Neix Bivia, la nova Biblioteca Virtual d’Alcoi

Presentada el 9 de juny pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja

Una de les fotos que es poden veure a Bivia: Homenatge a la bandera amb La Primitiva (Foto: Michele Francone)

CIM Apolo.  Divendres passat 9 de juny es presentava a la sala de Plens de l’Ajuntament el naixement del Portal del Patrimoni Documental, Bivia, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius. Aquesta nova Biblioteca Virtual creada des de l’Arxiu Municipal d’Alcoi compta amb, de moment, 54.250 registres entre fotografies, documents i el servei d’hemeroteca que compta amb els exemplars del diari Ciudad de 1953 fins 2013.

Al menú d’inici, per facilitar la recerca a l’investigador apareixen diverses temàtiques com: Joan Valls, II República, Festes, o Vistes d’Alcoi. Des del Centre Instructiu Musical Apolo aplaudim aquesta iniciativa i sense poder evitar de cercar, hem trobat fotos de La Primitiva en diverses formacions i èpoques juntament amb altres realitzades pel militar Michele Francone.

Anuncis

“Del Globo al Avión” aterra a les llibreries

El nou llibre de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja es presenta l’1 de desembre al Círculo Industrial

Portada del llibre "Del Globo al Avión" de Canalejas i Santonja

Portada del llibre “Del Globo al Avión” de Canalejas i Santonja

PMB. L’esperat treball conjunt de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja Del Globo al Avión vorà la llum el proper 1 de desembre a les 20.30 h. al Círculo Industrial en un acte presentat pel periodista Dani Moltó. Aquest llibre retrospectiu del voltant de 240 pàgines, és un repàs del que ha estat el xicotet comerç d’Alcoi desde principis del segle XIX amb dades històriques i un voltant de 300 fotografies d’establiments i de les principals vies comercials.

Canalejas ja té una llarga experiència amb llibres de similar temàtica com Recuerdos en bandeja o Horas extraordinarias mentre que Santonja és el director de l’Arxiu Municipal, sent el seu últim treball el Llibre de la Peita. Els beneficis d’aquesta nova publicació amb patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua Seguros Levante,  aniran destinats a la Fundación Hogar Infantil i AIN.

El Dia del Llibre homenatja un històric de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana

Vicente Martínez Andrés: una mirada a la Festa és el llibre-obsequi per al 14 d’abril

PORTADA llibreCIM Apolo-Comunicació Social.  Vicente Martínez Andrés (Alcoi, 1924-2001), soci fundador de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana, membre en distintes juntes del Club Taurí d’Alcoi, i també, soci d’Apolo en la seua vida, és el fotògraf recordat i, per més d’uno, descobert en la promoció de les activitats del Dia del Llibre que, enguany, s’adelanta al dijous 14 d’abril.

El llibre Vicente Martínez Andrés: una mirada a la Festa és fruit de la donació d’unes trescentes fotografies que la seua família va donar a l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Uno del seus fills és Pablo Martínez, membre de La Primitiva. Aquestes imatges sobre la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi recullen moments de diversos actes festers d’entre 1960 i 1979  que són explicades a peu de foto per l’historiador i director del Museu Arqueològic Josep Maria Segura.

Amb una selecció d’un centenar de fotografies, es tracta d’un inèdit document sobre el desenvolupament d’una època i l’evolució de la societat alcoiana tal com afirmava el mateix Segura en la roda de premsa de presentació  “és un encert que s’hagen rescatat imatges per a publicar un llibre que és una joia”.  El proper dijous 14, aquest llibre es regala amb la compra d’un llibre amb un 10% de descompte en algunes llibreries alcoianes que s’han afegit a aquesta celebració (Bretón, Cosmos, Exlibris, Llorens, Mariola, Natura, Quaderns, Santonja, Tinta, Universal, Zona Nord).  Editat per la xarxa de Biblioteques Municipals i l’Ajuntament d’Alcoi, ha estat coordinat per Josep Lluís Santonja Cardona.

