“Eixiu tots de casa que la festa bull”: Crònica Concert 9 d’Octubre

Durant el concert, manifest de Miquel Cruz i lliurament dels II Premis 9 d’Octubre

Concert del 9 d’octubre dirigit per Eduard Terol (Foto: El Nostre)

Pablo Martínez. En el matí del 9 d’octubre, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari de l’acte principal dels programats per l’Ajuntament d’Alcoi per a celebrar la festa de tots els valencians com són la lectura del manifest d’aquest dia tan assenyalat, la II Edició del Lliurament dels Premis 9 d’Octubre i el concert commemoratiu de la Corporació Musical Primitiva juntament amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, tot això en un clima d’incertesa davant l’actual i convulsa situació política catalana.

L’acte institucional presentat per la periodista Jésica Sempere va començar amb la primera part del concert dirigit per Eduard Terol i Botella. Novecento, l’exquisit pasdoble simfònic de Joan Enric Canet Todolí, va ser la primera peça interpretada, per a continuar amb l’exitosa marxa cristiana Tabal i Saragüells de Mario Roig Vila. També per als Maseros, en aquest cas de Cocentaina, va compondre José Rafael Pascual Vilaplana la marxa Crusllan. Notes brillants per a finalitzar amb Cant dels Maulets de Ximo Caffarena, coneguda cançó antiborbònica editada pel grup valencià Al Tall.

Un cop finalitzada aquesta, la mestra de cerimònies va donar pas a l’escriptor i poeta Miquel Cruz que va donar lectura al manifest d’enguany, el qual va aportar dades sobre l’origen de la festivitat i va tindre en la major part paraules de record per al constantment homenatjat poeta Joan Valls reivindicant la plena actualitat de tota la seva obra i realitzant un repàs a tots els actes celebrats aquest any en la seva memòria a la nostra ciutat. Seguidament va tenir lloc el lliurament dels Premis 9 d’Octubre que enguany van caure en Romà de la Calle i Faula Teatre tal com es va anunciar per la seua tasca en pro de la nostra llengua. Anècdotes divertides i moments d’emoció de les dues parts agraciades van donar lloc a un curt discurs de l’alcalde Antonio Francés advocant per la convivència entre els pobles de tot el territori.

Membres de la banda aplaudeixen el premi a Paco Valls en representació de Faula Teatre (Foto: El Nostre)

La segona part es va iniciar amb dos pasdobles de dos mestres de la música alcoiana: José Carbonell García amb Donsaina i tabalet, i Camilo Pérez Monllor amb De la Terreta, dedicada al pintor Fernando Cabrera Cantó que, afortunadament, es troba d’actualitat gràcies a la exposició de part de la seva obra a la Llotja de Sant Jordi. La ja clàssica marxa mora Xavier El Coixo de José Rafael Pascual Vilaplana va donar pas a la coneguda sardana La Santa Espina pertanyent a la sarsuela d’Enric Morera estrenada a Barcelona el 1907. Finalment, La Muixeranga en la versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea va posar punt final al concert amb un excel·lent sol del dolçainer Rafael Gisbert Balaguer. Els aplaudiments del públic van provocar el bis de l’alegre Cant dels Maulets, “Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull … ..”

 Videos oferits per l’Ajuntament d’Alcoi

Enllaços concert en dues parts

 

Anuncis

La Primitiva celebra el 9 d’Octubre al Teatre Calderón

Juntament amb el grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta a les 12 del migdia

CIM Apolo – Comunicació Social. La Corporació Musical Primitiva, dirigida per Eduard Terol i Botella, en celebració d’una festa tan assenyalada i tan important per a les valencianes i valencians com és el 9 d’octubre, té el goig de proposar-vos un programa caracteritzat per la diversitat, en el qual sonaran algunes de les peces històricament més destacades i emblemàtiques de la data, com ara El cant dels Maulets i La Muixeranga.

Per altra, estaran barrejades amb músiques identificatives de la nostra terra i creades pels nostres compositors més destacats, com és el cas de Camilo Pérez Monllor i el seu pasdoble De la terreta, o el cas de José Carbonell García i el seu pasdoble Donsaina i tabalet.

També quedarà reflexada la generació de compositors més pròxims en el temps, amb noms com José Rafael Pascual Vilaplana o Joan Enric Canet Todolí. Fem extensiva la proposta orientant la mirada cap a les dances i músiques populars d’altres terres germanes, com ara Catalunya i la seua característica sardana La Santa Espina.

