Un emotiu comiat a Sergio Molina

Familiars, amics i músics es reuneixen al Cementeri en homenatge a ‘Anxoveta’

Un moment de la cerimònia fúnebre en homenatge a Sergio Molina (Foto: Pepi Pascual)

PMB. Quan la trista notícia de la mort del company Sergio Molina Martínez encara ressona en els nostres cors i les unànimes reaccions i condols a la seva desaparició continuen presents en les xarxes socials, arribava el moment dur de donar-li l’últim adéu. En el matí de dijous 9, familiars, amics i músics de La Primitiva es reuneixen a la galeria principal del Cementeri Municipal ‘Sant Antoni Abat’ per donar-li l’últim adéu a l’amic que s’ha anat massa prompte.

Xicotet queda el recinte mentre un nodrit grup de músics de la banda interpreta Musical Apolo i L’Entrà dels Moros en homenatge a l’amic ‘Anxova’. Encara commocionats i desconsolats per la fatal notícia, els familiars han agraït el gest dels companys abans de donar-li sepultura en la intimitat. Fins sempre i allà on estigues, descansa en pau, Sergio.

 

UZÚL EL-MSÉLMIN, L’ENTRÀ DELS MOROS, de Camilo Pérez Monllor

UZÚL EL-MSÉLMIN, L’ENTRÀ DELS MOROS (1914)

L’antològica i emblemàtica marxa mora de Camilo Pérez Monllor incorpora la dolçaina i una singular mixtura rítmica inspirada al nord de Marroc, de tal riquesa que va fer innecesària la participació dels timbals. (Text i audio: “Rams de música” -2013-)

Corporació Musical Primitiva i Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta

Director: Àngel Lluís Ferrando Morales

Enregistrament en directe Concert Diumenge de Rams-Teatre Calderón @Audioart- 5 d’abril de 2009

 

Comunicat de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi en relació a la marxa mora “Uzul el-m’sélmin” (L’Entrà dels Moros)

La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, ha estat i continua sent el bressol de músics i compositors que han deixat la seva petjada artística en l’arxiu de l’entitat, arxiu rellevant dins del patrimoni musical d’Alcoi i ben conegut a la Comunitat Valenciana. Com és ben sabut, el nostre arxiu sempre ha estat a disposició tant de persones com d’entitats que han necessitat o han volgut consultar-lo.

Dit l’anterior, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, és ‘hereva directa’ d’un  patrimoni musical que s’ha transmès durant dècades fins a arribar als nostres dies. Una de les nostres obres més emblemàtiques, amb la qual ens sentim profundament  identificats,  és  la  marxa  mora  L’entrà dels Moros. I diem ‘la nostra obra’ perquè Camilo Pérez Monllor forma part de la història  de la nostra entitat, ja que va deixar el seu patrimoni musical ací, i per tant els actuals membres de la Corporació Musical Primitiva som ‘hereus’ de tota la seva obra musical en general i en particular de la citada peça. Per aquesta raó, sempre ha estat motiu d’orgull i un sentiment especial per als components de la Corporació, ser els únics posseïdors d’aquestes partitures, i per tant, els únics a interpretar-les.

Cal destacar que aquesta circumstància de ‘exclusivitat’ d’una peça, és freqüent en altres entitats musicals, i és habitual que compte amb el respecte de la resta d’entitats. Pel seu lloc, des de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, sempre s’han tingut en compte aquestes situacions, i les hem respectat escrupolosament.

Portada de “Uzul el-m’sélmin” (1914)

Per tot això, des de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, no arribem a comprendre per què en el cas de L’entrà dels Moros, no s’està respectant aquest llegat, arribant fins i tot a ser testimonis de com ha sorgit una ‘versió’ de tal marxa, de la qual desconeixem el seu origen, però de la qual podem assegurar que per descomptat no és ni des de lluny la peça original del mestre Camilo Pérez Monllor -les partitures mai han sortit del nostre arxiu-. Pensem que amb aquesta conducta s’està fent un mal, tant artístic a la peça en si -només cal escoltar-la per a adonar-se- com anímic, a les persones que ens vinculem amb ella.

