Neix Bivia, la nova Biblioteca Virtual d’Alcoi

Presentada el 9 de juny pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja

Una de les fotos que es poden veure a Bivia: Homenatge a la bandera amb La Primitiva (Foto: Michele Francone)

CIM Apolo.  Divendres passat 9 de juny es presentava a la sala de Plens de l’Ajuntament el naixement del Portal del Patrimoni Documental, Bivia, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius. Aquesta nova Biblioteca Virtual creada des de l’Arxiu Municipal d’Alcoi compta amb, de moment, 54.250 registres entre fotografies, documents i el servei d’hemeroteca que compta amb els exemplars del diari Ciudad de 1953 fins 2013.

Al menú d’inici, per facilitar la recerca a l’investigador apareixen diverses temàtiques com: Joan Valls, II República, Festes, o Vistes d’Alcoi. Des del Centre Instructiu Musical Apolo aplaudim aquesta iniciativa i sense poder evitar de cercar, hem trobat fotos de La Primitiva en diverses formacions i èpoques juntament amb altres realitzades pel militar Michele Francone.

Anuncis

DVD commemoratiu pel Centenari de l’Himne de Festes

Es va presentar al Teatre Principal el passat 16 de febrer juntament a la reedició de Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica de Joan Valls

Àngel Lluís Ferrando explica el seu arranjament d'Esclats

Àngel Lluís Ferrando explica el seu arranjament d’Esclats (Foto: Xavi Terol)

PMB. En un acte organitzat pel diari El Nostre, es presentava el dijous passat 16 de febrer un DVD commemoratiu pel centenari de la proclamació de l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina. En aquest DVD apareixen set versions d’aquesta peça interpretades en les diferents gales que va organitzar el diari Ciudad entre 2007 i 2013 per al lliurament de la Peladilla d’Or.
Ciutat Big Band, El Niño de Jaén, Esclats, Aire Flamenco, Vent d’Alcoi, Pelandruska i Actores Secundarios són els intèrprets d’aquestes versions arranjades per músics de la talla de Jesús Lara, Mike Summers, Carles Carbonell, David Jurado i Jorge Gisbert, Àngel Lluís Ferrando, el grup Pelandruska o Moisés Olcina i Rubén Priego, alguns dels quals van pujar a l’escenari a explicar alguna curiositat sobre els processos de creació de les seves respectives versions.

Moisés Olcina i Rubén Priego en la seua intervenció

Moisés Olcina i Rubén Priego en la seua intervenció (Foto: Xavi Terol)

D’altra banda, tal com informàvem es va presentar en el mateix acte la reedició del llibre de Joan Valls, Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica a càrrec de Josep Lluís Santonja i Gregorio Casasempere Gisbert. El primer va narrar els temps de clandestinitat en què vivia el poeta en els anys del franquisme, juntament amb altres intel·lectuals de l’època, mentre que el segon va exposar la necessitat de crear un arxiu musical digital de compositors locals. (Agraiment a El Nostre per cedirnos les fotografies d’aquest article).

 

 

Reedició de “Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica” de Joan Valls

La presentació d’aquest llibre és al Teatre Principal el dijous 16 de febrer a les 20.30 h.

barrachinaPMB. El diari El Nostre presenta el dijous 16 de febrer al Teatre Principal la reedició de Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica, llibre que Joan Valls va dedicar a la vida i obra de l’autor de La Venta de los Gatos i publicat en 1951. Aquest acte de presentació es realitza a les 20.30 h. i compta amb la presència de Josep Lluís Santonja, director de la Biblioteca Municipal, i de Gregorio Casasempere Gisbert, director del Conservatori de Música Joan Cantó d’Alcoi.

Ciutat Big Band al DVD en homenatge a Barrachna i l' Himne

Ciutat Big Band al DVD en homenatge a Barrachna i l’ Himne

També es presenta a continuació un DVD amb la interpretació de l’Himne de Festes que enguany compleix el seu centenari després de ser proclamat com a tal en Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi el 14 de febrer de 1917, extret del Coro del Cortejo del Gran Visir de la sarsuela de Barrachna, La bella Zaida.

