Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

Processó del Trasllat: La Festa per La Vella 2018

La Primitiva va homenatjar a Jaime Lloret Miralles interpretant al carrer Baix i Contrabaix

La Vella al seu pas per Sant Nicolau (Foto: Duna Valor)

PMB. A la tarda del dimarts 17 d’abril, va tindre lloc la Processó del Trasllat de la imatge del Xicotet a l’església de Santa Maria, on es celebrarà en els tres dies anteriors a la trilogia festera el Tríduo a Sant Jordi que enguany corre a càrrec de la Capella de la Societat Musical Nova d’Alcoi, Coral Polifònica Alcoiana i el Grup Cantors d’Alcoi, interpretant els Gozos a San Jorge de José Espí Ulrich.

En el recorregut processional, La Primitiva, amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando va voler homenatjar Jaime Lloret Miralles al carrer, interpretant Baix i Contrabaix que va compondre a la memòria del seu oncle Jaime Lloret Galiana,  tubista i contrabaixista, membre històric de la nostra banda que ens va deixar en 1998.

 

 

Tres de La Vella per a La Nova

La Societat Musical Nova d’Alcoi culmina el seu any de celebracions amb un concert especial amb set estrenes

La Nova va estrenar obres de Jordi Monllor, Eduard Terol i Àngel Lluís Ferrando

PMB. En la tarda del 24 de febrer, la Societat Musical Nova d’Alcoi va tancar el seu any d’activitats al voltant  del 175é aniversari de la seva fundació amb la celebració d’un concert especial sota la denominació Coda Final del 175é Aniversari, que va tindre la figura omnipresent de José Carbonell García. D’aquest autor i sota la batuta de Joan Doménech Calaforra, el concert es va obrir amb el poema simfònic Leyenda i es va tancar amb l’emblemàtic pasdoble Suspiros del Serpis.

No obstant això, l’atractiu del concert el va constituir l’anomenada Suite del 175é Aniversari composta de set obres estrenades per la banda per a aquesta ocasió de Rafael Mullor Grau, José María Valls Satorres, José Rafael Pascual-Vilaplana, Ramon Garcia i Soler, Jordi Monllor Oltra,  Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol i Botella. Totes elles van tenir com a motiu d’inspiració el citat pasdoble de Carbonell i l’Himne a Sant Jordi de José Espí Ulrich. Per part dels autors de la ‘nostra casa’, es va estrenar el scherzo per a banda Jocs nous i vells, de Jordi Monllor; 130 x 175, d’Àngel Lluís Ferrando, basada en la segona estrofa de l’Himne d’Espí; i finalment, Per a la Nova CLXXV d’Eduard Terol i Botella. Totes aquestes obres es podran recuperar amb l’aparició d’un triple CD de pròxima aparició.

 

La Societat Musical Nova d’Alcoi interpreta l’Obertura del 175é aniversari

Amb el concert que ofereix la banda el diumenge 19 de febrer, comença un any plé d’activitats musicals pel seu aniversari

CARTELL_CALDERON_A3PMB. La Societat Musical Nova d’Alcoi arranca oficialment el seu 175é aniversari amb un concert especial el diumenge 19 de febrer a les 11.45 h. al Teatre Calderón. Amb direcció de Joan Doménech Calaforra i estructurat en dues parts, el programa està compost d’obres i compositors vinculats amb aquesta banda amb l’atractiu especial de què feia temps que no es programaven, la qual cosa permetrà descobrir a més d’un dues obres de Gonzalo Barrachina: Zambra Gitana i La Venta de los Gatos; Serenata española, de José Espí; l’intermedi de Gitanerías, de Gonzalo Blanes; el cançoner simfònic de José María Valls Satorres L’ull del moro; el pasdoble Altruísmo y gratitud de José Carbonell y la marxa mora de Rafael Casasempere Mayahuba. Un autèntic passeig pel patrimoni musical i arxivístic de La Nova. **Entrada per invitació: Recollida a la taquilla del Teatre Calderón a partir del dia 16 de febrer. Més informació: http://www.musicanovaalcoi.com

RAMS DE MÚSICA II, nou CD de La Primitiva amb enregistraments en directe

Rams de música II, una nova selecció dels concerts de Diumenge de Rams 2009-2015, a la venda amb el periòdic El Nostre Ciutat el proper dissabte

CD RAMSPMB. El proper dissabte 19 de març, Dia del Pare i vespra de Diumenge de Rams, a un mes vista de les festes de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música II, una selecció de peces enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de Diumenge de Rams 2009-2015.

