Unes paraules al voltant del concert, per Àngel Lluís Ferrando

Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando

Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant

Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No “The Thimes” Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).

També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics  per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.

“Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.”

Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!

Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.

Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.

Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.

“Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”

Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

“Circum Alcoi”: La Unió Musical d’Alcoi dedica un concert al circ

A benefici d’UNICEF, s’ofereix el diumenge 24 de setembre a les 12 h. al Teatre Calderón

Premsa. Un concert en el qual grans i menuts podran gaudir de “l’espectacle més gran del món”. Per l’escenari del Teatre Calderón passaran una sèrie d’actors, ballarins i cantants que faran de malabaristes, equilibristes, mags, home bala, pallassos, domadors amb bèsties, etc.., tots ells conduïts pel seu mestre de cerimònies. El fil conductor de tot aquest xou serà, per descomptat, la música, amb partitures dels mestres James Curnow, Ted Huggens, Karl Jenkins i Bert Appermont, les quals donaran alegria a aquesta performance amb direcció de Gaspar Nadal i Maronda. **Preu de les entrades: 8 euros. També hi haurà ‘Fila 0’ a benefici d’UNICEF. A la venda en taquilla i a Internet a través de http://www.ticketalcoi.com (despeses de distribució 1,21 euros IVA inclòs).**

La Primitiva tancarà la I Fira Modernista d’Alcoi

El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PDF Programa I Setmana del Modernisme d’Alcoi

PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics)  i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.

 

PRIMERA PART

ADELAYDA (Camilo Pérez Laporta, polca-masurca, 1881)

EL CORREO (Camilo Pérez Laporta, galop, 1886)

LU-LÚ (Camilo Pérez Laporta, tango, 1887)

RECUERDOS DE UN ÁNGEL (Camilo Pérez Laporta, masurca, 1889)

LUNA DE MIEL (Julio Laporta Hellín, polca, 1890)

EL IRIS (Julio Laporta Hellín, vals lent, 1907)

SEGONA PART

NO ‘THE TIMES’ THIMOTEO (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot, 1917)

LA CARAVANA (Evaristo Pérez Monllor, fox-trot oriental, 1921)

BAMBÚ (Evaristo Pérez Monllor, one-step, 1923)

ANDANTE Y POLONESA (Juan Cantó Francés, 1885)

De La Terreta a Marte: Crònica Concert d’Estiu 2017

Una vegada més, l’Auditori Amando Blanquer va ser escenari de l’últim concert de La Primitiva d’aquesta temporada

La Primitiva al complet (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Dins de la XXII Campanya ‘Música als Pobles’ sufragat per la Diputació d’Alacant i inclós en el cicle ‘Viu l’Estiu’ de l’Ajuntament d’Alcoi, es va poder celebrar el concert de cloenda de la Primitiva malgrat tots els problemes logístics i climatològics que es van presentar en els dies i hores anteriors. Logístics per haver de canviar l’escenari de l’actuació de la plaça Ferrandis i Carbonell a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord informat una setmana abans a causa dels canvis de trànsit a la ciutat pel tall del pont Sant Jordi degut a les seues reformes; i climatològics per la tempesta desfermada a les tres de la tarda i que feien presagiar el pitjor. No obstant això, va tindre lloc el concert a l’hora anunciada i el sol encara es va acarnissar en els metalls i percussió fins que es va amagar per darrere del Preventori.

Part de la fusta de la banda (Foto: Diego Valor)

Amb puntualitat imperiosa i després de la presentació de Mar Fernández, La Primitiva va arrancar amb la fanfàrria inspirada en La viudita se quiere casar del pasdoble De La Terreta que el mestre Camilo Pérez Monllor ‘Don Camilo’ va dedicar al pintor Cabrera. Amb aquesta joia oculta, un entregat director Eduard Terol i Botella va donar inici al concert per a passar al pasdoble compost per son pare Eduardo Terol Nadal, Nuria Yépez. En els moments d’aplaudiments, es va poder constatar la presència del seu autor amb uns jovials noranta-quatre anys i a Nuria Yépez acompanyada del seu marit Manuel González, els quals van ser membres de la banda durant molts anys.