La música festera, tan representativa de la nostra identitat, també pren part en aquesta proposta de la Música Vella, però amb peces que guarden alguna relació amb la gran tradició masera del País Valencià.

L’anterior 9 d’octubre de la Vella de 2014 (Foto: Diego Valor)

El responsable de redactar i llegir el manifest del 9 d’octubre serà el jove poeta Miquel Cruz (Alcoi, 1979), guanyador del Premi Sant Jordi 2013, en l’àmbit del País Valencià, amb el projecte «Interaccions entre pintura i literatura». Per altre costat, en el transcurs del concert es celebrarà la II edició dels Premis 9 d’octubre que aquest any, recauen en Román de la Calle i Faula Teatre.
El primer és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts. Durant la seva trajectòria ha presidit la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, així com l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives. També ha rebut la Creu d’Alfonso X el Sabio i la Medalla de Plata al Mèrit Professional del Ministeri d’Educació. Faula Teatre, per la seva banda, és un grup de teatre amateur en el qual intervenen actors i actrius amb diversitat funcional, transmetent emocions a través de l’expressió corporal.

I PART

NOVECENTO (pasdoble, Joan Enric Canet Todolí)

TABAL I SARAGÜELLS (marxa, Mario Roig Vila)

CRUSLLAN (marxa cristina, pas masero, José Rafael Pascual Vilaplana)

EL CANT DELS MAULETS (himne, Ximo Caffarena)

II PART

DONSAINA I TABALET (pasdoble, José Carbonell García)

DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor)

XAVIER EL COIXO (marxa mora, José Rafael Pascual Vilaplana)

LA SANTA ESPINA (sardana, Enric Morera)

LA MUIXERANGA (versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea)

Concert de Festes de la Societat Musical La Pau de Beneixama

Rictus d’Àngel Lluís Ferrando és una de les obres incloses en el programa

PMB. El dilluns 4 de setembre a les 23 h. es celebra a La Glorieta de Beneixama el tradicional concert de Festes de Moros i Cristians, dirigit per Mario Roig Vila. Compost bàsicament d’estrenes, assistiran una sèrie de compositors convidats com Francisco Valor Llorens, Juan Carlos Sempere Bomboí, Rafael Mullor Grau, Damián Molina o Àngel Lluís Ferrando.

El pasdoble Oída y temida de Josep Doménech Cano s’estrena també amb motiu del 175 aniversari de la banda, sent altres de les obres a interpretar Nit del Riu d’Enrique Alborch; El Barranc del Sinc de Rafael Mullor o la mateixa Rictus d’Àngel Lluís Ferrando. Més informació.

Mutxamel homenatja Mario Roig Vila

Concert monogràfic amb part de la seua obra festera per al dissabte 5 d’agost

Mario Roig Vila (Albaida, 1972)

PMB. La Societat Musical L’Aliança de Mutxamel celebra aquest any el seu tradicional Concert de Música Festera el dissabte 5 d’agost a la Casa de Cultura de Mutxamel a les 21 h. El seu director titular, el albaidí Mario Roig Vila serà el compositor homenatjat aquest any en aquest acte que sempre organitza la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel com a acte previ a les pròximes festes de setembre.
El concert monogràfic consta del següent programa, els pasdobles A la Pau de Beneixama i Cap i Tro; les marxes mores Muharib, Cerdá Francés i Moro de Plata; la marxa cristiana A la Colla; el ballet Dei Gratia Rex, i el conegut pas masero Tabal i Saragüells.

La Societat Musical La Pau de Beneixama compleix 175 anys

Amb el concert de festes va donar inici el cicle d’actes d’aquesta commemoració que continua amb un concert a Alacant el proper 12 d’octubre

a_la_pau_beneixamaPMB. El passat 4 de setembre es va celebrar a La Glorieta de Beneixama el tradicional concert de Festes de Moros i Cristians, dirigit per Mario Roig Vila. Concert especial ja que amb aquest dóna inici una sèrie de celebracions per commemorar la fundació d’aquesta banda al 1841, per la qual cosa compleix 175 anys. Amb aquest motiu, el mateix director va estrenar un pasdoble seu per a celebrar aquest aniversari A La Pau de Beneixama, interpretat en la primera part. Seguidament, una sèrie de directors convidats van assistir a aquest esdeveniment per dirigir les seves pròpies composicions per donar suport a aquest aniversari com Francisco Valor Llorens, Ramón Garcia i Soler o Damián Molina.

