Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950
PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)
Crònica del concert ofert per La Primitiva amb repertori fester i tres directors convidats
Salutacions finals del concert amb Montesinos Parra, Terol i Botella i Valor Llorens al front (Foto: Pau Martínez)
Pablo Martínez. El dissabte 10 al matí es celebrava a l’Auditori Amando Blanquer un nou concert de La Primitiva de caràcter marcadament especial, inclós en la programació Música de Tardor, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, al qual hem d’agrair la seua sensibilitat en recolzar a les agrupacions musicals en aquest any tan difícil.
Un horari inusual per a un esdeveniment d’aquestes característiques que es va saldar amb una bona afluència de públic per l’atractiu de l’aposta i en part també per l’esplèndid sol de tardor que va cobrir tot el matí, una mica insospitat després de veure les prediccions meteorològiques.
Un bon amic em va comentar que «… el concert m’ha emocionat molt. Fèia temps que no sentia música festera al carrer». Raó no li faltava en un mes en què hauríem estat d’entraetes, olleta i plisplayets per la Glorieta i Sant Nicolau i de moment caldrà conformar-se amb música en Youtube, reunions amb distàncies de seguretat, mascaretes, etc. fins que aquesta pandèmia, ja no sabem si interessada o accidental, finalitze.
Flautes i clarinets en un moment del concert (Foto: Laura Martínez)
En efecte, la música festera va sonar al carrer amb moltes ganes i força tenint les batutes de tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra, els quals van escollir un pasdoble, una marxa cristiana i una marxa mora de la seva elecció. Abans de tot, agrair la professionalitat, accessibilitat i disciplina que han demostrat els tres per la feina feta amb la banda en aquest llarg mes de setembre d’assajos i esforç col·lectiu que ha valgut la pena en vistes de millorar la sonoritat de la banda amb un bon resultat final.
Quan en aquell llunyà 2007, Àngel Lluís Ferrando entrava com a director a la banda citava en la seva memòria d’activitats la premissa: T + I + R (Tradició, Innovació i Relació), la qual podríem traslladar a cada un dels directors convidats com a conseqüència de la feina i repertori escollit.
Eduard Terol i Botella representa la Tradició. Les peces més antigues del programa van ser dirigides per ell: Pare i fill i Any d’alferes, dues obres habituals en el repertori de La Primitiva que van aportar solera, noblesa i història en aquest concert juntament amb una altra brillant obra de José Rafael Pascual VilaplanaCreu d’Arsuf, aquesta última en primera audició per la banda. Tot un plaer retrobar-se amb el mestre clarinetista després d’estar al podi de La Primitiva el 2017 en substitució temporal de Ferrando amb un gest en el que mai podrem donar les suficients paraules d’agraïment.
Moment de la intervenció d’Enrique Montesinos (Foto: Laura Martínez)
La Relació podria enquadrar-se en Francisco Valor Llorens. Una de les seves qualitats és oferir al públic el que li agrada escoltar tant com a director com a compositor, per això els seus continus triomfs en el món musical fester. La seva elecció va seguir el mateix camí: Als Llaneros Dianers, la més clàssica de la seva part, juntament amb Tino Herrera, popular marxa cristiana però no dels millors treballs del mestre Blanquer i, finalment, Kapytan, de Saül Gómez, l’obra de factura més recent, marxa brutalment exitosa però més idònia com a obra simfònica per a la imatge que per a desfilar pels carrers de qualsevol ciutat llevantina. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ens van acompanyar en aquesta marxa i van estar presents durant tot el concert.
Tal com va comentar Mar Fernández en la presentació del concert, a Enrique Montesinos Parra li ve de molt xiquet el seu amor per La Primitiva quan comprava els CD’s de la banda amb bicicleta. La Innovació és el perfil d’aquest tercer director tot i que encara que les seves obres escollides ja tenen més d’una vintena d’anys, les tres van representar una ruptura formal amb el que estableix la música festera, sent el més important que encara romanen en l’imaginari musical fester i són continuament interpretades: Novecento, pasdoble simfònic de gran bellesa de Canet Todolí; Piccadilly Circus, d’Egea Insa i Músic i Llanero de Rafael Mullor, aquesta última també en primera audició per la banda. Un repertori estimulant i arriscat aquesta tercera part, la qual va finalitzar amb llargs aplaudiments amb presència i salutació final dels tres directors en un concert amb una durada final d’una hora llarga d’audició pràcticament ininterrompuda.
