1950, 1964, 1971, 1974, 1976, 1984, 1985, 1992, 2004 i 2013. (Audio: Audioart @Teatre Calderón 2013)

Anys 50

Pablo Martínez. Les novetats d’aquesta dècada s’inicien amb el repte d’una nova experiència com és l’enregistrament sonor d’un disc de música festera. Amb el mecenatge de Radio Alcoy en la persona de Rafael Olcina, es projecta la gravació en un majestuós estudi discogràfic com és el Cinema Goya (actualment, un ‘walking dead’ arquitectònic) en la data acordada: 16 de juny de 1960, festivitat de Corpus Christi. La madrilenya empresa Fonópolis, S.L. és l’encarregada d’aquest treball, venint el seu director Ramón Sánchez Caballero i l’assessor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, fill del famós compositor de mateix nom de la sarsuela Luisa Fernanda, el qual juntament amb Rafael Casasempere Juan, estan atents de que tot vagi en ordre en les set hores que dura el procés de gravació. El resultat és Ecos del Levante Español, d’enorme èxit popular i que afavoreix la gravació de tres nous discos, Alcoy en fiestas (1966), Ecos del Serpis (1968), aquest no ben vist amb bons ulls pel mateix Amando Blanquer, el qual en carta li confessa a Ernesto Valor que la banda no es troba en un bon moment musical per afrontar aquest treball (1); i ja en 1970, Mi Alcoy, monogràfic sobre l’obra d’Alfredo Alberola. No anem a enumerar les obres gravades en els diferents LP ‘s ja que es poden consultar a la discografia en aquesta mateixa pàgina.

Enregistrament de “Alcoy en fiestas” al desaparegut Cine Colón el 10/03/1966 (Arxiu: CIM Apolo)

La idea de perpetuar la música festera alcoiana en registres sonors pot ser degut al buit existent en la creació de nous títols festers d’arrels alcoianes després de la mort de José Carbonell García a 1957 i Gonzalo Blanes Colomer el 1963, i també pel silenci creatiu dels germans Casasempere Juan dedicats a altres tasques musicals. A tot això se li suma la recerca de noves vies d’expressió per a la recent nascuda ‘marxa cristiana’ després de la poca sintonia que hi va haver amb el fester i el públic en general amb les dues primeres obres: Aleluya i Salmo (2) de Blanquer Ponsoda. Després de l’Ajuntament, l’Associació de Sant Jordi comença a assumir en 1964 l’organització del Festival de Música Festera amb vot popular decantant-se per una modalitat en cada any i arribant a aquest gènere el 1966 on resultaria premiada L’Entrà dels Cristians del murcià José Gómez Vila. Els altres títols que competeixen són, entre altres, Any 1276, de Julio Laporta Doménech i Bonus Christianus, de l’ontinyentí José María Ferrero, possiblement el compositor més popular d’aquesta dècada, autor d’altres marxes mores com El Kàbila, Chimo i la també premiada El Berberisch. Tots aquests títols guanyadors dels festivals es segueixen interpretant obligatòriament en els concerts de Rams a la segona part juntament amb alguns accèssits i obres clàssiques, seguint el format de la dècada anterior.

Clipper’s i TBO en plena Entrada amb Gregorio Casasempere Juan als timbals (Foto: Arxiu CIM Apolo)

A la sequera de composicions autòctones, s’uneix també la creixent moda d’adaptar boleros, mambos, fox-trots o bandes sonores d’èxits cinematogràfics del moment com Éxodo, Lawrence de Arabia o la menys difosa música de Victor Young per al ‘peplum’ de Cecil B. de Mille Sansón y Dalila, fet denunciat per Amando Blanquer (3) o Ernesto Valor en la premsa (4), agreujat encara per un abús del metall i la percussió, un mal endèmic que encara persisteix en els nostres dies. A aquest fet, el mateix Valor el qualifica de ‘petorrera de timbals’, acusant el fester de voler imposar les seves condicions a l’hora d’organitzar els grups musicals unit a la relegació que començaven a patir alguns títols de la ‘edat d’or’ de música alcoiana. En aquests anys, les orquestres TBO i Clipper’s substitueixen a la banda a l’hora de ‘doblar’ en una entrada, entorn en el qual neix Dehu de Vetha, de Copérnico Pérez Romà que seria arranjada per a banda per Gregorio Casasempere Gisbert a principis dels 80.

En els ja ‘concerts d’exaltació alcoiana’, poc canvia respecte a la dècada anterior. La tradició que instaura Miguel Bou Llácer de recitar un poema a l’inici de cada concert previ a la interpretació de l’Himne de Festes no es veu truncada malgrat la seva mort el 1960. Escriptors locals escriuen i reciten els seus versos com el Pòrtic que Jordi Valor Serra a l’edició de 1961 dedica a l’oboista mort fins l’Acuarela Musical de la Fiesta d’Adrián Espí Valdés a 1969, passant pel mateix Joan Valls que recita el seu en 1964 i que reproduïm:

Per a la Banda ‘Primitiva’ en el seu concert d’exaltació alcoiana de 1964

PÒRTIC FESTER

Obri el pòrtic musical / de l’alegria festera / la jordiana primavera / del nostre poble industrial. / Amb el bell ressò cordial / del pasdoble que ja aflora, / s’exalta el fester que adora / eixe pas ple d’harmonia / que enfebrix d’algarabia / l’embruix de la marxa mora.

Joan Valls i Jordà (Foto: Paco Grau)

Abril en els cors s’inflama / com un clavell que reventa / i en música viva o lenta / bull el foc del pentagrama. / En esta votiva flama / en qué el músic dóna fé / no cap dubte que també, / amb emoció secular / va l’ànima popular / prenent en la festa alé.

Surt la inspirada cadència / d’aquells músics plens d’amor: / Blanes, genial creador / d’original experiencia. / Pérez Monllor, suficiència, / llum pulcra de joia fina. / I amb claredat diamantina / que el bon seny trau i comporta, / va el goig de Julio Laporta / i de Gonçal Barrachina.

Cal obrir el cancell d’or / si ha esclatat la primavera. / Abril es brisa festera / i ella commou nostre cor. / Esta música és tresor / de reverència jordiana / La festa ja es sent ufana / quan pels carrers ressonants / van els Moros i Cristians / de la tradició alcoiana.