La propera actuació serà el 12 d’octubre a les 12 h. a l’Auditori de la Diputació d’Alacant on dins el cicle Les bandes de la província d’Alacant en l’ADDA s’oferirà un variat programa amb, entre altres,  el pasdoble esmentat i recentment estrenat de Mario Roig; el pasdoble El carrer de la sèquia, de Pedro J. Francès o alguns musicals com Cabaret; West Side Story i El Fantasma de la Ópera.

Concert d’estiu de la Societat Musical La Pau de Beneixama amb musicals de Broadway

El proper divendres 29 de Juliol a les 23 h. a la Plaça La Torre

Cartell-Broadway-2016-webPMB. La Societat Musical La Pau de Beneixama sota la batuta del seu nou titular, Mario Roig Vila, ha programat un concert d’estiu, dedicat als musicals de Broadway, previst per al divendres 29 de Juliol a les 23 h. a la Plaça La Torre de Beneixama.

Les obres que s’interpreten són fragments dels musicals Miss Saigon i Los Miserables, de Claude-Michel Schönberg; West Side Story, de Leonard Bernstein; Cabaret, de John Kander; i El fantasma de la Ópera, d’Andrew Lloyd Weber.  Juntament en la banda, actuarà les sopranos Silvia Peña i Marta Sánchez; els tenors Jordi Sánchez i Jaime Sierra i la veu infantil Inés Sanchis Sarrió. El concert compta amb la col.laboració de l’Ajuntament de Beneixama i s’emmarca en la XXI Campanya “Música als Pobles” de la Diputació Provincial d’Alacant.

Mario Roig Vila se despide como director de la Unión Musical Contestana

El concierto de despedida se celebra el sábado 12 de diciembre a las 19 h. dentro de los actos que la banda dedica a Santa Cecilia

Comiat Mario RoigPMB. El sábado 12 de diciembre a las 19 h. tiene lugar en el Centre Cultural El Teular de Cocentaina, el concierto de despedida de su director titular Mario Roig Vila. La primera parte la ofrece la Banda Jove de la Unión Musical Contestana que con dirección de Ferran Sanchis Gandía interpretan el pasodoble Llácer García de José Pérez Vilaplana, y las obras premiadas per a “Música Jove”, Duendes de Juan Daniel Jover Piqueres y Barco pirata de David Postiguillo Moscardó.

La segunda parte se inicia con la audición de Les noces del manyà de José Rafael Pascual con Mario Roig como trombón solista acompañado de Manuel Torró como trompeta solista, con dirección de Francisco Valor Llorens. Seguidamente, tomará la batuta para dirigir Danzón Nº2 de Arturo Márquez y Libertadores de Óscar Navarro, y finalizar su cargo como director de la banda contestana que lleva desempeñando desde 2008.

La Unió Musical Contestana en el LXVIII Certamen Nacional de Bandas de Cullera

El concierto se celebra el próximo domingo 12 de abril junto con otras dos bandas en el Auditorio Municipal del municipio valenciano

 

Cartell anunciador del Certamen Nacional de Bandes de Cullera

Cartel anunciador del Certamen Nacional de Bandas de Cullera

  PMB. La Unió Musical Contestana con dirección de Mario Roig Vila participa el próximo domingo 12 de abril en el LXVIII Certamen Nacional de Bandas de Música de Cullera con el siguiente programa: pasodoble “Guitarra española” de Enrique Igual Blasco; obra obligada del certamen: “Cançons de mare” de Rafael Talens Pelló y como obra de libre elección: “Give us this day” de David Maslanka.

La Unió Musical Contestana con Mario Roig Vila de director

La Unió Musical Contestana con Mario Roig Vila de director

 Las otras dos bandas que compiten en este certamen son la Unión Musical Santa Cecilia de Onda (Castellón) y la Banda Municipal de Música de Pinto (Madrid). Fuera de concurso, actúan la Sociedad Ateneo Musical y la Sociedad Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera. El certamen está presentado por Octavo Hernández Bolín, director del programa “Nuestras bandas de música” y el jurado se compone de Pablo Sánchez Torrella, presidente; Fernando Bonete Piqueras, vocal y Juan-Gonzalo Gómez Deval, vocal.

