La Primitiva es pot escoltar a “En clau de vents”

Aquest canal de Youtube recupera música original per a banda fins 1950

PMB. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus són els creadors del canal de Youtube En clau de vents. Des del passat estiu, els dimecres de cada setmana es van incorporant a aquest canal nous enregistraments de música per a banda escrita fins 1950. La idea d’aquest canal neix des del desaparegut programa d’A Punt De banda a banda, i amb ell es pretén anar poc a poc descobrint i fomentant la música original per a banda dels segles XIX i primera meitat del XX, la qual segueix pràcticament inèdita i desconeguda. Entre algunes de les joies que ja es poden escoltar i són les favorites dels seus promotors són Una fiesta en el Alcázar (1887) de Salvador Giner o Poemes de joventut (1925) de Manuel Palau Boix.
De moment, apareixen dos enregistraments de la Corporació Musical Primitiva publicades recentment sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando: Fantasia per a clarinete (1899) de Camilo Pérez Laporta i l’intermedi àrab En el Oasis (1921) d’Eliseo Martí Candela, dels quals facilitem enllaços. (Més informació sobre el canal a la revista ‘Les bandes de Música’, setembre 2020, pág. 19)

Octubre en Fiestas: Crònica Música de Tardor

Crònica del concert ofert per La Primitiva amb repertori fester i tres directors convidats

Salutacions finals del concert amb Montesinos Parra, Terol i Botella i Valor Llorens al front (Foto: Pau Martínez)

Pablo Martínez. El dissabte 10 al matí es celebrava a l’Auditori Amando Blanquer un nou concert de La Primitiva de caràcter marcadament especial, inclós en la programació Música de Tardor, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, al qual hem d’agrair la seua sensibilitat en recolzar a les agrupacions musicals en aquest any tan difícil.

Un horari inusual per a un esdeveniment d’aquestes característiques que es va saldar amb una bona afluència de públic per l’atractiu de l’aposta i en part també per l’esplèndid sol de tardor que va cobrir tot el matí, una mica insospitat després de veure les prediccions meteorològiques.

Un bon amic em va comentar que “… el concert m’ha emocionat molt. Fèia temps que no sentia música festera al carrer”. Raó no li faltava en un mes en què hauríem estat d’entraetes, olleta i plisplayets per la Glorieta i Sant Nicolau i de moment caldrà conformar-se amb música en Youtube, reunions amb distàncies de seguretat, mascaretes, etc. fins que aquesta pandèmia, ja no sabem si interessada o accidental, finalitze.

Flautes i clarinets en un moment del concert (Foto: Laura Martínez)

En efecte, la música festera va sonar al carrer amb moltes ganes i força tenint les batutes de tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra, els quals van escollir un pasdoble, una marxa cristiana i una marxa mora de la seva elecció. Abans de tot, agrair la professionalitat, accessibilitat i disciplina que han demostrat els tres per la feina feta amb la banda en aquest llarg mes de setembre d’assajos i esforç col·lectiu que ha valgut la pena en vistes de millorar la sonoritat de la banda amb un bon resultat final.

Quan en aquell llunyà 2007, Àngel Lluís Ferrando entrava com a director a la banda citava en la seva memòria d’activitats la premissa: T + I + R (Tradició, Innovació i Relació), la qual podríem traslladar a cada un dels directors convidats com a conseqüència de la feina i repertori escollit.

Eduard Terol i Botella representa la Tradició. Les peces més antigues del programa van ser dirigides per ell: Pare i fill i Any d’alferes, dues obres habituals en el repertori de La Primitiva que van aportar solera, noblesa i història en aquest concert juntament amb una altra brillant obra de José Rafael Pascual Vilaplana Creu d’Arsuf, aquesta última en primera audició per la banda. Tot un plaer retrobar-se amb el mestre clarinetista després d’estar al podi de La Primitiva el 2017 en substitució temporal de Ferrando amb un gest en el que mai podrem donar les suficients paraules d’agraïment.

Moment de la intervenció d’Enrique Montesinos (Foto: Laura Martínez)

La Relació podria enquadrar-se en Francisco Valor Llorens. Una de les seves qualitats és oferir al públic el que li agrada escoltar tant com a director com a compositor, per això els seus continus triomfs en el món musical fester. La seva elecció va seguir el mateix camí: Als Llaneros Dianers, la més clàssica de la seva part, juntament amb Tino Herrera, popular marxa cristiana però no dels millors treballs del mestre Blanquer i, finalment, Kapytan, de Saül Gómez, l’obra de factura més recent, marxa brutalment exitosa però més idònia com a obra simfònica per a la imatge que per a desfilar pels carrers de qualsevol ciutat llevantina. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ens van acompanyar en aquesta marxa i van estar presents durant tot el concert.