En l’edició de 1960, Amando Blanquer que es troba entre París i Roma assisteix al concert en el qual se li convida a dirigir L’Ambaixador, premiada l’any anterior i un bis de Tarde de abril. Una altra de les seves obres mestres per a la Festa, Any d’Alferes, és estrenada el 1967 per finalitzar el concert i interpretada en l’Entrada Mora d’aquell any acompanyant a l’Alferes Abencerraje José Sanz Llopis, en el qual la banda desfila acompanyada d’un grup de xiquets amb exòtics instruments de percussió. Tan gran va ser l’èxit que la marxa va tornar a sonar a l’Entrada de l’any següent, any de la capitania abencerraje de Jorge Mira Rovira. Excepcions en aquests anys de càrrec, en què Un moble més ja ha estat desbancat a les Entrades completament per Uzúl el-msélmin.

Volant adjunt al programa de mà per a poder votar (Arxiu: CIM Apolo)

La crisi d’assistència de públic als concerts es manté igual que en els anys 50 tal com vam comentar en el passat capítol, tot i que no sol fallar en aquests concerts. Possiblement, una de les raons d’aquesta fidelitat sigui fruit del ‘màrqueting’ de l’època com és el de sortejar discos Ecos del Levante Español entre tots aquells que han votat la seva obra festera preferida en un volant que hi ha adjunt al programa de mà, la qual s’interpreta l’any següent la més votada, ‘a petició del públic’.

John Philip Sousa (Washington, 1854-Reading, Pensilvania, 1932) programat constantment a Rams

Encara que no hi va haver espai de ressenyar en les anteriors dècades, segueixen apareixent marxes i pasdobles d’origen francès i centreeuropeu com Jacob, de Victor Turine o Wellington de Wilhelm Zehle, herència rebuda del programat a finals del XIX i principis del XX tal com testimonien les llibretes de repertori de la banda d’actual estudi. Dins d’aquest estil marcial, també és visible el nord-americà John Philip Sousa amb La campana de la libertad, Los lanceros ingleses o El capitán. També convé assenyalar l’aparició (única) d’un pasdoble compost per una dona, Ofelia Santonja Pastor (5) juntament amb A. Fernanvert, Al pie de mi palmera. Segons la premsa del moment, la peça va ser molt aplaudida pel seu aire ‘xarangueret’ tot i que no es programa en més ocasions, igual que Jabón Sol, de José María Bellver, natural d’Albaida, en referència a la marca d’un fabricant de sabons de Monòver. Un balanç pobre el qual ofereix aquesta dècada, avantsala de la posterior plena de canvis socials, polítics i musicals.

 

(1) Correspondència Ernesto Valor (Arxiu CIM Apolo)

(2) Simptomàtic d’aquesta desafecció a les marxes cristianes de Blanquer és que Salmo no surt al carrer fins a 1983 en què la banda acompanya a l’Esquadra Especial dels Cides en el seu any d’alferes.

(3) En aquesta mateixa página es pot veure el text d’Amando Blanquer al voltant de la marxa cristiana. https://cimapolo.wordpress.com/2014/07/25/amando-blanquer-reflexiona-sobre-la-marcha-cristiana/

(4) Ciudad, 10-5-1966.

(5) La compositora és un esglaó més de la família musical Santonja Cantó. Filla de l’escriptor teatral José Santonja Santonja; néta de Julio Santonja Cantó, saxofonista de La Vella a finals del XIX i besnéta de Miguel Santonja Cantó. Sobre més informació d’aquesta família, consultar La música de Nadal a Alcoi, pàg. 23 (Àngel Lluís Ferrando, CAEHA, 2015)

******Continuarà******

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1966 (Llista confeccionada per Rafael Serra al debutar en La Primitiva)

La banda estrenava nou uniforme al concert de Rams de 1969 (Foto cedida per Rafael Serra)

Flautins: Miguel Peidro Gomar i Francisco Gimeno Doménech. Flauta 1ª: Juan Camilleri Cambra. Flauta 2ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º i Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint: Juan Rubio Gil.  Clarinets principals: Santiago Gil Mora i Roberto Ortiz Barrachina. Clarinets 1º: José Colomer Perpetua, Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell i Miguel Gisbert Moltó. Clarinets 2º: Julio Gomis Albert i Lupecino Peidro Miralles. Clarinets 3º: Ismael Esteve i Ismael Gimeno Doménech. Clarinet baix: Eugenio Tormos Domínguez. Saxo soprà: Francisco Giménez Sisternes. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i José Miguel Llorca Linares. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve i Francisco Jover Miralles. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo tenor 2º: Vicente Oriola Soler. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Fliscorn 1º: Jaime Navarro Sielva. Fliscorn 2º: Juan Miguel Llorens Trompetes 1: José Climent Aracil, Armando Climent Pascual i José Vos Francés. Trompetes 2º: Rafael Llorens Picó i Camilo Carbonell Palmer. Trompa 1ª: José Creus Coll.  Trompa 2ª: Manuel Verdú Colomina. Alt Trompa: Ernesto Valor Calatayud. Trombons 1º: Alfredo Richart Martínez i Gilberto Albero Segura. Trombó 2º: Gilberto Colomina Pascual. Trombó 3º: Rafael Serra Moncho. Bombardí 1º: Antonio Millán Parra. Tuba 1º en Do: Francisco Carchano Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Vicente Ivorra Ortolà. Tuba 2ª en Sib: Francisco García Pérez. Contrabaix:  Armando Reig Pérez. Caixa: Juan Seguí Seguí. Caixes-Redoblant: Juan Pérez Cerdà i Rafael Cano Cantó. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Bombo-Timbals: José Pastor Camarasa. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1960-1969

1960, 10 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Portada original de “L’Ambaixador” (1959)

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // EL CAMPANERET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAÑERES (pasdoble, Godofredo Garríguez) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // NUSIRNOT (pasdoble, Enrique Morera).

II. EL CORDÓN MORO (marxa àrab, Enrique Orts Pastor)  **Homenatge de La Primitiva a la centenària filà Cordó** // OBERON (overtura, Carl Maria Von Weber) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1959** .

III. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CHURUMBELERÍAS (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1961, 26 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // AL PIE DE MI PALMERA (pasdoble, Ofelia Santonja i A. Fernanvert) ** 1ª vegada ** // VIVA EL RUMBO (pasdoble, Cleto Zavala) // EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PUENTEAREAS (pasdoble, Reveriano Soutullo).

