Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Àngel Lluís Ferrando ens parla de “Mayday”

L’entrevista fou realitzada per al programa cultural de Radio Alcoy Tragaluz

Notes al programa, per Àngel Lluís Ferrando.

PDF Programa de mà

Àngel Lluís Ferrando als estudis de Radio Alcoy

PMB. El passat divendres 14, Àngel Lluís Ferrando era entrevistat per Maribel Vicedo al programa cultural de Radio Alcoy Tragaluz. Des del minut 24 de l’enllaç d’audio, el nostre director va explicant en què consisteix el programa del pròxim concert de la Primitiva Mayday a celebrar el diumenge 23 de febrer al Teatre Calderón. El títol és un crit d’alarma per denunciar i conscienciar sobre el preocupant canvi climàtic en un concert en el qual la Coral Veus Blanques d’Alcoi tindrà una col·laboració. (Entrades: www.ticketalcoi.com o en taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores i dissabtes d’11.30 a 13.30 hores.)

Radio Alcoy entrevista a Tania Bou

L’entrevista forma part dels continguts del programa Tragaluz de Radio Alcoy

Tania Bou als estudis de Radio Alcoy

PMB. Tania Bou va ser entrevistada al programa cultural de Radio Alcoy–Cadena SER Tragaluz de divendres passat 17 de gener. En l’entrevista, la soprano alcoiana desgrana la tradició familiar que hi ha hagut per l’òpera i la sarsuela, el seu debut en l’òpera L’elisir d’amore el passat mes d’abril a Alacant i altres poblacions de la província, la seva trajectòria professional actual així com part dels pròxims projectes que afrontarà en un futur proper. Tot això es pot escoltar a partir del minut 18 de l’enllaç que ofereix l’emissora.

Hiroshi Fujii celebra el seu aniversari a Alcoi

Un concert benèfic amb l’aforament ple del Calderón va servir de plataforma per a un nou CD amb participació de La Primitiva

Moment de l’actuació del Cor “Recordamos al cantar”(Facebook: Hiroshi Fujii)

PMB. El passat diumenge 23, el guitarrista i dolçainer Hiroshi Fujii celebrava els seus vint-i-cinc anys com a músic a Alcoi amb un concert a benefici de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi i comarca. Aquest concert va servir també per al llançament del seu nou CD Fa 25 anys, en el qual s’inclouen la pràctica totalitat de les obres que va interpretar al concert en solitari o amb algunes col·laboracions.
Presentat pel periodista Rubén Cervera, el japonès va iniciar el concert amb algunes peces de Francisco Tárrega: Lágrima, Marieta, Mazurka en Sol i Recuerdos de la Alhambra, aquesta última juntament amb Ignacio Palmer. Seguirien entre altres, la Cavatina de Stanley Myers, memorable per la pel·lícula El cazador de Michael Cimino.

Portada del nou CD d’Hiroshi Fujii “Fa 25 anys”

La segona part es va iniciar amb Platero y yo de Mario Castelnuovo que va tenir com a narrador al nostre company Óscar Martínez i la participació de la soprano Natalia Karklelyte. També hi va haver un moment per a la poesia amb Sentit de la Música, escrit i recitat per Manel Rodríguez-Castelló en homenatge a Hiroshi. La part final del concert va aconseguir els seus moments més emotius amb el Cor del Centre de Dia “Recordamos al cantar” dirigit per Elena Moya que va interpretar diverses nadaletes tan populars com Noche de paz i Campana sobre campana. El CD que es va repartir entre els assistents està produït per Radio Alcoy i gravat en el Círculo Industrial on apareix la Corporació Musical Primitiva interpretant al costat del japonès, Aljama de Ferrer Ferran amb els dos números Batalla del Sucro i Dansà dels Conqueridors.

Dossier: “La Nochebuena en Alcoy”, de Camilo Pérez Laporta

Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça

Enllaç audio

LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta

Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert

Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996

Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies  -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el “programa” de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.

Camilo Pérez Laporta

Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.

Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:

“Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.

Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.

En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir”.

La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)

Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.

L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió (“zambombas, carracas, triángulo y panderetas”) ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).

 

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Hiroshi Fujii: Concert i CD “Fa 25 anys”

El músic japonès presenta el seu nou treball discogràfic amb participació de La Primitiva dins d’un concert benèfic a les portes del Nadal

PMB. Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, Hiroshi Fujii realitza un concert de guitarra a benefici de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi i Comarca el diumenge 23 de desembre a les 19 h. al Teatre Calderón. Presentat pel nostre company Oscar Martínez, el concert porta com a lema Fa 25 anys! en record del temps  que porta exercint la seva vida com a músic a la nostra ciutat. Entrades ja a la venda per 10 € en http://www.ticketalcoi.com que inclou el concert i el segon CD gravat i realitzat per Radio Alcoy que porta el mateix nom. La Corporació Musical Primitiva participa en aquest nou treball discogràfic amb l’obra per a dolçaina i banda Aljama de Ferrer Ferran que va ser gravat el passat 27 de gener al CIM Apolo sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando i assessorament tècnic d’Eduard Terol i Botella.

