Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

Anuncis

La Primitiva tancarà la I Fira Modernista d’Alcoi

El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PDF Programa I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics)  i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.

 

PRIMERA PART

ADELAYDA (Camilo Pérez Laporta, polca-masurca, 1881)

EL CORREO (Camilo Pérez Laporta, galop, 1886)

LU-LÚ (Camilo Pérez Laporta, tango, 1887)

RECUERDOS DE UN ÁNGEL (Camilo Pérez Laporta, masurca, 1889)

LUNA DE MIEL (Julio Laporta Hellín, polca, 1890)

EL IRIS (Julio Laporta Hellín, vals lent, 1907)

SEGONA PART

NO ‘THE TIMES’ THIMOTEO (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot, 1917)

LA CARAVANA (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot oriental, 1921)

BAMBÚ (Evaristo Pérez Monllor, one-step, 1923)

ANDANTE Y POLONESA (Juan Cantó Francés, 1885)

Crònica Concert Diumenge de Rams 2017: Aniversaris i emocions

Maria Baldó i Duna Valor

Duna Valor i Maria Baldó, flautistes de La Primitiva, ens expliquen en primera persona el que va ser el concert del Diumenge de Rams en la seva edició LXXVIII celebrat el passat diumenge 9 d’abril amb direcció d’Eduardo Terol i Botella amb un Calderón ple fins a les banderes i que va tenir diversos moments a recordar. Com sempre, agraïm la col.laboració de Diego Valor pel seu reportatge fotogràfic.


Eduard Terol i Botella dirigeix el seu primer Diumenge de Rams (Foto: Diego Valor)

El passat 9 d’Abril, Diumenge de Rams, va despertar solejat, predient que anava a ser un dia especial. Per a qualsevol persona, un “Diumenge de Palma” normal, pels amants de la música festera i pels membres de La Vella, un dia amb nervis perquè tot isca bé, il·lusió perquè al públic li agrade la interpretació de les peces seleccionades aquest any i emoció per tot el que està per arribar.

A cinc minuts de retràs, va començar el concert anual més important de la Primitiva. El teatre ple de gom a gom indicava la passió de l’alcoiania per escoltar els pasdobles, marxes cristianes i mores que any rere any culminen el cicle dels concerts d’exaltació de la Música Festera que enguany compleix 78 anys.

Àngel Lluís Ferrando estrena “Rictus” (Foto: Diego Valor)

Aquest any, el concert estava ple d’il·lusions i efemèrides, les quals la banda estava desitjosa de compartir com, per exemple, les celebracions de les composicions de diverses peces que van sonar.  A nivell més íntim, la banda celebrava el primer concert de festes del nostre benvolgut amic Eduard Terol i Botella, actual director de la Música Vella, així com dos estrenes de dos companys de faristol: El Moteret de Jordi Monllor dedicat a Enrique Esteve, actual president de la Primitiva i l’estrena absoluta de Rictus del nostre director titular i estimat amic Àngel Lluís Ferrando Morales. Cal destacar el retrobament dels nostres companys i amics de La Cordeta amb els quals iniciem una nova etapa plena d’il·lusió.

El concert va començar de la mà de la nostra companya de faristol Mar Fernández, amb els respectius agraïments a les autoritats, a tot el públic en general, i especialment a la capitania dels Almogàvers, a la capitania de la filà Chano i a l’esquadra de negres de l’alferes de la filà Verds, als quals la banda acompanyarà durant les pròximes festes. A més, també vam contar amb la presència de representants de la Comparsa Moros Negres, La Pluma de Guardamar i de la Junta Festera de Mutxamel.

Acabades les presentacions, es va donar la benvinguda al nostre estimat director Eduard Terol i Botella, el qual durant tot el concert va transmetre la seua emoció tant als músics, com al públic en general. La primera part del concert va iniciar amb el pasdoble L’Alferis de José Seva Cabrera. Seguidament, amb Micalet Sou, es va voler fer referència al centenari de la mort de l’estimat Camilo Pérez Laporta.

José Almería rep el quadre commemoratiu pel 175é aniversari de La Nova (Foto: Diego Valor)

A continuació es va interpretar la primera marxa mora, Baix la figuera de Camilo Pérez Monllor i continuant amb les celebracions, va ser el torn de Tristezas y alegrías, obra composta fa 100 anys per Evaristo Perez Monllor, dedicada al seu germà, la qual va rebre una sonada ovació per part del públic al igual que Any d’alferes, que va sonar a continuació, marxa mora d’Amando Blanquer que complia 50 anys de la seua composició.

