La Primitiva torna a “En clau de vents”

El canal de Youtube escull dues peces emblemàtiques per a la nostra banda

PMB.  El canal de Youtube En clau de vents dedicat a la música per a banda anterior a 1950 incorpora dos audios nous des del passat 6 de gener de obres molt emblemàtiques per a La Primitiva. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus han escollit en aquesta ocasió el popurri El Pardalot (1884) de Juan Cantó i la marxa L’Entrà dels Reis (1913), de Camilo Pérez Monllor, obres representatives d’aquestes dates. De la primera obra, es comparteix la versió que la banda va gravar per al CD La Nostra Música dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert el 2000, i de la següent, l’enregistrament de 1975 dirigit per Jaime Lloret Miralles per a Ecos de Mariola. Registres sonors per al record i per a l’estudi.

Va passar… el 3 de gener de 1937: Altre Nadal diferent

La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra

Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat

Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que “enguany no tindrem un Nadal normal”, degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a  organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.

El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

——

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

La Primitiva es pot escoltar a “En clau de vents”

Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950

PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)

Octubre en Fiestas: Crònica Música de Tardor

Crònica del concert ofert per La Primitiva amb repertori fester i tres directors convidats

Salutacions finals del concert amb Montesinos Parra, Terol i Botella i Valor Llorens al front (Foto: Pau Martínez)

Pablo Martínez. El dissabte 10 al matí es celebrava a l’Auditori Amando Blanquer un nou concert de La Primitiva de caràcter marcadament especial, inclós en la programació Música de Tardor, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, al qual hem d’agrair la seua sensibilitat en recolzar a les agrupacions musicals en aquest any tan difícil.

Un horari inusual per a un esdeveniment d’aquestes característiques que es va saldar amb una bona afluència de públic per l’atractiu de l’aposta i en part també per l’esplèndid sol de tardor que va cobrir tot el matí, una mica insospitat després de veure les prediccions meteorològiques.

Un bon amic em va comentar que “… el concert m’ha emocionat molt. Fèia temps que no sentia música festera al carrer”. Raó no li faltava en un mes en què hauríem estat d’entraetes, olleta i plisplayets per la Glorieta i Sant Nicolau i de moment caldrà conformar-se amb música en Youtube, reunions amb distàncies de seguretat, mascaretes, etc. fins que aquesta pandèmia, ja no sabem si interessada o accidental, finalitze.

Flautes i clarinets en un moment del concert (Foto: Laura Martínez)

En efecte, la música festera va sonar al carrer amb moltes ganes i força tenint les batutes de tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra, els quals van escollir un pasdoble, una marxa cristiana i una marxa mora de la seva elecció. Abans de tot, agrair la professionalitat, accessibilitat i disciplina que han demostrat els tres per la feina feta amb la banda en aquest llarg mes de setembre d’assajos i esforç col·lectiu que ha valgut la pena en vistes de millorar la sonoritat de la banda amb un bon resultat final.

Quan en aquell llunyà 2007, Àngel Lluís Ferrando entrava com a director a la banda citava en la seva memòria d’activitats la premissa: T + I + R (Tradició, Innovació i Relació), la qual podríem traslladar a cada un dels directors convidats com a conseqüència de la feina i repertori escollit.

Eduard Terol i Botella representa la Tradició. Les peces més antigues del programa van ser dirigides per ell: Pare i fill i Any d’alferes, dues obres habituals en el repertori de La Primitiva que van aportar solera, noblesa i història en aquest concert juntament amb una altra brillant obra de José Rafael Pascual Vilaplana Creu d’Arsuf, aquesta última en primera audició per la banda. Tot un plaer retrobar-se amb el mestre clarinetista després d’estar al podi de La Primitiva el 2017 en substitució temporal de Ferrando amb un gest en el que mai podrem donar les suficients paraules d’agraïment.

Moment de la intervenció d’Enrique Montesinos (Foto: Laura Martínez)

La Relació podria enquadrar-se en Francisco Valor Llorens. Una de les seves qualitats és oferir al públic el que li agrada escoltar tant com a director com a compositor, per això els seus continus triomfs en el món musical fester. La seva elecció va seguir el mateix camí: Als Llaneros Dianers, la més clàssica de la seva part, juntament amb Tino Herrera, popular marxa cristiana però no dels millors treballs del mestre Blanquer i, finalment, Kapytan, de Saül Gómez, l’obra de factura més recent, marxa brutalment exitosa però més idònia com a obra simfònica per a la imatge que per a desfilar pels carrers de qualsevol ciutat llevantina. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ens van acompanyar en aquesta marxa i van estar presents durant tot el concert.