Pepe Botella i Vicente Martínez en la Glòria de 1976

Pepe Botella i Vicente Martínez en la Glòria de 1976 (Foto: Arxiu personal Vte. Mtnez., autor desconegut)

 

ACTIVITATS DIA DEL LLIBRE

cartell_diadelllibreDilluns 4 d’abril a dijous 21 d’abril. Centre Cultural Mario Silvestre: “Viatge pel meu país”. Fotografies de Joan Antoni Vicent sobre el llibre de Joan Garí.

Dimarts 5 d’abril a dijous 14 d’abril. Agència de Lectura La Uixola: Tallers d’animació lectora sobre com elaborar el nostre propi llibre amb material reciclat. Amb la col·laboració de l’editorial Sis Porquets. Sessions escolars concertades.

Dimecres 6 d’abril a dimarts 3 de maig. Centre Cultural Mario Silvestre: “Animalets, animalots i animalades”. Mariall, l’Espantall, conta quatre històries d’animals singulars basades en contes de Roser Ros, Jordi Raül Verdú i Teresa Castelló. Sessions escolars concertades.

Dimarts 12 d’abril, 20 h. Agència de Lectura La Uixola: Trobada amb l’escriptora Xaro Cortés, guanyadora del premi de novel·la Juan Valera (2013).

Dijous 14 d’abril: Durant tot el dia les llibreries col·laboradores ofereixen un 10% de descompte en la compra de llibres i, a més, l’obsequi del llibre Vicente Martínez Andrés: una mirada a la Festa.

Dijous 14 d’abril, 20 h. Centre Cultural Mario Silvestre: Presentació del llibre El último viaje de Víctor Reyes, de Tirso Calero, basat en la sèrie de TV, Amar es para siempre.

Dissabte 16 d’abril, 12 h Agència de Lectura La Uixola: Presentació del llibre i animació lectora sobre el llibre Els mons de Laia, amb Miquel Puig.

El legado musical de Rigoberto Cortina Gallego a la luz de las fuentes documentales, por Robert Ferrer Llueca

Introducción a la figura del compositor de Godella Rigoberto Cortina por el investigador Robert Ferrer que estará presente el sábado 9 en el Club Social Apolo


Robert Ferrer Llueca (Faura, 1984)

Robert Ferrer Llueca (Faura, 1984)

Director de orquesta e investigador musical. Titulado Superior en Música por el Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia (especialidades de Dirección de orquesta y Tuba) y Maestro en Educación Musical por la Universitat de València. Cursó posteriormente el “Máster Universitario en Interpretación e Investigación Musical” de la Universidad Internacional de Valencia y el “Máster en Investigación en Lenguas y Literaturas” de la Universitat de València. Fue director asistente de Manuel Galduf en la JOGV (2008-2010) y amplió su formación como director en Europa gracias a distintas becas y ayudas del IVM, la Fundación Caja Madrid y el Ministerio de Educación, Juventud y Deportes de la República checa. Ha dirigido varias bandas y orquestas de la Comunidad Valenciana, centrándose de manera especial en la interpretación del repertorio más actual. Es director titular del Ensemble Col legno, conjunto con el que ha grabado varios CD. Además de su actividad como director, desarrolla una actividad investigadora mediante conferencias y artículos de investigación y crítica musical publicados en distintas revistas especializadas. Es miembro de número de la M. I. Academia de la Música Valenciana y de la Asociación de Música Electroacústica de España (AMEE), entre otras. Actualmente reside en la República checa, donde forma parte del Český filharmonický sbor Brno y realiza su doctorado en la Universidad Masaryk de Brno.

