“Joan Valls, un poeta que primero fue músico”, de José María Valls Satorres

José María Valls Satorres, autor del trabajo (Alcoi, 1945)

Con permiso de su autor, José María Valls Satorres, recuperamos este artículo donde realiza un repaso a la música compuesta en honor de Joan Valls, poeta del que se viene celebrando el centenario de su nacimiento. El trabajo fue publicado en la edición de El Nostre del pasado sábado 10 de febrero de 2017 en el suplemento que el periódico dedicó a la Societat Musical Nova por el 175º aniversario de su fundación

En este año de 2017 se cumple el centenario del nacimiento de Joan Valls, un gran hombre de la lengua autóctona, cargado de humanidad, humildad, sinceridad, además de libros, artículos, conferencias, obras teatrales dramáticas y de carácter local, premios literarios y laureles conseguidos en certámenes nacionales e internacionales, miembro de varias instituciones culturales, un escritor y poeta que primero fue músico, de ahí, que con nueve años de edad decide iniciar sus estudios musicales y lo hace en la música Nova de la mano de su director José Carbonell, el autor del pasodoble Suspiros del Serpis, el instrumento elegido, la caja y por ensanchamiento los timbales y demás útiles de percusión.

Joan Valls amb l’Orquestina ‘Iris’ (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)

Dos años más tarde, en 1928, viste por primera vez el uniforme de músico en el acto pregonero de las fiestas de San Jorge llamado “La Gloria”. Entre las piezas a ejecutar estaban los pasodobles, El Noticiero Regional de Evaristo Pérez Monllor; Campanario de mi pueblo y Peña de Carbonell García. Luego se educa como cantor de la Capilla, estudia violín con Joaquín Pascual e ingresa en la Orquesta de la propia entidad. En 1934 se crea la Orquestina Iris, la legendaria orquesta de baile que tenía su sede en el Salón Iris, conocido popularmente como Pasapoga, en la calle Caracol nº 11, donde ejerce de violinista, instrumento que le lleva a tocar  también en la Orquesta Sinfónica Alcoyana, sin dejar de ser en todo este tiempo, timbalero de la Nova. Añádase a todo esto la estimable colaboración que prestó a músicos. Sus textos y poemas sirven de inspiración y aparecen en un buen número de obras musicales, obras que en algunos casos son dedicadas al propio Joan Valls.

Es así como Gonzalo Blanes (Alcoy 1882-1963) escribe en 1949, La despedida de Abu-Abdala, una composición descriptiva, a la que el autor denomina poema sinfónico, basada en la derrota del rey de Granada Abu-Abdala. Esta obra ha sido escuchada en varias ocasiones, una de ellas, en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva dirigida por Fernando de Mora. Dedicatoria: “Al poeta Joan Valls. Alcoy, septiembre 1949”.

El recordado ex director de la Nova, granadino-alcoyano, Enrique Castro Gamarra (Granada 1924 – Valladolid 2008) nos obsequia con lo mejor de su inspiración al componer Ibn Jafaixa, marcha árabe premiada en el Concurso de Composición patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy en 1957. Su título apunta al poeta nacido en Alzira, Ben Jafadja. En la portada de la partitura el autor escribe esta cita: “Dedicada al poeta alcoyano Juan Valls Jordá”.

Fechada en Alcoy en julio de 1949 aparece el poema descriptivo, en forma de suite, titulado Leyenda de José Carbonell, basado en unos textos de Joan Valls, una de de sus primeras colaboraciones; los cuatro tiempos que componen esta obra son: Una tarde, Crepúsculo vespertino, A media noche y Amanecer. Su estreno tuvo lugar en el Teatro Calderón el 21 de mayo de 1950, en una versión escrita para la Armónica Alcoyana que fue dirigida por el propio autor. Posteriormente en una transcripción para banda, se escucha en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva, igualmente dirigida por su autor como director invitado. Dedicatoria: “A mi buen amigo Santiago Jordá Oltra”.

Canta la Verge, es un canto propio de la Navidad, a cuatro voces mixtas sobre un poema de Joan Valls, que Amando Blanquer compone en París en noviembre de 1964, y editado por la casa Néocopie musicale, 9 rue Foyatier de París. Dedicatoria: “A Joan Valls”.

Del compositor Ángel Mingote Lorente (Daroca 1894–Madrid 1961), y sobre una poesía de Joan Valls, es el Himno a la Virgen de los Lirios, un canto coral y banda premiado en un concurso de composición convocado en 1953, con motivo del III Centenario del hallazgo milagroso de los lirios del Carrascal. Es muy significativo anotar que a este premio se presentaron treinta y cinco partituras y fue declarado himno oficial de la patrona de Alcoy.

Alborada alcoyana de José Carbonell y letra de Joan Valls. Lleva esta cita: “Dedicada a don Enrique Oltra Moltó, Alcalde Presidente de esta ciudad y al Excmo. Ayuntamiento (Alcoy septiembre 1955)”.

Canço de la festa D’Alcoi, para coro mixto de Teresa Matarredona Aznar, (Alcoy 1904-¿?) pieza inspirada en una poesía de Joan Valls. Premio “Lo Rat Penat”. Alcoy, julio de 1961.

Gozos a Sant Cristòfol, pieza de carácter religioso a cinco voces mixtas de Alfonso Selles Cabrera (Alcoy 1916–1999) sobre una poesía de Joan Valls.

En 1967 Amando Blanquer firma en Valencia Tres cançons sentimentals, para cuatro voces mixtas con textos de Joan Valls así ordenadas: Tonada de joventut, Cançoneta del foc secret y La viudita.

La Primitiva va interpretar el ‘Prec a Sant Jordi’ amb Coral Polifònica Alcoiana i Cantores de Alcoy el passat 12 de febrer

Obra estrenada en el Aula de Cultura de Alcoy el 28 de octubre de 1968 por la Coral Polifónica Alcoyana bajo la dirección de Gregorio Casasempere Juan. El nen que du la veritat, Clam d’alleluia y L’alba aclaridora, son las tres partes del texto que Joan Valls escribe para la partitura Cantata de Nadal, compuesta por Amando Blanquer para soprano, tenor, bajo, coro y orquesta, que tuvo su estreno mundial en el Teatro Real de Madrid, entonces sala de conciertos, el sábado 19 y el domingo 20 de enero de 1980, por la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE bajo la dirección de Enrique García Asensio.