Per tant, des de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, ens agradaria sol·licitar a la resta de societats musicals, el respecte i l’ètica dels quals es fan ús en aquest tipus de casos, i del qual nosaltres sempre hem fet gala. I alhora, donar coneixement a la ciutadania en general de la situació de greuge en què ens estem veient immersos, així com del perjudici musical que se li està fent a una obra tan important en la nostra història, amb els ‘arranjaments’ i ‘versions’ que s’estan creant, per descomptat sense el nostre coneixement ni autorització, i sempre al marge de les partitures originals de l’autor.

Alcoi, 16 d’abril de 2019

LA JUNTA DIRECTIVA

“L’Entrà dels Moros”, un aplaudido centenario (5-10-2014)

Iniciamos el año recordando el concierto-homenaje a los 100 años de “Uzul El M’Selmin”

Juan Javier Gisbert Cortés

PMB.  Recuperamos el artículo  firmado por Juan Javier Gisbert Cortés (actual embajador moro) que fue publicado en “El Nostre Ciutat” el martes 14 de octubre de 2014, gracias al cual podemos tener otra visión del pasado acontecimiento.

A la memoria de Ernesto Valor Calatayud, el musicógrafo alcoyano.

  ¿Cuántas veces hemos soñado los alcoyanos con poder desfilar por la calle San Nicolauet a los sones de “L’entrà dels moros”? Quizás demasiadas, convirtiendo nuestro deseo en una necesidad emocional, en un palpitar de la alcoyanidad, en una mitificación de la celebrada obra de Camilo Pérez Monllor; se puede afirmar con rotundidad que sus melodías han sido (y son todavía) idolatradas por propios y extraños durante varias generaciones desde los años cuarenta, aunque, al parecer, durante la primera época no fue de las piezas más apreciadas por el público; los gustos y las modas siempre han marcado la pauta.

20141005bn
Foto: Diego Valor

En las notas recientemente firmadas por José María Valls Satorres, con motivo del estreno el domingo día 5 de Octubre de su obra “La Casa de las Chirimías”, afirmaba: “Hablar de “Uzul el M’Selmin” en su centenario, es hablar de una composición que ha resistido exultante el paso del tiempo, sencilla, sin alardes, de calle, es decir, al aire libre, prodigio de unidad de conceptos y ejemplo de composición. Una marcha mora de la que me hablaba mi maestro Fernando de Mora, y de su autor, al que veneraba. Consecuencia de lo anterior comencé a interesarme por esta partitura, y también el recuerdo de haberla tocado en alguno de los conciertos de fiestas con la música Primitiva, en los que era invitado a participar como clarinetista”, justificando con las notas a su nueva obra una parte de su profunda admiración hacia la centenaria obra que hoy nos ocupa.

 Valls Satorres nos sorprendió con su nuevo alumbramiento sonoro y musical (la ya citada “La Casa de las Chirimías”) al deslizarse elegantemente por los melismas y sutilezas destiladas en cada recoveco de la pieza centenaria, mostrándonos una marcha mora rotunda, bella, ampulosa, espectacular y envolvente, donde además pudimos escuchar hilvanadas las melodías de “Fortuna Favorable”, fanfarria para el Embajador Moro escrita a finales del pasado año para conmemorar el 175 aniversario de la primera edición impresa de nuestras embajadas festeras. La fusión de los “cantabiles” estuvo bien ensamblada, creando un mensaje de grandeza al imaginar sus resonancias en pleno desfile – esperemos que sea ya el próximo año -, y que arrancó los aplausos del público fiel a la “Vella” que abarrotaba el salón Rotonda del Círculo Industrial.

 El concierto de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy, que además contó con la colaboración del “Grup de Dolçaines i Tabaleters La Cordeta”, nos hizo vibrar con multitud de sensaciones, algunas de clásico sabor como “Pare i fill”, “El K’sar el Yèdid”, “Tristezas y alegrías” o “Alma andaluza” y otras de nueva factura compuestas para la efeméride. Jaime Lloret Miralles, un hombre dedicado a la banda y fiel a la entidad firmaba “Jaumet, el judío”, que con sus primeros compases creó la expectación, haciendo sonar con brío la percusión, para fundirse seguidamente en una brillante entrada de los metales graves, y captando inmediatamente la atención de todos los presentes. Quizás un poco corta de duración, o falta de resolución final a nuestro gusto, pero una pieza a tener en cuenta en nuevas interpretaciones.