 

 

Ficha bibliográfica

Autor: Robert Ferrer Llueca

Título: “Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920). Vida y obra a la luz de las fuentes documentales”

Editorial: Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València

Colección: Compendium Musicae

Lugar y año de edición: Valencia, 2015

 

 

Portada CD "Retrobem la nostra música"

Portada CD “Retrobem la nostra música”

El estudio de la vida y la obra de Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920), ilustre músico godellense de la transición del siglo XIX al XX, ha sido generalmente poco abordado por la investigación musicológica valenciana. Fue en torno al año 2011 cuando se inició un importante proceso de recuperación del legado musical de este autor, gracias al descubrimiento de la existencia de una ingente obra compositiva que restaba prácticamente en el olvido, localizada y debidamente catalogada con posterioridad a partir de las fuentes musicales conservadas en distintos archivos españoles. El primer acercamiento científico a Rigoberto Cortina se produjo en el transcurso de mis estudios en el “Máster Universitario en Interpretación e Investigación Musical” de la Universidad Internacional Valenciana: un primigenio y exiguo trabajo académico sobre recuperación de fuentes musicales inéditas, exigido como portfolio de una de las asignaturas del programa de estudios, junto con la sabia guía de investigadoras y docentes destacadas como Greta Olson, Rosa Isusi Fagoaga o María-Teresa Ferrer Ballester, me condujeron sin duda al descubrimiento de todo un campo de investigación prácticamente por explorar. El interés por una época histórica realmente poco estudiada, por el variado ambiente musical en la Valencia de la transición del siglo XIX al XX y, en definitiva, por el propio autor y su obra compositiva, fueron factores decisivos para seguir avanzando en una investigación rigurosa en esta línea. Fue pues el ámbito académico el que se hizo eco en primer lugar de los pasos iniciales de mi investigación en torno a este autor, pues resultado de este primer acercamiento al músico fue el planteamiento de un Trabajo Fin de Máster centrado exclusivamente en la recopilación de los datos sobre la vida y la actividad musical de Rigoberto Cortina que me fui encontrando en el transcurso de la investigación.

Gracias a varias personas con las que me encontré después por el camino, relacionadas siempre con Godella, llegué a entrar en contacto con el Taller d´Història Local de Godella: debo mencionar especialmente a Bartolomé Llorens, quien me hizo saber de la existencia de esta entidad y me guió en la primera etapa de la investigación centrada en la búsqueda de información; también, y por varias razones, a Vicente Sancho, Julio Montagut y Josep Vicent López, personas a las que siempre estaré agradecido por ofrecerme su amistad, abrirme las sendas por las que transitar en mi estudio sobre Rigoberto Cortina y, en fin, animarme continuamente en el solitario y a menudo desesperanzador mundo de la investigación. Mi contacto con el Taller d´Història Local de Godella ha sido desde entonces incesante y, de algún modo, me ha llevado siempre de la mano para poder entrar en contacto y establecer distintas colaboraciones con otras entidades de la localidad como la orquesta del Casino Musical de Godella o los coros Lambert Alonso, Sant Bertomeu y el del propio Casino Musical, entre otras. Y quizás lo más importante: se ha encargado de hacer un seguimiento absoluto de mis avances sobre el tema a través de la publicación de artículos y reseñas en sus revistas Querns-Quaderns de Godella y Cantals, fomentando además con gran ilusión y respeto varios acontecimientos para resaltar la importancia de este hijo ilustre de Godella.

Portada del tomo I (1890-1891) de la publicación Biblioteca Sacro-Musical. En ella publicó Rigoberto Cortina algunas de sus composiciones religiosas más célebres.

Portada del tomo I (1890-1891) de la publicación Biblioteca Sacro-Musical. En ella publicó Rigoberto Cortina algunas de sus composiciones religiosas más célebres.