La Misa a Sant Jordi para coro y orquesta de Amando Blanquer termina con un Prec a Sant Jordi, una apoteosis final en la que interpreta un poema de Joan Valls, que dice:

Cavaller del Miracle que en célica victòria

arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.

Pel pálpit d’aquest poble que venera ta gloria,

fes-nos la Creu alegre i otórga-nos la pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta

amb somrís de triomf inspirant viva fe.

Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,

abranda l’esperança i esmena el nostre alé.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina

i a les blanques creences posa escut i fermall. 

Sempre sigues el símbol de la creu gegantina

que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del Miracle, airosa la cimera,

lluent de casc i altívol sobre el corser febril,

fes eterna la Festa que esclata en primavera

com rosa que es renova al brot del mes d’abril.

Mort d’Al Azraq es el título de unas impresiones sinfónicas para orquesta, escritas por el compositor vasco Rodrigo A. de Santiago (Barakaldo 1907–A Coruña 1985) sobre un poema de Joan Valls, obra ganadora en 1965 del premio de composición “José Espí Ulrich” patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Fue escuchada con signo de estreno en el Círculo Industrial el 27 de febrero de 1967 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana dirigida por Gregorio Casasempere Juan.

Dice así el final del sorprendente poema:

“Però Alcoi, que du implicita l’ancestral flor moruna

i allà endins sent la brasa d’un caliu mig somort,

mai no et nega el lament pel teu dol sens fortuna

i respecta en la Festa el bell gest de ta mort”.

Joan Valls als timbals (Foto: La Nova, historia de una banda de música alcoyana

Aquí he de referirme también a mi propia experiencia al escribir música inspirada en la obra de Joan Valls. Conocí al poeta cuando todavía era músico en activo de la Nova y de la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Yo tocaba entonces el clarinete y empezaba a estudiar violonchelo, y él me hablaba de las infinitas posibilidades que había con este instrumento para dedicarse a la música como profesional. Todavía recuerdo con cariño los ensayos y mi intervención como clarinetista en la charanga que actuaba en escena figurando un “assaig de filà”, en el popular sainete de ambiente alcoyano y festero titulado El primer Tro, cuyo estreno se llevó a cabo en el Teatro Circo el 3 de abril de 1963, o la asistencia a la representación de la antes mencionada Cantata de Nadal, compartiendo su audición con los autores de la música y de la letra, en el predicho coliseo madrileño.

Recuerdo lo primero que leí, fue su Obra Poética, un completo compendio de poemas, editada en 1981 por el Instituto de Estudios Alicantinos, que yo había adquirido en una librería de lance en Alicante.

Mi originaria contribución a este gran poeta de nuestra lengua fue Quasi insomne, una suite para ocho instrumentos y soprano, basada en siete poemas de su autoría, datada en 1991. Estos sus títulos: Obertura del silenci, Boira al sim, Les ales imposibles, Vella cobla, El bufò, Madrigal a la luna y L’aigua, la serra i el cel.

Dedicatoria: Al músico y poeta Joan Valls Jordá.

De 1992 es A vora mar, un dúo para saxofones en mi b, encargo de la Fundación Sax Emsemble de Madrid, y editada por Piles Editorial de Música. Obra estrenada en la Casa de la Cultura de San Juan (Alicante), el 7 de agosto de 1993. He aquí sus cuatro movimientos: Preludio (L’aire lliure), Balada (L’anima del mar), Scherzo (Les ones rient), y Rondó (La vela un vent).

Dedicatoria: “A los saxofonistas Francisco Martínez y José M. Zaragoza”.

Después vendría Paisajes de 1995, una suite para flauta, flautín, marimba y vibráfono dividida así: Els nuvols viatgers, L’ocell retallat  l’aire y Riuet verd i blau. Estrenada en el Centro Cultural de Alcoi el 12 de junio de 1995, por el dúo Jordi Bernàcer (flauta) y Juan Ponsoda (marimba-vibráfono).

Avanzando en el tiempo aparece La nit a la finestra, momento musical para corno inglés y cuerdas, fechado en Alcoy 14 de febrero de 2011. Estrenado en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, y el solista Juan Luis Guitart López, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert. Lleva esta dedicatoria “A Emili Payà, home d’Alcoi, la seua terra, amic i pintor admirat, dedique aquesta petita obra, plena de sentiment i alegría. Que l’amistat perdure per a sempre”.

Faula a la lluna i al vent. En principio llevaba por título Adagio para clarinete bajo y piano, momento musical fechado en Madrid en diciembre de 1984. Revisado este adagio en 2015, realicé una nueva versión para clarinete y cuerdas inspirada en el poema de Joan Valls. Obra estrenada en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, con el solista de clarinete José Antonio Llinares Igual, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert.

Como final de esta evocación a Joan Valls en el centenario de su nacimiento, sirva como homenaje un poema suyo inspirado en el instrumento que este poeta y músico gustaba tocar:

ELS TIMBALS

Ressonen en la sang. L’esquadra, en moure,

S’alambica de goig i marca el pas.

Bull el ritme en calderes de bon coure

i en domini del millor compàs.

Colpejada la pell de la velleda

pel timbaler expert, no cal tristor,

perque vibrà al carrer on s’esbadella

Alcoi fent-se timbal enfollidor.

Sorollosa remor d’una epopeia

que exulta flaires de miracle ardit

i s’entranya en furs d’onomatopeia,

i al cor de l’alcoià encimbella el crit:

pits daurats dels timbals que en primavera

nodreixen d’eco etern la sang festera.

Anuncis

La Banda Municipal de Bilbao ofrece una serie de viajes

El próximo viaje es ‘entre marchas’ donde aparece en el programa Les Noces de Llibertat, de Amando Blanquer

Pascual Vilaplana vuelve a dirigir un Blanquer en Bilbao

PMB. La Banda Municipal de Bilbao ofrece el viernes 26 de mayo dentro de su temporada de conciertos de primavera, Un viaje entre marchas concierto dedicado a marchas compuestas expresamente para banda dirigida por su titular José Rafael Pascual Vilaplana, siguiendo con el ciclo después de los realizados a través del mundo de la escena o del pasodoble. En junio comenzarán el viernes 2, con Un viaje con nuestros compositores, continuará el día 9 con Un viaje acompañado y llegará a su fin el 16 de junio con Un viaje al séptimo arte.

