Nou llibret infantil sobre ‘El Ban Reial’

La Primitiva torna a aparéixer en els llibres que edita l’Ajuntament amb motiu de les festes nadalenques

Il.lustració de La Primitiva realitzada per Rosana Crespo

PMB. El Ban Reial és el llibre que la Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi ha editat aquest any amb motiu de les festes nadalenques. S’han editat 10.000 exemplars que s’han repartit pels centres escolars o es poden aconseguir també a la Biblioteca Municipal Central.

Realitzat i dissenyat per Rosana Crespo, ofereix de forma visual totes les parts que componen aquest singular acte on no podia faltar la secció de metall i percussió de La Primitiva acompanyant l’Ambaixador Reial amb la interpretació de la fanfàrria Crida i Clam per al Ban Reial de Gregorio Casasempere Gisbert. La banda torna a aparéixer novament en el quart llibre de la col·lecció després d’haver-ho fet l’any passat en el llibre dedicat a Les Pastoretes.

Va passar… el 3 de gener de 1937: Altre Nadal diferent

La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra

Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat

Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que “enguany no tindrem un Nadal normal”, degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a  organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.

El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

——

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

Un calendari solidari amb aires musicals

FSMCV i Solc promouen un calendari amb les distintes formacions musicals alcoianes i comarcals

La Primitiva apareix al mes de gener del calendari benèfic

PMB. El president comarcal de l’Alcoià i Comtat de la FSMCV, José Miguel Pascual i Marcela Ripoll, presidenta de Solc (Associació Comarcal d’Ajuda al Tractament de el Càncer) van presentar a la Sala Àgora la setmana passada el calendari de 2021 protagonitzat per les disset bandes de música de L’Alcoià i el Comtat.

Unió Musical d’Agres, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, Societat Musical Nova d’Alcoi, Societat Unió Musical d’Alcoi, Agrupació Musical Serpis d’Alcoi, Societat Musical Cultural d’Alcoleja, Societat Instructiva Musical d’Alfafara, Societat Unió musical de Beniarrés, La Filharmònica Benillobense, Unió Musical Contestana, Societat Ateneu Musical de Cocentaina, Societat Musical Mestre Orts de Gaianes, Agrupació Musical El Deliri de Gorga, Unió Musical de L’orxa, Unió Musical de Muro, Societat Musical Cultural de Penàguila i Unió Musical de Planes, aniran apareixent al llarg dels mesos en l’almanac que es podrà adquirir amb 5 euros.

Amb caràcter benèfic, es destinarà a les atencions que realitza Solc als malalts de càncer i els seus familiars. El calendari està patrocinat per Seguros Generali Club Patinum, que també ha posat en marxa una competició solidària de pàdel també a benefici de Solc. El podràs trobar a la seu de Solc (C/Sant Domenec, 8-B, planta baixa). També a Ibi: Farmàcia La Paz i Cafeteria-Pastelería Batiste; Cocentaina: Tien 21; Muro: Farmàcia Elodia Lopez i Comestibles CaSanchis.

 

Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Un agraïment públic

Càrrecs festers decideixen adelantar quantitats econòmiques a la banda arran la crisi econòmica del Coronavirus

El passat mes de març a la seu de la Filà Muntanyesos (Foto: A. Adamuz)

PMB. La Corporació Musical Primitiva tenia adquirits en aquestes ajornades festes de Sant Jordi 2020 una sèrie de compromisos. Alguns d’ells com la Capitania Cristiana de la Filà Muntanyesos i l’Esquadra de Negres de la Filà Cordoneros han decidit avançar una quantitat econòmica d’allò estipulat per tal de pal·liar i suavitzar la greu crisi econòmica que travessa la banda a conseqüència de la pandèmia generada pel Coronavirus. Una iniciativa que ajuda a crear llaços de treball, música i Festa en aquests complicats mesos que ens ha tocat viure sense previ avís.
Des d’aquí, volem agrair públicament la seva generositat i deferència. Aquest gest ajuda i espenta a seguir endavant en aquest projecte conjunt que esperem vegi la llum el més aviat possible. Moltes gràcies i molts ànims a tots !!

 

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.

Dossier: “El Salvador”, de Camilo Pérez Monllor

Recuperem el treball del nostre company Pablo Martínez sobre la marxa solemne El Salvador, de Camilo Pérez Monllor, publicat l’any passat a la Revista de Festes de Moros i Cristians. El nostre particular homenatge a la processó dels Xiulitets, matinera tradició que enguany tampoc es podrà celebrar per la crisi del Coronavirus                                                                                                                                                   

 

 

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.

És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)

La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.

Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa

L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)

Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.

Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació,  es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)

El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”

En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.

**

(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.

(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).

(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.

(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco;  SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)

(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.

(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).

(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.

(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)

(10) Joaquín Azpiazu Zulaica (San Sebastián, 1887-Valladolid, 1953) va ser un eclesiàstic especialitzat en temes socials. Es pot consultar la seva biografia en http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/azpiazu-zulaica-joaquin/ar-17366/

(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.

(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)

(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.

 

 

 

Diumenge de Rams ‘a casa’: La Primitiva també resisteix

La banda interpreta L’Entrà dels Moros telemàticament per a recordar el dia emblemàtic

PMB. L’estat d’alarma decretat pel Govern espanyol es allargat fins el proper diumenge 26 d’abril, dia en què Alcoi haguera estat plenament submergit en les festes de Moros i Cristians. L’Associació de Sant Jordi ja ha comentat que estudia dates per ultimar el calendari fester després de l’estiu entre el periode de setembre a novembre, sempre que les autoritats sanitàries ho permetin.

Els concerts d’exaltació festera han estat també víctima dels ajornaments i cancel·lacions d’esdeveniments culturals amb motiu de la crisi sanitària originada pel Coronavirus, d’entre els quals es trobava el de La Primitiva amb el concert de Diumenge de Rams que hauria d’haver complert vuitanta edicions, amb algunes sorpreses incloses. És per això que la Junta Directiva hagi volgut celebrar aquest dia d’esdeveniment amb tota la plantilla confinada, encara que interconnectada, interpretant Uzúl el-m’sélmin de Camilo Pérez Monllor en un video editat per Rosella Valor, tot esperant l’ajornament o definitiva cancel·lació del concert fester fins al proper 2021.

Va passar… el 9 de febrer de 1975: “L’Entrà dels Reis”, una gravació històrica

Recuperem l’audio d’aquesta peça enregistrada en el cinqué disc de La Primitiva Ecos de Mariola

Pablo Martínez. Un diumenge 9 de febrer de 1975, La Primitiva escomet la gravació del seu cinquè disc. Es tracta de l’ara clàssic Ecos de Mariola, editada per la discogràfica Emi-Odeon, S.A. la qual munta els seus equips i micròfons al desaparegut Cine Colón (actualment uns grans magatzems Sfera), situat a l’ Alameda Camilo Sesto, en aquells dies Avenida de José Antonio.

Cinquè disc de la banda però primer enregistrament dirigit pel nou vingut Jaime Lloret Miralles el qual va accedir a la direcció de la banda en el concert de Rams de 1974. Tal com manifesta el mateix Lloret en una llarga entrevista en el Ciudad de dos dies després, el disc està “pensado para el fester alcoyano, por eso las características son eminentemente festeras”. Per això, s’entén la inclusió d’obres tremendament populars com els dos pasdobles del saguntí Miguel Villar González Petrel i Monóvar; les marxes mores Ana Bel de Miguel Llácer ‘Regolí’ i El Kabila, de José María Ferrero; el pasdoble El desitjat d’Edelmiro Bernabeu (1) o les obres més clàssiques Tristezas y alegrías i Turista, d’Evaristo Pérez Monllor, i Remigiet de Julio Laporta. El caràcter més festiu d’aquest disc fa incloure també l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor “con el propósito de que no desaparezcan estas músicas tan entrañablemente alcoyanas”.

Fotografia de Carlos Coloma de l’enregistrament (Ciudad, 11-2-1975-Fons: Bivia)

La composició de Camilo Pérez Monllor havia estat recentment nomenada com Himne del Nadal alcoià a càrrec de la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, col·lectiu encarregat de l’organització dels actes nadalencs alcoians fins el 1984. Algunes de les peces són incloses en el concert de Rams per a la promoció del disc com són Ana-Bel, Petrel o El desitjat. Amb Lloret, La Primitiva grava un doble LP dos anys més tard amb obres guardonades amb el Primer Premi en els concursos de Música Festera patrocinats per l’Associació de Sant Jordi entre 1964 i 1975 amb el títol Música de la Festa, també d’enorme èxit popular.

**

(1) El pasdoble és objecte de certa controvèrsia des de que José Maria Valls atribueix la seva autoria a Emilio Moreno Roca, militar toledà destinat al Regiment d’Infanteria Vizcaya 21, al trobar una partitura signada i datada el 1930 (Consultar Extra Sant Jordi 2007 de Ciudad).

Un llibret infantil sobre “Les Pastoretes”

La Primitiva apareix en aquest llibre amb il.lustracions de Rosana Crespo i Quique Soler

La Primitiva vista per Rosana Crespo i Quique Soler en el llibret editat per l’Ajuntament alcoià

PMB. L’Ajuntament d’Alcoi publica el seu tercer llibre de divulgació del vocabulari valencià relacionat amb el Nadal alcoià per part de la Regidoria de Política Lingüística. Dedicat a Les Pastoretes, està enfocat principalment als xiquets, a l’igual que les anteriors entregues Petit vocabulari del Nadal alcoià i El Tio Piam.

S’hi descriu tot aquest primer acte nadalenc que encapçala La Primitiva interpretant L’Entrà dels Reis, juntament amb l’esmorzar popular, els grups de pastorets i pastoretes o els carros adornats de flors. Amb il·lustracions de Rosana Crespo i Quique Soler, s’han editat 10.000 exemplars que s’han repartit per totes les escoles d’Alcoi i es pot aconseguir també a l’Oficina de Turisme i al Casal del Nadal.