Seguidament, vindria un dels compromisos de la tarda amb la interpretació de dos dels moviments de la simfonia The Planets de Gustav Holst: Marte i Jupiter que va comptar amb el favor del públic en aquestes obres de difícil execució.

De Jupiter tornem a la Terra a un barri molt proper a nosaltres, ja que era el moment de l’estrena de Atzukat KT d’Àngel Esteve Escrivà, un autèntic collage de melodies i ritmes que van de l’havanera al swing i en la qual vam poder percebre alguns fragments de Serra de Mariola o la coneguda cançó popular Mon pare no té nas. Els veïns de l’Atzucac Sant Vicent Ferrer als quals els està dedicada aquesta fantasia, van acudir en massa per aplaudir aquesta obra del nostre company trompetista.

Foto: Diego Valor

Per finalitzar aquest concert que es va quedar curt, va arribar el torn de Shostakovich amb el seu cèlebre i fascinant Vals nº2 amb uns brillants solos de saxo alt de Fran Blasco i de trombó de José Pérez Lorente i, seguidament, el final de la seva cinquena simfonia per posar punt i final al concert d’una forma espectacular i grandiosa.

Una altra temporada arriba a la seva fi que es va celebrar amb un sopar de germanor a la Tasca Hispanitat Ca Pio, mentre que un grup musical de la banda va amenitzar el sopar de presentació de la propera Capitania Mora de la Filà Verds. Nous compromisos i projectes pels quals no sé si es pot parlar de final de temporada amb la quantitat d’aquests que té adquirits la banda en l’estiu incloent una Fira Modernista en la seva primera edició que ens espera en un parell de mesos i de la qual informarem més endavant. (Com sempre, gràcies a Diego Valor per la seua col.laboració per a aquesta pàgina amb els seus reportatges fotogràfics).

Més ‘Música als Pobles’

L’Agrupació Musical Serpis i la Unió Musical d’Alcoi ofereixen els seus concerts d’estiu

PMB. Dos concerts es celebren aquest cap de setmana dins de la XXII Campanya ‘Música als Pobles’ la qual finança la Diputació d’Alacant. El dissabte 8 de juliol a les 22.30 h. a l’Auditori Amando Blanquer, és l’Agrupació Musical Serpis l’encarregada de oferir-lo amb un repertori compost majoritàriament de bandes sonores cinematogràfiques sota la batuta d’Andrés Guerrero.

D’altra banda, el diumenge 9 a les 19 h. en el Círculo Industrial serà el torn de la Unió Musical d’Alcoi on la música de Gonzalo Barrachina i la poesia de Joan Valls tornaran a ser objecte d’homenatge a El Concert de Mariola, dirigit per Gaspar Nadal amb la participació dels actors Pilar Almeria i Juli Mira.

Sinfonatura, entre la natura i la música

Un nou simposi de música a celebrar a Alcoi entre l’1 i 8 de Juliol a la Font Roja

El dissabte 1 s’iniciava Sinfonatura (Foto: Raül Llopis)

PMB. Des del dissabte 1 de juliol fins al pròxim dia 8, es celebra el nou projecte Sinfonatura en el Paratge Natural de la Font Roja organitzat per l’Orquestra Simfònica Alcoiana amb suport de l’Ajuntament d’Alcoi. Una sèrie de classes enfocades a formar joves músics per a completar la plantilla d’una orquestra simfònica guiats per professionals de la música que s’aniran alternant amb una altra sèrie de concerts a celebrar en diferents punts de la ciutat, iniciant-se amb un quintet de metalls de l’OSA el diumenge 2 a la Plaça de Dins fins al concert de cloenda a celebrar el pròxim dissabte 8 a les 20.30 h. en el mateix paratge natural. Més informació

Notes al programa: Concert d’Estiu de La Primitiva 2017

Els Cabrera, fill i pare (Foto. Arxiu Ignacio Trelis)

Pablo Martínez. Oferim unes breus notes al programa per a introduir al públic en què consistirà el Concert d’Estiu de La Primitiva dirigit per Eduard Terol i Botella a celebrar el dissabte 1 de juliol a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord com a cloenda de curs.