Companyonia, treball i passió per la música es van donar cita en el matí d’un dissabte en ple pont d’octubre, mes en què celebrarem el Mig Any com el Covid mana. (Moltes gràcies pel material fotogràfic a Pau i Laura Martínez)
Paula Francés, professora de valencià i flautista de la banda ens ofereix la crònica del concert de la gala del passat 9 d’octubre presentada per l’actor Xavi Mira. Amb plantilla reduïda, el concert va ser dirigit en aquesta ocasió per Jordi Monllor Oltra. Moltes gràcies per la seua col.laboració per a aquesta pàgina
Moment del concert dirigit per Jordi Monllor (Foto: Ajuntament Alcoi)
La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, “La Vella”, ha amenitzat enguany l’acte tradicional de celebració del 9 d’octubre al Teatre Calderón.
El manifest ha estat intens, especial. Gràcies, Llúcia Martín, per recordar- nos els nostres orígens com a poble. Gràcies, per invitar- nos a no oblidar mai … que “ no som res si no som poble” ( dixit Estellés).
Els alcoians bé que ho saben. Gran lliçó de valencianitat: els “Xiulitets”, el Dia dels Músics, …..….orgull de poble!.
Amb els nostres amics del Grup “ La Cordeta” hem reviscut un poc els “Xiulitets” al so de Desperta’ t Alcoi.
Com ens han fet vibrar les dolçaines!
Gràcies, La Cordeta!.
Un moble més ens ha transportat per art de màgia al dia dels músics i fins i tot hem cregut per uns instants estar esperant l’ “arrencà” de la Diana amb pasdobles.
Pla general de la plantilla (Foto: Maria Baldó)
Enguany no ho hem viscut.
La maleïda pandèmia ens ho ha furtat.
Records, emocions….passat.
Tot això va passant-me pel cap al llarg dels discursos, lliuraments de premis….
Sí, records. Passat.
Però també vaig sentint l’empenta per a l’esperança de poder tornar- ho a viure: l’ esperança que em transmet un teatre ple de gent que vibra i s’emociona al so de Tabals i saragüells (aires de muixeranga).
Que aquestos aires de muixeranga ens tornen un 9 d’ octubre “normal” al proper any 2021 amb vertaderes muixerangues que puguen pujar al cel per celebrar com cal els orígens dels valencians amb Jaume I.
Moment final (Foto: Ajuntament Alcoi)
Que els aires de marxa mora i cristiana ens retornen les nostres festes i la nostra “ arrencà” de diana.
Esperança de futur. Sí, futur.
Ahir jo amb La Vella, que és ja la meua banda, vaig sentir no solament melangia pels records, sinó també esperança i il. lusió.
És la màgia de la música!
Gràcies a tots els que vau venir a compartir amb “La Vella” aquest 9 d’octubre diferent.
Gràcies, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi per acollir-me. No com “un moble més”, sinó com un músic més i també com un amic més. Gràcies. I especialment gràcies Àngel Lluís Ferrando Morales. Gràcies, mestre.
Jordi Monllor Oltra dirigirà excepcionalment aquest concert amb una plantilla reduïda de la banda
Jordi Monllor Oltra dirigirà el concert del 9 d’octubre de 2020 (Foto: Arxiu)
PMB. La festivitat del 9 d’octubre és una altra més de les efemèrides que s’han vist afectades per la crisi sanitària del Covid-19. La sèrie d’actes organitzats per aquestes dates també han experimentat canvis adaptats a la nova normalitat. La Fira de Llibres, habitual en els jardins de la Glorieta, es trasllada als voltants del Centre Cultural Mario Silvestre amb aforament controlat i limitat.
D’altra banda, la gala del 9 d’Octubre sí s’oferirà al Teatre Calderón el qual ha obtingut recentment el segell de ‘Bones Pràctiques Avançades i Destinació Segura i Preparat per a la Covid-19’ per part de la Secretaria d’Estat de Turisme. A les 12 h. serà presentada per l’actor Xavi Mira amb la lectura del Manifest a càrrec de la catedràtica en Literatura Medieval Llúcia Martín amb el lliurament dels Premis 9 d’octubre a l’historiador Josep Maria Segura en la modalitat individual i en la col·lectiva, als treballadors / treballadores essencials durant la pandèmia.