El DVD compta amb set interpretacions de l’Himne corresponents a altres tantes actuacions realitzades en les gales de Lliurament de la Peladilla d’Or organitzades pel diari Ciudad: Ciutat Big Band, El Niño de Jaén, Esclats, Aire Flamenco, Vent d’Alcoi, Pelandruska i Actores Secundarios.

Tant el llibre com el DVD s’oferirà el 21 de febrer en l’edició del dimarts del periòdic El Nostre, aportant també el seu gra de sorra als actes dins del 2017 Any Joan Valls.

 

“Del Globo al Avión” aterra a les llibreries

El nou llibre de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja es presenta l’1 de desembre al Círculo Industrial

Portada del llibre "Del Globo al Avión" de Canalejas i Santonja

Portada del llibre “Del Globo al Avión” de Canalejas i Santonja

PMB. L’esperat treball conjunt de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja Del Globo al Avión vorà la llum el proper 1 de desembre a les 20.30 h. al Círculo Industrial en un acte presentat pel periodista Dani Moltó. Aquest llibre retrospectiu del voltant de 240 pàgines, és un repàs del que ha estat el xicotet comerç d’Alcoi desde principis del segle XIX amb dades històriques i un voltant de 300 fotografies d’establiments i de les principals vies comercials.

Canalejas ja té una llarga experiència amb llibres de similar temàtica com Recuerdos en bandeja o Horas extraordinarias mentre que Santonja és el director de l’Arxiu Municipal, sent el seu últim treball el Llibre de la Peita. Els beneficis d’aquesta nova publicació amb patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua Seguros Levante,  aniran destinats a la Fundación Hogar Infantil i AIN.

“Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939”: exposició i conferències a Alacant

Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja són dos dels conferenciants al voltant de la Guerra Civil a Alcoi

Fotografia de Michele Francone que presenta la exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l'Exèrcit Popular

Fotografia de Michele Francone que presenta l’exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l’Exèrcit Popular en juny de 1937 (Fototeca Municipal d’Alcoi)

PMB. La Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Universitat d’Alacant) acull del 26 de maig al 10 de juny  una sèrie de conferències al voltant de l’exposició Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), la qual pot visitar-se a la sala Juana Francés de dita Seu universitària. El llibre que dóna peu a l’exposició, editat l’any passat i que va ser un èxit de vendes, és una selecció del llegat fotogràfic de Michele Francone, cedit pels seus fills Vittorio i Giancarlo Francone, i per altra banda, del material fotogràfic realitzat pel personal metge de l’Hospital Suec-Noruec.

Totes les xerrades seran en la sala d’actes de la Seu, a les 20:15 h. de les quals trobem la que realizarà Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal amb el títol Les fotos d’un soldat: Michele Francone, un italià en la guerra d’Espanya el divendres 3 de juny. Recordem que Francone en la seua estància a Alcoi, va ser amic personal d’alguns membres de La Primitiva com el director d’aleshores Fernando de Mora Carbonell i els músics Rafael Serra Carbonell i Rafael Botella. L’altra xerrada impartida per Àngel Beneyto Testimonis de la guerra: Escandinaus per Espanya. serà el dimarts 7 de juny.

Març 2016: el mes més visitat

La nostra pàgina aconsegueix el rècord de visites desde la seua creació durant el mes de març

logo_cim_apolo_2CIM Apolo- Comunicació Social. Amb un total de 2.611 visites, va aconseguir la nostra pàgina http://www.cimapolo.com el rècord de visites durant el passat més de març, des de la seva creació en novembre del 2007. La coincidència en aquestes últimes setmanes de la celebració de diversos esdeveniments importants per a la banda ha estat decisiva per al feliç resultat. La crònica de Maria Cabanes sobre l‘Ovidi Simfònic a Barcelona amb el seu reportatge fotogràfic és la que més interès ha despertat als nostres seguidors amb 386 visites; el nomenament de Marc Sirera com a contrabaixista de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana li segueix en el “rànking” amb 314 visites, seguida de l’aportació de Núria Cadenes (103) sobre l‘Ovidi Simfònic, també. Les notícies relatives al LXXVII Concert de Diumenge de Rams i l’aparició del segon volum de Rams de Música també han tingut gran popularitat (182 en total). També sorprèn la bona acollida que encara desperta el text de Josep Lluís Santonja El Himno Oficial de Alcoy cumple medio siglo, que ha tingut durant aquest mes 22 visites, encara que es tracti d’una publicació del passat més d’octubre.