PASDOBLES AL INICI DEL CONCERT

El concert arranca amb De la Terreta, de Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), pasdoble que l’autor de L’Entrà dels Moros va dedicar al pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937) i signat a San Fernando l’1 de juny de 1914. Aquesta petita joia constitueix un potpurrí de cançons populars infantils com La viudita se quiere casar, El verdugo Sancho Panza o A Madru, señores. La Primitiva recupera aquest pasdoble amb motiu del 150 aniversari del naixement i 80 aniversari de la mort del pintor Cabrera, autor de Mors in Vita i Al abismo, efemèrides que no ha estat del tot recordada, malgrat l’obstinació d’alguns sectors culturals.
En segon lloc, s’interpreta el pasdoble Nuria Yépez (2006) d‘Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923), pare del nostre director i professor d’algunes generacions de músics de La Primitiva. El títol es refereix a la que va ser clarinetista de la nostra banda, la família de la qual continuen com a músics en actiu. Aquesta obra senzilla i alegre va ser estrenada al Concert de Diumenge de Rams a la seva edició de 2006.

ATZUKAT “KT”, ESTRENA ABSOLUTA D’ÀNGEL ESTEVE ESCRIVÀ

Un dels tants atractius amb què compta aquest concert és l’estrena d’aquesta sorprenent fantasia del nostre trompetista Àngel Esteve Escrivà (Alcoi, 1967). Si es sol definir a una fantasia com “una forma musical lliure que es distingeix pel seu caràcter improvisatori i imaginatiu, més que per una estructuració rígida dels temes”, s’entén que és la forma més idònia de catalogar aquesta obra. En paraules del seu autor, es tracta de “un vol entre estils musicals” en un títol que fa referència al seu barri l’Atzucac Sant Vicent Ferrer d’Alcoi, ja que l’obra està dedicada a la seva família i la gent del barri.

Gustav Holst

Dmitri Shostakovich

DOS DELS GRANS: GUSTAV HOLST I DMITRI SHOSTAKOVICH

És inevitable no pensar en The Planets quan parlem de l’anglès Gustav Holst (Cheltengham, 1874-Londres, 1934), cosa del que el seu autor sempre abominava ja que no la considerava la millor de les seves creacions. Aquesta suite composta entre 1914 i 1916 i presentada en 1918, es compon de set moviments corresponent a altres tants planetes, per suggeriment de la significació astrològica d’aquestos, segons ell mateix ha indicat. Així, Mart el descriu com el portador de la guerra o a Júpiter el portador de l’alegria. La banda interpreta dos dels moviments: Marte i Júpiter. Del primer, va ser el primer a compondre finalitzant a tan sols un mes d’iniciar-se la Primera Guerra Mundial, sent una obra de gran força que, sense anar més lluny, va ser utilitzada en el cinema per Bill Conti per a la banda sonora de Elegidos para la gloria (1983) de Philip Kaufman i font d’inspiració per a Hans Zimmer a la batalla inicial de Gladiator (2000) de Ridley Scott.

Jupiter és, possiblement el moviment del que menys satisfet estava Holst. En aquest, apareix un himne d’alè victorià, en el més pur estil british, que va ser utilitzat en les signatures dels armisticis de la Primera Guerra Mundial.

Del Regne Unit ens anem a Rússia gràcies a la figura de Dmitri Shostakovich (Sant Petersburg, 1906 – Moscou, 1975). S’interpreten dues peces del mestre rus: Vals nº2, normalment atribuïda al llarg dels anys, a la seva segona Jazz Suite de 1938. Els materials d’aquesta obra es van perdre durant la Segona Guerra Mundial i no va aparèixer una versió per a piano fins a 1999, any en què es va realitzar una transcripció per a orquestra i estrenada per la BBC Symphony Orchestra sota direcció d’Andrew Davis, on el públic aficionat va poder reconèixer que aquest famós vals no apareixia en l’obra.