Amb participació del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, la Corporació Musical Primitiva posarà la música en aquesta gala amb una plantilla reduïda i dirigida excepcionalment per Jordi Monllor Oltra, el qual ha programat un programa de curta durada identificatiu amb el requerit en aquesta festivitat:
Benicadell, pasdoble de Joan Enric Canet Todolí.
Pepe el Rompe, rapsòdia masera de Ramón Garcia i Soler.
Fontinens, pasdoble-marxa de Camilo Pérez Laporta.
Tabal i saragüells, pas masero de Mario Roig Vila.
Desperta’t Alcoi, pasdoble de Gregorio Casasempere Gisbert.
PMB. El dissabte 10 d’octubre, la Corporació Musical Primitiva ofereix un concert a les 12 h. a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord. Amb caràcter especial, es tracta del segon i últim dels concerts que la societat ofereix dins del cicle Música de Tardor, recolzat per l’Ajuntament d’Alcoi. Especial per tindre al podi les batutes convidades i expertes de tres directors: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra.
Un programa exclusiu de música festera per a celebrar aquest atípic Mig Any fester, amb l’esperança que acabi el més aviat possible la situació sanitària greu que es travessa globalment. Compositors clàssics com Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor fins a les properes aportacions de Saül Gómez i Soler i José Rafael Pascual Vilaplana passant per referents com Amando Blanquer Ponsoda i Rafael Mullor Grau, del qual la banda ofereix en primera audició Músic i Llanero.
L’últim cap de setmana de juliol va significar la reaparició de La Primitiva en la vida cultural alcoiana dins d’aquest escenari estrany i incert
Els aplaudiments finals van provocar la nova audició de ‘Musical Apolo’ (Foto: Pau Martínez)
En record de Sergio Molina, ‘Anxoveta’
Pablo Martínez. L’últim cap de setmana de juliol del 2020 va marcar el retrobament de La Primitiva amb el gran públic després de la crisi sanitària generada pel Covid-19. Divendres 24 va començar a sonar per Sant Nicolau el pasdoble Musical Apolo de Blanquer Ponsoda, primera desfilada pel carrer més emblemàtic del centre de la ciutat des de L’Entrà dels Reis. La banda amb formació de tres en fons per garantir la distància de seguretat va començar a marxar amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando acompanyat de Vicente Pastor com Abanderat. Aquest acte no va deixar de tindre un rerefons emotiu després dels difícils mesos d’estat d’alarma, desescalades i noves normalitats que ha provocat el maleït virus i que, en vista de les últimes notícies, dista molt d’estar controlat. La cercavila va constituir un nou format de la Campanya d’Intercanvis Musicals que promou, entre altres entitats, la FSMCV, mentre duri aquesta estranya i inèdita situació. La Plaça d’Espanya va ser l’escenari final d’aquest acte amb una mitja hora de durada i una desigual presència de públic.
Arribada al Cantó Pinyó de la banda amb Vicente Pastor com Abanderat (Foto: Laura Martínez)
D’altra banda, al dia següent, dia de Sant Jaume, va tindre lloc el Concert d’Estiu emmarcat en la XXV Campanya ‘Música als Pobles’. Aquest any no podem parlar de concert de cloenda ja que, afortunadament hi ha un altre programat per a finals d’agost del què anirem informant (si ho permet el Covid-19). El remodelat auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord va albergar el primer concert de La Primitiva des del, sembla ja, llunyà Mayday del mes de febrer. Sota un sol de justícia, va donar inici amb la presentació de Mar Fernández, la qual va agrair l’assistència al públic i l’interès que han demostrat els organismes oficials com, en aquest cas, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi per la celebració de concerts i la divulgació de les nostres músiques.
