Dossier: José Seva Cabrera, el músic, compositor i humanista oblidat

 Josep Lluis Santonja CardonaPMB. Con permiso de su autor, recuperamos este texto de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal, en el que realiza una biografía del músico José Seva Cabrera, director de nuestra banda entre 1897 y 1902, del cual se cumplió el centenario de su muerte el año pasado.  Este colaboración fue emitida por Radio Alcoy el pasado 11 de abril de 2022 en el programa Cròniques alcoianes.

 

Segons el musicòleg Ernesto Valor, el mestre Seva Cabrera és un dels músics que brillen amb llum pròpia a l’Alcoi de finals del segle XIX. És un músic format com tants altres en les bandes locals, però que aprofita el seu cosmopolitisme per a viatjar a París i aprendre dels compositors francesos.

José Seva CabreraAmb tot just 25 anys, Seva Cabrera assumeix la subdirecció de la Corporació Musical Primitiva, de la qual arriba a ser director posteriorment durant un breu període, càrrec que deixa per a impulsar l’efímera banda de la Societat El Trabajo.

Era cosí germà del pintor Fernando Cabrera, qui li pinta un xicotet retrat amb la dedicatòria autògrafa A mi querido Pepe. El mestre tenia una acadèmia de música i un establiment de venda i lloguer d’instruments musicals i pianos en l’antic carrer de Sant Llorenç, on venia també mètodes de solfeig i partitures.

Formava part de l’avançat cercle de lliurepensadors que nodrixen el republicanisme alcoià a cavall dels segles XIX i XX, i que acabaran donant pas a partits polítics encara vigents com el Partit Socialista. De fet estava casat amb la germana del fundador de l’Agrupació Socialista d’Alcoi, Teresa Laliga.

Com a membre del Partit Radical, el mestre Seva va entrar com a regidor a l’Ajuntament d’Alcoi en 1911. Per això el mestre Valls Satorres li atribueix a ell la creació de la Festa del Pasdoble, en 1912. Cosa lògica que un músic crearà la festa dels músics per excel·lència.

Seva Cabrera va ser també compositor de peces de música festera com El Judío, L’Alferis o la que dedica al seu cosí germà, el pintor Cabrera, El nuevo castillo en 1895, possiblement perquè aquest any 1895 és, precisament, quan s’inaugura el nou castell de festes segons el disseny del mestre Cabrera.

Finalment, el mestre Seva Cabrera va morir el dijous 30 de març de 1922, als 57 anys, en una propietat que tenia en Els Algars, on s’havia retirat. El seu cos va ser traslladat a Alcoi i respectant els seus ideals, se li va oferir un enterrament civil, cosa fins aleshores poc habitual i que va provocar una intensa campanya de la premsa conservadora local.

Els colors vius d’un mestre: Trilogia d’un homenatge

El compositor José María Valls Satorres ha estat homenatjat pel poble d’Alcoi en els primers dies de novembre

Jose_Maria_Valls_concert_homenatge
José María Valls en els moments finals del concert (Foto: Marisa Sempere)

Pablo Martínez. Tal com s’anunciava, durant la primera setmana de novembre s’ha celebrat la sèrie d’homenatges al voltant del músic compositor José María Valls Satorres. Dijous 4 a l’IVAM-CADA Alcoi es va presentar el llibre sobre la seva vida i obra José María Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión, escrit per Juan Javier Gisbert Cortés en un acte encapsalat pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja i presentat de manera brillantíssima pel periodista Ramón Climent Vaello. Els seus comentaris sobre el contingut del llibre es van seguir amb molt d’interès amanit amb unes petites pinzellades d’humor que no van tindre desperdici. La presentació es va completar amb les intervencions musicals d’Enrique J. Peidro Baldó al piano i Teresa Amaya cantant i posteriorment al violí, mentre que Juan Luis Guitart va estrenar a l’oboè una peça dedicada a la néta de l’autor, Valeria.