II. CARLOS COSMÉN (pasdoble, (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1ª vegada** // AMB AQUELL… (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1960**  // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **a petició, es sorteja entre els acertants, discs de Ecos del Levante Español.**

III. EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // IMPERIO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1962, 15 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // RAGÓN FALEZ (pasdoble, Emilo Cebrián Ruíz) // LA CAMPANA DE LA LIBERTAD (marxa americana, John Philip Sousa) // LIRIA (pasdoble, José María Martín Domingo) ** 1ª vegada** // GOYA (pasdoble, Julián Palanca Masiá) ** 1ª vegada**

II. EL BERBERISCH (marxa mora, José María Ferrero Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1961** // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **a petició** // GUILLERMO TELL (overtura, J. Rossini) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

III. VILLENA (pasdoble sobre motius llevantins, Pascual Marquina) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // TRISTEZAS Y ALEGRIAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

1963, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // JAVIER CARLOS (pasdoble, Miguel Juan Mascarell) // SENTIMIENTO ESPAÑOL (pasdoble, Pedro Pérez Martínez) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TURBALLOS, CAU DE RABOSSES (pasdoble, Rafael Alcaraz Ramis) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1962** // ZOCO ESCLAVO (marxa mora, Francisco Llácer Pla) // EL LAGO DE LOS CISNES (suite ballet, Tchaikowsky).

III. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // SACUL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1964, 22 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // EL ZÍNGARO (pasdoble, Thomas Pher) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble** // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** a petició**.

III. LANCEROS DE LA REINA (pasdoble, Pascual Marquina) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // CAMINO DE ROSAS (pasdoble, José Franco Rivate) // MUSTAFA (pasdoble, E. Armiñana) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1965, 11 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Programa de mà del concert de Diumenge de Rams de 1965

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // SALERO (pasdoble, Pascual Marquina) // BURJASOT (pasdoble, Juan José López Laguarda) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // CÉSAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. CHIMO (marxa mora, José María Ferrero) **1ª vegada** // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **Primer premi del I Festival de Música Festera** // FONT ROJA (pasdoble, José Gómez Vila) ** Accésit del I Festival de Música Festera** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Premi Ajuntament Alcoi, 1959**

III. AMANECER (pasdoble, Godofredo Garríguez Perucho) **Del I Festival de Música Festera** // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AMORÍOS (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Del I Festival de Música Festera** // FESTA ALCOIANA (pasdoble, José Albero Francés) **Del I Festival de Música Festera** // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor).

1966, 3 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CHIMO (marxa mora, José María Ferrero) // EL MORO DEL SINC (marxa mora, Rafael Giner Estruch) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // ESCULTURA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **en memòria del seu autor, recentment mort** // EL KÁBILA (marxa mora, José María Ferrero) **Primer Premi del III Festival de Música Festera 1965** **1ª vegada ** // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).

III. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) **amb la Polifònica Alcoiana**. Es promociona el nou disc ALCOY EN FIESTAS.

1967, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. GAY (pasdoble, Juan Moragues) // TORRE ALFONSINA (pasdoble, Mateos Lorente) // SIEMPRE ARELI (pasdoble, Sebastián Rubio Gil) // AÑORANZAS (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PERFUMES DE AZAHAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. L’ENTRÀ DELS CRISTIANS (marxa cristiana, José Gómez Vila) **Primer Premi del III Festival de Música Festera** **1ª vegada** // ANY 1276 (marxa cristiana, Julio Laporta Doménech) ** 1ª vegada** // FONTINENS (marxa-pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** En el 20 aniversari de la mort de l’autor** // ÁRABE Y GITANO (marxa, Gonzalo Barrachina Sellés) ** a petició**.

III. LA PLANA (pasdoble, Perfecto Artola) **1ª vegada** // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) //  ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.

1968, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. EL CAPITÁN (marxa, John Philip Sousa) // BENJAMÍN (pasdoble, Luis Arqués Juan) **1ª vegada** //  TRIUNFO (marxa, Francis Popy) // COMO LAS PROPIAS ROSAS (pasdoble, Valentín Ruíz Gómez) **1ª vegada**// BRISAS OTOÑALES (pasdoble, Miguel Gimeno) **1ª vegada**.

II. AÇÒ SÓN FESTES (pasdoble, Julio Laporta Doménech) ** 1ª vegada** // SEGRELLES (pasdoble, José Pérez Vilaplana) **Primer Premi del IV Festival de Música Festera 1967** // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) **a petició**.

III. GLORIA AL PUEBLO (pasdoble, Perfecto Artola) // VICTORIA (pasdoble, J. Navarro) **1ª vegada** // WELLINGTON (marxa, Wilhelm Zehle) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1969, 30 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Una publicitat políticament incorrecta per a aquesta marca de sabó que va tindre pasdoble

I. LA ENTRADA (pasdoble, Quintín Esquembre) ** 1ª vegada ** // EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

II. RAMFER (marxa mora, Miguel Picó Biosca) **Primer Premi del V Festival de Música Festera 1968** **1ª vegada ** // MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

III. JABÓN SOL (pasdoble, José María Bellver) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ARANJUEZ (pasdoble, Constantino Marco Albert) **1ª vegada** // RAFEL EL FUSTER (pasdoble, Rafael Alcaraz Ramis) **1ª vegada** // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

Repàs de Rams (anys 50): Els primers compassos d’Amando Blanquer

ABENCERRAJES, TARDE DE ABRIL, marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda. Peça cèlebre i de les més interpretades que apareix en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1957, 1958, 1962, 1964, 1972, 1974, 1980, 1982, 1983, 1985, 1987, 1991, 1994, 1995, 1998, 1999, 2003, 2004, 2010 i 2017. (Audio: Ecos del Serpis, 1968)

La Colla d’Amandito: Fco.Blanquer, Amando Blanquer, Juan Seguí, Beto Colomina i José Luis Sanz (Foto cedida per Lety Sanz)

Anys 40

Pablo Martínez. “A Amandito lo he querido y lo quiero mucho”. Amb aquesta contundent afirmació, es constata la relació musical de tint paterno-filial que hi ha entre Fernando de Mora Carbonell i Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935-València, 2005), possiblement el músic alcoià més important del segle XX. Un xiquet introvertit i malaltís entra a la banda per mediació d’un oncle seu, sent un alumne avantatjat composant als seus quinze anys la seva primera obra, el pasdoble El festeret. Puntualment estrenades per La Primitiva i algunes en aquests concerts de ‘repàs de pasdobles’, el segueixen posteriorment altres obres com els pasdobles Miguel Falomir; Rumbo alegre; Escultura, dedicat a l’escultor José Vos, trompeta també de la banda o el poema simfònic Fiesta gitana. El seu primer reconeixement en 1956 li vé amb el premi al millor pasdoble ‘dianer’ del Concurs de Composició de Música Festera convocat per l’Ajuntament d’Alcoi amb Musical Apolo tot i que el jurat (José Salvador Llácer, Rafael Casasempere Juan i Julio Laporta Doménech) no ho té clar: “El Jurado estima la escasa calidad artística de los trabajos presentados, pero no pudiendo declarar desierto el concurso, acuerda por unanimidad conceder el premio al pasodoble que lleva por lema L’arrancà. Abierta la plica correspondiente al citado trabajo, resultó ser autor del mismo, Don Amando Blanquer Ponsoda”. (1)