Només ens queda agrair la seva fidelitat i constància ja que amb aquests resultats ens anima a seguir treballant per a continuar aquesta línia d’informació sobre la nostra societat i banda. A tots, moltes gràcies.

 

 

El Dia del Llibre homenatja un històric de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana

Vicente Martínez Andrés: una mirada a la Festa és el llibre-obsequi per al 14 d’abril

PORTADA llibreCIM Apolo-Comunicació Social.  Vicente Martínez Andrés (Alcoi, 1924-2001), soci fundador de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana, membre en distintes juntes del Club Taurí d’Alcoi, i també, soci d’Apolo en la seua vida, és el fotògraf recordat i, per més d’uno, descobert en la promoció de les activitats del Dia del Llibre que, enguany, s’adelanta al dijous 14 d’abril.

El llibre Vicente Martínez Andrés: una mirada a la Festa és fruit de la donació d’unes trescentes fotografies que la seua família va donar a l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Uno del seus fills és Pablo Martínez, membre de La Primitiva. Aquestes imatges sobre la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi recullen moments de diversos actes festers d’entre 1960 i 1979  que són explicades a peu de foto per l’historiador i director del Museu Arqueològic Josep Maria Segura.

Amb una selecció d’un centenar de fotografies, es tracta d’un inèdit document sobre el desenvolupament d’una època i l’evolució de la societat alcoiana tal com afirmava el mateix Segura en la roda de premsa de presentació  “és un encert que s’hagen rescatat imatges per a publicar un llibre que és una joia”.  El proper dijous 14, aquest llibre es regala amb la compra d’un llibre amb un 10% de descompte en algunes llibreries alcoianes que s’han afegit a aquesta celebració (Bretón, Cosmos, Exlibris, Llorens, Mariola, Natura, Quaderns, Santonja, Tinta, Universal, Zona Nord).  Editat per la xarxa de Biblioteques Municipals i l’Ajuntament d’Alcoi, ha estat coordinat per Josep Lluís Santonja Cardona.

Pepe Botella i Vicente Martínez en la Glòria de 1976

Pepe Botella i Vicente Martínez en la Glòria de 1976 (Foto: Arxiu personal Vte. Mtnez., autor desconegut)

 

ACTIVITATS DIA DEL LLIBRE

cartell_diadelllibreDilluns 4 d’abril a dijous 21 d’abril. Centre Cultural Mario Silvestre: “Viatge pel meu país”. Fotografies de Joan Antoni Vicent sobre el llibre de Joan Garí.

Dimarts 5 d’abril a dijous 14 d’abril. Agència de Lectura La Uixola: Tallers d’animació lectora sobre com elaborar el nostre propi llibre amb material reciclat. Amb la col·laboració de l’editorial Sis Porquets. Sessions escolars concertades.

Dimecres 6 d’abril a dimarts 3 de maig. Centre Cultural Mario Silvestre: “Animalets, animalots i animalades”. Mariall, l’Espantall, conta quatre històries d’animals singulars basades en contes de Roser Ros, Jordi Raül Verdú i Teresa Castelló. Sessions escolars concertades.

Dimarts 12 d’abril, 20 h. Agència de Lectura La Uixola: Trobada amb l’escriptora Xaro Cortés, guanyadora del premi de novel·la Juan Valera (2013).

Dijous 14 d’abril: Durant tot el dia les llibreries col·laboradores ofereixen un 10% de descompte en la compra de llibres i, a més, l’obsequi del llibre Vicente Martínez Andrés: una mirada a la Festa.

Dijous 14 d’abril, 20 h. Centre Cultural Mario Silvestre: Presentació del llibre El último viaje de Víctor Reyes, de Tirso Calero, basat en la sèrie de TV, Amar es para siempre.