Almeria_Valls_Amaya
José L. Almería, José María Valls i Paco Amaya a l’església de Sant Jordi (Foto: Facebook Filà Vascos)

L’església de Sant Jordi, en plenes celebracions del centenari de la seua construcció, va acollir el segon dels homenatges amb dos concerts d’orgue a càrrec de Francisco Amaya acompanyat de José L. Almería en la percussió, amb un programa en què es van incloure adaptacions a l’orgue de la marxa solemne 23 d’abril i les fanfàrries de les ambaixades Fortuna favorable i Alcoi ma pàtria. Aquest segon acte va comptar amb l’organització de l’Associació de Sant Jordi.

Finalment, l’Orquestra Simfònica d’Alcoi al Teatre Calderón, va ser la protagonista del tercer dels actes com a tribut al compositor de Farolero. Tenint a Juan Javier Gisbert com a mestre de cerimònies i sota la batuta de Gregorio Casasempere Gisbert, es va interpretar tot un programa monogràfic dedicat a la música simfònica de l’homenatjat, molt llunyana de la seva música festera més popular. Els que van assistir a un concert similar el febrer del 2016, no els va suposar cap sorpresa tota aquesta alternativa producció compositiva; no obstant això, el virtuosisme de tots els solistes va ser palès en totes les peces del programa: Juan Luis Guitart al corn en la sobèrbia La nit a la finestra; Pepe González Gomis a la flauta en Un desván de nostalgias; José Antonio Linares, clarinetista a Faula de la lluna i el vent, constituint finalment tota una sorpresa el jovenet bombardí José Luis Sellés amb Los colores vivos, una de les estrenes del matí més aplaudides.

Juan_Javier_Gisbert
Moments d’agraïment de Juan Javier Gisbert, autèntic ‘culpable’ de tot aquest homenatge, durant la presentació del llibre. L’acte va estar presentat també por Josep Lluís Santonja (Foto: COPE Alcoi)

Les altres dues estrenes van ser el vals El eco del viento per a flauta (Pepe González), oboè (Juan Luis Guitart) i cordes; i la dansa guerrera Al sol y al viento per a metalls. Amb molta garra, aquests també van ser presents en Barxell, obra de tres moviments.  Entre les dues parts, el seu amic, el pintor Ignacio Trelis li va regalar el retrat que ha servit de portada per al llibre, finalitzant el concert amb una gran ovació i interpretant fora de programa Serra de Mariola dirigit per l’homenatjat. A l’igual que en la presentació del llibre, les paraules de l’alcalde Antonio Francés van posar punt i final al concert.

Coincidint amb la capitalitat cultural valenciana de la ciutat juntament amb Bocairent, l’Ajuntament d’Alcoi ha recolzat i s’ha afegit a aquesta trilogia d’homenatges que ha tingut els seus majors valedors i còmplices als esmentats Juan Javier Gisbert, Ignacio Trelis i, sobretot, a la dona del músic, Marisa Ezquerro, vital a la trajectòria artística. Des de la Corporació Musical Primitiva, volem felicitar sincerament a José María Valls, baluard de la música alcoiana, i com no, a totes les persones implicades en l’organització d’aquest homenatge.

Solistes
D’esquerra a dreta: José Antonio Linares, Juan Luis Guitart, José María Valls, Gregorio Casasempere, José Luis Sellés, Pepe González i Juan Javier Gisbert (Foto cedida per Juan Javier Gisbert)

La setmana de José María Valls Satorres

Un llibre sobre la seua vida i obra i un concert monogràfic són els actes programats en homenatge al músic alcoià

Llibre_Valls
Portada d’Ignacio Trelis per al nou llibre escrit per Juan Javier Gisbert Cortés

PMB. El músic José María Valls Satorres serà doblement homenatjat en la primera setmana de novembre per part de l’Ajuntament d’Alcoi. Primerament, serà presentat un llibre dedicat a la seva vida i obra escrit per Juan Javier Gisbert Cortés Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión amb portada d’Ignacio Trelis, del qual s’han editat 500 exemplars. L’acte es celebrarà el dijous 4 de novembre a les 19.45 h. a l’IVAM-CADA Alcoi presentat per Ramón Climent Vaello. També col·laboren els músics Enrique J. Peidro, Teresa Amaya i Juan Luis Guitart; el director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja i l’alcalde d’Alcoi, Antonio Francés.

