Unes paraules al voltant del concert, per Àngel Lluís Ferrando

Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando

Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant

Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No “The Thimes” Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).

També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics  per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.

“Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.”

Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!

Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.

Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.

Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.

“Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”

Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

La Primitiva tancarà la I Fira Modernista d’Alcoi

El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PDF Programa I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics)  i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.

 

PRIMERA PART

ADELAYDA (Camilo Pérez Laporta, polca-masurca, 1881)

EL CORREO (Camilo Pérez Laporta, galop, 1886)

LU-LÚ (Camilo Pérez Laporta, tango, 1887)

RECUERDOS DE UN ÁNGEL (Camilo Pérez Laporta, masurca, 1889)

LUNA DE MIEL (Julio Laporta Hellín, polca, 1890)

EL IRIS (Julio Laporta Hellín, vals lent, 1907)

SEGONA PART

NO ‘THE TIMES’ THIMOTEO (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot, 1917)

LA CARAVANA (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot oriental, 1921)

BAMBÚ (Evaristo Pérez Monllor, one-step, 1923)

ANDANTE Y POLONESA (Juan Cantó Francés, 1885)

“Teclas de Fiesta” al Círculo Industrial

Sílvia Gómez Maestro ofereix un concert de música festera amb obres adaptades per a piano

teclas_de_fiestaPMB. El dissabte 25 de febrer a les 19 h. la pianista Silvia Gómez Maestro ofereix un recital de piano compost de música per a la Festa de Moros i Cristians en el Saló Rotonda del Círculo Industrial. El concert està organitzat per la Alferesia de la Filà Verds d’aquest any i la seva recaptació va destinada a l’Associació de Familiars i Amics d’Alzheimer d’Alcoi i Comarca.
Al programa apareixen clàssics fonamentals d’aquest gènere musical com Moro de Granada, de Gonzalo Blanes; Mahomet, de Juan Cantó o Mi Barcelona de Julio Laporta. També tenen cabuda algunes bandes sonores cinematogràfiques que s’han pogut escoltar en les nostres festes com 1492, la conquista del Paraíso, de Vangelis i Lawrence de Arabia, de Maurice Jarre. Menció apart té A Don Camilo, del nostre director Eduard Terol i Botella dedicada a La Primitiva amb motiu del centenari de Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor.
Amb un preu de 6 euros, les localitats estan disponibles a la Llibreria Llorens, El Cosidor, Floristeria Rosa Mari, Centre de Dia del carrer Encaro, 14 i el Centre de Respir Sol Roja.

 

PERFIL DE SÍLVIA GÓMEZ MAESTRO

Estudis superiors de piano i música de cambra amb Ana María Fiori. Complementa estudis de composició amb Javier Darias a ECCA. Amplia la seva formació amb A. Jastrebska, M. Gurkova, A. Guijarro, R. Coll, J. P. Dupuy, P. Espinosa i L. Rego. Posseeix el título de Màster en Investigació Musical per la UNIR. Actualment és professora de Repertori amb Piano al Conservatori Superior Oscar Esplà  d’Alacant.
La seva tasca pianística es desenvolupa principalment en el món de la música de cambra. Realitza concerts al costat de la violinista Margherita Marseglia, així com amb el quartet de corda ILCA. Mitjançant el programa Erasmus actua amb els intèrprets Georg Hamann (violí) i Firmian Lermer (viola). Així mateix, forma duo estable amb el clarinetista Eduard Terol i Botella, estrenant obres i difonent la música contemporània espanyola en importants festivals nacionals i internacionals. Han actuat en ciutats com Valladolid, Sevilla, Cadis, Alacant, València, Barcelona i Madrid; i a Europa: Andorra, Varsòvia, Cracòvia, Bucarest. Participen en el CD Fémina Clásica amb l’obra Huara de la compositora Carmen Verdú. A més té gravat el doble àlbum De la música y el tiempo amb obres del col·lectiu de compositors d’ ECCA, guardonat amb el premi al millor Àlbum d’Obra Musical Clàssica 2009 per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música. Ha estrenat obres per a piano només dels compositors Juan Carlos Panadero i José del Valle. La segona d’elles registrada en el CD Sui Arkhé.

