Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

Anuncis

La Primitiva tancarà la I Fira Modernista d’Alcoi

El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PDF Programa I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics)  i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.

 

PRIMERA PART

ADELAYDA (Camilo Pérez Laporta, polca-masurca, 1881)

EL CORREO (Camilo Pérez Laporta, galop, 1886)

LU-LÚ (Camilo Pérez Laporta, tango, 1887)

RECUERDOS DE UN ÁNGEL (Camilo Pérez Laporta, masurca, 1889)

LUNA DE MIEL (Julio Laporta Hellín, polca, 1890)

EL IRIS (Julio Laporta Hellín, vals lent, 1907)

SEGONA PART

NO ‘THE TIMES’ THIMOTEO (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot, 1917)

LA CARAVANA (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot oriental, 1921)

BAMBÚ (Evaristo Pérez Monllor, one-step, 1923)

ANDANTE Y POLONESA (Juan Cantó Francés, 1885)

Va passar… el 17 de juliol de 1892 (La Primitiva i el tren dels anglesos)

La banda va participar en els actes d’inauguració del ferrocarril Alcoi-Gandia

Pablo Martínez.   El passat mes de juliol, els mitjans de comunicació locals i provincials es van fer ressò del record del famós ferrocarril Alcoi-Gandia amb motiu del seu 125 aniversari, inaugurat un 17 de juliol de 1892, conegut popularment com ‘el tren dels anglesos’ o el ‘Txitxarra’. Des d’aquí, ens sumem a aquesta efemèrides per la participació de La Primitiva en els actes d’inauguració.

El tren al Barranc de l’Infern (Foto: Crespo Colomer)

A TALL D’INTRODUCCIÓ

A finals del XIX, tant Alcoi com la resta de poblacions de la comarca gaudia d’una pròspera indústria tant tèxtil com paperera i siderometal·lúrgica, per això era ja imperativa la creació d’un nou transport degut la necessitat dels nous temps com és la despesa d’energia (en aquells anys, hidràulica amb necessitat d’utilitzar la carbonera) i la sortida dels productes resultants. Es va analitzar la possibilitat d’un ferrocarril que unís les poblacions de la nostra comarca amb Alacant, o bé Xàtiva o bé Villena, mentre que al mateix temps, Anglaterra tenia un gran interès a mantenir relacions econòmiques amb Espanya. La suma d’aquests dos condicionants va fer que es fes un estudi veient que el més barat i rendible era la sortida dels nostres productes al port de Gandia. Per aquest motiu en 1889, es va signar un contracte de venda del port i de la companyia de ferrocarrils Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Ltd que es va concedir a favor de Mr. John Cockburn Francis Lee.

Aquest és el motiu de creació de la línia ferroviària que passaria des d’Alcoi per poblacions com Cocentaina, Muro, Gaianes, Beniarrés, L’Orxa, Villalonga, Potries, Beniarjó, Almoines, fins arribar a Gandia. D’interès econòmic, com hem vist, però també social, el tren era el mitjà de transport ideal de molts passatgers per gaudir d’un dia de platja sobretot en les dècades dels quaranta i cinquanta del segle XX. En els seixanta, vindria el declivi d’aquesta línia fèrria amb la millora de les carreteres nacionals que va suposar un augment del transport de mercaderies per aquestes juntament amb l’aparició de l’automòbil, produint el seu tancament definitiu el 30 d’abril de 1969.

DIES D’INAUGURACIÓ I FESTA

Edició de “Los lobos marinos” (www.bne.es)

