“Jo sóc de La Vella”, per Juan Javier Gisbert Cortés

Juan Javier Gisbert Cortés (Foto: Elías Seguí)

Juan Javier Gisbert Cortés col.labora novament a la nostra pàgina amb una crònica del passat concert de Diumenge de Rams barrejat amb algunes vivències personals lligades a la nostra banda acompanyat tot d’unes il.lustracions a càrrec d’Ignacio Trelis.

Des de molt jove, potser l’últim any en què Jaume Lloret va dirigir la Primitiva (1978), estic assistint als “concerts de repàs” que es celebren el Diumenge de Rams, encara que per a mi sempre serà el “Concert de Rams”. Tenia jo llavors catorze anys, i treballava com a aprenent de la firma comercial Sederies Juan Payá S.L., un d’aquells negocis de tradició i llinatge local.

Aquest és el programa al que fa referència Juan Javier al seu text

No recorde el programa, i desgraciadament en un canvi de domicili va ser víctima del contenidor de fem. El Teatre Circ fou testimoni de l’esmentat concert de música festera. Després vindria Gregorio Casasempere Gisbert i una llarga història que posicionarien a la banda en el zenit a la veterana institució. Quants matins en el popular “galliner del Trabajo”, amb aquella olor entre antic i ranci, amb aquella magnífica acústica que van elogiar Miguel Fleta o Marcos Redondo. Van ser temps en què les entrades eren gratuïtes, fins a completar l’aforament, encara que en els concerts de la Primitiva quasi havien galtades per a aconseguir una butaca en qualsevol racó. Després vindria la meua relació com a membre de la Coral Polifònica Alcoiana i la Primitiva, en aquelles col·laboracions conjuntes que Casasempere va fer possible com a director de les dos institucions.

Amb el pas dels anys, i excepte comptades excepcions, he assistit habitualment als concerts de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi a fi de gaudir del seu amplíssim repertori i les joies que conserva en els seus arxius històrics. Este llegat centenari caldria conservar-lo com “una relíquia” i potser algun dia haguera d’engrossir -igual que la resta dels arxius musicals- les pertinences de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Esta còpia de seguretat asseguraria la pervivència dels mateixos, previa digitalització, clar està.

Enguany vaig assistir entusiasmat i expectant. Per fortuna i suport del sacrifici i la constància, el nostre volgut Àngel Lluís Ferrando tornava al podium direccional, abordant un programa molt variat. En primer lloc, diré que els pasdobles em cansen un poc, o millor dit, m’avorreixen en alguns passatges; és una confessió difícil i en veu alta, però què tinc que fer! Sense vergonya de cap tipus;  també em passa amb algunes obres de Bach.

En l’obra A trenc d’alba (Egea Insa, 2015) em vaig sentir cómode, i de moment em vaig adonar  que Ferrando atacava amb èmfasi la partitura, amb màxima contundència, encara que algun titubeig molt justificat percebem en el seu gest. Bravo pel lluitador! Entre “col i col encisam”, i així va anar transcorrent una primera part, que al meu gust, va ser massa carregada de pasdobles. Destacant El Noticiero Regional (Pérez Monllor, 1928), Paco Jover (García i Soler, 2004) i un clàssic que ens situa en el bon fer del senyor Camilo, poc més que destacar. Parlem de Moros i Cristians (1935).

Al començament de la segona part, un xicotet senyal d’homenatge al tristament desaparegut Jaume Lloret Miralles, amb un contundent aplaudiment que van arreplegar visiblement emocionats la seua vídua, Dorita i el seu fill, l’actor Juansa Lloret. En faristol, i fora de programa Baix i Contrabaix, un pasdoble dedicat al seu oncle, que va ser titular d’ambdós instruments en esta agrupació durant mes de cinquanta anys, i que va inculcar al xicotet Jaume en estos combats de la música.