  Asimismo, la recuperación y difusión del legado musical de Rigoberto Cortina no habría sido posible nunca sin la confianza y apoyo mostrados en todo momento desde los distintos organismos asociados a la Diputació de València. Por una parte, mi transcripción y revisión de la Sinfonía Diana Cazadora, única partitura sinfónica del autor recuperada a partir de los manuscritos conservados actualmente en el archivo de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy, que fue publicada –y también grabada en CD con la orquesta del Casino Musical de Godella– en la serie Retrobem la Nostra Música en el año 2014. Por otra, la Institució Alfons El Magnànim acogió con fervor este año la publicación en su colección Compendium Musicae de mi libro biográfico y sobre fuentes documentales asociadas al autor que lleva por título “Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920): vida y obra a la luz de las fuentes documentales”. Mi deseo inicial fue que todos estos materiales se presentaran en Godella en el momento de su aparición y, una vez más, el Taller d´Història Local de Godella ha hecho todo lo posible por organizar un acto de presentación, previsto para el día 5 de mayo, en el que se informará de estas novedades editoriales. Asimismo, la Corporación Musical Primitiva de Alcoy acogerá otra presentación de materiales sobre Rigoberto Cortina el día 9 de mayo. Finalmente, también el Congreso Internacional “Paseo por la Valencia Musical” se hará eco de la última novedad bibliográfica en torno al autor, en un evento convocado como parte de la extensa y variada programación de la “Muestra Internacional de la Música Valenciana” por la M.I. Academia de la Música Valenciana, y que tendrá lugar del 5 al 8 de mayo de 2015 en el Palau de la Música de Valencia.

Espero pues que estas incursiones en la vida y la obra de Rigoberto Cortina puedan ser conocidas, valoradas y preservadas de la manera más adecuada. No obstante, es preciso advertir que todavía queda mucho por hacer en cuanto a la edición y difusión de la obra compositiva del músico godellense: seguiremos pues insistiendo en destacar la importancia e interés de sus composiciones religiosas y el teatro lírico con el fin de intentar arrojar nuevas luces en torno al autor, dar a conocer más profundamente sus composiciones musicales y situar su figura en el lugar que realmente se merece en la historia de la música valenciana.

Les Agustines han cantat per darrer cop els “Goigs al Jesuset del Miracle” obra del mestre Juan Cantó

L’arquebisbe, mons. Osoro, anuncia “amb dolor i esperança” la marxa de les religioses al convent de Benigànim

Mons. Osoro en l'homilia del 445 aniversari del Jesuset del Miracle. Alcoi 2013. Foto:JJFMLes Agustines Descalces, ordre contemplativa fundada per Sant Joan de Ribera a Alcoi al 1597 deixen la ciutat. Així ho anunciava l’arquebisbe mons. Osoro al finalitzar l’homilia de la missa que ha presidit al monestir alcoià en commemoració del 445 aniversari del robament i troballa.

D. Carlos ha anunciat “amb dolor i esperança” la marxa de les religioses al convent de Benigànim, per estar aquest millor acondicionat per a les germanes majors i malaltes. Tanmateix, l’arquebisbe ha fet saber al poble que una nova ordre contemplativa, fundada al Brasil i que està en expansió per Latinoamèrica i Europa, les Carmelites Missatgeres de l’Esperit Sant, pendran el relleu al front del monestir alcoià. “Sé que es doloroso para muchos de vosotros y para mí también, pero más doloroso sería que el monasterio cerrase”, ha afirmat mons. Osoro.

Pocs minuts desprès, en la comunió, Gregori Casasempere al capdavant dels Cantors d’Alcoi i l’Orquestra Simfònica Alcoiana, aixecava la batuta i les notes dels Goigs al Jesuset del Miracle, omplíen la nau del Sant Sepulcre, afegint-se les veus de les Agustines des del cor, cantant per darrer cop a Alcoi, l’obra de Juan Cantó.