Hiroshi Fujii, un japonès de ‘la terreta’

Una vesprada d’enregistrament amb La Primitiva per a un proper CD commemoratiu pel 25 aniversari del músic japonès a Alcoi

Hiroshi Fujii (Kobe, Japón, 1970) amb la dolçaina (Foto: Gonzalo Belenguer)

PMB. A la tarda del dissabte 27 de gener, els salons del CIM Apolo van acollir una nova jornada de gravació per a un futur CD. En aquesta ocasió, La Primitiva sota la direcció del recentment reincorporat Àngel Lluís Ferrando va enregistrar juntament amb la dolçaina solista d’Hiroshi Fujii l’obra per a dolçaina i banda Aljama, de Ferrer Ferran. Els micròfons de Radio Alcoy van ser els testimonis d’aquesta interpretació per a la posteritat que va comptar amb l’assessoria tècnica d’Eduard Terol i Botella.

D’esquerra a dreta: Eduard Terol, Hiroshi Fujii, Àngel Lluís Ferrando i Gonzalo Belenguer

Aquest segon CD d’Hiroshi Fujii després de Reconquista sorgeix amb motiu del 25 aniversari de la vinguda del músic japonès a Alcoi un ja llunyà 31 de octubre de 1992 per a aprendre guitarra amb José Luis González. Dos anys més tard, entraria en la nostra escola per a estudiar dolçaina amb Pòlit Agulló també, d’ahí que li tingui un afecte especial a la nostra societat i hagi demanat la col·laboració de la banda per a la gravació de la mateixa obra que vam tocar conjuntament en l’edició del Concert de Santa Cecília de 2015. Tal com deiem abans, aquest CD realitzat per Radio Alcoy, tot esperant altres col·laboracions pendents de confirmar, té prevista la seva venda per al mes de setembre que s’oferirà en els concerts de caràcter benèfic que té previst realitzar Hiroshi per commemorar aquest 25 aniversari d’agraïment profund a la nostra ciutat. (Gràcies a Gonzalo Belenguer de Radio Alcoy pel seu material fotogràfic)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Música per als versos, versos per a la música” a Ràdio Alcoi

Eduard Terol, Duna Valor i Pablo Martínez ens parlen del concert en homenatge a Joan Valls

 

Eduard Terol, Duna Valor i Pablo Martínez a Ràdio Alcoi

PMB. Els estudis de Ràdio Alcoi van acollir dijous passat al director Eduard Terol i Botella i als membres de la banda, Duna Valor Ferrer i Pablo Martínez Blanes on van ser entrevistats amb motiu del proper concert de La Primitiva Música per als versos, versos per a la música en homenatge al poeta Joan Valls. Oferim l’enllaç de l‘entrevista realitzada per Lucia Gadea que va ser emesa en el matí del divendres 10 de febrer en la secció local del programa de la Cadena Ser, Hoy por hoy.  Preu de les entrades: 6 i 8 euros -públic general-. A la venda en taquilla i a través d’Internet a http://www.instanticket.es.

Més informació: Notes al programa

Matí d’enregistrament per al CD del Nadal

La Primitiva ha enregistrat la seua participació per al CD de la música del Nadal alcoià

Moment de l’enregistrament dirigit per Sanoguera Rubio

PMB. Durant la vesprada del dissabte 29 i el matí del diumenge 30 d’octubre, la seu de l’Orquestra Simfònica Alcoiana s’ha convertit en un eventual estudi de gravació on les diferents entitats musicals han realitzat la gravació del que serà un CD amb tota la música que s’interpreta al llarg dels distins actes de què consta la tritlogía nadalenca alcoiana.

José María Valls i Gonzalo Belenguer, tècnic de so

En aquest projecte discogràfic enregistrat per Ràdio Alcoi i assessorat musicalment pel compositor José María Valls Satorres, La Primitiva ha realitzat la seva participació amb la direcció de Vicente Juan Sanoguera Rubio que inclou L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor i Crida i Clam per al Bàndol Reial de Gregorio Casasempere Gisbert, aquesta segona amb la secció de metalls i percussió. Recordem que el pasdoble de Pérez Monllor es troba enregistrat en Ecos de Mariola, dirigit en aquella ocasió per Jaime Lloret Miralles en el 1975. (Fotos: Tania Bou)

Presentació del CD de l’organista Francisco Amaya

L’acte té lloc a l’església de Sant Jordi, el diumenge 8 de maig a les 19h., a benefici de Rotary

PMB. El músic organista Francisco Amaya, director també del Centre Artístic Musical de Bétera que, recientment ens va visitar, presenta el CD Música española para órgano, el diumenge 8 de maig a les 19 h. a l’església de Sant Jordi, el qual interpretarà algunes de les obres incloses en el CD que compta també amb la participació de la soprano Blanca Gómez i ha estat enregistrat per Radio Alcoy amb l’orgue Rico Sala de l’església de la localitat alacantina de Hondón de las Nieves.

Aquest treball discogràfic conté obres de, entre altres, Antonio de Cabezón, Jesús Guridi, Hilarión Eslava, Eduardo Torres i La plegaria de Joel del propi Amaya. En la celebració del 111º Aniversari de la Fundació Rotary, s’ha gravat aquest CD a benefici de la lluita que aquesta organització realitza per a erradicar la malaltia de la polio i és el primer d’una sèrie de tres CD’s que aniran apareixent posteriorment.