“La Generala”, a escena por la Agrupación Lírica El Trabajo

Única sesión en el Teatre Calderón, el sábado 4 de marzo a las 19 h. con Tania Bou y Javier Pérez

generalaPMB. El sábado 4 de marzo a las 19 h. se estrena el nuevo montaje de la Agrupación Lírica El Trabajo, la zarzuela La Generala con música de Amadeo Vives y libreto de Guillermo Perrín y Miguel de Palacios. Enrique J. Peidro se encarga de la dirección musical y coros; Ramón Micó, de la dirección escénica, y los ballets los dirige Inma Cortés.

Los principales papeles están representados por Tania Bou, Charo Martos, Jovi Gonzálbez, Javier Pérez, Elisa Santonja, Jordi Sempere y Ángel Pérez. Esta famosa zarzuela para algunos y opereta para otros fue estrenada en 1912.  (Precio de las entradas: 20 y 23 euros (público general). A la venta en la Agrupación Lírica ‘El Trabajo’ de lunes a viernes de 11 a 13 horas y de 17 a 19 horas (965542208). También a la venta en taquilla y a través de la web http://www.instanticket.es.)

Anuncis

“La parranda”, nueva producción de la Agrupación Lírica El Trabajo

La zarzuela se representa los días 20 y 21 de Mayo en el Teatre Calderón

La_parrandaPMB. El viernes 20 y sábado 21 de mayo a las 19 h. se estrena el nuevo montaje de la Agrupación Lírica El Trabajo, la zarzuela La parranda con música de Francisco Alonso y libreto de Luis Fernández Ardavin. Gregorio Casasempere Gisbert se encarga de la dirección musical; Camilo Candela, de la dirección escénica; Alfonso Marco, director de los coros, y los ballets los dirige Inma Cortés. Los principales papeles están representados por Gemma Soler, Charo Martos, Javier Galán, Eugenio Valls, Miguel Martí, Jordi Sempere y Ángel Pérez. Esta famosa zarzuela fue estrenada en el Teatro Calderón de Madrid el 26 de abril de 1928, siendo su fragmento más popular el Canto a Murcia.  (Precio de las entradas: 20 y 23 euros (público general). A la venta en la Agrupación Lírica ‘El Trabajo’ de lunes a viernes de 11 a 13 horas y de 17 a 19 horas (965542208). También a la venta en taquilla y a través de la web http://www.instanticket.es.)

La sarsuela, protagonista del darrer concert de la temporada

Oferim una breu introducció sobre el gènere de la sarsuela” i unes dades biogràfiques del autors de les obres a interpretar per La Primitiva, dirigida per Àngel Lluís Ferrando, al concert d’estiu com a cloenda de curs dedicat al género chico” el diumenge 5 de juliol

Llibret de El jardín de Falerina de Calderón de la Barca

Llibret de El jardín de Falerina de Calderón de la Barca

PMB. La sarsuela és un gènere musical escènic netament espanyol en què es barregen parts instrumentables, vocals i parlades. El seu nom deriva del nom del palauet o pavelló de caça, envoltat d’esbarzers (“zarzas” en castellà), on al segle XVII es representaven per a la cort espanyola històries amb temàtica mitològica. La música de les primeres sarsueles s’ha perdut, si bé coneixem molts dels seus títols i els noms dels seus autors, destacant El jardín de Falerina amb música de Juan Hidalgo i llibret de Pedro Calderón de la Barca.

La primera sarsuela de la qual es conserva prou música com per tenir una idea clara de com era el gènere en el XVII era Los celos hacen estrellas (1672) de Juan Hidalgo i Juan Vélez.

Després vindrien les adaptacions dels drames italians a l’espanyol com Veneno es de amor la envidia de Sebastián Durón, venint amb el regnat de Carles III la tradició popular amb els sainets de Ramón de la Cruz. La primera sarsuela de tema costumista seria Las segadoras de Vallecas (1768). Amb la mort d’aquest autor, hi va haver una continuiat amb El novio y el concierto y El ventorrillo de Crespo amb llibret de Manuel Bretón de los Herreros i música de Basilio Basili o La mensajera de Gaztambide.
Juan Hidalgo (Madrid, 1614-1685) es considera autor de la primera sarsuela espanyola Los celos hacen estrellas amb llibret de Vélez de Guevara

Juan Hidalgo (Madrid, 1614-1685) és autor de les primeres sarsueles conservades Los celos hacen estrellas amb llibret de Vélez de Guevara

La sarsuela té dues manifestacions importants: el gènere breu o “chico”, obres amb personatges populars de Madrid en un sol acte, propi del «teatre per hores»; i la “gran sarsuela”, obres en diversos actes pròximes a l’òpera gran. Però en aquest gènere líric també es distingeixen les obres per l’argument; estan les de tema madrileny, amb el seu llenguatge castís, són les més típiques (La verbena de la Paloma, Agua, azucarillos y aguardiente y La Revoltosa) que també inclou obres extenses (Doña Francisquita i La Chulapona); les regionals són les més costumistes o folklòriques (La del Soto del Parral, La rosa del azafrán i La patria chica) i les d’opereta més d’àmbit europeu (La Generala, La canción del olvido i Bohemios).

