Enrique Montesinos dirigeix el seu primer concert de la ‘nova normalitat’

La Societat Musical ‘La Lira’ de Monforte del Cid ofereix concert a la Casa Mediterráneo d’Alacant

PMB. La Societat Musical ‘La Lira’ de Monforte del Cid, banda dirigida per Enrique Montesinos Parra, va celebrar el passat dissabte 12 un concert de pasdobles a la Casa Mediterráneo d’Alacant. Va ser el primer que oferia la banda i també aquest consorci en l’anomenada ‘nova normalitat’ complint tots els protocols de seguretat sanitaris. El concert s’emmarcava dins del cicle Melodías del Mediterráneo i es va poder seguir in streaming, cicle que ofereix un ampli ventall d’activitats culturals que es poden seguir també online. Facilitem enllaç amb el video del concert que s’inicia amb Suspiros de España, d’Álvarez Alonso.

 

 

On line, el concert d’Eduard Terol i Silvia Gómez a Alacant

Una de les obres estrenades El donyet de la Mariola està dedicada al mestre clarinetista

Moment del concert del duo Gómez Maestro i Terol Botella

PMB. Compartim enllaç que facilita la web de la Universitat d’Alacant on apareix íntegrament el concert que va oferir el passat divendres 6 de juny el duo artístic format per la pianista Silvia Gómez Maestro i el clarinetista Eduard Terol i Botella, tal com vam informar en aquesta pàgina.
Una de les obres que apareixen en el programa és El Donyet de la Mariola de l’alcoià Jordi Orts, dedicada al mateix Eduard Terol on el títol “fa referència a Mariola, la serra bressol del naixement de l’autor i del dedicatari de l’obra on les muntanyes, boscos, rius i llegendes tant van influir en l’esperit de la seva joventut”, en paraules del mateix compositor, un dels membres fundadors de la ECCA.

ENLLAÇ CONCERT 6 DE JUNY 2018

 

Concert d’Eduard Terol i Silvia Gómez a Alacant

Quatre estrenes per a aquest recital de música d’avantguarda

PMB. La parella artística formada pel clarinetista Eduard Terol i Botella i la pianista Silvia Gómez Maestro ofereixen un concert de música contemporània a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (C/Ramón y Cajal, 4) el divendres 8 de juny a les 20 h. Al programa apareixen quatre estrenes: Cuaderno de Bitácora III, de Paco Toledo; Triter Cant XI, de José María Bru; El Donyet de la Mariola, de Jordi Orts; i Morphé, de José del Valle.

El programa es completa amb obres com el Gran Duo Concertant, op. 48 de Carl Maria Von Weber i Vremea Trece del moldau Ghenadie Ciobanu, compositor homenatjat l’any passat a Chisinau (Moldàvia) on el duo va estar present. El recital està organitzat pel Vicerrectorat de Cultura, Esport i Llengües.

Sílvia Pérez, nova membre de la OJPA

El proper dissabte 10 de desembre, concert a Calp després d’haver realitzat el primer a l’ADDA d’Alacant

Sílvia Pérez, contrabaixista de la OJPA
Sílvia Pérez, contrabaixista de la OJPA

PMB. En el passat mes d’octubre, es van realitzar les proves d’accés per a la OJPA (Orquestra de Joves de la Província d’Alacant), sent membres del tribunal els professors  Cecília Monreal, Juan José Madrid, Bruno Ruiz i Pepe Andreu. Una de les seleccionades va ser Sílvia Pérez Soldevila, contrabaixista i filla del baríton Javier Pérez, la qual va iniciar els seus estudis a l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’.
El seu primer concert com a nova component el va realitzar el 24 de novembre amb direcció de Juan Miguel Antón García interpretant obres de Bizet a l’ADDA d’Alacant. Aquest petit concert va ser el preludi a l’anual Gala de la Salut organitzada per la Unió Professional Sanitària d’Alacant (Upsana) amb reunió de col·legis professionals mèdics de totes les especialitats.

D’altra banda, la OJPA tornarà a actuar el dissabte 10 de desembre a les 20.15 h. a l’església Virgen de las Nieves de Calp amb un Concert en commemoració del Dia dels Drets Humans amb obres de Bizet, Bach, Leoncavallo, Weber i Pachelbel.

La Revista de Festes de Cocentaina publica un treball de Pablo Martínez

Fogueres i República: Episodis alacantins en els inicis de la Unió Musical Contestana (1934-1936) és el títol de l’article del nostre company

La Unió Musical Contestana, a bord del 'Sidi Bel Abbés' en el seu viatge a Orà al 1936
La Unió Musical Contestana, a bord del ‘Sidi Bel Abbés’ en el seu viatge a Orà al 1936

CIM Apolo. Comunicació Social. El divendres passat 15 de Juliol, va tindre lloc al Pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina, la presentació de la Revista de Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit que enguany es celebren del 12 al 15 d’agost.

