“Voluntat de fer, voluntat de ser…”, per Francisco Valor Llorens

El nou director titular de La Primitiva, Francisco Valor Llorens ens dedica unes paraules arran del seu bateig artístic en el passat concert del 15 de novembre a la ciutat d’Elx

Francisco Valor, nou director de La Vella

Van  a permetre que utilitze aquest lema que recupere de les memòries del mestre de Cocentaina, José Pérez Vilaplana. Unes paraules inspiradores i plenes d’un simbolisme que m’han acompanyat i m’han ajudat molt en la meva vida personal i professional.

Estic a les portes de complir un mes com a director de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Un mes en què, per sort, l’activitat de la banda no s’ha vist minvada per l’odiada pandèmia, mes bé a contra, ja que com totes les agrupacions musicals ens hem hagut de reinventar per poder realitzar la nostra activitat més rutinària i normal en altres circumstàncies, els assajos.

Complint amb el protocol imposat per les autoritats sanitàries ens toca assajar distanciats uns dels altres, per cordes, amb les finestres obertes encara que faça fred o fins i tot al pati de la nostra entitat quan el temps ho permet, però millor això que res.

En aquest mes que quedarà gravat en la meva memòria, m’he trobat amb una banda de música gairebé bicentenària, que m’ha obert els seus braços i m’ha brindat tota mena de facilitats per a que em trobe com a casa. He trobat músics apassionats i compromesos amb la seva entitat, amb ganes de créixer i demostrar del que són capaços. La veritat és que m’envaeix un gran sentiment d’orgull, responsabilitat i també de profund respecte per la història de la Primitiva i dels seus  anteriors directors.

Moment del concert a Elx (Foto: Salva González)

Com els dic, per sort la nostra activitat no s’ha vist minvada i prova d’això és el concert de Música Festera realitzat per la banda a Elx. En els assajos comentava amb els músics qué privilegiats que som per poder realitzar un concert amb pràcticament la totalitat de la plantilla en els temps que correm. Moltes bandes de música i altres associacions musicals no han tingut tanta sort, anul·lant els seus concerts de Santa Cecília, el concert més important de l’any en molts casos, o fins i tot anul·lant els assajos i així parant totalment la seva activitat.

He tingut la sort de poder arrancar amb un concert de música festera. Poder dir que la primera obra que vaig dirigir en un concert com a director titular de La Primitiva va ser Musical Apolo per a mi no té preu.

El concert, organitzat per l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx, la Regidoria de Festes i amb la col·laboració de l’UNDEF, va tenir lloc a l’Hort de Baix, un entorn preciós envoltats de palmeres i a la banda del Palau d’Altamira.

Qué dir del concert?  L’organització immillorable, l’expectació sobrepassava totes les nostres expectatives i la posada en escena per part de la banda, espectacular.

Si tot això ho he viscut en un mes que estic al capdavant de la corporació, estic ansiós per saber que més vivències positives, creatives i artístiques ens espera en el futur, amb permís del Covid-19.

 ¡¡¡La Cultura És Segura¡¡¡ i ¡¡¡ Necessària¡¡¡

El Vostre Director i Amic, Francisco Valor Llorens.

Video en directe facilitat per l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx realizat pel Grup de Comunicació Antonio Sánchez i Javier Muñoz i retransmet en directe per Facebook el passat diumenge 15 de novembre

Tribut a Camilo Sesto

El cantant alcoià més internacional va morir en la matinada del diumenge 8 de setembre als 72 anys d’edat deixant un llegat musical inigualable en la història del pop nacional

PMB. “Consternados y con el alma partida. No tenemos palabras…. Son momentos de dolor, aún no hemos asimilado la marcha de Camilo”, són algunes de les frases que el Camilo Sesto Fan Club de Alcoy anunciava en el seu compte de Facebook informant de la mort del cantant als 72 anys d’edat, víctima d’una malaltia renal. La fatal notícia va ser revelada per Eduardo Guervós, mànager del cantant en el seu compte de Twitter Queridos amigos & amigas. Lamentamos mucho comunicaros que nuestro gran y querido artista Camilo Sesto nos acaba de dejar. Descanse en paz”. L’Ajuntament d’Alcoi ha decretat dos dies de dol oficial i el Club de Fans amb seu a Apolo ha suspès temporalment una de les seves activitats per a la propera setmana com era una exposició de pintura Camilo Sesto Superstar i un dinar de germanor.