En aquesta selecció de música festera amb la garantida qualitat dels enregistraments en directe d’Audioart, apareixen una sèrie de títols, alguns d’ells d’importància cabdal en el desenvolupament de la música escrita per a les festes de Moros i Cristians. Les tretze obres que composen el CD són: El Noticiero Regional (1928), pasdoble d’Evaristo Pérez Monllor; Entrada Cristiana de Elda (2010), marxa cristiana de Joan Enric Canet i Todolí; Moros y Cristianos (1935), marxa mora de Camilo Pérez Monllor; Ernesva (1971), marxa de Ricardo Dorado Janeiro; Cruïlla de cors (2008), marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando Morales; A Don Camilo (2014), poema simfònic d’Eduard Terol i Botella; Anselmo Aracil (1891), de José Espí Ulrich; El Desgavellat (1927), kake-paso de Julio Laporta Hellín; L’Ambaixador (1959), marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda; Fontinens (1909), marxa-pasdoble de Camilo Pérez Laporta; Xema Almogàver (2015), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau; Abencerrajes y Cegríes (1947), marxa múslime de Gonzalo Blanes Colomer; i Uzúl el-msélmin (1914) de Camilo Pérez Monllor.

El CD és una producció conjunta de la Corporació Musical Primitiva i el periòdic El Nostre Ciutat amb un preu mòdic de 8 euros.

 

Dossier: El Teatro Circo d’Alcoi (i 2ª part). La Primitiva: Catorze concerts per a banda (1945-1985)

Vestíbul del teatre on s'aprecia, a la dreta, l'entrada a la cafeteria de la Societat "El Trabajo"
Vestíbul del teatre on s’aprecia, als laterals, les entrades a la cafeteria de la Societat “El Trabajo”

Tal com anunciava a la primera part, aquesta segona està dedicada a les actuacions que la Primitiva va realitzar al Teatro Circo. Quaranta anys on es van succeir celebracions d’aniversaris i centenaris, relleus de directors, estrenes d’obres convertides ja en clàssics i altres fets que van tenir com a escenari aquest, tristament, desaparegut teatre alcoià

Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984 (Foto cedida per Rafael Serra)
Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984
(Foto cedida per Rafael Serra)

Pablo Martínez

Un total de 51 concerts va realitzar la banda en aquest escenari entre 1945 i 1985. Tot i que tots són d’una qualitat considerable, farem una selecció d’ells, per ordre cronològic, destacant per algun motiu especial. Resaltar també que, en esta part, el teatre es converteix en una mera referència, ja que la banda va fer en estos quaranta anys concerts en altres punts, aleshores este dossier constitueix també un tros de la nostra història, tan apassionant i poc difosa.

1.-  CONCERT CENTENARI BANDA (10/06/1945)

Concert Centenari Banda (10/06/1945)
Concert Centenari Banda (10/06/1945)

  Una sèrie d’actes es realitzen en dos caps de setmana consecutius d’aquell mes de juny de 1945, on es celebra, 115 anys després, el Centenari de la fundació de la banda i els guardons que va obtenir en el Certamen de Bandes d’Alacant de 1899 i de València en 1893. En el matí del concert, el 10 de junyhi ha una missa a les 9 h. a l’església de Santa Maria acompanyada per un quintet de corda.
Seguidament, a les 11.15 arrenca el concert, dirigit per Fernando de Mora Carbonell, amb tres parts: a la primera, Ronda Mora d’Antonio Pérez; El capitán” de Rafael Pascual Pascual, Mahomet” de Juan Cantó; Abencerrajes” de Julio Laporta i “Mi Barcelona” de Julio Laporta. A la segona, les obres obligades dels certàmens abans esmentats d’Alacant i València: Obertura de Cleopatra” de Mancinelli i l’Obertura de Rienzi” de Wagner, respectivament. Hi ha en aquesta part una ofrena d’una corbata artística per part dels Abencerrajes i la imposició d’una corona de llorer a la bandera de la banda per l’alcalde d’Alcoi. A la tercera part, “El nuevo castillo de José Seva; Apolo” de Camilo Pérez Monllor; Krouger” de Camilo Pérez Laporta; i elHimno a Alcoy de José Jorda. Després hi ha un dinar en els salons de Apolo, on la Societat regala un pergamí honorífic.

Descubriment de la placa commemorativa del 175 aniversari en 2005
Descobriment de la placa commemorativa del 175 aniversari en 2005

 Aquest mateix dia a les 23 h. se celebra un altre concert en dues parts a la Glorieta amb música de compositors alcoians: Anselmo Aracil de José Espí; Alacant” de Camilo Pérez Laporta; els números 3 i 4 de Ecos levantinos de Gonzalo Barrachina, A la Meca de Gonzalo Blanes; i en la segona: Tristezas y alegrías d’Evaristo Pérez Monllor; Capricho español” de Camilo Pérez Monllor; Andante i polonesa de Juan Cantó i “Un moble més” de Julio Laporta.

 A la setmana següent, el 17 de juny, se celebra una Missa en memòria dels difunts de la Corporació, i després es realitza una cercavila des de l’Avinguda del General Mola (actualment El Camí) fins Apolo, on es descobreix una placa commemorativa del Centenari de la Corporació al nº 6 del carrer Sant Nicolau i que va ser rectificada i canviada en 2005, amb motiu del 175 aniversari, ja que en l’original constava que l’any de la fundació va ser en 1820.