El diumenge 17 de juliol de 1892 arribava a Alcoi el primer tren promocional amb quatre cotxes i dues locomotores, la “Alcoy” i la “Gandia” sent rebudes per autoritats locals, multitud de veïns i les bandes Nova i Novísima interpretant la Marxa Reial. En el comboi ferroviari venien els consellers de la companyia anglesa Arthur Greenhill i Mr. Wirriot; comissions de totes les poblacions per on passava el tren, composta per alcaldes, capellans i jutges municipals; i periodistes de rotatius de l’època com El Serpis, El Diari de Gandia i El Mercantil Valenciano.
La Primitiva va tenir un especial protagonisme amenitzant el banquet que es va celebrar a continuació al jardí del Círculo Industrial. Amb direcció de José Jordá Valor, la banda va interpretar “selectas piezas” (1) d’entre les quals segons El Serpis en la seva edició del 19 de juliol va cridar l’atenció i es va demanar la seva repetició una fantasia sobre motius de la sarsuela de Ruperto Chapí Los lobos marinos basada en els moviments Quinteto de los cómicos, Intermedio del ferrocarril i Jota final arranjada per a banda per J.S. (2) Tot seguit hi va haver uns brindis d’agraïment i paraules d’agraïment per part de diverses autoritats encapçalades per l’alcalde d’Alcoi, Fabián Pascual.

EL TREN A LA NOSTRA MÚSICA

Encara que tal com hem vist els actes d’inauguració van ser en el mes de juliol, una sèrie de problemes burocràtics i terminis en el lliurament de les obres com el pont de l’Assut de Vilallonga, van originar que les sortides regulars es produïssin a partir del 24 de gener de l’any següent. En aquests mesos de transició, el mestre Camilo Pérez Laporta signaria el 7 de novembre de 1892 un Himne per a Banda “escrito expresamente para la inauguración del ferrocarril” i, en aquests anys també, José Jordá Valor composaria un ‘galop’ per a piano Alcoi-Gandia.
Aquestes dues composicions serien utilitzades cent anys més tard en el capítol El tren Alcoi-Gandia de la sèrie documental de sis episodis Trens valencians per a la memòria, produïda per a RTVV per l’empresa Visual Produccions. La sèrie tenia música original d‘Àngel Lluís Ferrando i concretament en aquest capítol va realitzar uns arranjaments per a piano, orquestra de cordes i timbals de l’Himne anteriorment citat de Pérez Laporta. D’altra banda, el galop apareixia al documental interpretat al piano per Gregorio Casasempere Gisbert. Finalment, no ens podem oblidar de la coneguda cançó El tren Txitxarra, obra del cantautor alcoià Jordi Gil.

***************
(1) En aquell estiu de 1892, la Societat Apolo i La Primitiva van arribar a un acord per amenitzar les nits estiuenques dels dijous i diumenges amb un concert a la plaça de Sant Agustí (ara Plaça d’Espanya). En trobar-se la banda en el banquet d’inauguració, el concert d’aquella nit es va posposar a dimarts 19. És possible que en les “selectas piezas” com diu El Serpis es trobin El Turco, de Juan Cantó o la masurca La Violeta, de Camilo Pérez Laporta que es va programar en eixe i altres concerts d’aquell mes.

(2) En els materials de què disposa la banda, no apareix cap al·lusió al arranjador. Encara que aquestes inicials puguin correspondre a José Seva Cabrera, no es pot afirmar amb rotunditat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

PEIRÓ I PÉREZ, Josep Lluís: “El tren Alcoi-Gandia” (Edicions Tivoli, 2003)

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva (gràcies a Antonio Adamuz) i hemeroteca (El Serpis, edicions 3, 14 i 19 de juliol de 1892)

 

LA CANCIÓN DEL HARÉN, marcha mora de Camilo Pérez Laporta

Camilo Pérez Laporta (1852-1917)

Camilo Pérez Laporta (1852-1917)

LA CANCIÓN DEL HARÉN
Marcha mora (1907) de Camilo Pérez Laporta

Foto portada: José Crespo Colomer

Banda Primitiva de Alcoi

                                       Director: Fernando de Mora Carbonell

                                                       Recorded by Emi-Odeón @ Cine Colón (Alcoi) 1966



 

Crònica Concert Diumenge de Rams 2017: Aniversaris i emocions

Maria Baldó i Duna Valor

Duna Valor i Maria Baldó, flautistes de La Primitiva, ens expliquen en primera persona el que va ser el concert del Diumenge de Rams en la seva edició LXXVIII celebrat el passat diumenge 9 d’abril amb direcció d’Eduardo Terol i Botella amb un Calderón ple fins a les banderes i que va tenir diversos moments a recordar. Com sempre, agraïm la col.laboració de Diego Valor pel seu reportatge fotogràfic.