El Quiosco del Arenal de Bilbao es el escenario donde se celebra el concierto en donde aparecen en el programa Marcha militar del vasco Juan C. Arriaga; Marcia per il Sultano Abdul Medjid, de Rossini; Marcha militar nº1 de Granados; Florentinsky Pochod op. 14 de Fucik; Marcha militar, de Turina; Comando March, de Barber; March, de Prokofiev, para finalizar con Les Noces de Llibertat de Amando Blanquer. Más información: http://www.bilbaomusika.net/castellano/cAGBD20170526.asp

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Crònica Concert Diumenge de Rams 2017: Aniversaris i emocions

Maria Baldó i Duna Valor

Duna Valor i Maria Baldó, flautistes de La Primitiva, ens expliquen en primera persona el que va ser el concert del Diumenge de Rams en la seva edició LXXVIII celebrat el passat diumenge 9 d’abril amb direcció d’Eduardo Terol i Botella amb un Calderón ple fins a les banderes i que va tenir diversos moments a recordar. Com sempre, agraïm la col.laboració de Diego Valor pel seu reportatge fotogràfic.


Eduard Terol i Botella dirigeix el seu primer Diumenge de Rams (Foto: Diego Valor)

El passat 9 d’Abril, Diumenge de Rams, va despertar solejat, predient que anava a ser un dia especial. Per a qualsevol persona, un “Diumenge de Palma” normal, pels amants de la música festera i pels membres de La Vella, un dia amb nervis perquè tot isca bé, il·lusió perquè al públic li agrade la interpretació de les peces seleccionades aquest any i emoció per tot el que està per arribar.

A cinc minuts de retràs, va començar el concert anual més important de la Primitiva. El teatre ple de gom a gom indicava la passió de l’alcoiania per escoltar els pasdobles, marxes cristianes i mores que any rere any culminen el cicle dels concerts d’exaltació de la Música Festera que enguany compleix 78 anys.

Àngel Lluís Ferrando estrena “Rictus” (Foto: Diego Valor)

Aquest any, el concert estava ple d’il·lusions i efemèrides, les quals la banda estava desitjosa de compartir com, per exemple, les celebracions de les composicions de diverses peces que van sonar.  A nivell més íntim, la banda celebrava el primer concert de festes del nostre benvolgut amic Eduard Terol i Botella, actual director de la Música Vella, així com dos estrenes de dos companys de faristol: El Moteret de Jordi Monllor dedicat a Enrique Esteve, actual president de la Primitiva i l’estrena absoluta de Rictus del nostre director titular i estimat amic Àngel Lluís Ferrando Morales. Cal destacar el retrobament dels nostres companys i amics de La Cordeta amb els quals iniciem una nova etapa plena d’il·lusió.

El concert va començar de la mà de la nostra companya de faristol Mar Fernández, amb els respectius agraïments a les autoritats, a tot el públic en general, i especialment a la capitania dels Almogàvers, a la capitania de la filà Chano i a l’esquadra de negres de l’alferes de la filà Verds, als quals la banda acompanyarà durant les pròximes festes. A més, també vam contar amb la presència de representants de la Comparsa Moros Negres, La Pluma de Guardamar i de la Junta Festera de Mutxamel.

Acabades les presentacions, es va donar la benvinguda al nostre estimat director Eduard Terol i Botella, el qual durant tot el concert va transmetre la seua emoció tant als músics, com al públic en general. La primera part del concert va iniciar amb el pasdoble L’Alferis de José Seva Cabrera. Seguidament, amb Micalet Sou, es va voler fer referència al centenari de la mort de l’estimat Camilo Pérez Laporta.

José Almería rep el quadre commemoratiu pel 175é aniversari de La Nova (Foto: Diego Valor)

A continuació es va interpretar la primera marxa mora, Baix la figuera de Camilo Pérez Monllor i continuant amb les celebracions, va ser el torn de Tristezas y alegrías, obra composta fa 100 anys per Evaristo Perez Monllor, dedicada al seu germà, la qual va rebre una sonada ovació per part del públic al igual que Any d’alferes, que va sonar a continuació, marxa mora d’Amando Blanquer que complia 50 anys de la seua composició.

Per finalitzar la primera part, es va interpretar Un moble més de Julio Laporta Hellín. Es va demanar la presència a l’escenari dels nostres companys de La Cordeta per interpretar aquesta obra que és una icona de la festa alcoiana, marxa especial que ens evoca al dia de la Glòria baixant el carrer Sant Nicolau sota un mar de confeti acompanyant als gloriers cristians.

La segona part del concert va iniciar amb la fanfàrria de José María Valls Satorres, a l’igual que aquesta obra obrirà el dia 22 d’abril l’entrà del bàndol moro de la mà de la Primitiva. Mentre metalls i percussió tocaven a l’escenari ¡Al Azraq viene!, la resta de companys ens vam quedar dins ben atents a la interpretació. Seguidament, vam entrar tots a l’escenari per estrenar El Moteret.

A continuació, va ser el torn de Laia, marxa mora premiada per l’Associació de Sant Jordi amb el premi de composició de música festera “Antonio Pérez Verdú”. Abans de l’interpretació, el seu compositor, Víctor Vallés Fornet, va muntar a l’escenari per a arreplegar el premi.

Seguidament, era el moment de la primera marxa cristiana del concert, El Barranc del Sinc. Aquesta obra va ser composta per Rafael Mullor Grau en dedicació a l’Aniversari de les Noces de Plata dels seus pares. A causa de la recent mort del pare d’aquest, la Primitiva va voler fer una dedicació molt especial a Rafael, cedint-li la batuta i interpretant l’obra sota la seua direcció.

Un emocionat Rafael Mullor torna a dirigir la marxa dedicada als seus pares (Foto: Diego Valor)

Amb el torn del pasdoble José Almeria de Francisco Esteve Pastor, la banda va voler homenatjar als amics i companys de la Música Nova d’Alcoi pel seu 175é aniversari. Amb l’obra, dedicada al que fou director de la Nova, José Almeria, i juntament amb l’entrega d’un quadre, la Primitiva va voler desitjar molts anys més de música a la Nova.

Era el torn de la segona marxa cristiana, tal volta, un moment que tots esperàvem de bona gana. Rictus del nostre director, amic i company Àngel Lluís Ferrando. L’obra il·lustra musicalment els orígens guerrers dels almogàvers i ha estat composta per al capità cristià Luis Sanus, amic de l’autor. La seua obra va despertar una gran ovació per part del públic i també un fort aplaudiment dels músics cap al nostre estimat Àngel.