2.- CONCERT CENTENARI NAIXEMENT RUPERTO CHAPÍ (01/04/1951)

1951-04-01 A les 11.15 h. s’interpreta sota la batuta de Fernando de Mora Carbonell un concert-homenatge a la figura de Ruperto Chapí amb motiu del centenari del seu naixement.

PRIMERA PART:

-L’obertura de “El tambor de Granaderos”; la gran fantasía “La Patria Chica” i selecció de la sarsuela “La bruja”.

SEGONA PART:

-Fantasía morisca “La corte de Granada” amb quatre parts: “Introducción y marcha al torneo, Meditación, Serenata y Final” ; i el preludi de “La Revoltosa”.

3.-PRESENTACIÓ DEL JOVE DIRECTOR AMANDO BLANQUER PONSODA (04-03-1956)

La 2ª part va ser enterament dirigida per Amando Blanquer
La 2ª part va ser enterament dirigida per Amando Blanquer

Tal com s’aprecia en el programa de mà de l’esquerra, tota la segona part va ser dirigida pel jove Amando Blanquer en la seua presentació a Alcoi que va ser premiat per la Diputació de Valencia en 1955, el qual va conduir el preludi de “La Revoltosa” de Chapí, l’intermedi de “Goyescas” de Granados, “Asturias” d’Albéniz i el quart temps de la “Sinfonía del Nuevo Mundo” de Dvorak.

En la primera part, dirigida per Fernando de Mora, apareix entre l’obertura de “La flauta encantada” de Mozart i els quatre moviments de les “Escenas caucasianas” (En las montañas, En la aldea, En la mezquita i El cortejo del Sardar) d’Ivanov, la coneguda marxa fúnebre “Alcoy llora” d’Amando Blanquer dedicada a les víctimes de l’accident de l’autobús de la línia Alcoi-Valencia, esdevingut a 1954.

4.-JAIME LLORET MIRALLES, NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA (07-04-1974)

Jaime Lloret Llinares rep la batuta de mans de Fernando de Mora Carbonell (Foto: Carlos Coloma)
El nou director rep la batuta de mans de Fernando de Mora

El concert és molt emotiu i històric per als annals de la centenària Corporació. En ell s’opera un canvi en la direcció de la banda: Fernando de Mora, el mestre de diverses generacions de músics, dóna pas a un alumne seu que va ser: Jaime Lloret. Entre tots dos es creua una emocionada abraçada, com recolzament per a una tasca de continuïtat a la banda. També Jaime Lloret, com alcoià i fester, rep de mans del primer tro” dels Gusmans, la seua filà, una artística batuta.
Dividit en tres parts: la primera dirigida pel debutant s’interpreta en primera audició per la banda: “Los alazanes” de Francisco Rubio i “Monóvar” de Miguel Villar; després, ja apareixen els pasdobles “Peña Fontilles” de Gregorio Casasempere i “Remigiet” de Julio Laporta i, per últim, “Nostalgia mora” de Gonzalo Blanes.

Jaime Lloret Linares, nou director entre 1974 i 1978
Jaime Lloret Miralles, nou director entre 1974 i 1978

La segona part, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, la “Suite alicantina” de Ricardo Dorado i “Las golondrinas” de José María Usandizaga, que són les obres obligada i de lliure elecció del V Concurs de Provincial de Bandes de Música de 1974 organitzat per la Diputacio i que la banda aconseguia el 2º Premi “ex-aequo” amb la banda de Granja de Rocamora; i, per últim, “La Cashba” de Rafael Casasempere.

La darrera part, ja dirigida pel director ixent de la banda, consta de quatre pasodobles: “La plana de Muro” de Francisco Esteve; “El K’Sar el Yedid” de Camilo Pérez Monllor; “Turista” de Evaristo Pérez Monllor i “Chapí” de Camilo Pérez Laporta i la marxa mora “Tarde de abril” d’Amando Blanquer.

5.- HOMENATGE AL MESTRE FERNANDO DE MORA CARBONELL (17-11-1974)

Ciudad de Alcoy_1974-11-19
Els alumnes de música de l’Escola de Belles Arts regalen al mestre Mora una gran fotografía

Dos són les notes característiques de l’homenatge: una, que se sumen al mateix tots els directors de les corporacions musicals de la ciutat; i l’altra, que el concert està compost per obres d’autors alcoians. A la primera part, José Almeria (Nova del Iris) dirigeix ​​”Mi Barcelona” de Julio Laporta; Vicente Jordá (Armónica Alcoiana), Suspiros del Serpis de José Carbonell; Antonio Mompeán (Unió Musical) , Abencerrajes i cegríes de Gonzalo Blanes; i conclou aquesta part amb la Danza característica de la Suite Levantina de Gonzalo Barrachina, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, director de la Coral Polifònica i la Orquestra Simfònica Alcoianes.

1974-11-17
Texte de l’escriptor Jordi Valor i Serra dedicat a l’homenatjat publicat al programa de mà del concert

La segona part dirigida pel director titular Jaime Lloret s’interpreta “Tristezas y alegrías” d’Evaristo Pérez Monllor; “Serenata española” de José Espí i “Andante y polonesa” de Juan Cantó.