El Centre Instructiu Musical Apolo i la Corporació Musical Primitiva vol expressar des d’açí les seues més sinceres paraules de condol i ànims als nostres veins del Club de Fans, amics i familiars agraint la confiança dipositada en la banda en els projectes professionals del cantant quan tenia estreta relació amb la seva ciutat natal com va ser l’estrena de Amor-Amar en la seva versió de marxa mora arranjada per José María Valls Satorres el 1991, la proclamació del cantant com a Fill Predilecte d’Alcoi amb el lliurament de la Medalla d’Or on va tindre lloc l’estrena de Tres de Camilo Sesto de Jordi Monllor Oltra en novembre de 2016 i el més recent concert-homenatge de Quererte a ti juntament amb Ángela Carrasco i Paco Arrojo al gener d’aquest any. Finalment, recordem la seva figura gràcies a la col·laboració Alcoy late por su Hijo Predilecto, Alcoy late por Camilo Sesto que va realitzar la musicòloga asturiana Marta García Sarabia per a aquesta mateixa pàgina. Descanse en pau, Camilo Blanes Cortés (Alcoi, 1946-Madrid, 2019)

 

 

Les nominacions al Premi “Samarita” per la Millor Música per a l’Entrada

El nostre director Àngel Lluís Ferrando apareix novament nominat per Sorginak

PMB. Ja estan anunciades les candidatures de les diferents categories per als Premis Samarita en una gala que compleix cinc edicions a celebrar el pròxim dissabte 3 de novembre a la Filà Cordó. Els premiats surten escollits mitjançant votació popular a la pàgina de Facebook de l’Associació Cultural Samarita clickant un “Me gusta” sobre la foto del nostre favorit i no sobre la publicació.
En l’apartat musical apareixen nominats Saül Gómez Soler per la música dedicada a tota la Capitania de la Filà Verds; José María Valls Satorres, per la marxa mora Al Hamra; Francisco Valor Llorens per la marxa cristiana Beltzak i el nostre director Àngel Lluís Ferrando per la música per a dolçaines i percussió Sorginak que va interpretar el Grup de Dolçaines Rebuig i escrita per al ballet de Rafa Felip on recrea un aquelarre de bruixes, que formava part del boato de la Capitania Cristiana dels Navarros.

Pablo Martínez escriu per a la Revista de Festes de Cocentaina

El mestre Valls: un home de món és el títol de l’article en record del músic contestà José Valls Enguix

Tomba del mestre Valls de Cocentaina al cementeri de València

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat divendres 20 de juliol tenia lloc al pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina la presentació de la Revista de Festes d’enguany, festes a celebrar a partir de la nit del 10 fins al 13 d’agost en honor a Sant Hipòlit. Dins dels continguts de la revista, apareix una nova col·laboració del nostre company Pablo Martínez amb el títol El mestre Valls: un home de món, en el qual repasa la vida i obra del músic contestà José Valls Enguix (Cocentaina, 1845-València, 1909)

El treball està dedicat al compositor José Maria Valls Satorres ja que va ser ell qui va proposar al seu autor el rescat d’aquesta figura tan important i transcendent a la vida musical i teatral de la València de finals del XIX per a investigar sobre ella i totalment oblidada en l’actualitat. El músic contestà va ser un dels fundadors de la Societad de Conciertos de la capital del Túria al 1878 i membre del primer claustre de professors del Conservatori de València. Amb algunes composicions en el seu haver, va basar la seva vida entre les classes de piano i els muntatges d’algunes sarsueles, sent mestre concertador en la majoria de teatres valencians i madrilenys.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Nova col.laboració de Pablo Martínez a la Revista de Festes

L’article ens parla de Luis Vicente Claver Solano, director de la nostra banda un any abans de la guerra civil

Luis Vicente Claver Solano (Alcántara, 1903-Alicante, 1987)

CIM Apolo.   Dijous passat 22 de març es celebrava al Círculo Industrial la presentació amb nou format de l’edició del 2018 de la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, separant aquest acte del descobriment del cartell anunciador de les properes festes. D’entre els seus continguts, apareix un nou treball realitzat pel nostre company, el saxofonista Pablo Martínez Blanes. Sota el títol Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva, realitza una aproximació biogràfica a la figura d’aquest músic militar, natural d’Alcántara (Cáceres), incidint en el seu pas per Alcoi, el qual va prendre les regnes de la nostra banda al juliol de 1935, substituint al també militar i ja retirat Emilio Gutiérrez Féliz mentre era també director del Regiment d’Infanteria 38 amb una labor que va ser interrompuda un any després per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. El recientment desaparegut Jaime Lloret Miralles, a qui va dedicat el treball, li va proposar la idea d’aquest article fa quasi dos anys, el qual no el va poder veure finalitzat per mesos.

