Va passar… el 9 de febrer de 1975: “L’Entrà dels Reis”, una gravació històrica

Recuperem l’audio d’aquesta peça enregistrada en el cinqué disc de La Primitiva Ecos de Mariola

Pablo Martínez. Un diumenge 9 de febrer de 1975, La Primitiva escomet la gravació del seu cinquè disc. Es tracta de l’ara clàssic Ecos de Mariola, editada per la discogràfica Emi-Odeon, S.A. la qual munta els seus equips i micròfons al desaparegut Cine Colón (actualment uns grans magatzems Sfera), situat a l’ Alameda Camilo Sesto, en aquells dies Avenida de José Antonio.

Cinquè disc de la banda però primer enregistrament dirigit pel nou vingut Jaime Lloret Miralles el qual va accedir a la direcció de la banda en el concert de Rams de 1974. Tal com manifesta el mateix Lloret en una llarga entrevista en el Ciudad de dos dies després, el disc està “pensado para el fester alcoyano, por eso las características son eminentemente festeras”. Per això, s’entén la inclusió d’obres tremendament populars com els dos pasdobles del saguntí Miguel Villar González Petrel i Monóvar; les marxes mores Ana Bel de Miguel Llácer ‘Regolí’ i El Kabila, de José María Ferrero; el pasdoble El desitjat d’Edelmiro Bernabeu (1) o les obres més clàssiques Tristezas y alegrías i Turista, d’Evaristo Pérez Monllor, i Remigiet de Julio Laporta. El caràcter més festiu d’aquest disc fa incloure també l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor “con el propósito de que no desaparezcan estas músicas tan entrañablemente alcoyanas”.

Fotografia de Carlos Coloma de l’enregistrament (Ciudad, 11-2-1975-Fons: Bivia)

La composició de Camilo Pérez Monllor havia estat recentment nomenada com Himne del Nadal alcoià a càrrec de la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, col·lectiu encarregat de l’organització dels actes nadalencs alcoians fins el 1984. Algunes de les peces són incloses en el concert de Rams per a la promoció del disc com són Ana-Bel, Petrel o El desitjat. Amb Lloret, La Primitiva grava un doble LP dos anys més tard amb obres guardonades amb el Primer Premi en els concursos de Música Festera patrocinats per l’Associació de Sant Jordi entre 1964 i 1975 amb el títol Música de la Festa, també d’enorme èxit popular.

**

(1) El pasdoble és objecte de certa controvèrsia des de que José Maria Valls atribueix la seva autoria a Emilio Moreno Roca, militar toledà destinat al Regiment d’Infanteria Vizcaya 21, al trobar una partitura signada i datada el 1930 (Consultar Extra Sant Jordi 2007 de Ciudad).

Feliç Any Nou. El 2018 en 12 fotos

CIM Apolo. Oferim un resum del que ha estat el 2018 en dotze fotos, destacant els diferents concerts que ha oferit La Primitiva al llarg de l’any, com el temàtic Sons de Hollywood, que va suposar el comiat d’Eduard Terol i Botella com a director temporal en substitució d’Àngel Lluís Ferrando que es va reincorporar de mica en mica a les tasques de direcció musical; els habituals concerts de Diumenge de Rams i de cloenda de curs, que va ser un homenatge a la música nord-americana i especialment a Leonard Bernstein; i per arrancar temporada, la participació en el II Certamen d’Interpretació de Música Festera i el de Santa Cecília, que aquest any va estrenar nou format i vam tenir el goig d’acompanyar els solistes Andrea Blasco, Isaac Sanoguera i Luís Balaguer. Ressaltar també la bona marxa de l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’ des de la qual va cobrar vida la Banda Juvenil de La Primitiva amb direcció de Jordi Monllor Oltra, i per altra banda,  les noves gravacions en CD que han sortit a la llum aquest any com les realitzades amb Hiroshi Fujii i Pedro Rubio Olivares, Fa 25 anys i Huellas y memorias, respectivament. Aquest segon CD va ser fruit de la preocupació de la nostra societat per preservar i difondre el nostre arxiu, motiu pel qual la banda va participar en el I Congrés ‘Música a la Llum’ de la FSMCV a València on Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez van parlar de La llibreta de repertori a l’arxiu de la Corporación Musical Primitiva.

