La Vella triomfa a Alacant: Crònica concert ADDA

Juan Javier Gisbert Cortés comparteix amb nosaltres la seua crònica del concert del passat 2 de maig a Alacant, publicada en El Nostre en l’edició del dissabte 8 del mateix mes. Agraïm també la col.laboració del material fotogràfic oferit per Carles Terol i Pau Martínez

General_ADDA
Salutacions i aplaudiments (Foto: Pau Martínez)

Don Camilo i la més que popular marxa mora L’entrà dels Moros ens arrancaven un grapat d’emocions al concert oferit el passat diumenge en l’Auditori ADDA d’Alacant per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Molta fou l’expectació creada després del canvi de director, algunes diferències internes d’opinions i el llarg període de silenci impost per la Covid, que ha fet tambaletjar a les entitats musicals del País Valencià.

Francesc Valor Llorens, al capdavant d’una Vella molt rejovenida, ens ha proporcionat minuts de glòria, arrancant compassos que sonaven perfectes als nostres oïts. Els més puristes parlaven de temps direccionals una mica ràpids, de ritardandos excessius o de passatges on faltava un poc de força, de garra diria jo, però la veritat que el mestre Valor -molt emocionat en finalitzar el concert-, pot sentir.sé orgullós del seu resultat com a comandant de la degana de les bandes alcoianes. Ara ha de bregar en consolidar l’excel·lent material del que disposa i aglutinar interessos, cal recordar que La Vella és una gran institució formada per músics de seny. Enrere quedaven molts dubtes causats pels dies grisos de la terrible pandèmia i les dificultats dels assajos, però el resultat ho ha deixat tot molt clar.

Vam tindre la sort d’escoltar, en un auditori quasi ple i farcit de mesures sanitàries, un grapat d’obres clàssiques, diríem de repertori, imprescindibles en els programes de la banda, arribant-nos a fer creure que estàvem vivint el concert de repàs del Diumenge de Rams. Moltes llàgrimes van brollar als ulls dels professors i del públic entregat que aplaudia amb força fins a poder arrancar al director el segon bis del matinal; Tarde de Abril un regal exquisit que ens va impactar a tots els presents, fent-nos alçar dels seients plens de goig. La resta del programa oferit, ens ha mostrat obres de caràcter incidental i molt colorista, com és el cas de Tormenta Pirata (García Soler), El Guerrer (Ferrando Morales) o Kapytan de Gómez Soler, on el conjunt instrumental ha demostrat els grans recursos de la seva plantilla. Algunes obres “de la casta” també han estat presents: Musical Apolo (Blanquer Ponsoda), Tristezas y Alegrías (Pérez Monllor) i Un moble més de Laporta Hellín, sense oblidar una peça de força i crit medieval com és el cas de El Barranc del Cinc de Rafael Mullor Grau, excel·lent i avantguardista compositor alcoià.

“Bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella per carrer Major”, estrofa cantada pels músics ha sorprès als oients alacantins mentre escoltaven la marxa pasdoble Desperta’t Alcoi compost per Gori Casasempere i que és una peça identitària per als membres de la Primitiva. Gràcies, Gregori. La presència d’efectius del grup “La Cordeta” i els sons del sac de gemecs van arrodonir un matí sonor que ens ha fet recordar que “La Cultura és segura” i molt necessària en els temps de dol que està vivint la humanitat.

Dossier: “La música solemne en la Misa Mayor del día de San Jorge (1876-2021) (Apuntes para su historia)””

Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en El Nostre en su edición del pasado 17 de abril

Juan Javier Gisbert Cortés

Siempre me han llamado la atención, desde mi debut como cantante en la Coral Polifónica Alcoyana, los títulos de las partituras que se cantaban durante la celebración de la festividad del Santo Patrón, de nuestro querido Jorge. Tuve la suerte de conocer a muchos de los miembros de “les Capelles de la Vella” y “de la Nova”, y tertuliar con ellos sobre los tiempos de esplendor de estas instituciones, que fueron esfumándose con el nacimiento de la Polifónica, y con sus miembros aglutinados mayoritariamente en esta nueva formación. A la memoria vienen los nombres de Alfonso Marco, Antulio Abad, Florencio Cuevas, Toni Olcina, Eugenio Valls, Paco Vila, “Iris”, Fernando Bañó, Emilio Payá, José Botella, José Montava, Luis Gisbert, Rafael Abad, Alfonso Sellés, Miguel Carbonell, Rafael Escoda, José Rico, Manuel Pérez…. (1) Y un largo etcétera, que con el paso de los años he olvidado; desde aquí mis disculpas.

