Próxima gala musical de la Escuela de Música “Amando Blanquer”

Participarán los alumnos de mayor nivel y se celebrará el viernes 6 de marzo en el Teatre Principal

 

2013-02-24_Audicio-alumnes_Principal-Calabuig-flauta

Foto. Arxiu

JAGC. El próximo viernes 6 de marzo, se llevará a cabo un acontecimiento importante en nuestra Escuela de Música. El Teatre Principal acogerá, a partir de las 19:30 horas, una Gala Musical en la que tomarán parte los alumnos de cursos superiores de nuestra entidad.

Acompañados en algunos casos por sus respectivos profesores, los asistentes podrán comprobar el buen nivel alcanzado por muchos de ellos a lo largo de esta primera mitad de curso. Si bien la gran mayoría se encuentran en los últimos cursos de Enseñanzas Elementales, también podremos escuchar algunas interpretaciones de alumnos que cursan instrumento en Enseñanzas Profesionales.

A diferencia de las tradicionales audiciones, en las que priman las intervenciones de solistas, en esta ocasión nos encontraremos con actuaciones de cámara y con otras pequeñas posibilidades de agrupación musical. La práctica totalidad de nuestras especialidades instrumentales tendrá cabida en un acto que está abierto a toda la sociedad alcoyana.

A través de esta página web, iremos informándoos de cualquier novedad al respecto de esta iniciativa que tomamos con gran ilusión. Esperamos vuestra asistencia.

Anuncis

Concierto de La Primitiva en Alicante en homenaje a Camilo Pérez Monllor

El evento se enmarca dentro de los actos programados para celebrar el Mig Any de las Fiestas de Moros y Cristianos de San Blas en Alicante

 

xxvii-concert-musica-festera-san-blas-webPMB.  El barrio de San Blas en Alicante celebra su Mig Any en el mes de enero, de entre cuyos actos se encuentra el Concierto en Homenaje a la Música Festera que ya va por su XXVII edición. Este año corre a cargo de la Corporación Musical Primitiva con la participación dels Dolçainers i Tabaleters La Cordeta bajo dirección de Àngel Lluís Ferrando siendo en parte también un homenaje a Camilo Pérez Monllor por el centenario de “Uzul El M’Selmin”.

 El concierto se realiza el domingo 11 de enero a las 12 h. en el Salón de Actos del I.E.S. Jorge Juan con un programa dividido en dos partes.

 La primera parte consta de: “Desperta’t Alcoi” (1998) de Gregorio Casasempere Gisbert; “La casa de las chirimías” (2014) de José María Valls Satorres; “Aleluya” (1958), de Amando Blanquer; “Hugo i Héctor, els fills del president” (2014) de Vicent Cerdà i Peris, y “Cruïlla de cors” (2008) de Àngel Lluís Ferrando Morales.

 La segunda parte arranca con “Uzul El-M’Selmin” (1914) de Camilo Pérez Monllor; “Pare i fill” (1900) de Camilo Pérez Laporta y Camilo Pérez Monllor; “A Don Camilo” (2014) de Eduardo Terol i Botella; “El K’sar el Yedid” (1912) y “Moros y cristianos” (1935) ambas de Camilo Pérez Monllor, para finalizar con el “Himno a San Blas” de Antonio Carrillos Colomina y letra de Vicente Mojica Benito.

Vicente Juan Sanoguera Rubio: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (III)

prova3

Músic en actiu de La Primitiva com a instrumentista de requinto, Vicente Juan Sanoguera Rubio col.labora amb la tercera entrega d’aquesta sèrie. Vinculat a la banda desde xiquet, la música li ve heretada del seu avi que va pertenéixer a la Vella i a la Banda Municipal de Villena. Fou director de l’Armònica Alcoiana i entre les seues obres de caire fester es troben: “Muntanyesos dianers”, “Banu-Marin”, “Novella”, “Claus i corretges” (coescrita amb Àngel Esteve) i la recentment estrenada “Al-Rasik”. La seua dona, Georgina Miralles i els seus fills Lara e Isaac Sanoguera també son membres de la banda.