D’altra banda, el diumenge 7 a les 11.30 h. el Teatre Calderón acull un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica d’Alcoi amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert amb tota la seva música no adscrita al món fester. Hi participen com a solistes José Benjamín González a la flauta, Juan Luis Guitart a l’oboè i el corn, José Antonio Linares al clarinet i José Luis Sellés al bombardí. Un concert que ens recorda al celebrat el gener de 2016 però que inclou tres estrenes: la dansa guerrera Al sol y al viento, el vals en mode dòric per a flauta, oboè i cordes El eco del viento i la rapsòdia per bombardí i corda Los colores vivos. L’entrada per als dos actes és gratuïta amb invitació que caldrà aconseguir en www.ticketalcoi.com. Enhorabona des de la Primitiva al mestre Valls, l’home que ens va dedicar una marxa mora tan espectacular com és La Casa de las Chirimías.

‘Breve Historial de La Primitiva’ a Bivia

El llibre publicat el 1945 amb motiu de la fundació de la banda està disponible al portal de l’Arxiu Municipal

Llibre_1945PMB. El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Bivia, continua amb la seva recuperació digital del patrimoni bibliogràfic local de domini públic. Si fa unes setmanes publicava el Catálogo de músicos alcoyanos d’Ernesto Valor Calatayud en la seva primera edició de 1961, ara li ha arribat el torn a Breve reseña del Historial de la Corporación Musical “La Primitiva”. Aquest llibre d’unes 50 pàgines amb fotografies de la banda i d’alguns dels seus directors, va ser publicat el 1945 amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. El llibre apareix sense autoria, però gràcies als apunts del recordat Ernesto, sabem que va ser obra de l’advocat i periodista Luis Vicens Albors. L’edició va ser realitzada per Impremta La Victòria, situat aleshores al carrer Sant Tomàs, 15. Per a complementar la revisió d’aquest llibre, es pot consultar l’article amb la crònica d’aquest esdeveniment que va recuperar aquesta mateixa pàgina, afegint en aquesta ocasió els programes originals d’aquella celebració amb els actes, programa de concerts i dinar de germanor que es va celebrar en aquell dia de juny de 1945.

ENLLAÇ BIVIA- Breve reseña del Historial de la Corporación Musical ‘La Primitiva’

ENLLAÇ PROGRAMA ACTES CENTENARI 1945 – ARXIU CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA

‘Catálogo de músicos alcoyanos’ a Bivia

El primer llibre dedicat a la música alcoiana disponible al portal de l’Arxiu Municipal

PMB. El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Bivia, emprèn una nova etapa amb la digitalització de la bibliografia local anterior a 1940 ja que passa a domini públic. Segons el marc jurídic espanyol, els drets d’explotació d’una obra subsisteixen setanta anys després de la mort de l’autor però un cop transcorregut aquest termini les obres passen a domini públic. Per aquesta raó durant el 2020 s’han dut a terme els treballs de digitalització d’aquest patrimoni bibliogràfic per posar-lo a l’abast públic durant el 2021. En total van a posar-se a disposició pública un total de 110 publicacions, d’autors desapareguts abans de 1940 o bé de publicacions propietat de l’Ajuntament d’Alcoi.

Aquesta setmana ha estat el torn de Catálogo de músicos alcoyanos (1961) del què va ser secretari, arxiver i músic de la nostra banda, Ernesto Valor Calatayud. El llibre, premiat en el concurs de monografies de l’Institut Alcoià de Cultura Andreu Sempere a 1960, va ser el primer treball exhaustiu dedicat a la música alcoiana. Arreplega biografies i composicions de 65 autors i 21 entitats musicals. Aquest  treball va ser ampliat posteriorment pel mateix Ernesto Valor amb el Diccionario  alcoyano de música i músicos (1988), un referent bibliogràfic fonamental per a l’estudi de la música local.