Seguidament i una vegada superat un altre pasdoble, va començar l’espectacle. Aleluya sonava amb força, contundent, amb una apassionada lectura musical que ens va commoure i va fer aflorar alguna llàgrima pels ulls. La música havia penetrat en el nostre interior, convertint els sentiments en un torrent de sensacions. És el moment màgic que cada persona sent arribat el moment, i que no sempre ens atrapa. A mi em va conquerir amb aquesta versió d’Aleluya. Ja en franca carrera van ressonar títols brillants, d’elegant factura compositiva: Als Llaneros Dianers (Mullor Grau, 1983), Els Acacauats (Pareja Casanova, 1919), que va comptar amb l’assistència del seu nebot besnét, l’actor de doblatge Gabriel Pareja, a qui vam poder saludar. La banda va estar purnejant, pròxima i repleta de bon gust. El director dominava la situació, els músics estaven entregats, el públic començava a sentir unes magnífiques sensacions.

La cinematogràfica banda sonora per al  “film” que representarà la Filà Verds i el seu capità Jorge Vaquer, el pròxim dia de les entrades, arriba a l’escenari de la mà del jove Saül Gómez Soler, que firmava Kapytan, un monument sonor molt a l’estil hollywoodense que va impactar en el públic per la riquesa tímbrica que ressonava en els passatges alts, amb rotunditat i bellesa. Una música d’ensomni per a un projecte acariciat amb il·lusió.

Però senyors meus, una cosa és la música de pel·lícula i una altra molt diferent les marxes mores de clar sabor oriental. Any d’Alféres (Blanquer Ponsoda, 1967), és per a mi, la composició per excel·lència, la reina d’elles, la conquista d’una forma d’entendre este tipus de partitura que va superar als grans compositors com Pérez Monllor, Blanes Colomer o Casasempere Juan, fites de la “festa alcoiana”. No puc remediar-ho, i cal dir-ho en veu alta. Sóc un devot d’Amando Blanquer Ponsoda, sense oblidar Rafael Mullor Grau i José María Valls Satorres, grans amics i enormes platers de la música.

Quan tot pareixia acabar entre forts aplaudiments i braus, la tradició va seguir en peu, i els compassos de L’entrà dels Moros van inundar la sala, provocant el deliri dels assistents. Un colofó per a deixar-nos a tots, metalls en alt, “al peu dels cavalls”. Senyors, “la festa 2018, ha començat”.

(Foto: Manuel Ortega)

La conjunció dels músics, el públic i el seu director s’havia produït, una simbiosi fantàstica que ens va atrapar a tots. Potser algun però, algun instrument “fent algun moret”, algun trompeta “solista”, però qué importa. A mi em va saber a glòria i estic segur que a tots els assistents també. Per tal motiu, “SOC DE LA VELLA”, sense oblidar i aplaudir sempre fins i a rabiar a les altres institucions musicals de la ciutat: “La Nova”, “La Unió” i “El Serpis”. Bravo per este magnífic quartet de bandes que ens delecten amb els seus sons, els seus concerts i el seu esforç.

Barón Scarpia

Nota: Estes simpàtiques il·lustracions fetes “a fosques i mentres escoltava el concert”  per Ignacio Trelis, han estat “segrestades” per a donar vida a este treball sense pretensions. Convertint-se en una confessió “entre bambolines”.

 

El color de la Festa: Crònica LXXIX Concert de Diumenge de Rams 2018

Pablo Martínez. Just després d’un mes del concert Sons de Hollywood ofert per La Primitiva, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari d’un nou concert de la banda, encara que aquesta vegada es tractava de l’emblemàtic concert de Diumenge de Rams que aquest any complia ja 79 edicions amb el que van finalitzar els Concerts d’Exaltació Festera que han oferit les quatre bandes. Amb un aforament mitjanament complet, i que afortunadament va anar omplint-se conforme avançaven els minuts, la banda va començar a fer acte de presència a l’escenari.