Amando Blanquer, com a deixeble seu, i sent llavors director del Conservatori de València, se suma a l’homenatge a la tercera part dirigint les seues obres “Musical Apolo” i la versió per a banda del “Ball de Velles” de “Tres Dances Valencianes”; per últim, l’homenatjat dirigeix recordant als seus mestres Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor “Fontinens” i “Uzul El M’Selmein”., finalitzant el concert el concert amb “L’Himne de Festes” junt amb la Coral Polifònica Alcoiana.

Els actes protocol.laris de la celebració consisteixen en el lliurament d’una insígnia d’or i brillants per part del president del Centre Instructiu Musical Apolo, Eduardo Guillem Miró; d’una gran fotografia per part dels alumnes de la secció de música de l’Escola Municipal de Belles Arts; d’un pergamí per part del vicepresident de l’Associació de Sant Jordi. Se sumen també Adrián Espí Valdés, en nom de la Diputació d’Alacant qui li lliura una obra musical i el poeta Joan Valls li dedica uns sonets molt aplaudits.

 

6.-CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT “APOLO” (1875-1975) (01-02-1976)

01-02-1976: Concert del centenari d'Apolo
01-02-1976: Concert del centenari d’Apolo

Este concert dirigit per Jaime Lloret consta de dues parts:

-La primera part: “Musical Apolo” d’Amando Blanquer; la suite “L’Arlessienne” de Bizet i en primera audició per la banda “Pavana para una Infanta difunta” de Ravel.

-La segona part: una versió del mestre Mora de la “Romanza en fa” de Beethoven feta per al Grup de Vent que va competir al Concurs Musical de Joves Intèrprets d’Autors Clàssics convocat pel desaparegut Monte de Piedad de la Caja de Ahorros d’Alcoi, compost del requinto Jaime Gil Gironés; dels clarinets, José A. Monllor Alcántara, Juan Carlos Pastor Gironés, Federico Silvestre Cortés, Rubén Aparici Pastor i José Miguel Bou Pastor; del saxo alt,  Eugenio Domínguez Mora; del saxo tenor, José A. Pozo González; i del bombardí Juan José Jordá Micó; a continuació la suite “Peer Gynt” de Grieg i el poema sinfònic  “Finlandia” de Sibelius.

7.-PRESENTACIÓ DEL NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA, GREGORIO CASASEMPERE GISBERT (28-01-1979)

Debut de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de la banda
Debut de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de la banda
 Amb tan sols 20 anys d’edat, entra com a director de la Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert, sent presentat com el director més jove que mai hagi passat per la direcció de la banda, fill de Gregorio Casasempere Juan i descendent d’una família il.lustre de músics alcoians.
 Amb dues parts, la primera consta de “Pompa y circunstancia” d’Elgar; la suite “Les Erynnies” de Massenet amb tres moviments: “Danza griega”, “La troyana” i “Saturnales” i “Las golondrinas” de José María Usandizaga.
 La segona part apareix: “Suite levantina” de Gonzalo Barrachina amb els quatre moviments: “En la romería”, “Cuento de niños”, “En la trilla” i “Danza característica” ; i, per últim,  “L’Ambaixador” d’Amando Blanquer.
 El Centre Instructitu Musical Apolo regala a Jaime Lloret una placa commemorativa pels seus quatre anys al capdavant de la banda durant aquest concert.
8.-CONCERT 150 ANYS DE LA PRIMITIVA (1830-1980) (03-02-1980)
Juan Manuel Gómez de Edeta (Llíria, 1943)
Juan Manuel Gómez de Edeta (Llíria, 1943)

Dirigit excepcionalment per Gregorio Casasempere Juan i amb la col · laboració del trompista José Manuel Gómez de Edeta, el qual ja va col.laborar el 1959 en l’homenatge que se li va dedicar a Fernando de Mora al Teatre Calderón ja que en aquells dies ja era solista de la Primitiva de Llíria sent director Amando Blanquer.

 El programa consta de “La Gran Pascua Rusa” de Rimsky-Korsakov; “Sigurd Jorsalfar” de Grieg; “Himno a Alcoy” de José Jordá i una obra composada “ex-profeso” per a aquest concert “En lo alto” de Tomás Aragüés amb dos moviments per a trompa dels Alps i banda “Cortejo” i “Danza y canción”.