Aquellos grupos corales, formados estrictamente por voces masculinas, cantaban todas las funciones religiosas del pasado, y daban solemnidad a las celebraciones de los templos alcoyanos. Quizás sea el momento de plantearse a través de estas líneas, el estudio profundo sobre su existencia, y la vida en común con las instituciones donde crecieron, se fomentaron y pervivieron. De la “Capella Santa Cecilia o Nova del Iris” se ha ocupado José María Valls Satorres en su libro sobre la historia de la institución (2), ofreciendo una interesante aportación al tema desde su fundación allá por 1844. Pero quedan muchas lagunas sobre los miembros y actividades del colectivo de la Corporación Musical Primitiva que quizás sea conveniente investigar en algún momento (3). Gonzalo Faus sitúa su nacimiento en la tercera década del siglo XIX bajo la batuta de Francisco Cantó Botella (4). Y en este oasis vocal cabe citar también a la “Capilla de San Agustín” que es absorbida en 1858 por la Nueva, y al desaparecido Orfeón Alcoyano, creado en 1863, del que muy poco conocemos (5). Es a partir del año 1858 cuando según Valls Satorres y sus investigaciones los oficios y celebraciones religiosas se reparten entre las dos formaciones más potentes: “la Vella” y “la Nova”.

Siendo muy joven, llegué a cantar la Misa a tres voces de José Jordá Valor, una obra que había sido compuesta por el alcoyano para la vecina población de Penáguila y que sigue siendo muy querida por la Coral y el Grupo de Cantores  de Alcoy. Y con ella participé, después del aprendizaje, en la misa mayor del día 23 de Abril de 1981, sin llegar a pensar que fue la última interpretación de ésta en el templo con motivo de la jornada central de la fiesta georgina. Al año siguiente el maestro Amando Blanquer nos sorprendía con su Missa a Sant Jordi, un monumento musical que arranca lágrimas de emoción a los intérpretes y al público en general. Por azares de la vida, del personaje fester representado y como miembro activo de la masa coral, he vivido los cuarenta años de existencia de esta grandiosa obra.

Lorenzo Perosi, el más interpretado por detrás de Amando Blanquer

Y claro está, los pentagramas blanquerianos parecen eternos, antiguos, históricos y así es, son ya dos las generaciones que hemos disfrutado con sus melodías y los momentos arrebatadores siempre bajo la dirección estelar de Gregorio Casasempere Gisbert. La Orquesta Sinfónica de Alcoy ha sido la encargada de la interpretación instrumental. Recordemos que en 1982 tuvo lugar su estreno, y que dos años después, fue ampliada por el maestro compositor. Pero ¿Qué ocurría en el pasado? ¿Qué títulos se interpretaban?

Hoy, y aprovechando este nuevo año sin fiestas, queremos hacer un pequeño repaso a los autores, a los títulos, a las referencias periodísticas con la finalidad de enriquecer los estudios realizados sobre el arte musical y las fiestas de Moros y Cristianos. Los autores son diversos y cada Capilla tenía sus predilectos, rivalizando en la interpretación, en la sonoridad, en la dicción, en el prestigio. Yo he visto, y puedo dar fe de ello, a los cantantes veteranos defender su parcela, y vanagloriarse de la institución a la cual pertenecían.