En el capítol fester, l’Abanderat en homenatge a Agustinet va ser Pablo Martínez acompanyat dels seus fills, participant la banda a l’endemà en l’Entrada Cristiana amb els Navarros que celebraven la seva capitania cristiana i per la vesprada en la Capitania Mora dels Verds i  l’Esquadra de Negres de la Alferesia Mora de la Magenta. Deixem per al final el record de la pèrdua per la mort de Jaime Lloret Miralles que ens va deixar el 18 de febrer. Desitgem a tots els nostres socis i simpatitzants un feliç any 2019 ple de pau, concòrdia, tolerància i molta música tenint la nostra pròxima cita amb un homenatge a Camilo Sesto del que informaren en breu.

Processó del Trasllat: La Festa per La Vella 2018

La Primitiva va homenatjar a Jaime Lloret Miralles interpretant al carrer Baix i Contrabaix

La Vella al seu pas per Sant Nicolau (Foto: Duna Valor)

PMB. A la tarda del dimarts 17 d’abril, va tindre lloc la Processó del Trasllat de la imatge del Xicotet a l’església de Santa Maria, on es celebrarà en els tres dies anteriors a la trilogia festera el Tríduo a Sant Jordi que enguany corre a càrrec de la Capella de la Societat Musical Nova d’Alcoi, Coral Polifònica Alcoiana i el Grup Cantors d’Alcoi, interpretant els Gozos a San Jorge de José Espí Ulrich.

En el recorregut processional, La Primitiva, amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando va voler homenatjar Jaime Lloret Miralles al carrer, interpretant Baix i Contrabaix que va compondre a la memòria del seu oncle Jaime Lloret Galiana,  tubista i contrabaixista, membre històric de la nostra banda que ens va deixar en 1998.

 

 

En recuerdo de Jaime Lloret Miralles, por Antonio Castelló Candela

Recuperamos con permiso de su autor, Antonio Castelló Candela, su necrológica dedicada a Jaime Lloret Miralles y publicada en El Nostre del pasado sábado 24 de febrero

 

Jaime Lloret, abanderat del 2015

IN MEMORIAM, JAIME LLORET MIRALLES

No sé como comenzar esta pequeña crónica en recuerdo de Jaime Lloret Miralles. Siempre es duro perder a un verdadero amigo y Jaime lo era. Hace tan sólo dos días Paco Aznar, también amigo entrañable, me informaba de lo delicado de su salud, y el pasado domingo al mediodía me comunicaba la triste noticia de su fallecimiento. Me sentí verdaderamente apenado por el calibre de la pérdida, no ya tan sólo por lo que de particular me tocaba, sino porque desaparecía un componente más de esa espléndida e irrepetible generación de alcoyanos de la posguerra civil del 36 que enalteció a nuestra ciudad en todos los órdenes culturales en época tan difícil. ¡Qué lujo de generación!