 

Per ser una proposta insòlita transcric les notes de l’autor sobre l’obra:

 “EN LO ALTO” es una obra para trompa de los Alpes y banda, a modo de Fantasía en dos partes, con una evocaión directa de la música de las montañas, tan ligada a la Trompa de los Alpes, instrumento por excelencia de las cumbres. Este instrumento, de origen suizo, se incorpora en esta obra a la música española, conservando su carácter peculiar inigualable, unido al majestuso mundo de las alturas.
 El primer movimiento “CORTEJO”, es una presentación solemne del instrumento solista, que canta una melodía a modo de “coral”, acompañado de ritmos, casi todos a contratiempo, del resto de los instrumentos a base de acordes derivados de los armónicos de la nota FA, que son los únicos que permite obtener el instrumento solista.
 El segundo movimiento “DANZA Y CANCIÓN” está construído sobre tres elementos rítmico-melódicos, unidos a nuestra música popular.  El primero es un ritmo en 5/8 que evoca un “zortzico”, en el que la Trompa de los Alpes se presenta dialogando con un grupo de instrumentos de metal, particularmente afines al instrumento solista. Viene después una melodía amplia, especialmente serena  y dentro de las características esenciales de la Trompa Alpina, para ceder paso poco después a la melodía popular alcoyana “DE QUIN COLORET LA VOLS”, expuesta en su mayor parte por los instrumentos de viento y recogida sólo al final por la Trompa de los Alpes, a modo de conclusión que enlaza con una breve coda con el ritmo inicial del “zortzico”, con el que concluye la obra.
Gómez de Edeta va introduïr la trompa alpina a Espanya
Gómez de Edeta va introduïr la trompa alpina a Espanya

El ritmo del “zortzico” y el tema popular de Alcoy, nacidos los dos al amparo de dos regiones tan esencialmente ligadas a las montañas hispánicas, dan carácter y adecuado marco a esta obra concebida bajo la inagotable inspiración poético-musical de las “cumbres”.

 “EN LO ALTO” está dedicada a Juan Manuel Gómez de Edeta, gran solista del maravilloso mundo que es la Trompa, y primer artista que ha llevado la Trompa de los Alpes a las salas de concierto de España y Estados Unidos.”

 9.- CONCERT HOMENATGE A GREGORIO CASASEMPERE JUAN (09-03-1980)

Gregorio Casasempere Juan, homenatjat a 1980
Gregorio Casasempere Juan, homenatjat a 1980

Tal com va declarar l’alcalde d’Alcoi d’aleshores, Josep Sanus “es el pueblo de Alcoy quien homenajea a Gregorio Casasempere” al qual valora com a representant durant molts anys de la sensibilitat musical de la ciutat i part de la història de la música alcoiana. Aleshores, ell declarava: “Sólo he hecho lo que me gusta, vivir de la mano de la música”. Com a anècdota, compta que es va encarregar de la direcció de l’Orquestra “porque me quedé solo; mi hermano Rafael se fue, ¿qué tengo que hacer?. Soy director de circunstancias.”.

Totes les entitats musicals van estar presents: l’Armònica Alcoiana dirigida per Vicente Jordá interpreta “Zambra gitana” de Gonzalo Barrachina i “Gitanerías” de Gonzalo Blanes; “Andante y polonesa” de Juan Cantó per l’Unió Musical amb Vicente Ivorra; la Nova actúa amb “Ball de velles”, “En la romería” i “Cuento de niños” de Gonzalo Barrachina dirigida per José Almería i La Vella conduïda pel seu fill “La Trilla” i “Danza característica” del mateix autor que conforma la totalitat de la “Suite levantina”.

La segona part es copada per l’Orquestra Simfònica i la Coral Polifònica Alcoianes amb dues obres de José Jordá, “Misa de Gloria” i “Himno a Alcoy” dirigida pel mateix homenatjat.

10.-COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA MÚSICA FESTERA ALCOIANA.

ESTRENA DE L’ÚLTIM DELS CLÀSSICS: “MARXA DEL CENTENARI” D’AMANDO BLANQUER (04-04-1982)

Gregorio Casasempere en un moment catàrtic del concert
Gregorio Casasempere en un moment catàrtic del concert

  Blanquer Ponsoda torna a cobrir les expectatives amb l’estrena de la seva marxa “Marxa del Centenari” commemorant el I Centenari de la Música Festera Alcoiana i, que també dedica a Camilo Pérez Monllor com a “símbol de la millor música festera alcoiana” com diu en la partitura original.

 Este concert és un viatge per la marxa mora amb quatre parts: la darrera va ser l’estrena abans esmentat i l’únic pasdoble del concert “El capità i els cavallers 1980” del mateix autor. També d’ell apareix en la tercera part: “Any d’alferis” i “Tarde de abril”, juntament en dos obres de Rafael Casasempere “Mayahuba” i “Al-Azraq”.

 A la segona part, “Els tres capitans” de Camilo Pérez Monllor, “El mexuar” d’Evaristo Pérez Monllor i “Abencerrajes y cegríes” de Gonzalo Blanes. Per últim, a la primera part: “Benixerrajx” i “Abd-el-aziz” de Camilo Pérez Laporta; “A la Meca” de Gonzalo Blanes, i “Uzul el M’Selmein” de Camilo Pérez Monllor.