En la tabla adjunta recorremos los ciento cuarenta y cinco años de búsqueda desde aquel lejano año de 1876, recordado por ser el VI Centenario del Patronazgo de San Jorge, y en el cual se interpretó la Misa en Mi Bemol de Hilarión Eslava, actuando conjuntamente las dos formaciones existentes, “la Vella” y “la Nova”. El recorrido a través de esta breve historia nos aporta las interpretaciones sacras de Salvador Giner, Román Jimeno, Pablo Hernández Salces, Charles Gounod, Saverio Mercadante, Wolfang Amadeus Mozart, Gaetano F. Forchini, Lorenzo Perosi, Sancho Marraco, grandes orfebres de la música religiosa; sin olvidar a nuestros paisanos Camilo Pérez Laporta, Julio Laporta Hellín, Juan Cantó Francés, José Jordá Valor, Gonzalo Barrachina Sellés o Amando Blanquer Ponsoda.

Con anterioridad a 1876, punto de partida del presente trabajo, hemos podido localizar en la Historia Religiosa de Alcoy escrita por José Vilaplana Gisbert, que los cantantes y orquesta de la Primitiva entonaban la Misa de Luigi Querubini (posiblemente la Misa en La Mayor, para tres voces) muy apropiada para el conjunto; y que los componentes de la Música Nova tenían en repertorio una Misa de Mozart y la aplaudida de Antón Diabelli, tan de boga en aquellas calendas. Seguramente estas partituras se interpretaron el día de San Jorge, debido a la importancia que tuvieron en las dos formaciones.

Cuántas épocas, modas y estilos nos descubre la puesta en escena de esta musa introspectiva que llega al corazón por su magnitud y solemnidad, convirtiendo la Misa Mayor en un momento mágico donde se mezcla la pasión, la fiesta y la espiritualidad. La composición litúrgica más interpretada ha sido sin ningún tipo de dudas la “Missa a Sant Jordi” del paisano Blanquer Ponsoda (6), habiéndose celebrado las treinta y ocho anualidades consecutivas, algo inaudito en este breve recorrido. La sigue muy de cerca la Secunda Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi, que ha alcanzado las veintitres interpretaciones en el día del patrón verificadas, aunque estamos seguros que en los muchos años que permanecen sin datos fue cantada con todo entusiasmo, siendo la mas celebrada de todas las encontradas. De cerca le siguen la Misa Solemne en Sol Mayor a Santa Cecilia del francés Gounod, la Prima Missa Pontificalis de Perosi y las de nuestros paisanos Juan Cantó Francés (Misa en La, a cuatro voces) y José Jordá Valor (Misa a tres voces).

Juan Javier Gisbert Cortés

ENLACE TABLA OBRAS INTERPRETADAS EN LA MISA DE SANT JORDI DESDE 1876

Citas:

1.-Miembros antiguos de las Capillas: Antonio Miralles, Antonio Carpio, Vicente Bou, Emilio Bou, José María Pla, Camilo Juliá, Gilberto Pascual, Francisco Aznar, Baldó, Emilio Carrasco, Manuel Cabrera, Roberto Catalá “Nasio”, Juanito Iváñez, Miguel Moltó “Suárez” o Miguelito Bou Llácer, entre otros muchos.

2.-Valls Satorres, José María: Historia de una banda de música: La Nova desde 1842. P.p. 75-86.  Excma. Diputación Provincial Alicante, 2010.

3.-http://www.cimapolo.com/cast/hist_primitiva.html (consultado 10-4-2021)

4.-Faus García, Gonzalo: “Las Bandas de Música”. Certamen Científico Literario. Pp. 243-274. Alcoy, 1901

5.-Valor Calatayud, Ernesto: “Diccionario Alcoyano de Música y Músicos”. Página 32. Alcoy 1988

6.-Gisbert Cortés, Juan Javier: “La Misa a Sant Jordi, veinticinco años después”. Ciudad, 14 de Abril de 2007

7.-Datos consultados en Bivia (Biblioteca virtual alcoyana), la Revista de Fiestas (A.S.J.) y en los libros firmados por Julio Berenguer Barceló, Adrián Espí Valdés y José María Valls Satorres.

8.-https://cimapolo.wordpress.com/2012/12/08/va-passar-fa-120-anys-la-primitiva-en-la-proclamacio-de-la-immaculada-com-a-patrona-de-la-infanteria-espanyola-a-alcoi/  (consultado 10-4-2021)

9.-José María Valls Satorres nos aporta el siguiente dato: Sobre 1956, la Misa Mayor y la actuación de la “Capella de Santa Cecilia” estaba acompañado por el armonium, que era interpretado por Alfonso Sellés Cabrera, sobrino de Gonzalo Barrachina y director en su momento de la Música Nova. Esto ocurrió durante algún tiempo. No hemos podido concretar.