Un cop més, el concert va ser presentat per Mar Fernández, la qual va començar donant la benvinguda a totes les autoritats polítiques i festeres, d’entre les quals es va fer especial menció a la Capitania de les ‘filaes’ Navarros i Verds i l’Esquadra de Negres de l’Alferes de la Filà Magenta, ja que la banda els acompanyarà en les Entrades d’aquest any. També hi va haver paraules d’agraïment a representants festers d’Albaida, Ontinyent, Muro, Cocentaina i Mutxamel.
Seguidament, Mar va demanar un minut de silenci en homenatge i record a tres membres històrics de La Primitiva que, malauradament, ens han deixat aquest any com són Jaime Lloret Miralles, Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora. Tristeses i alegries, de la mort a la vida … D’aquest moment afligit passem a un altre diametralment oposat com és la incorporació dels nous músics a la banda: primer, va ser la percussionista Andrea Hernández Catalá qui va rebre les baquetes per part de la seua germana, la clarinetista Miriam Hernández. Seguidament, va ser el torn d’Izan Pastor Mira, nou trombonista que va rebre l’instrument per part de son pare, Vicente Pastor.

Finalitzatdes aquestes presentacions, va donar inici el concert amb l’aparició a l’escenari del nostre director Àngel Lluís Ferrando. Tal com s’indicava en els programes, el concert es va iniciar amb el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba, de Josep Vicent Egea Insa, elegant i senyorial, amb un trio molt ‘british’ que ens recorda a Edward Elgar, sens dubte una de les sorpreses del matí. Va continuar amb Any 1944, de Ramón García i Soler, un particular pas moro que no deixa indiferent a ningú; la marxa cristiana Elionor, de Miguel Àngel Sarrió Nadal, amb la qual acompanyarem als Navarros a les pròximes entrades, sent el seu autor molt aplaudit a l’haver assistit al nostre concert. Peret continua “tot arrapat perque juga en les xiques, el descarat”, tal com ens recorda Evaristo Pérez Monllor a El Noticiero Regional, aquesta delícia que es programa de tant en tant. García Soler torna a aparèixer amb Paco Jover, espectacular marxa cristiana ‘de carrer’ on treu el cap l’Himne de Festes en un dels seus passatges. La primera part va finalitzar amb Moros i cristianos, de Camilo Pérez Monllor, sempre amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters la Cordeta.

A la segona part, Mar va presentar una obra fora de programa, el pasdoble Baix i contrabaix que es va interpretar en homenatge a Jaime Lloret i en la qual vam comptar amb l’assistència de la seva vídua Adoración Alós acompanyada d’un dels seus fills. Després d’aquest emotiu moment que va ser molt aplaudit, es va donar pas a les obres programades amb una altra de les sorpreses del matí, el sensible i delicat pasdoble Imatges, de Pedro J. Francès, autor prematurament mort. El primer Blanquer del matí sonaria amb Aleluya!, que compleix uns esplèndids seixanta anys i continua igual de sorprenent que el primer dia. Va seguir el concert amb un altre potent pasdoble Als Llaneros Dianers de Rafael Mullor Grau, per a continuació tornar amb un altre clàssic del repertori de la ‘casa’, Els Acacauats, de José Pareja Casanova. Després li va tocar el torn a Kapytan, marxa mora de Saül Gómez per a ser interpretada aquest any a l’Entrada del Capità Moro dels Verds. Fortament aplaudida pel públic, constitueix una banda sonora espectacular amb ressons de la música de James Horner que, sens dubte, serà exitosa al carrer. El concert va finalitzar amb una altra obra que poc es pot afegir més sobre ella, Any d’Alferes, d’Amando Blanquer.