De quin coloret la vols? (Música amb arrels per al Nou d’Octubre)

Lluís Torró i Gil (Alcoi, 1964)

Lluís Torró i Gil (Alcoi, 1964)

Inmillorable la col.laboració per a la nostra web de Lluís Torró i Gil, diputat autonòmic, mestre i antic membre de la banda com a clarinetista. La seua crònica va acompanyada d’una galeria fotogràfica a càrrec de Diego Valor.

 

 

  El passat 9 d’octubre la placeta de Ferrandis i Carbonell es va omplir de sol, gent i música. La Vella i La Cordeta ens va oferir un concert breu però intens, farcit de música amb arrel popular. Un programa entranyable i solemne alhora, en consonància amb el que toca en un dia en el que s’ha convingut en commemorar el naixement del poble valencià.

El concert va tindre, com tots els any, un pròleg: la lectura del manifest. Des de fa pocs anys s’ha substituït el manifest ‘polític’ (pactat o no entre els partits amb representació municipal), per un altre ‘cívic’. Ara s’encarrega a un personatge local, vinculat al món cultural preferentment, la redacció d’un text i la seua lectura. Enguany, l’il·lustre alcoià Romà de La Calle (catedràtic d’estètica a la Universitat de València) va ser l’encarregat de confegir un text carregat de reivindicacions. De La Calle ens va obrir els ulls respecte al maltractament de la cultura en general i la valenciana en particular. Un manifest en el que va reivindicar les polítiques de promoció cultural com a necessàries i imprescindibles per a construir una societat més igualitària, més justa i més inclusiva.

La paraula va deixar pas seguidament a la música. El programa no podia ser més encertat. Obrint i tancant, dues versions de ‘La Muixeranga’, eixe toc de dolçaina i tabal que acompanya el castell humà que s’alça tots els setembres a la plaça d’Algemesí en el marc de la festa de la Nostra Senyora de la Salut. Una peça solemne, vibrant i emotiva que ha estat reivindicada com a himne del poble valencià i que no deixa indiferent al qui l’escolta, embolcallant-lo en un alè de tradició i esperança.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La primera versió, de Vicent López Gurrea, ja va tindre com a protagonistes els dolçainers de La Cordeta, com pertoca a la peça. Uns dolçainers que van anar guanyant protagonisme al llarg del concert, participant de forma destacada a quatre de les huit peces del repertori. Tan lluïda va ser la seua participació que fins i tot el públic no va notar algun petit accident provocat per la megafonia que havia estat emprada a la lectura del manifest.

Després de la primera Muixeranga, el mestre Ferrando va recórrer al repertori alcoià amb tres peces de Pérez Monllor (‘Nanos i chagans’, ‘El tio Colau’ i ‘De la terreta’) que recorren una i altra vegada la música tradicional alcoiana. Pasdobles i cercaviles que es recolzen i repeteixen els temes del nostre ric repertori de danses i cançons populars. Escoltant aquestes peces resulta quasi obligat reflexionar sobre la paradoxa que suposa que gràcies al bon fer i, fins i tot, la genialitat d’aquests músics alcoians som capaços d’identificar-nos amb unes melodies, colors i textures que ens són molt propis, mentre que (i ací rau la paradoxa) en som generalment inconscients del fet. Estic reclamant alguna unitat didàctica sobre la música alcoiana i activitats divulgatives al respecte? No sé, potser sí. Músics i responsables de la política cultural haurien de reflexionar-hi, em sembla.

La primera part es va tancar, seguint l’estol de les peces composades per a la festa fonamentalment, amb ‘Tabal i saragüells’, de l’albaidí Mario Roig. De nou els temes tradicionals es mostren a través dels compassos d’aquesta peça composada per a la típica filà de maseros que existeix a diferents localitats. I de nou, el tema de la Muixeranga trau el nas atorgant-li personalitat i solemnitat a la composició. Un bon punt i seguit per al decurs del concert.

El sol va anar canviant parsimoniosament de posició i afectant ara aquesta, ara aquella corda de la banda. Si bé dolçainers i percussionistes van ser els més castigats per Llorenç, al final (i tret del públic, afortunadament) pocs músics no van patir la seua calorosa carícia. Malgrat algunes crítiques sobre l’emplaçament del concert, el cert és que l’espai universitari resulta molt adequat per a la realització de concerts a l’aire lliure. També resulta evident, però, que la dispersió d’activitats al voltant del 9 d’octubre potser perjudica la Fira que es concentra a La Glorieta. Ací queden aquestes reflexions per al futur per si els responsables les volen tindre en compte.

