“Eixiu tots de casa que la festa bull”: Crònica Concert 9 d’Octubre

Durant el concert, manifest de Miquel Cruz i lliurament dels II Premis 9 d’Octubre

Concert del 9 d’octubre dirigit per Eduard Terol (Foto: El Nostre)

Pablo Martínez. En el matí del 9 d’octubre, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari de l’acte principal dels programats per l’Ajuntament d’Alcoi per a celebrar la festa de tots els valencians com són la lectura del manifest d’aquest dia tan assenyalat, la II Edició del Lliurament dels Premis 9 d’Octubre i el concert commemoratiu de la Corporació Musical Primitiva juntament amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, tot això en un clima d’incertesa davant l’actual i convulsa situació política catalana.

L’acte institucional presentat per la periodista Jésica Sempere va començar amb la primera part del concert dirigit per Eduard Terol i Botella. Novecento, l’exquisit pasdoble simfònic de Joan Enric Canet Todolí, va ser la primera peça interpretada, per a continuar amb l’exitosa marxa cristiana Tabal i Saragüells de Mario Roig Vila. També per als Maseros, en aquest cas de Cocentaina, va compondre José Rafael Pascual Vilaplana la marxa Crusllan. Notes brillants per a finalitzar amb Cant dels Maulets de Ximo Caffarena, coneguda cançó antiborbònica editada pel grup valencià Al Tall.

Un cop finalitzada aquesta, la mestra de cerimònies va donar pas a l’escriptor i poeta Miquel Cruz que va donar lectura al manifest d’enguany, el qual va aportar dades sobre l’origen de la festivitat i va tindre en la major part paraules de record per al constantment homenatjat poeta Joan Valls reivindicant la plena actualitat de tota la seva obra i realitzant un repàs a tots els actes celebrats aquest any en la seva memòria a la nostra ciutat. Seguidament va tenir lloc el lliurament dels Premis 9 d’Octubre que enguany van caure en Romà de la Calle i Faula Teatre tal com es va anunciar per la seua tasca en pro de la nostra llengua. Anècdotes divertides i moments d’emoció de les dues parts agraciades van donar lloc a un curt discurs de l’alcalde Antonio Francés advocant per la convivència entre els pobles de tot el territori.

Membres de la banda aplaudeixen el premi a Paco Valls en representació de Faula Teatre (Foto: El Nostre)

La segona part es va iniciar amb dos pasdobles de dos mestres de la música alcoiana: José Carbonell García amb Donsaina i tabalet, i Camilo Pérez Monllor amb De la Terreta, dedicada al pintor Fernando Cabrera Cantó que, afortunadament, es troba d’actualitat gràcies a la exposició de part de la seva obra a la Llotja de Sant Jordi. La ja clàssica marxa mora Xavier El Coixo de José Rafael Pascual Vilaplana va donar pas a la coneguda sardana La Santa Espina pertanyent a la sarsuela d’Enric Morera estrenada a Barcelona el 1907. Finalment, La Muixeranga en la versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea va posar punt final al concert amb un excel·lent sol del dolçainer Rafael Gisbert Balaguer. Els aplaudiments del públic van provocar el bis de l’alegre Cant dels Maulets, “Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull … ..”

 Videos oferits per l’Ajuntament d’Alcoi

Enllaços concert en dues parts

 

Anuncis

La Primitiva rescata un pasdoble de José Carbonell García

“Donsaina i tabalet” apareix en el programa del concert del 9 d’octubre dirigit per Eduard Terol i Botella

José Carbonell amb Els morets d’Ibi en els anys 40

PMB. Dins el programa que La Primitiva ofereix en el seu concert del 9 d’octubre, apareix un desconegut pasdoble de José Carbonell García, autor de Suspiros del Serpis, per gentilesa de l’arxiu de la Societat Música Nova d’Alcoi. El seu títol, Donsaina i tabalet (sic), datat a l’octubre de 1944 amb el que podem situar-lo en l’etapa ibense de la seva vida.

El músic militar alcoià va tindre vinculació amb la vida musical ibense quan a principis dels anys 40 del passat segle va ser cridat per formar una banda de música i capella municipal. La banda, coneguda per diversos noms en els seus inicis com a Sociedad Filarmónica de Ibi i posteriorment com Sociedad Artístico Musical Santa Cecilia va tindre etapes de dissolució i va ser el seu pas per aquesta banda quan va fructificar amb el nom de Corporació Musical Nueva de Ibi. És coneguda l’acadèmia d’educands que va formar en aquests anys i que amb motiu de la seva indumentària típica àrab per intervindre en les entrades de moros tocant les carabassetes va ser coneguda popularment com ‘Els morets d’Ibi’. El prolífic compositor deixa en aquesta etapa de la seva vida a prop d’unes cinquanta obres entre cançons, pasdobles i marxes mores, sent de les més conegudes el caprici-intermedi Aromas levantinos.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