Per a finalitzar el concert, es va interpretar la gran marxa mora Tarde de Abril d’Amando Blanquer, la qual va ser molt lloada pel públic assistent. Seguidament, com no podia ser d’una altra manera, la Corporació Musical Primitiva va interpretar Uzúl el-msélmin, L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor, obra que va despertar més encara si cabia l’entusiasme del públic. Seguidament, i com a colofó final, públic en peu i llums enceses per a interpretar i cantar l’Himne de Festes, que enguany també està d’aniversari, ja que fa 100 anys que va ser compost per Gonzalo Barrachina.

Finalment, des del nostre punt de vista, un concert molt complet, que no podria haver segut millor. Des de l’esforç per part dels músics, l’estimat director Eduard Terol, els acords de Blanquer presents, l’afecte i admiració a l’amic i company Àngel Lluis, i com no, l’alegria de saber que el públic va gaudir de cada peça interpretada, cosa que se’ns va transmetre als que estàvem dalt l’escenari.

Un concert farcit d’aniversaris, estrenes i emocions. Un concert amb el qual, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dóna pas a un mes ple de colors, rialles, il·lusió i festivitat que esperen de bona gana tots els alcoians.

DUNA VALOR i MARIA BALDÓ

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dossier: Així serà el LXXVIII Concert Diumenge de Rams 2017

En una gran festa d’aniversari es converteix la LXXVIII Edició del Concert de Diumenge de Rams degut a la coincidència enguany d’algunes efemèrides musicals, les quals La Primitiva vol celebrar clausurant així el Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera, amb direcció d’Eduard Terol i Botella, el diumenge 9 d’abril a les 11.45 h. Localitats encara disponibles al Centre Cultural fins divendres 7: de 11.30-13.30  h. ; i a la taquilla del Teatre Calderón: dijous 6 de 11.30 a 13.30 h.;  divendres 7 i dissabte 8 de 16 a 20 h. i una hora abans del concert.


ELS CENTENARIS

El primer dels aniversaris que recordem és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta, succeïda el 5 de febrer de 1917 mentre era director de la nostra banda, del qual es recupera Micalet Sou, signat el març de 1896 quan es troba dirigint la Juventud Musical Villenense. Aquest solemne pasdoble escrit per a La Vella, està dedicat a Miguel Pérez Domínguez, patriarca de la família Sou, posteriorment coneguts fabricants de cafè licor. (1)

“Recibe estas mal pergueñadas notas que son mis ratos de ocio”  són les humils paraules que Evaristo Pérez Monllor li dedica al seu germà Camilo a la portada del pasdoble Tristezas y alegría (2), del qual es compleixen també cent anys de la seva composició. Possiblement, sigui el títol més emblemàtic del pasdoble dins del gènere folklòric inspirat en cants populars amb un aire evocador i, per moments emotiu, on combina magistralment una dançà alcoiana i una muñeira o una trianería amb una jota valenciana. Onze anys més tard, compondria un altre títol de similars característiques El Noticiero Regional, però amb un resultat menys transcendental. Seguidament, felicitem a la Societat Musical Nova d’Alcoi pel seu 175e aniversari amb el pasdoble José Almería del mestre murer Francisco Esteve Pastor en referència al que fos clarinetista i director de la Societat Musical Nova, amb algunes interrupcions temporals, entre 1973 i 1990. (3)

MÚSICA PER ALS ABENCERRAJES

Fernando de Mora es nomenat Abencerraje d’Honor en 1959 (Foto: abencerrajes.com)

En el llegat musical que va fructificar durant més d’un segle en la relació entre La Primitiva i la filà Abencerrajes i que va finalitzar el 2014, no podia faltar l’obra del gran Amando Blanquer del qual compleixen anys dos de les seves obres més representatives per a aquesta filà i fonamentals per a la Festa: Tarde de abril i Any de Alferes (60 i 50 anys respectivament). La primera estrenada un 14 d’abril de 1957 al concert de Diumenge de Rams per la Primitiva va tenir un impactant èxit, la qual cosa va fer que conegués una versió per a orquestra estrenada al Teatre Apolo de València el 19 de gener de 1958 per l’Orquestra Municipal de València dirigida per José Ferriz.(4) La segona és un altre clàssic brillant i vigorós compost en 1967 degut a l’Alferesia que celebrava en aquell any la filà i que va ser personificat per José Sanz Llopis.

Altres dos títols que interpreta la banda i que tenen una relació directa amb aquesta filà és Baix la figuera (1931) de Camilo Pérez Monllor, marxa mora d’aires exòtics escrita mentre va ser director de La Primitiva, i, sobretot, Un moble més (1928) de Julio Laporta Hellín, pas moro que constitueix la seva última composició dedicada al comerciant de mobles Francisco Moltó Aznar ‘El Pansit‘. El seu autor moriria cinc mesos després de ser estrenada a l’Entrà de Moros d’aquell any i peça obligada en aquest acte fins a la recuperació de Uzúl el-msélmin a inicis dels anys 40. (5)

D’ESTRENES I AMISTATS

Àngel Lluís Ferrando explica a La Vella “Rictus” (Foto: P. Martínez)

També hi ha un espai per a les estrenes gràcies als últims treballs de José María Valls Satorres i Àngel Lluís Ferrando que es podran sentir per primera vegada en aquest concert i interpretats per la banda en les pròximes festes de Moros i Cristians. Del primer, la fanfàrria per a metalls i percussió ¡Al Azraq viene!, títol pres d’una exclamació que fa l’Ambaixador Moro en un moment de les Ambaixades, obra amb aquesta dedicatòria “A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seua benvolguda Carmina”. Una bona amistat uneix a aquest compositor i al capità d’aquest any ja que ja li va dedicar el pasdoble El marxós datat el 1981.

Una altra forta amistat uneix Luis Sanus, capità cristià pels Almogàvers i al benvolgut Ferrando, del qual ve Rictus, una marxa cristiana composta en un moment personal molt dur i que el seu mateix autor ja ens comenta en aquesta mateixa pàgina Rictus és una barreja entre «rite» (ritus), referint-se a les festes de Moros i Cristians, i «ictus», fent referència -no exempta d’humor i valentia- a l’accident vascular cerebral que vaig patir el juny de 2016 “.

