¡AL AZRAQ VIENE!, fanfàrria per a metalls i percussió de José María Valls Satorres

José María Valls Satorres (Alcoi, 1945)

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Estrenada el 9 d’abril de 2017 al Teatre Calderón

Director: Eduard Terol i Botella

Live recorded by Audioart 2017

“A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seu benvolguda Carmina””

 

 

Anuncis

“Eixiu tots de casa que la festa bull”: Crònica Concert 9 d’Octubre

Durant el concert, manifest de Miquel Cruz i lliurament dels II Premis 9 d’Octubre

Concert del 9 d’octubre dirigit per Eduard Terol (Foto: El Nostre)

Pablo Martínez. En el matí del 9 d’octubre, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari de l’acte principal dels programats per l’Ajuntament d’Alcoi per a celebrar la festa de tots els valencians com són la lectura del manifest d’aquest dia tan assenyalat, la II Edició del Lliurament dels Premis 9 d’Octubre i el concert commemoratiu de la Corporació Musical Primitiva juntament amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, tot això en un clima d’incertesa davant l’actual i convulsa situació política catalana.

L’acte institucional presentat per la periodista Jésica Sempere va començar amb la primera part del concert dirigit per Eduard Terol i Botella. Novecento, l’exquisit pasdoble simfònic de Joan Enric Canet Todolí, va ser la primera peça interpretada, per a continuar amb l’exitosa marxa cristiana Tabal i Saragüells de Mario Roig Vila. També per als Maseros, en aquest cas de Cocentaina, va compondre José Rafael Pascual Vilaplana la marxa Crusllan. Notes brillants per a finalitzar amb Cant dels Maulets de Ximo Caffarena, coneguda cançó antiborbònica editada pel grup valencià Al Tall.

Un cop finalitzada aquesta, la mestra de cerimònies va donar pas a l’escriptor i poeta Miquel Cruz que va donar lectura al manifest d’enguany, el qual va aportar dades sobre l’origen de la festivitat i va tindre en la major part paraules de record per al constantment homenatjat poeta Joan Valls reivindicant la plena actualitat de tota la seva obra i realitzant un repàs a tots els actes celebrats aquest any en la seva memòria a la nostra ciutat. Seguidament va tenir lloc el lliurament dels Premis 9 d’Octubre que enguany van caure en Romà de la Calle i Faula Teatre tal com es va anunciar per la seua tasca en pro de la nostra llengua. Anècdotes divertides i moments d’emoció de les dues parts agraciades van donar lloc a un curt discurs de l’alcalde Antonio Francés advocant per la convivència entre els pobles de tot el territori.

Membres de la banda aplaudeixen el premi a Paco Valls en representació de Faula Teatre (Foto: El Nostre)

La segona part es va iniciar amb dos pasdobles de dos mestres de la música alcoiana: José Carbonell García amb Donsaina i tabalet, i Camilo Pérez Monllor amb De la Terreta, dedicada al pintor Fernando Cabrera Cantó que, afortunadament, es troba d’actualitat gràcies a la exposició de part de la seva obra a la Llotja de Sant Jordi. La ja clàssica marxa mora Xavier El Coixo de José Rafael Pascual Vilaplana va donar pas a la coneguda sardana La Santa Espina pertanyent a la sarsuela d’Enric Morera estrenada a Barcelona el 1907. Finalment, La Muixeranga en la versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea va posar punt final al concert amb un excel·lent sol del dolçainer Rafael Gisbert Balaguer. Els aplaudiments del públic van provocar el bis de l’alegre Cant dels Maulets, “Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull … ..”

 Videos oferits per l’Ajuntament d’Alcoi

Enllaços concert en dues parts

 

La Primitiva celebra el 9 d’Octubre al Teatre Calderón

Juntament amb el grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta a les 12 del migdia

CIM Apolo – Comunicació Social. La Corporació Musical Primitiva, dirigida per Eduard Terol i Botella, en celebració d’una festa tan assenyalada i tan important per a les valencianes i valencians com és el 9 d’octubre, té el goig de proposar-vos un programa caracteritzat per la diversitat, en el qual sonaran algunes de les peces històricament més destacades i emblemàtiques de la data, com ara El cant dels Maulets i La Muixeranga.

Per altra, estaran barrejades amb músiques identificatives de la nostra terra i creades pels nostres compositors més destacats, com és el cas de Camilo Pérez Monllor i el seu pasdoble De la terreta, o el cas de José Carbonell García i el seu pasdoble Donsaina i tabalet.