Finalitzat el programa del concert, el públic aplaudia sense parar perquè arribés allò tan inevitable com és la interpretació de Uzúl el-msélmin (L’Entrà dels Moros) de Camilo Pérez Monllor, emotiva i amb força com mai, juntament amb els dolçainers de La Cordeta, per posar punt final a l’Himne de Festes de Barrachina, que a la tarda del 21 d’abril ens dirigirà a tots els músics el veterà Benedicto Ripoll Martínez. Sens dubte, degut al retorn a la direcció de la banda en solitari, un concert especial i significatiu per al nostre director Àngel Lluís Ferrando que va conduir amb absolut aplom i serenitat. (Moltes gràcies a Manuel Ortega pel seu reportatge fotogràfic)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LXXIX Concert de Diumenge de Rams: Notes al programa

La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ continuen fidels a la seva cita anual amb la Festa, celebrant el concert de Diumenge de Rams que compleix 79 edicions i clausurant així el cicle de concerts d’Exaltació de la Música Festera, tornant a ser dirigit novament per Àngel Lluís Ferrando. La data és el 25 de març a les 11.45 h. al Teatre Calderón i davant la coincidència en últim diumenge de març, esperarem una hora menys perquè s’iniciï l’esperat esdeveniment.

Programa PDF

Pablo Martínez. Atípica és la selecció musical d’aquest any, però no per això menys estimulant. En l’edició d’aquest any, la música realitzada a les nostres comarques té un especial protagonisme. De Cocentaina i per iniciar el concert, s’interpreta el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba (2015), un retorn del compositor Josep Vicent Egea Insa (n. 1961) al gènere de la música festera, allunyat d’ella mentre continua desenvolupant la seva vida professional musical a Pamplona com a director titular de la Banda Municipal de Navarra i com a professor i director de la Banda i Orquestra Simfònica del Conservatori Superior de Navarra. El pasdoble està dedicat a Pòlit Borràs Martínez, ‘publicador’ per la Filà Almogàvers en les festes contestanes de 2016 i actualment president de la Junta de Festes de Cocentaina.
D’Albaida, ens arriben dues obres de Ramon Garcia i Soler (n. 1971): la primera, múltiplement interpretada Paco Jover (2004), vibrant marxa cristiana amb un títol referit a Francisco Jover Pérez, capità de les Tomasines el 1977; la segona, de recent composició Any 1944 (2017), detallista pas-moro per a recordar l’any de fundació de la Filà Abencerrajes de Mutxamel.

D’Aielo de Malferit, tenim Elionor (2008), marxa cristiana de Miguel Àngel Sarrió Nadal (n. 1964), la qual dedica a la seva filla Elvira Sarrió Sanz i que serà interpretada per La Primitiva en la pròxima Entrada Cristiana acompanyant a la favorita del capità José Vicente Jornet per la Filà Navarros.  D’Ontinyent, apareix una marxa mora de l’imparable Saül Gómez Soler (n. 1982), Kapytan, escrita per al Capità Moro Jordi Vaquer per la Filà Verds al que acompanyarà la banda en l’Entrada Mora. Aquesta marxa forma part de la Suite Al’Ariba, tota una banda sonora composta per l’autor de Abenserraig per al seguici del capità i que va ser estrenada en concert el 10 de març passat per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla.
Finalment, el recorregut comarcal finalitza a Beneixama amb el pasdoble Imatges (2005), de Pedro Joaquín Francés (1951-2013), amb una evocadora melodia composta per als pares polítics de l’autor, Mariano Parra i Juana Molina.
Dels músics de les nostres comarques passem als clàssics alcoians, dels que el concert també ofereix una bona mostra, de sobres coneguts pel públic. Dels germans Pérez Monllor, torna El Noticiero Regional (1928), d’Evaristo Pérez Monllor (1880-1930), pasdoble potpurrí dedicat al diari local de finals dels anys 20 del segle passat; i Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor (1877-1947). Composta dos anys després de finalitzar el seu pas per la direcció de La Primitiva i fixar la seva residència a Barcelona per imperatius militars, aquesta ‘marxa de festa’ de tints fins i tot ‘sarsuelers’, està dedicada a Francisco Blanes ‘Quico l’alt’, empresari de la maquinària industrial i membre de la Filà Abencerrajes.