Conocí a Jaime de vista, que no de psique, allá por 1945. Ambos vivíamos en la calle de San Mauro; él, en el número 3 y un servidor en el 15. Me acuerdo perfectamente de su temprana afición a la música por las emisiones radiofónicas domingueras de Radio Alcoy. La música fue su vida, siempre su vida y, en especial, la banda de música La Primitiva y la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Doy fe de ello. Después, ya en 1981 coincidimos en la Asociación de San Jorge: Jaime estrenando el cargo recién fundado de asesor musical y, también, la sala de música, un verdadero escaparate musical festero de gusto exquisito; y un servidor, de bibliotecario. La sintonía entrambos —valga la expresión musical— fue perfecta desde el primer momento. Desde el primer día, su dedicación al cargo fue total y sus opiniones respecto a los temas que le competían serias, fundadas y contundentes, sin resquicio, aunque no siempre bien comprendidas. Una de las cuestiones que le fueron encargadas por el propio presidente de la Asociación de San Jorge en persona fue la de redactar una especie de informe o contra-crónica de las Entradas desde la tribuna situada en la plaza de Ramón y Cajal. Así lo hizo, y cuando dejó el cargo en 1992 había casi una docena de crónicas minuciosas, detalladas y veraces y, además, sin afeites ni convencionalismos que daban fe del buen hacer de Jaime. Poco tiempo después fueron encuadernadas sus contadas copias —creo que  cinco—y una de ellas, seguro, está guardada en el Archivo Municipal de Alcoy.

Con el paso de los años nuestra amistad fue creciendo y, también, nuestra relación y nuestro afecto. Excursiones, caminatas: la Serreta, la masía de Tetuán, constantes visitas a su feudo de Piles… y un inolvidable viaje por Castilla la Vieja: Ávila, Burgos, Soria. Entre Soria y la ermita de su patrón San Saturio ambos fuimos leyendo y recitando aquellos versos de Antonio Machado que decían: […] He vuelto a ver los álamos dorados, / álamos del camino en la ribera / del Duero, entre San Polo y San Saturio, / tras las murallas viejas/ de Soria —barbacana / hacia Aragón, en castellana tierra—. Y entre verso y verso nombrábamos al amigo del alma: a Miguel Peidro. Ambos ya van juntos por las alamedas del cielo.

Un día, Jaime desfiló por la Avenida del País Valencià camino de la Plaza para dirigir nuestro himno de fiestas y, al igual que a Don Quijote cuando salió de la venta, el gozo le reventaba por las cinchas del caballo. No sé si nunca lo vi más satisfecho.

Y no continuo, no puedo, querido Jaime. Con tu afecto y tu recuerdo me quedo querido amigo, lo demás me suena a retórico y sé que a ti no te gustaba lo superfluo.

Hasta luego, Jaime.

 

Antonio Castelló Candela

In Memoriam: Gratitud a Jaime Lloret Miralles

Dimarts 20 de febrer a les 11.30 h. tindrá lloc el funeral per la seua ànima a l’església de Sant Maure i Sant Francesc

Jaime Lloret Miralles (Alcoi, 1933-2018)

CIM APOLO – Comunicació Social. El diumenge 18 de febrer moria, als 84 anys d’edat, després d’una llarga malaltia, el músic Jaime Lloret Miralles, director de La Primitiva entre 1974 i 1978. Va néixer el 16 de maig de 1933 i va entrar a la banda en 1942 per mediació del seu oncle Jaime Lloret (‘Senyo’ Jaume), tubista de la banda. Va estudiar solfeig i teoria amb el, llavors, director de la banda, Fernando de Mora Carbonell, el qual li va iniciar en saxo, clarinet i fagot, ampliant els seus estudis amb Amando Blanquer a València.

El seu primer concert com a director de La Primitiva va ser el 7 d’abril de 1974 al Teatro Circo substituint Mora Carbonell  on va dirigir la primera part, finalitzant la seva tasca per motius professionals en el Festival de Música Festera de Mig Any de 1978. Durant el temps en què va estar al capdavant de la Primitiva, es van gravar dos discos de música festera Ecos de Mariola i Música de la Fiesta i la banda va acudir a sengles certàmens aconseguint en tots dos el segon premi. A més va tindre una destacada actuació en el VII Certamen Provincial de Bandes, organitzat per la Diputació Provincial, celebrat a Alacant el 24 d’Octubre de 1976, en el qual va actuar com a banda convidada per tancar el mateix.
El 23 de Novembre de 1981 dirigeix ​​el seu primer concert amb l’Orquestra Simfònica Alcoiana, substituint al director de la mateixa, Gregorio Casasempere Juan qui, per motius de salut, deixa de pertànyer a la mateixa. A partir de febrer de 1982 comparteix la direcció d’aquesta formació simfònica amb Gregorio Casasempere Gisbert, fill de l’anterior director, fins que al juny de 1984 deixa la batuta per motius familiars.