 11.- COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA CAVALCADA DELS REIS MACS D’ALCOI (1885-1985) (23-12-1984)

Placa ubicada a la seu de L'Unió Alcoiana en la Plaça d'espanya dedicada a la Penya "El Panerot", que van crear l'acte de la Cavalcada i la van organitzar fins 1913
Placa ubicada a la seu de L’Unió Alcoiana en la Plaça d’Espanya dedicada a la Penya “El Panerot”, que van crear l’acte de la Cavalcada a 1885 i la van organitzar fins 1913

Nova reunió de les entitats musicals per a commemorar el I Centenari de la Cavalcada dels Reis Macs. A la primera part, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per José Antonio Silvestre Sanz canta les nadaletes: “Adeste Fideles”, “Joia en el món”, “El abeto“, “El pequeño tamborilero”, “Ding, dang, dong” i “Noche de paz”; i la Unió Musical conduïda per Vicente Ivorra toca el pasdoble “Barrabás” de Francisco Carchano i la “Suite levantina” de Gonzalo Barrachina.

 A la segona part, la Nova interpreta una peça composta per a l’ocasió pel seu director titular Enrique Torró Insa, “Cabalgata dels reis en Alcoy” i el preludi de “La torre del oro” de Giménez; per últim, La Primitiva actúa amb les “Tres dances valencianes” (Dança característica, Ball de velles i Jota) i “L’Entrà dels Reis” de Camilo Pérez Monllor.

 

 12.-  TRANSCRIPCIÓ PER A BANDA DE GREGORIO CASASEMPERE SOBRE UNA OBRA DE GUSTAV MAHLER (17-02-1985)

Gregorio Casasempere a 1985
Gregorio Casasempere a 1985

En una entrevista publicada un día abans del concert a “Ciudad” , “Lo que me dice el amor” es el títol del VI Moviment de la III Sinfonía de Gustav Mahler en la qual ell afirma que és “la meua primera transcripció seriosa perquè la major dificultat és adaptar una partitura per al gran so orquestral al reduït conjunt d’instruments d’una banda. Ha estat un exercici interessant i creatiu, però també com el deure d’un escolar aplicat i, en definitiva, d’un jove que ara 26 anys, i que des de petit, no pot concebre la vida sense la música. Si he triat aquest moviment és perquè m’ha semblat més assequible per a les possibilitats de la banda. Aquest ha estat un plantejament important, però per descomptat ho he fet per pur plaer, però el que està clar que no l’hauria transcrit si no tingués després la possibilitat de tocar-la, d’executar-la amb els instruments de què disposa la banda”.

Este moviment completa la primera part del concert amb una transcripció per a banda de Francisco Carchano de la “Serenata Nocturna en Sol Major K.525” de Mozart; i la segona part consta de la “Segunda Suite en fa para banda” de Gustav Holst; i “Hoja de álbum” i “Tres dances valencianes” d’Amando Blanquer.

13.- DIUMENGE DE RAMS A L’ANY INTERNACIONAL DE LA MÚSICA (31-03-1985)

PRIMERA APARICIÓ DEL NOSTRE DIRECTOR ÁNGEL LLUÍS FERRANDO

Programa de mà del Diumenge de Rams de 1985
Programa de mà del Diumenge de Rams de 1985

Mentre era estudiant al Conservatori, el nostre director en l’actualitat Ángel Lluís Ferrando fa la seua primera aparició a la banda convidat pel director Gregorio Casasempere tocant els esquellots en la marxa mora de Enrique Llácer “Regolí”, “Ana-Bel”. En la temporada següent ja entra en plantilla a la banda com a percussionista. Esta marxa apareix en la darrera part del concert juntament en les obres de Camilo Pérez Monllor, “Lo Rat Penat”, de Evaristo Pérez Monllor “De Jerez al puerto” i “Tristezas y alegrías”; de Rafael Casasempere, “La Cashba”, “Cheu Sinfònic” i “Pelayo”; i, per últim “Muntanyessos dianers” de Vicente Juan Sanoguera.

 La segona part enterament dedicada a Amando Blanquer Ponsoda s’interpreta “Marcha Homenaje”, “Marxa del Centenari”, “Musical Apolo”, “Aleluya” i “Tarde de abril”.; i en la primera part, apareix “La primera de abono” de Camilo Pérez Laporta; “Puerto” i “Valencia-Alcoy” de Julio Laporta i “Fontilles”, “Alma española” i “El Cadi Ben Il-Sou” de Camilo Pérez Monllor.

14.-DARRER CONCERT DE LA PRIMITIVA “LA NOSTRA MÚSICA”  (22-12-1985).

L’ADÉU DEFINITIU AL TEATRO CIRCO

Amb este programa tanca definitivament l'emblemàtic Teatro Circo d'Alcoi
Amb este programa tanca definitivament l’emblemàtic Teatro Circo d’Alcoi>

El destí o l’atzar vol que La Primitiva sigui la banda que clausuri definitivament el teatre, aleshores un fred 22 desembre d’1985 aquest fet es concreta amb un concert de música simfònica de caire absolutament alcoià que porta l’epígraf de “La Nostra Música”.