Eduard Terol i Botella dirigeix el seu primer Diumenge de Rams (Foto: Diego Valor)

El passat 9 d’Abril, Diumenge de Rams, va despertar solejat, predient que anava a ser un dia especial. Per a qualsevol persona, un “Diumenge de Palma” normal, pels amants de la música festera i pels membres de La Vella, un dia amb nervis perquè tot isca bé, il·lusió perquè al públic li agrade la interpretació de les peces seleccionades aquest any i emoció per tot el que està per arribar.

A cinc minuts de retràs, va començar el concert anual més important de la Primitiva. El teatre ple de gom a gom indicava la passió de l’alcoiania per escoltar els pasdobles, marxes cristianes i mores que any rere any culminen el cicle dels concerts d’exaltació de la Música Festera que enguany compleix 78 anys.

Àngel Lluís Ferrando estrena “Rictus” (Foto: Diego Valor)

Aquest any, el concert estava ple d’il·lusions i efemèrides, les quals la banda estava desitjosa de compartir com, per exemple, les celebracions de les composicions de diverses peces que van sonar.  A nivell més íntim, la banda celebrava el primer concert de festes del nostre benvolgut amic Eduard Terol i Botella, actual director de la Música Vella, així com dos estrenes de dos companys de faristol: El Moteret de Jordi Monllor dedicat a Enrique Esteve, actual president de la Primitiva i l’estrena absoluta de Rictus del nostre director titular i estimat amic Àngel Lluís Ferrando Morales. Cal destacar el retrobament dels nostres companys i amics de La Cordeta amb els quals iniciem una nova etapa plena d’il·lusió.

El concert va començar de la mà de la nostra companya de faristol Mar Fernández, amb els respectius agraïments a les autoritats, a tot el públic en general, i especialment a la capitania dels Almogàvers, a la capitania de la filà Chano i a l’esquadra de negres de l’alferes de la filà Verds, als quals la banda acompanyarà durant les pròximes festes. A més, també vam contar amb la presència de representants de la Comparsa Moros Negres, La Pluma de Guardamar i de la Junta Festera de Mutxamel.

Acabades les presentacions, es va donar la benvinguda al nostre estimat director Eduard Terol i Botella, el qual durant tot el concert va transmetre la seua emoció tant als músics, com al públic en general. La primera part del concert va iniciar amb el pasdoble L’Alferis de José Seva Cabrera. Seguidament, amb Micalet Sou, es va voler fer referència al centenari de la mort de l’estimat Camilo Pérez Laporta.

José Almería rep el quadre commemoratiu pel 175é aniversari de La Nova (Foto: Diego Valor)

A continuació es va interpretar la primera marxa mora, Baix la figuera de Camilo Pérez Monllor i continuant amb les celebracions, va ser el torn de Tristezas y alegrías, obra composta fa 100 anys per Evaristo Perez Monllor, dedicada al seu germà, la qual va rebre una sonada ovació per part del públic al igual que Any d’alferes, que va sonar a continuació, marxa mora d’Amando Blanquer que complia 50 anys de la seua composició.

Per finalitzar la primera part, es va interpretar Un moble més de Julio Laporta Hellín. Es va demanar la presència a l’escenari dels nostres companys de La Cordeta per interpretar aquesta obra que és una icona de la festa alcoiana, marxa especial que ens evoca al dia de la Glòria baixant el carrer Sant Nicolau sota un mar de confeti acompanyant als gloriers cristians.

La segona part del concert va iniciar amb la fanfàrria de José María Valls Satorres, a l’igual que aquesta obra obrirà el dia 22 d’abril l’entrà del bàndol moro de la mà de la Primitiva. Mentre metalls i percussió tocaven a l’escenari ¡Al Azraq viene!, la resta de companys ens vam quedar dins ben atents a la interpretació. Seguidament, vam entrar tots a l’escenari per estrenar El Moteret.

