“Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939”: exposició i conferències a Alacant

Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja són dos dels conferenciants al voltant de la Guerra Civil a Alcoi

Fotografia de Michele Francone que presenta la exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l'Exèrcit Popular

Fotografia de Michele Francone que presenta l’exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l’Exèrcit Popular en juny de 1937 (Fototeca Municipal d’Alcoi)

PMB. La Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Universitat d’Alacant) acull del 26 de maig al 10 de juny  una sèrie de conferències al voltant de l’exposició Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), la qual pot visitar-se a la sala Juana Francés de dita Seu universitària. El llibre que dóna peu a l’exposició, editat l’any passat i que va ser un èxit de vendes, és una selecció del llegat fotogràfic de Michele Francone, cedit pels seus fills Vittorio i Giancarlo Francone, i per altra banda, del material fotogràfic realitzat pel personal metge de l’Hospital Suec-Noruec.

Totes les xerrades seran en la sala d’actes de la Seu, a les 20:15 h. de les quals trobem la que realizarà Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal amb el títol Les fotos d’un soldat: Michele Francone, un italià en la guerra d’Espanya el divendres 3 de juny. Recordem que Francone en la seua estància a Alcoi, va ser amic personal d’alguns membres de La Primitiva com el director d’aleshores Fernando de Mora Carbonell i els músics Rafael Serra Carbonell i Rafael Botella. L’altra xerrada impartida per Àngel Beneyto Testimonis de la guerra: Escandinaus per Espanya. serà el dimarts 7 de juny.

Anuncis

“La obra pianística de Amando Blanquer” por Marisa Blanes: “Una dècada sense Blanquer” (VII-Capítulo final)

 CabeceraPMB. En este último capítulo, extractamos unas reflexiones del compositor sobre su música e incluímos los títulos de los que consta su obra para piano. Ante todo también, mi agradecimiento a Marisa Blanes por habernos permitido incluir algunos fragmentos de su libro La obra pianística de Amando Blanquer, editado por la Universidad Politécnica de valencia en 2005. Un año después, publicó Amando Blanquer: Vida y obra (Una aproximación a su repertorio pianístico) que fue su Tesis Doctoral 2005 y Premio a la Investigación, editado por el Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y la Diputación Provincial de Alicante.


REFLEXIONES DEL COMPOSITOR FRUTO DE SUS CONVERSACIONES CON MARISA BLANES (1)

“Uno puede ser a lo sumo personal, utilizando las técnicas universales y adaptándolas a su manera de ser”.

“Stravinsky, Bartok, Roussel usan técnicas compositivas muy similares, sobre todo en cuanto al lenguaje sonoro, pero siempre resultan inconfundibles”.

Amando Blanquer y Marisa Blanes

Amando Blanquer y Marisa Blanes

“Al hablar de influencias siempre pretende el compositor ser original, sin embargo no se pueden negar ciertas penetraciones, aunque sean producto del ambiente o de la propia admiración”.

“Cuando uno se hace más reflexivo busca encontrarse a sí mismo elaborando planteamientos diferentes a los que le han proporcionado métodos tradicionales de composición”.

“Messiaen me enseñó un método de trabajo que creo haber asimilado, transformado y hecho mío, la música de Messiaen es tan personal que resulta inimitable, en el tratamiento y contenido de mis ideas musicales hay siempre algo de Messiaen”.

Blanquer pretende hacer la música de su tierra, evocar la luz, el color, el perfume de la tierra mediterránea, pero ello no tiene nada que ver con el nacionalismo regional.

“Hay que conocer profundamente las técnicas de nuestro tiempo, asimilarlas y transformarlas en obras de arte”.

El compositor cita a Menéndez Pelayo:

“Detrás de cada hecho, o más bien en el fondo del hecho mismo, hay una idea estética, y a veces una teoría o una doctrina completa de la cual el artista se da cuenta o no, pero que impera y rige en su concepción de un modo eficaz y realista. Esta doctrina, aunque no se razone, puede y debe razonarse y justificarse, buscando su raíz y fundamento no sólo en el arranque espontáneo y en la intuición soberana del artista, sino en el ambiente intelectual que respira, en las ideas de cuya savia vive y en el influjo de las escuelas filosóficas de su tiempo”.