DSC_0085
Foto: Diego Valor

En la sala pudimos saludar y conocer al veterano Francisco Carchano Moltó, autor del inspirado pasodoble “Barrabàs”, tan interpretado durante la cabalgata de los Reyes Magos de nuestra ciudad, quien aportó al concierto una nueva partitura que tituló “Jasmine” (m.m.) apropiadísima para el acompañamiento de un cargo “fester”, por su orientalismo y elegancia, dentro de los canones tradicionales, y siempre siguiendo su personal estilo. Me gustaría aprovechar estas líneas para reivindicar su figura como futuro director del Himno de Fiestas de Alcoy, creo que tiene sobrados merecimientos.

 Estos veteranos maestros del arte de la composición que hemos citado dieron paso a las nuevas generaciones y Vicente Juan Sanoguera Rubio, instrumentista de la entidad a quien conocimos hace muchísimos años en la Coral Polifónica Alcoyana firmó con ilusión “Al-Rasik” (m.m.) que al decir de Pablo Martínez tiene claras influencias de los maestros Blanes y Blanquer, tan queridos por “el mùsic de la casa”. Esta obra estuvo claramente diferenciada en dos partes, bien pensadas, que resolvió con el oficio que le caracteriza. A nosotros, y solo a título personal nos impresionó la primera de ellas, dejándonos boquiabiertos. “Gracies Vicent, per aquest treball”.

 Y como remate al sensacional concierto matinal, pudimos descubrir entusiasmados una gran obra, un poema sinfónico al estilo de Strauss o Wagner. Hablamos de la pieza concebida por Eduardo Terol i Botella, quien rindió un tributo de pasión “A don Camilo”, convirtiéndose en el broche de oro, en la gema preciada de la celebración. Eduardo, como diríamos coloquialmente, “estuvo sembrado”, aunque mejor debemos asegurar que disfrutó de una brillante inspiración, mostrándonos su amplia formación concertística y su pasión por Weber, y ofreciendo unos pasajes melódicos que jugueteaban en todo momento con “L’entrà dels moros”. Al término del concierto, un hombre de teatro, de gran sensibilidad, músico y fester dijo: ”Tenía la impresión de ver a D. Camilo caminando entre los pentagramas, saltando por el discurrir de compases y corcheas”, y creo que todos los asistentes vibramos con estas cuidadas sonoridades sinfónicas, que el maestro Terol supo entrelazar, haciendo emerger y volatilizar los célebres compases de la obra de Pérez Monllor.

 Para finalizar, sin pensarlo dos veces, el maestro Ángel Luis Ferrando atacaba con brío la intervención de los panderos, para que, de nuevo, “L’entrà dels moros” hiciera que un estremecimiento general recorriese nuestras venas, al escuchar los generosos sonidos de “La Vella” que se entregó en una intervención compacta, brillante, sutil y bien concertada. Gracias profesores de la Primitiva por este acontecimiento especial.

Juan Javier Gisbert Cortés

Les Marxes del Centenari: crònica d’un concert històric

El passat diumenge 5 d’octubre, La Primitiva va commemorar el centenari de la composició de “Uzul el M’Selmin” de Camilo Pérez Monllor amb un concert de genuïna música alcoiana

Foto: Diego Valor
Foto: Diego Valor

Pablo Martínez

Reduït va quedar l’aforament del Cercle Industrial per albergar el concerthomenatge dirigit per Àngel Lluís Ferrando i dedicat a Camilo Pérez Monllor i el seu “Uzul el M’Selmin” que compleix cent anys. Les expectatives estaven creades davant l’estrena de cinc obres dedicades a la marxa i/o autor que no van quedar defraudades. Amb la participació del Grup de Dolçaines i Tabaleters La Cordeta, entitat de la qual tant la banda com Apolo necessita, començava el concert amb la primera audició de “L’Entrà dels Moros”, fortament aplaudida.

