Crònica d’un 9 d’Octubre diferent, per Paula Francés

Paula Francés, professora de valencià i flautista de la banda ens ofereix la crònica del concert de la gala del passat 9 d’octubre presentada per l’actor Xavi Mira. Amb plantilla reduïda, el concert va ser dirigit en aquesta ocasió per Jordi Monllor Oltra. Moltes gràcies per la seua col.laboració per a aquesta pàgina

Moment del concert dirigit per Jordi Monllor (Foto: Ajuntament Alcoi)

La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, “La Vella”, ha amenitzat enguany l’acte tradicional de celebració del 9 d’octubre al Teatre Calderón.

El manifest ha estat  intens, especial. Gràcies, Llúcia Martín, per recordar- nos els nostres orígens com a poble. Gràcies, per invitar- nos a no oblidar mai  … que “ no som res si no som poble” ( dixit Estellés).

Els alcoians bé que ho saben. Gran lliçó de valencianitat: els “Xiulitets”, el Dia dels Músics, …..….orgull de poble!.

Amb els nostres amics del Grup “ La Cordeta” hem reviscut un poc els “Xiulitets” al so de  Desperta’ t Alcoi.

Com ens han fet vibrar les dolçaines!

Gràcies, La Cordeta!.

Un moble més ens ha transportat per art de màgia al dia dels músics i fins i tot hem cregut per uns instants estar esperant l’ “arrencà” de la Diana amb pasdobles.

Pla general de la plantilla (Foto: Maria Baldó)

Enguany no ho hem viscut.

La maleïda pandèmia ens ho ha furtat.

Records, emocions….passat.

Tot això va passant-me pel cap al llarg dels discursos, lliuraments de premis….

Sí, records. Passat.

Però també vaig sentint l’empenta per a l’esperança de poder tornar- ho a viure: l’ esperança que em transmet un teatre ple de gent que vibra i s’emociona al so de Tabals i saragüells (aires de muixeranga).

Que aquestos aires de muixeranga ens tornen un 9 d’ octubre “normal”  al proper any 2021 amb vertaderes muixerangues que puguen pujar al cel  per celebrar com cal els orígens dels valencians amb Jaume I.

Moment final (Foto: Ajuntament Alcoi)

Que els aires de marxa mora i cristiana ens retornen les nostres festes i la nostra “ arrencà” de diana.

Esperança de futur. Sí, futur.

Ahir jo amb La Vella, que és ja la meua banda, vaig sentir no solament melangia pels records, sinó també esperança i il. lusió.

És la màgia de la música!

Gràcies a tots els que vau venir a compartir amb “La Vella” aquest 9 d’octubre diferent.

Gràcies, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi per acollir-me. No com “un moble més”, sinó com un músic més i també com un amic més. Gràcies. I especialment gràcies Àngel Lluís Ferrando Morales. Gràcies, mestre.

 

PAULA FRANCÉS

 

Aquesta entrada s'ha publicat en concerts, fotonoticia, general, premsa i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s