 

José Pareja Casanova

Per a aquest concert, es recupera la figura de José Pareja Casanova (1896-1920), truncada la seva curta vida per la tuberculosi amb el seu pasdoble més emblemàtic Els Acacauats, nom d’un montepío de la filà Abencerrajes i escrit per al seu cosí Indalecio Carbonell Pastor, “uno dels acacauats més acacauats”  i datat el 17 de març de 1919. (1). Més recent en el temps, Als Llaneros Dianers (1983), pasdoble dianer de Rafael Mullor Grau (n. 1962), Segon Premi del Festival de Música Festera d’Alcoi i dedicat, obviament, a la Filà Llana d’Alcoi, la qual sol arrancar amb ell en la Primera Diana alcoiana. Amando Blanquer no podia faltar a la cita festera amb dues de les seves obres més conegudes: Any d’alferes i Aleluya de la qual afegim aquest curt suplement a manera de celebració del seu 60 aniversari.

 Aleluya: 60 anys de la primera marxa cristiana

“Plantearse la composición de la marcha cristiana no era tarea difícil, se trataba de acertar o no y eso era otra cosa.” (2), així de simple i diàfan es mostra el mestre Amando Blanquer a l’hora de plantejar-se un nou gènere específic per a la música festera com és la marxa cristiana en un escenari compositiu mediocre per a la nostra Festa, encàrrec que va rebre per part del secretari de l’Associació de Sant Jordi, Luis Matarredona i de la Filà Vascos en 1958.

Escuadra Especial dels Vascos en 1958 (Foto cedida per Kiko Templario de Muro)

Eminentment coral i litúrgica, presenta unes sonoritats que, prèviament, havia ja assajat en el trio del seu pasdoble Julio Pastor (3). Aleluya la va compondre a Llíria al març d’aquell any, coneixent la seva estrena fora de programa per part de la nostra banda al Teatre Calderón  el 20 d’abril, en un concert especial dedicat, paradoxalment, a la marxa mora. L’autor de L’Ambaixador buscava un to “heráldico y solemne”, de manera que amb aquest caràcter, La Primitiva va ser l’encarregada d’interpretar-la en l’Entrada Cristiana uniformada amb vestits moros i escortada per una guàrdia de cristians, acompanyant l’Esquadra de negres de l’esmentada Filà.

Tota manifestació artística és susceptible de crítica legítima i més quan s’aporta alguna novetat estètica i estilísitica, com és en aquest cas, la creació d’un nou gènere musical. En l’actualitat, reconeguda com una obra mestra, Aleluya no va ser aliena a aquest fenomen, però en el cas que ens ocupa produeix certa perplexitat que des de la mateixa Revista de Festes de l’any següent, el cronista Salvador Domenech, comente de la marxa que “la obra no nos acaba de convencer por encontrar en ella demasiadas cadencias morunas”.

Portada original de “Aleluya” de Blanquer

El mestre Blanquer li respondria en l’edició del Ciudad del 8 d’abril de 1959 (pàg. 6), “no sé lo que quiere expresar con tal definición, si bien supongo se referirá a algunos giros melódicos o quizá al insistente ritmo en determinados momentos de la obra. Sea cual fuere su intención al escribir la crónica, debo manifestar que la composición en cuestión es de naturaleza bien distinta a las llamadas marchas moras”.