La primera estrena va ser “Jasmine” de Francisco Carchano,  de la qual conforta veure com un músic de vuitanta anys forces i il.lusió de crear una obra plena de notes, ritme i brillantor; igual que “Jaumet, el judío” de Jaime Lloret, amb un inici molt similar i idèntic a la marxa homenatjada i una melodia que, per moments, ens fa recordar el “Dehu de Vetha” de Copérnico Pérez. La primera part es completava amb “El K’Sar el Yedid”, composta en 1912, popularment coneguda com “La Granadina”; i “Pare i fill”  feta en 1900 en companyia de son pare, Camilo Pérez Laporta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La segona part arrancava amb l’estrena de “La casa de las chirimías” d’un compositor que mai falla, José María Valls Satorres. L’autor de marxes com “Pas als Maseros” o “Ix el cristià” resol l’encàrrec amb espectacularitat i ofici, que en veritat sonarà en les Entrades de l’any proper; “Alma andaluza” de Monllor, i “Tristezas y alegrías” composada i dedicada pel seu germà Evaristo Pérez Monllor en 1917, s’interpreten entre l’estrena de Vicente J. Sanoguera Rubio “Al-Rasik”, un músic de “la casa” que, influït pels grans com Blanes o Blanquer i amb títuls com “Novella” o “Banu Marin” de vegades, sembla que no tingui el degut reconeixement.

 Capítol a part, mereix l’obra no adscrita al gènere fester amb la que finalitza el concert, “A Don Camilo” d’Eduard Terol i Botella, un monument musical dedicat a l’autor de “El tío Colau” i, damunt amb una dedicatòria a la nostra banda, amb la qual  ens podem considerar uns privilegiats per haver estrenat aquesta obra deutora de la música romàntica que, de vegades, beu de Wagner i Strauss. El concert conclou amb la segona audició de “Uzul el M’Selmin” de la qual no vaig a dir res perque com diu Ramón García i Soler, “la marxa parla per sí soles” (Fotos: Diego Valor).

Ensayo general para una conmemoración

La Primitiva recibe la visita de Francisco Carchano y Jaime Lloret

  PMB

El pasado sábado 4 de octubre, día previo al concierto-homenaje a “Uzul el M’Selmin” de Pérez Monllor, la banda recibió la visita de dos de los compositores cuyas marchas son estrenadas en dicho concierto. Francisco Carchano y Jaime Lloret, autores, respectivamente,  de “Jasmine” y “Jaumet, el judío” vinieron como espectadores para ultimar y pulir detalles de sus últimas obras con el director Àngel Lluís Ferrando.

 Vicente Juan Sanoguera Rubio se encontraba en la sala como músico en activo y José María Valls y Eduardo Terol no pudieron asistir por motivos profesionales. Este último se encontraba en Colombia como miembro de jurado del ‘LX Concurso Nacional de Bandas Musicales’ de Paipa. No obstante, desde aquí agradecemos el “regalazo” que nos ha hecho con su obra “A Don Camilo”, que, aparte de dedicarla al autor de “Alma andaluza”, la dedica a La Primitiva como bien indica en las partituras.

“A Don Camilo” és una

metamorfosi musical sobres temes

propis i de Camilo Pérez Monllor,

compositor al que está dedicada

amb admiració, en el centenari de

Eduard Terol i Botella (Alcoi, 1965)
Eduard Terol i Botella (Alcoi, 1965)

la seva marxa “Uzul el M’Selmin”

coneguda popularment com

“L’Entrà dels Moros”.

 També deixe constancia d’haver

compost cada nota portant en el

cor a la Corporació Musical

 Primitiva d’Alcoi. És un orgull

poder dir que en ella vaig iniciar

el meu trànsit pel llarg camí de la

música, creixent pas a pas, com a

músic i com a persona.

Amb tot el meu afecte, a la

Música Vella.