Dissabte 16 d’abril, 12 h Agència de Lectura La Uixola: Presentació del llibre i animació lectora sobre el llibre Els mons de Laia, amb Miquel Puig.

“El Himno Oficial de Alcoy cumple medio siglo”, por Josep Lluís Santonja Cardona

 Josep Lluis Santonja CardonaPMB. Entrando de lleno este mes de octubre con las celebraciones del “Mig Any” festero, publicamos este texto no inédito de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal, donde nos cuenta los distintos Himnos que ha tenido nuestra ciudad, y de cómo quedó relegado al olvido el magno Himno que compuso el maestro Jordá y que recuperamos también en un post de audio.


Tras los disturbios que Alcoy padece en julio de 1909 por la resistencia al reclutamiento para la guerra de Marruecos, durante los años siguientes la ciudad vive un intenso resurgir cultural al que se suma la fundación, la primavera de 1912, de una nueva entidad de carácter apolítico y dedicada plenamente a la cultura, el Ateneo Alcoyano. Un año después sus directivos retoman la idea de celebrar unos juegos florales que no se convocaban desde 1901. Se constituye, para ello, una comisión entre cuyos miembros figuran el abogado y político Juan Botella Asensi; el ingeniero José Abad Carbonell, profesor de la Escuela Industrial; Julio Puig Pérez, poeta y director del Heraldo de Alcoy; Pascual Ivorra Carbonell, presidente de la Asociación de San Jorge; y el poeta y maestro de instrucción pública, Ramón Jordá Canet, entre otros, presididos todos ellos por el presidente de la entidad, Domingo Talens.

La entidad hace pública la convocatoria de varios premios de carácter literario o científico, que serán patrocinados por instituciones y personalidades locales, como los banqueros Vicens, el pintor Fernando Cabrera y el político Carlos Pérez Barceló. El premio que establece este último, en concreto, está dedicado a dotar la “Letra de un himno a Alcoy, para adaptarlo en música”.

Portada del "Himno a Alcoy" (Archivo: C.M.Primitiva)

Portada del “Himno a Alcoy” (Archivo: C.M.Primitiva)

Una media docena de composiciones literarias se disputan este premio para ser el himno de la ciudad, pero la que triunfa es la del periodista local Julio Puig Pérez. Para el acompañamiento musical de la pieza ganadora, los directivos del Ateneo encomiendan su composición al famoso músico Gonzalo Barrachina Sellés, pero este, que había orquestado el himno que había presentado también a concurso su amigo José Abad, rechaza la propuesta. Ahora, los miembros del Ateneo encargan la música a otro ilustre compositor, pero ya con 74 años de edad, el maestro José Jordá Valor, quien rechaza en un primer momento el encargo porque no se ve con ánimos. No obstante, otro músico célebre, que se encuentra casualmente en Alcoy de permiso, el comandante Camilo Pérez Monllor, se compromete para instrumentar la partitura. El resultado es una pieza difícil con muchas partes corales, solistas y orquestales, llena de dificultades técnicas. Este Himno de Alcoy del maestro Jordá se estrena oficialmente el 26 de abril de 1913 en el Teatro Calderón, pero las características de la pieza hacen que rápidamente caiga en el olvido.

Mientras esto ocurre, otra pieza musical, extraída de una zarzuela de Gonzalo Barrachina, La bella Zaida, en forma de pasodoble con el título de “Sig”, con versión para banda de otro maestro como Julio Laporta Hellín, consigue una gran popularidad. La Asociación de San Jorge, en febrero de 1917, al hacer constar esta popular aceptación y como homenaje a su desaparecido autor, la declara como Himno Oficial de Fiestas, al mismo tiempo que se encarga al periodista Eugenio Moltó la letra. La composición completa, música y letra, es estrenada el 11 de abril de 1917 en el Teatro Calderón.

El Himno de Fiestas consigue tan gran popularidad que, en los años siguientes, opaca el Himno de Alcoy de Julio Puig y el maestro Jordá. El propio escritor local Jordi Valor recordaba que, ya en la década de los 30, los alcoyanos habían asumido como himno oficial de la ciudad el que sólo era el Himno de Fiestas.