Pablo Martínez Blanes (Alcoi, 1970)

El treball de Martínez apareix dins dels continguts de la secció Evocación y protagonismo de la Fiesta on, entre diverses temàtiques, aparéixen temes musicals com el de José María Valls Satorres, Gonzalo Blanes y Joan Valls escuchando su música y su poesía; Els Bene, una saga musical alcoyana, d’Ernest Llorens Climent; 20 años del pasodoble-marcha Fernandín de José Vicente Egea Insa, d’Ana María Botella Nicolás; 50 anys junts: Unió Musical de L’Orxa i Filà Muntanyesos, de José F. Julià Espí i Homenaje a los directores del Himno, de Xesca Lloria.

 

Tres de La Vella per a La Nova

La Societat Musical Nova d’Alcoi culmina el seu any de celebracions amb un concert especial amb set estrenes

La Nova va estrenar obres de Jordi Monllor, Eduard Terol i Àngel Lluís Ferrando

PMB. En la tarda del 24 de febrer, la Societat Musical Nova d’Alcoi va tancar el seu any d’activitats al voltant  del 175é aniversari de la seva fundació amb la celebració d’un concert especial sota la denominació Coda Final del 175é Aniversari, que va tindre la figura omnipresent de José Carbonell García. D’aquest autor i sota la batuta de Joan Doménech Calaforra, el concert es va obrir amb el poema simfònic Leyenda i es va tancar amb l’emblemàtic pasdoble Suspiros del Serpis.

No obstant això, l’atractiu del concert el va constituir l’anomenada Suite del 175é Aniversari composta de set obres estrenades per la banda per a aquesta ocasió de Rafael Mullor Grau, José María Valls Satorres, José Rafael Pascual-Vilaplana, Ramon Garcia i Soler, Jordi Monllor Oltra,  Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol i Botella. Totes elles van tenir com a motiu d’inspiració el citat pasdoble de Carbonell i l’Himne a Sant Jordi de José Espí Ulrich. Per part dels autors de la ‘nostra casa’, es va estrenar el scherzo per a banda Jocs nous i vells, de Jordi Monllor; 130 x 175, d’Àngel Lluís Ferrando, basada en la segona estrofa de l’Himne d’Espí; i finalment, Per a la Nova CLXXV d’Eduard Terol i Botella. Totes aquestes obres es podran recuperar amb l’aparició d’un triple CD de pròxima aparició.

 

La marxa cristiana es queda sense premi

Es declara desert el Premi de Composició de Música Festera de l’Associació de Sant Jordi

Moment de la reunió del Jurat

PMB. El jurat, reunit el dissabte 27, va decidir no premiar cap de les 22 obres presentades al certamen, convocat en la modalitat de marxa cristiana i que porta el nom d’Amando Blanquer, pel qual el Premi de Composició de Música Festera d’Alcoi convocat per l’Associació de Sant Jordi ha quedat desert.

El jurat ha estat format pels mestres José María Valls, Pedro Lara i el nostre director, Àngel Lluís Ferrando. El nivell dels treballs presentats i la difícil possibilitat d’interpretar les obres en la desfilada de l’Entrada Cristiana, un requisit indispensable en les bases, han estat els dos factors essencials per a la decisió d’aquest jurat.