Anunci del concert de marxes mores (Arxiu: C.M. Primitiva)

A finals d’aquesta dècada el segueixen Tarde de abril o L’Ambaixador i la primera marxa cristiana Aleluya, aquesta última estrenada fora de programa el 20 d’abril de 1958 a un concert, paradoxalment, d’exaltació a la marxa mora. El format de concert dedicat a este gènere fester té continuïtat l’any següent, un 19 de abril de 1959, amb l’estrena al final del mateix de L’Ambaixador i una part central de tall clàssic dedicada a Ruperto Chapí. En els anys següents, aquesta fórmula de programació es paralitza i es desconeix si es pretén pal·liar la falta d’assistència del públic als concerts de les bandes alcoianes amb el reclam de la música festera, fet que s’agreuja en la dècada següent evidenciant-se una realitat palpable que es denunciada insistentment en premsa per músics com Ernesto Valor, Gregorio Casasempere Juan, Enrique Castro o el mateix Blanquer que la defineix de ‘crisi bandística’ (2).

Sobre els nostres concerts, l’epígraf “repaso de pasodobles” va canviant de denominació a mesura que passen els anys. De “concierto dedicado a nuestras fiestas abrileñas” de finals dels 40 es modifica a “concierto dedicado a nuestras fiestas de San Jorge” el 1950, passant al definitiu “concierto de exaltación festera” des de 1954 fins meitats dels seixanta.

Fernando de Mora y Amando Blanquer en 1959 (Foto cedida por Rafael Serra)

La programació continua sent igual: dividida en tres parts amb la primera i última constituïda per música festera igual que la dècada pasada, majoritàriament pasdobles, tot i que comença a interpretar-se algunes marxes mores com l’estrena de Mahayuba el 1953, Uzúl el- msélmin en l’edició de 1955, les marxes mores premiades i l’estrena de Tarde de abril a 1957. La part central es segueix component d’una obra clàssica amb la novetat de l’obligada audició de l’obra premiada en el Concurs de Composició Festera que també s’imposa a la seva interpretació a la Festa del Pasdoble. Es pot veure a l’apèndix següent els seus títols com, entre d’altres, La Casbha, de Rafael Casasempere o Señorío español, de José Alfosea. Sembla ser que l’obra premiada sempre és estrenada per La Primitiva, i sense ànim de pecar de ‘xovinista’ amb motiu de ser la banda “más completa y numerosa” (3), fet que protesta Enrique Castro Gamarra en desitjar que la seva marxa premiada Ibn Jafaixa sigui estrenada per la Societat Nova del Iris, banda que dirigeix ​​en aquests anys. Des d’aquí, es constata també que Suspiros del Serpis de José Carbonell García, l’estrena la mateixa banda una setmana abans que La Primitiva en les edicions festeres de 1955.

José Alfosea Pastor

Juntament amb els autors alcoians clàssics, cal destacar la constant presència en els concerts de la mateixa manera que la dècada anterior de dos compositors: Fernando Tormo Ibáñez (Albaida, 1882-Tavernes de la Valldigna, 1964) i José Alfosea Pastor (Santa Pola, 1891-Alacant, 1964), autors tots dos d’una vasta composició de pasdobles, majoritàriament dignes de les millors peces d’orfebreria, exquisits i puntillistes. Només cal recordar que el primer els definia de “pasdobles filosòfics” per la complexitat de la seva concepció, alguns d’ells estrenats per La Primitiva per l’enorme amistat existent entre ell i el director Mora “mi satisfacción ya desde hace algunos años, es que esa simpática agrupación Banda Primitiva ejecute mis pasodobles por tomarlos con un cariño particular como me han demostrado, dada la amistad que me une con su digno director Fernando de Mora, esto aparte de las buenas amistades que desde antaño tenía con aquellos buenísimos e inolvidables amigos ya fallecidos: Gonzalo Barrachina, Gonzalo Peydro, Paco Pérez (Sou) y otros que sería interminable relatar…” (4).

En aquest contexte, Un moble més continua sent la peça obligada al final de cada concert, tot i que en les Entrades ja comença a ser desbancada per Uzúl el-msélmin. Amb la filà Abencerrajes continua la seva relació social i musical, la qual organitza Alferes i Capità en 1954 i 1955. Al primer, personificat per José Payá Pérez, l’acompanya la banda interpretant la cèlebre marxa mora de Camilo Pérez Monllor en decisió d’última hora, allò que obliga a aconseguir sis ‘dolçaines’ a contrarellotge. Malauradament, la pluja enxampa de ple a filà i banda a l’alçada del carrer del Forn del Vidre el que desllueix totalment la desfilada. “Las xirimitas pintadas de un negro acharolado se tornaron más que blancas” (5).

Miguel Bou Llácer (Alcoi, 1919-1960)

Si acabem de comentar que és inevitable finalitzar el concert amb Un moble més, no podem donar per acabat aquest capítol sense homenatjar l’oboista Miguel Bou Llácer, mort prematurament el 1960. Abans de la interpretació de l’Himne de Festes al principi de cada edició, el músic recita un poema de creació pròpia sobre motius musicals i festers. Més tard se sumen a aquesta tradició, que continuaria fins a la dècada dels 70, escriptors locals com José Cuenca Mora, Jordi Valor i Serra, Antonio Revert, Adrián Espí o el mateix Joan Valls. El oboista i rapsoda també és conegut per posar lletra al pasdoble de Gregorio Casasempere Juan, Peña Fontilles (1952) (6). Reproduïm a continuació el seu poema Clamor festivo que recita en l’edició de 1955:

 “Ha de ser el arte siempre / el que aporte con su gama / de polícromos matices, / quien al alma despertara.

Quien reviviese en los sones / de notas y pentagrama, / el latir bello y fecundo / de la Fiesta alcoyana.