Tal com va comentar Mar Fernández en la presentació del concert, a Enrique Montesinos Parra li ve de molt xiquet el seu amor per La Primitiva quan comprava els CD’s de la banda amb bicicleta. La Innovació és el perfil d’aquest tercer director tot i que encara que les seves obres escollides ja tenen més d’una vintena d’anys, les tres van representar una ruptura formal amb el que estableix la música festera, sent el més important que encara romanen en l’imaginari musical fester i són continuament interpretades: Novecento, pasdoble simfònic de gran bellesa de Canet Todolí; Piccadilly Circus, d’Egea Insa i Músic i Llanero de Rafael Mullor, aquesta última també en primera audició per la banda. Un repertori estimulant i arriscat aquesta tercera part, la qual va finalitzar amb llargs aplaudiments amb presència i salutació final dels tres directors en un concert amb una durada final d’una hora llarga d’audició pràcticament ininterrompuda.

Companyonia, treball i passió per la música es van donar cita en el matí d’un dissabte en ple pont d’octubre, mes en què celebrarem el Mig Any com el Covid mana. (Moltes gràcies pel material fotogràfic a Pau i Laura Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Colps de gràcia: Crònica Concert de Percussió – Músics amb Denominació d’Origen

El concert es torna a celebrar proper dissabte 3 d’octubre a las 19 h. a l’Amfiteatre Amando Blanquer dins el cicle Música de Tardor que organitza l’Ajuntament d’Alcoi

El grup al complet en plena ‘Suite Brasileira’

Pablo Martínez. En la tarda de dissabte 26 de setembre, es va celebrar als jardins del Centre Instructiu Musical Apolo un concert a càrrec dels percussionistes de La Primitiva. Aquest estava inclòs en el cicle que fomenta la FSMCV sota l’epígraf Músics amb Denominació d’Origen que es porta celebrant des del passat mes de juliol per tota la Comunitat Valenciana.

Sens dubte, una proposta innovadora i sorprenent el que va oferir aquesta corda començant amb la cuidada ‘mise en scène’ amb samarreta negra “CMP Percu” i una original presentació de la imprescindible Mar Fernández. La saxofonista i soprano ens va parlar de cada peça a interpretar juntament amb una petita semblança de cada membre del grup d’una manera molt personal i distesa: com van entrar a la banda, quins eren els seus objectius i il·lusions, etc.

Un altre moment del concert

En una plàcida vesprada de tardor i un jardí de la ‘casa’ amb una distribució de cadires convenientment col·locades per a respectar la distància de seguretat tal com manen les normes sanitàries anti-Covid, es va iniciar el concert sota la batuta de Jordi Monllor Oltra. El grup al complet va interpretar la primera i l’última obra del programa: Overture for percussion ensemble de John Beck i la Suite Popular Brasileira de Ney Rosauro, que consta de quatre moviments. D’altra banda, va sorprendre el domini dels músics nouvinguts a la banda: el més jovenet, Marc Cardona a la marimba, amb Malletrix de Jared Spears; Andrea Hernández als timbals amb Academy de Mitchell Peters; a la caixa, María Gálvez amb Andromeda de J. Michael Roy o Eduard Terol a la marimba també amb Preludi de la suite n. 1 per a violoncel de Bach.

La ‘nova normalitat’ obliga les entitats culturals a reinventar-se i, en part, als seus membres a renovar-se. Des dels més veterans fins als més recentment incorporats, un grup que va demostrar rigor, cohesió i passió pel assajat i interpretat, la qual cosa es va saber transmetre excel·lentment, saldat tot això amb una bona ratxa d’aplaudiments.

El concert es repeteix el proper dissabte 3 d’octubre a les 19 h. a l’Amfiteatre Amando Blanquer dins el cicle que organitza aquesta vegada l’Ajuntament d’Alcoi: Música de Tardor. Els emplaço a que no s’ho perdin perquè val la pena. Donar l’enhorabona a Javi Arteaga Ivorra, Marc Cardona Llorens, Vicente Cortell Cascant, Jaume Jordi Ferrando Morales, María Gálvez Boyero, Andrea Hernández Catalá, Norsaid Layouti Cano, Eduard Terol Anduix i David Yépez Sellés, a l’igual que tots els percussionistes de la banda que no van poder participar en aquest projecte que, de segur, hagueren fet una gran tasca. (Fotos: Maria Baldó i  Pablo Martínez)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mestre i amic: Crònica Concert Viu l’Estiu

Pop i rock per a acomiadar a Àngel Lluís Ferrando com a director titular. El seu successor el coneixerem el proper mes d’octubre