¡AL AZRAQ VIENE!, fanfàrria per a metalls i percussió de José María Valls Satorres

Estrenada el 9 d’abril de 2017 al Teatre Calderón per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella i enregistrada per Audioart

“A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seu benvolguda Carmina””

 

 

“Rictus” i “¡Al Azraq viene!”, nominades als Premis “Samarita”

La candidatura a la Millor Composició Original es completa amb “Ultreia” de Francisco Valor Llorens

“Rictus”, banda sonora del Capità Almogàver 2017 (Foto: Dulce Santonja)

PMB. Els últims treballs d’Àngel Lluís Ferrando i José María Valls Satorres, la marxa cristiana Rictus i la fanfàrria per a metalls i percussió ¡Al Azraq viene!, respectivament, apareixen a la candidatura a Millor Composició Original dels Premis Samarita que convoca anualment la Filà Cordó i que aquest any arriba a la seva quarta edició. Aquestes dues obres van ser estrenades per La Primitiva al concert de Diumenge de Rams del passat 9 d’abril completant-se la terna amb la marxa cristiana Ultreia de Francisco Valor Llorens, composta per a l’Esquadra de Negres de l’Alferes de la Filà Navarros i estrenada per la Societat Musical Nova d’Alcoi en el seu concert fester del 2 d’abril d’enguany.

El públic té l’última paraula per decidir qui és l’obra guanyadora votant un “Me gusta” a través del perfil de Facebook de l’Associació Cultural Samarita i el resultat es coneixerà en el transcurs de la gala que es celebra a la seu de la mateixa filà Cordó en la nit del 4 de novembre dins d’un sopar solidari a benefici de la Asociación para la Integración del Niño (AIN).

“Joan Valls, un poeta que primero fue músico”, de José María Valls Satorres

José María Valls Satorres, autor del trabajo (Alcoi, 1945)

Con permiso de su autor, José María Valls Satorres, recuperamos este artículo donde realiza un repaso a la música compuesta en honor de Joan Valls, poeta del que se viene celebrando el centenario de su nacimiento. El trabajo fue publicado en la edición de El Nostre del pasado sábado 10 de febrero de 2017 en el suplemento que el periódico dedicó a la Societat Musical Nova por el 175º aniversario de su fundación

En este año de 2017 se cumple el centenario del nacimiento de Joan Valls, un gran hombre de la lengua autóctona, cargado de humanidad, humildad, sinceridad, además de libros, artículos, conferencias, obras teatrales dramáticas y de carácter local, premios literarios y laureles conseguidos en certámenes nacionales e internacionales, miembro de varias instituciones culturales, un escritor y poeta que primero fue músico, de ahí, que con nueve años de edad decide iniciar sus estudios musicales y lo hace en la música Nova de la mano de su director José Carbonell, el autor del pasodoble Suspiros del Serpis, el instrumento elegido, la caja y por ensanchamiento los timbales y demás útiles de percusión.

Joan Valls amb l’Orquestina ‘Iris’ (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)

Dos años más tarde, en 1928, viste por primera vez el uniforme de músico en el acto pregonero de las fiestas de San Jorge llamado “La Gloria”. Entre las piezas a ejecutar estaban los pasodobles, El Noticiero Regional de Evaristo Pérez Monllor; Campanario de mi pueblo y Peña de Carbonell García. Luego se educa como cantor de la Capilla, estudia violín con Joaquín Pascual e ingresa en la Orquesta de la propia entidad. En 1934 se crea la Orquestina Iris, la legendaria orquesta de baile que tenía su sede en el Salón Iris, conocido popularmente como Pasapoga, en la calle Caracol nº 11, donde ejerce de violinista, instrumento que le lleva a tocar  también en la Orquesta Sinfónica Alcoyana, sin dejar de ser en todo este tiempo, timbalero de la Nova. Añádase a todo esto la estimable colaboración que prestó a músicos. Sus textos y poemas sirven de inspiración y aparecen en un buen número de obras musicales, obras que en algunos casos son dedicadas al propio Joan Valls.

Es así como Gonzalo Blanes (Alcoy 1882-1963) escribe en 1949, La despedida de Abu-Abdala, una composición descriptiva, a la que el autor denomina poema sinfónico, basada en la derrota del rey de Granada Abu-Abdala. Esta obra ha sido escuchada en varias ocasiones, una de ellas, en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva dirigida por Fernando de Mora. Dedicatoria: “Al poeta Joan Valls. Alcoy, septiembre 1949”.

El recordado ex director de la Nova, granadino-alcoyano, Enrique Castro Gamarra (Granada 1924 – Valladolid 2008) nos obsequia con lo mejor de su inspiración al componer Ibn Jafaixa, marcha árabe premiada en el Concurso de Composición patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy en 1957. Su título apunta al poeta nacido en Alzira, Ben Jafadja. En la portada de la partitura el autor escribe esta cita: “Dedicada al poeta alcoyano Juan Valls Jordá”.