Tal com va comentar Mar Fernández en la presentació del concert, a Enrique Montesinos Parra li ve de molt xiquet el seu amor per La Primitiva quan comprava els CD’s de la banda amb bicicleta. La Innovació és el perfil d’aquest tercer director tot i que encara que les seves obres escollides ja tenen més d’una vintena d’anys, les tres van representar una ruptura formal amb el que estableix la música festera, sent el més important que encara romanen en l’imaginari musical fester i són continuament interpretades: Novecento, pasdoble simfònic de gran bellesa de Canet Todolí; Piccadilly Circus, d’Egea Insa i Músic i Llanero de Rafael Mullor, aquesta última també en primera audició per la banda. Un repertori estimulant i arriscat aquesta tercera part, la qual va finalitzar amb llargs aplaudiments amb presència i salutació final dels tres directors en un concert amb una durada final d’una hora llarga d’audició pràcticament ininterrompuda.

Companyonia, treball i passió per la música es van donar cita en el matí d’un dissabte en ple pont d’octubre, mes en què celebrarem el Mig Any com el Covid mana. (Moltes gràcies pel material fotogràfic a Pau i Laura Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Colps de gràcia: Crònica Concert de Percussió – Músics amb Denominació d’Origen

El concert es torna a celebrar proper dissabte 3 d’octubre a las 19 h. a l’Amfiteatre Amando Blanquer dins el cicle Música de Tardor que organitza l’Ajuntament d’Alcoi

El grup al complet en plena ‘Suite Brasileira’

Pablo Martínez. En la tarda de dissabte 26 de setembre, es va celebrar als jardins del Centre Instructiu Musical Apolo un concert a càrrec dels percussionistes de La Primitiva. Aquest estava inclòs en el cicle que fomenta la FSMCV sota l’epígraf Músics amb Denominació d’Origen que es porta celebrant des del passat mes de juliol per tota la Comunitat Valenciana.

Sens dubte, una proposta innovadora i sorprenent el que va oferir aquesta corda començant amb la cuidada ‘mise en scène’ amb samarreta negra “CMP Percu” i una original presentació de la imprescindible Mar Fernández. La saxofonista i soprano ens va parlar de cada peça a interpretar juntament amb una petita semblança de cada membre del grup d’una manera molt personal i distesa: com van entrar a la banda, quins eren els seus objectius i il·lusions, etc.

Un altre moment del concert

En una plàcida vesprada de tardor i un jardí de la ‘casa’ amb una distribució de cadires convenientment col·locades per a respectar la distància de seguretat tal com manen les normes sanitàries anti-Covid, es va iniciar el concert sota la batuta de Jordi Monllor Oltra. El grup al complet va interpretar la primera i l’última obra del programa: Overture for percussion ensemble de John Beck i la Suite Popular Brasileira de Ney Rosauro, que consta de quatre moviments. D’altra banda, va sorprendre el domini dels músics nouvinguts a la banda: el més jovenet, Marc Cardona a la marimba, amb Malletrix de Jared Spears; Andrea Hernández als timbals amb Academy de Mitchell Peters; a la caixa, María Gálvez amb Andromeda de J. Michael Roy o Eduard Terol a la marimba també amb Preludi de la suite n. 1 per a violoncel de Bach.

La ‘nova normalitat’ obliga les entitats culturals a reinventar-se i, en part, als seus membres a renovar-se. Des dels més veterans fins als més recentment incorporats, un grup que va demostrar rigor, cohesió i passió pel assajat i interpretat, la qual cosa es va saber transmetre excel·lentment, saldat tot això amb una bona ratxa d’aplaudiments.

El concert es repeteix el proper dissabte 3 d’octubre a les 19 h. a l’Amfiteatre Amando Blanquer dins el cicle que organitza aquesta vegada l’Ajuntament d’Alcoi: Música de Tardor. Els emplaço a que no s’ho perdin perquè val la pena. Donar l’enhorabona a Javi Arteaga Ivorra, Marc Cardona Llorens, Vicente Cortell Cascant, Jaume Jordi Ferrando Morales, María Gálvez Boyero, Andrea Hernández Catalá, Norsaid Layouti Cano, Eduard Terol Anduix i David Yépez Sellés, a l’igual que tots els percussionistes de la banda que no van poder participar en aquest projecte que, de segur, hagueren fet una gran tasca. (Fotos: Maria Baldó i  Pablo Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mestre i amic: Crònica Concert Viu l’Estiu

Pop i rock per a acomiadar a Àngel Lluís Ferrando com a director titular. El seu successor el coneixerem el proper mes d’octubre