“L’ENTRA DELS MOROS”, UNA EVOLUCIÓ
AMB “LA PRIMITIVA”

Vicente Juan Sanoguera Rubio (Alcoi, 1965)

Vicente Juan Sanoguera Rubio (Alcoi, 1965)

“L’entra dels moros” va ser composta per D. Camilo Pérez Monllor al maig de l’any 1914. No existeix documentació que indiqui que fos una peça de referència fins a principis dels anys 40. Va ser l’any 1942 quan D. Fernando de Mora, director de “La Primitiva”, a instàncies i sota la tutela del compositor, va realitzar alguns canvis tant en la partitura com en la formació de la banda. Sé que alguns autors atribueixen l’arranjament només a D. Fernando de Mora, però atenent a l’herència oral que he rebut dels músics majors, que van estar presents en indicacions, assajos i altres proves sonores que es van fer, crec que en aquests arranjaments D. Camilo va estar més que present.
Alguns d’aquests canvis, com ara la instrumentació del ritme, no van tenir cap recorregut. Els canvis més importants i que més van influir posteriorment en l’evolució de la marxa van ser, en primer lloc fer tocar els Clarinets principals i primers la dolçaina, i als segons i tercers el pandero eliminant així el clarinet de la peça, i en segon lloc presentar una nova formació de la banda amb la fusta davant i el metall al final de la mateixa.

Camilo Pérez Monllor, vestit d'abencerraje

Camilo Pérez Monnlor, vestit d’abencerraje

No existeix en les diferents partitures ni en document que es conegui res que indique que aquesta peça estigués dedicada a cap persona, societat ni entitat de cap mena, però, contravenint el que era habitual en aquells temps, no es va fer cap còpia d’aquesta partitura ni per part de l’autor D. Camilo, ni del director de la banda D. Fernando. Amb aquesta decisió van donar a la partitura i a la banda l’oportunitat de ser el que finalment han estat, un referent en la música de les festes de moros i cristians.
Des dels anys 40 “L’entra dels moros” i La Primitiva han viscut amb les diferents modes i usos que en cada moment han tingut lloc. Unes vegades errant i la majoria d’elles encertant, la unió de marxa i banda ha anat evolucionant fins al dia d’avui. Per exemple avui el clarinet ha tornat a la peça ja que comptem amb uns grups de dolçaines meravellosos, en el nostre cas el grup de Dolçainers i Tabaleters la Cordeta, que llavors no existien.
Sé que hi ha veus que reclamen que aquestes peces que estan lligades a una entitat siguin editades i divulgades. Sense entrar a valorar la idoneïtat d’aquesta acció, em sembla que l’actitud és la de voler jugar amb la joguina del veí, tenint l’armari ple de joguines amb els quals no juguen. Falta saber si el que pretenen és només jugar o volen trencar la joguina.
                                                                

Vicente J. Sanoguera Rubio

“L’Entrà dels Moros”, un aplaudido centenario (5-10-2014)

Iniciamos el año recordando el concierto-homenaje a los 100 años de “Uzul El M’Selmin”

Juan Javier Gisbert Cortés

PMB.  Recuperamos el artículo  firmado por Juan Javier Gisbert Cortés (actual embajador moro) que fue publicado en “El Nostre Ciutat” el martes 14 de octubre de 2014, gracias al cual podemos tener otra visión del pasado acontecimiento.

A la memoria de Ernesto Valor Calatayud, el musicógrafo alcoyano.

  ¿Cuántas veces hemos soñado los alcoyanos con poder desfilar por la calle San Nicolauet a los sones de “L’entrà dels moros”? Quizás demasiadas, convirtiendo nuestro deseo en una necesidad emocional, en un palpitar de la alcoyanidad, en una mitificación de la celebrada obra de Camilo Pérez Monllor; se puede afirmar con rotundidad que sus melodías han sido (y son todavía) idolatradas por propios y extraños durante varias generaciones desde los años cuarenta, aunque, al parecer, durante la primera época no fue de las piezas más apreciadas por el público; los gustos y las modas siempre han marcado la pauta.

20141005bn

Foto: Diego Valor

En las notas recientemente firmadas por José María Valls Satorres, con motivo del estreno el domingo día 5 de Octubre de su obra “La Casa de las Chirimías”, afirmaba: “Hablar de “Uzul el M’Selmin” en su centenario, es hablar de una composición que ha resistido exultante el paso del tiempo, sencilla, sin alardes, de calle, es decir, al aire libre, prodigio de unidad de conceptos y ejemplo de composición. Una marcha mora de la que me hablaba mi maestro Fernando de Mora, y de su autor, al que veneraba. Consecuencia de lo anterior comencé a interesarme por esta partitura, y también el recuerdo de haberla tocado en alguno de los conciertos de fiestas con la música Primitiva, en los que era invitado a participar como clarinetista”, justificando con las notas a su nueva obra una parte de su profunda admiración hacia la centenaria obra que hoy nos ocupa.