Con esta situación se llegaba al año 1957, cuando la corporación municipal convocó un concurso público para premiar una letra adecuada que sustituyera la de Julio Puig y después componer otra partitura. Pero el concurso no tuvo resultado y un año después se convocó otro, también sin fruto.

Ante estas experiencias sin éxito para un nuevo himno oficial, el 9 de septiembre de 1965 la Comisión de Fiestas elevó al Pleno una moción solicitando que el Himno Oficial de Fiestas fuera declarado Himno Oficial de la ciudad.

Portada del libro "¿El Himno Oficial de Alcoy?" de Adrián Espí, con Gonzalo Barrachina en ella

Portada del libro “¿El Himno Oficial de Alcoy?” de Adrián Espí, con Gonzalo Barrachina en ella

En el dictamen que presenta esta Comisión se reconocía que el anterior himno “pese a los años transcurridos, no había sido sancionado oficialmente como tal, aparte de que, tras valorar debidamente letra y música, a ultranza de su antigüedad no ha logrado prender en el pueblo, ni puede ser cantado por él sino es con banda y dirección, que tales dificultades son las que ofrece para enraizarse debidamente en la gente”. Por el contrario, se afirmaba que “un himno que escuchan los alcoyanos con auténtica ilusión y entusiasmo, que mueve todos los corazones, es el Himno Oficial de Fiestas…, que si bien la letra se circunscribe a las tradicionales que Alcoy celebra en honor de San Jorge, no es cantado por nadie, tal vez por desconocimiento de su texto o porque la música sola sea lo suficientemente densa y fluida como para prescindir totalmente de aquélla produciéndose el hermoso espectáculo de que, cuando en cualquier acto es interpretado tal Himno la gente la escucha puesta de pie, con un silencio impresionante, prodigándole los más enfervorizados aplausos, buena prueba de que sólo la música sirve para nuestro intento, porque ella sola basta para encender la íntima pasión del alma colectiva de Alcoy”.

A partir de la difusión de este acuerdo, se desató en la ciudad una gran polémica, a la que aportaron sus conocimientos tanto Adrián Espí como Ernesto Valor, partidarios de un nuevo concurso, así como la poesía satírica de Joan Valls, quien calificaba de error la decisión de la Corporación de este himno sin letra, conminándoles a poner “lletra a huit dies vista / o estrenar un himne nou”.

 

Alcoi rep la visita de Giancarlo Francone

El fill de Michele Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva

PMB. El dilluns 15 torna a la nostra ciutat Giancarlo Francone, en plena promoció del llibre Italianos en la batalla de Levante-Operazione Levante (13-25 julio 1938) co-escrit pels investigadors Blas Vicente Marco, Carlos Mallench Sanz, Ángel Salvador Pastor, i els germans Giancarlo i Vittorio Francone, fills de Michele Francone. Visitarà el Centre Cultural Mario Silvestre on es troba l’exposició sobre el llibre recientment aparegut Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939 d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

D'esquerra a dreta: Josep Lluís santonja, director del'Arxiu, Sergi Sempere, María Baldó i Rafael Serra. Asseguts: Gianfranco Francone i Rafael Serra Carbonell a l'agost de 2012

D’esquerra a dreta: Josep Lluís Santonja, director del’Arxiu, Sergi Llinares, María Baldó i Rafael Serra. Asseguts: Giancarlo Francone i Rafael Serra Carbonell a l’agost de 2012

Giancarlo Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva, gracies a les amistats que son pare Michele Francone, músic i fotògraf militar, va recollir durant la Guerra Civil mentre va estar a Alcoi, entre elles la de Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho, amb el qual van intercanviar records i fotografies preses per Francone, després d’haver visitat les instal·lacions d’Apolo i La Primitiva a l’agost de 2012.

Juntament amb Rafael Serra, el militar italià també va tindre amistat i correspondència amb el director Fernando de Mora Carbonell o Rafael Botella. El primer li compta en les cartes, les desfilades que tenia que realitzar la banda en Alcoi i Alacant per commemorar la victòria del bàndol nacional o per honrar la memòria del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, o altres aspectes més quotidians com les dificultats que tenia per tornar a la normalitat la pastisseria “El Campanar” que ell mateix regentava, després de la guerra fratricida. Per la seua part, Botella li deia en les cartes: “…su nombre y el de los amigos se recuerda en nuestra tertulia musical y algunas veces decimos “¡Si estuviera aquí Francone…!””. Aquestes anècdotes són un clar exemple de la bona sintonia que hi va haver entre els italians que van donar suport als nacionals i els habitants alcoians un cop va finalitzar la guerra civil a 1939.