Fotograma de “Eyes wide shut” de Kubrick amb Tom Cruise i Nicole Kidman

Aquest vals que interpreta la banda va ser donat a conèixer al gran públic gràcies a l’última pel·lícula de Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut (1999), i concretament pertany a un grup de peces entre bandes sonores, polques i altres petites composicions i que el mateix Shostakovich va reunir sota el títol  Suite for Variety Orchestra a meitats dels 50. Abans de Kubrick, la va utilitzar el cineasta Mikhaïl Kalatozov a Pérvyi eshelón (El primer escalón)(1956).

Finalment, parlem de la segona obra de Shostakovich en programa: el final de la seva Cinquena Simfonia. El seu opus 47 va ser compost entre els mesos d’abril i juliol de 1937 per a la celebració del vintè aniversari de la revolució d’octubre. Es va estrenar a Leningrad el 21 de novembre de 1937, interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Leningrad dirigida per Yevgeny Mravinsky, aconseguint un enorme èxit. Al gener de 1938 l’obra era presentada a Moscou i després a Nova York i París, sempre amb un extraordinari èxit. Aviat es va convertir en una de les seves obres més populars, amb la qual finalitzarà el nostre concert.

WEBGRAFIA CONSULTADA:

www.wikipedia.org

www.historiadelasinfonia.es

www.contraplano71.es

www.anchaesmicasa.wordpress.com

 

Concert d’Estiu de La Primitiva el dissabte 1 de Juliol

L’estiu arranca musicalment amb el concert de cloenda de curs amb estrenes ‘de la casa’ i clàssics de Holst i Shostakovich

PMB. El dissabte 1 de juliol, a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord, La Primitiva celebra el seu tradicional Concert d’Estiu amb el que clausura la temporada 2016/17 emmarcat en la “XXII Campanya Música als Pobles” a càrrec de la Diputació Provincial d’Alacant amb suport de l’Ajuntament d’Alcoi.

Dirigit per Eduard Terol i Botella, compta amb l’atractiu de l’estrena de la fantasia Atzukat KT del nostre company, el trompetista Àngel Esteve Escrivà. Al costat d’aquesta, s’ofereix un variat repertori que compta amb clàssics de Dmitri Shostakovich (Vals 2 de la Suite for Variety Orchestra i el Final de la seva cinquena simfonia) i Gustav Holst (Marte i Jupiter de la seva obra The planets). Completa el programa, els pasdobles Nuria Yépez, d’Eduardo Terol Nadal i De La Terreta de Camilo Pérez Monllor, dedicat al pintor Fernando Cabrera Cantó amb el qual la banda el vol recordar al 80è aniversari de la seva mort.

PROGRAMA

 

DE LA TERRETA (1914)…. (Camilo Pérez Monllor)

NURIA YEPEZ (2006)….(Eduardo Terol Nadal)

MARTE i JUPITER, de la suite THE PLANETS (1914-1916)….(Gustav Holst)

ATZUKAT “KT” (2014)….(Àngel Esteve Escrivà)

WALTZ Nº2, de la SUITE FOR VARIETY ORCHESTRA (1955)….(Dmitri Shostakovich)

FINALE DE LA 5ª SINFONÍA (1937)….(Dmitri Shostakovich)

Neix Bivia, la nova Biblioteca Virtual d’Alcoi

Presentada el 9 de juny pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja

Una de les fotos que es poden veure a Bivia: Homenatge a la bandera amb La Primitiva (Foto: Michele Francone)

CIM Apolo.  Divendres passat 9 de juny es presentava a la sala de Plens de l’Ajuntament el naixement del Portal del Patrimoni Documental, Bivia, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius. Aquesta nova Biblioteca Virtual creada des de l’Arxiu Municipal d’Alcoi compta amb, de moment, 54.250 registres entre fotografies, documents i el servei d’hemeroteca que compta amb els exemplars del diari Ciudad de 1953 fins 2013.

Al menú d’inici, per facilitar la recerca a l’investigador apareixen diverses temàtiques com: Joan Valls, II República, Festes, o Vistes d’Alcoi. Des del Centre Instructiu Musical Apolo aplaudim aquesta iniciativa i sense poder evitar de cercar, hem trobat fotos de La Primitiva en diverses formacions i èpoques juntament amb altres realitzades pel militar Michele Francone.