Dossier: Entrevista a Camilo Pérez Monllor

La edición del 4/11/1928 del periódico “El Noticiero Regional” se hacía eco de la cena con la que se homenajeó a Camilo Pérez Monllor por su designación como nuevo director de La Primitiva tras la muerte repentina de Julio Laporta. Este acto se celebró la noche del 3 de noviembre de 1928, dirigiendo su primer concierto el 16 de junio de 1929 en el Teatro Calderón. Una vez más, dar las gracias a Rafael Serra por habernos facilitado este documento periodístico.

Conforme habíamos anunciado, anoche se celebró en la sociedad artístico-recreativa ‘Apolo’ una cena íntima como bienvenida al nuevo director de la Corporación Musical Primitiva, don Camilo Pérez Monllor.

Asistieron ochenta y siete comensales, entre los que reinó durante toda la cena un excelente humor.

Camilo Pérez Monllor fue director de La Primitiva entre 1928 y 1933

Camilo Pérez Monllor fue director de La Primitiva entre 1928 y 1933

Presidía el acto el homenajeado, a cuya diestra se sentaron el alcalde de Alcoy, don Cayetano Solbes; el presidente de la Comisión Municipal de Fiestas, don Gonzalo Vilanova y el presidente de la Junta de Fiestas, don Camilo Badía. A su izquierda, sentarónse don Joaquín Coloma, presidente de la Sociedad ‘Apolo’ y don Francisco Cantó, subdirector de la banda La Primitiva.

La cena, condimentada y servida por la Sociedad ‘Apolo’ resultó verdaderamente espléndida.

El primero en brindar fue don Ángel Llopis, vicepresidente de la Sociedad ‘Apolo’. Ofreció el banquete a don Camilo Pérez Monllor, a la par que le dedicó un ferviente saludo de bienvenida. Dijo que La Primitiva que pudo conseguir por su valía un distinguido puesto en el campo musical, bajo la experta batuta del nuevo director, sabría lograr nuevos triunfos. Terminó diciendo que la Sociedad, la comparsa de Abencerrajes a la que pertenece y los amigos que asistieron esta noche a la cena, sabrían alentar y proteger a La Primitiva y a su director.

Hizo uso de la palabra don Camilo Badía. Se adhirió con entusiasmo al homenaje, dedicó cariñosas frases al homenajeado y concluyó brindando por éste, por la música Primitiva, por Apolo y por los Abencerrajes.

A continuación, se levantó don José Sanz. Dedicó un cariñoso saludo de bienvenida al nuevo director. Brindó por éste y por la música Primitiva.

Se levanta el alcalde y suena una salva de aplausos. Se consigue el silencio y el señor Solbes inicia su alocución. Recuerda que ya fueron músicos en Alcoy los antecesores de don Camilo Pérez Monllor; músicos que lo fueron no por el afán de lucro, que malamente pudieron lograr con la escasa retribución de que disfrutan, sino por su bien sentido amor a la música.

Se dirige a los miembros de La Primitiva para estimularles a que pongan su máximo entusiasmo bajo la batuta experta del señor Monllor, que les conducirá al triunfo pleno al propio tiempo que reportarán a Alcoy días de gloria.

Se levanta el nuevo director. Lágrimas de emoción sincera en sus ojos, temblor en las manos. Con voz tremante da las gracias por este homenaje espontáneo y bello, que le ha rodeado de tantos y tan buenos amigos. Estos, y no el afán de dirigir La Primitiva le han podido sustraer al ambiente que a lo largo de los años se creó en Cartagena.

Don José Sanz suplica a los concurrentes que en este acto emotivo se dedique un instante de silencio al malogrado director de La Primitiva, don Julio Laporta, recientemente fallecido. Se ponen de pie los concurrentes y se produce el silencio que se termina con vivas al director y al que adelante cubrirá el puesto que aquel, por desgracia, dejó vacío.

El último discurso lo pronuncia el comandante de Infanteria, señor Páramo, que se adhiere con el mayor cariño al homenaje que se tributa y dedica cariñosas frases al señor Pérez Monllor.

Nuevas pruebas del buen humor de que disfrutan los concurremtes. Sano buen humor que se contagia y se extiende más conforme avanza la hora.

Cerca de las doce se da por terminado el acto, tan sentido, tan bello y que tanto merece la personalidad a quien se le ha dedicado.