Sota la dirección de Gregorio Casasempere, arrenca el concert amb la transcripció per a banda de l’obra composada originalment per a orgue “Salmodia Solemne Opus 5” de José Espí Ulrich; i la “Leyenda Opus 207” de José Carbonell García amb els moviments “Poema descriptivo”, “Una tarde”, “Crepúsculo vespertino”, “A medianoche” i “Amanecer”.

 La segona part, amb una altra transcripció del director, la monumental obra simfònica basada en dances alcoianes “El fandango de Barxell” de Gonzalo Blanes; i, per últim, “Himno a Alcoy” de José Jordá, amb la col.laboració de la Coral Polifònica Alcoiana.

  Un fermall d’or el d’aquest concert que posa punt i final a vuitanta anys d’història cultural a la nostra ciutat, i tal com es veu a la primera part, un teatre que no va tenir la sort de conèixer una rehabilitació que hauria estat de desitjar. El teatre del col.legi dels Salesians i les posteriors reformes del Teatre Calderón anirien cobrint tots els actes culturals que fossin succeint a Alcoi.

**************
Notes de l’autor:

 Totes les dades estan extretes de l’arxiu de la Corporación Musical Primitiva i del periòdic “Ciudad de Alcoy” de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi.
M’han ajudat a preparar este dossier “gent de la casa” com Antonio Adamuz, Rafael Serra i el nostre director Ángel Lluís Ferrando m’ha solucionat diversos dubtes que he tingut.

Malgrat els retocs digitals, demane disculpes per la mala qualitat d’algunes fotografíes que apareixen al dossier però he considerat que es tractaven de fets històrics per a la banda i era imprescindible la seua aparició.

***************

 

LXXV Concierto Diumenge de Rams: los autores

En el grupo de compositores  clásicos en estos actos como  Amando Blanquer Ponsoda, Gonzalo Blanes Colomer, Camilo Pérez Monllor, Julio Laporta Hellín, Camilo Pérez Laporta y Evaristo Pérez Monllor,   hay que destacar el estreno absoluto del pasodoble “Gratitud” de  Jaime Lloret Miralles . Por otra parte, se habla a continuación del resto de compositores que aparecen en el concierto hasta el más joven de todos, siendo un grupo heterogéneo y que da una idea global de lo que han sido estos 75 conciertos de Diumenge de Rams.

 

José Espí Ulrich (Alcoi, 1849-Valencia, 1905)

José Espí Ulrich
José Espí Ulrich

 Con una infancia marcada por la música (empezó como infantillo de coro en la parroquia de Santa María), realiza grandes progresos con el organista José Jordá Valor, quien le aconseja que se traslade a Valencia a ampliar estudios. La anécdota es que durante su estancia, tiene tan pocos recursos económicos que consigue entrar furtivamente y colarse en todos los ensayos de la orquesta del Teatro Principal. Gana en 1871 un concurso musical con un “Stabat mater” dedicado al casino Valenciano. Llegan después una serie de obras de carácter religioso hasta llegar a una de las más populares “El recluta” que de opereta la convirtió en ópera, con la que cimentó su fama de compositor siendo apodado el Schubert español, y destacando entre sus obras  “Aurora”, “La promesa”, “Serenata española” y para banda “Anselmo Aracil”, “El canto del moro” y “El pescador”.

Fernando Tormo Ibáñez (Albaida-¿?-Tavernes de la Valldigna, 1962)

  Tras realizar sus estudios en el Conservatorio de Valencia, donde fue discípulo de Pedro Sosa, dirigió la Banda Primitiva de Llíria, y más tarde las bandas de Massanassa, Benigànim, Municipal de Albaida y Municipal de Tavernes. Escribió varios pasodobles de concierto, “pasodobles filosóficos”, como él gustaba de decir por su complejidad de concepción entre los que destacan “Cuco”, “Antañona”, “Benexar”, “Luchando” y “Señorial” y numerosas marchas moras siendo la más conocida “El moro nefando”.

José Alfosea Pastor (Santa Pola, 1891-Alicante, 1964)

José Alfosea Pastor
José Alfosea Pastor

Estudió solfeo con Diego Ponce de León y armonía en la academia Erviti. Siendo aún muy joven fue contratado del Orfeón Español de Argel. A su regreso a la provincia de Alicante fue nombrado director de la Banda Blanco y Negro de Elche, y posteriormente fundó la banda La Constancia de Santa Pola, que dirigió durante varios años. En 1934 se estableció en la capital, dirigiendo la Banda de la Cruz Roja, puesto que mantuvo hasta su jubilación en 1960. Con esta formación dio conciertos por toda la provincia. Además de esta labor como director de bandas, destacó como instrumentista, ya que fue durante muchos años profesor de la Banda Municipal de Alicante. Su aportación también se extendió a la fundación y dirección de varias orquestas de pulso y púa, teniendo bastantes alumnos de este tipo de instrumentos. El otro campo en el que sobresalió Alfosea fue el de la composición. Fue autor de un gran número de canciones de música ligera y de la pequeña fantasía instrumental “Noche de serenata”, obra de tres tiempos, con transcripciones para banda y orquesta de pulso y púa. De su extensa producción destaca su larga serie de pasodobles, género en el que obtuvo diversos triunfos, como el primer premio en el concurso de 1943 en Alicante, con motivo de las Hogueras, con su pasodoble “Mis amores”. Otros pasodobles galardonados son “El Jalifa llega” y “Fiesta en Alcoy”, ambos premiados en Villena. La Columbia grabó sus pasodobles “Justicia”, “Mis amores”, “Rigrás” y “Alegrias taurinas”, todos ellos interpretados por la Banda de la Primera Región Aérea.