ENLLAÇ BIVIA- CATÁLOGO MÚSICOS ALCOYANOS

Música festera en viu i ‘on line’

El portal BIVIA incorpora una fonoteca de música festera amb el llegat de José Sempere Aura

La fonoteca es presentava el dimarts passat a càrrec de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu; Raül Llopis, Regidor de Cultura i Festes i els fills de Juan Sempere (Foto: Aramultimedia)

PMB.  El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, BIVIA, incorpora un apartat de fonoteca amb el llegat de José Sempere Aura on apareixen prop de 700 composicions de música festera que van ser gravades i recopilades amb mitjans domèstics entre 1972 i 1994 per aquest alcoià, més conegut en el món de la Festa com El Reiet, el qual va ser membre de la Filà Judios i Fester d’Honor de l’Associació de Sant Jordi i que ens va deixar en 2011.

La donació feta pels seus fills incorpora tots els concerts i festivals de música festera celebrats a Alcoi juntament amb dos certàmens pel I Centenari de la Música Festera a Villena i Cocentaina. La quantitat exacta de composicions musicals d’aquest fons musical suma 458 pasdobles, 185 marxes mores i 62 marxes cristianes, on estan representats tots els autors, tant d’Alcoi com de la comarca i la resta d’Espanya.

Encara en construcción, és gratificant comprovar com de la nostra banda apareixen enregistraments de concerts de principis dels 80 dirigits per Gregorio Casasempere Gisbert on es poden descobrir algunas ‘joietes’ com La primer Diana, de Juan Cantó o evocar com els nostres pares i avis aplaudien L’Entrà dels Moros, de Pérez Monllor. Aquesta fonoteca també serà presentada el proper mes de desembre al Congrés sobre patrimoni documental bandístic Música a la Llum a la Universitat de València i patrocinat per Bankia.

LA PRIMER DIANA (1880), de Juan Cantó (BIVIA-Fons José Sempere Aura)

L’ENTRÀ DELS MOROS-UZÚL EL M’SÉLMIN (1914) de Camilo Pérez Monllor (BIVIA-Fons José Sempere Aura)

Es presenta el llibre «Tiempo de sombras»

L’estudi parla de la repressió a Alcoi des dels dies de la Guerra Civil fins als anys 70

http://www.serafi.wordpress.com. El divendres 15 de desembre, a les 12 h, es presenta en el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi, el llibre Tiempo de sombras: La represión en Alcoi desde la Guerra Civil a los años 70, un treball conjunt dels historiadors Àngel Beneito Lloris, Francisco Moreno Sáez i Josep Lluís Santonja Cardona. És un voluminós estudi de la repressió encetada en 1936 i que es va allargar fins l’arribada de la democràcia als anys 70 del passat segle XX.

Fins ara no s’havia dut a terme a Alcoi cap treball que superara el merament quantitatiu sobre les víctimes de la repressió republicana i els afusellats pels vencedors en finalitzar la Guerra Civil. Tocava conèixer ja, amb noms i cognoms, els milers de persones, naturals o veïnes d’Alcoi que, en un moment o un altre, van ser empresonades, depurades, vigilades, investigades i perseguides, o van passar per camps de treball o batallons disciplinaris repartits per mitja Espanya, o que van partir a l’exili. També calia conèixer altres formes de repressió, com l’econòmica, la cultural o sobre les dones.

L’estudi tanca amb un complet apèndix biogràfic sobre quasi 4.000 persones afectades per la repressió durant la guerra i la postguerra.