També quedarà reflexada la generació de compositors més pròxims en el temps, amb noms com José Rafael Pascual Vilaplana o Joan Enric Canet Todolí. Fem extensiva la proposta orientant la mirada cap a les dances i músiques populars d’altres terres germanes, com ara Catalunya i la seua característica sardana La Santa Espina.

La música festera, tan representativa de la nostra identitat, també pren part en aquesta proposta de la Música Vella, però amb peces que guarden alguna relació amb la gran tradició masera del País Valencià.

L’anterior 9 d’octubre de la Vella de 2014 (Foto: Diego Valor)

El responsable de redactar i llegir el manifest del 9 d’octubre serà el jove poeta Miquel Cruz (Alcoi, 1979), guanyador del Premi Sant Jordi 2013, en l’àmbit del País Valencià, amb el projecte «Interaccions entre pintura i literatura». Per altre costat, en el transcurs del concert es celebrarà la II edició dels Premis 9 d’octubre que aquest any, recauen en Román de la Calle i Faula Teatre.
El primer és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts. Durant la seva trajectòria ha presidit la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, així com l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives. També ha rebut la Creu d’Alfonso X el Sabio i la Medalla de Plata al Mèrit Professional del Ministeri d’Educació. Faula Teatre, per la seva banda, és un grup de teatre amateur en el qual intervenen actors i actrius amb diversitat funcional, transmetent emocions a través de l’expressió corporal.

I PART

NOVECENTO (pasdoble, Joan Enric Canet Todolí)

TABAL I SARAGÜELLS (marxa, Mario Roig Vila)

CRUSLLAN (marxa cristina, pas masero, José Rafael Pascual Vilaplana)

EL CANT DELS MAULETS (himne, Ximo Caffarena)

II PART

DONSAINA I TABALET (pasdoble, José Carbonell García)

DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor)

XAVIER EL COIXO (marxa mora, José Rafael Pascual Vilaplana)

LA SANTA ESPINA (sardana, Enric Morera)

LA MUIXERANGA (versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea)

Unes paraules al voltant del concert, per Àngel Lluís Ferrando

Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando

Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant

Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No “The Thimes” Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).

També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics  per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.

“Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.”

Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!

Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.

Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.

Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.

“Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”

Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

La Primitiva tancarà la I Fira Modernista d’Alcoi

El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PDF Programa I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics)  i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.

 

PRIMERA PART

ADELAYDA (Camilo Pérez Laporta, polca-masurca, 1881)

EL CORREO (Camilo Pérez Laporta, galop, 1886)

LU-LÚ (Camilo Pérez Laporta, tango, 1887)

RECUERDOS DE UN ÁNGEL (Camilo Pérez Laporta, masurca, 1889)

LUNA DE MIEL (Julio Laporta Hellín, polca, 1890)

EL IRIS (Julio Laporta Hellín, vals lent, 1907)

SEGONA PART

NO ‘THE TIMES’ THIMOTEO (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot, 1917)

LA CARAVANA (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot oriental, 1921)

BAMBÚ (Evaristo Pérez Monllor, one-step, 1923)

ANDANTE Y POLONESA (Juan Cantó Francés, 1885)

La Primitiva a l’Entrada Mora de Dénia

La banda acompanya a la Filà Amazigh en el seu any de capitania

PMB. La Primitiva continua la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Dénia que es celebren del 13 al 16 d’agost en honor a Sant Roc.

En les Entrades que arranquen a les 18 h. del dimarts 15 d’agost, la banda acompanya a la filà Amazigh, la qual encapsala el bàndol moro en el seu any de capitania encarnada en María José López Abellán. Aquesta filà composta només de dones fou fundada a l’any 2005, convertint-se en la segona filà femenina del bàndol moro i la tercera en unir-se a la festa. La banda interpreta sota direcció d’Eduard Terol i Botella Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Chimo, de José María Ferrero.

La Primitiva intervé a l’Entrada Mora de Guardamar del Segura

La banda acompanya a la Filà Moros Negros La Pluma en el seu any de capitania

Portada del llibre de festes de Guardamar, obra de Rubén Lucas Garcia

 

PMB. La Primitiva comença la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Guardamar del Segura que es celebren del 14 al 25 de juliol en honor a Sant Jaume.