Rafael Mullor Grau (Alcoi, 1962)

Rafael Mullor Grau
Rafael Mullor Grau

Miembro de la Unión Musical de Alcoy como clarinetista desde 197o, empieza estudiando en la Escuela Municipal de Bellas Artes de Alcoy en 1977 para continuar en los Conservatorios Superiores de Alicante y Valencia. Es Titulado en Armonía, Contrapunto, Fuga,  Composición e Instrumentación, dirección de coros, dirección de orquesta, piano, viola, clarinete, lenguaje musical, transposición y acompañamiento.

 Dirige la Unión Musical de 1985 a 1991, siendo director también de las bandas de Gorga, Enguera y Villajoyosa. Músico de gran prestigio internacional, tiene en su haber el haber dirigido en 1982 su obra “Un moro mudéjar” ante 6 bandas en la Plaza de Toros de Alicante; en 2000 compone la pieza obligada del Certamen de Bandas de Elda; sus obras “Al primer tro” y “Danza colorista” son elegidas para ser distribuidas en catálogos musicales por Estados Unidos y Europa; es miembro numerario de la Academia de Música Valenciana desde 2004; en 2006 su obra “Heroicum” es la pieza obligada para el certamen de Bandas de Valencia; últimamente sus obras han sido interpretadas por la Banda de la Guardia Real Holandesa, la Banda de la Policía de Stuttgart y la banda Sinfónica de Calgary.

De entre su repertorio festero destaca: “Saxum”, “Als Llaneros Dianers”, “Alcoi, escata i destral” y sobre todo “L’ambaixador cristià”.

“Un acte desconegut”: Àngel Lluís Ferrando parla en Radio Alcoy sobre el Tríduum a Sant Jordi

Les dos entitats musicals més antigues de la ciutat, “Vella” i “Nova”, il·lustren amb música l’ofici de vespres i la missa que s’hi celebra els tres dies previs a l’inici de la festa de moros i cristians: un acte que es perd en el temps i, en el fons, és un desconegut

SANT JORDI Foto: FEDESCODA @ wikimedia.org
SANT JORDI “El Xicotet” Foto: FEDESCODA @ wikimedia.org

El Tríduum s’hi celebra enguany 17, 18 i 19 d’abril a les 20:15 a la Parròquia de Santa María

L’orige dels oficis religiosos a Sant Jordi prèvis a la festa de moros i cristians es perd en el temps, és un acte que s’ha fet sempre, però la música actual comença en 1890, què amb coincidència amb el XVI centenari del martiri de Sant Jordi,  s’hi convoca un concurs per a un himne al sant que guanya el mestre José Espí Ulrich amb la peça “Walí Walí yo te saludo”, uns goigs a Sant Jordi que constituiràn el novenari que anualment el poble dedicarà al sant patró i que per la vinculació de l’autor amb la Música Nova serà la seua capella l’encarregada de interpretar-la.

Posteriorment, en 1919, Julio Laporta Hellín farà una peça funcionalment idèntica, amb música diferent però clarament inspirada en la de Espí, que constituirà el “novenari” de la Música Vella. D’aquesta manera s’encetava el relleu anual entre les dos entitats musicals fins huí.

L’Associació de Sant Jordi i el propi Ajuntament d’Alcoi han preservat i cuidat aquest acte que en el fons és un desconegut. Enguany és un any especial perquè des de l’Associació de Sant Jordi s’ha pensat que era millor fussionar els dos cors: el Coro Cantores de Alcoy -on estan els antics membres de la capella de la Música Vella- i la Coral Polifònica Alcoiana. A més, la música d’autors universals que acompanya la liturgia, cada any presenta variacions, així enguany amb coincidència amb l’Any Verdi s’ha inclós el cor d’esclaus de Nabucco, el celebèrrim coral “Va pensiero”.

Àngel Lluís Ferrando entrevistat en “Hoy por hoy Alcoy” (18-4-2013) per Lucia Gadea de Radio Alcoy parla sobre la música del Tríduum a Sant Jordi.

Per altra banda, Radio Alcoy oferirà un programa especial el dilluns 22 d’abril sobre les particularitats de la música per a Sant Jordi a partir de les 12:20 en coincidència amb la missa major en la qual, l’Orquestra Simfònica Alcoiana, dirigida per Gregori Casasempere Gisbert, interpretarà la Missa a Sant Jordi de Amando Blanquer.