Processó Jesuset del Miracle. Alcoi 2013. Foto:JJFMAl carrer, els músics de la Unió Musical interpretàven Triunfal, verssió bandística del conegut himne eucarístic obra de Busca de Sagastizábal. Fent bones les paraules de l’arquebisbe, pel que fa al monestir alcoià i la continuitat en estendre la devoció a l’eucaristía -herència del seu predecessor “el patriarca” sant Joan de Ribera-; Agustines i Carmelites, envers les gelosies del carrer sant Tomas de Villanueva, s’agenollaven al trepidant pas dels llauradors portant el pal·li: desprès de segles, el relleu en la Festa alcoiana, s’havia produït.

Va passar… fa 120 anys: La Primitiva en la proclamació de la Immaculada com a patrona de la infanteria espanyola a Alcoi

Desembre de 1892

Des de la distància dels 120 anys que ens separen resulta sorprenent la intensa activitat dels músics i cantors de La Primitiva al desembre de 1892, especialment pel que fa a la música religiosa: mentre que la banda participava en la processó de la Purissima i l’acompanyament a Santa Llúcia -patrona dels paperers-, l’orquestra i capella feia les funcions religioses corresponents a estes festivitats més la missa a Sant Maure i la pròpia de la Nit de Nadal.

Però entre els actes celebrats al desembre de 1892, que s’hi repetien anualment i dels quals huí només resta amb música la missa de l’Ajuntament al patró Sant Maure; aquell llunyà 8 de desembre de 1892 hi va haver un extraordinari: la celebració de la proclamació oficial de la Immaculada Concepció de la Verge Maria com a patrona de l’arma de infanteria.

La Immaculada, patrona oficial de la infanteria

El parterre i la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.Fototeca Municipal d'Alcoi

El parterre i la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.Arxiu Municipal d’Alcoi – Fototeca.

Tot i que venerada com a tal de molt temps abans, aquell huit de desembre de 1892, ara fa 120 anys, la «Puríssima» era per primer cop oficialment proclamada patrona de la infanteria.1 Per celebrar-ho els militars que guarnien Alcoi van muntar una comissió per organitzar una missa solemne a la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc -la qual va estar engalanada per a l’ocasió-, i un dinar oficial a la Fonda del Comercio. A la caserna hi va haver dinar especial per als sergents i ranxo extraordinari per a la tropa i, a més, permís per assistir al teatre.

A las 9 y media empezó la solemne Misa Mayor a la que asistieron los jefes y oficiales del 2º Batallón de la Princesa y de la Zona militar y una compañía con bandera, banda de cornetas y escuadra de gastadores.

La orquesta de la Música Primitiva, interpretó la Misa del maestro Mercadante, y ocupó la sagrada cátedra el elocuente orador doctor D. Francisco Navarro2, cura de dicha parroquia y castrense de esta plaza. […] La función religiosa terminó a las once y media, costando gran trabajo salir del templo: tal era la multitud que en apiñada masa llenaba la nave y claustros del mismo. [El Serpis 10-12-1892]

Aleshores el Regiment de Infanteria «de la Princesa» estava format per dos batallons, el primer amb la plana major a Alacant, i el segon comandat pel tinent coronel Gerardo Boix3 a Alcoi. Tanmateix, la ciutat era cap de la zona militar núm. 42, al front de la qual estava el coronel Rufino Pérez Feijoó.4

Partitura de la Misa de Mercadante conservada a l'arxiu de La Primitiva

Partitura de la Misa de Mercadante conservada a l’arxiu de La Primitiva

La missa de Mercadante

Documentada al repertori de La Primitiva d’Alcoi al menys des del 1876 (Santonja, 1968: 35), es tracta de la Messa per a due tenori e basso con accomp. d’organo,5 en sol menor, dedicada al cardenal Morozzo. S’hi pensa que Saverio Mercadante degué escriure-la entre 1833 i 1840, temps en el qual va estar mestre de capella a la catedral de Novara, ciutat piamontesa d’on era bisbe l’esmentat Morozzo.