El mestre Ferrando rep un agraïment de la banda en forma de retrat (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Un dijous a la tarda del mes d’agost i el Parc Cantagallet van ser dia i escenari inhabituals per a un concert de La Primitiva, totalment diferent a l’acostumat, amb tota seguretat a conseqüència d’aquesta ‘nova normalitat’. La situació era delatada per la distància entre les cadires i faristols dels músics a l’igual que els seients del públic que estaven distribuïts amb la mesura de seguretat decretada per motius sanitaris i convenientment desinfectats pels operaris de torn. A tot això se li suma l’especial caràcter del concert per tractar-se del comiat com a director titular d’Àngel Lluís Ferrando. Comiat que no s’ha pogut realitzar com ell es mereix a conseqüència d’una maleïda pandèmia  com molt bé va comentar Óscar Martínez al seu parlament recitat just abans de l’última obra del programa.

La banda en un moment del concert (Foto: Joan Peña Sempere)

L’habitual prova sonora abans va ser el teló per a una tarda agradable climatològicament per a poder escoltar La Vella. Presentat el concert per Mar Fernández, va enumerar les peces del programa per donar pas al director a continuació. Un repertori pop / rock que es va iniciar amb els timbals d’Andrea Hernández a L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, cançó clàssica del cantautor alcoià arranjada per a banda pel mateix Ferrando, que ens va fer enyorar aquells concerts de Barnasants a la nostra ciutat i Barcelona. Es va fer pas al ‘tecno’ amb el grup alemany Nena amb cançons dels vuitanta com 99 Luftballons o Irgendwie, Irgendwo, Irgendwann amb solos al saxo alt de Fran Blasco i al bombardí de Jordi Monllor; seguidament el polèmic Elton John amb alguns dels seus temes com Don’t go breaking my heart incloent alguns solos de trompeta de Fernando Pérez Lorente. Una altra icona dels vuitanta com Bon Jovi també va tornar a sonar en els faristols de La Primitiva, habitual en els concerts d’estiu. Eduard Terol a la bateria i Iñaki Peris al baix elèctric van ser imprescindibles per a no perdre el ritme en ningún moment.

Intervenció d’Óscar Martínez (Foto: Diego Valor)

Sense previ avís, va fer la seva aparició Óscar Martínez on va tenir les paraules de comiat al director sentenciant “Es va el Mestre, però es queda l’amic. Es queda la persona que admirem, la qual volem i la que desitgem que sempre estigui al costat de nosaltres…”, per a continuació obsequiar-li amb un retrat amb alguns dels seus moments al podi amb foto central de Diego Valor d’aquell llunyà concert del 9 d’octubre de 2014. Després, va vindre un altre dels moments més esperats pels nostres veïns, els ‘camilistes’ amb la nova audició de Tres de Camilo Sesto, de Jordi Monllor Oltra amb un sol compromès a la trompa de Manolo Verdú. Aplaudiments per a la banda i per al seu autor on es trobava entre el públic  Gilberto Molina, president del Fan Club Camilo Sesto a qui va dedicada l’obra.
Els insistents aplaudiments del públic ja sota el cel nocturn van provocar el bis de You Give Love A Bad Name de Bon Jovi; i Jamás de Camilo Sesto. Entre les dues peces, un agraïment del director Ferrando a la banda i públic pels anys dedicats a la direcció de La Primitiva. Amb ell, es tanca un altre cicle carregat de bona música i de moments inoblidables en allò el més bò i el més dolent. Ara, la corporació s’endinsa en un mes marcat per un procés de selecció en el qual els membres músics tindran veu i vot esperant que aquests s’exerceixin amb responsabilitat, rigor i equanimitat. El resultat el coneixerem el proper octubre si el Covid-19 ho permet. (Moltes gràcies a Diego Valor i Joan Peña Sempere pel material fotogràfic)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

NENA!, de Peter Kleine Schaars

Arranjament de temes del grup tecno-pop alemà Nena a càrrec de Peter Kleine Schaars. Video realitzat per Pau Martínez en el concert Viu l’Estiu organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi oferit el dijous 27 d’agost de 2020

Uno de los nuestros

Justo antes de la interpretación de Tres de Camilo Sesto de Jordi Monllor, se dedicaron unas palabras de Óscar Martínez al director Àngel Lluís Ferrando en su concierto de despedida que reproducimos a continuación

Àngel Lluís Ferrando en un momento del concierto de despedida (Foto: Diego Valor)

“”Buenas tardes nuevamente a todos.