Distància de seguretat per als músics en un moment del concert
Mar va dedicar també un fort aplaudiment en record del recentment desaparegut Sergio Molina Martínez, el qual va estar simbolitzada la seva dolorosa absència amb una rosa sobre una cadira buida. Amb una plantilla de, aproximadament, uns quaranta músics i la consegüent deguda separació de seguretat va començar el concert amb la batuta d’Àngel Lluís Ferrando amb mascarella. La primera obra, River, pertanyent a la banda sonora de La misión (1986) no estava inclosa en el programa al tractar-se d’un homenatge al difunt músic italià Ennio Morricone. Seguidament, va començar el programa del concert tal com estava previst, aquesta petita delícia Champagne, ens retroba amb l’Evaristo Pérez Monllor més festiu en el centenari de la seva composició. Després va vindre el bloc d’obres nord-americanes amb una de les cançons més romàntiques, un clàssic del jazz i un espiritual sureny com són As time goes by, Caravan i Down by the riverside que van ser llargament aplaudides. Finalment, dues obres de les quals obviem comentaris per ser tan habituals del nostre repertori com són Musical Apolo abans esmentada i en homenatge al seu autor pels quinze anys de la seva mort i El pardalot de Juan Cantó. Un públic calorós i fidel va ser el complement ideal per a aquest retrobament amb la cultura i la música del nostre poble, públic el qual no volia marxar i que amb els seus aplaudiments va convidar a la banda al bis de Musical Apolo, pasdoble de gran significació en aquests dies per nosaltres.
La coincidència del partit del Deportivo Alcoyano en el seu ascens a Segona B no va restar públic al concert tot i que el resultat esportiu no va ser el desitjat no ha de faltar mai la moral. Moral de la qual ens haurem de aprovisionar en propers esdeveniments juntament amb mascarelles, gel hidroalcohòlic i distàncies de seguretat. Bon estiu. (Moltes gràcies a Pau i Laura Martínez pel seu material fotogràfic)
PMB. Arriba el concert que la Corporació Musical Primitiva sempre celebra a inicis de l’estiu com a cloenda de la temporada. Aquest any marcat per la crisi sanitària propiciada pel Covid 19 arriba amb unes setmanes de retard, a causa de les variacions del calendari cultural alcoià que s’ha hagut d’adaptar a les exigències que les autoritats mèdiques marquen per a la prevenció de contagis.
El proper dissabte 25 de juliol, a les 19.30 h. a l’Auditori ‘Amando Blanquer’ és la cita del nou concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando. Primer dins de l’anomenada ‘nova normalitat’, està sufragat per la. Diputació Provincial d’Alacant en la XXV Campanya ‘Música als Pobles’ i programat en el cicle Viu l’Estiu que organitza l’Ajuntament d’Alcoi. De música tradicional alcoiana i nord-americana consta el programa:
Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva
Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)
Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].
Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.
Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: «EAJ-12 Radio Alcoy», de Àngel Beneito)
A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.
Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.
Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.
PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)
Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.
Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación
Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.
El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.
A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).
VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)
[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006
[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.
[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.
[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.
[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor, realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.
Amb el títol Terra de llimes ha tingut l’assessoria musical de Vicente Cortell
El CD va comptar amb l’assessorament de Vicente Cortell i Carlos Montesinos
PMB. A principis de novembre, la Lira Orxetana va gravar sota la direcció del seu titular Enrique Montesinos Parra un CD de música festera comptant amb l’assessoria musical del nostre company Vicent Cortell Cascant. La Primitiva apareix com a col·laboradora d’aquest projecte per la cessió dels materials del pasdoble Azib de Midar d’Evaristo Pérez Monllor i la marxa àrab de Camilo Pérez LaportaAbd-el-Azis. Terra de llimes és el títol d’aquest CD que serà presentat el pròxim 7 de desembre dins dels actes de la IX Fira Gastronòmica d’Orxeta. L’enregistrament fou realitzat per Estudio Sacramento i juntament amb aquests títols històrics apareixen altres pasdobles com La Glorieta de Juan Bautista Francés i la marxa cristiana Salvajes de Paco Baenas.
Un moment de l’enregistrament al Cine Ideal de la població alacantina
Així va ser el dia de convivència musical de la Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical L’Aliança de La Torre de les Maçanes
Foto de família de les dues bandes (Foto: Pau Sanmiguel)
Pablo Martínez. En plena resaca modernista, el passat dissabte 28 es va celebrar el concert d’Intercanvi Musical que promou la FSMCV a la Casa de Cultura de La Torre de les Maçanes amb l’actuació de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la S.M. L’Aliança de la Torre de les Maçanes, dirigides respectivament per Àngel Lluís Ferrando i Jordi Monllor Oltra.