Portada de "La obra pianística de Amando Blanquer" de Marisa Blanes (UPV, 2005)

Portada de “La obra pianística de Amando Blanquer” de Marisa Blanes (UPV, 2005)

Esta conciliación de originalidad y condición, libertad y orden es uno de los pensamientos más firmes de la teoría artística del maestro santanderino y también de nuestro compositor:

“Considerando el arte como obra soberanamente reflexiva y no como producto de una fuerza ciega e inconsciente, no concibo obra alguna artística digna de este nombre que no pueda ser críticamente interpretada conforme a ciertos cánones que preexistieron en la mente de su autor, aunque el artista no se diese cuenta de ellos”.

Los motivos de su inspiración son muy variados, básicamente, la música viene inspirada por el instrumento que la articula, si es el piano, todo gira alrededor de sus posibilidades. Un mismo sentimiento, lo expresa de manera distinta según se trate de un coro, un violín, una trompa o una orquesta, creo que en ello va implícita una educación técnica capaz de formar y transformar las ideas según el medio elegido para expresarlas. Blanquer cree en la existencia de la inspiración. Pero cree también en el trabajo…

Recuerda el maestro las palabras que Schiller confió a Goethe:

“En mi caso la percepción aparece siempre sin ningún objeto claro o definido, sólo cristaliza después, hay cierto estado de ánimo musical que es anterior y sólo después sigue la idea poética, creo en la existencia de la inspiración, pero creo también en el trabajo. La música es fundamentalmente trabajo, un trabajo constante y cotidiano, la elaboración de una obra es un largo proceso”.

Esa amplitud y diversidad en la concepción de la música le obliga a ser independiente, teniendo como única norma la sinceridad en la creación y el hacer que: la música contenga mucha música, esa consigna que le inculcó su maestro francés Daniel Lesur.

 Olivier Messiaen (Avignon, 1908-Clichy, 1992), maestro e influencia en la música de Blanquer

Olivier Messiaen (Avignon, 1908-Clichy, 1992), maestro e influencia en la música de Blanquer

La música tiene que ser, ante todo y sobre todo:

“…una manifestación artística y no un jeroglífico, la música se dirige al hombre para proporcionarle sentimientos de goce, enriquecimiento espiritual, no para irritarle”.

Todo lo que expresa nos demuestra una profunda humanidad. Blanquer tiene una concepción humanista de la música, que pone al hombre como destinatario de un arte musical que sirve para enriquecerle, alguien dijo, y dijo bien, que la música nos hace mejores.

Cuando Debussy decía esta frase genial:

“Mi música está hecha para mezclarse con los hombres y las cosas de buena voluntad”.

¿No traducía una manera de estar en el mundo que podemos leer en sus obras? Es por su ethos, carácter ético del sentimiento musical, por lo que el músico se compromete con su arte.

Acabamos esta charla con las siguientes palabras:

“El objeto musical es una creación nuestra, es un objeto imaginario que nuestra conciencia afectiva hace surgir de los sonidos. La música siempre es una manifestación trascendente que intenta captar a través del objeto sensible, el objeto afectivo”.

Expresa los dos objetos fundamentales que el hombre puede tener en su vida: ser y tener.

“Afán de unidad, decía Santo Tomás: Ser y tener”.

SUS OBRAS PARA PIANO

TRES PIEZAS BREVES (1960). Dedicado al pianista valenciano Mario Monreal (Sagunto, 1938-Guadassuar, 2010).

  1.  Preludio.
  2.  Canción de cuna.
  3.  Estudio a dos voces.

VARIACIONES PARA PIANO (1963). Dedicado al pianista valenciano Perfecto García Chornet (Carlet, 1941-Valencia, 2001).

QUATRE PRELUDIS PER A PIANO (1975). Accésit de Honor al Premio Ciudad de Lérida, 1975. Dedicado al pianista Ricardo Viñes (Lérida, 1875-Barcelona, 1943).