Fechada en Alcoy en julio de 1949 aparece el poema descriptivo, en forma de suite, titulado Leyenda de José Carbonell, basado en unos textos de Joan Valls, una de de sus primeras colaboraciones; los cuatro tiempos que componen esta obra son: Una tarde, Crepúsculo vespertino, A media noche y Amanecer. Su estreno tuvo lugar en el Teatro Calderón el 21 de mayo de 1950, en una versión escrita para la Armónica Alcoyana que fue dirigida por el propio autor. Posteriormente en una transcripción para banda, se escucha en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva, igualmente dirigida por su autor como director invitado. Dedicatoria: “A mi buen amigo Santiago Jordá Oltra”.

Canta la Verge, es un canto propio de la Navidad, a cuatro voces mixtas sobre un poema de Joan Valls, que Amando Blanquer compone en París en noviembre de 1964, y editado por la casa Néocopie musicale, 9 rue Foyatier de París. Dedicatoria: “A Joan Valls”.

Del compositor Ángel Mingote Lorente (Daroca 1894–Madrid 1961), y sobre una poesía de Joan Valls, es el Himno a la Virgen de los Lirios, un canto coral y banda premiado en un concurso de composición convocado en 1953, con motivo del III Centenario del hallazgo milagroso de los lirios del Carrascal. Es muy significativo anotar que a este premio se presentaron treinta y cinco partituras y fue declarado himno oficial de la patrona de Alcoy.

Alborada alcoyana de José Carbonell y letra de Joan Valls. Lleva esta cita: “Dedicada a don Enrique Oltra Moltó, Alcalde Presidente de esta ciudad y al Excmo. Ayuntamiento (Alcoy septiembre 1955)”.

Canço de la festa D’Alcoi, para coro mixto de Teresa Matarredona Aznar, (Alcoy 1904-¿?) pieza inspirada en una poesía de Joan Valls. Premio “Lo Rat Penat”. Alcoy, julio de 1961.

Gozos a Sant Cristòfol, pieza de carácter religioso a cinco voces mixtas de Alfonso Selles Cabrera (Alcoy 1916–1999) sobre una poesía de Joan Valls.

En 1967 Amando Blanquer firma en Valencia Tres cançons sentimentals, para cuatro voces mixtas con textos de Joan Valls así ordenadas: Tonada de joventut, Cançoneta del foc secret y La viudita.

La Primitiva va interpretar el ‘Prec a Sant Jordi’ amb Coral Polifònica Alcoiana i Cantores de Alcoy el passat 12 de febrer

Obra estrenada en el Aula de Cultura de Alcoy el 28 de octubre de 1968 por la Coral Polifónica Alcoyana bajo la dirección de Gregorio Casasempere Juan. El nen que du la veritat, Clam d’alleluia y L’alba aclaridora, son las tres partes del texto que Joan Valls escribe para la partitura Cantata de Nadal, compuesta por Amando Blanquer para soprano, tenor, bajo, coro y orquesta, que tuvo su estreno mundial en el Teatro Real de Madrid, entonces sala de conciertos, el sábado 19 y el domingo 20 de enero de 1980, por la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE bajo la dirección de Enrique García Asensio.

La Misa a Sant Jordi para coro y orquesta de Amando Blanquer termina con un Prec a Sant Jordi, una apoteosis final en la que interpreta un poema de Joan Valls, que dice:

Cavaller del Miracle que en célica victòria

arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.

Pel pálpit d’aquest poble que venera ta gloria,

fes-nos la Creu alegre i otórga-nos la pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta

amb somrís de triomf inspirant viva fe.

Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,

abranda l’esperança i esmena el nostre alé.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina

i a les blanques creences posa escut i fermall. 

Sempre sigues el símbol de la creu gegantina

que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del Miracle, airosa la cimera,

lluent de casc i altívol sobre el corser febril,

fes eterna la Festa que esclata en primavera

com rosa que es renova al brot del mes d’abril.

Mort d’Al Azraq es el título de unas impresiones sinfónicas para orquesta, escritas por el compositor vasco Rodrigo A. de Santiago (Barakaldo 1907–A Coruña 1985) sobre un poema de Joan Valls, obra ganadora en 1965 del premio de composición “José Espí Ulrich” patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Fue escuchada con signo de estreno en el Círculo Industrial el 27 de febrero de 1967 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana dirigida por Gregorio Casasempere Juan.