El mestre Ferrando rep un agraïment de la banda en forma de retrat (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Un dijous a la tarda del mes d’agost i el Parc Cantagallet van ser dia i escenari inhabituals per a un concert de La Primitiva, totalment diferent a l’acostumat, amb tota seguretat a conseqüència d’aquesta ‘nova normalitat’. La situació era delatada per la distància entre les cadires i faristols dels músics a l’igual que els seients del públic que estaven distribuïts amb la mesura de seguretat decretada per motius sanitaris i convenientment desinfectats pels operaris de torn. A tot això se li suma l’especial caràcter del concert per tractar-se del comiat com a director titular d’Àngel Lluís Ferrando. Comiat que no s’ha pogut realitzar com ell es mereix a conseqüència d’una maleïda pandèmia  com molt bé va comentar Óscar Martínez al seu parlament recitat just abans de l’última obra del programa.

La banda en un moment del concert (Foto: Joan Peña Sempere)

L’habitual prova sonora abans va ser el teló per a una tarda agradable climatològicament per a poder escoltar La Vella. Presentat el concert per Mar Fernández, va enumerar les peces del programa per donar pas al director a continuació. Un repertori pop / rock que es va iniciar amb els timbals d’Andrea Hernández a L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, cançó clàssica del cantautor alcoià arranjada per a banda pel mateix Ferrando, que ens va fer enyorar aquells concerts de Barnasants a la nostra ciutat i Barcelona. Es va fer pas al ‘tecno’ amb el grup alemany Nena amb cançons dels vuitanta com 99 Luftballons o Irgendwie, Irgendwo, Irgendwann amb solos al saxo alt de Fran Blasco i al bombardí de Jordi Monllor; seguidament el polèmic Elton John amb alguns dels seus temes com Don’t go breaking my heart incloent alguns solos de trompeta de Fernando Pérez Lorente. Una altra icona dels vuitanta com Bon Jovi també va tornar a sonar en els faristols de La Primitiva, habitual en els concerts d’estiu. Eduard Terol a la bateria i Iñaki Peris al baix elèctric van ser imprescindibles per a no perdre el ritme en ningún moment.

Intervenció d’Óscar Martínez (Foto: Diego Valor)

Sense previ avís, va fer la seva aparició Óscar Martínez on va tenir les paraules de comiat al director sentenciant “Es va el Mestre, però es queda l’amic. Es queda la persona que admirem, la qual volem i la que desitgem que sempre estigui al costat de nosaltres…”, per a continuació obsequiar-li amb un retrat amb alguns dels seus moments al podi amb foto central de Diego Valor d’aquell llunyà concert del 9 d’octubre de 2014. Després, va vindre un altre dels moments més esperats pels nostres veïns, els ‘camilistes’ amb la nova audició de Tres de Camilo Sesto, de Jordi Monllor Oltra amb un sol compromès a la trompa de Manolo Verdú. Aplaudiments per a la banda i per al seu autor on es trobava entre el públic  Gilberto Molina, president del Fan Club Camilo Sesto a qui va dedicada l’obra.
Els insistents aplaudiments del públic ja sota el cel nocturn van provocar el bis de You Give Love A Bad Name de Bon Jovi; i Jamás de Camilo Sesto. Entre les dues peces, un agraïment del director Ferrando a la banda i públic pels anys dedicats a la direcció de La Primitiva. Amb ell, es tanca un altre cicle carregat de bona música i de moments inoblidables en allò el més bò i el més dolent. Ara, la corporació s’endinsa en un mes marcat per un procés de selecció en el qual els membres músics tindran veu i vot esperant que aquests s’exerceixin amb responsabilitat, rigor i equanimitat. El resultat el coneixerem el proper octubre si el Covid-19 ho permet. (Moltes gràcies a Diego Valor i Joan Peña Sempere pel material fotogràfic)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

NENA!, de Peter Kleine Schaars

Arranjament de temes del grup tecno-pop alemà Nena a càrrec de Peter Kleine Schaars. Video realitzat per Pau Martínez en el concert Viu l’Estiu organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi oferit el dijous 27 d’agost de 2020

Uno de los nuestros

Justo antes de la interpretación de Tres de Camilo Sesto de Jordi Monllor, se dedicaron unas palabras de Óscar Martínez al director Àngel Lluís Ferrando en su concierto de despedida que reproducimos a continuación

Àngel Lluís Ferrando en un momento del concierto de despedida (Foto: Diego Valor)

“”Buenas tardes nuevamente a todos.