Brindis de germanor en el dinar previ al concert
‘L’estiuet de Sant Miquel’ es va deixar notar al llarg del cap de setmana amb unes temperatures pràcticament agostenyes arribant l’autobús des d’Alcoi cap a les 14 h. on seguidament part de la nostra banda va ser rebuda per membres de L’Aliança on a continuació es van ensenyar les instal·lacions i local d’assajos de la banda amfitriona. Seguidament, un dinar de germanor va tindre lloc en què es va poder constatar la bona sintonia entre les dues bandes si tenim en compte que el seu director Jordi Monllor és també bombardí de la nostra, pel qual era inevitable que estiguera present en les converses la figura d’Antonio Casa Ridaura, conegut com ‘el tío Piula’, músic homenatjat en el concert, que va ser també bombardí i president de La Vella i un dels fundadors i director de L’Aliança en els seus inicis. «La història es repeteix cent anys després…» es comentava entre bromes.
Abandserats i directors al passacarrer abans del concert
Cap a les 17.30 h. es va realitzar una cercavila conjuntament des de l’Avinguda d’Espanya fins a la Casa de Cultura novament amb els dos directors i abanderats al capdavant interpretant el pasdoble Primavera d’Antonio Gisbert Espí, compositor local que va ser premiat en el I Festival de Música Festera d’Alcoi allà per 1964. Seguidament i tal com estava anunciat, es va iniciar el concert cap a les 18 h. amb La Primitiva asseguda a l’escenari per a la primera part.
Presentat per Lídia Espí i Mar Fernández en representació de cada entitat, van introduir al públic en la figura d’Antonio Casa i el vincle que ha existit entre les dos corporacions gràcies a algunes col·laboracions de La Primitiva a les festes santgregorianes a principis dels anys quaranta i també a la figura de Fernando de Mora Carbonell que va actuar com a assessor musical i director en alguns moments puntuals. Seguidament, es va donar pas al director de La Primitiva, el mestre Ferrando, que va començar a dirigir les dues obres de Casa Ridaura programades, El últim tro, del qual podem parlar d’una quasi-estrena ja que no es té constància d’interpretació en un concert i la marxa de processó A la memoria de Francisco Aznar, de la qual, arran d’aquesta audició, s’ha pogut saber que es va compondre en 1919 i instrumentada per Julio Laporta Hellín. Les cançons més tradicionals d’ambdues poblacions van començar a escoltar-se amb el Centanarato musical de Jordi Monllor i El Pardalot de Juan Cantó Francés, de sobres conegudes pels seguidors de La Primitiva, que van poder reconèixer en les dos obres, temes com la Jota de l’Agulleta o el Boticari tancat a l’armari.
Moment del Concert de La Primitiva
Va arribar l’hora de la mitja part en què els dos presidents de les bandes Enrique Esteve i Manolo Valois es van intercanviar detalls i presents en record d’aquest dia. Per part de La Vella, un quadre de felicitació pel centenari de la banda amb la imatge de la Plaça d’Espanya, el castell de Festes i el Barranc del Sinc, mentre que L’Aliança va correspondre amb una versió impresa de l’article del músic i professor Antonino Castañer LlinaresBreus apunts històrics sobre la relació entre la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la Societat Musical l’Aliança de La Torre de les Maçanes dedicat al benvolgut Ernesto Valor Calatayud i una fotografia emmarcada sobre la participació de la Primitiva a les festes torruanes de 1941.
Després vindria la segona part amb l’actuació de L’Aliança sota direcció de Jordi Monllor. Si La Vella va oferir un repertori encarat amb la banda amfitriona, aquesta va contestar amb un programa totalment alcoià continuant amb un altre deliciós cançoner com és El Noticiero Regional d’Evaristo Pérez Monllor, seguit de dues obres d’Amando BlanquerMusical Apolo i Les noces de llibertat, finalitzant el concert amb la sempre solemne i grandiosa Andante y Polonesa de Juan Cantó. El moment especial del concert va vindre quan en el mateix escenari es van ajuntar les dues corporacions per interpretar el pasdoble emblemàtic de L’Aliança, El cinc de copes d’Antonio Casa Ridaura, amb la consegüent foto de família. De segur que el ‘tío Piula’ estaria emocionat i orgullós, allà on estigui, del record d’aquest dia i del llegat que ens deixa amb la unió d’aquestes dues bandes posada en valor i redescoberta en els nostres dies. (Moltes gràcies a les fotos de Pau Sanmiguel cedides per l’Aliança de La Torre de les Maçanes)
PDF Programa
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 