Al novembre de 1983 es ​​cridat per formar part de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, com a Assessor Musical d’aquesta institució, càrrec que s’institueix amb el seu nomenament i en el qual roman fins a Maig de 1992.

Concert de La Primitiva al 1976

De Novembre de 1986 a Desembre de 1991 forma part de l’Agrupació Lírica “El Trabajo” com a director musical, muntant i dirigint les sarsueles La Calesera, La del Soto del Parral, Bohemios, El Rey que rabió, La Montería, La del Manojo de rosas i La Alegria de la Huerta.
En el món fester, va dirigir l’Himne de Festes en 2001 i va ser membre de la Filà Gusmans, mentre que en la seva faceta compositiva, destaca el conegut La Moral del Alcoyano, himne del Club Esportiu, coescrit amb Miguel Peidro Gomar, i entre d’altres, la marxa mora … Que són els Benimerins (1980); el motet religiós Prodigi miraculós i un grup d’obres dedicades a la nostra banda com el pasdoble torero Abaíto (2000) “Al CIM Apolo en el 125 Aniversario de su fundación, con todo mi afecto”; el pasdoble dedicat al seu oncle Jaime Lloret Baix i contrabaix (1997); Gratitud (2013), pasdoble “A la Corporación Musical Primitiva de Alcoi, a la que le debo todo lo que he sido como músico” y la marxa mora Jaumet el Judío (2014)Marcha pensada y escrita en homenaje a la inigualable “Uzul el m’sélmin” tambien conocida como “L`entrá dels moros” de D. Camilo Perez Monllor, con motivo del centenario de su estreno en 1914.” Sempre implicat i compromès amb nosaltres, la banda li va oferir ser el nostre Abanderat en les Festes de 2015. Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva ens quedem molt sols sense ell i volem expressar el nostre més profund condol i dolor per tan gran pèrdua, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record. Descanse en pau, mestre.

Matí d’enregistrament per al CD del Nadal

La Primitiva ha enregistrat la seua participació per al CD de la música del Nadal alcoià

enregistrament
Moment de l’enregistrament dirigit per Sanoguera Rubio

PMB. Durant la vesprada del dissabte 29 i el matí del diumenge 30 d’octubre, la seu de l’Orquestra Simfònica Alcoiana s’ha convertit en un eventual estudi de gravació on les diferents entitats musicals han realitzat la gravació del que serà un CD amb tota la música que s’interpreta al llarg dels distins actes de què consta la tritlogía nadalenca alcoiana.

José María Valls i Gonzalo Belenguer, tècnic de so
José María Valls i Gonzalo Belenguer, tècnic de so

En aquest projecte discogràfic enregistrat per Ràdio Alcoi i assessorat musicalment pel compositor José María Valls Satorres, La Primitiva ha realitzat la seva participació amb la direcció de Vicente Juan Sanoguera Rubio que inclou L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor i Crida i Clam per al Bàndol Reial de Gregorio Casasempere Gisbert, aquesta segona amb la secció de metalls i percussió. Recordem que el pasdoble de Pérez Monllor es troba enregistrat en Ecos de Mariola, dirigit en aquella ocasió per Jaime Lloret Miralles en el 1975. (Fotos: Tania Bou)

Crònica: La Festa per La Vella 2016

· Sergio Molina va ser l’Abanderat en homenatge a Agustinet

· La Primitiva realitza una brillant Entrada Cristiana amb Antebellum en companya de l’esquadra Especial dels Almogàvers, Alferes Cristià