A continuació, va ser el torn de Laia, marxa mora premiada per l’Associació de Sant Jordi amb el premi de composició de música festera “Antonio Pérez Verdú”. Abans de l’interpretació, el seu compositor, Víctor Vallés Fornet, va muntar a l’escenari per a arreplegar el premi.

Seguidament, era el moment de la primera marxa cristiana del concert, El Barranc del Sinc. Aquesta obra va ser composta per Rafael Mullor Grau en dedicació a l’Aniversari de les Noces de Plata dels seus pares. A causa de la recent mort del pare d’aquest, la Primitiva va voler fer una dedicació molt especial a Rafael, cedint-li la batuta i interpretant l’obra sota la seua direcció.

Un emocionat Rafael Mullor torna a dirigir la marxa dedicada als seus pares (Foto: Diego Valor)

Amb el torn del pasdoble José Almeria de Francisco Esteve Pastor, la banda va voler homenatjar als amics i companys de la Música Nova d’Alcoi pel seu 175é aniversari. Amb l’obra, dedicada al que fou director de la Nova, José Almeria, i juntament amb l’entrega d’un quadre, la Primitiva va voler desitjar molts anys més de música a la Nova.

Era el torn de la segona marxa cristiana, tal volta, un moment que tots esperàvem de bona gana. Rictus del nostre director, amic i company Àngel Lluís Ferrando. L’obra il·lustra musicalment els orígens guerrers dels almogàvers i ha estat composta per al capità cristià Luis Sanus, amic de l’autor. La seua obra va despertar una gran ovació per part del públic i també un fort aplaudiment dels músics cap al nostre estimat Àngel.

Per a finalitzar el concert, es va interpretar la gran marxa mora Tarde de Abril d’Amando Blanquer, la qual va ser molt lloada pel públic assistent. Seguidament, com no podia ser d’una altra manera, la Corporació Musical Primitiva va interpretar Uzúl el-msélmin, L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor, obra que va despertar més encara si cabia l’entusiasme del públic. Seguidament, i com a colofó final, públic en peu i llums enceses per a interpretar i cantar l’Himne de Festes, que enguany també està d’aniversari, ja que fa 100 anys que va ser compost per Gonzalo Barrachina.

Finalment, des del nostre punt de vista, un concert molt complet, que no podria haver segut millor. Des de l’esforç per part dels músics, l’estimat director Eduard Terol, els acords de Blanquer presents, l’afecte i admiració a l’amic i company Àngel Lluis, i com no, l’alegria de saber que el públic va gaudir de cada peça interpretada, cosa que se’ns va transmetre als que estàvem dalt l’escenari.

Un concert farcit d’aniversaris, estrenes i emocions. Un concert amb el qual, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dóna pas a un mes ple de colors, rialles, il·lusió i festivitat que esperen de bona gana tots els alcoians.

DUNA VALOR i MARIA BALDÓ

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dossier: Així serà el LXXVIII Concert Diumenge de Rams 2017

En una gran festa d’aniversari es converteix la LXXVIII Edició del Concert de Diumenge de Rams degut a la coincidència enguany d’algunes efemèrides musicals, les quals La Primitiva vol celebrar clausurant així el Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera, amb direcció d’Eduard Terol i Botella, el diumenge 9 d’abril a les 11.45 h. Localitats encara disponibles al Centre Cultural fins divendres 7: de 11.30-13.30  h. ; i a la taquilla del Teatre Calderón: dijous 6 de 11.30 a 13.30 h.;  divendres 7 i dissabte 8 de 16 a 20 h. i una hora abans del concert.