Per finalitzar la primera part, es va interpretar Un moble més de Julio Laporta Hellín. Es va demanar la presència a l’escenari dels nostres companys de La Cordeta per interpretar aquesta obra que és una icona de la festa alcoiana, marxa especial que ens evoca al dia de la Glòria baixant el carrer Sant Nicolau sota un mar de confeti acompanyant als gloriers cristians.

La segona part del concert va iniciar amb la fanfàrria de José María Valls Satorres, a l’igual que aquesta obra obrirà el dia 22 d’abril l’entrà del bàndol moro de la mà de la Primitiva. Mentre metalls i percussió tocaven a l’escenari ¡Al Azraq viene!, la resta de companys ens vam quedar dins ben atents a la interpretació. Seguidament, vam entrar tots a l’escenari per estrenar El Moteret.

A continuació, va ser el torn de Laia, marxa mora premiada per l’Associació de Sant Jordi amb el premi de composició de música festera “Antonio Pérez Verdú”. Abans de l’interpretació, el seu compositor, Víctor Vallés Fornet, va muntar a l’escenari per a arreplegar el premi.

Seguidament, era el moment de la primera marxa cristiana del concert, El Barranc del Sinc. Aquesta obra va ser composta per Rafael Mullor Grau en dedicació a l’Aniversari de les Noces de Plata dels seus pares. A causa de la recent mort del pare d’aquest, la Primitiva va voler fer una dedicació molt especial a Rafael, cedint-li la batuta i interpretant l’obra sota la seua direcció.

Un emocionat Rafael Mullor torna a dirigir la marxa dedicada als seus pares (Foto: Diego Valor)

Amb el torn del pasdoble José Almeria de Francisco Esteve Pastor, la banda va voler homenatjar als amics i companys de la Música Nova d’Alcoi pel seu 175é aniversari. Amb l’obra, dedicada al que fou director de la Nova, José Almeria, i juntament amb l’entrega d’un quadre, la Primitiva va voler desitjar molts anys més de música a la Nova.

Era el torn de la segona marxa cristiana, tal volta, un moment que tots esperàvem de bona gana. Rictus del nostre director, amic i company Àngel Lluís Ferrando. L’obra il·lustra musicalment els orígens guerrers dels almogàvers i ha estat composta per al capità cristià Luis Sanus, amic de l’autor. La seua obra va despertar una gran ovació per part del públic i també un fort aplaudiment dels músics cap al nostre estimat Àngel.

Per a finalitzar el concert, es va interpretar la gran marxa mora Tarde de Abril d’Amando Blanquer, la qual va ser molt lloada pel públic assistent. Seguidament, com no podia ser d’una altra manera, la Corporació Musical Primitiva va interpretar Uzúl el-msélmin, L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor, obra que va despertar més encara si cabia l’entusiasme del públic. Seguidament, i com a colofó final, públic en peu i llums enceses per a interpretar i cantar l’Himne de Festes, que enguany també està d’aniversari, ja que fa 100 anys que va ser compost per Gonzalo Barrachina.

Finalment, des del nostre punt de vista, un concert molt complet, que no podria haver segut millor. Des de l’esforç per part dels músics, l’estimat director Eduard Terol, els acords de Blanquer presents, l’afecte i admiració a l’amic i company Àngel Lluis, i com no, l’alegria de saber que el públic va gaudir de cada peça interpretada, cosa que se’ns va transmetre als que estàvem dalt l’escenari.

Un concert farcit d’aniversaris, estrenes i emocions. Un concert amb el qual, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dóna pas a un mes ple de colors, rialles, il·lusió i festivitat que esperen de bona gana tots els alcoians.

DUNA VALOR i MARIA BALDÓ

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dossier: Així serà el LXXVIII Concert Diumenge de Rams 2017

En una gran festa d’aniversari es converteix la LXXVIII Edició del Concert de Diumenge de Rams degut a la coincidència enguany d’algunes efemèrides musicals, les quals La Primitiva vol celebrar clausurant així el Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera, amb direcció d’Eduard Terol i Botella, el diumenge 9 d’abril a les 11.45 h. Localitats encara disponibles al Centre Cultural fins divendres 7: de 11.30-13.30  h. ; i a la taquilla del Teatre Calderón: dijous 6 de 11.30 a 13.30 h.;  divendres 7 i dissabte 8 de 16 a 20 h. i una hora abans del concert.