 

El Teatro Apolo (1873-1929), fou juntament amb el Teatro de la Zarzuela els escenaris emblemàtics d'aquest gènere

El Teatro Apolo de Madrid (1873-1929), fou juntament amb el Teatro de la Zarzuela els escenaris emblemàtics d’aquest gènere

La sarsuela com tot gènere evoluciona i canvia segons els gustos dels seus espectadors; al segle passat gaudeixen de gran acceptació obres com Jugar con fuego de 1851 o El duo de la Africana de 1893, mentre que, posteriorment, el públic s’entusiasma amb altres més properes al vaudeville com La gatita blanca de 1907 o La corte de Faraón de 1910.

El gènere experimenta un declivi en els anys 40 destacant, entre d’altres, Doña Francisquita de Amadeo Vives, La canción del olvido de José Serrano, El caserío de Jesús Guridi, Las golondrinas de José María Usandizaga i Luisa Fernanda de Federico Moreno Torroba.

 ELS AUTORS

Juntament amb la Gran Fantasía de La Revoltosa del villener Ruperto Chapí, tres són els autors protagonistes d’aquest concert: Tomás Bretón del que s’interpreta la 1ª Gran Fantasía de La Verbena de la Paloma (1894) amb el subtítol de El boticario y las chulapas y celos mal reprimidos; Gerónimo Giménez amb una selecció de La Tempranica (1900); i, per últim, Jesús Guridi amb l’intermedi de La Meiga (1928) i el preludi del segon acte de El Caserío (1926).

Tomás Bretón (Salamanca, 1850-Madrid, 1923)

Tomás Bretón (Salamanca, 1850-Madrid, 1923)

TOMÁS BRETÓN

Nascut el 1850, aquest compositor que va ser també director i violinista, inicia els seus estudis a Salamanca, la seva ciutat natal, traslladant-se a Madrid per estudiar al conservatori amb Arrieta. Per subsistir, va haver de guanyar-se la vida tocant en cafès i teatres. En 1874 va obtenir el premi de composició. Uns anys més tard va aconseguir una beca per ampliar els seus estudis a Roma. Ja de tornada a Madrid, va ser nomenat director d’orquestra del Teatro Real i de la Unión Artística Musical i, en 1901, professor de composició del conservatori, del que dos anys més tard va ser director.

Va tenir com a alumnes a Pau Casals i Manuel de Falla. El seu pas per Europa va portar a Espanya idees i voluntat sinceres de renovació, premsant sobretot en una gran òpera espanyola. Tot i posseint una sòlida formació acadèmica, les seves ambicions es van demostrar utòpiques a Espanya, on només s’havia acceptat l’òpera italiana. Encara que la seva fama es deu al gènere líric, la música de cambra de Bretón és de gran qualitat, amb un tractament harmònic bastant audaç per a la seva època: 3 quartets de corda, un quintet amb piano, un concert per a violí, música coral i religiosa i música simfònica són exemples d’això. Del conjunt de la seua obra operística destaquen Los amantes de Teruel (1900), Garín (1892) i La Dolores (1895), l’única que es conserva, i les seues més de trenta sarsueles, entre les que sobresurt la més popular de totes La Verbena de la Paloma (1894).

GERÓNIMO GIMÉNEZ

Gerónimo Giménez (Sevilla, 1854-Madrid, 1923)

Gerónimo Giménez (Sevilla, 1854-Madrid, 1923)