Algunos de ustedes ya lo sabrán. Otros se enterarán en este momento… El concierto de hoy, es el último que nuestro querido Director Àngel Lluís Ferrando Morales, va a realizar con nosotros. Se pone fin así a una relación que nació en 2007, y que empezó con una mágica actuación, acompañando la entrada a nuestra ciudad de Sus Majestades los Reyes Magos de Oriente.

Desde ese día hasta hoy, han ocurrido muchísimas cosas, y hemos pasado momentos increíbles. Conciertos multidisciplinares, con imágenes, con lecturas, con canto, con bailes… Hemos estado en Toledo, en Madrid, en Barcelona… Hemos disfrutado de todo tipo de música: popular, clásica, pop, incluso electrónica.

Momentos inolvidables que todos recordaremos toda nuestra vida, como el Concierto de Ovidi, en el Auditori de Barcelona, donde tras hacer cuatro bises y con el público entregado, tuviste que acabar diciendo “tindrem que parar o repetirem tot el concert” Has marcado toda una generación de músicos de esta entidad, La Primitiva, algo al alcance de muy pocos.

Pero no todo han sido buenos momentos. También los ha habido malos, como no, y de todos ellos hemos aprendido. Y con uno en especial, con el peor de todos, nos dimos cuenta de que, además de un músico irrepetible y un compañero inigualable, a superación y coraje tampoco te gana nadie, vaya que no…

Hemos pasado juntos tantas cosas en tantos años, que sólo seremos capaces de valorarlo en su justa medida con el paso del tiempo. Trece intensísimos años, donde parecía que lo habíamos vivido todo, que habíamos pasado por todas las situaciones posibles… ¿qué más nos puede pasar?… Pues una pandemia mundial… Una maldita pandemia que no nos ha permitido darte la despedida que mereces, pero que sin lugar a dudas, llegado el momento, tendrás, no lo dudes.

Hoy acabas como Director, pero sigues siendo músico de la Primitiva, sigues siendo uno de nosotros porque siempre lo has sido. Se va el Maestro, pero se queda el amigo. Se queda la persona que admiramos, la que queremos y la que deseamos que siempre esté junto a nosotros.

Queremos que sepas, que La Primitiva nunca podrá devolverte todo lo que has hecho por ella.

Queremos que sepas que ésta ha sido, es, y siempre será, tu banda. Te queremos.

Señoras y Señores, por favor, un fuerte aplauso para nuestro director Angel Lluís FERRANDO MORALES.””

Pablo Martínez escriu sobre Vicente Moya Valor

Vicente Moya Valor: cordes virtuoses es el títol del nou article publicat a la revista de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina

Vicente Moya Valor (Cocentaina, 1867-Alcoi, 1934) (Foto cedida per Pilar Salom)

CIM Apolo. Comunicació Social. Les festes patronals de la veïna localitat de Cocentaina també han estat suspeses aquest any per la crisi propiciada pel Covid-19. No obstant, ha pogut veure la llum novament la clàssica publicació anual festera com és la revista de Festes de Moros i Cristians presentada el passat dijous 30 de juliol al Pati d’Armes de Palau Comtal.

Entre els seus articles, torna a aparèixer una col·laboració del nostre company Pablo Martínez. Vicente Moya valor: cordes virtuoses és el títol del nou treball dedicat al guitarrista nascut a Cocentaina però més vinculat a la nostra ciutat durant tota la seva vida en l’àmbit laboral, familiar i artístic com va ser la relació amb l’Harmònica Alcoiana. Va ser un alumne avantatjat de Francisco Tárrega i entre la seva producció es compta centenars de transcripcions per a guitarra d’obres de Mendelssohn o Schubert fins d’autors alcoians com Gonzalo Barrachina o José Pareja.

CHAMPAGNE (1920), d’Evaristo Pérez Monllor

Video efectuat per Pepi Pascual al concert de la Corporació Musical Primitiva del dissabte 25 de juliol a l’Amfiteatre Amando Blanquer d’Alcoi dins de la XXV Campanya ‘Música als Pobles’ de la Diputació d’Alacant

Prevista la seva programació en el concert de Rams per celebrar el centenari de la seva composició, s’ha recuperat el pasdoble per a la seva audició en aquest concert. Dedicat al seu oncle Rafael Sempere Ferrándiz, el va compondre a Madrid mentre treballava com a copista de la Societat d’Autors, capital on va signar la major part de la seva obra (1).  Aquesta curteta peça va ser estrenada per La Primitiva en les Festes de Sant Jordi de 1920 juntament amb la marxa mora del seu germà Camilo La Entrà de la Kabila Ben Kurda (La Voz del Pueblo, 19/04/1920).

(1) Es pot ampliar informació en el treball de Jaume Jordi Ferrando Evaristo Pérez Monllor, apunt biogràfic