Algunos de ustedes ya lo sabrán. Otros se enterarán en este momento… El concierto de hoy, es el último que nuestro querido Director Àngel Lluís Ferrando Morales, va a realizar con nosotros. Se pone fin así a una relación que nació en 2007, y que empezó con una mágica actuación, acompañando la entrada a nuestra ciudad de Sus Majestades los Reyes Magos de Oriente.

Desde ese día hasta hoy, han ocurrido muchísimas cosas, y hemos pasado momentos increíbles. Conciertos multidisciplinares, con imágenes, con lecturas, con canto, con bailes… Hemos estado en Toledo, en Madrid, en Barcelona… Hemos disfrutado de todo tipo de música: popular, clásica, pop, incluso electrónica.

Momentos inolvidables que todos recordaremos toda nuestra vida, como el Concierto de Ovidi, en el Auditori de Barcelona, donde tras hacer cuatro bises y con el público entregado, tuviste que acabar diciendo “tindrem que parar o repetirem tot el concert” Has marcado toda una generación de músicos de esta entidad, La Primitiva, algo al alcance de muy pocos.

Pero no todo han sido buenos momentos. También los ha habido malos, como no, y de todos ellos hemos aprendido. Y con uno en especial, con el peor de todos, nos dimos cuenta de que, además de un músico irrepetible y un compañero inigualable, a superación y coraje tampoco te gana nadie, vaya que no…

Hemos pasado juntos tantas cosas en tantos años, que sólo seremos capaces de valorarlo en su justa medida con el paso del tiempo. Trece intensísimos años, donde parecía que lo habíamos vivido todo, que habíamos pasado por todas las situaciones posibles… ¿qué más nos puede pasar?… Pues una pandemia mundial… Una maldita pandemia que no nos ha permitido darte la despedida que mereces, pero que sin lugar a dudas, llegado el momento, tendrás, no lo dudes.

Hoy acabas como Director, pero sigues siendo músico de la Primitiva, sigues siendo uno de nosotros porque siempre lo has sido. Se va el Maestro, pero se queda el amigo. Se queda la persona que admiramos, la que queremos y la que deseamos que siempre esté junto a nosotros.

Queremos que sepas, que La Primitiva nunca podrá devolverte todo lo que has hecho por ella.

Queremos que sepas que ésta ha sido, es, y siempre será, tu banda. Te queremos.

Señoras y Señores, por favor, un fuerte aplauso para nuestro director Angel Lluís FERRANDO MORALES.””

Pablo Martínez escriu sobre Vicente Moya Valor

Vicente Moya Valor: cordes virtuoses es el títol del nou article publicat a la revista de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina

Vicente Moya Valor (Cocentaina, 1867-Alcoi, 1934) (Foto cedida per Pilar Salom)

CIM Apolo. Comunicació Social. Les festes patronals de la veïna localitat de Cocentaina també han estat suspeses aquest any per la crisi propiciada pel Covid-19. No obstant, ha pogut veure la llum novament la clàssica publicació anual festera com és la revista de Festes de Moros i Cristians presentada el passat dijous 30 de juliol al Pati d’Armes de Palau Comtal.

Entre els seus articles, torna a aparèixer una col·laboració del nostre company Pablo Martínez. Vicente Moya valor: cordes virtuoses és el títol del nou treball dedicat al guitarrista nascut a Cocentaina però més vinculat a la nostra ciutat durant tota la seva vida en l’àmbit laboral, familiar i artístic com va ser la relació amb l’Harmònica Alcoiana. Va ser un alumne avantatjat de Francisco Tárrega i entre la seva producció es compta centenars de transcripcions per a guitarra d’obres de Mendelssohn o Schubert fins d’autors alcoians com Gonzalo Barrachina o José Pareja.

CHAMPAGNE (1920), d’Evaristo Pérez Monllor

Video efectuat per Pepi Pascual al concert de la Corporació Musical Primitiva del dissabte 25 de juliol a l’Amfiteatre Amando Blanquer d’Alcoi dins de la XXV Campanya ‘Música als Pobles’ de la Diputació d’Alacant

Prevista la seva programació en el concert de Rams per celebrar el centenari de la seva composició, s’ha recuperat el pasdoble per a la seva audició en aquest concert. Dedicat al seu oncle Rafael Sempere Ferrándiz, el va compondre a Madrid mentre treballava com a copista de la Societat d’Autors, capital on va signar la major part de la seva obra (1).  Aquesta curteta peça va ser estrenada per La Primitiva en les Festes de Sant Jordi de 1920 juntament amb la marxa mora del seu germà Camilo La Entrà de la Kabila Ben Kurda (La Voz del Pueblo, 19/04/1920).

(1) Es pot ampliar informació en el treball de Jaume Jordi Ferrando Evaristo Pérez Monllor, apunt biogràfic

Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.