 Valls Satorres nos sorprendió con su nuevo alumbramiento sonoro y musical (la ya citada “La Casa de las Chirimías”) al deslizarse elegantemente por los melismas y sutilezas destiladas en cada recoveco de la pieza centenaria, mostrándonos una marcha mora rotunda, bella, ampulosa, espectacular y envolvente, donde además pudimos escuchar hilvanadas las melodías de “Fortuna Favorable”, fanfarria para el Embajador Moro escrita a finales del pasado año para conmemorar el 175 aniversario de la primera edición impresa de nuestras embajadas festeras. La fusión de los “cantabiles” estuvo bien ensamblada, creando un mensaje de grandeza al imaginar sus resonancias en pleno desfile – esperemos que sea ya el próximo año -, y que arrancó los aplausos del público fiel a la “Vella” que abarrotaba el salón Rotonda del Círculo Industrial.

 El concierto de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy, que además contó con la colaboración del “Grup de Dolçaines i Tabaleters La Cordeta”, nos hizo vibrar con multitud de sensaciones, algunas de clásico sabor como “Pare i fill”, “El K’sar el Yèdid”, “Tristezas y alegrías” o “Alma andaluza” y otras de nueva factura compuestas para la efeméride. Jaime Lloret Miralles, un hombre dedicado a la banda y fiel a la entidad firmaba “Jaumet, el judío”, que con sus primeros compases creó la expectación, haciendo sonar con brío la percusión, para fundirse seguidamente en una brillante entrada de los metales graves, y captando inmediatamente la atención de todos los presentes. Quizás un poco corta de duración, o falta de resolución final a nuestro gusto, pero una pieza a tener en cuenta en nuevas interpretaciones.

DSC_0085

Foto: Diego Valor

En la sala pudimos saludar y conocer al veterano Francisco Carchano Moltó, autor del inspirado pasodoble “Barrabàs”, tan interpretado durante la cabalgata de los Reyes Magos de nuestra ciudad, quien aportó al concierto una nueva partitura que tituló “Jasmine” (m.m.) apropiadísima para el acompañamiento de un cargo “fester”, por su orientalismo y elegancia, dentro de los canones tradicionales, y siempre siguiendo su personal estilo. Me gustaría aprovechar estas líneas para reivindicar su figura como futuro director del Himno de Fiestas de Alcoy, creo que tiene sobrados merecimientos.

 Estos veteranos maestros del arte de la composición que hemos citado dieron paso a las nuevas generaciones y Vicente Juan Sanoguera Rubio, instrumentista de la entidad a quien conocimos hace muchísimos años en la Coral Polifónica Alcoyana firmó con ilusión “Al-Rasik” (m.m.) que al decir de Pablo Martínez tiene claras influencias de los maestros Blanes y Blanquer, tan queridos por “el mùsic de la casa”. Esta obra estuvo claramente diferenciada en dos partes, bien pensadas, que resolvió con el oficio que le caracteriza. A nosotros, y solo a título personal nos impresionó la primera de ellas, dejándonos boquiabiertos. “Gracies Vicent, per aquest treball”.

 Y como remate al sensacional concierto matinal, pudimos descubrir entusiasmados una gran obra, un poema sinfónico al estilo de Strauss o Wagner. Hablamos de la pieza concebida por Eduardo Terol i Botella, quien rindió un tributo de pasión “A don Camilo”, convirtiéndose en el broche de oro, en la gema preciada de la celebración. Eduardo, como diríamos coloquialmente, “estuvo sembrado”, aunque mejor debemos asegurar que disfrutó de una brillante inspiración, mostrándonos su amplia formación concertística y su pasión por Weber, y ofreciendo unos pasajes melódicos que jugueteaban en todo momento con “L’entrà dels moros”. Al término del concierto, un hombre de teatro, de gran sensibilidad, músico y fester dijo: ”Tenía la impresión de ver a D. Camilo caminando entre los pentagramas, saltando por el discurrir de compases y corcheas”, y creo que todos los asistentes vibramos con estas cuidadas sonoridades sinfónicas, que el maestro Terol supo entrelazar, haciendo emerger y volatilizar los célebres compases de la obra de Pérez Monllor.