Dins dels continguts que ofereix la revista, apareix un article del nostre company Pablo Martínez. Sota el títol Fogueres i República: episodis alacantins en els inicis de la Unió Musical Contestana (1934-1936), es compten els estrets llaços festers i musicals entre la banda contestana, llavors dirigida per Enrique Pérez Margarit,  i la Foguera d’Alfonso el Sabio d’Alacant en els anys anteriors a la Guerra Civil. Es per això que la banda va tindre un principal protagonisme en actes com el descobriment de la placa commemorativa a la casa natal de l’escriptor Gabriel Miró; l’homenatge que la capital li va dedicar al compositor Francisco Alonso, autor del pasdoble La Festa del Poble, dedicat a les Fogueres; o el viatge que va realitzar el 1936 a la ciutat algeriana d’Orà, juntament amb autoritats civils i foguereres.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

LA CASBHA, marxa mora de Rafael Casasempere Juan

LA CASBHA
Marxa mora de Rafael Casasempere Juan
Corporación Musical Primitiva de Alcoi
Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Live recorded by Rafa Monllor – Audioart @Teatre Calderón 2013

TEMPORA BELLI, marxa medieval de Àngel Lluís Ferrando

Àngel Lluís Ferrando. Foto (c)Triana Ferrandiz
Àngel Lluís Ferrando(Alcoi, 1965)

TEMPORA BELLI
Marcha medieval de Àngel Lluís Ferrando Morales
Versión para banda, 2013
Corporación Musical Primitiva de Alcoi
Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Live recorded by Rafa Monllor – Audioart @Teatre Calderón 2013

Va passar… fa 120 anys: La Primitiva en la proclamació de la Immaculada com a patrona de la infanteria espanyola a Alcoi

Desembre de 1892

Des de la distància dels 120 anys que ens separen resulta sorprenent la intensa activitat dels músics i cantors de La Primitiva al desembre de 1892, especialment pel que fa a la música religiosa: mentre que la banda participava en la processó de la Purissima i l’acompanyament a Santa Llúcia -patrona dels paperers-, l’orquestra i capella feia les funcions religioses corresponents a estes festivitats més la missa a Sant Maure i la pròpia de la Nit de Nadal.

Però entre els actes celebrats al desembre de 1892, que s’hi repetien anualment i dels quals huí només resta amb música la missa de l’Ajuntament al patró Sant Maure; aquell llunyà 8 de desembre de 1892 hi va haver un extraordinari: la celebració de la proclamació oficial de la Immaculada Concepció de la Verge Maria com a patrona de l’arma de infanteria.

La Immaculada, patrona oficial de la infanteria

El parterre i la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.Fototeca Municipal d'Alcoi
El parterre i la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.Arxiu Municipal d’Alcoi – Fototeca.

Tot i que venerada com a tal de molt temps abans, aquell huit de desembre de 1892, ara fa 120 anys, la «Puríssima» era per primer cop oficialment proclamada patrona de la infanteria.1 Per celebrar-ho els militars que guarnien Alcoi van muntar una comissió per organitzar una missa solemne a la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc -la qual va estar engalanada per a l’ocasió-, i un dinar oficial a la Fonda del Comercio. A la caserna hi va haver dinar especial per als sergents i ranxo extraordinari per a la tropa i, a més, permís per assistir al teatre.

A las 9 y media empezó la solemne Misa Mayor a la que asistieron los jefes y oficiales del 2º Batallón de la Princesa y de la Zona militar y una compañía con bandera, banda de cornetas y escuadra de gastadores.

La orquesta de la Música Primitiva, interpretó la Misa del maestro Mercadante, y ocupó la sagrada cátedra el elocuente orador doctor D. Francisco Navarro2, cura de dicha parroquia y castrense de esta plaza. […] La función religiosa terminó a las once y media, costando gran trabajo salir del templo: tal era la multitud que en apiñada masa llenaba la nave y claustros del mismo. [El Serpis 10-12-1892]

Aleshores el Regiment de Infanteria «de la Princesa» estava format per dos batallons, el primer amb la plana major a Alacant, i el segon comandat pel tinent coronel Gerardo Boix3 a Alcoi. Tanmateix, la ciutat era cap de la zona militar núm. 42, al front de la qual estava el coronel Rufino Pérez Feijoó.4

Partitura de la Misa de Mercadante conservada a l'arxiu de La Primitiva
Partitura de la Misa de Mercadante conservada a l’arxiu de La Primitiva

La missa de Mercadante

Documentada al repertori de La Primitiva d’Alcoi al menys des del 1876 (Santonja, 1968: 35), es tracta de la Messa per a due tenori e basso con accomp. d’organo,5 en sol menor, dedicada al cardenal Morozzo. S’hi pensa que Saverio Mercadante degué escriure-la entre 1833 i 1840, temps en el qual va estar mestre de capella a la catedral de Novara, ciutat piamontesa d’on era bisbe l’esmentat Morozzo.