Pablo Martínez. L’allau i immediatesa de fotografies, textos explicatius i vídeos de curta durada equivalents als inefables “vídeos de primera” televisius que ens ofereixen les diferents xarxes socials fa que cada vegada, sigui més difícil atraure d’alguna manera i informar al lector, en aquest cas, el visitant d’aquesta pàgina d’un esdeveniment concret. Si el fet de què cal informar té una gran transcendència per a alguns com són les nostres Festes de Moros i Cristians, l’acrobàcia és doblement difícil. Passades dues setmanes de la celebració de les nostres festes, prefereixo utilitzar el terme recordar al d’informar sobre elles.

10042016_1
Final de la Glòria Infantil (Foto: Pau Martínez)

Ja vam donar complida informació del matí del diumenge 27 en què La Primitiva va participar en els actes dels Xiulitets i de la Glòria. És per això, que primerament, recordem el segon pregó de la festa, la Glòria Infantil, que es va celebrar a un assolellat matí del diumenge 10 d’abril. En aquest acte, la banda capitanejada pel nostre director Àngel Lluís Ferrando, va acompanyar al bàndol cristià infantil als sons dels obligats Primavera d’Antonio Gisbert i Aitana de Tomás Olcina. L’altre acte previ a la Trilogia Festera va ser la Processó del Trasllat celebrada el diumenge següent, dia 17, a la tarda, en què La Primitiva va estrenar al carrer la marxa solemne de José Albero Francés El Xicotet.

Entrant ja de ple en els dies centrals festers, possiblement, sigui el Dia dels Músics, el dia més divertit i de més profunda significació per a nosaltres. Com manen els cànons i fora d’actes institucionals, les dones i homes d’Apolo van celebrar els seus àpats de germanor. Elles van celebrar una nova edició del “dinar de les Xiques d’Apolo” en la seua 26è edició en la filà Cordó, i ells es van reunir al Club Social Apolo, els quals van poder compartir taula amb la presidenta de la Societat, Cristina Gisbert que va vindre acompanyada del director de l’Himne de Festes, el guitarrista i dolçainer japonès Hiroshi Fujii, amb el qual vam tindre l’orgull de gaudir de la seva companyia.

L’homenatge a Agustín Castro, el nostre inoblidable atrilero, no es va fer esperar en els locals de la banda. L’acte presentat enguany per Sergi Llinares es va desenvolupar amb una inusitada rapidesa, possiblement per l’absència de personalitats festeres i de representants del govern local. Més enllà de les qüestions locals, hi havia la gent, és per això que, familiars, amics i simpatitzants de la banda estiguessin amb nosaltres per presenciar aquest emotiu acte encapçalats per Cristina Gisbert, presidenta de la Societat; Emilio Bou, president de la banda, i Àngel Lluís Ferrando, director de la banda. Sergi va llegir unes notes de disculpa del abanderat de l’any passat, Jaime Lloret Miralles, que no va poder assistir per qüestions de salut. Tot i que ja se sabia, es va designar a Sergio Molina Martínez, Abanderat 2016 de La Primitiva, el qual va donar unes curtes paraules d’agraïment després de rebre la bandera per part de Javier Picó Pla, Abanderat 2014. El benvolgut “Anxova” no va poder reprimir l’emoció mentre la banda li dedicava Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor, símptoma de la profunda amistat que l’unia al recordat “Agustinet”.

Unes hores més tard, La Primitiva participava en la desfilada de la Festa del Pasdoble en antepenúltim lloc i acompanyant al director de l’Himne, Hiroshi Fujii, interpretant el kake-paso El Desgavellat de Julio Laporta Hellín, amb uns “carrisers” d’excepció: Francisco Ripoll, Mar Fernández, Isaac Sanoguera, Rubén Priego i Marc Sirera. L’Himne va ser dirigit finalment pel músic japonès amb una enèrgica emoció després de finalitzar amb un sentit i profund agraïment al poble d’Alcoi.