 Para finalizar, sin pensarlo dos veces, el maestro Ángel Luis Ferrando atacaba con brío la intervención de los panderos, para que, de nuevo, “L’entrà dels moros” hiciera que un estremecimiento general recorriese nuestras venas, al escuchar los generosos sonidos de “La Vella” que se entregó en una intervención compacta, brillante, sutil y bien concertada. Gracias profesores de la Primitiva por este acontecimiento especial.

Juan Javier Gisbert Cortés

Nadals al Club Social Apolo

Ja estan disponibles per als socis els menús per a estes properes festes de Nadal

Un nombre de socis va celebrar el Sopar del Pobre

Un nombre de socis va celebrar el Sopar del Pobre

PMB. Després del tradicional Sopar del Pobre en la vespra del dia de la Loteria, els senyors socis també tenen a la seua disposició els menús per a disfrutar estes festes de les reformades instal.lacions: dinar i sopar de Nadal i la festa de Cap d’Any. (Reserves. Miguel Angel: 650070604)

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

L’ empresa Viuda de Tadeo Juan, S.A. al Club Social Apolo

Sopar de Viuda de Tadeo Juan, S.A. al Apolo

Sopar de Viuda de Tadeo Juan, S.A. a l’Apolo

PMB. El divendres 19 de desembre, la quasi centenària empresa alcoiana de transports Viuda de Tadeo Juan, S.A. encapsalada pels seus gerents van celebrar el tradicional sopar de Nadal a les renovades instal.lacions del Club Social Apolo, reobertes desde el passat 4 d’octubre. En el transcurs del sopar, es va realitzar una simpàtica rifa en els que tots van obtindre premis.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Darrera conferència de “El Nadal a Alcoi”

Àngel Lluís Ferrando clou el cicle de conferències sobre el Nadal a Alcoi amb “Nadal, temps de música”

 Moment de la conferència el passat 18 de desembre

El regidor de Cultura Paco Agulló i Àngel Lluís Ferrando en la conferència del passat 18 de desembre (Foto:pagina66)

PMB.  El passat 18 de desembre i organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi,  el nostre director Àngel Lluís Ferrando va impartir una conferència sobre la musica dels Nadals a Alcoi amb l’epígraf  “Nadal, temps de música” que es pot recuperar per pagina66.

 En ella, ens detalla una serie de costums com la vinguda de joglars a Alcoi per Nadals als segle XIV; conceptes com la sibil.la o la misa de pastorel.la; músics com la família Santonja, i referències a obres com “El pardalot” de Juan Cantó; “L’entrà dels reis” de Camilo Pérez Monllor; “La Nochebuena en Alcoy” de Camilo Pérez Laporta, el repertori nadalenc d’Amando Blanquer i Consuelo Colomer i la banda sonora del Betlem de Tirisiti.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Josep Francesc Almería Serrano: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (II)

prova3

Aquesta segona entrega ve signada per Josep Francesc Almería Serrano, clarinetista i ex-president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Estudia psicologia a la Universitat de Valencia, dedicant-se a consultoria d’empreses. En el pla musical, està vinculat a la Unió Musical d’Alcoi per tradició familiar per son pare i serà el director de l’Himne de Festes el proper 2015. La curiositat d’aquest article es que està escrit mentre encara era president de la FSMCV.

LA SÍNDROME DE GOLLUM

Josep Francesc Almería Serrano (Alcoi, 1962)

Les diferents polítiques de promoció de la música festera, especialment en l’àmbit dels moros i cristians, la gran tradició musical existent en la composició i interpretació d’aquest tipus de música, fonamentalment en les comarques centrals de la Comunitat Valenciana, les estretes i duradores relacions que s’estableixen entre les comparses i filaes i les seues bandes de música, així com l’especial virulència del sentiment fester i musical que existeix en aquest context, ha propiciat la creació d’un ric i extens repertori de peces musicals dedicades a aquesta festa que, de forma progressiva, s’ha anat personalitzant en dedicatòries concretes a les entitats festeres i, fins i tot, a persones determinades, amb noms i cognoms, generant un fort corrent de percepcions de propietat tant sobre les obres que han sigut dedicades pels seus autors a tals entitats o persones com sobre les que no han tingut aquesta circumstància.