ELS CENTENARIS

El primer dels aniversaris que recordem és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta, succeïda el 5 de febrer de 1917 mentre era director de la nostra banda, del qual es recupera Micalet Sou, signat el març de 1896 quan es troba dirigint la Juventud Musical Villenense. Aquest solemne pasdoble escrit per a La Vella, està dedicat a Miguel Pérez Domínguez, patriarca de la família Sou, posteriorment coneguts fabricants de cafè licor. (1)

“Recibe estas mal pergueñadas notas que son mis ratos de ocio”  són les humils paraules que Evaristo Pérez Monllor li dedica al seu germà Camilo a la portada del pasdoble Tristezas y alegría (2), del qual es compleixen també cent anys de la seva composició. Possiblement, sigui el títol més emblemàtic del pasdoble dins del gènere folklòric inspirat en cants populars amb un aire evocador i, per moments emotiu, on combina magistralment una dançà alcoiana i una muñeira o una trianería amb una jota valenciana. Onze anys més tard, compondria un altre títol de similars característiques El Noticiero Regional, però amb un resultat menys transcendental. Seguidament, felicitem a la Societat Musical Nova d’Alcoi pel seu 175e aniversari amb el pasdoble José Almería del mestre murer Francisco Esteve Pastor en referència al que fos clarinetista i director de la Societat Musical Nova, amb algunes interrupcions temporals, entre 1973 i 1990. (3)

MÚSICA PER ALS ABENCERRAJES

Fernando de Mora es nomenat Abencerraje d’Honor en 1959 (Foto: abencerrajes.com)

En el llegat musical que va fructificar durant més d’un segle en la relació entre La Primitiva i la filà Abencerrajes i que va finalitzar el 2014, no podia faltar l’obra del gran Amando Blanquer del qual compleixen anys dos de les seves obres més representatives per a aquesta filà i fonamentals per a la Festa: Tarde de abril i Any de Alferes (60 i 50 anys respectivament). La primera estrenada un 14 d’abril de 1957 al concert de Diumenge de Rams per la Primitiva va tenir un impactant èxit, la qual cosa va fer que conegués una versió per a orquestra estrenada al Teatre Apolo de València el 19 de gener de 1958 per l’Orquestra Municipal de València dirigida per José Ferriz.(4) La segona és un altre clàssic brillant i vigorós compost en 1967 degut a l’Alferesia que celebrava en aquell any la filà i que va ser personificat per José Sanz Llopis.

Altres dos títols que interpreta la banda i que tenen una relació directa amb aquesta filà és Baix la figuera (1931) de Camilo Pérez Monllor, marxa mora d’aires exòtics escrita mentre va ser director de La Primitiva, i, sobretot, Un moble més (1928) de Julio Laporta Hellín, pas moro que constitueix la seva última composició dedicada al comerciant de mobles Francisco Moltó Aznar ‘El Pansit‘. El seu autor moriria cinc mesos després de ser estrenada a l’Entrà de Moros d’aquell any i peça obligada en aquest acte fins a la recuperació de Uzúl el-msélmin a inicis dels anys 40. (5)

D’ESTRENES I AMISTATS

Àngel Lluís Ferrando explica a La Vella “Rictus” (Foto: P. Martínez)

També hi ha un espai per a les estrenes gràcies als últims treballs de José María Valls Satorres i Àngel Lluís Ferrando que es podran sentir per primera vegada en aquest concert i interpretats per la banda en les pròximes festes de Moros i Cristians. Del primer, la fanfàrria per a metalls i percussió ¡Al Azraq viene!, títol pres d’una exclamació que fa l’Ambaixador Moro en un moment de les Ambaixades, obra amb aquesta dedicatòria “A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seua benvolguda Carmina”. Una bona amistat uneix a aquest compositor i al capità d’aquest any ja que ja li va dedicar el pasdoble El marxós datat el 1981.

Una altra forta amistat uneix Luis Sanus, capità cristià pels Almogàvers i al benvolgut Ferrando, del qual ve Rictus, una marxa cristiana composta en un moment personal molt dur i que el seu mateix autor ja ens comenta en aquesta mateixa pàgina Rictus és una barreja entre «rite» (ritus), referint-se a les festes de Moros i Cristians, i «ictus», fent referència -no exempta d’humor i valentia- a l’accident vascular cerebral que vaig patir el juny de 2016 “.