22042016_1
Entrada Cristiana (Foto: Lara Vicente Company)

Amb presència amenaçant de la pluja, la banda va participar en l’Entrada Cristiana acompanyant l’Esquadra Especial de l’Alferes, organitzat aquest any per la filà Almogàvers encapsalat per Javier Gandía. La marxa a interpretar va ser Antebellum de Francisco Valor Llorens, espectacular i vibrant obra per complementar el disseny d’aires guerrers de la formació, obra d’Orfeu Soler, fill del referent Alejandro Soler.

El Dia de Sant Jordi, un petit grup de la banda va actuar amb membres de la filà Almogàvers per portar un tros de la Nostra Festa als residents i personal de la Residència d’Ancians San José. A la tarda, la banda al complet, va acompanyar la imatge eqüestre de Sant Jordi amb l’Himne a Sant Jordi d’Enrique Juan Merín, a la Processó General.

Finalment, l’aparició de la banda es redueix a un petit grup en el Dia de l’Alardo, participant en l’Acció de Gràcies, en la qual apareixen càrrecs festers dels dos bàndols, Sant Jordi amb la seua filà i l’Assemblea General de l’Associació acompanyant la imatge del Xicotet, com no podia ser d’una altra manera, tocant Chordiet, de Gregorio Casasempere Juan. No podem acabar esta crònica sense felicitar a Miguel Àngel, el nostre “barman” i el seu equip per la seua llavor en els preparatius dels menjars i sopars dels dies festius. (Material fotogràfic: Pau Martínez, Lara Vicente Company, Vicente Pastor, Pablo Martínez, Radio Alcoy i Xefesmeunafoto)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ANA-BEL, de Enrique Llácer Soler “Regolí”

ANA-BEL
Marcha mora (1974) de Enrique Llácer Soler “Regolí”

Regolí
Enrique Llácer, “Regolí” (Alcoi, 1934)

ecos-mariola caratula

Banda Primitiva de Alcoi

Director: Jaime Lloret Miralles
Recorded by Emi-Odeon- 1975

 

 

 

Crònica: La Festa per La Vella 2015

El primer any fester després de la ruptura amb la Filà Abencerrajes ve marcat pel XXV Aniversari de les Xiques d’Apolo, el merescut homenatge a Jaime Lloret Miralles com a Abanderat i l’acompanyament musical a l’Alferes Cristià i a la Filà Magenta

2015: XXV Aniversari "Les Xiques d'Apolo"
2015: XXV Aniversari “Les Xiques d’Apolo”

Pablo Martínez. Com ja és tradicional tots els anys, el primer acte fester no oficial són els menjars de germanor entre els membres de la banda. El sector masculí va fer ús de les instal·lacions del Club Social Apolo, mentre que el femení va fer el mateix a la Filà Cordó en un dinar molt especial, ja que enguany celebren el XXV Aniversari d’aquesta reunió, més coneguda com “Dinar de les Xiques d’Apolo “. A primera hora de la tarda i després de les imprescindibles copes, les xiques van portar un enorme pastís per compartir amb els altres membres de la banda i bufar les 25 veles abans de l’acte en homenatge a Agustín Castro.

 Aquest acte va començar amb una petita presentació per part del nostre director Àngel Lluís Ferrando d’alguns dels assistents com van ser el regidor de Cultura Paco Agulló; el Cap de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, Francesc Fabregat (un dels organitzadors de l’Ovidi Simfònic) o el director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés. Fetes les presentacions, i amb motiu del XXV Aniversari, les dones van fer a la banda lliurament d’un quadre commemoratiu al conjunt de la banda i un nou corbatí a afegir a la bandera en un acte especial presentat per Georgina Miralles i Aitana Sempere.