Portada de uno de los conciertos que dirigió el maestro Pérez Monllor

Portada de uno de los conciertos que dirigió el maestro Pérez Monllor

Testimoniamos a don Camilo Pérez Monllor nuestra sincera admiración, y le damos nuestra enhorabuena más cordial por el homenaje de anoche. Tuvimos la fortuna de hablar un poco con el nuevo director. Nos atendió cariñosamente, con una deferencia que nos dio ánimos para hacerle unas preguntas. No muchas, porque las circunstancias en que nos determinamos a hacer la interviú -entre casi el centenar de concurrentes al banquete de anoche- nos imponían la brevedad.

Supimos que don Camilo Pérez Monllor, antes de marchar a Cartagena -cuando acababa de cumplir catorce años- pertenecía ya a la banda La Primitiva, en la que desempeñó, a pesar de su corta edad, el cargo de bombista.

Cumplió el servicio militar en Cartagena, y cuando lo terminó, a los veintiún año, hizo oposiciones a músico mayor de la banda del Regimiento de Infantería de Marina, de guarnición en aquella plaza. Fueron brillantes sus oposiciones y ganó la plaza, que ha mantenido hasta ahora, después de cumplidos cuarenta y nueve años y en posesión ya del retiro militar.

Tiene escritas varias obras musicales de gran mérito, muchas de las cuales son conocidas de nuestro público.

Se ha hecho cargo de la dirección de La Primitiva porque el historial de esta banda va estrechamente unido a sus ascendientes, y porque los elementos que la integran le inspiran un sincero cariño.

De otro modo -nos dice- no hubiera venido. Porque aunque siempre me atrajo Alcoy, mi patria chica, me resultaba duro separarme del ambiente que me creé en Cartagena a través de los años.

Le hicimos la última pregunta. Su opinión sobre la Primitiva. Y espontáneamente, tenemos la certidumbre de que también con sinceridad, contestó:

Inmejorable.

Punto final a esta croniqueja. Otra vez, y entonces más ampliamente nos ocuparemos de don Camilo Pérez Monllor, cuya personalidad, suponemos, interesará a nuestros lectores tanto como a nosotros nos interesa.

 

La Banda Municipal de Bilbao ofreció un concierto dedicado al pasodoble

Dirigida por su titular José Rafael Pascual Vilaplana, la banda incluyó en su programa obras como “Julio Pastor” de Amando Blanquer y “Mahomet” de Juan Cantó

Cartel_arenal_BD_2016PMB.   La Banda Municipal de Bilbao ofreció el pasado viernes 17, dentro de su temporada de conciertos, una “Historia del Pasodoble”, dirigida por su titular José Rafael Pascual Vilaplana. El Quiosco del Arenal de Bilbao fue el escenario donde se hizo un repaso cronológico por la historia del pasodoble desde sus inicios hasta 2003, año de la obra más reciente, Patricio Barceló de Ramón Garcia i Soler.

En este repaso, aparecieron obras como Mahomet de Juan Cantó; El Capitán, de Camilo Pérez Laporta; el pasacalle de La Dolores, de Tomás BretónMi Barcelona, de Julio Laporta Hellín; Julio Pastor, de Amando Blanquer; Carol, l’orgull dels agüelos, de Francisco Esteve; Cien años de suspiros, de Santiago Quinto El camino, de José Vicente Egea y la mencionada obra de Garcia i Soler.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Macro-assaig amb la banda del Centre Artístic Musical de Bétera

La banda valenciana dirigida per Francisco Amaya realitza un assaig conjunt amb La Primitiva

Ferrando i Amaya

Àngel Lluís Ferrando i Francisco Amaya (Foto: Pablo Martínez)

PMB. Dissabte 16 d’abril, Apolo i La Primitiva van rebre la visita dels membres de la banda del Centre Artístic Musical de Bétera per a realitzar un assaig conjunt de caràcter didàctic. La banda visitant dirigida per Francisco Amaya va tindre l’oportunitat de conéixer una visió global sobre la música festera, i concretament basant-se en compositors com Julio Laporta o Camilo Pérez Monllor gràcies a les indicacions i comentaris del nostre director Àngel Lluís Ferrando. Algunes de les peces que van interpretar van ser El Desgavellat, Uzúl el-msélmin o Un moble més, aquesta última inclosa en un concert de música festera que va oferir la banda beterense el passat 9 d’abril.