Finalment, s’estrena el pasdoble de Jordi Monllor Oltra El Moteret, dedicat al seu amic i president de la nostra banda, Enrique Esteve Verdú, del qual ens vam fer ja ressò en aquesta pàgina. El seu títol, El Moteret fa al.lusió a l’afició i la passió pel món del motociclisme de la qual fa gala l’homenatjat; mentre que, l’altre motiu principal d’aquesta composició és l’agraiment de l’autor cap al seu amic per la insistència d’estudiar música junts.
Encara que no una estrena pròpiament dita ja que ja ha aparegut en els concerts de l’Agrupació Musical Serpis i la Unió Musical, apareix la marxa mora Laia de Víctor Vallès Fornet, flamant guanyadora de la 52a edició del concurs de composició festera ‘Antonio Pérez Verdú’ que convoca l’Associació de Sant Jordi i que constitueix un arriscat exercici deconstructivista de part de l’obra festera d’Amando Blanquer centrat en alguns dels seus títols com Marxa del Centenari, El Somni i Moments de festa.

CODA I FINAL

Juan Abad Moltó, Alferes 1915 pels Chano (Foto: http://www.filachano.es)

Queden dues maneres diferents d’entendre la música festera molt llunyanes en el temps com són L’Alferis, marxa militar elegant i sòbria de José Seva Cabrera dedicada a Juan Abad Moltó, Alferes en 1915 per la filà Chano i Capità a l’any següent. Aquest compositor poc estudiat representa una figura singular en la història de la música alcoiana sent autor d’un nombre molt reduït d’obres. D’idees republicanes, es va dedicar tant a la política com al comerç d’instruments musicals.

A l’altre extrem del temps, apareix Rafael Mullor Grau, el qual representa un punt d’inflexió en l’evolució de l’estètica de la marxa cristiana amb la composició de L’Ambaixador Cristià en 1982, música influïda per la inclosa en les grans produccions cinematogràfiques nordamericanes d’autors com Miklós Rózsà o Alex North.(6) Estètica que han continuat autors com Ramón García i Soler o Francisco Valor Llorens. De Rafael s’interpreta El Barranc del Sinc a la memòria de son pare, D. Rafael Mullor, recentment mort i composta per l’Aniversari de les seves Noces d’Argent en 1985, unint-se així La Primitiva també a la sèrie d’homenatges de condol que estan realitzant les bandes de tota la província amb el seu autor com a director convidat. Pablo Martínez.

 

  1. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “El paper de la burgesia industrial alcoiana en l’aparició del nou repertori musical per a la festa de Moros i Cristians” (ver pag. 11) http://www.musicafestera.com/sites/default/files/societat-industrial-valenciana-angel-lluis-ferrando-morales.pdf [Consulta: març 2017]
  2. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “La música festera des de dins. El cant popular i la tradició dins la música festera”. http://www.angelluisferrando.com/downloads/elcantpopular1999.pdf [Consulta: març 2017]
  3. VALLS SATORRES, José María: “La Nova desde 1842: Historia de una banda de música alcoyana” (Pag. 42) (Such Serra. Editat per la Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 2010)
  4. PASCUAL VILAPLANA, José Rafael: “La música para banda de Amando Blanquer” https://cimapolo.wordpress.com/2015/07/19/la-musica-para-banda-de-amando-blanquer-ponsoda-por-jose-rafael-pascual-vilaplana-una-decada-sense-blanquer-i/
  5.  VALLS SATORRES, José María: “Cien años de marcha mora” (Periódico El Nostre, 14/03/2015)
  6.  ORIOLA, Frederic: “En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià” (Institut valencià de la Música, 2010)

 

 

 

 

 

En memòria de Camilo Pérez Laporta (1917-2017)

Recordem la figura de l’autor de La canción del Harén i Fontinens en el centenari de la seua mort

tumba_cplPMB. Diumenge 5 de febrer es compleixen cent anys de la mort del prolífic compositor Camilo Pérez Laporta (Alcoi, 1852-1917) mentre va ser director de la nostra banda en els seus últims quatre anys de vida. Els funerals es van celebrar dos dies més tard a la parròquia de Santa Maria a les onze del matí. Tal com assenyala la premsa de llavors, la mort de Camilo ‘el Roig’ va causar una gran commoció a la nostra ciutat “donde contaba con numerosas amistades que supo captarse por su carácter franco y sincero” (1), deixant rere seu un capítol irrepetible en l’esdevenir de la música alcoiana (2).