Finalment, s’estrena el pasdoble de Jordi Monllor Oltra El Moteret, dedicat al seu amic i president de la nostra banda, Enrique Esteve Verdú, del qual ens vam fer ja ressò en aquesta pàgina. El seu títol, El Moteret fa al.lusió a l’afició i la passió pel món del motociclisme de la qual fa gala l’homenatjat; mentre que, l’altre motiu principal d’aquesta composició és l’agraiment de l’autor cap al seu amic per la insistència d’estudiar música junts.
Encara que no una estrena pròpiament dita ja que ja ha aparegut en els concerts de l’Agrupació Musical Serpis i la Unió Musical, apareix la marxa mora Laia de Víctor Vallès Fornet, flamant guanyadora de la 52a edició del concurs de composició festera ‘Antonio Pérez Verdú’ que convoca l’Associació de Sant Jordi i que constitueix un arriscat exercici deconstructivista de part de l’obra festera d’Amando Blanquer centrat en alguns dels seus títols com Marxa del Centenari, El Somni i Moments de festa.

CODA I FINAL

Juan Abad Moltó, Alferes 1915 pels Chano (Foto: http://www.filachano.es)

Queden dues maneres diferents d’entendre la música festera molt llunyanes en el temps com són L’Alferis, marxa militar elegant i sòbria de José Seva Cabrera dedicada a Juan Abad Moltó, Alferes en 1915 per la filà Chano i Capità a l’any següent. Aquest compositor poc estudiat representa una figura singular en la història de la música alcoiana sent autor d’un nombre molt reduït d’obres. D’idees republicanes, es va dedicar tant a la política com al comerç d’instruments musicals.

A l’altre extrem del temps, apareix Rafael Mullor Grau, el qual representa un punt d’inflexió en l’evolució de l’estètica de la marxa cristiana amb la composició de L’Ambaixador Cristià en 1982, música influïda per la inclosa en les grans produccions cinematogràfiques nordamericanes d’autors com Miklós Rózsà o Alex North.(6) Estètica que han continuat autors com Ramón García i Soler o Francisco Valor Llorens. De Rafael s’interpreta El Barranc del Sinc a la memòria de son pare, D. Rafael Mullor, recentment mort i composta per l’Aniversari de les seves Noces d’Argent en 1985, unint-se així La Primitiva també a la sèrie d’homenatges de condol que estan realitzant les bandes de tota la província amb el seu autor com a director convidat. Pablo Martínez.

 

  1. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “El paper de la burgesia industrial alcoiana en l’aparició del nou repertori musical per a la festa de Moros i Cristians” (ver pag. 11) http://www.musicafestera.com/sites/default/files/societat-industrial-valenciana-angel-lluis-ferrando-morales.pdf [Consulta: març 2017]
  2. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “La música festera des de dins. El cant popular i la tradició dins la música festera”. http://www.angelluisferrando.com/downloads/elcantpopular1999.pdf [Consulta: març 2017]
  3. VALLS SATORRES, José María: “La Nova desde 1842: Historia de una banda de música alcoyana” (Pag. 42) (Such Serra. Editat per la Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 2010)
  4. PASCUAL VILAPLANA, José Rafael: “La música para banda de Amando Blanquer” https://cimapolo.wordpress.com/2015/07/19/la-musica-para-banda-de-amando-blanquer-ponsoda-por-jose-rafael-pascual-vilaplana-una-decada-sense-blanquer-i/
  5.  VALLS SATORRES, José María: “Cien años de marcha mora” (Periódico El Nostre, 14/03/2015)
  6.  ORIOLA, Frederic: “En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià” (Institut valencià de la Música, 2010)

 

 

 

 

 

“Música per als versos, versos per a la música”: crónica de Miguel Carrión

Recuperamos la crónica publicada por el periódico El Nostre en su edición del pasado martes 28 de febrero y escrita por Miguel Carrión con motivo del pasado concierto de la banda Música per als versos, versos per a la música dirigido por Eduard Terol i Botella  celebrado el pasado 12 de febrero en homenaje al escritor y poeta Joan Valls en el Teatro Calderón. Las fotografías son obra de Elías Seguí cedidas para la ocasión por Juan Javier Gisbert Cortés.

El pasado domingo 12 de febrero, una ovación de gala cerró una ocasión única, una representación en la que, en una fusión singular de esfuerzos, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, las corales Polifònica Alcoiana, Grupo Cantores de Alcoy y el Cor Veus Blanques d’Alcoi, y los recitadores Juan Javier Gisbert y Pepa Botella de Castanyer, nos ofrecieron una sesión matizada, sensible, llena de detalles y que será recordada por todos los asistentes como histórica.

Se abre así, de manera extraoficial, los actos destinados a conmemorar el centenario del nacimiento del que fue uno de los mejores poetas nacidos en esta ciudad, Joan Valls i Jordà, polígrafo que, a través de sus obras, contribuyó a engrandecer su villa y su lengua natal. No me atreveré a hablar del gran autor, pues voces más sabias han hablado y lo harán a lo largo de este año; sólo reseñar que, a través de sus obras de teatro, poemas y escritos, ha pasado a la historia como uno de los grandes alcoyanos del siglo XX.

En la representación, y a través de la fusión de dos de las grandes pasiones del escritor, se nos mostró una visión diferente del mismo: El Sr. Valls era un gran amante de la música en general, y particularmente aficionado a otro grande, el compositor Richard Wagner, y esto justifica la inclusión en el programa del único poema que no fue escrito por él: Tannhäuser, escrito por Heinrich Heine y bellamente traducido al valenciano por el poeta Francesc Pou; este poema, en el que se basó el músico de Weimar para componer su ópera homónima, cuenta el encuentro entre el caballero Tannhäuser y la diosa Venus, después de que el primero haya ido a Roma a pedir clemencia al Papa Urbano IV por las tropelías cometidas durante su estancia en la casa de la diosa. Javier Gisbert fue un Tannhäuser suplicante pero firme, que suplicó a la gran diosa su beneplácito para partir, algo que ella, encarnada en la gran Pepa Botella, no veía con buenos ojos: así, esta intentaba convencerle sobre la conveniencia de no partir, de permanecer junto a ella en ese edén de placeres sin fin… Pepa estuvo unas veces melosa; otras, lisonjera; otras, finalmente arrebatadora; sin embargo, no consiguió romper con la firmeza del caballero.

La amistad personal de los dos recitadores con el escritor se vio reflejada en el cariño con el que ambos nos hicieron disfrutar con las Elegías a la muerte de Gonzalo Barrachina y la Lauda a Gonçal Barrachina, llenas de un pesar sereno por la muerte del amigo. La Canço de Mariola, un conjunto de imágenes llenas de melancolía, fue sabiamente desgranada por la pareja de recitadores, quienes fueron capaces de trasmitir todo el sentimiento que el poeta incluyó en sus estrofas.