  1. L’etern clarobscur.
  2. Impressió estival.
  3. Averany de la nit.
  4. Aquell món de joguina.

SONATINA NAÏF (1979). Dedicada a su hija Ana María.

  1.  El paseo (con las teclas blancas).
  2. Durmiendo a Pepirola (con las teclas negras).
  3. Jugando al escondite (con las teclas blancas y negras).

TRES HOMENAJES (1984).

  1. Cumbres (a Óscar Esplá).
  2. Perfumes (a Joaquín Rodrigo).
  3. Burlesca (a Manuel Palau).

UNA PÁGINA PARA RUBINSTEIN (1987). Encargo de Paloma O’Shea, presidenta de la Fundación Isaac Albéniz para conmemorar el centenario del nacimiento del famoso pianista Arthur Rubinstein.

(1). Tal como aparece en la presentación de este capítulo, el extracto pertenece al libro “La obra pianística de Amando Blanquer” de Marisa Blanes, concretamente de las páginas 30, 31 y 32.

“Un diumenge com a casa”, per Jordi Miralles Calabuig

Oferim la crònica del concert del passat 27 de desembre “Com a casa…” a càrrec de Jordi Miralles amb la col.laboració fotogràfica de Diego Valor

El passat diumenge 27 de desembre al migdia, i a la innovadora sala d’Àgora, va tenir lloc el darrer concert del 2015 de la banda de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Concert titulat Com a casa… i en el qual vaig tenir l’honor de participar, ja que jo també sóc, o així em considero, un membre de la casa. Va ser una alegria molt gran tornar a compartir música amb els meus companys i amics de tota la vida, cosa que no feia des de feia anys. La meva feina fora d’Alcoi, uns centenars de kilòmetres i el mar que ens separa fan impossible que pugui gaudir sovint d’aquest tipus d’ocasions amb la Vella, però sempre que ho puc fer és un gust. També em va impactar que la darrera vegada que vaig trepitjar aquest espai, era la peixateria del mercat de Sant Mateu. És un alleugeriment per a mi saber que en els temps tan difícils que vivim, i el sector cultural en concret, es destinen espais lliures a la cultura.

D'esquerra a dreta: Gabriel Micó, Ferran Fernández, Jordi Monllor, Mauro Fernández, Lara sanoguera i Fran Blasco

D’esquerra a dreta: Gabriel Micó, Ferran Fernández, Jordi Monllor, Mauro Fernández, Lara Sanoguera i Fran Blasco (Foto: Sala Àgora)

Al concert no hi va faltar de res. Hi va haver gran varietat de música i tota ella de gran qualitat. Compositors i solistes de la casa, i un incomparable Amando Blanquer eternament vinculat també a la Música Vella i amb una de les seves obres que més ha transcendit arreu de les fronteres de tot el món, com ara és Iridiscencias Sinfónicas. Ara es compleix el 30 aniversari d’aquesta composició i el desè aniversari de la mort de l’autor.
El concert es completava amb Les noces de llibertat del propi Blanquer, la Fantasia damunt un tema original per a saxo alt de Jules Demersseman amb Fran Blasco Jordà com a solista i l’estrena absoluta de l’obra Andante i Scherzino del compositor i clarinetista de la banda Jordi Monllor. Aquesta obra estava composada per a l’ocasió i comptava amb un quartet de clarinets solista (clarinet en mi bemoll i tres clarinets) integrat per Lara Sanoguera Miralles, Mauro Fernández Aliaga, Ferrán Fernández Aliaga i Gabriel Micó Vicens.

Cal destacar que tots els solistes actuaven dins un gran projecte acadèmic en el qual aquells músics de la banda que acaben els estudis de Grau Professional tenen l’oportunitat d’estrenar-se com a solistes amb la pròpia Corporació Primitiva. Projecte interessantíssim iniciat pel director titular i gran amic meu, el mestre Àngel Lluís Ferrando. Aquest és un projecte que, com altres tants que han sortit de la mà del mestre Ferrando han fet brillar a l’agrupació els darrers anys. Amb ell, i amb tots els amics de la Música Vella, ens vàrem trobar el passat diumenge“com a casa”.