El fet de no haver connectat amb la major part del públic i/o festers, va fer que ho intentés de nou quatre anys més tard amb la brillantíssima Salmo, dedicada al professor i historiador Adrián Espí Valdés, la qual també va tindre un discret èxit. El sentit coral i religiós que aportava Blanquer a la marxa cristiana va anar mutant cap als anys 60 i 70 per part d’altres autors de l’època com José María Ferrero, José Pérez Vilaplana i, més endavant, per José María Valls en un sentit més bel·licós i guerrer (4).
Trenta anys més tard, Blanquer reprendria el gènere en aquest sentit en 1995 amb Tino Herrera, vinculada als Cides, després d’haver transcendit la marxa mora amb obres com L’Ambaixador, Any d’alferes o El Somni. 60 anys ja d’aquest succés musical fester i situada al lloc que li correspon, La Primitiva la torna a interpretar novament en la seva edició 79 del concert de Diumenge de Rams.

(1) VALOR CALATAYUD, Ernesto: “Alcoy y sus músicos: José Pareja Casanova”, Revista de Fiestas 1963.

(2) https://cimapolo.wordpress.com/2014/07/25/amando-blanquer-reflexiona-sobre-la-marcha-cristiana/

(3) FERRANDO, Àngel Lluís: “Un antecedent en la creació de la primera marxa cristiana: el pasdoble-marxa Julio Pastor (1954), d’Amando Blanquer”, Revista de Fiestas 2002.

(4) http: // http://www.musicafestera.com/sites/default/files/aleluya_50_anyos.pdf

Tres de La Vella per a La Nova

La Societat Musical Nova d’Alcoi culmina el seu any de celebracions amb un concert especial amb set estrenes

La Nova va estrenar obres de Jordi Monllor, Eduard Terol i Àngel Lluís Ferrando

PMB. En la tarda del 24 de febrer, la Societat Musical Nova d’Alcoi va tancar el seu any d’activitats al voltant  del 175é aniversari de la seva fundació amb la celebració d’un concert especial sota la denominació Coda Final del 175é Aniversari, que va tindre la figura omnipresent de José Carbonell García. D’aquest autor i sota la batuta de Joan Doménech Calaforra, el concert es va obrir amb el poema simfònic Leyenda i es va tancar amb l’emblemàtic pasdoble Suspiros del Serpis.

No obstant això, l’atractiu del concert el va constituir l’anomenada Suite del 175é Aniversari composta de set obres estrenades per la banda per a aquesta ocasió de Rafael Mullor Grau, José María Valls Satorres, José Rafael Pascual-Vilaplana, Ramon Garcia i Soler, Jordi Monllor Oltra,  Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol i Botella. Totes elles van tenir com a motiu d’inspiració el citat pasdoble de Carbonell i l’Himne a Sant Jordi de José Espí Ulrich. Per part dels autors de la ‘nostra casa’, es va estrenar el scherzo per a banda Jocs nous i vells, de Jordi Monllor; 130 x 175, d’Àngel Lluís Ferrando, basada en la segona estrofa de l’Himne d’Espí; i finalment, Per a la Nova CLXXV d’Eduard Terol i Botella. Totes aquestes obres es podran recuperar amb l’aparició d’un triple CD de pròxima aparició.

 

Bandautòrium: Una Fira amb Valors

Una nova edició d’aquest concert amb la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasí conduïda per Francisco Valor Llorens

PMB. Sota l’epígraf Una Fira amb Valors va tenir lloc a la Plaça del Pla un nou concert del Bandautòrium d’Andreu Valor. En el dia inaugural de la 671º edició de la Fira de Tots Sants de Cocentaina, el concert va ser interpretat per la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasí, dirigida per Francisco Valor Llorens. La banda i els dos Valor més coneguts de la música contestana van tocar temes del cantautor com Història d’un amor alternatiu, Verònica o El progrés en una nit en què no podia faltar la col·laboració del saxofonista Moisés Olcina i el bis del tema de Lluís Llach, Que tinguem sort. (Fotos: Pau i Laura Martínez)

 

El “Bandautòrium” arriba a Alcoi

La Societat Musica Nova d’Alcoi continua celebrant el seu aniversari amb Andreu Valor