La Òpera alcoiana aportó la pincelada bufa, con la historia de las dos turistas nórdicas buscando una representación musical en la canícula estival alcoyana. Por otra parte, La Despedida de Abú Abdalà resultó impresionante, con el dolor del mencionado aflorando por la pérdida de Granada.

Pepa Botella de Castanyer estuvo magistral, demostrando con voz firme su maestría en el arte de la declamación. Elegantemente vestida de negro, su figura menuda llenó el teatro en cada uno de sus pasajes, con un fraseo y una potencia impresionantes y memorables. Por su parte, Javier Gisbert, el Embajador Moro, con dicción impecable, nos encantó en cada una de sus intervenciones, siendo capaz de matizar y dar un perfil diferente a cada uno de los poemas recitados.

Mención aparte merece el magnífico trabajo realizado por la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, y su director actual Eduard Terol i Botella: la sorpresa que causó la obertura de Tannhäuser y lo grandioso de sus bien conocidos pasajes; la sutileza de los cuatro cuadros mostrados en la pieza Ecos levantinos, o en la descripción de La madrugada; la ampulosidad del Moro de Granada; y el acto final, el Prec a Sant Jordi, con toda la masa coral cantando junta, que fue el perfecto colofón a una noche mágica.

En resumen, una sesión perfecta, solo en parte ensombrecida por el fallo en la proyección del audiovisual preparado con fotos del poeta en diferentes etapas de su vida (seleccionadas por el director del Archivo Municipal Josep Lluís Santonja), y que debía ser visto al mismo tiempo que los recitadores y la orquesta hacían su trabajo. Muchas de las fotos eran inéditas hasta la fecha, pues pertenecían a los álbumes familiares del vate, y que se encuentran actualmente depositados en dicho Archivo Municipal.

                Una noche para recordar, un comienzo perfecto para los actos del centenario del nacimiento del poeta Valls, y que deseo de corazón que sean tan memorables como el que tuvimos la suerte de atender.

 

“Música per als versos, versos per a la música”: crònica de Pedro Juan Parra Verdú

pedroparracaeha

Pedro Juan Parra Verdú, president del CAEHA i antic membre de La Primitiva ens ofereix la crònica del concert de la nostra banda del passat 12 de febrer en homenatge a Joan Valls, Música per als versos, versos per a la música. Donem les gràcies tant a ell com a Juan Javier Gisbert per les seues paraules i com no, a Diego Valor, per la seua col.laboració fotogràfica.

Eduard Terol dirigeix La Primitiva (Foto: Diego Valor)

Eduard Terol dirigeix La Primitiva (Foto: Diego Valor)

El passat diumenge dia 12, a les 19 hores, amb un Teatre Calderon quasi ple, dins del programa d’actes d’homenatge dedicats a l’any del poeta Joan Valls,  en acomplir-se el centenari del seu naixement, es celebrà el concert Música per als versos i versos per a la música.

Pepa Botella de Castañer recita Valls (Foto: Diego Valor)

Pepa Botella de Castañer recita Valls (Foto: Diego Valor)

Va resultar un espectacle multidisciplinar on es varem barrejar música, versos del gran poeta Joan Valls i imatges. La Corporació Musical Primitiva, dirigida per Eduard Terol i Botella, interpreta obres de Gonçal Blanes (Moro de Granada, La madrugada i La despedida de Abú Abdalá); i de Gonçal Barrachina, la suite Ecos Levantinos. A més, es va interpretar l’obertura de l’òpera Tanhäusser, en la trascripció per a banda de Camilo Pérez Monllor.  El programa musical es tancà amb el Prec a Sant Jordi, de la missa dedicada al patró (amb música d’Amando Blanquer i lletra de Joan Valls). L’obra va contar amb la participació de les tres corals alcoianes: la Polifònica Alcoiana, el Grup Cantors d’Alcoi i la Coral de Veus Blanques, que cantaren amb una gran emoció.

No es podem oblidar de la gran intervenció dels recitadors: Pepa Botella de Castañer i Juan Javier Gisbert Cortés. Els dos estigueren a una gran altura. Amb una excel·lent dicció i expressivitat que ens delectaren, conduint-nos a conèixer i estimar més la poesia de Joan Valls. I què dir de la Primitiva, i de la direcció d’Eduard Terol, que havien assumit aquest repte?. Entenc que l’han superat amb una nota ben alta. Varen aconseguir emocionar-nos a tots. A mi, que he sigut músic de la Vella, em van impressionar, gaudint de tot el concert. No haguera volgut que s’ haguera acabat. De vegades, tancava els ulls, i només en parava a escoltar la música, i no era una Banda, semblava tota una Orquestra. També ens va sorprendre la traducció al valencià del Tanhäusser pel poeta Francesc Pou i sobretot la interpretació que va fer La Vella d’ aquesta magnífica obertura. La més sincera enhorabona a tots i totes els que participaren en el concert i a als patrocinadors.

Només un xicotet llunar. Pel que fa a l’espectacle visual de les imatges del poeta, que en principi funcionà bé, després, una avaria en els aparells, va complicar la projecció i ja no es varem poder visionar. Aleshores, una part de fotografies del Fons de Joan Valls, que havia estat recopilada per Josep Lluís Santonja, Director de l’Arxiu Municipal, no pugueren ser projectades. Això, ens va privar de conèixer un poc més del cercle i del context sociocultural per on es movia el poeta. Bé, són els problemes del directe, que dirien en el llenguatge televisiu.

PEDRO JUAN PARRA VERDÚ,

antic músic de La Vella i President del CAEHA.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

UN AGRAIMENT DE JUAN JAVIER GISBERT CORTÉS

Juan Javier Gisbert Cortés (Foto: Elías Seguí)

Juan Javier Gisbert Cortés (Foto: Elías Seguí)

“”Benvolguts músics, el diumenge va ser un dia molt especial. Voldria donar-vos les gràcies a tots i cada un de vosaltres, però és impossible. Per tal motiu, aprofite aquest espai per fer-ho i afirmar que ahir vau estar a un gran nivell, sonant molt bé, i veient la plenitud amb què vau  interpretar les diverses partitures.
La Vella, el gran llegat musical alcoià, s’ha d’enfortir, créixer, tornar a ser la gran banda admiració de tots, i per a això, cal unió, esperit de sacrifici i il·lusió en els nous projectes.
Sabeu que podeu comptar amb mi. El meu afecte i estima està amb vosaltres. Mentrestant, us envio una forta abraçada i mil gràcies per tot.””