ELS CENTENARIS

El primer dels aniversaris que recordem és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta, succeïda el 5 de febrer de 1917 mentre era director de la nostra banda, del qual es recupera Micalet Sou, signat el març de 1896 quan es troba dirigint la Juventud Musical Villenense. Aquest solemne pasdoble escrit per a La Vella, està dedicat a Miguel Pérez Domínguez, patriarca de la família Sou, posteriorment coneguts fabricants de cafè licor. (1)

“Recibe estas mal pergueñadas notas que son mis ratos de ocio”  són les humils paraules que Evaristo Pérez Monllor li dedica al seu germà Camilo a la portada del pasdoble Tristezas y alegría (2), del qual es compleixen també cent anys de la seva composició. Possiblement, sigui el títol més emblemàtic del pasdoble dins del gènere folklòric inspirat en cants populars amb un aire evocador i, per moments emotiu, on combina magistralment una dançà alcoiana i una muñeira o una trianería amb una jota valenciana. Onze anys més tard, compondria un altre títol de similars característiques El Noticiero Regional, però amb un resultat menys transcendental. Seguidament, felicitem a la Societat Musical Nova d’Alcoi pel seu 175e aniversari amb el pasdoble José Almería del mestre murer Francisco Esteve Pastor en referència al que fos clarinetista i director de la Societat Musical Nova, amb algunes interrupcions temporals, entre 1973 i 1990. (3)

MÚSICA PER ALS ABENCERRAJES

Fernando de Mora es nomenat Abencerraje d’Honor en 1959 (Foto: abencerrajes.com)

En el llegat musical que va fructificar durant més d’un segle en la relació entre La Primitiva i la filà Abencerrajes i que va finalitzar el 2014, no podia faltar l’obra del gran Amando Blanquer del qual compleixen anys dos de les seves obres més representatives per a aquesta filà i fonamentals per a la Festa: Tarde de abril i Any de Alferes (60 i 50 anys respectivament). La primera estrenada un 14 d’abril de 1957 al concert de Diumenge de Rams per la Primitiva va tenir un impactant èxit, la qual cosa va fer que conegués una versió per a orquestra estrenada al Teatre Apolo de València el 19 de gener de 1958 per l’Orquestra Municipal de València dirigida per José Ferriz.(4) La segona és un altre clàssic brillant i vigorós compost en 1967 degut a l’Alferesia que celebrava en aquell any la filà i que va ser personificat per José Sanz Llopis.

Altres dos títols que interpreta la banda i que tenen una relació directa amb aquesta filà és Baix la figuera (1931) de Camilo Pérez Monllor, marxa mora d’aires exòtics escrita mentre va ser director de La Primitiva, i, sobretot, Un moble més (1928) de Julio Laporta Hellín, pas moro que constitueix la seva última composició dedicada al comerciant de mobles Francisco Moltó Aznar ‘El Pansit‘. El seu autor moriria cinc mesos després de ser estrenada a l’Entrà de Moros d’aquell any i peça obligada en aquest acte fins a la recuperació de Uzúl el-msélmin a inicis dels anys 40. (5)

D’ESTRENES I AMISTATS

Àngel Lluís Ferrando explica a La Vella “Rictus” (Foto: P. Martínez)

També hi ha un espai per a les estrenes gràcies als últims treballs de José María Valls Satorres i Àngel Lluís Ferrando que es podran sentir per primera vegada en aquest concert i interpretats per la banda en les pròximes festes de Moros i Cristians. Del primer, la fanfàrria per a metalls i percussió ¡Al Azraq viene!, títol pres d’una exclamació que fa l’Ambaixador Moro en un moment de les Ambaixades, obra amb aquesta dedicatòria “A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seua benvolguda Carmina”. Una bona amistat uneix a aquest compositor i al capità d’aquest any ja que ja li va dedicar el pasdoble El marxós datat el 1981.

Una altra forta amistat uneix Luis Sanus, capità cristià pels Almogàvers i al benvolgut Ferrando, del qual ve Rictus, una marxa cristiana composta en un moment personal molt dur i que el seu mateix autor ja ens comenta en aquesta mateixa pàgina Rictus és una barreja entre «rite» (ritus), referint-se a les festes de Moros i Cristians, i «ictus», fent referència -no exempta d’humor i valentia- a l’accident vascular cerebral que vaig patir el juny de 2016 “.