La que inspira entre sus hijos / nostálgicas esperanzas / la que siempre es fiel recuerdo / la que es de Alcoy –flor de su alma-.

Y parece que despliegue / con más ímpetu y fragancia / eterna y franca sonrisa / de gratitud vinculada.

A cantarle pues hoy quiere / con tal pasión, con tal ansia / que reviva la emoción / de la fiesta soberana.

De Alcoy, el Alcoy querido / que con su celo ya aguarda / a los Moros y Cristianos / bajo el castillo en la plaza.”

(M. BOU LLÁCER- Alcoy, Abril de 1955)

******Continuarà******

(1) Actes del Concurs de Composició Festera de l’Ajuntament d’Alcoi (Arxiu Municipal d’Alcoi, cedit per Ernest Llorens)

(2) Ciudad, 22/01/1957.

(3) Ciudad, 09/04/1957.

(4) Carta de Fernando Tormo a Ernesto Valor. Valencia, 28/03/57. Correspondència Ernesto Valor, Arxiu CIM Apolo.

(5) VALOR CALATAYUD, Ernesto. Puñetero Abril (Programa Alférez Abencerrajes 1980).

(6) Revista Peña Fontilles (Febrer, 1963). Així mateix agrair a la familia de Miguel Bou la seua col.laboració per a la realització d’aquest article mitjançant l’ajuda de Rafael Serra.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1959 (Llista confeccionada per Rafael Serra des de la foto oficial en el concert-homenatge per les Noces d’Or com a músic de Fernando de Mora Carbonell)

La Primitiva juntament amb membres de La Primitiva de Llíria al concert-homenatge a Mora de 1959 (Foto cedida per Rafael serra)

Flautí: Miguel Peidro Gomar. Flauta 1ª: Juan Camilleri Cambra. Flautes 2ª: Enrique Abad Baldó i Juan Guarinos Blanes. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º: Miguel Bou Llácer. Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint 1º: Juan Rubio Gil.  Requint 2º: Juan Rubio Muñoz. Clarinets principals: Luis Mataix Laporta i Santiago Gil Mora. Clarinets 1º: José Colomer Perpetua, Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell i Eduardo Terol Nadal. Clarinets 2º: Salvador Barnés Marco i Miguel Gisbert Moltó. Clarinets 3º: Roberto Ortiz Barrachina, Lupecino Peidro Miralles i Julio Gomis Albert. Clarinet baix: Eugenio Tormos Domínguez. Saxo soprà: Vicente Miralles Ferri. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i Jesús Oriola Soler. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Saxo baix: Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscorn 1º: José Vos Francés. Fliscorns 2º: Francisco Blanquer Ponsoda i Jaime Navarro Sielva. Trompetes 1: José Climent Aracil i Francisco Ripoll González. Trompetes 2º: Pascual Ródenas Gil i José Carrasco Blesa. Trompes 1ª: Armando Reig Pérez i José Creus Coll.  Trompa 2ª: Miguel Ferrándiz Santacreu. Alt Trompa: Ernesto Valor Calatayud. Trombons 1º: Alfredo Richart Martínez i Gilberto Albero Segura. Trombó 2º: Gilberto Colomina Pascual. Trombons 3º: Antonio Ferrer Espí i Eduardo Cantó Jordà. Bombardí 1º: Santiago Cantó Jordà. Bombardí 2º: Antonio Millán Parra. Tuba 1º en Do: Arturo Oviedo Nadal. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Vicente Ivorra Ortolà i Manuel Granero Giner. Tuba 2ª en Sib: Francisco García Pérez. Contrabaix 1 º: Eduardo Sempere Miralles. Contrabaix 2º: Isidro Carbonell Julià. Caixes: Juan Seguí Seguí, Jesús Nácher Llorens i Enrique Llácer Soler. Redoblant-Lira: José Pastor Camarasa. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Ervigio Pascual Alberola i Enrique Lloréns Cabrera. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1950-1959

1950, 2 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. MIGUEL GISBERT (pasdoble, A. Fernanvert) // MASANASA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // LE GROGNARD (marxa, Gabriel Parés) // DOCTOR ORERO (pasdoble, Enrique Orts Pastor).

II. GUILLERMO TELL (simfonia, J. Rossini) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1949** // RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. NO-DO (marxa, Rafael Casasempere Juan) // CANCIONES DEL MONTAÑÉS (marxa, Pedro Sosa) // ROSITA ESCRIG (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // DIANA REGIA (pasdoble, José Alfosea Pastor) // WELLINGTON (marxa, Wilhelm Zehle).

1951, 18 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Portada del primer Blanquer “El festeret” (Arxiu C.M. Primitiva)

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // EL FESTERET (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL CHIQUET (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // VIVA EL RUMBO (pasdoble, Cleto Zavala).

II. BOHEMIOS (fantasia, Amadeo Vives) // NOSTALGIA MORA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1950** // LA GIOCONDA (dança de les hores, Amilchare Ponchielli)

III. UNIÓN MUSICAL BENIATJARENSE (pasdoble, E. Calatayud) // ANEM ANAN, JUDIOS (pasdoble, Gerardo de Castro) // CANTARES LEVANTINOS (pasdoble, José Alfosea Pastor) // LUCHANDO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1952, 6 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // CHE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // MIGUEL FALOMIR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // UNIÓN MUSICAL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez)

II. CLEOPATRA (overtura de Luigi Mancinelli) // SEÑORÍO ESPAÑOL (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1951** // LA TORRE DEL ORO (preludi, Gerónimo Giménez).

III. PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // AGUA, AZUCARILLOS Y AGUARDIENTE (pasdoble, Federico Chueca) // CUAN L’AURORA ANUNSIA EL DIA (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // FAIXA Y MOROTO (pasdoble, Enrique Orts Pastor).