“Música per als versos, versos per a la música” a Ràdio Alcoi

Eduard Terol, Duna Valor i Pablo Martínez ens parlen del concert en homenatge a Joan Valls

 

Eduard terol, Duna Valor i Pablo Martínez a Ràdio Alcoi

Eduard Terol, Duna Valor i Pablo Martínez a Ràdio Alcoi

PMB. Els estudis de Ràdio Alcoi van acollir dijous passat al director Eduard Terol i Botella i als membres de la banda, Duna Valor Ferrer i Pablo Martínez Blanes on van ser entrevistats amb motiu del proper concert de La Primitiva Música per als versos, versos per a la música en homenatge al poeta Joan Valls. Oferim l’enllaç de lentrevista realitzada per Lucia Gadea que va ser emesa en el matí del divendres 10 de febrer en la secció local del programa de la Cadena Ser, Hoy por hoyPreu de les entrades: 6 i 8 euros -públic general-. A la venda en taquilla i a través d’Internet a http://www.instanticket.es.

Més informació: Notes al programa

“Música per als versos, versos per a la música”: els recitadors

Pepa Botella de Castañer i Juan Javier Gisbert Cortés posaran veu als versos de Joan Valls

 

pepa-botella-de-castanerPEPA BOTELLA DE CASTAÑER. Titulada en Declamació Pràctica pel Conservatori de Música i Declamació de València. La seua tasca centrada en la interpretació poètica, l’ha portada a donar diversos recitals per gran part d’Espanya. Ha visitat en tres ocasions l’emigració espanyola a l’Alemanya Federal.

Hi són molt nombrosos els comentaris sobre Pepa de Castañer, però solament interessa aquest: “Gràcies, doncs, a Pepa de Castañer, recitadora magistral en dues llengües. A la fi puc dir, escoltant Pepa de Castañer, aquells dos versos de Maragall que defineixen la gràcia com llum de perennitat i font de tota poesia. Basta una noia amb la veu pura per millorar la humanitat”. (Joan Valls i Jordà)

juan-javier-gisbertJUAN JAVIER GISBERT CORTÉS. Vinculat desde la seva adolescència al món de la sarsuela, intervé com a baríton solista en recitals i representacions escèniques, destacant l’enregistrament amb l’Harmònica Alcoiana del disc Lírica al costat de la soprano Maria Ribera. En 2007 obté -per concurs-, el lloc d’Ambaixador -moro i cristià- i la seua vinculació a les candilejas el familiaritza amb les obres de teatre clàssiques, la comèdia d’humor i el sainet ‘fester’, així mateix, rep invitacions per participar en diverses lectures poètiques. Preu de les entrades: 6 i 8 euros -públic general-. A la venda en taquilla i a través d’Internet a http://www.instanticket.es.

Més informació: Notes al programa

“Música per als versos, versos per a la música”: les obres

Joan Valls i Jordà (Foto: Paco Grau)

Joan Valls i Jordà (Foto: Paco Grau)

El diumenge 12 de febrer a les 19 h. al Teatre Calderón es celebra un nou espectacle multidisciplinar de la Corporació Musical Primitiva sota l’epígraf Música per als versos, versos per a la música dirigit per Eduard Terol i Botella, amb música, muntatge audiovisual, i sobretot, poesia de la mà de Joan Valls i Jordà, recordat en el centenari del seu naixement.

Pablo Martínez. Aquesta nova proposta de La Primitiva dedicada a l’escriptor i poeta Joan Valls i Jordà, Música per als versos, versos per a la música en el centenari del seu naixement, compta amb direcció musical d’Eduard Terol i Botella i l’excepcional participació dels recitadors Pepa Botella de Castañer i Juan Javier Gisbert Cortés que ens aniran recitant poemes com la Lauda a Gonzalo Barrachina o fragments d’algunes de les seves obres més conegudes com La cançó de Mariola i Cent serafins.

Homenatge a Gonzalo Blanes en 1944. Joan Valls apareix assenyalat amb una fletxa roja i Blanes amb els ulls tancats al centre de la foto (Fototeca Arxiu Municipal d'Alcoi)

Homenatge a Gonzalo Blanes en 1944. Joan Valls apareix assenyalat amb una fletxa roja i Blanes amb els ulls tancats al centre-esquerra de la foto (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)

Sens dubte, un homenatge i record per a Valls, però també un altre per un dels seus grans amics, el compositor i metge Gonzalo Blanes Colomer (Alcoi, 1882-1963), del qual la banda ofereix tres dels seus treballs. La marxa àrab Moro de Granada, estrenada per la Música Nova a les Festes de Sant Jordi de 1942 i posteriorment interpretada en concert per la mateixa banda en els Concerts d’Exaltació Festera de 1944 i 1945 que, en aquells dies es celebraven a la Sala de Festes Pasapoga. Aquesta obra està basada en els fets històrics de la rendició del Regne de Granada per part de l’últim Emir de Granada, Boabdil ‘El Desdichado’ a càrrec de les tropes cristianes en 1492 i la seva posterior retirada a la Alpujarra, constituint l’últim episodi de la Reconquesta Espanyola.

El mateix tema sobrevola en el poema simfònic La Despedida de Abu-Abdalà, signada en setembre de 1949 i estrenada per La Primitiva amb direcció de Fernando de Mora Carbonell un 24 de desembre de 1950. Música malenconiosa i descriptiva dedicada al seu amic poeta tal com es llegeix en la partitura original conservada al Fons Joan Valls de l’Arxiu Municipal d’Alcoi: “Al excelente amigo Joan Valls, espíritu inquieto e inquisitivo en el océano de la literatura hispana”. La resposta a aquesta dedicatòria donaria lloc a un nou treball poètic de Valls dividit en tres seccions: La última kasida, Después del asedio i Evocación.

Eliseo Martí Candela en 1907

Eliseo Martí Candela en 1907

La madrugada, composta en 1909, és el primer temps de la seva suite Escenas Rústicas, completada amb Feliz encuentro, Fiesta en la montaña i En el prado. Lírica i descriptiva, és un dels millors exemples de la seva música impressionista, deutora del millor Debussy amb una clara definició d’un lent alba. Dedicada al quartet Oesile (Eliseo l’inrevés), petita orquestra de pols i pua, formada per Eliseo Martí Candela (autor de En el oasis), el seu pare, la seva germana i un amic.