JORDI MIRALLES

DSC05274 Color

Articles sobre l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi en Academia.edu

Àngel Lluís Ferrando, un valorat divulgador de la música alcoiana a les xarxes acadèmiques

A.L.FerrandoCIM APOLO. Comunicació social. Academia.edu és un espai web obert per a l’àmbit acadèmic. La plataforma pot utilitzar-se per compartir documents, controlar el seu impacte o seguir una investigació particular. El seu inici es remunta a 2008 i actualment compta amb més de 29 milions d’usuaris registrats a tot el món i més de 8 milions de documents a l’abast de la comunitat investigadora. Els usuaris tenen seguidors i, al seu torn, segueixen a altres investigadors i les diferents temàtiques d’estudi en les quals estan interessats. Tota aquesta informació es mostra públicament en el perfil científic de cada investigador, amb les seues àries d’interés, les seues publicacions classificades en seccions (llibres, articles, conferències, etc.), coautories, dades de contacte, perfils en altres xarxes socials, seguidors, activitat en la xarxa i, finalment, estadístiques.

Dins d’aquest darrer apartat, una de les últimes aportacions de Academia.edu és la distinció dels perfils científics més consultats amb la qualificació de top fins a un 5%, en relació amb el nombre de visites mensuals. En aquest sentit, la plataforma informa als seus usuaris si es troben entre aquest 5% més visitat, la qual cosa palesa el grau d’impacte específic de les seues publicacions. Al llarg del mes de novembre i desembre de 2015, el perfil d’Àngel Lluís Ferrando ha estat entre el top 3%. La noticia no tindria major repercussió si no fora perquè entre les publicacions de Ferrando (que acompanya la seua autoria sempre amb la filiació Centre Instructiu Musical Apolo o Corporació Musical Primitiva) més consultades es trobem El paper de la burgesia industrial alcoiana en l’aparició del nou repertori musical per a la festa de Moros i Cristians (2010) o La documentación y la investigación musical en el seno de las bandas de música no profesionales: el archivo de la Corporación Musical Primitiva de Alcoi (2011), vinculades intrínsecament amb l’arxiu de la CMP d’Alcoi i els seus continguts.

Altres treballs com ara el monogràfic La música de Nadal a Alcoi (2015) o els diferents articles al voltant de l’obra del compositor Amando Blanquer Ponsoda o la del poeta Joan Valls Jordà, fan referència també d’una manera més tangencial -tot i que no menys explícita- a la banda nutrícia de Blanquer i al llegat patrimonial del seu arxiu. Aquesta circumstància contribueix, sens dubte, a una major visibilitat i valoració pública de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva entre els investigadors, una de les fons patrimonials més importants del món bandístic.

Nadales de Juan Cantó i Consuelo Colomer per a un concert solidari

Dissabte 2 de gener a les 20:15h la Parròquia de Santa Rosa acull un concert del Cor Sènior de la UPV-Alcoi a benefici de Càritas

02-01-2016

Moment del concert de la Coral Senior-UPV Alcoi (Foto: Pau i Laura Martínez)

JJFM . L’Associació Belenista Santa Rosa, organitza aquest concert a benefici de Caritas, programat per al dissabte, dos de gener, a les 20:15,  a la Parròquia de Santa Rosa amb l’actuació del Cor Sènior de la Universitat Politècnica de València-Campus d’Alcoi, sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando.

Nadaletes d’autors alcoians

Consuelo Colomer (Alcoi, 1930)

Junt a peces més clàsiques i conegudes, el Cor Sènior ha programat en aquesta ocassió dos significatius autors alcoians: Consuelo Colomer (Alcoi, 1930) i Juan Cantó (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903). De Colomer s’interpretarà el cicle Cuatro Villancicos (1962) i de Cantó A Maitines  (1900) en versió original.