Alcoi, 2014

Eduard Terol i Botella

Concierto en homenaje a los cien años de “Uzul el M’Selmein”

Este acontecimiento histórico se celebra el domingo 5 de octubre a las 12 h. en el Círculo Industrial

cartel-homenaje  PMB
El domingo 5 de octubre, La Primitiva dirigida por Àngel Lluís Ferrando ofrece a las 12 horas en el Círculo Industrial un concierto que se prevé histórico ya que se celebra el centenario de la emblemática marcha mora de Camilo Pérez Monllor, “Uzul el M’Selmein” (L’Entrà dels Moros) dentro de la XIX Campanya de Música als Pobles que patrocina la Diputación Provincial de Alicante.

 El programa incluye este clásico que estará arropado por una serie de estrenos compuestos por músicos vinculados a la banda y a la Sociedad Apolo como “La casa de las chirimías” de José María Valls Satorres; “Al-Rasik” de Vicente Juan Sanoguera Rubio; “Jasmine” de Francisco Carchano; “Jaumet, el judío” de Jaime Lloret Miralles y “A Don Camilo” de Eduard Terol i Botella.

 Junto a estos estrenos, aparecen otros títulos de Pérez Monllor como “El K’sar el Yedid”, “Alma andaluza” y “Pare i fill” compuesto junto con su padre Camilo Pérez Laporta. También se interpreta “Tristezas y alegrías” de su hermano Evaristo.

“L’entrà dels moros” al Col·legi José Arnauda d’Alcoi

El passat dijous, 11 d’abril un grup de músics, de forma voluntària i desinteressada, van acudir al Col·legi Arnauda d’on és professora, la també músic de La Primitiva, Ana Molina, portant música en directe als alumnes de infantil, els quals aprofitant les festes de Sant Jordi estaven treballant el projecte “moros i cristians”, la seua presència va rebolicar tot el centre. Ací tenim el testimoni gràfic de Joan Lluís Santamaría amb les sentides paraules d’un mestre de primària: Gabriel Barrachina. 

… deixa volar la imaginació, rememorant esquadres de negres, cara pintada, tocats de plomes blanques als caps, a la llum d’una vesprada del mes d’abril

Foto: Joan Lluís Santamaria
Foto: Joan Lluís Santamaria

GABRIEL BARRACHINA
Són les tres de la vesprada d’un dia corrent al col·legi Arnauda, estic a classe, preguntant als meus alumnes Coneixement del Medi quan, de sobte, un d’ells comenta: es sent música.

Si, responc jo, es sent música de festes. Tenint en compte les poques ganes que tenen de que els pregunte més, i coneixedors com són de que soc fester i m’agrada la festa, intenten que parle de música i de festa i deixe les preguntes per un altre moment.

I clar, ho aconsegueixen. Perquè sentiu música..? Podria ser d’un cotxe que passa, podria ser que el mes menuts tinguen posat el reproductor de cd a tota canya, preparant les festes que s’acosten, o ves tu a saber que, però no. El que esteu sentint és un clarinet calfant, assajant abans d’interpretar una partitura.

I això perquè? Que fa ací un clarinet? I, a més a més, es senten altre instruments…

Va – comente jo – vos ho explique.

Al col·legi sempre hem celebrat les festes, amb una xicoteta entrada de moros i cristians a infantil. I enguany les mestres han decidit ampliar el projecte i treballaran la trilogia sencera.

Rebolica a la classe… I ho podem veure? I que fan? Que morro tenen!

Impossible continuar en la classe… Bé, que tenim que fer… anem a veure que fan en infantil.

Foto: Joan Lluís Santamaría
Foto: Joan Lluís Santamaría

Abocats a les galeries del col·legi, l’estampa que es veu posa la pell de gallina: centenars de menuts esperen a les grades. A l’altra part del pati, en formació i uniforme complet, una vintena de músics de la Corporació Musical ‘Primitiva’ d’Alcoi esperen per començar el nostre particular dia dels músics. Sona la música, en primer lloc una marxa cristina, els xiquets i xiquetes miren en els ulls ben oberts les evolucions de la banda pel pati, aplaudeixen, comenten… Que és açò? Que toquen? Hi ha molts instruments… Un bona oportunitat per que els alumnes coneguen la música festera de primera ma.