camilo-perez-laporta

Camilo Pérez Laporta

Va ser director de la nostra banda, de la Societat Filharmònica Novísima d’Alcoi entre 1890 i 1892; i també de la Joventut Musical Villenense de 1893 a 1899. En aquests anys, tres premis importants va aconseguir: dos d’ells a Alacant, Himno a la Santa Faz i la polonesa de concert Alicante; i Lo Crit del Palleter, premiada a València per la Societat Valenciana ‘Lo Rat Penat’. La seva tasca compositiva ens deixa més d’un centenar d’obres entre música religiosa, masurques, polques, pasdobles i marxes mores. Possiblement, d’aquests dos últims gèneres sigui on major nombre de composicions ens va deixar, algunes d’elles d’importància cabdal en la gènesi de la música escrita per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi i no del tot reconegudes: Fagina nº1, Micalet Sou, Benixerraix o La Alhambra.

****

(1) El Heraldo de Alcoy, 6-02-1917

(2) Recomanem la lectura de l’article de Jaume Jordi Ferrando Morales Camilo Pérez Laporta: apunt biogràfic http://www.academia.edu/7199717/Camilo_P%C3%A9rez_Laporta_apunt_biogr%C3%A0fic


Enllaços d’algunes de les seves obres en els diferents gèneres en distintes actuacions de La Primitiva:

KROUGER  (pasdoble, 1900) (Director: Fernando de Mora Carbonell)

LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa mora, 1907) (Director: Fernando de Mora Carbonell)

LU-LÚ (tango, 1887) (Director: Àngel Lluis Ferrando)

FANTASÍA PARA CLARINETE (1899) (Director: Àngel Lluis Ferrando. Solista: Pedro Rubio Olivares)

LO CRIT DEL PALLETER  (1908) (poema sinfònic) (Director: Àngel Lluis Ferrando)

 

L’Associació Unió Musical de Bocairent rescata un pasdoble de Pérez Laporta

Amb La entrà de moros (1905), la banda arranca el 75º Concert Fester el dissabte 14 de Gener

L'Associació Unió Musical de Bocairent presenta el seu concert fester/small>

L’Associació Unió Musical de Bocairent presenta el seu concert fester (Foto: aumbocairent.com)

PMB. El dissabte 14 de gener a les 18.30 h. al Teatre Avenida de Bocairent, l’Associació Unió Musical de Bocairent celebra el seu 75è Concert de Música festera dirigit per Enrique Alborch Tarrasó. Juntament a ell, hi ha una sèrie de directors convidats com Damián Molinya Beneyto, Ramón Garcia Soler, Vicent G. Casanova Martínez, Salvador González i Francisco Valor Llorens que conduiran les seues peces.

En el programa aparèixen algunes estrenas com les marxes cristianes Lorena i Castillo de Canena de Vicent G. Casanova Martínez; Amparo, de Sergi Vanyó Peidro; el pasdoble Elisehba, de Salvador González Moreno; i la marxa cristiana Sir Driu, del seu titular Alborch Tarrasó que inclou referències a Amando Blanquer. Música composada per als càrrecs festers de les properes festes en honor a Sant Blai. Les veus del cantants Charo Martos i Juan Luis Gil acompanyen a la banda en les audicions de Llegenda, de Francisco Valor Llorens; i Música per l’enyor, de José Rafael Pascual.