Les dues bandes també van assajar algunes de les obres que La Primitiva interpreta aquest any a les nostres festes com El Xicotet, de José Albero Francés, i Antebellum de Francisco Valor. Aquesta marxa cristiana també va comptar amb la participació d’un grup de percussió format per dones vinculades a la Filà Almogàvers, amb la qual la banda apareixerà amb ells en l’Esquadra de Negres en el seu any d’alferecia, la propera Entrada de Cristians.

 

Opus Fester: LXXVII Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar una nova edició del Concert de Diumenge de Rams amb inequívoc sabor clàssic

La Primitiva, en ple (Foto: Juan Sanz, cedida per Información)

La Primitiva, en ple (Foto: Juan Sanz, cedida per Información)

Pablo Martínez. Puntualment, La Primitiva va complir amb la seva cita festera anual concloent el cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera amb el concert de Diumenge de Rams que aquest any complia amb la seva edició nº 77 i que, com era de preveure, va tindre l’aforament del Teatre Calderón un ple absolut.

Presentat per Mar Fernández, va donar la benvinguda al públic assistent en el qual es trobaven els membres de l’Esquadra de Negres de la filà Almogàvers i autoritats festeres de Petrer i Mutxamel. Seguidament, ens va presentar als nous membres de la banda que van rebre els seus instruments per incorporar-se a les properes activitats de la banda: Antonio Paredes, va rebre el fagot per part de la seva filla Janira; Jordi Mira, el bombardí que li va cedir el seu oncle Héctor Barberá i, finalment, Miriam Hernández, va obtindre el clarinet de mans del seu professor José Antonio García.

Rafael Serra, homenatjat per La Primitiva

Rafael Serra, homenatjat per La Primitiva (Foto: Nube Liuzzi)

Un dels moments més emotius del concert va ser el reconeixement a la figura de Rafael Serra Moncho pels seus cinquanta anys entre nosaltres. El veterà trombonista va ser guardonat amb un quadre commemoratiu de mans del president de la banda, Emilio Bou. Home de música, ha estat vinculat a altres societats musicals durant algun temps, encara que el seu lloc és entre nosaltres, la banda en què va iniciar el seu camí musical el 1966 al costat del seu pare Rafael Serra Carbonell.

Amb l’aparició del nostre director Àngel Lluís Ferrando, va donar inici la primera part seguint l’ordre de programa: Porta de l’Aljorf de Ferran Campos; la sorprenent L’entrà de la Kàbila “ben kurda” de Camilo Pérez Monllor; El desgavellat, de Julio Laporta, i La canción del Harem, de Camilo Pérez Laporta, al tempo original concebut pel seu autor.

Jordi Monllor rep els aplaudiments per la seua marxa "Ariana"

Jordi Monllor rep els aplaudiments per la seua marxa “Ariana”(Foto: Tania Bou)

L’estrena de la primera part va ser Ariana de Jordi Monllor, marxa cristiana fortament aplaudida tant pel públic com pels seus companys a l’escenari. Exitosa va ser també la nova audició de La Casa de las Chirimías de José María Valls, autor que ens va honrar amb la seva presència des de Madrid amb aquesta marxa composta en homenatge a Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor i amb la qual va concloure la primera part.

L’estrena de la segona part va ser El Xicotet, marxa solemne de José Albero Francés, que ja serà interpretada aquest any a la Processó General acompanyant a la Filà Guzmanes. Aquesta part va ser iniciada amb el pasdoble Al Cel de Valor Llorens que serà interpretat per la banda en un tram de la Glòria. Del mateix autor, va sonar la marxa cristiana Antebellum amb la qual La Primitiva acompanyarà l’Esquadra de Negres de l’Alferes Cristià que aquest any ostenta la Filà Almogàvers. El Mexuar d’Evaristo Pérez Monllor; Juanjo de Esteve Pastor i Elda d’Amando Blanquer van acabar per donar el toc final clàssic a aquest concert.
Si sabor clàssic va tindre en general aquesta edició, no podia faltar la interpretació de Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor que va despertar el més gran dels entusiastes bravos i aplaudiments, per finalitzar amb l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina, del qual es compleixen cent anys de la seva mort. (Agraïments pel material fotogràfic cedit per Tania Bou, Rafael Serra, Antonio Paredes i Maribel Vicedo).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Tot sobre el LXXVII Concert de Diumenge de Rams

Oferim tota la informació sobre les obres a interpretar en el concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando al Teatre Calderón el diumenge 20 a les 11.45 h.

Pablo Martínez. Després dels èxits de De la Vella al cant amb Tania Bou i Javier Pérez i la nova experiència de l’Ovidi Simfònic a l’Auditori de Barcelona, arriba la cita ineludible de La Primitiva amb la música festera en la festivitat del Diumenge de Rams que, per els capricis del calendari, aquest any ha caigut un dia després del dia de Sant Josep, i amb el qual conclou el cicle de Concerts d’ Exaltació de Música Festera. Celebrant-se des de 1940, aquest any celebra la seva LXXVII edició sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando amb un total de dotze obres, dividides en tres pasdobles, sis marxes mores, dues cristianes i una marxa de processó. Desgranem el contingut de les obres en cinc grups:

Ferran campos Valdés (Biar, 1990), autor de "Porta de l'Aljorf"

Ferran Campos Valdés (Biar, 1990), autor de “Porta de l’Aljorf”

1. LES ESTRENES. Nou estrena d’una obra de Jordi Monllor Oltra després d’Andante i Scherzino el passat 27 de desembre de 2015. En aquesta ocasió es tracta d’una marxa cristiana Ariana, una obra brillant amb un primer tema que és una melodia gregoriana utilitzada pel 17 de setembre, dia de Santa Ariana, extreta del Liber Usualis de l’església catòlica romana. La peça, datada el 2013, conté un sol de bombardí, ja que està dedicada a un amic personal del autor, Nityananda Torrellardona Landaluze, bombardiniste de Xaló.

Tal com ens explica Juan Javier Gisbert Cortés al seu article El Xicotet, una marxa solemne de José Albero Francés, la gènesi d’aquesta marxa solemne va tenir lloc en un programa de ràdio, fruit d’una conversa telefònica entre el mateix Gisbert Cortés, el compositor José Maria Valls i l’oboista Juan Luis Guitart amb el director i compositor José Albero Francés, veterà creador de Llanero i President. La marxa El Xicotet és la segona estrena del concert i està dedicada a l’Associació de Sant Jordi pel seu 175º Aniversari com versa la portada de l’obra.

José María Valls en la estrena de La casa de las chirimías", el passat 5 d'octubre de 2014

José María Valls en l’estrena de “La casa de las chirimías”, el passat 5 d’octubre de 2014

2. LES COMARQUES. La música dels nostres pobles veïns també està present com és la del contestà Francisco Valor Llorens que apareix per partida doble. El pasdoble Al cel (2013), dedicat a Octavio Sancho García de la filà Aragonesos, mort el 2010, serà la primera de les seves obres. Posteriorment, s’interpreta Antebellum (2011), marxa cristiana estrenada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, que va rebre el Premi Euterpe a la creació musical de la FSMCV.
De Biar, ens arriba el pasdoble de Ferran Camps Valdés Porta de l’Aljorf (2015) en referència a una de les portes de les muralles d’Albaida. Població aquesta on el pasdoble va guanyar el primer premi del Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez.

3. ELS HOMENATGES. La Primitiva es suma als reconeixements rebuts en els últims mesos a dos mestres com Francisco Esteve Pastor i José María Valls Satorres. Recents encara els actes d’homenatge al murer Esteve Pastor pel centenari del seu naixement i els 25 anys de la seva mort, la banda recupera Juanjo (1982) dedicada al seu nebot Juanjo Rico Esteve, marxa mora de ressonàncies “mambístiques”, clara influència dels seus temps en les orquestrines de ball, com ens explica el documental La Caixa negra de Xavi Cortés i José Carlos Díaz dedicat a la seva figura. Apunt cinèfil: la marxa apareix en una escena de la comèdia coral de Berlanga, Moros y cristianos (1987).

Esteve Pastor, autor de "Juanjo" amb la seua dona Lia Delby

Esteve Pastor, autor de “Juanjo” amb la seua dona Lia Delby, cantant

Estrenada el 2014, el títol La casa de las chirimías fa referència a l’edifici granadí construït al segle XVII amb un mirador en què els músics, preferentment xeremies, amenitzaven les passejades dels transeünts que circulaven pel Passeig dels Tristes de Granada. El seu autor, José María Valls Satorres, va complir uns setanta esplèndids anys l’any passat, i per això va ser homenatjat per la Societat Musical Nova i l’Orquestra Simfònica Alcoiana. La seva marxa mora va ser el seu tribut a Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor pel centenari de la seva composició i constitueix una de les seves obres més redones i poderoses. Amb ella, es suma La Primitiva a la celebració de l’aniversari del seu autor.

Portada original de "El Mexuar" d'Evaristo Pérez

Portada original de “El Mexuar” d’Evaristo Pérez

4. ELS CLÀSSICS. No podien faltar els grans noms de la música alcoiana com els germans Pérez Monllor. De Camilo s’interpreta L’entrà de la kàbila “Ben kurda“, signada a Cartagena en 1919, és una marxa àrab que tal com ens indica Jaume Jordi Ferrando en les notes al programa, “te reminiscències nord-africans, fruit de l’estada de l’autor per aquelles terres en temps del Protectorat espanyol al Marroc. “. Del seu germà, Evaristo ens torna a arribar El Mexuar, marxa oriental de 1924 que, juntament amb Genna Al Ariff, forma un inconfés díptic d’aire alhambrista. Està escrita expressament per a la banda Nova de l’Iris i “inspirada en esa incomparable maravilla de arte llamada La Alhambra” i dedicada a Antonio Úbeda Mondéjar, membre de la filà Miqueros als anys 20 del segle passat.
Del pare de tots dos, Camilo Pérez Laporta, del qual l’any que ve es complirà el centenari de la seva mort, s’interpreta La Canción del Harem (1907), marxa mora estrenada per La Primitiva d’Albaida en l’Entrada de Moros acompanyant a la filà Cordó que aquell any ostentava la capitania. És la segona marxa mora que composà el mestre, després de Benixerraix (1904). Tot això amb permís d’A-Ben-Amet.
De l’últim de la família, el seu nebot Julio Laporta Hellín, arriba el jocós El desgavellat (1927) kake-paso dedicat a la filà Abencerrajes i conegut per ser interpretat per guitarres de canya que l’autor anomena carrises.

5. L’ÚNIC. Deixem per al final l’incomparable Amando Blanquer, del qual, de la seva obra festera, La Primitiva interpreta enguany Elda (1985), que va ser un encàrrec del Certamen de Música Festera de la localitat del Vinalopó per ser interpretada com a obra obligada a l’any següent .

 

Agraïments a les persones que m’han ajudat i orientat a preparar aquest article: Jordi Monllor Oltra, Juan Javier Gisbert Cortés, José María Valls Satorres, Jaume Jordi Ferrando i Àngel Lluís Ferrando.

RAMS DE MÚSICA II, nou CD de La Primitiva amb enregistraments en directe

Rams de música II, una nova selecció dels concerts de Diumenge de Rams 2009-2015, a la venda amb el periòdic El Nostre Ciutat el proper dissabte

CD RAMSPMB. El proper dissabte 19 de març, Dia del Pare i vespra de Diumenge de Rams, a un mes vista de les festes de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música II, una selecció de peces enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de Diumenge de Rams 2009-2015.

En aquesta selecció de música festera amb la garantida qualitat dels enregistraments en directe d’Audioart, apareixen una sèrie de títols, alguns d’ells d’importància cabdal en el desenvolupament de la música escrita per a les festes de Moros i Cristians. Les tretze obres que composen el CD són: El Noticiero Regional (1928), pasdoble d’Evaristo Pérez Monllor; Entrada Cristiana de Elda (2010), marxa cristiana de Joan Enric Canet i Todolí; Moros y Cristianos (1935), marxa mora de Camilo Pérez Monllor; Ernesva (1971), marxa de Ricardo Dorado Janeiro; Cruïlla de cors (2008), marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando Morales; A Don Camilo (2014), poema simfònic d’Eduard Terol i Botella; Anselmo Aracil (1891), de José Espí Ulrich; El Desgavellat (1927), kake-paso de Julio Laporta Hellín; L’Ambaixador (1959), marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda; Fontinens (1909), marxa-pasdoble de Camilo Pérez Laporta; Xema Almogàver (2015), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau; Abencerrajes y Cegríes (1947), marxa múslime de Gonzalo Blanes Colomer; i Uzúl el-msélmin (1914) de Camilo Pérez Monllor.

El CD és una producció conjunta de la Corporació Musical Primitiva i el periòdic El Nostre Ciutat amb un preu mòdic de 8 euros.