Aquesta missa presenta la particularitat de tenir només Kyrie, Gloria i Credo. A la còpia conservada a l’arxiu de La Primitiva, una mà anònima va afegir les dos parts que falten: Sanctus-Benedictus i Agnus. Tampoc s’hi coneix l’autor de la instrumentació.

Músics en les festes valencianes a les darreríes del XIX

La Missa de Mercadante va estar molt popular, Blasco Ibáñez en Cañas y Barro fa una referència a aquesta obra, també als músics de capella i banda, reflectint l’efecte que aquest tipus de festa produïa en aquells anys:

Tonet había preparado bien las cosas, ocupándose hasta de la música que se cantaría en la fiesta. Nada de misas célebres, que hacían dormir a la gente. Eso era bueno para los de la ciudad, acostumbrados a las óperas. En el Palmar querían la misa de Mercadante, como en todos los pueblos valencianos.

Durante la fiesta se enternecían las mujeres oyendo a los tenores, […] mientras los hombres seguían con movimientos de cabeza el ritmo de la orquesta, que tenia la voluptuosidad del vals. Aquello alegraba el espíritu, según decía Neleta: valía más que una función de teatro, y servía para el alma.

Al terminar, la muchedumbre se detuvo en la plaza esperando la hora de la comida. La banda de música, algo olvidada después de los esplendores de la misa, rompió a tocar a un extremo. La gente se sentía satisfecha … [Cañas y Barro @ wikisource]

Els músics de La Primitiva al 1892

Gonzalo-Pareja-Sempere
Gonzalo Pareja Sempere, sastre de professió i cellista de La Primitiva, vist per BON en “Caricaturas Alcoyanas”

Gràcies al llibre del comptador Evaristo Candela, que arreplega separadament les actuacions de la Corporació -orquestra i capella, i banda militar- al llarg del darrer decenni del segle XIX, s’hi poden conèixer els noms dels músics que participaren en cadascú dels actes, la distribució econòmica i altres detalls. Lamentablement per tractar-se d’un document intern, Candela no indica el segon cognom ni l’instrument, per la qual cosa és necessari acudir a altres fonts per tal de determinar la identitat dels músics.

Afortunadament, uns mesos després -al juliol de 1893- la banda va participar al certamen de València, ciutat que conserva a l’arxiu històric la relació dels músics amb el nom sencer de quasi tots i l’instrument amb que van participar al certamen. Encreuant ambdues informacions s’observa que majoritàriament els músics de l’orquestra i la banda eren els mateixos, alguns cantaven i uns pocs, com Antonio Pérez Verdú, de vegades cantava i altres tocava. Fins als nostres dies han arribat músics hereus d’aquesta tradició, com Copérnico Pérez Romá i Jaime Lloret Galiana, instrumentistes d’oboè i violí el primer, i baix i contrabaix el segon.

Orquestra de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892

José Jordá
M. Santonja
José Seva [Cabrera, saxòfon]
Lorenzo Moya
Carlos Vicens [García, requint]
Miguel Moltó [requint]
Julio Santonja [Cantó, saxòfon]
Francisco Santonja [Blanquer, trombó]
Antonio Casa [Ridaura, tromba]
Vicente Company [Pastor, tromba]
G[onzalo] Pareja [Sempere] (violoncel)
Enrique Lloréns [Moya, fliscorno]
Francisco Laporta [Valls, baix]
V. Candela
Francisco Cantó [Claver, flautí]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Rafael Llácer [Pascual, clarinet]
Rafael Miró [clarinet]
Pedro Payá [Moltó, clarinet]
José Amat [Ibáñez, bombardí]
José Gisbert [Reig, timbals ó Torregrosa, fliscorno]
Juan Torres [Monserrat, cornetí]
Rafael Peydro [Gironés, saxòfon]
Santiago Candela [Pastor, trompa]
Enrique Pérez [Laporta, trombó]
Lorenzo Moltó [Aura, baríton]
M[iguel] Antolí Blanquer, saxòfon
Arturo Bañón [Aura, flautí]
Rafael García [Muní, sarrusofo]