Aquesta missa presenta la particularitat de tenir només Kyrie, Gloria i Credo. A la còpia conservada a l’arxiu de La Primitiva, una mà anònima va afegir les dos parts que falten: Sanctus-Benedictus i Agnus. Tampoc s’hi coneix l’autor de la instrumentació.

Músics en les festes valencianes a les darreríes del XIX

La Missa de Mercadante va estar molt popular, Blasco Ibáñez en Cañas y Barro fa una referència a aquesta obra, també als músics de capella i banda, reflectint l’efecte que aquest tipus de festa produïa en aquells anys:

Tonet había preparado bien las cosas, ocupándose hasta de la música que se cantaría en la fiesta. Nada de misas célebres, que hacían dormir a la gente. Eso era bueno para los de la ciudad, acostumbrados a las óperas. En el Palmar querían la misa de Mercadante, como en todos los pueblos valencianos.

Durante la fiesta se enternecían las mujeres oyendo a los tenores, […] mientras los hombres seguían con movimientos de cabeza el ritmo de la orquesta, que tenia la voluptuosidad del vals. Aquello alegraba el espíritu, según decía Neleta: valía más que una función de teatro, y servía para el alma.

Al terminar, la muchedumbre se detuvo en la plaza esperando la hora de la comida. La banda de música, algo olvidada después de los esplendores de la misa, rompió a tocar a un extremo. La gente se sentía satisfecha … [Cañas y Barro @ wikisource]

Els músics de La Primitiva al 1892

Gonzalo-Pareja-Sempere

Gonzalo Pareja Sempere, sastre de professió i cellista de La Primitiva, vist per BON en “Caricaturas Alcoyanas”

Gràcies al llibre del comptador Evaristo Candela, que arreplega separadament les actuacions de la Corporació -orquestra i capella, i banda militar- al llarg del darrer decenni del segle XIX, s’hi poden conèixer els noms dels músics que participaren en cadascú dels actes, la distribució econòmica i altres detalls. Lamentablement per tractar-se d’un document intern, Candela no indica el segon cognom ni l’instrument, per la qual cosa és necessari acudir a altres fonts per tal de determinar la identitat dels músics.

Afortunadament, uns mesos després -al juliol de 1893- la banda va participar al certamen de València, ciutat que conserva a l’arxiu històric la relació dels músics amb el nom sencer de quasi tots i l’instrument amb que van participar al certamen. Encreuant ambdues informacions s’observa que majoritàriament els músics de l’orquestra i la banda eren els mateixos, alguns cantaven i uns pocs, com Antonio Pérez Verdú, de vegades cantava i altres tocava. Fins als nostres dies han arribat músics hereus d’aquesta tradició, com Copérnico Pérez Romá i Jaime Lloret Galiana, instrumentistes d’oboè i violí el primer, i baix i contrabaix el segon.

Orquestra de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892

José Jordá
M. Santonja
José Seva [Cabrera, saxòfon]
Lorenzo Moya
Carlos Vicens [García, requint]
Miguel Moltó [requint]
Julio Santonja [Cantó, saxòfon]
Francisco Santonja [Blanquer, trombó]
Antonio Casa [Ridaura, tromba]
Vicente Company [Pastor, tromba]
G[onzalo] Pareja [Sempere] (violoncel)
Enrique Lloréns [Moya, fliscorno]
Francisco Laporta [Valls, baix]
V. Candela
Francisco Cantó [Claver, flautí]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Rafael Llácer [Pascual, clarinet]
Rafael Miró [clarinet]
Pedro Payá [Moltó, clarinet]
José Amat [Ibáñez, bombardí]
José Gisbert [Reig, timbals ó Torregrosa, fliscorno]
Juan Torres [Monserrat, cornetí]
Rafael Peydro [Gironés, saxòfon]
Santiago Candela [Pastor, trompa]
Enrique Pérez [Laporta, trombó]
Lorenzo Moltó [Aura, baríton]
M[iguel] Antolí Blanquer, saxòfon
Arturo Bañón [Aura, flautí]
Rafael García [Muní, sarrusofo]