1953, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) //ALCOIÀ I FESTER (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // PILARÍN ROIG (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) ** 1º vegada** // CLÁSICO (pasdoble torero, Evaristo Pérez Monllor) // ZELUÁN (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

II. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) ** 1º vegada** // FIESTA GITANA (poema simfònic, Amando Blanquer Ponsoda) // ALJAMA (marxa mora, José Carbonell García) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1952** 1º vegada **

III. LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble torero, Camilo Pérez Laporta) // VIVA ESPAÑA (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) ** 1º vegada ** // ALLÁ LLUN (pasdoble, Julio Laporta Doménech) ** 1º vegada ** // LO RAT PENAT (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

1954, 11 d’abril, Cinema Goya. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // RUMBO ALEGRE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada ** // EL FAGOT OFICIAL (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) ** 1º vegada** // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // IMPERIO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

II. CASINO DE ALICANTE (marxa alacantina, Carlos Cosmén) ** 1º vegada** // VOLVER A ESPAÑA (marxa de concert, Juan Laporta Doménech) ** 1º vegada ** // MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble** // TANNHAUSER (ovetura, Richard Wagner) **a petició**

III. EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada ** // CERTAMEN MUSICAL (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1955, 3 d’abril, Cinema Goya. Director: Fernando de Mora Carbonell

Ver “Ciudad” (1-05-1956)

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ESCULTURA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada **// SENT CHORDIET 1952 (pasdoble, Alfredo Alberola) ** 1º vegada **// BOLCHEVIQUI (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. JULIO PASTOR (pasdoble de concert, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada ** SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1954** 1º vegada ** RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // GENTILEZA (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada ** // MI HOMENAJE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1956, 25 de març, Teatro Circo. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ROTER (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // GAMBES Y AIGUA (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) ** 1º vegada** // ALEGRE Y DECIDIDO (pasdoble, Alfredo Alberola Sempere) ** 1º vegada** // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. LLANERO Y PRESIDENT (marxa mora, José Albero Francés) ** 1º vegada** // EL TAMBOR DE GRANADEROS (preludi, Ruperto Chapí) // EL CRISTO DE LA VEGA (fantasia, Ricardo Villa) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1955** 1º vegada **.

III. TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // RADIO ALCOY EN 1955 (pasdoble, José Carbonell García) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ESTIVAL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

1957, 14 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // PITILLEANDO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // VAN DESFILANDO (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // EL CORTIJO DE PEPE LUIS (pasdoble, Vicente Aura Catalá) ** 1º vegada** // SEÑORIAL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**

II. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1956**  // CAPRICHO ITALIANO (poema simfònic, Tchaikovsky) ** a petició** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada**.

III. EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // BOCAS DE LA ISLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1958, 30 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // BENEXAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // EL GORILA (pasdoble, Alfredo Alberola Sempere)  // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ¡VALCÁRCEL! ¡VIVA ALACANT! (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // SACUL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

II. MOLINA Y SU BAÑERES (pasdoble, Miguel Esparza) ** 1º vegada** // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SARDANA DE LA COSTA BRAVA (Temps IV de las estampas Mediterráneas, Leopoldo Magenti) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** a petició**.

III. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ROSA MARÍA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada** // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL NUEVO CASTILLO (pasdoble, José Seva Cabrera).

1959, 22 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // LOS LANCEROS INGLESES (marxa pasdoble, John Philip Sousa) // PENSAMIENTO FUGAZ (pasdoble, Alfredo Alberola Sempere)  // PILAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // SANTANDER (pasdoble, Ernesto Rosillo).

II. RECUERDO AFECTUOSO (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // BRISAS DEL ALBERRI (pasdoble, Enrique Castro Gamarra) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1958** // LA TORRE DEL ORO (preludi simfònic, Gerónimo Giménez) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).

III. CHAMPAGNE (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MEDITERRÁNEO (pasdoble, José María Moreno Mateo) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

Repàs de Rams (anys 40): Pasdobles per a després d’una guerra

 

OCTUBRE EN FIESTAS, pasdoble de Fernando Tormo Ibañez interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1942, 1960 i 1969. (Audio: Ecos del Serpis, 1968)

Desfile de Falange al Viaducte (Foto: Michele Francone-BIVIA)

Pablo Martínez. Octubre de 1939. El secretari de la societat musical Apolo Francisco Laporta escriu una commovedora carta (1) a qui va ser director de La Primitiva abans de la guerra, el qual combinava aquesta tasca amb la direcció de la música del Regiment d’Infanteria 12 ubicat també a Alcoi, el militar Luis Vicente Claver Solano al qual li prega torne al podi de la Primitiva per tornar a encarrilar el rumb musical de la banda. En aquell any, el músic extremeny havia estat en el mes de març presoner al camp de concentració de San Martín de Pusa (Toledo) acusat i implicat en l’assassinat del capità Joaquín Izquierdo Jiménez;  posteriorment va estar suspès de la carrera militar treballant de comercial per a poder sobreviure al seu poble natal, Alcántara. Justament aquest mes, va ser oficialment rehabilitat i absolt per les autoritats judicials a València tenint l’aprovació per reprendre les seves tasques musicals en l’exèrcit, situació que no va poder posar en pràctica davant la falta de places vacants de la seva especialitat, romanent en situació de “disponible forzoso” durant tres anys. (2)

En la mateixa carta, el secretari li narra les baixes i desaparicions que té la banda pel fatal conflicte bèl·lic nacional, enumerant la plantilla de què disposa en aquests moments: com a sotsdirector, Fernando de Mora Carbonell; dues flautes; dos oboès; un corno; un requinto; un clarinet principal, quatre primers, dos segons, dos tercers i un clarinet baix; dos saxos alts, dos tenors i un baríton; dos fliscorns primers i un segon; dues trompetes i dues segones; dues trompes; dos barítons; dos bombardins; quatre baixos; tres trombons; dues caixes; dos platillers i un bombo. Amb tota aquesta plantilla, la banda és designada Banda de la F.E.T (Falange Española Tradicionalista) i de les J.O.N.S. (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) estant durant gairebé tres anys submergida en els actes propagandístics del partit feixista com són desfilades de milícies, misses de campanya, festivals lírics i concursos de belens, entre d’altres.