PMB. El dissabte 15 de juliol a les 22.30 h., l’Auditori Amando Blanquer es torna a omplir de música amb el Bandautòrium d’Andreu Valor de la mà de la Societat Musica Nova d’Alcoi dins dels actes que la banda continua celebrant pel 175é aniversari de la seva fundació.
Aquest nou format del cantautor contestà amb arranjaments per a banda de Ramon Garcia i Soler que va ser estrenat el 8 de juliol del 2016 a càrrec de l’Ateneu Musical de Cocentaina continua collint grans èxits al llarg de tota la Comunitat Valenciana. La particularitat del proper concert, amb entrada lliure, és que estarà dirigit per quatre músics de la Nova: Joan Doménech Calaforra, Moisés Olcina Berenguer, José Antonio Llinares Igual i Jesús Fuertes García.

 

L’Ateneu Musical de Cocentaina al XXIX Concert de Música Festera de San Blas

La banda contestana protagonitza el concert fester de Mig Any del barri de San Blas d’Alacant convidada per la Junta de Festes

 

xxx_concert_de_musica_festera_san_blas_alacantPMBSi La Primitiva va oferir el concert de música festera al barri de Sant Blas d’Alacant fa dos anys en homenatge a Camilo Pérez Monllor, enguany li toca al torn a l’Ateneu Musical de Cocentaina amb un repertori d’autors contestans, en la seua majoria.

En la seua 29º edició, la banda dirigida per David Payà i Gea, començarà i finalitzarà el concert amb dues obres de Gustavo Pascual Falcó, Paquito el Chocolatero i Buscant un Bort. Completa el programa, la marxa mora, Adas de Santiago Revert; Alcoi, escata i destral, de Rafael Mullor; tres obres de Josep Vicent Egea, les marxes mores Cordó 95 i Voro, i la marxa cristiana Catarsis; Invictus, marxa cristiana de Miquel Morales; i els pasdobles Ateneu Musical Contestà, de José Insa, i Centenari musical de Ramón Garcia i Soler. L’escenari torna a ser l’Institut Jorge Juan d’Alacant a les 12 h. el proper diumenge 15 de gener, organitzat per la Junta de Festes de San Blas i l’Ajuntament d’Alacant.

“Bandautòrium”, projecte bandístic d’Andreu Valor

La presentació del CD amb concert inclós es celebra a Cocentaina i L’Olleria

PMBEl cantautor contestà Andreu Valor presenta el projecte Bandautòrium en què fusiona algunes de les cançons del seu repertori amb la sonoritat de les bandes de música (Tornarem a Caure, El Progrés, Història d’un amor alternatiu i Mentre Sol Autogestione el meu plaer).

L’autor dels arranjaments per a banda és Ramón Garcia i Soler, el qual ha enregistrat els temes en CD amb la seua banda, SEM Santa Cecília de L’Olleria, que oferirà el concert a la Sala Santonja de L’Olleria, el dissabte 9 de juliol. Dénia, Xàbia i Castelló són de moment les localitats on ja hi ha confirmades més actuacions d’Andreu Valor amb aquest format, acompanyat per les bandes de música de cadascun d’aquests municipis.

El dia abans, serà la banda de l’Ateneu Musical de Cocentaina dirigida per David Payá Gea l’encarregada d’interpretar aquest concert al Palau Comtal, a les 22.30 h. (Teaser promocional)

Ramón García Soler, nuevo director de la SEM Santa Cecilia de L’Olleria

El autor de Pepe El Rompe será presentado como nuevo director de la SEM Santa Cecilia de L’Olleria en el certamen Francisco Cerdá el 27 de febrero

Entrevista de Pepe Aparici. L’Ollería, 9 de febrero de 2016

-¿En qué nivel se encuentra la Banda?