20141009_7‘Pepe el Rompe’ de Ramon Garcia va posar el punt més contemporani d’un concert en el que predominaven peces ‘clàssiques’. La segona part del concert s’iniciava amb aires de modernitat sense abandonar la recurrència als temes populars i a la presència de la dolçaina.

Un excel·lent aperitiu per a (per al meu gust personal) el plat fort del concert: eixe estrany, genial i irrepetible popurri que és ‘El Pardalot’ del mestre Juan Cantó. L’elecció no pot ser més encertada i cal felicitar Àngel Lluís Ferrando per ella. Quasi vint minuts de música que no pot deixar indiferent a ningú. I, a més, amb una interpretació que va ser a la vegada clàssica i innovadora. Clàssica perquè (com va assenyalar algun músic professional que estava entre el públic i que d’açò en sap infinitament més que el que escriu aquesta breu crònica) Ferrando va ser absolutament fidel a Cantó. Innovadora perquè la inestimable col·laboració del Grup de Danses El Carrascal ens va permetre gaudir d’alguns passes dels balls que conté la peça i escoltar les castanyoles interpretades com ho fan els balladors.

‘El Pardalot’ barreja de tot: cançonetes populars, danses i nadaletes. I ho fa amb una gràcia inenarrable tant des del punt de vista harmònic com pel que fa a la seua estructura. Sempre es fa curt, deixa amb ganes de més a l’audiència que poques vegades (especialment aquells més majors) es capaç de reprimir-se i acaba entonant (entre dents i fluixet, això sí) alguna estrofa del ‘Tio Pep’ o el ‘Ta ninà ninà’. I estem parlant d’una peça composada el 1886!

El colofó del concert va ser una nova versió de ‘La Muixeranga’, en aquest cas la de Sempere Bomboí. Si la que inaugurava el concert era una composició per a banda amb el concurs de les dolçaines, aquesta és quasi el contrari. Ací la banda acompanya les dolçaines que sostenen tot el pes de la peça. La intensitat de l’obra va corprendre el públic que va correspondre banda i dolçainers amb un llarg i merescut aplaudiment. Un concert redó que serà recordat durant molt de temps.

LLUÍS TORRÓ I GIL

Concert 9 d’Octubre: manifest i sol manifest

Un dia estiuenc va cobrir la lectura del Manifest i un concert de La Primitiva d’aires més valencians que mai

 Pablo Martínez

 Al caient del migdia, una cercavila amenitzada pel Grup de Danses El Carrascal i la Colla de Dolçaines i Tabals La Degollà va fluir des de la Glorieta fins a concloure a la plaça de Ferrándiz i Carbonell, on a les dotze en punt es va procedir a la lectura del Manifest del 9 d’Octubre que enguany va recaure en la figura del Catedràtic d’Estètica i Teoria de la Universitat de València, Romà de la Calle, convertint aquest manifest en un al.legat en defensa de la cultura.

Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en "El Pardalot" (Foto: Diego Valor)

Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en “El Pardalot” (Foto: Diego Valor)

Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)

Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)

A continuació, La Primitiva sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando i amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta van començar i  finalitzar el concert amb dues versions per a banda de “La Muixeranga, la primera de López Gurrea i l’última de Sempere Bomboi. A la primera part, tres pasdobles de Camilo Pérez Monllor “El tío Colau”, “De la terreta” i “Nanos y chagans” plenes de melodies de les nostres terres i el pas masero Tabal i saragüells” de Mario Roig.

 La segona part va arrencar amb la rapsòdia masera “Pepe el Rompe” de Ramón García i Soler, que va servir de teló per al potpurrí de Juan Cantó “El pardalot (de la qual aviat publicarem un dossier sobre aquesta obra), que, en aquesta ocasió, va comptar amb una petita col.laboració del Grup de Danses El Carrascal.
Després de les experiències de concerts en anys passats a la Glorieta i a la Plaça de Dins, possiblement aquesta plaça per la seva acústica i condicions sigui la més idònia per a un concert d’aquestes característiques, però amb un escenari millor resguardat del sol
.