Fill d’un modest violinista, va rebre les primeres lliçons de solfeig, violí i piano del seu pare, amb el qual sent encara molt nen es va traslladar a Cadis, on va rebre lliçons d’harmonia i composició de Salvador Vinegra.
Precoç virtuós del violí, als dotze anys ja va ser admès com a primer violinista del Teatro Principal de Cadis. Als disset anys, va dirigir per primera vegada diverses òperes, i va obtenir amb això ressonants triomfs, malgrat la seva poca edat. Als vint va guanyar una beca concedida per la Diputació de la província, amb la qual es va traslladar a París per ampliar estudis al Conservatori.
A la capital de França va ser condeixeble de Debussy, al que va vèncer en els exàmens de final de curs en quedar l’espanyol primer i segon el genial compositor francès. Acabats els seus estudis, Gerónimo Giménez va recórrer Itàlia i va tornar després a Espanya portant amb si unes obres simfòniques que li van ser estrenades a Madrid per una orquestra dirigida per Monasterio. Va ser director del Teatro Apolo, de Madrid, i va conduir repetides vegades l’orquestra del Teatro Real.
En deixar-la el mestre Bretón, va prendre la direcció de la Simfònica de Madrid al capdavant de la qual va collir grans èxits. Atret pel teatre, Gerónimo Giménez va deixar la música gran per dedicar-se a compondre sarsueles, gènere més fàcil i millor remunerat, en què va deixar l’empremta del seu geni en partitures d’autèntica qualitat, com ara El baile de Luis Alonso i Las bodas de Luis Alonso, que han quedat com a pàgines de concert. Requerit per l’èxit, va compondre nombroses obres del mateix gènere, algunes en col·laboració amb Amadeo Vives.

JESÚS GURIDI

Jesús Guridi (Vitòria, 1886-Madrid, 1961)

Jesús Guridi (Vitòria, 1886-Madrid, 1961)

Besnet del famós compositor Nicolás Ledesma, va prendre els seus primers cursos de música a Bilbao, on va compondre les seves primeres partitures i va guanyar els Jocs Florals de 1902. Va estudiar amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París, amb Joseph Jongen a Brussel·les i amb Otto Neitzel a Colònia. Va tornar a la capital biscaïna en 1909, per fer-se càrrec de la Sociedad Coral Bilbaina i alternar la seva carrera de director d’orquestra amb la d’organista. El 1914 va guanyar una càtedra en el Conservatori de Madrid, amb el qual va estar vinculat fins a la seva mort.
Autor d’una extensa i variada obra, Jesús Guridi va conrear diferents gèneres musicals. Va combinar peces per a arpa, txistu o piano amb composicions orquestrals, com La aventura de Don Quijote (1915), Diez melodías vascas (1941), o Sinfonía pirenaica. Va concebre també una obra coral titulada Eusko Irudariak (Escenas vascas) (1922) però, tot i això, Guridi va ser bàsicament conegut per les seves incursions en el món del teatre musical i de la sarsuela.
Mirentxu (1911) va ser la seva primera sarsuela. Es va estrenar a Bilbao i va comptar amb la col·laboració de l’escriptor Jesús María Arozamena, en l’elaboració dels textos. En Amaya (1920) l’autor va partir de l’escriptura de Francisco Navarro Villoslada, per redactar part del llibret en basc i deixar-se influenciar per l’estil de Wagner. Captivat per les escenes de tipus costumista i pel folklore basc, Jesús Guridi va escriure la seva tercera obra musical el 1925, titulat El caserío.
Altres peces de teatre musical compostes per l’autor són La meiga (1928), basada en el cançoner gallec, La cautiva (1931), Mandolinata (1934), recollint part de les cançons renaixentistes italianes, Mari Eli (1936), La bengala  (1939), el sainet Déjame soñar (1943), Peñamariana (1944), on recrea diverses farses de Salamanca, i la comèdia La condesa de la aguja y el dedal(1950).
L’activitat creadora del mestre basc va estar sempre marcada pel perfeccionisme dels seus treballs i per la seva incessant recerca de noves sonoritats, prenent com a punt de partida els motius de la cançó popular basca. Jesús Guridi va acumular nombrosos guardons al llarg de la seva vida. Va dirigir, a més, el Conservatori de Madrid, va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts i va exercir com a directiu de la Societat General d’Autors. 

WEBGRAFIA CONSULTADA:

http://www.biografiasyvidas.com

http://www.zarzuelerias.blogspot.com

http://www.lazarzuela.webcindario.com

 

Zarzuela en homenaje a Chueca en el Calderón

Éxito de “Agua, azucarillos y aguardiente” por la Agrupación Lírica El Trabajo y la Orquesta Sinfónica Alcoyana

 PMB

Zarzuela2014-2

Gregorio Casasempere y Maria José Pérez

Los pasados 16 y 17 de Mayo se representó en el Teatro Calderón la zarzuela Agua, azucarillos y aguardiente en homenaje a su autor Federico Chueca junto con fragmentos de La Gran Vía y El bateo, a cargo de la Agrupación Lírica El Trabajo y la Orquesta Sinfónica Alcoyana, dirigida por Gregorio Casasempere Gisbert. El director del coro fue Alfonso Marco y la parte escénica fue coordinada por María José Pérez.

Zarzuela2014-1

Tania Bou en plena representación (Fotos: David Alcaraz)

Fue interpretada entre otros por Elisa Santonja, Silvia Aleixandre, Agustín Soler y nuestros Tania Bou y Javi Valls. También participó el ballet de Inma Cortés.