 

La Primitiva torna a “En clau de vents”

El canal de Youtube escull dues peces emblemàtiques per a la nostra banda

PMB.  El canal de Youtube En clau de vents dedicat a la música per a banda anterior a 1950 incorpora dos audios nous des del passat 6 de gener de obres molt emblemàtiques per a La Primitiva. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus han escollit en aquesta ocasió el popurri El Pardalot (1884) de Juan Cantó i la marxa L’Entrà dels Reis (1913), de Camilo Pérez Monllor, obres representatives d’aquestes dates. De la primera obra, es comparteix la versió que la banda va gravar per al CD La Nostra Música dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert el 2000, i de la següent, l’enregistrament de 1975 dirigit per Jaime Lloret Miralles per a Ecos de Mariola. Registres sonors per al record i per a l’estudi.

Va passar… el 3 de gener de 1937: Altre Nadal diferent

La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra

Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat

Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que “enguany no tindrem un Nadal normal”, degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a  organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.

El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

——

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

La Primitiva es pot escoltar a “En clau de vents”

Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950

PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)

Octubre en Fiestas: Crònica Música de Tardor

Crònica del concert ofert per La Primitiva amb repertori fester i tres directors convidats

Salutacions finals del concert amb Montesinos Parra, Terol i Botella i Valor Llorens al front (Foto: Pau Martínez)

Pablo Martínez. El dissabte 10 al matí es celebrava a l’Auditori Amando Blanquer un nou concert de La Primitiva de caràcter marcadament especial, inclós en la programació Música de Tardor, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, al qual hem d’agrair la seua sensibilitat en recolzar a les agrupacions musicals en aquest any tan difícil.

Un horari inusual per a un esdeveniment d’aquestes característiques que es va saldar amb una bona afluència de públic per l’atractiu de l’aposta i en part també per l’esplèndid sol de tardor que va cobrir tot el matí, una mica insospitat després de veure les prediccions meteorològiques.

Un bon amic em va comentar que “… el concert m’ha emocionat molt. Fèia temps que no sentia música festera al carrer”. Raó no li faltava en un mes en què hauríem estat d’entraetes, olleta i plisplayets per la Glorieta i Sant Nicolau i de moment caldrà conformar-se amb música en Youtube, reunions amb distàncies de seguretat, mascaretes, etc. fins que aquesta pandèmia, ja no sabem si interessada o accidental, finalitze.

Flautes i clarinets en un moment del concert (Foto: Laura Martínez)

En efecte, la música festera va sonar al carrer amb moltes ganes i força tenint les batutes de tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra, els quals van escollir un pasdoble, una marxa cristiana i una marxa mora de la seva elecció. Abans de tot, agrair la professionalitat, accessibilitat i disciplina que han demostrat els tres per la feina feta amb la banda en aquest llarg mes de setembre d’assajos i esforç col·lectiu que ha valgut la pena en vistes de millorar la sonoritat de la banda amb un bon resultat final.

Quan en aquell llunyà 2007, Àngel Lluís Ferrando entrava com a director a la banda citava en la seva memòria d’activitats la premissa: T + I + R (Tradició, Innovació i Relació), la qual podríem traslladar a cada un dels directors convidats com a conseqüència de la feina i repertori escollit.

Eduard Terol i Botella representa la Tradició. Les peces més antigues del programa van ser dirigides per ell: Pare i fill i Any d’alferes, dues obres habituals en el repertori de La Primitiva que van aportar solera, noblesa i història en aquest concert juntament amb una altra brillant obra de José Rafael Pascual Vilaplana Creu d’Arsuf, aquesta última en primera audició per la banda. Tot un plaer retrobar-se amb el mestre clarinetista després d’estar al podi de La Primitiva el 2017 en substitució temporal de Ferrando amb un gest en el que mai podrem donar les suficients paraules d’agraïment.