 A més, ocorre que algunes d’aquestes obres han estat reservades únicament per a la utilització de les entitats que, d’alguna o altra forma, les mantenen en règim d’ús exclusiu, sense que puguen ser interpretades per altres agrupacions artístiques alienes a les de la que té aquesta possessió. És el cas, entre unes altres, de la marxa mora “Uzúl el-msélmin”, més coneguda popularment com “L´entrà dels moros”, habitualment interpretada per la banda de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, la “Vella”, acompanyant a l’esquadra de blancs de la filà Abencerrajes en l’entrada de moros de les nostres festes alcoianes.

 I per a entendre aquesta actitud, crec que és necessari introduir un concepte que se sustenta sobre el terme “Síndrome de Gollum”, encunyat pel meu bon amic Frederic Oriola, incansable investigador musical, en el transcurs d’algun dels interminables debats sobre música festera desenvolupat amb el meu germà musical, coreligionari i company de la junta directiva de la FSMCV, Ernest Llorens.

La Unió Musical d'Alcoi acompanyant a l'Alfereç de la Filà Llana al 2013 (Foto: Arxiu)

La Unió Musical d’Alcoi acompanyant a l’Alfereç de la Filà Llana al 2013 (Foto: Arxiu)

Aquest terme està inspirat en la cèlebre pel·lícula “El senyor dels anells” i, concretament, en una frase que el personatge de “Gollum” repeteix en el transcurs de l’argument del film en referència a l’anell que custodia gelosament i al que denomina “El meu Tresor”. Així, algunes entitats custodien gelosament les partitures i “particellas” de determinades peces que, segons el seu entendre, no poden ser interpretades més que per les seues pròpies agrupacions artístiques, habitualment en virtut d’algun document, més o menys secret, on el propi autor cedeix suposadament aquest dret exclusiu a l’entitat, encara que en altres casos no es produeix l’existència de document algun que reflectisca els desitjos dels autors.

 Podria atribuir-se aquest excés de zel a una, per tots reconeguda, extraordinària rellevància de la peça en qüestió, que provocara aquesta curiosa actitud. No obstant açò, i en el cas que ens ocupa, hem de fer referència a Ernesto Valor Calataiud, en el seu article “Ante el I centenario de la música festera”, contingut en el programa de festes d’Alcoi de l’any 1980, on escriu:

(…) Señalemos, por que vale la pena dejar noticia escrita, que en 1914 se estrenó la marcha “UZUL EL M’SELMEIN” (L’entrà dels moros), de don Camilo Pérez Monllor, marcha que, a decir verdad, pasó sin pena ni gloria, hasta que en el año 1942, el tantos años director de la “Vella”, el maestro Fernando de Mora Carbonell que llevaba en su corazón todo el devenir musical de la fiesta, concibió el repartir la parte rítmica de la marcha entre diversos elementos de percusión, detalle éste que su autor no había tenido en cuenta al instrumentar su marcha y constituyó un éxito, éxito que ha venido repitiéndose año tras año y que adoptaron numerosas bandas.

Pero la pena de todo esto, como en muchas cosas de la vida, es que el buen gusto musical y las buenas formas se atropellan por dar cara a la espectacularidad, y de algo que hubiese parecido normal, justo y equilibrado, se ha llegado hoy día al “desmadre” de panderos, carabasses, carabassetes y ferrets, cuyo “soroll” ahoga los fuertes de las marchas que, para que suenen han de sacarse los instrumentos de quicio. Una pena. Pero en esa estamos y si nuestros contemporáneos no lo remedian seguiremos — ¿per a in eternum?— en esa racha de vulgaridades y ramplonerías. La historia dirá. (…)

 Sense ànim de qüestionar aquesta popular obra de la nostra música de moros i cristians, servisca aquest petit exemple per a contextualitzar la suposada i majoritària acceptació de l’obra en qüestió, que va passar desapercebuda durant quasi 30 anys i que va ser, en virtut d’una modificació al contemplat pel propi autor en la partitura original (avui dia concebut com una espècie d’atemptat a l’obra) que un major protagonisme i diversitat de la percussió va incrementar el seu atractiu portant-la a la popularitat actual, dins del seu context, que tots coneixem. Així mateix, testimonis presencials també descriuen el rebuig d’una comparsa a aquesta peça musical en una entrà de moros d’Elda, creiem pels peculiars gustos estètics per la música festera entre les comparses d’aquesta localitat.