Fernando de Mora Carbonell, director durant la dictadura franquista

Dins d’aquest escenari, la resta de societats de tot tipus també intenta realitzar el seu procés de renaixement i reinici a la qual no va ser aliè el món de la Festa, doblement ferida des d’abans de la guerra per les contínues friccions i desacords que hi va haver entre el govern local republicà i l’Associació de Sant Jordi davant la visió laica del primer en contra de la visió totalment oposada de la segona sobre la imatge de Sant Jordi que van propiciar una sèrie de querelles entrecreuades, la decisió de diverses filaes de no participar en les festes en aquests anys de la República entre les quals es trobaven els Abencerrajes i la creació de la Asociación de Fiestas Tradicionales de Moros y Cristianos, organisme controlat per l’Ajuntament amb la mateixa funció que la de Sant Jordi però encarregada de donar a la Festa un aire més profà (3). El 1940, amb la imatge de Sant Jordi pels carrers, la trilogia comença a recuperar la seva identitat i en la nostra banda, davant la impossibilitat que Claver Solano continués dirigint-la, es designa Fernando de Mora Carbonell com a director d’ella, fins llavors sotsdirector, com hem dit abans. Segons decisió coneguda a la Junta Ordinària en la sessió del 8 de Febrer del CIM Apolo sent president Francisco Boronat Picó, el membre Rafael Botella, fliscorn, informa als altres membres que es pretén realitzar un concert extraordinari de música festera amb el principal motiu de la coincidència en el pròxim repertori escollit que tots els autors de les peces són alcoians. Vist amb bons ulls aquesta proposta, se segueix endavant amb ella i en la sessió del 29 de febrer, es confirma que el concert se celebrarà el “próximo día 17 de marzo a las 11 de la mañana en el Teatro Calderón” coincidint amb la festivitat del Diumenge de Rams. Segons testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell (4), el concert va ser un total èxit: “…Resultó un acto espléndido en el que los componentes de la Música Vella pusimos de nuestra parte gran interés en perfilar todos los matices de tan bellos paisajes alcoyanos…. El teatro presentó un aspecto magnífico ejecutando como bis Un moble més, marcha de Don Julio Laporta donde se acentuó todavía más el espíritu verdaderamente alcoyano y sobre todo festero del pueblo de Alcoy”.

Interior del Calderón en la reforma de 1944

Aquest concert no tindria intencions de continuïtat ja que tal com hem dit abans, la banda estava totalment hipotecada pels actes i desfilades de la maquinària franquista. D’altra banda, Apolo, igual que altres societats culturals o esportives com la Armónica Alcoyana, el Club Taurino o la Sociedad Nueva del Iris era víctima dels continus informes i depuracions que s’aplicaven als directius o alguns membres per comprovar si “reúnen las condiciones de moralidad pública y adhesión al Régimen que son indispensables para el ejercicio de tales cargos, con objeto de descartar la posibilidad de que en la dirección de dicha empresa y en sus cargos de Administración puedan figurar quienes guarden reservas hacia el Nuevo Estado o en alguna forma hayan demostrado desvío al mismo”. (5)

A partir de 1942 es reprèn la idea de realitzar un concert fester compost de totes les peces a interpretar en les futures festes com un mirall del que seran aquestes musicalment. En aquesta ocasió ja apareix encunyat com “concierto de repaso de pasodobles”, concepte que també adquireixen les altres dues bandes de la ciutat en els mateixos anys. Durant aquesta dècada, els concerts presenten sempre la mateixa estructura: excepte l’edició de 1947 que es realitza al Teatro Circo, les restants es celebren al Teatro Calderón, dividits en tres parts: música festera en la primera i tercera, i en la part central una o dues obres simfòniques alienes a tot aquest còctel fester. És curiós constatar en l’apèndix que adjuntem a continuació d’aquest text que tan sols apareix en programa una marxa mora: Genna al Ariff, d’Evaristo Pérez Monllor en l’edició de l’any 1942. No obstant això, es té constància pels repertoris de carrer que en aquests anys es van interpretar en les Entrades aquestes altres: El Cadi Ben-il-Sou, de Camilo Pérez Monllor, en referència a Francisco Perez Torres (Sou), Alferes i Capità dels Abencerrajes en el bienni 1942-1943; A la Meca i Argel, ambdues de Gonzalo Blanes Colomer; del mateix autor, el 1947 (any de la mort de Camilo Pérez Monllor) s’estrena al carrer Abencerrajes i Cegríes, amb l’anècdota del gran ruixat que cau aquesta tarda que obliga la banda a canviar d’obra interpretant de memòria Un moble més a l’espera que amaini i continuar l’estrena cap el final de l’entrada amb un desesperat Gonzalo Blanes corrent pels carrers paral.els per poder tornar a escoltar de nou la seva obra (6); Tr. Moro Nefando, de Fernando Tormo Ibáñez o la mateixa Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor que no apareix fins a 1949. L’obra identificativa de la banda i la filà és durant aquest temps Un moble més que s’interpreta tant com a bis al final dels concerts festers com en les entrades alcoianes, per tant podem veure que el repertori era més variat del que s’intuïa en un principi.                                                                                                              (Continuarà)

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1944 (Llista confeccionada per Rafael Serra des de la foto oficial del mateix any)

Foto oficial de la banda en 1944

Flautí: Miguel Peidro Gomar. Flauta 1ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º-Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint 1º: Rafael Pastor Llácer. Requint 2º: Santiago Gil Mora. Clarinets principals: Luis Mataix Laporta i José Colomer Perpetua. Clarinets 1º: Eugenio Tormos Domínguez, Lupecino Peidro Miralles, Rafael Serra Carbonell, Juan Rubio Gil i Eduardo Terol Nadal. Clarinets 2º: Julio Gomis Albert i Joaquín Lloréns Cabrera. Clarinets 3º: Enrique Blasco Gil i Francisco Mira Berbegal. Clarinet baix: Ángel García Pérez. Saxo soprà: Eugenio Barceló Roca. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i José Terol Llopis. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo Baríton: Alfredo Richart Camallonga. Fagot 1º: Juan Satorre Torres. Fliscorn 1º: Rafael Vallcanera Valls. Fliscorns 2º: Santiago Morales García i Enrique Alberola Reig. Trompetes 1: José Climent Aracil i Francisco García Pérez. Trompetes 2º: Joaquín Martínez Richart i Gilberto Albero Segura. Trompa 1ª: Rafael Cardenal Rico.  Trompa 2ª: Armando Reig Pérez. Trompa 3ª: Jaime Lloret Miralles. Trombó 1º: Víctor Barceló Tortosa. Trombó 2º: Valeriano Priego Álvarez. Trombons 3º: Juan Moltó Martí i Juan Bautista Gisbert Masià. Baríton metal 1º: Miguel Peidro Pérez. Baríton metal 2º: Ervigio Pascual Alberola. Bombardí 1º: Vicente Colomina Seguí. Bombardí 2º: Ramón Boluda Durá. Tuba 1º en Do: Fernando Reig Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Enrique Reig Moltó. Tuba 2ª en Sib: Francisco Bernabeu García. Caixes: José Pastor Camarasa, Arnaldo Castañer Moltó i Enrique Llácer Soler. Redoblant: Enrique Llácer Silvestre. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Jorge Satorre Olcina i Ricardo Cortés Margarit. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1940-1949