Finalment, s’estrena el pasdoble de Jordi Monllor Oltra El Moteret, dedicat al seu amic i president de la nostra banda, Enrique Esteve Verdú, del qual ens vam fer ja ressò en aquesta pàgina. El seu títol, El Moteret fa al.lusió a l’afició i la passió pel món del motociclisme de la qual fa gala l’homenatjat; mentre que, l’altre motiu principal d’aquesta composició és l’agraiment de l’autor cap al seu amic per la insistència d’estudiar música junts.
Encara que no una estrena pròpiament dita ja que ja ha aparegut en els concerts de l’Agrupació Musical Serpis i la Unió Musical, apareix la marxa mora Laia de Víctor Vallès Fornet, flamant guanyadora de la 52a edició del concurs de composició festera ‘Antonio Pérez Verdú’ que convoca l’Associació de Sant Jordi i que constitueix un arriscat exercici deconstructivista de part de l’obra festera d’Amando Blanquer centrat en alguns dels seus títols com Marxa del Centenari, El Somni i Moments de festa.

CODA I FINAL

Juan Abad Moltó, Alferes 1915 pels Chano (Foto: http://www.filachano.es)

Queden dues maneres diferents d’entendre la música festera molt llunyanes en el temps com són L’Alferis, marxa militar elegant i sòbria de José Seva Cabrera dedicada a Juan Abad Moltó, Alferes en 1915 per la filà Chano i Capità a l’any següent. Aquest compositor poc estudiat representa una figura singular en la història de la música alcoiana sent autor d’un nombre molt reduït d’obres. D’idees republicanes, es va dedicar tant a la política com al comerç d’instruments musicals.

A l’altre extrem del temps, apareix Rafael Mullor Grau, el qual representa un punt d’inflexió en l’evolució de l’estètica de la marxa cristiana amb la composició de L’Ambaixador Cristià en 1982, música influïda per la inclosa en les grans produccions cinematogràfiques nordamericanes d’autors com Miklós Rózsà o Alex North.(6) Estètica que han continuat autors com Ramón García i Soler o Francisco Valor Llorens. De Rafael s’interpreta El Barranc del Sinc a la memòria de son pare, D. Rafael Mullor, recentment mort i composta per l’Aniversari de les seves Noces d’Argent en 1985, unint-se així La Primitiva també a la sèrie d’homenatges de condol que estan realitzant les bandes de tota la província amb el seu autor com a director convidat. Pablo Martínez.

 

  1. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “El paper de la burgesia industrial alcoiana en l’aparició del nou repertori musical per a la festa de Moros i Cristians” (ver pag. 11) http://www.musicafestera.com/sites/default/files/societat-industrial-valenciana-angel-lluis-ferrando-morales.pdf [Consulta: març 2017]
  2. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “La música festera des de dins. El cant popular i la tradició dins la música festera”. http://www.angelluisferrando.com/downloads/elcantpopular1999.pdf [Consulta: març 2017]
  3. VALLS SATORRES, José María: “La Nova desde 1842: Historia de una banda de música alcoyana” (Pag. 42) (Such Serra. Editat per la Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 2010)
  4. PASCUAL VILAPLANA, José Rafael: “La música para banda de Amando Blanquer” https://cimapolo.wordpress.com/2015/07/19/la-musica-para-banda-de-amando-blanquer-ponsoda-por-jose-rafael-pascual-vilaplana-una-decada-sense-blanquer-i/
  5.  VALLS SATORRES, José María: “Cien años de marcha mora” (Periódico El Nostre, 14/03/2015)
  6.  ORIOLA, Frederic: “En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià” (Institut valencià de la Música, 2010)

 

 

 

 

 

EL MEXUAR, de Evaristo Pérez Monllor

Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

EL MEXUAR
Marcha oriental (1924) de Evaristo Pérez Monllor

Banda Primitiva de Alcoi

Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Recorded by Estudis Tabalet- 1981

 

 

Opus Fester: LXXVII Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar una nova edició del Concert de Diumenge de Rams amb inequívoc sabor clàssic

La Primitiva, en ple (Foto: Juan Sanz, cedida per Información)

La Primitiva, en ple (Foto: Juan Sanz, cedida per Información)

Pablo Martínez. Puntualment, La Primitiva va complir amb la seva cita festera anual concloent el cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera amb el concert de Diumenge de Rams que aquest any complia amb la seva edició nº 77 i que, com era de preveure, va tindre l’aforament del Teatre Calderón un ple absolut.