 Sincerament, d’entre tots els compositors que conec, no recordé cap d´ells que mantinga que la interpretació de les seues obres haja d’estar destinada a alguna agrupació artística o entitat en exclusiva, vetant a la resta del món aquest dret, sinó tot el contrari, apel·lant lògicament a la universalitat de la creació musical, a l’articulació del gaudir col·lectiu de la bellesa, al lògic interès dels autors en la màxima difusió de la seua obra i al, també lògic, interès dels autors i/o els seus hereus legítims de collir els fruits d’aqueixa propietat intel·lectual, d’acord amb la legislació vigent a aquest efecte.

 És una actitud netament humana i, per aquest motiu, entenc que es genere un sentiment de propietat sobre aquelles coses que considerem “el nostre tresor”, així com una agradable sensació d’exclusivitat que ens produeix saber que som els únics triats per cert tipus de providència, moltes de les vegades inexplicable, per a interpretar una determinada composició musical. No obstant açò, la grandesa de la música i dels compositors resideix en l’actitud generosa de procurar el màxim coneixement i difusió de les seues creacions, d’acord amb la normativa legal que siga aplicable en cada cas.

 Personalment, m’agrada molt la marxa “L´entrà del moros”, sense entrar en consideracions tècniques ni del seu anàlisi musical, solament des del punt de vista d’un aficionat a la música de moros i cristians que gaudeix només d’escoltar-la, quan existeix l’oportunitat. No obstant açò, em segueix costant molt creure que el mestre Camilo Pérez Monllor albergara envers la seua obra musical un futur tan restrictiu com el que ha trobat en aquesta ocasió.

 Finalment, m’agradaria, amics de la “Vella”, que rebéreu aquestes línies amb tant afecte com el que han estat escrites, així com des de l’honestedat i sinceritat d’un alcoià amant de la nostra música de moros i cristians que desitja el millor per a aquest tipus de creació artística.

 Una forta abraçada.

Josep Francesc Almeria Serrano

Valencia, 1 de maig 2014

Concierto de Navidad de la Orquesta Sinfónica Alcoyana

El 14 de diciembre, la OSA realiza un concierto previo a las fiestas de Navidad con la participación del Coro Infantil “El Trabajo” y la soprano Natalia Karklelite

 osa diciembre 14PMB. El domingo 14 de diciembre a las 19 h. en el Teatre Calderón, se celebra el tradicional concierto de Navidad de la Orquesta Sinfónica Alcoyana, bajo la dirección de Gregorio Casasempere Gisbert. En esta ocasión, participan en este evento el Coro Infantil “El Trabajo” dirigido por Alfonso Marco y la soprano Natalia Karklelite.

 El programa se compone de obras clásicas como “Finlandia” de Sibelius o la pastoral de “L’Arlesienne” de Bizet; junto con otras más adecuadas para estas fechas como “Vísperas de Navidad” de Rimsky-Korsakov; “Noël d’enfants” de Faure; varias obras de Strauss, para finalizar con el “Adeste Fideles” de Wade.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Cicle cultural de conferències: El Nadal a Alcoi

Àngel Lluís Ferrando parla sobre la música de Nadal a Alcoi amb “Nadal, temps de música”

 nadal alcoi 2014PMB. Organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, el proper dijous 18 de desembre a les 19.30 al Centre Cultural Mario Silvestre, el nostre director Àngel Lluís Ferrando imparteix una conferència sobre la musica dels Nadals a Alcoi. Esta xerrada forma part d’un cicle que es desenvolupa la segona quinzena de desembre a l’esmentat centre cultural en el que participen el Vicerrector de Convergència Europea i de Qualitat de la Universitat de Valencia Antoni Ariño; la directora de l’Arxiu Municipal d’Ibi, María Jose Martínez Tribaldos; i Juan Giner Pastor, president de l’Associació Belenista d’Alacant.

 Enguany hi ha que afegir que l’obra “L’entrà dels reis” de Camilo Pérez Monllor, també compleix cent anys de la seua estrena el 5 de gener, ja que malgrat d’haver estat composta en 1913, no va ser estrenada fins 1915 en l’acte de Les Pastoretes que, aleshores es celebrava el mateix 5 pel matí,  degut a la copiosa nevada que va caure a Alcoi i comarca en 1914 que va fer que es suspengués l’acte de la Cavalcada.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf