Pandèmies i alegries: Crònica LXXX Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar aquesta singular edició amb l’arribada de dotze nous membres i el primer concert ante el public alcoià amb Francisco Valor Llorens com a director titular

Moment general del concert (Foto: Rosa Moltó)

Pablo Martínez. Es sol dir que “sense música, no hi ha festa”, una tòpica afirmació però que, sens dubte, és ben certa; en canvi, per la nostra banda, hauríem d’afegir que “sense públic, no hi ha música”. Poques seran les paraules d’agraïment tant per al públic alcoià que va assistir aquest diumenge 30 a l’atípica edició del concert fester de Rams com a l’alacantí que va acudir a l’ADDA diumenge 2. Amb els seus aplaudiments entusiastes, hem palpat i sentit el buit que ens deixa el no poder celebrar les nostres festes i una altra sèrie d’activitats culturals i socials per culpa de la situació pandèmica que portem patint fa més d’un any.

Si es computa el 2021 com un any més, hem arribat a la 80º edició. Una edició totalment atípica celebrada gairebé dos mesos després de la data original i en un altre lloc a l’aire lliure, com és l’Amfiteatre ‘Amando Blanquer’ en un matí calorós. Com a novetat, enguany es va retransmetre el concert per primera vegada en directe a través del compte d’Instagram de La Primitiva i encara que en el 2021 haja canviat en la forma, no ha estat així en el fons.

Francisco_Valor
Francisco Valor dirigeix el seu primer concert de La Vella a Alcoi (Foto: Joan Peña)

Presentat en aquesta ocasió per Duna Valor, va donar pas als nous integrants de la banda amb una llista que ha estat llarga i afortunada, fruit de no haver-se pogut celebrar Rams l’any passat: flautes (Laia Gramaje, Elena Pérez i Celia Peña); clarinets (Esther Cháfer, Berta Ferrer, Paula Alemany i Maria Roldán); trompetes (Vicente Nadal i Marc Mira); percussió (Eduard Terol, Marc Cardona i María Gálvez) per finalitzar amb el retorn de Vicente Pastor com a ‘nova’ tuba de la banda. Tots van rebre el seu instrument de mans de companys de corda, amics o familiars. Seguidament, hi va haver un minut de silenci a la memòria de Sergio Molina, el recordat ‘Anxoveta’. Des d’aquesta humil crònica, volem afegir en el record els noms que no es van citar de José Pastor Camarasa i José Bonet Bataller, vinculats a la nostra societat i morts amb un dia de diferència el setembre de l’any passat.

Nous i veterans ja sobre l’escenari juntament amb els membres del grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ va donar inici el concert. El nostre nou director, Francisco Valor Llorens, ens confessava en l’assaig original que es sentia molt nerviós a l’ésser el seu primer concert davant el públic alcoià. Els nervis i els dubtes es van dissipar aviat davant les primeres reaccions d’uns espectadors àvids i expectants de música festera en aquesta singular edició dels concerts d’Exaltació de la mateixa. Tristezas y alegrías de D. Evaristo va ser la primera a sonar amb l’aforament limitat totalment complet ja, però la sorpresa va ser quan el públic aplaudia durant el fort de la següent obra Penya Cadell de Francisco Esteve Pastor. Ja podia el nostre director estar més tranquil …

Si exceptuem el concert del dia 2, la marxa del compositor murer s’interpretava en primera audició per part de La Primitiva, a l’igual que la més recent Tormenta pirata, de Ramón García i Soler. Els sons de Hollywood del clàssic cinema d’aventures arribaven amb la col·laboració de Xus Gandia a la gaita. La primera part va finalitzar amb un homenatge als anteriors directors de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando, el qual va assistir al concert, amb El guerrer, una de les seves primeres marxes per a la Festa (també ‘quasi’ per primera vegada per La Vella) i Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere, aquesta segona també interrompuda pels aplaudiments del públic.

Per protocol sanitari, no hi va haver un descans i Duna va presentar les obres de la segona part. Es va iniciar amb el pasdoble dianer Chano de Julio Laporta, seguida de Crusllan, marxa cristiana de José Rafael Pascual per a finalitzar amb els dos clàssics Tarde de abril d’Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor. Tal com manen les tradicions, el concert va finalitzar amb L’Entrà dels Moros amb metall en peu i l’Himne de Festes, en espera de poder interpretar-lo prompte a la Plaça d’Espanya.

Afortunadament, ja es comença a veure signes de que la crisi sanitària comence a relaxar-se gràcies als programes de vacunació, un altre cantar més desafinat és la crisi econòmica conseqüent. En els propers mesos de l’estiu, La Primitiva continuarà enguany apostant per la cultura segura amb dos concerts a la vista dels quals anirem informant molt prompte.  (Moltes gràcies a Rosa Moltó Valls i Joan Peña pel seu material fotogràfic).

GALERIA FOTOGRÀFICA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s