Presentat per Mar Fernández, va donar la benvinguda al públic assistent en el qual es trobaven els membres de l’Esquadra de Negres de la filà Almogàvers i autoritats festeres de Petrer i Mutxamel. Seguidament, ens va presentar als nous membres de la banda que van rebre els seus instruments per incorporar-se a les properes activitats de la banda: Antonio Paredes, va rebre el fagot per part de la seva filla Janira; Jordi Mira, el bombardí que li va cedir el seu oncle Héctor Barberá i, finalment, Miriam Hernández, va obtindre el clarinet de mans del seu professor José Antonio García.

Rafael Serra, homenatjat per La Primitiva

Rafael Serra, homenatjat per La Primitiva (Foto: Nube Liuzzi)

Un dels moments més emotius del concert va ser el reconeixement a la figura de Rafael Serra Moncho pels seus cinquanta anys entre nosaltres. El veterà trombonista va ser guardonat amb un quadre commemoratiu de mans del president de la banda, Emilio Bou. Home de música, ha estat vinculat a altres societats musicals durant algun temps, encara que el seu lloc és entre nosaltres, la banda en què va iniciar el seu camí musical el 1966 al costat del seu pare Rafael Serra Carbonell.

Amb l’aparició del nostre director Àngel Lluís Ferrando, va donar inici la primera part seguint l’ordre de programa: Porta de l’Aljorf de Ferran Campos; la sorprenent L’entrà de la Kàbila “ben kurda” de Camilo Pérez Monllor; El desgavellat, de Julio Laporta, i La canción del Harem, de Camilo Pérez Laporta, al tempo original concebut pel seu autor.

Jordi Monllor rep els aplaudiments per la seua marxa "Ariana"

Jordi Monllor rep els aplaudiments per la seua marxa “Ariana”(Foto: Tania Bou)

L’estrena de la primera part va ser Ariana de Jordi Monllor, marxa cristiana fortament aplaudida tant pel públic com pels seus companys a l’escenari. Exitosa va ser també la nova audició de La Casa de las Chirimías de José María Valls, autor que ens va honrar amb la seva presència des de Madrid amb aquesta marxa composta en homenatge a Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor i amb la qual va concloure la primera part.

L’estrena de la segona part va ser El Xicotet, marxa solemne de José Albero Francés, que ja serà interpretada aquest any a la Processó General acompanyant a la Filà Guzmanes. Aquesta part va ser iniciada amb el pasdoble Al Cel de Valor Llorens que serà interpretat per la banda en un tram de la Glòria. Del mateix autor, va sonar la marxa cristiana Antebellum amb la qual La Primitiva acompanyarà l’Esquadra de Negres de l’Alferes Cristià que aquest any ostenta la Filà Almogàvers. El Mexuar d’Evaristo Pérez Monllor; Juanjo de Esteve Pastor i Elda d’Amando Blanquer van acabar per donar el toc final clàssic a aquest concert.
Si sabor clàssic va tindre en general aquesta edició, no podia faltar la interpretació de Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor que va despertar el més gran dels entusiastes bravos i aplaudiments, per finalitzar amb l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina, del qual es compleixen cent anys de la seva mort. (Agraïments pel material fotogràfic cedit per Tania Bou, Rafael Serra, Antonio Paredes i Maribel Vicedo).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Tot sobre el LXXVII Concert de Diumenge de Rams

Oferim tota la informació sobre les obres a interpretar en el concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando al Teatre Calderón el diumenge 20 a les 11.45 h.

Pablo Martínez. Després dels èxits de De la Vella al cant amb Tania Bou i Javier Pérez i la nova experiència de l’Ovidi Simfònic a l’Auditori de Barcelona, arriba la cita ineludible de La Primitiva amb la música festera en la festivitat del Diumenge de Rams que, per els capricis del calendari, aquest any ha caigut un dia després del dia de Sant Josep, i amb el qual conclou el cicle de Concerts d’ Exaltació de Música Festera. Celebrant-se des de 1940, aquest any celebra la seva LXXVII edició sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando amb un total de dotze obres, dividides en tres pasdobles, sis marxes mores, dues cristianes i una marxa de processó. Desgranem el contingut de les obres en cinc grups:

Ferran campos Valdés (Biar, 1990), autor de "Porta de l'Aljorf"

Ferran Campos Valdés (Biar, 1990), autor de “Porta de l’Aljorf”

1. LES ESTRENES. Nou estrena d’una obra de Jordi Monllor Oltra després d’Andante i Scherzino el passat 27 de desembre de 2015. En aquesta ocasió es tracta d’una marxa cristiana Ariana, una obra brillant amb un primer tema que és una melodia gregoriana utilitzada pel 17 de setembre, dia de Santa Ariana, extreta del Liber Usualis de l’església catòlica romana. La peça, datada el 2013, conté un sol de bombardí, ja que està dedicada a un amic personal del autor, Nityananda Torrellardona Landaluze, bombardiniste de Xaló.

Tal com ens explica Juan Javier Gisbert Cortés al seu article El Xicotet, una marxa solemne de José Albero Francés, la gènesi d’aquesta marxa solemne va tenir lloc en un programa de ràdio, fruit d’una conversa telefònica entre el mateix Gisbert Cortés, el compositor José Maria Valls i l’oboista Juan Luis Guitart amb el director i compositor José Albero Francés, veterà creador de Llanero i President. La marxa El Xicotet és la segona estrena del concert i està dedicada a l’Associació de Sant Jordi pel seu 175º Aniversari com versa la portada de l’obra.

José María Valls en la estrena de La casa de las chirimías", el passat 5 d'octubre de 2014

José María Valls en l’estrena de “La casa de las chirimías”, el passat 5 d’octubre de 2014

2. LES COMARQUES. La música dels nostres pobles veïns també està present com és la del contestà Francisco Valor Llorens que apareix per partida doble. El pasdoble Al cel (2013), dedicat a Octavio Sancho García de la filà Aragonesos, mort el 2010, serà la primera de les seves obres. Posteriorment, s’interpreta Antebellum (2011), marxa cristiana estrenada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, que va rebre el Premi Euterpe a la creació musical de la FSMCV.
De Biar, ens arriba el pasdoble de Ferran Camps Valdés Porta de l’Aljorf (2015) en referència a una de les portes de les muralles d’Albaida. Població aquesta on el pasdoble va guanyar el primer premi del Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez.

3. ELS HOMENATGES. La Primitiva es suma als reconeixements rebuts en els últims mesos a dos mestres com Francisco Esteve Pastor i José María Valls Satorres. Recents encara els actes d’homenatge al murer Esteve Pastor pel centenari del seu naixement i els 25 anys de la seva mort, la banda recupera Juanjo (1982) dedicada al seu nebot Juanjo Rico Esteve, marxa mora de ressonàncies “mambístiques”, clara influència dels seus temps en les orquestrines de ball, com ens explica el documental La Caixa negra de Xavi Cortés i José Carlos Díaz dedicat a la seva figura. Apunt cinèfil: la marxa apareix en una escena de la comèdia coral de Berlanga, Moros y cristianos (1987).

Esteve Pastor, autor de "Juanjo" amb la seua dona Lia Delby

Esteve Pastor, autor de “Juanjo” amb la seua dona Lia Delby, cantant

Estrenada el 2014, el títol La casa de las chirimías fa referència a l’edifici granadí construït al segle XVII amb un mirador en què els músics, preferentment xeremies, amenitzaven les passejades dels transeünts que circulaven pel Passeig dels Tristes de Granada. El seu autor, José María Valls Satorres, va complir uns setanta esplèndids anys l’any passat, i per això va ser homenatjat per la Societat Musical Nova i l’Orquestra Simfònica Alcoiana. La seva marxa mora va ser el seu tribut a Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor pel centenari de la seva composició i constitueix una de les seves obres més redones i poderoses. Amb ella, es suma La Primitiva a la celebració de l’aniversari del seu autor.