«La Sultana y El Soldado» es presenta al Círculo Industrial

La continuació de Del Globo al Avión de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja vorà la llum el 30 de novembre

Portada del nou llibre de Canalejas i Santonja

PMB. El nou treball conjunt de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja La Sultana y el Soldado, continuació de Del Globo al Avión,  vorà la llum el 30 de novembre a les 20 h. al Círculo Industrial en un acte presentat pel periodista Floreal Moltó. Aquest llibre retrospectiu del voltant de 250 pàgines, continua repassant les petites històries del que va ser el comerç tradicional d’Alcoi, en aquesta ocasió des de 1939 a la fi de la Guerra Civil fins als temps de la Transició, il·lustrat amb unes 600 fotografies. L’acte de presentació compta també amb la projecció de dos documentals dels anys 50 en 16 mm. digitalitzats per la Filmoteca Valenciana. Els beneficis d’aquesta nova publicació amb patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua Seguros Levante, aniran destinats a la Fundación Hogar Infantil i AIN i a la Asociación TEA Asperger d’Alcoi i comarca.

Neix Bivia, la nova Biblioteca Virtual d’Alcoi

Presentada el 9 de juny pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja

Una de les fotos que es poden veure a Bivia: Homenatge a la bandera amb La Primitiva (Foto: Michele Francone)

CIM Apolo.  Divendres passat 9 de juny es presentava a la sala de Plens de l’Ajuntament el naixement del Portal del Patrimoni Documental, Bivia, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius. Aquesta nova Biblioteca Virtual creada des de l’Arxiu Municipal d’Alcoi compta amb, de moment, 54.250 registres entre fotografies, documents i el servei d’hemeroteca que compta amb els exemplars del diari Ciudad de 1953 fins 2013.

Al menú d’inici, per facilitar la recerca a l’investigador apareixen diverses temàtiques com: Joan Valls, II República, Festes, o Vistes d’Alcoi. Des del Centre Instructiu Musical Apolo aplaudim aquesta iniciativa i sense poder evitar de cercar, hem trobat fotos de La Primitiva en diverses formacions i èpoques juntament amb altres realitzades pel militar Michele Francone.

DVD commemoratiu pel Centenari de l’Himne de Festes

Es va presentar al Teatre Principal el passat 16 de febrer juntament a la reedició de Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica de Joan Valls

Àngel Lluís Ferrando explica el seu arranjament d'Esclats
Àngel Lluís Ferrando explica el seu arranjament d’Esclats (Foto: Xavi Terol)

PMB. En un acte organitzat pel diari El Nostre, es presentava el dijous passat 16 de febrer un DVD commemoratiu pel centenari de la proclamació de l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina. En aquest DVD apareixen set versions d’aquesta peça interpretades en les diferents gales que va organitzar el diari Ciudad entre 2007 i 2013 per al lliurament de la Peladilla d’Or.
Ciutat Big Band, El Niño de Jaén, Esclats, Aire Flamenco, Vent d’Alcoi, Pelandruska i Actores Secundarios són els intèrprets d’aquestes versions arranjades per músics de la talla de Jesús Lara, Mike Summers, Carles Carbonell, David Jurado i Jorge Gisbert, Àngel Lluís Ferrando, el grup Pelandruska o Moisés Olcina i Rubén Priego, alguns dels quals van pujar a l’escenari a explicar alguna curiositat sobre els processos de creació de les seves respectives versions.

Moisés Olcina i Rubén Priego en la seua intervenció
Moisés Olcina i Rubén Priego en la seua intervenció (Foto: Xavi Terol)

D’altra banda, tal com informàvem es va presentar en el mateix acte la reedició del llibre de Joan Valls, Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica a càrrec de Josep Lluís Santonja i Gregorio Casasempere Gisbert. El primer va narrar els temps de clandestinitat en què vivia el poeta en els anys del franquisme, juntament amb altres intel·lectuals de l’època, mentre que el segon va exposar la necessitat de crear un arxiu musical digital de compositors locals. (Agraiment a El Nostre per cedirnos les fotografies d’aquest article).