Jaime Lloret Miralles
Jaime Lloret Miralles, Abanderat 2015

A continuació, amb presència de la presidenta de la Societat, Cristina Gisbert, el nostre president José Benjamín González dóna pas a l’acte pròpiament dit en homenatge a “Agustinet”. En la seva dissetena edició, l’abanderat no és altre que Jaime Lloret Miralles, director de La Primitiva entre 1974 i 1978 i compositor de les recents Gratitud” i “Jaumet el judío. Després d’un nostàlgic, simpàtic i emotiu discurs a càrrec de Roberto Ortiz sobre la seva figura amb anècdotes de la banda i després d’una calorosa abraçada, Javier Picó li fa lliurament de la bandera a l’exdirector mentre la banda en ple fa sonar la centenària “Uzul El M’Selmin”. Seguidament, una foto de grup als jardins de la societat per part de l’afamat Lucio Abad posa punt i final a esta edició especial.

 La Primitiva va desfilar en penúltim lloc en la Festa del Pasodoble, sent la portadora de la bandera Dori Lloret, filla de l’homenatjat als sons de la marxa d’Amando Blanquer “Les noces de llibertat”, composta al 1990 per a la cerimònia de casament entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i la de Colón de Barcelona. El músic i ex-president de la FSMCV, Josep Francesc Almería Serrano va ser enguany l’encarregat de dirigir l’Himne de Festes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Dues Entrades va realitzar la banda en el dia gran de la Festa. Pel matí, va acompanyar a la Filà Mossàrabs que ostentava el càrrec de l’Alferes Cristià personificat en  Ignacio Herrero Matarredona sobre una imponent carrosa amb la marxa de Francisco Valor, “Acracio”, en referència a Acracio Matarredona, avi del càrrec cristià, sota un sol de justícia i matí estiuenc. Per la vesprada, el 150 Aniversari de la fundació de la Filà Magenta va ser el motiu de la formació d’una Esquadra especial als sons de “Uzul el M’Selmin”, en la versió íntegra i completa, indisolublement lligada a La Primitiva i les intencions de l’autor, Camilo Pérez Monllor.

 

La Primitiva acompanya a l'Esquadra Especial de la Magenta (Foto: Dulce Santonja)
La Primitiva acompanya a l’Esquadra Especial de la Magenta (Foto: Dulce Santonja)

 

En el Día de Sant Jordi, el Club Social Apolo es va consolidant com a punt de trobada dels músics, socis i simpatitzants com demostren pràcticament els plens diaris a l’hora dels menjars i sopars. El menjar d’aquest dia va estar amenitzada per la xaranga Primitiva Juniors, a la qual aviat es van anar intercanviant músics a l’hora dels postres i les copes. Després d’una tempesta, que va obligar a suspendre la Diana Vespertina del Cavallet dels Realistes i Berberiscs, la banda va realitzar el seu últim acte fester acompanyant a la imatge eqüestre de Sant Jordi amb el Himne a Sant Jordi d’Enrique Juan Merín, a la Processó General. (El material fotogràfic procedeix de Somos Monos Foto Video, Alicia Soto, Dulce Santonja, María Baldó i Pablo Martínez).

La Vella…més banda que mai

Imagen para la historia del fotógrafo Xavi Terol

Gregorio Casasempere, Ángel Lluís Ferrando y Jaime Lloret
Gregorio Casasempere, Ángel Lluís Ferrando y Jaime Lloret (Foto: Xavi Terol)

 PMB

De excepción se puede considerar la fotografía que nos cede Xavi Terol realizada en la pasada Entrada de Moros de 2014, en que aparecieron junto a Ángel Lluís, los ex-directores Gregorio Casasempere Gisbert y Jaime Lloret Miralles, con motivo del Centenario de “Uzul El M’Selmin”, arropando a la banda, y corroborando el lema de “les xiques d’Apolo”, “La Vella, més banda que mai”.