La banda parte de una buena base, la cual fue forjada en gran parte por mi antecesor Enrique Alborch, trabajador incansable y persona muy querida por la S.E.M. Hay varios aspectos técnicos que mejorar dentro de la formación, pero visto el potencial humano que tiene la banda, confío en poder satisfacer sus expectativas y afrontar nuevos retos.

-¿Cuál ha sido su primer trabajo?

Desde mediados de diciembre que empecé a ensayar he estado testando a los músicos y evaluando su nivel técnico, intereses y demás aspectos. Desde diciembre que estamos preparando el concierto de música festera, en cuanto a repertorio de este género les he presentado marchas y pasodobles que no conocian de autores célebres como Blanquer o Canet.

Ramón garcía Soler
Ramón García Soler

-¿Cómo responden los músicos?

He notado mucho calor y cercanía por parte de ellos en todos los sentidos, así como muchas ganas y atención en los ensayos. Hasta el momento estoy muy contento y satisfecho con la respuesta de los músicos.

-¿Cómo piensa ilusionarlos?

Me parece que para esto no hay recetas, cada sociedad tiene unas necesidades distintas, es decir, que lo que vale para una, no vale para otra. Quizas en la SEM el secreto esté en que ellos mismos tomen conciencia y descubran lo que la música representa para sus vidas. Estoy convencido de que la experiencia de hacer música en grupo engradece al ser humano, tanto en lo personal como en lo social. Simplemente hay que canalizar eso.

-¿Está compensada la banda de instrumentos?

Vista la plantilla habitual que suelo tener en los ensayos, se ve bastante bien compensada, aunque alguna trompa y alguna tuba más aportarian valor al conjunto.

-¿Es partidario que la Banda participe en Concursos y Certámenes?

Por supuesto, aunque no como norma. Cuando una banda se expone a ser juzgada por jueces externos, debe saber gestionar bien, tanto un resultado muy favorable como otro menos favorable. Como siempre hay que tomar conciencia y tener claro que la música no es una competición. A partir de aquí ya podemos sacar ventajas al participar en certamenes. El recorrido para llegar al concurso es lo que verdaderamente hace mella en la banda, los valores del trabajo en equipo, la busqueda de la excelencia en la interpretación, en definitiva la superación personal y colectiva.

-¿Que proyectos se tienen para la Banda de cara al futuro?

De momento después del Concurso prepararemos junto a la coral el concierto de Semana Santa. En el mes de mayo tenemos previsto un viaje a Francia para hacer un concierto en la ciudad costera de Mimizan, cerca de Burdeos. De cara al verano estamos preparando también un concierto junto al cantautor Andreu Valor. Dependiendo de cómo vaya todo posiblemente para el próximo año pensemos en nuevos e importantes retos.

-Paco Cerdá fue declarado a título póstumo, Hijo predilecto de L’Olleria. ¿Qué sabe de Paco Cerdá?

Tuve la suerte de conocerlo e intercambiar pareceres con él, sobre todo en el campo de la música para la fiesta. En el terreno de la composición nos teníamos ambos mucho respeto, siempre que nos veíamos nos deshacíamos en halagos mutuos. Siempre me pareció una persona muy humilde y con una inspiración y sensibilidad fuera de lo común. Supo captar el espíritu festero de su pueblo y devolvérselo en forma de pentagramas.

 -Hábleme del Certamen Francisco Cerdá, ¿se han presentado muchas obras, y que calidad tienen?

Este año tengo entendido que se han presentado unas treinta piezas, imagino que el jurado habra tenido que renunciar a obras interesantes, ya que solamente pasan cuatro a la final. Yo puedo hablar de las cuatro finalistas que tengo ya en atril. Visto lo visto este año el nivel de este concurso es alto. Aunque suene a tópico, el jurado lo va a tener dificil y el público también.

Muchas gracias Ramón.

Que tu trabajo te lleve a cosechar días buenos en la SEM Santa Cecilia de L’Olleria.