Moment de la intervenció d’Enrique Montesinos (Foto: Laura Martínez)

La Relació podria enquadrar-se en Francisco Valor Llorens. Una de les seves qualitats és oferir al públic el que li agrada escoltar tant com a director com a compositor, per això els seus continus triomfs en el món musical fester. La seva elecció va seguir el mateix camí: Als Llaneros Dianers, la més clàssica de la seva part, juntament amb Tino Herrera, popular marxa cristiana però no dels millors treballs del mestre Blanquer i, finalment, Kapytan, de Saül Gómez, l’obra de factura més recent, marxa brutalment exitosa però més idònia com a obra simfònica per a la imatge que per a desfilar pels carrers de qualsevol ciutat llevantina. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ens van acompanyar en aquesta marxa i van estar presents durant tot el concert.

Tal com va comentar Mar Fernández en la presentació del concert, a Enrique Montesinos Parra li ve de molt xiquet el seu amor per La Primitiva quan comprava els CD’s de la banda amb bicicleta. La Innovació és el perfil d’aquest tercer director tot i que encara que les seves obres escollides ja tenen més d’una vintena d’anys, les tres van representar una ruptura formal amb el que estableix la música festera, sent el més important que encara romanen en l’imaginari musical fester i són continuament interpretades: Novecento, pasdoble simfònic de gran bellesa de Canet Todolí; Piccadilly Circus, d’Egea Insa i Músic i Llanero de Rafael Mullor, aquesta última també en primera audició per la banda. Un repertori estimulant i arriscat aquesta tercera part, la qual va finalitzar amb llargs aplaudiments amb presència i salutació final dels tres directors en un concert amb una durada final d’una hora llarga d’audició pràcticament ininterrompuda.

Companyonia, treball i passió per la música es van donar cita en el matí d’un dissabte en ple pont d’octubre, mes en què celebrarem el Mig Any com el Covid mana. (Moltes gràcies pel material fotogràfic a Pau i Laura Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Colps de gràcia: Crònica Concert de Percussió – Músics amb Denominació d’Origen

El concert es torna a celebrar proper dissabte 3 d’octubre a las 19 h. a l’Amfiteatre Amando Blanquer dins el cicle Música de Tardor que organitza l’Ajuntament d’Alcoi

El grup al complet en plena ‘Suite Brasileira’

Pablo Martínez. En la tarda de dissabte 26 de setembre, es va celebrar als jardins del Centre Instructiu Musical Apolo un concert a càrrec dels percussionistes de La Primitiva. Aquest estava inclòs en el cicle que fomenta la FSMCV sota l’epígraf Músics amb Denominació d’Origen que es porta celebrant des del passat mes de juliol per tota la Comunitat Valenciana.

Sens dubte, una proposta innovadora i sorprenent el que va oferir aquesta corda començant amb la cuidada ‘mise en scène’ amb samarreta negra “CMP Percu” i una original presentació de la imprescindible Mar Fernández. La saxofonista i soprano ens va parlar de cada peça a interpretar juntament amb una petita semblança de cada membre del grup d’una manera molt personal i distesa: com van entrar a la banda, quins eren els seus objectius i il·lusions, etc.

Un altre moment del concert

En una plàcida vesprada de tardor i un jardí de la ‘casa’ amb una distribució de cadires convenientment col·locades per a respectar la distància de seguretat tal com manen les normes sanitàries anti-Covid, es va iniciar el concert sota la batuta de Jordi Monllor Oltra. El grup al complet va interpretar la primera i l’última obra del programa: Overture for percussion ensemble de John Beck i la Suite Popular Brasileira de Ney Rosauro, que consta de quatre moviments. D’altra banda, va sorprendre el domini dels músics nouvinguts a la banda: el més jovenet, Marc Cardona a la marimba, amb Malletrix de Jared Spears; Andrea Hernández als timbals amb Academy de Mitchell Peters; a la caixa, María Gálvez amb Andromeda de J. Michael Roy o Eduard Terol a la marimba també amb Preludi de la suite n. 1 per a violoncel de Bach.