Capella de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892

José Badía
Francisco Moltó
Francisco Crespo
Francisco Aznar [Pérez, baix]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Antonio Pascual
D. Francisco Moltó, pbro (sochantre de la parròquia de Santa Maria)
José Carbonell
José Chinchilla (sochantre de la parròquia de Sant Maure)
Santiago Muntó
Rafael Bañón [Aura, saxòfon]
Enrique Badía
José Cantó
Romualdo Moltó
Camilo Pérez [Laporta, baix]
Tiples

"Ensayando una Misa" de Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoi, 1868 - Alacant, 1912)
“Ensayando una Misa” de Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoi, 1868 – Alacant, 1912)

Els tiples eren xiquets educands a la música, i no figuren els seus noms. Aleshores, com ja s’ha vist, era habitual que tots tocaren més d’un instrument. S’han estudiat alguns casos com el de José Mompó Colomina, qui debutà «amb el flautí, encara que també estudia clarinet, requint i violí» (Llorens, 2011).

Un altre cas, es el del prevere Francisco Moltó Payá, l’únic que mereix el tractament de «don» en el llistat de l’Evaristo Candela. Aquest mossèn va estar fins 1903 sochantre beneficiat de la Parròquia de Santa Maria i participava en els actes que s’hi feien a la seua parròquia. El mateix feia, pel que corresponia a la parròquia de Sant Maure, un seglar: José Chinchilla Sirvent.

————

1Per la Reial Ordre de la Reina Regent María Cristina de Habsburgo, de 12 de novembre de 1892.

2Dr. Francisco Navarro Martínez (Jarafuel, 1838 – Alcoi, 1900) rector de Sant Maure des del 1879 [«Don Francisco Navarro Martínez» Heraldo de Alcoy, 2-10-1900]

3Gerardo Boix Riera, essent General de Brigada va faltar el 7 de desembre de 1933 en Barcelona [La Vanguardia, 15-12-1933]

4Ascendit a coronel en agost de 1891 [El Correo Militar, 22-8-1891], va passar de comandar el Cuadro de reclutamiento de Alcoy núm. 27, a la Zona militar de Alcoy núm. 42 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 1-7-1892]. Al 1896 va estar destinat coronel en cap del Regiment de Guadalajara [El Correo militar. 29-5-1896]. Posteriorment i ja general de brigada, va faltar a València el 4-4-1904 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 6-4-1904]

5Hi ha un exemplar imprès de la segona edició (ca. 1870) al Colegio del Corpus Christi i catalogat al Catàleg Col·lectiu Valencià Sign: VAcp-Mus/CM-M-106. També s’hi poden escoltar uns fragments al lloc web AllMusic.

———-

FONTS i BIBLIOGRAFÍA:

Arxiu Municipal d’Alcoi. Hemeroteca

Arxiu Històric Municipal de València

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva

Arxiu del Centro Instructivo Musical Apolo

Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Ministeri de Cultura. <http://prensahistorica.mcu.es&gt;

Biblioteca Virtual de Defensa. Ministeri de Defensa <http://www.bibliotecavirtualdefensa.es&gt;

Catàleg Col·lectiu Valencià. Generalitat Valenciana. Direcció General del Llibre i Biblioteques <http://bibliotecasvalencianas.cult.gva.es&gt;

BON (1910): Caricaturas Alcoyanas. Alcoy, Litografía C. Albors

LLORENS, Ernest (2011): José Mompó Colomina. Un gran músic alcoià. (1889-1966). Música i Poble nº164 pp. 32-33. Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

SANTONJA SANTONJA, José (1968): Del sexto centenario de San Jorge (V) El 24 de abril de 1876. Revista ALCOY pp. 34-36. Asociació de Sant Jordi

Dos alcoyanos en la Orquesta de Jóvenes de la Provincia de Alicante

Marc Sirera, contrabaix, membre de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi des del 2011Javier Masiá y Marc Sirera viajaran a Hamburgo en agosto

Javier Masiá, cello de 14 años y Marc Sirera, contrabajo de 12, han sido seleccionados para formar parte de la OJPA, Orquesta de Jóvenes de la Provincia de Alicante, para participar el próximo mes de agosto en el Festival de Música de Schleswig-Holstein –Schleswig-Holstein Musik Festival– donde la OJPA ofrecerá dos conciertos bajo la dirección de su titular, Francisco Maestre, en los que se han programado obras de autores españoles como Chapí y Granados junto a Mozart,  Bizet o Rimski-Korsakow.

También en la provincia alicantina

La preparación de este tipo de conciertos les ha exigido asumir un compromiso importante, con muchas horas de dedicación, encuentros y ensayos. Pero Javier y Marc tienen muy claro el esfuerzo que implica ser músico de orquesta, y también participarán con la OJPA en otros conciertos programados por la geografía provincial, Busot, Torrevieja, Calpe y Alicante,  durante este mes de julio.