Portada original de "El Mexuar" d'Evaristo Pérez

Portada original de “El Mexuar” d’Evaristo Pérez

4. ELS CLÀSSICS. No podien faltar els grans noms de la música alcoiana com els germans Pérez Monllor. De Camilo s’interpreta L’entrà de la kàbila “Ben kurda“, signada a Cartagena en 1919, és una marxa àrab que tal com ens indica Jaume Jordi Ferrando en les notes al programa, “te reminiscències nord-africans, fruit de l’estada de l’autor per aquelles terres en temps del Protectorat espanyol al Marroc. “. Del seu germà, Evaristo ens torna a arribar El Mexuar, marxa oriental de 1924 que, juntament amb Genna Al Ariff, forma un inconfés díptic d’aire alhambrista. Està escrita expressament per a la banda Nova de l’Iris i “inspirada en esa incomparable maravilla de arte llamada La Alhambra” i dedicada a Antonio Úbeda Mondéjar, membre de la filà Miqueros als anys 20 del segle passat.
Del pare de tots dos, Camilo Pérez Laporta, del qual l’any que ve es complirà el centenari de la seva mort, s’interpreta La Canción del Harem (1907), marxa mora estrenada per La Primitiva d’Albaida en l’Entrada de Moros acompanyant a la filà Cordó que aquell any ostentava la capitania. És la segona marxa mora que composà el mestre, després de Benixerraix (1904). Tot això amb permís d’A-Ben-Amet.
De l’últim de la família, el seu nebot Julio Laporta Hellín, arriba el jocós El desgavellat (1927) kake-paso dedicat a la filà Abencerrajes i conegut per ser interpretat per guitarres de canya que l’autor anomena carrises.

5. L’ÚNIC. Deixem per al final l’incomparable Amando Blanquer, del qual, de la seva obra festera, La Primitiva interpreta enguany Elda (1985), que va ser un encàrrec del Certamen de Música Festera de la localitat del Vinalopó per ser interpretada com a obra obligada a l’any següent .

 

Agraïments a les persones que m’han ajudat i orientat a preparar aquest article: Jordi Monllor Oltra, Juan Javier Gisbert Cortés, José María Valls Satorres, Jaume Jordi Ferrando i Àngel Lluís Ferrando.

RAMS DE MÚSICA II, nou CD de La Primitiva amb enregistraments en directe

Rams de música II, una nova selecció dels concerts de Diumenge de Rams 2009-2015, a la venda amb el periòdic El Nostre Ciutat el proper dissabte

CD RAMSPMB. El proper dissabte 19 de març, Dia del Pare i vespra de Diumenge de Rams, a un mes vista de les festes de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música II, una selecció de peces enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de Diumenge de Rams 2009-2015.

En aquesta selecció de música festera amb la garantida qualitat dels enregistraments en directe d’Audioart, apareixen una sèrie de títols, alguns d’ells d’importància cabdal en el desenvolupament de la música escrita per a les festes de Moros i Cristians. Les tretze obres que composen el CD són: El Noticiero Regional (1928), pasdoble d’Evaristo Pérez Monllor; Entrada Cristiana de Elda (2010), marxa cristiana de Joan Enric Canet i Todolí; Moros y Cristianos (1935), marxa mora de Camilo Pérez Monllor; Ernesva (1971), marxa de Ricardo Dorado Janeiro; Cruïlla de cors (2008), marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando Morales; A Don Camilo (2014), poema simfònic d’Eduard Terol i Botella; Anselmo Aracil (1891), de José Espí Ulrich; El Desgavellat (1927), kake-paso de Julio Laporta Hellín; L’Ambaixador (1959), marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda; Fontinens (1909), marxa-pasdoble de Camilo Pérez Laporta; Xema Almogàver (2015), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau; Abencerrajes y Cegríes (1947), marxa múslime de Gonzalo Blanes Colomer; i Uzúl el-msélmin (1914) de Camilo Pérez Monllor.

El CD és una producció conjunta de la Corporació Musical Primitiva i el periòdic El Nostre Ciutat amb un preu mòdic de 8 euros.

 

Concert d’exaltació de la Marxa Cristiana: Diumenge de Rams 2015

A banda del record a Amando Blanquer en el desè aniversari de la seva mort i les estrenes en Alcoi de les obres de Francisco Valor i de Camilo Pérez Monllor, el concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando es va convertir també en un inconfés homenatge a la marxa cristiana

DSCF3146

La Primitiva, al complet

Pablo Martínez. Un esplèndid dia primaveral va donar pas un any més a la celebració d’una nova edició del concert de Diumenge de Rams en la seva 76º edició en què la fatalitat gairebé va fer que coincidís amb els funerals de la directora del campus d’Alcoi de la UPV, Georgina Blanes.