PERFIL DE MICHELE FRANCONE

Michel Francone (Bosconero, 1913-Tortona, 1945)

Michele Francone (Bosconero, 1913-Tortona, 1945)

Neix a Bosconero (Torí) en 1913. Després de realitzar els estudis primaris i bàsics, comença a treballar en una foneria i una fàbrica de molls per a automòbils al servei de la FIAT. Les seves dues passions: la primera és la música, sent un enamorat del banjo, la guitarra o l’acordió i, entre els de vent, la trompeta i el saxofon. La segona, és la fotografia, comprant-se una càmera fotogràfica amb el seu primer sou, i retratant família, amics i esdeveniments.

Es presenta com a voluntari a Vercelli, al I Regiment del Cos d’Enginyers sapadors en 1932, ascendint a sergent dos anys després, i realitzant una campanya a l’Àfrica. Per millorar la seva posició econòmica, part per a Cadis a la Guerra Civil espanyola com a instructor del III Regiment. Un cop al nostre país, és agregat a la Divisió Littorio, Batalló d’Enginyers, 3a Companyia de Telegrafistas Vittorio (CTV), fotografiant tota l’Espanya devastada per la guerra: Alcoi, Haro, Vinaròs, Teruel, Logronyo, etc. A part d’aquestes imatges crues, era un fidel retratista costumista de les tropes en els seus moments més privats o quotidians com les fotografies del general Rómulo Lastrucci descansant o soldats presenciant partits de futbol o en revetlles.

Quan finalitza la guerra, torna a Itàlia on és nomenat alferes en 1940 després del seu ingrés a l’acadèmia militar de Mòdena. En aquesta època, també es casa amb Ada Cardis amb la qual dos fills Giancarlo i Vittorio Francone. En 1941, marxa amb el IV Exèrcit a l’Alta Savoia a realitzar operacions militars, fins i tot estant pròxima la capitulació d’Itàlia el 1943. Torna al seu país quan els aliats ja estan expulsant als invasors de França i la situació d’Itàlia ja està molt compromesa. En 1944, és destinat com a instructor de reclutes de l’exèrcit de la República Social Italiana a la caserna de Tortona, on es va donar el fatal desenllaç de la seva mort el 6 març de 1945 després d’un inexplicable accident per l’esclat d’un canó que li va provocar greus lesions a la cama esquerra i que, malgrat l’amputació, no va poder superar.

*****Les dades estan extretes de l’article “Un piamontés a la guerra d’Espanya” de Giancarlo i Vittorio Francone i que apareix en el llibre “Alcoi, les fotos de la guerra 1936-1939” d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

“Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939”: novetat editorial

El nou treball d’Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja es presenta el 13 de maig al Centre Cultural Mario Silvestre

alcoi_les_fotos_de_la_guerra1-copiarPMB. El llibre “Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939” és el fruit del treball constant d’Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja de recuperació i reunió de testimonis gràfics sobre el període 1936-1939 de la Guerra Civil en Alcoi. La majoria de les fotos procedeixen d’una part de dos metges noruecs que el 1937 van arribar en missió humanitària a Alcoi a muntar l’Hospital SuecNoruec; i per una altra part d’un soldat italià que es va enrolar en el cos de legionaris italians que van participar en la Guerra Civil. També s’han obtingut algunes fotos dels bombardejos que va patir la ciutat entre 1938 i 1939 en els arxius militars italians

 El llibre, editat pel CAEHA i l’Ajuntament d’Alcoi, es presenta el dimecres 13 de maig a les 20 h. al Centre Cultural Mario Silvestre i compta amb la presència de l’alcalde Antonio Francés, el Regidor de Cultura Francesc X. Agulló i el president del CAEHA, Josep Maria Soriano.