La Primitiva es pot escoltar a “En clau de vents”

Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950

PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)

Enrique Montesinos dirigeix el seu primer concert de la ‘nova normalitat’

La Societat Musical ‘La Lira’ de Monforte del Cid ofereix concert a la Casa Mediterráneo d’Alacant

PMB. La Societat Musical ‘La Lira’ de Monforte del Cid, banda dirigida per Enrique Montesinos Parra, va celebrar el passat dissabte 12 un concert de pasdobles a la Casa Mediterráneo d’Alacant. Va ser el primer que oferia la banda i també aquest consorci en l’anomenada ‘nova normalitat’ complint tots els protocols de seguretat sanitaris. El concert s’emmarcava dins del cicle Melodías del Mediterráneo i es va poder seguir in streaming, cicle que ofereix un ampli ventall d’activitats culturals que es poden seguir també online. Facilitem enllaç amb el video del concert que s’inicia amb Suspiros de España, d’Álvarez Alonso.

 

 

Apareix “Teclas de Fiesta” en CD

Disponible a la seu de la filà Verds, és uno més dels actes culturals que va organitzar l’Alferesia de la filà el 2017

Moment del concert que va estar enregistrat per Radio Alcoy (Foto: Gonzalo Belenguer)

PMB. Tots els divendres a la seu de la filà Verds, està disponible el CD Teclas de fiesta, gravació en directe del concert que la pianista Silvia Gómez Maestro va realitzar al Círculo Industrial el passat 25 de febrer de 2017. Es tractava d’un programa compost de versions pianístiques de clàssics de la música festera com Mahomet, de Juan Cantó o L’Entrà de la Kabila Ben Kurda, de Camilo Pérez Monllor. També figurava A Don Camilo, poema simfònic d’Eduard Terol i Botella que va ser estrenat per la nostra banda amb motiu del centenari de L’Entrà dels Moros el 2014. El CD està produït per Radio Alcoy i ha estat llançat dins dels actes de la alferesia de la filà mora en aquell any.

 

Homenatge a Àngel Lluís Ferrando: “Ishtar”

Des d’aquesta pàgina, donem ànims al nostre director Àngel Lluís Ferrando que de segur i ben aviat, estarà al podi de la Bandeja per a marcar el “Nostra Festa ja…”. Degut a la crisi del Coronavirus i consegüent suspensió de les festes alcoianes, haurà de posposar malauradament la seva direcció de l’Himne de Festes. Es per això i en homenatge, hem volgut restaurar l’àudio d’una de les seves obres per a la Festa de Moros i Cristians: Ishtar. Aquesta suite va ser composta en 2010 per a la Capitania Realista de l’any següent encarnada en Antonio Aracil Martínez i estrenada per La Primitiva al concert de Diumenge de Rams  al qual pertany aquest àudio.
En paraules del seu autor:Ishtar és un conjunt de tres moments musicals concebuts com a tres colors musicals d’una mateixa composició…. El títol fa referència a la magnífica porta de la ciutat de Babilònia i a la divinitat de la que pren el nom… Els noms que murmuren els propis músics, fan referència a les set portes de la mítica ciutat així com a les seues dues muralles, la interior i l’exterior. La bíblica Torre de Babel està present amb la manera d’articular eixos noms”.

 

ISHTAR
Suite d’Àngel Lluís Ferrando
Tres colores para el capitán moro Antonio Aracil Martínez
Corporació Musical Primitiva d’Alcoi
Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Live recorded by Rafa Monllor – Audioart @Teatre Calderón 2011

ENCARA, NOIS, ENCARA, cançó d’Ovidi Montllor

ENCARA, NOIS, ENCARA
Cançó d’Ovidi Montllor arranjada per a banda i coral per Àngel Lluís Ferrando
Corporación Musical Primitiva de Alcoi i Coral Sant Jordi de Barcelona

Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Live recorded by Rafa Monllor – Audioart @Teatre Calderón 2015

UZÚL EL-MSÉLMIN, L’ENTRÀ DELS MOROS, de Camilo Pérez Monllor

UZÚL EL-MSÉLMIN, L’ENTRÀ DELS MOROS (1914)

L’antològica i emblemàtica marxa mora de Camilo Pérez Monllor incorpora la dolçaina i una singular mixtura rítmica inspirada al nord de Marroc, de tal riquesa que va fer innecesària la participació dels timbals. (Text i audio: “Rams de música” -2013-)

Corporació Musical Primitiva i Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta

Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

Enregistrament en directe Concert Diumenge de Rams-Teatre Calderón @Audioart- 5 d’abril de 2009

 

SAHPRUT EL METGE, de Francisco Amaya Martínez

SAHPRUT EL METGE (2016)

“Marxa de les tres cultures, inspirada en el viatge de la reina navarra Toda Aznar a Còrdova al voltant del any 959”

Corporació Musical Primitiva

Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

Enregistrament en directe Concert Diumenge de Rams-Teatre Calderón @Audioart- 14 d’abril de 2019

 

La Primitiva amplia la seua discografia

El proper dissabte 4 de maig, la banda apareix a la col.lecció de disc-llibres del diari Levante-EMV

FSMCV. Coincidint amb el Dia de les Entrades alcoianes, aquest dissabte 4 de maig arriba a les llibreries i papereries de la Comunitat Valenciana la catorzena entrega de la col·lecció de disc-llibres que el diari Levante-EMV dedica a les societats musicals valencianes amb la col·laboració de la FSMCV i la Fundació SGAE.
Aquest volum estarà protagonitzat per la Unió Musical Santa Cecília de Villar del Arzobispo i la nostra Corporació Musical Primitiva, que interpreta diverses famoses peces de compositors alcoians com són, entre altres, A Don Camilo, d’Eduard Terol; En el oasis, d’Eliseo Martí o Tristezas y alegrías, d’Evaristo Pérez Monllor. A més, com en cada exemplar podrem gaudir de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana dirigida en aquest cas per Teo Aparicio Barberán.

Fes la teva reserva ja! El 14è volum de la col·lecció només el podreu adquirir aquest dissabte dia 4 de maig amb el diari Levante-EMV per 5,95 €.

Dossier: “La Nochebuena en Alcoy”, de Camilo Pérez Laporta

Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça

Enllaç audio

LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta

Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert

Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996

Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies  -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el “programa” de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.

Camilo Pérez Laporta

Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.

Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:

“Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.

Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.

En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir”.

La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)

Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.

L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió (“zambombas, carracas, triángulo y panderetas”) ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).

 

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

PICCADILLY CIRCUS (1991), marxa cristiana de Josep Vicent Egea Insa

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi**Director: Àngel Lluís Ferrando Morales.**Audioart -2010