 Amb uns minuts de retràs, el concert presentat per Mar Fernández va tindre en el seu inici un record i un minut de silenci en memòria de Miguel Peidro Gomar, en el que seguidament va tindre la presentació dels nous membres de la banda als quals se’ls va fer entrega del seu instrument. El trombonista José Pérez Lorente va donar la trompeta al seu germà Fernando Pérez i la flauta a sa mare, Mari Carmen Lorente, per a continuar amb les professores de flauta Yolanda Calabuig i Ana Molina que van entregar el instrument a Janira Paredes i Aitana Sempere, respectivament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoritats, amics, familiars i la presència entre el públic de tres dels compositors que apareixien en el programa (Francisco Valor, Rafael Mullor i Eduard Terol) van aplaudir l’entrada a l’escenari del nostre director Àngel Lluís Ferrando, el qual va donar pas a l’enèrgic i alegre inici de “De quin coloret la vols” en el que comença “El Noticiero Regional” d’Evaristo Pérez Monllor; seguidament, la primera marxa cristiana del matí i el primer homenatge a Amando Blanquer amb “Tino Herrera” ; els tints marcials van continuar amb l’inèdit (fet de gran trascendència musical que ha tingut poca difusió en els mitjans de comunicació locals) pasdoble de Camilo Pérez Monllor “El K’Sar el Kebir” ; la segona marxa cristina del matí sonava amb l’estrena del contestà Francisco Valor, “Acracio”, amb força i espectacularitat com la pràctica totalitat de la seua obra, amb la qual la banda acompanyarà a l’Alfèreç Cristià dels Mossàrabs, Ignacio Herrero Matarredona; a aquesta, va seguir la tercera marxa del matí d’aires “prokofievanos” de Canet Todolí, “Entrada Cristiana de Elda”, la qual provoca tot tipus de reaccions menys la indiferència, per a finalitzar la primera part amb eixe pilar bàsic de la marxa mora que continua sent “L’Ambaixador” d’Amando Blanquer.

Àngel Lluís dirigeix la banda desde 2007

Àngel Lluís Ferrando dirigeix la banda desde 2007

Després del descans, dos moments màgics i intensos van succeir al finalitzar la interpretació del pasdoble “La Romana” de Blanquer; en el primer, Ferrando va demanar la presència a l’escenari d’Eduard Terol per a dirigir la seua obra “A Don Camilo”, poema simfònic el qual va tindre una llarga ovació i un clamorós aplaudiment, entre altres motius possiblement, per la concentració i entrega que va conseguir dels músics a l’hora d’interpretarla, en agraiment a la dedicatòria de la seua obra, amb una concepció i claus que ens facilita en un esplèndid capítol del cicle “Deconstruint Uzul El M’Selmin”. El segon moment màgic al que em referia abans, va ser també la nova audició de “Cruïlla de cors” del nostre director Ferrando, acompanyada a l’orgue per Alfonso Marco, marxa que malgrat haver estat interpretada en diverses ocasions, no deixa de perdre eixa frescura que desperta la barreja litúrgica/guerrera,  i que va guanyant al pas del temps.

Ple absolut del teatre

Ple absolut del teatre (Foto: Vicente Pastor)

L’ultima obra de Rafael Mullor Grau, “Xema Almogàver” també va despertar l’entusiasme del públic. En aquesta marxa cristiana estrenada recientment a Ontinyent, continua el seu autor sent fidel al seu estil brillant de creació que arranca amb èxits com “L’ambaixador cristià” o “El Barranc del Cinc”. El concert va finalitzar amb eixa marxa mora extranya i magistral que és “El Somni” de Blanquer.

 Després d’uns llargs aplaudiments, l’inconfundible ritme dels panderos va donar pas una vegada més a “Uzul El M’Selmin”, amb l’acompanyament d’alguns membres de La Xafigà de Muro, que van estar presents al llarg de tot el concert, i per últim, el “Himne de Festes” de Barrachina que anuncia l’adveniment de les properes festes de Moros i Cristians.

EL NOTICIERO REGIONAL, de Evaristo Pérez Monllor

Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

EL NOTICIERO REGIONAL
Potpurri a modo de pasodoble (1928) de Evaristo Pérez Monllor

Banda Primitiva de Alcoi

Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Recorded by Estudis Tabalet- 1981