La ‘nova normalitat’ obliga les entitats culturals a reinventar-se i, en part, als seus membres a renovar-se. Des dels més veterans fins als més recentment incorporats, un grup que va demostrar rigor, cohesió i passió pel assajat i interpretat, la qual cosa es va saber transmetre excel·lentment, saldat tot això amb una bona ratxa d’aplaudiments.

El concert es repeteix el proper dissabte 3 d’octubre a les 19 h. a l’Amfiteatre Amando Blanquer dins el cicle que organitza aquesta vegada l’Ajuntament d’Alcoi: Música de Tardor. Els emplaço a que no s’ho perdin perquè val la pena. Donar l’enhorabona a Javi Arteaga Ivorra, Marc Cardona Llorens, Vicente Cortell Cascant, Jaume Jordi Ferrando Morales, María Gálvez Boyero, Andrea Hernández Catalá, Norsaid Layouti Cano, Eduard Terol Anduix i David Yépez Sellés, a l’igual que tots els percussionistes de la banda que no van poder participar en aquest projecte que, de segur, hagueren fet una gran tasca. (Fotos: Maria Baldó i  Pablo Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mestre i amic: Crònica Concert Viu l’Estiu

Pop i rock per a acomiadar a Àngel Lluís Ferrando com a director titular. El seu successor el coneixerem el proper mes d’octubre

El mestre Ferrando rep un agraïment de la banda en forma de retrat (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Un dijous a la tarda del mes d’agost i el Parc Cantagallet van ser dia i escenari inhabituals per a un concert de La Primitiva, totalment diferent a l’acostumat, amb tota seguretat a conseqüència d’aquesta ‘nova normalitat’. La situació era delatada per la distància entre les cadires i faristols dels músics a l’igual que els seients del públic que estaven distribuïts amb la mesura de seguretat decretada per motius sanitaris i convenientment desinfectats pels operaris de torn. A tot això se li suma l’especial caràcter del concert per tractar-se del comiat com a director titular d’Àngel Lluís Ferrando. Comiat que no s’ha pogut realitzar com ell es mereix a conseqüència d’una maleïda pandèmia  com molt bé va comentar Óscar Martínez al seu parlament recitat just abans de l’última obra del programa.

La banda en un moment del concert (Foto: Joan Peña Sempere)

L’habitual prova sonora abans va ser el teló per a una tarda agradable climatològicament per a poder escoltar La Vella. Presentat el concert per Mar Fernández, va enumerar les peces del programa per donar pas al director a continuació. Un repertori pop / rock que es va iniciar amb els timbals d’Andrea Hernández a L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, cançó clàssica del cantautor alcoià arranjada per a banda pel mateix Ferrando, que ens va fer enyorar aquells concerts de Barnasants a la nostra ciutat i Barcelona. Es va fer pas al ‘tecno’ amb el grup alemany Nena amb cançons dels vuitanta com 99 Luftballons o Irgendwie, Irgendwo, Irgendwann amb solos al saxo alt de Fran Blasco i al bombardí de Jordi Monllor; seguidament el polèmic Elton John amb alguns dels seus temes com Don’t go breaking my heart incloent alguns solos de trompeta de Fernando Pérez Lorente. Una altra icona dels vuitanta com Bon Jovi també va tornar a sonar en els faristols de La Primitiva, habitual en els concerts d’estiu. Eduard Terol a la bateria i Iñaki Peris al baix elèctric van ser imprescindibles per a no perdre el ritme en ningún moment.

Intervenció d’Óscar Martínez (Foto: Diego Valor)