Cal destacar a l’inici de la primera part, l’aparició del pasdoble de Camilo Pérez Laporta, La entrà de moros, composat pel mestre alcoià en 1905 i dedicat a la filà Chano que va ser estrenat per la Nova a les festes de 1907. Una obra pràcticament oblidada de l’autor de Krouger i que constitueix una bona forma de recordar-li en el centenari de la seva mort que es compleix en aquest 2017 acabat d’iniciar. Més informació: http://www.aumbocairent.com

Va passar… el 20 de desembre de 1981

Es compleixen 35 anys del concert amb la presentació del doble LP Al-Azraq

Il.lustració portada LP: Fernando Cabrera Cantó

Il.lustració portada LP:
Fernando Cabrera Cantó

Pablo Martínez.  El diumenge 20 de desembre de 1981, La Primitiva presentava el seu nou treball discogràfic Al-Azraq al Saló Rotonda del Círculo Industrial. Amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert, va tindre lloc un petit concert amb algunes de les obres que apareixien en el doble àlbum: Mahomet, de Juan Cantó; Aleluya, d’Amando Blanquer, Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor i l’Himne a Alcoi de José Jordá Valor amb la participació de la Coral Polifònica Alcoiana.

Aquest doble LP amb 19 obres enregistrades fou un ambiciós projecte que es va gestar amb motiu de la imminent celebració del discutible Centenari de la Música festera en 1982, a propòsit de Mahomet de Juan Cantó, i va ser gravat en el mes de juliol d’aquell any 81 en els estudis Tabalet d’Alboraia amb el director de la Primitiva nomenat un parell d’anys abans, Gregorio Casasempere, i assessorament musical de Javier Darias, director de l’Escola de Belles Arts en aquells anys.

A la presentació abans del concert, el recordat Ernesto Valor Calatayud va assenyalar que aquest doble LP era “una petita contribució de la Música Vella al I Centenari de la Música Festera Alcoiana, al propi temps que el nostre homenatge als músics alcoians i a la figura del mestre Juan Cantó Francés, autor de Mahomet, peça clau de la commemoració centenària “.

Gregorio Casasempere i Ernesto Valor en el moment de la presentació

Gregorio Casasempere i Ernesto Valor en el moment de la presentació

Ernesto també va tindre unes paraules de record per a Francisco Cantó Botella, fundador de la banda i pare de l’autor de El pardalot, així com indicar que va veure “un gran encert incloure dos títols del ‘gegant de la música alcoiana’, Camilo Pérez Laporta com són Micalet Sou (1896) i El Transvaal (1900)”. De “rigorosa exclusiva i gran novetat” també va definir la inclusió de l’Himne a Alcoi de José Jordá, avui injustament oblidat i desbancat en 1965 per l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina com a Himne Oficial de la nostra ciutat.

Aquesta imprescindible gravació discogràfica que, hui per hui, constitueix una autèntica  peça de col·leccionista de la qual es compleixen 35 anys de la seua presentació, no ha conegut encara cap revisió ni remasterització digital. (La notícia apareix a l’edició del 22 de desembre de 1981 del periòdic Ciudad)

 

Concert pel centenari del “Trisagio de Benimantell” de Camilo Pérez Laporta

L’obra fou composta per l’autor de Krouger com a prova d’amistat de La Primitiva amb el poble de Benimantell

portada_trisagioPMB. En el marc de les festes de l’alacantina població de Benimantell a celebrar del 12 al 16 d’octubre, s’ofereix un concert el proper dissabte 15 d’octubre a les 19 h. on s’interpretarà el Trisagi de Benimantell, que compleix cent anys. Aquesta obra religiosa datada el 9 d’octubre de 1916 va ser composta per Camilo Pérez Laporta sent director de La Primitiva, en prova de l’amistat d’aquesta amb la gent del poble, ja que cada any anava la banda a amenitzar les festes del poble el tercer cap de setmana d’octubre, desde principis del segle XX.
El concert serà oferit per la Rondalla la Muntanya de Beniardà, amb direcció de Juan Luis Ivorra, i la coral ‘Juan i Ginés Pérez’ de l’AAM de Callosa de En Sarrià dirigida per Benilde Martínez Gregori. Composada per a petita orquestra de corda, vents i coral, seran substituits en aquesta ocasió els violins i les violes per bandúrries, laüts i guitarres, mantenint-se intactes la part coral i els instruments de vent. Per a poder celebrar aquest centenari, La Primitiva va cedir del seu arxiu tots aquestos materials en un concert organitzat per l’Ajuntament de Benimantell, la Rondalla la Muntanya i els festers del municipi.