Dice así el final del sorprendente poema:

“Però Alcoi, que du implicita l’ancestral flor moruna

i allà endins sent la brasa d’un caliu mig somort,

mai no et nega el lament pel teu dol sens fortuna

i respecta en la Festa el bell gest de ta mort”.

Joan Valls als timbals (Foto: La Nova, historia de una banda de música alcoyana

Aquí he de referirme también a mi propia experiencia al escribir música inspirada en la obra de Joan Valls. Conocí al poeta cuando todavía era músico en activo de la Nova y de la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Yo tocaba entonces el clarinete y empezaba a estudiar violonchelo, y él me hablaba de las infinitas posibilidades que había con este instrumento para dedicarse a la música como profesional. Todavía recuerdo con cariño los ensayos y mi intervención como clarinetista en la charanga que actuaba en escena figurando un “assaig de filà”, en el popular sainete de ambiente alcoyano y festero titulado El primer Tro, cuyo estreno se llevó a cabo en el Teatro Circo el 3 de abril de 1963, o la asistencia a la representación de la antes mencionada Cantata de Nadal, compartiendo su audición con los autores de la música y de la letra, en el predicho coliseo madrileño.

Recuerdo lo primero que leí, fue su Obra Poética, un completo compendio de poemas, editada en 1981 por el Instituto de Estudios Alicantinos, que yo había adquirido en una librería de lance en Alicante.

Mi originaria contribución a este gran poeta de nuestra lengua fue Quasi insomne, una suite para ocho instrumentos y soprano, basada en siete poemas de su autoría, datada en 1991. Estos sus títulos: Obertura del silenci, Boira al sim, Les ales imposibles, Vella cobla, El bufò, Madrigal a la luna y L’aigua, la serra i el cel.

Dedicatoria: Al músico y poeta Joan Valls Jordá.

De 1992 es A vora mar, un dúo para saxofones en mi b, encargo de la Fundación Sax Emsemble de Madrid, y editada por Piles Editorial de Música. Obra estrenada en la Casa de la Cultura de San Juan (Alicante), el 7 de agosto de 1993. He aquí sus cuatro movimientos: Preludio (L’aire lliure), Balada (L’anima del mar), Scherzo (Les ones rient), y Rondó (La vela un vent).

Dedicatoria: “A los saxofonistas Francisco Martínez y José M. Zaragoza”.

Después vendría Paisajes de 1995, una suite para flauta, flautín, marimba y vibráfono dividida así: Els nuvols viatgers, L’ocell retallat  l’aire y Riuet verd i blau. Estrenada en el Centro Cultural de Alcoi el 12 de junio de 1995, por el dúo Jordi Bernàcer (flauta) y Juan Ponsoda (marimba-vibráfono).

Avanzando en el tiempo aparece La nit a la finestra, momento musical para corno inglés y cuerdas, fechado en Alcoy 14 de febrero de 2011. Estrenado en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, y el solista Juan Luis Guitart López, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert. Lleva esta dedicatoria “A Emili Payà, home d’Alcoi, la seua terra, amic i pintor admirat, dedique aquesta petita obra, plena de sentiment i alegría. Que l’amistat perdure per a sempre”.

Faula a la lluna i al vent. En principio llevaba por título Adagio para clarinete bajo y piano, momento musical fechado en Madrid en diciembre de 1984. Revisado este adagio en 2015, realicé una nueva versión para clarinete y cuerdas inspirada en el poema de Joan Valls. Obra estrenada en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, con el solista de clarinete José Antonio Llinares Igual, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert.

Como final de esta evocación a Joan Valls en el centenario de su nacimiento, sirva como homenaje un poema suyo inspirado en el instrumento que este poeta y músico gustaba tocar:

ELS TIMBALS

Ressonen en la sang. L’esquadra, en moure,

S’alambica de goig i marca el pas.

Bull el ritme en calderes de bon coure

i en domini del millor compàs.

Colpejada la pell de la velleda

pel timbaler expert, no cal tristor,

perque vibrà al carrer on s’esbadella

Alcoi fent-se timbal enfollidor.

Sorollosa remor d’una epopeia

que exulta flaires de miracle ardit

i s’entranya en furs d’onomatopeia,

i al cor de l’alcoià encimbella el crit:

pits daurats dels timbals que en primavera

nodreixen d’eco etern la sang festera.