Capella de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892

José Badía
Francisco Moltó
Francisco Crespo
Francisco Aznar [Pérez, baix]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Antonio Pascual
D. Francisco Moltó, pbro (sochantre de la parròquia de Santa Maria)
José Carbonell
José Chinchilla (sochantre de la parròquia de Sant Maure)
Santiago Muntó
Rafael Bañón [Aura, saxòfon]
Enrique Badía
José Cantó
Romualdo Moltó
Camilo Pérez [Laporta, baix]
Tiples

"Ensayando una Misa" de Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoi, 1868 - Alacant, 1912)

“Ensayando una Misa” de Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoi, 1868 – Alacant, 1912)

Els tiples eren xiquets educands a la música, i no figuren els seus noms. Aleshores, com ja s’ha vist, era habitual que tots tocaren més d’un instrument. S’han estudiat alguns casos com el de José Mompó Colomina, qui debutà «amb el flautí, encara que també estudia clarinet, requint i violí» (Llorens, 2011).

Un altre cas, es el del prevere Francisco Moltó Payá, l’únic que mereix el tractament de «don» en el llistat de l’Evaristo Candela. Aquest mossèn va estar fins 1903 sochantre beneficiat de la Parròquia de Santa Maria i participava en els actes que s’hi feien a la seua parròquia. El mateix feia, pel que corresponia a la parròquia de Sant Maure, un seglar: José Chinchilla Sirvent.

————

1Per la Reial Ordre de la Reina Regent María Cristina de Habsburgo, de 12 de novembre de 1892.

2Dr. Francisco Navarro Martínez (Jarafuel, 1838 – Alcoi, 1900) rector de Sant Maure des del 1879 [«Don Francisco Navarro Martínez» Heraldo de Alcoy, 2-10-1900]

3Gerardo Boix Riera, essent General de Brigada va faltar el 7 de desembre de 1933 en Barcelona [La Vanguardia, 15-12-1933]

4Ascendit a coronel en agost de 1891 [El Correo Militar, 22-8-1891], va passar de comandar el Cuadro de reclutamiento de Alcoy núm. 27, a la Zona militar de Alcoy núm. 42 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 1-7-1892]. Al 1896 va estar destinat coronel en cap del Regiment de Guadalajara [El Correo militar. 29-5-1896]. Posteriorment i ja general de brigada, va faltar a València el 4-4-1904 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 6-4-1904]

5Hi ha un exemplar imprès de la segona edició (ca. 1870) al Colegio del Corpus Christi i catalogat al Catàleg Col·lectiu Valencià Sign: VAcp-Mus/CM-M-106. També s’hi poden escoltar uns fragments al lloc web AllMusic.

———-

FONTS i BIBLIOGRAFÍA:

Arxiu Municipal d’Alcoi. Hemeroteca

Arxiu Històric Municipal de València

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva

Arxiu del Centro Instructivo Musical Apolo

Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Ministeri de Cultura. <http://prensahistorica.mcu.es&gt;

Biblioteca Virtual de Defensa. Ministeri de Defensa <http://www.bibliotecavirtualdefensa.es&gt;

Catàleg Col·lectiu Valencià. Generalitat Valenciana. Direcció General del Llibre i Biblioteques <http://bibliotecasvalencianas.cult.gva.es&gt;

BON (1910): Caricaturas Alcoyanas. Alcoy, Litografía C. Albors

LLORENS, Ernest (2011): José Mompó Colomina. Un gran músic alcoià. (1889-1966). Música i Poble nº164 pp. 32-33. Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

SANTONJA SANTONJA, José (1968): Del sexto centenario de San Jorge (V) El 24 de abril de 1876. Revista ALCOY pp. 34-36. Asociació de Sant Jordi