Sense previ avís, va fer la seva aparició Óscar Martínez on va tenir les paraules de comiat al director sentenciant “Es va el Mestre, però es queda l’amic. Es queda la persona que admirem, la qual volem i la que desitgem que sempre estigui al costat de nosaltres…”, per a continuació obsequiar-li amb un retrat amb alguns dels seus moments al podi amb foto central de Diego Valor d’aquell llunyà concert del 9 d’octubre de 2014. Després, va vindre un altre dels moments més esperats pels nostres veïns, els ‘camilistes’ amb la nova audició de Tres de Camilo Sesto, de Jordi Monllor Oltra amb un sol compromès a la trompa de Manolo Verdú. Aplaudiments per a la banda i per al seu autor on es trobava entre el públic  Gilberto Molina, president del Fan Club Camilo Sesto a qui va dedicada l’obra.
Els insistents aplaudiments del públic ja sota el cel nocturn van provocar el bis de You Give Love A Bad Name de Bon Jovi; i Jamás de Camilo Sesto. Entre les dues peces, un agraïment del director Ferrando a la banda i públic pels anys dedicats a la direcció de La Primitiva. Amb ell, es tanca un altre cicle carregat de bona música i de moments inoblidables en allò el més bò i el més dolent. Ara, la corporació s’endinsa en un mes marcat per un procés de selecció en el qual els membres músics tindran veu i vot esperant que aquests s’exerceixin amb responsabilitat, rigor i equanimitat. El resultat el coneixerem el proper octubre si el Covid-19 ho permet. (Moltes gràcies a Diego Valor i Joan Peña Sempere pel material fotogràfic)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

NENA!, de Peter Kleine Schaars

Arranjament de temes del grup tecno-pop alemà Nena a càrrec de Peter Kleine Schaars. Video realitzat per Pau Martínez en el concert Viu l’Estiu organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi oferit el dijous 27 d’agost de 2020

Uno de los nuestros

Justo antes de la interpretación de Tres de Camilo Sesto de Jordi Monllor, se dedicaron unas palabras de Óscar Martínez al director Àngel Lluís Ferrando en su concierto de despedida que reproducimos a continuación

Àngel Lluís Ferrando en un momento del concierto de despedida (Foto: Diego Valor)

“”Buenas tardes nuevamente a todos.

Algunos de ustedes ya lo sabrán. Otros se enterarán en este momento… El concierto de hoy, es el último que nuestro querido Director Àngel Lluís Ferrando Morales, va a realizar con nosotros. Se pone fin así a una relación que nació en 2007, y que empezó con una mágica actuación, acompañando la entrada a nuestra ciudad de Sus Majestades los Reyes Magos de Oriente.

Desde ese día hasta hoy, han ocurrido muchísimas cosas, y hemos pasado momentos increíbles. Conciertos multidisciplinares, con imágenes, con lecturas, con canto, con bailes… Hemos estado en Toledo, en Madrid, en Barcelona… Hemos disfrutado de todo tipo de música: popular, clásica, pop, incluso electrónica.

Momentos inolvidables que todos recordaremos toda nuestra vida, como el Concierto de Ovidi, en el Auditori de Barcelona, donde tras hacer cuatro bises y con el público entregado, tuviste que acabar diciendo “tindrem que parar o repetirem tot el concert” Has marcado toda una generación de músicos de esta entidad, La Primitiva, algo al alcance de muy pocos.

Pero no todo han sido buenos momentos. También los ha habido malos, como no, y de todos ellos hemos aprendido. Y con uno en especial, con el peor de todos, nos dimos cuenta de que, además de un músico irrepetible y un compañero inigualable, a superación y coraje tampoco te gana nadie, vaya que no…

Hemos pasado juntos tantas cosas en tantos años, que sólo seremos capaces de valorarlo en su justa medida con el paso del tiempo. Trece intensísimos años, donde parecía que lo habíamos vivido todo, que habíamos pasado por todas las situaciones posibles… ¿qué más nos puede pasar?… Pues una pandemia mundial… Una maldita pandemia que no nos ha permitido darte la despedida que mereces, pero que sin lugar a dudas, llegado el momento, tendrás, no lo dudes.

Hoy acabas como Director, pero sigues siendo músico de la Primitiva, sigues siendo uno de nosotros porque siempre lo has sido. Se va el Maestro, pero se queda el amigo. Se queda la persona que admiramos, la que queremos y la que deseamos que siempre esté junto a nosotros.

Queremos que sepas, que La Primitiva nunca podrá devolverte todo lo que has hecho por ella.

Queremos que sepas que ésta ha sido, es, y siempre será, tu banda. Te queremos.

Señoras y Señores, por favor, un fuerte aplauso para nuestro director Angel Lluís FERRANDO MORALES.””