Un altre dels grans amics de Valls va ser el mestre Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935-València, 2005), els quals van llegar la seva poesia i música conjunta en obres com la Cantata de Nadal (1976-1977) o Tres cançons sentimentals (1967). Una d’aquestes col·laboracions d’aquests “cavallers del miracle” apareix al programa amb el solemne Prec a Sant Jordi, el punt final a la celebrada Missa a Sant Jordi de 1982, amb una transcripció per a banda del propi Eduard Terol i Botella i amb la participació de la Coral Polifònica Alcoiana, Cantores de Alcoy i Cor Veus Blanques d’Alcoi.

De les amistats del poeta passem a un dels seus músics més admirats, Gonzalo Barrachina Sellés (Alcoi, 1869-1916) del qual el va portar a escriure una semblança biogràfica en 1951, sent més un exercici narratiu en prosa de la seva figura que un rigorós treball d’investigació, finalitzant aquest amb vuit “elegías al recuerdo de su muerte”. L’obra que interpreta La Primitiva sigui probablement la més coneguda de les seves composicions, Ecos Levantinos, composta de quatre moviments: En la romería, Cuento de niños, En la trilla i Danza característica.

Heinrich Heine

Heinrich Heine

Dels temes més nostres i estimats passem als més universals. De Valls passem a un altre poeta insigne, Heinrich Heine (Düsseldorf, 1797-París, 1856), considerat l’últim poeta romàntic alemany i autor del poema sobre la llegenda de Tanhäusser, que ha estat traduït al valencià per a aquest concert per l’escriptor Francesc Pou. Tanhäusser (Salzburg, 1205-Palestina, 1270) va néixer en el si d’una família de cavallers de la regió de Salzburg. Es creu que va participar en les Croades de 1228 i va freqüentar les corts del duc d’Àustria Frederic II i del duc de Baviera Otón II. Perd tots els seus béns a la mort de Federico el Batallador portant una vida de poeta errant de cort en cort a Alemanya, i, possiblement, també per Itàlia, component poesies líriques i cançons. Apart del poema d’Heine, la seva llegenda va inspirar a Richard Wagner la seva famosa òpera Tanhäusser, estrenada a Dresde el 1845. L’obertura serà interpretada en una transcripció per a banda de Camilo Pérez Monllor.
Música per als versos, versos per a la música constitueix un recital poètic-musical que serveix per introduir-nos al món literari del nostre poeta més proper Joan Valls i Jordà en el centenari del seu naixement i que constitueix un dels primers actes organitzats pel Ajuntament d’Alcoi dins del seu cicle commemoratiu 2017 Any Joan VallsPreu de les entrades: 6 i 8 euros -públic general-. A la venda en taquilla i a través d’Internet a http://www.instanticket.es.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “Joan Valls: Papers de música i de músics –sense pentagrames- inèdits i semiinèdits” (Revista Ítaca, núm.6, Universitat d’Alacant, 2016)

VALLS SATORRES, José María: “La Nova desde 1842. Historia de una banda de música alcoyana” (Such Serra. Editat per la Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 2010).

FERRANDO MORALES, Jaume Jordi: “Kapriculino, mazurca para un profesor de esperanto” (en línia) http://www.tipografialamoderna.com/la_memoria/kapriculino-mazurka-para-un-profesor-de-esperanto/ (consulta: gener 2017).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: “Diccionario alcoyano de música y músicos” (Llorens Libros, 1988)

MIRÓ, Adrián: “Joan Valls, vida y obra de un poeta” (CAM, 1989)

MIRÓ, Adrián: “Amando Blanquer, en su vida y en su música” (CAM, 1984)

 

 

“Música per als versos, versos per a la música”, amb La Primitiva i Joan Valls

Eduard Terol i Botella dirigeix per primera vegada la banda en un concert que es submergeix en l’univers literari del poeta Joan Valls

cartell-joan-valls-1PMB.  El diumenge 12 de febrer a les 19 h. al Teatre Calderón es celebra un nou espectacle multidisciplinar de la Corporació Musical Primitiva sota l’epígraf Música per als versos, versos per a la música dirigit per Eduard Terol i Botella, amb música, projeccions, i sobretot, poesia de la mà de Joan Valls i Jordà, recordat en el centenari del seu naixement.

Aquest esdeveniment poètic-musical compta amb les veus excepcionals de Pepa Botella de Castañer i Juan Javier Gisbert Cortés que aniran desgranant alguns dels més bells fragments de l’obra del ‘versaire alcoià’. Algunes de les constants temàtiques de la seva obra com la Serra de Mariola, la Festa i la figura de Gonzalo Barrachina seran un bon motiu per escoltar música, la majoria d’ella composta per amics personals del poeta com Gonzalo Blanes, el qual apareix per partida triple al programa amb La madrugada, La despedida de Abu-Abdala y Moro de Granada. Del seu admirat Gonzalo Barrachina al qual li dedicaria una semblança biogràfica en 1951, s’interpreta Ecos Levantinos, la qual segons Valls, és “una suite de un maravilloso engarce folklórico, con un autor poseedor de la más depurada técnica armónica”.

De la poesia més autòctona passem a la més universal amb un homenatge a Tannhäusser, del qual la seva llegenda va inspirar nombroses obres poètiques i musicals com les del poeta Heinrich Heine i Richard Wagner. D’aquest segon apareix també en el programa l’obertura de la seva famosa òpera Tannhäusser, en una transcripció per a banda de Camilo Pérez Monllor.

Joan Valls, Gregorio Casasempere i Amando Blanquer a l'estrena de "Tres cançons sentimentals" al 1975

Joan Valls, Gregorio Casasempere i Amando Blanquer a l’estrena de “Tres cançons sentimentals”

La Festa no podia faltar en aquest homenatge al poeta i també músic. Al costat de les obres de Blanes abans citades, apareix Prec a Sant Jordi extreta de la Missa a Sant Jordi, pertanyent a un altre gran amic seu, Amando Blanquer, per a la qual es compta amb la participació de la Coral Polifònica Alcoiana, Cantores de Alcoy i Cor Veus Blanques.

Les diferents parts del concert s’aniran il·lustrant amb projeccions d’imatges sobre Joan Valls, extretes del Fons Municipal Joan Valls gràcies a la feina de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. El concert està organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi dins de la sèrie d’activitats que es van desenvolupant dins el 2017 Any Joan Valls. Preu de les entrades: 6 i 8 euros -públic general-. A la venda en taquilla i a través d’Internet a http://www.instanticket.es.

Més informació: Notes al programa