1940, 17 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO A ALCOY (José Jordà) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. EL NUEVO CASTILLO (pasdoble, José Seva Cabrera) // MARCHA ANIMADA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BOCAS DE LA ISLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1942, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. MI PATRIA CHICA (pasdoble, Luis Arques Juan) // DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, David Querol Pérez i Gonzalo Blanes) // GERONA (pasdoble, Santiago Lope) // RODRÍGUEZ MIGUEL (pasdoble, Emilio Cebrián) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. MISERERE, a quatre veus corals i quintet de corda del mestre Jordà (José Jordá Valor)

III. MAJAS Y MAJOS (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1943, 18 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

El pasdoble “Moros del Riff” de Francisco Alonso correspon a la seua sarsuela “Ladronas de amor”

I. ALCOY (pasdoble, J. Durà) // VICTORIA (pasdoble, B. Roig) // CÉSAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // MIS AMIGOS (pasdoble, Luis Arques Juan) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // MOROS DEL RIFF (pasdoble, Francisco Alonso)**Obligat en la Festa del Pasdoble**

II. REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // LE COQUET (pasdoble, César Bourgeois) // EL MEU ALCOI (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

1944, 2 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. RECUERDO (pasdoble, José María Moreno Mateo) // RAGÓN FALEZ (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. ACUARELAS CAMPESINAS (suite, Emilio Cebrián Ruíz) // DANZA MACABRA (poema simfònic de Camile Saint-Saens) // CLEOPATRA (overtura de Luigi Mancinelli).

III. MEDITERRÁNEO (pasdoble, Antonio Torres Climent) // ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CALOMARDE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1945, 25 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. REGRESO DE LOS HÉROES (marxa, José María Moreno Mateo) // JACOB (marxa, Victor Turine) // CORTEGE DE PUPIDON (marxa, Francis Popy) // SABOR DE ESPAÑA (pasdoble, Esteban Fusté) // LEVANTE (pasdoble, Mariano Puig Yagüe).

II. GUILLERMO TELL (simfonia, Gioachino Rossini) // LA GIOCONDA (dança de les hores, Amilchare Ponchielli) **a petició del públic**

III. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL ARTÍSTICO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1946, 21 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. CARMEN SERRAIMA (pasdoble, Juan Vila) // EL BOMBISTE (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) //  LADY VASILE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. LA REVOLTOSA (fantasia, Ruperto Chapí) // LA DOLORES (gran jota, Tomás Bretón) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés).

III. KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // TORRE ALFONSINA (pasdoble, Mateos Lorente) // LLOPIS CARBONELL (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // MUSTAFÁ (pasdoble, E. Almiñana).

1947, 23 de març, Teatro Circo. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. ECOS LEVANTINOS (suite, Gonzalo Barrachina Sellés)

III. ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

1948, 21 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AMORES Y AMORÍOS (pasdoble, José Pareja Casanova) //  SALERO (pasodoble, Pascual Marquina) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

II. LAS GOLONDRINAS (pantomima, José María Usandizaga) // RIGRAS (pasdoble, José Alfosea Pastor) // RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. DAUDER (pasdoble, Santiago Lope) // EL BACCARAT (pasdoble, M. Llorca) // PERFUMES DE AZAHAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // AQUÍ ESTOY (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // LA CORCHUELA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor).

1949, 10 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // BURJASOT (pasdoble, Juan José López Laguarda) // LA GUARDIA DE ALABARDEROS (marxa, Mariano San Miguel) // EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // EL DESITJAT (pasdoble, Edelmiro Bernabeu)

II. EL PELELE (tonadilla, Julio Gómez) // SUSPIROS DE ESPAÑA (pasdoble, Antonio Álvarez Alonso) // TARANTELA (moment musical, Louis Moreau Gottschalk).

III. TODO SON NUBES (pasdoble, Román de San José Redondo) // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // EL ZÍNGARO (pasdoble, Thomas Pher).

*******

(1) Arxiu CIM Apolo.

(2) MARTÍNEZ BLANES, Pablo: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (RFMC Alcoi 2018, pag. 170).

(3) HERNÁNDEZ FERRIS, Rafael: La ciutat d’Alcoi durant la Segona República (Edicions Tívoli, 2018, pag. 143).

(4) Gràcies al seu fill Rafael Serra Moncho per haver-me facilitat aquest document i els repertoris de carrer a més de tota la seua imprescindible ajuda en la realizació d’aquesta sèrie de capítols.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco; SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 413).

(6) VALOR CALATAYUD, Ernesto. Puñetero Abril (Programa Alférez Abencerrajes 1980).

Pròximament, nova sèrie “Repàs de Rams”

La nostra pàgina inicia des de març un nou treball de Pablo Martínez amb motiu del 80é aniversari dels concerts de Diumenge de Rams

PMB. A partir del mes de març i amb periodicitat mensual, la nostra pàgina iniciarà una nova sèrie dedicada a la història dels concerts festers de Diumenge de Rams amb motiu del 80è aniversari de la seva celebració. Amb el títol Repàs de Rams i durant vuit capítols es realitzarà una panoràmica de dècada en dècada als diferents escenaris, repertoris i curiositats que han presentat aquests concerts, en un inici de repàs de pasdobles per a posteriorment conèixer-se com d’exaltació a la música festera. Algunes de les estrenes estretament relacionades amb la filà Abencerrajes, els inicis d’Amando Blanquer, canvis de director o anècdotes de tipus social lligades a banda i filà estaran presents en cada capítol que finalitzarà amb un apèndix que consta de tots els programes de concert i d’una plantilla de músics de la banda en un any concret de la dècada reflexada.

Programa de mano Diumenge de Rams 1940

En aquest curt ‘post’ de presentació, agrair l’ajuda i atenció a tots aquells que m’han dedicat un moment del seu temps com Adrián Espí, Josep Lluís Santonja, Antonio Castelló, José María Valls, Alfonso Jordá Carbonell i Ernest Llorens, i sobretot, a gent de la nostra ‘casa’ com Antonio Adamuz, Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando, i especialment a Rafael Serra Moncho, company veterà, pel seu recolzament i la total confiança en la valuosa documentació que m’ha aportat per a contar tot l’esdevingut al concert més emblemàtic de La Primitiva. Per descomptat, agrair també el testimoni que ens deixa escrit Ernesto Valor Calatayud, gran cronista de tot allò relacionat amb la música i el nostre poble, i que damunt tenim la sort de que va pertànyer a la nostra banda.