A Maitines, potser siga la nadala més coneguda de Cantó de la qual s’han fet diferents arranjaments i ve cantant-se des de la seua publicació -a les darreries de l’any 1900- fins hores d’ara. Originalment escrita per a tres veus i harmònium amb acompanyament de “panderetas y tambores”, posa música a un poema del Segle d’Or espanyol extret del Romancero Espiritual de José de Valdivielso, probablement escrit per al Nadal de la catedral toledana: “En la Santa Iglesia / tocan a Maitines / y los seises del cielo / los Laudes dicen …”.

Consuelo Colomer titula Cuatro Villancicos a quatre breus nadales publicades conjuntament en 1962: Al pie de la Nochebuena amb text de l’escriptora Maria Beneyto, Con campanillas i El niño llora, probablement amb text de la pròpia Colomer (1) i  Si el niño quiere amb text de Rosalía Giménez. El conjunt resulta força emotiu, Colomer transmet amb la seua música la pròpia vivència personal com si “d’un obsequi des de dins per a tots” (2) es tractara.

(1) FERRANDO MORALES, Àngel Lluís (2015): La Música de Nadal a Alcoi. CAEHA i Ajuntament d’Alcoi, p.37
(2) Ibídem, p. 38.

 

La soprano Mar Fernández Aliaga actúa con el Cor de Cambra Discantus

La coral contestana comenzará un año de celebraciones por el 25º aniversario de su fundación

 

20-12-2015 PMB. Nuestra compañera Mar Fernández Aliaga volvió a actuar el pasado domingo 20 de diciembre en el concierto celebrado por el Cor de Cambra Discantus, dirigido por Josep Robert Sellés en la iglesia de Santa María de Cocentaina, bajo el título La Porta del Nadal. Estructurado en tres partes, en la primera se interpretó el Magnificat de Vivaldi, obra con la que la coral celebró su primer concierto en 1991. La segunda parte compuesta de villancicos valencianos de Querol, Cervera y Palau; y una última parte de música anglosajona navideña con títulos de, entre otros, Charles Woods y Karl Jenkins. Con la famosa pieza de Irving Berlin, White Christmas, se puso punto final al concierto con el que el Cor, en 2016, empezará una serie de actos conmemorativos por el 25º aniversario del cambio del nombre de la coral, ya que, originalmente, fue fundada en 1977 con el nombre de Cor Jovens Cantors.

BOOKTRAILER: “MEDIA LUNA”

Portada Media Luna

Booktrailer del nou llibre d’Arantxa Jordà Navarro Media Luna, amb música d’Àngel Lluís Ferrando interpretada per la Corporació Musical Primitiva, que va ser presentat al Club Social Apolo, el dissabte 19 de desembre.

 

 

“Com a casa”: Nou concert de La Primitiva en Nadal

La Primitiva acomiada el 2015 amb un concert de joves solistes destacant l’estrena d’una obra de Jordi Monllor i un homenatge a Amando Blanquer

Com a casaPMB. La Sala Àgora acull un nou concert de La Primitiva el diumenge 27 de desembre a les 12h. Com a casa dirigit per Àngel Lluís Ferrando, el qual com a protagonistes a joves solistes de la banda, així com l’estrena d’una obra de Jordi Monllor, compositor i clarinetista de la banda, junt a un petit homenatge a Amando Blanquer en el desè aniversari de la seva mort, que va començar el seu camí a la nostra banda. És per aquest motiu pel qual, pel protagonisme de gent de la “casa”, titulem l’últim concert de l’any Com a casa.

Mauro y Ferrán Fernández, Lara Sanoguera y Gabriel Micó

Mauro i Ferrán Fernández, Lara Sanoguera i Gabriel Micó, quartet de clarinets per a “Andante i Scherzino” de Jordi Monllor (Foto. Arxiu)

En el programa, brilla amb llum pròpia l’estrena absoluta de l’obra Andante i Scherzino per a quartet de clarinets i banda de Jordi Monllor, el qual,  amb els seus estudis de composició finalitzats, ha fet expressament per aquest concert. La banda, fidel a la seua dinàmica d’ interpretar obres per a solistes que acaben de concloure els seus estudis de Grau Professional, ofereixen l’oportunitat en aquesta ocasió a Lara Sanoguera Miralles, Mauro Fernández Aliaga, Ferrán Fernández Aliaga i Gabriel Micó Vicens. Segons comenta l’autor, l’obra posseeix dos temes que passen de la banda als solistes en totes les veus i en algunes tonalitats amb dues parts clarament diferenciades, la part lenta -Andante- i la més ràpida -Scherzino-.