Com a pare pense en la meu filla que és al pati, en el meu fill que també mira des de la galeria de dalt. Veig com gaudeixen d’aquesta música que per ells es tan coneguda, que senten al cotxe des de que comença abril. Pense que tenen molta sort de poder estar al seu cole, sentint i vivint el que és la música en directe, la música d’una entitat amb quasi 200 anys d’història. Mentre, el meu fill marca el pas inconscientment. Pense també en els alumnes que, per qualsevol circumstància, no coneixien aquesta música, o pot ser siga la primera vegada que veuen una banda tocant al carrer… Quina il·lusió i que gran experiència!

I aleshores el que m’emocione soc jo, para la música, el bombo marca ritme de marxa mora. I al pati d’Arnauda comença a sonar Uzúl el m’selmin, la coneguda popularment com “L’entrà dels Moros”. I la meua ment festera deixa volar la imaginació, rememorant esquadres de negres, cara pintada, tocats de plomes blanques als caps, a la llum d’una vesprada del mes d’abril.

Foto: Joan Lluís Santamaría
Foto: Joan Lluís Santamaría

I així va passant la festa pel meu col·legi, al sons dels pasdobles, de les marxes i de l’himne de Festa, que tanca la vesprada als sons del conegut càntic “Nostra festa ja, cridant-nos està”.

En resum, una experiència fantàstica que agrair a l’equip d’infantil i, per descomptat, als musics de “La Primitiva”. Fins l’any que ve, que vos esperem de nou!

Uzul el m’selmin: l’assaig

Les càmares de Canal 9 a l’assaig d’una marxa quasi centenària

2013-04-13_assaig_1_Jorge-Terol-CerveraJaume J. Ferrando – Fotos: J. Terol Cervera
La Primitiva amb un grapat de col·laboradores relacionades amb Filà i Música repassava L’entrà dels moros, ahir dissabte al CIM Apolo.

Com tots els anys, s’hi trobava un moment abans de festes per assajar amb panderetes i panderos l’emblemàtica marxa mora de Camilo Pérez Monllor. És tracta d’una fita obligada al particular calandari fester-musical de la casa, un “amagatall” de la festa, com tants altres que no tendria la menor importància si no fora perquè la marxa en qüestió està a punt de fer cent anys.

Per aquest motiu, l’assaig d’aquest dissabte va tenir la presència de les càmares de Canal 9, que feien un reportatge sobre la marxa i la seua pervivència al sí d’Apolo, una originalitat musical mantinguda gràcias a l’afecte mutu de músics de la Vella i de festers Abencerratges.

Camilo Pérez Monllor va signar a San Fernando (Càdis) la partitura de Uzul el m’selmin- L’entrà dels moros al maig del 1914. La marxa incorpora la dolçaina -substituint als clarinets- en la partitura original i una singular mixtura rítmica, molt probablement inspirada al nord del Marroc en el temps que Pérez Monllor va estar destinat a Larache en l’antic protectorat espanyol.

El títol és un altre “misteri”, sembla que s’hi tracta d’una transcripció fonètica a partir de la llengua bereber, que s’hi relaciona amb el descendre o caminar cap avall -direm “l’entrà” en Alcoi- dels musulmans -o dels creients, tant se val-, és a dir “l’entrà dels moros” com el propi autor assenyala sense cap comentari a la partitura.

Assaig L'entrà dels moros 2013-04-13 Foto: Jorge Terol CerveraL’originalitat de la peça està sobradament demostrada amb la pervivència al llarg del temps, “és una joieta que tenim que trauere cada any al carrer” deia Àngel Lluís Ferrando no fa massa temps en unes declaracions a la premsa. Tot i què no sempre ha estat així, perquè especialment als primers anys no deguè ser fàcil adaptar-se al suggeerent  i “trepidant” ritme de la marxa i se sap de les dificultats per adaptar-se a la instrumentació, fins que Fernando de Mora va trobar la solució baixant un punt la tonalitat. Un altre canvi va estar cap als anys cinquanta quan el ritme de l’entrada de moros va anar ralentizant-se, fent-ho tambè la marxa per no perdre vigència i presència al carrer.

De camí al centenari de L’entrà dels moros, cap fer una reflexió sobre allò que significa per als valencians de huí, i el respecte amb que l’autor va tractar les restes del folcklor andalusí al nord d’àfrica potser un punt de partida.