En l’Entrada Mora que s’inicia a les 20.30 h. del diumenge 23 de juliol acompanya a la filà Moros Negros La Pluma amb la qual finalitza la desfilada, filà aquesta que compleix quaranta anys de la seva fundació sent l’encarregada d’ostentar la capitania mora encarnada per Adam Campillo Barqueros i Ainara Vera Plaza. La banda els acompanya amb la direcció d’Eduard Terol i Botella  interpretant Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Negros “La Pluma”, d’Antonio Carrillos Colomina.

RICTUS, marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Director: Eduard Terol i Botella

Live recorded by Audioart 2017

“A Luis Sanus Pastor, “germanet de festa” i capità dels almogàvers 2017.

També a la Música Vella que la farà sonar el dia de l’entrada i a Eduard Terol i Botella per
la seua confiança i ajuda. Moltes gràcies a tots!” Més informació

 

Àngel Lluís Ferrando estrena “Rictus” (Foto: Diego Valor)

 

De La Terreta a Marte: Crònica Concert d’Estiu 2017

Una vegada més, l’Auditori Amando Blanquer va ser escenari de l’últim concert de La Primitiva d’aquesta temporada

La Primitiva al complet (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Dins de la XXII Campanya ‘Música als Pobles’ sufragat per la Diputació d’Alacant i inclós en el cicle ‘Viu l’Estiu’ de l’Ajuntament d’Alcoi, es va poder celebrar el concert de cloenda de la Primitiva malgrat tots els problemes logístics i climatològics que es van presentar en els dies i hores anteriors. Logístics per haver de canviar l’escenari de l’actuació de la plaça Ferrandis i Carbonell a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord informat una setmana abans a causa dels canvis de trànsit a la ciutat pel tall del pont Sant Jordi degut a les seues reformes; i climatològics per la tempesta desfermada a les tres de la tarda i que feien presagiar el pitjor. No obstant això, va tindre lloc el concert a l’hora anunciada i el sol encara es va acarnissar en els metalls i percussió fins que es va amagar per darrere del Preventori.

Part de la fusta de la banda (Foto: Diego Valor)

Amb puntualitat imperiosa i després de la presentació de Mar Fernández, La Primitiva va arrancar amb la fanfàrria inspirada en La viudita se quiere casar del pasdoble De La Terreta que el mestre Camilo Pérez Monllor ‘Don Camilo’ va dedicar al pintor Cabrera. Amb aquesta joia oculta, un entregat director Eduard Terol i Botella va donar inici al concert per a passar al pasdoble compost per son pare Eduardo Terol Nadal, Nuria Yépez. En els moments d’aplaudiments, es va poder constatar la presència del seu autor amb uns jovials noranta-quatre anys i a Nuria Yépez acompanyada del seu marit Manuel González, els quals van ser membres de la banda durant molts anys.

Seguidament, vindria un dels compromisos de la tarda amb la interpretació de dos dels moviments de la simfonia The Planets de Gustav Holst: Marte i Jupiter que va comptar amb el favor del públic en aquestes obres de difícil execució.

De Jupiter tornem a la Terra a un barri molt proper a nosaltres, ja que era el moment de l’estrena de Atzukat KT d’Àngel Esteve Escrivà, un autèntic collage de melodies i ritmes que van de l’havanera al swing i en la qual vam poder percebre alguns fragments de Serra de Mariola o la coneguda cançó popular Mon pare no té nas. Els veïns de l’Atzucac Sant Vicent Ferrer als quals els està dedicada aquesta fantasia, van acudir en massa per aplaudir aquesta obra del nostre company trompetista.

Foto: Diego Valor

Per finalitzar aquest concert que es va quedar curt, va arribar el torn de Shostakovich amb el seu cèlebre i fascinant Vals nº2 amb uns brillants solos de saxo alt de Fran Blasco i de trombó de José Pérez Lorente i, seguidament, el final de la seva cinquena simfonia per posar punt i final al concert d’una forma espectacular i grandiosa.

Una altra temporada arriba a la seva fi que es va celebrar amb un sopar de germanor a la Tasca Hispanitat Ca Pio, mentre que un grup musical de la banda va amenitzar el sopar de presentació de la propera Capitania Mora de la Filà Verds. Nous compromisos i projectes pels quals no sé si es pot parlar de final de temporada amb la quantitat d’aquests que té adquirits la banda en l’estiu incloent una Fira Modernista en la seva primera edició que ens espera en un parell de mesos i de la qual informarem més endavant. (Com sempre, gràcies a Diego Valor per la seua col.laboració per a aquesta pàgina amb els seus reportatges fotogràfics).