Pop i rock per a acomiadar a Àngel Lluís Ferrando com a director titular. El seu successor el coneixerem el proper mes d’octubre
Pablo Martínez. Un dijous a la tarda del mes d’agost i el Parc Cantagallet van ser dia i escenari inhabituals per a un concert de La Primitiva, totalment diferent a l’acostumat, amb tota seguretat a conseqüència d’aquesta ‘nova normalitat’. La situació era delatada per la distància entre les cadires i faristols dels músics a l’igual que els seients del públic que estaven distribuïts amb la mesura de seguretat decretada per motius sanitaris i convenientment desinfectats pels operaris de torn. A tot això se li suma l’especial caràcter del concert per tractar-se del comiat com a director titular d’Àngel Lluís Ferrando. Comiat que no s’ha pogut realitzar com ell es mereix a conseqüència d’una maleïda pandèmia com molt bé va comentar Óscar Martínez al seu parlament recitat just abans de l’última obra del programa.
L’habitual prova sonora abans va ser el teló per a una tarda agradable climatològicament per a poder escoltar La Vella. Presentat el concert per Mar Fernández, va enumerar les peces del programa per donar pas al director a continuació. Un repertori pop / rock que es va iniciar amb els timbals d’Andrea Hernández a L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, cançó clàssica del cantautor alcoià arranjada per a banda pel mateix Ferrando, que ens va fer enyorar aquells concerts de Barnasants a la nostra ciutat i Barcelona. Es va fer pas al ‘tecno’ amb el grup alemany Nena amb cançons dels vuitanta com 99 Luftballons o Irgendwie, Irgendwo, Irgendwann amb solos al saxo alt de Fran Blasco i al bombardí de Jordi Monllor; seguidament el polèmic Elton John amb alguns dels seus temes com Don’t go breaking my heart incloent alguns solos de trompeta de Fernando Pérez Lorente. Una altra icona dels vuitanta com Bon Jovi també va tornar a sonar en els faristols de La Primitiva, habitual en els concerts d’estiu. Eduard Terol a la bateria i Iñaki Peris al baix elèctric van ser imprescindibles per a no perdre el ritme en ningún moment.
Sense previ avís, va fer la seva aparició Óscar Martínez on va tenir les paraules de comiat al director sentenciant “Es va el Mestre, però es queda l’amic. Es queda la persona que admirem, la qual volem i la que desitgem que sempre estigui al costat de nosaltres…”, per a continuació obsequiar-li amb un retrat amb alguns dels seus moments al podi amb foto central de Diego Valor d’aquell llunyà concert del 9 d’octubre de 2014. Després, va vindre un altre dels moments més esperats pels nostres veïns, els ‘camilistes’ amb la nova audició de Tres de Camilo Sesto, de Jordi Monllor Oltra amb un sol compromès a la trompa de Manolo Verdú. Aplaudiments per a la banda i per al seu autor on es trobava entre el públic Gilberto Molina, president del Fan Club Camilo Sesto a qui va dedicada l’obra.
Els insistents aplaudiments del públic ja sota el cel nocturn van provocar el bis de You Give Love A Bad Name de Bon Jovi; i Jamás de Camilo Sesto. Entre les dues peces, un agraïment del director Ferrando a la banda i públic pels anys dedicats a la direcció de La Primitiva. Amb ell, es tanca un altre cicle carregat de bona música i de moments inoblidables en allò el més bò i el més dolent. Ara, la corporació s’endinsa en un mes marcat per un procés de selecció en el qual els membres músics tindran veu i vot esperant que aquests s’exerceixin amb responsabilitat, rigor i equanimitat. El resultat el coneixerem el proper octubre si el Covid-19 ho permet. (Moltes gràcies a Diego Valor i Joan Peña Sempere pel material fotogràfic)