Fran Blasco, solista per a Demersseman

Fran Blasco, solista per a Demersseman

Fran Blasco Jordà, saxofonista, és l’altre solista del concert amb la Fantaisie sur un thème original per a saxo alt de Jules Demersseman (Hondschoote, 1833-París, 1866). Aquesta obra, originalment per a saxo i piano, data de 1860 i va ser encarregada per Adolphe Sax per a ser interpretada en les proves d’accés del Conservatori Superior de París, ja que el saxofó era un instrument nou i no disposava d’obres originals.

Finalitzant l’any en què s’ha complert el desè aniversari de la mort d’Amando Blanquer, la Primitiva li rendeix tribut amb dues de les seves obres. Amb la seva marxa Les noces de llibertat s’inicia el concert. Amb data de 1990, és tracta d’una obra feta per al  simbòlic casament entre l’Estàtua de Colón de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i que, per problemes de finançament no va poder estrenar-hi la Primitiva de Llíria a la ciutat americana.

Un joveníssim i irreconeixible Amando Blanquer

Un joveníssim i irreconeixible Amando Blanquer

La segona obra, Iridiscencias Sinfónicas  ja ens la comenta Valls Satorres en el quart capítol de Una dècada sense Blanquer. L’obra va ser composta entre setembre i desembre de 1985 per encàrrec de la Generalitat Valenciana per a celebrar el Primer Centenari del Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València”, dividida en tres moviments: Hoqueto, Intermedio i Ricercar. El títol al·ludeix al fenomen de la iridescència, que és el canvi de color que experimenten certes superfícies segons l’angle des del qual s’albira o la refracció de la llum solar a través de les gotes d’aigua o bambolles de sabó. Aquest efecte, aplicat a la música, porta Blanquer a crear una de les seves obres més independents i inclassificables.

Arantxa Jordà Navarro presenta el seu nou llibre “Media Luna” al Club Social Apolo

La banda sonora del booktrailer d’aquesta novel.la fou enregistrada per La Primitiva

Portada Media LunaPMB. El dissabte 19 de desembre a les 20.30 h., el Club Social Apolo és escenari de la presentació del nou llibre d’Arantxa Jordà Navarro Media Luna, final de la trilogia literària editada per Libros Mablaz, iniciada amb El legado de Julia i Ata Farid, único regalo. Juntament amb l’escriptora alcoiana, l’acte comptarà amb la presència del professor, regidor i tinent d’alcalde Manolo Gomicia i d’Àngel Lluís Ferrando, compositor de la música del booktrailer, enregistrada el passat dia 12 per La Primitiva. En finalitzar l’acte de presentació, es servirà un vi d’honor en el qual es podran adquirir els nous exemplars signats per l’autora.

El dimarts 29 tornarà a presentar-se aquest libre al Restaurante El Salt, ubicat a l’hotel AC, que també comptarà amb l’assistència de una de les propietàries de la casa del Salt, M. del Carmen Pérez Payá.

SINOPSI

Arantxa Jordà Navarro (Alcoi, 1958)

Arantxa Jordà Navarro (Alcoi, 1958)

De nou a casa, Farid descobreix un amor amagat, però, sent la necessitat de tornar al passat. Estant al costat de Al-Azraq, haurà d’afrontar cruels i amargs successos per als quals no estarà preparat. El poble d’Al-Andalus es sentirà obligat a aixecar-se en armes. El desterrament els portarà fins a terres granadines on Farid es veurà lligat als capricis de la bella Yasmin. No obstant això, comptarà amb el suport incondicional de Qarah, qui li descobrirà un món ocult per Farid.