VALOR CALATAYUD, Ernesto: “Diccionario alcoyano de música y músicos” (Llorens, 1988)

VALLS SATORRES, José María: “El maestro Carbonell en la vida musical de Ibi” (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Ibi, 2014)

WEBGRAFIA: http://unionmusicalibi.weebly.com/blog/union-musical-de-ibi

La Primitiva celebra el 9 d’Octubre al Teatre Calderón

Juntament amb el grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta a les 12 del migdia

CIM Apolo – Comunicació Social. La Corporació Musical Primitiva, dirigida per Eduard Terol i Botella, en celebració d’una festa tan assenyalada i tan important per a les valencianes i valencians com és el 9 d’octubre, té el goig de proposar-vos un programa caracteritzat per la diversitat, en el qual sonaran algunes de les peces històricament més destacades i emblemàtiques de la data, com ara El cant dels Maulets i La Muixeranga.

Per altra, estaran barrejades amb músiques identificatives de la nostra terra i creades pels nostres compositors més destacats, com és el cas de Camilo Pérez Monllor i el seu pasdoble De la terreta, o el cas de José Carbonell García i el seu pasdoble Donsaina i tabalet.

També quedarà reflexada la generació de compositors més pròxims en el temps, amb noms com José Rafael Pascual Vilaplana o Joan Enric Canet Todolí. Fem extensiva la proposta orientant la mirada cap a les dances i músiques populars d’altres terres germanes, com ara Catalunya i la seua característica sardana La Santa Espina.

La música festera, tan representativa de la nostra identitat, també pren part en aquesta proposta de la Música Vella, però amb peces que guarden alguna relació amb la gran tradició masera del País Valencià.

L’anterior 9 d’octubre de la Vella de 2014 (Foto: Diego Valor)

El responsable de redactar i llegir el manifest del 9 d’octubre serà el jove poeta Miquel Cruz (Alcoi, 1979), guanyador del Premi Sant Jordi 2013, en l’àmbit del País Valencià, amb el projecte «Interaccions entre pintura i literatura». Per altre costat, en el transcurs del concert es celebrarà la II edició dels Premis 9 d’octubre que aquest any, recauen en Román de la Calle i Faula Teatre.
El primer és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts. Durant la seva trajectòria ha presidit la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, així com l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives. També ha rebut la Creu d’Alfonso X el Sabio i la Medalla de Plata al Mèrit Professional del Ministeri d’Educació. Faula Teatre, per la seva banda, és un grup de teatre amateur en el qual intervenen actors i actrius amb diversitat funcional, transmetent emocions a través de l’expressió corporal.

I PART

NOVECENTO (pasdoble, Joan Enric Canet Todolí)

TABAL I SARAGÜELLS (marxa, Mario Roig Vila)

CRUSLLAN (marxa cristina, pas masero, José Rafael Pascual Vilaplana)

EL CANT DELS MAULETS (himne, Ximo Caffarena)

II PART

DONSAINA I TABALET (pasdoble, José Carbonell García)

DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor)

XAVIER EL COIXO (marxa mora, José Rafael Pascual Vilaplana)

LA SANTA ESPINA (sardana, Enric Morera)

LA MUIXERANGA (versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea)

“Joan Valls, un poeta que primero fue músico”, de José María Valls Satorres

José María Valls Satorres, autor del trabajo (Alcoi, 1945)

Con permiso de su autor, José María Valls Satorres, recuperamos este artículo donde realiza un repaso a la música compuesta en honor de Joan Valls, poeta del que se viene celebrando el centenario de su nacimiento. El trabajo fue publicado en la edición de El Nostre del pasado sábado 10 de febrero de 2017 en el suplemento que el periódico dedicó a la Societat Musical Nova por el 175º aniversario de su fundación

En este año de 2017 se cumple el centenario del nacimiento de Joan Valls, un gran hombre de la lengua autóctona, cargado de humanidad, humildad, sinceridad, además de libros, artículos, conferencias, obras teatrales dramáticas y de carácter local, premios literarios y laureles conseguidos en certámenes nacionales e internacionales, miembro de varias instituciones culturales, un escritor y poeta que primero fue músico, de ahí, que con nueve años de edad decide iniciar sus estudios musicales y lo hace en la música Nova de la mano de su director José Carbonell, el autor del pasodoble Suspiros del Serpis, el instrumento elegido, la caja y por ensanchamiento los timbales y demás útiles de percusión.

Joan Valls amb l’Orquestina ‘Iris’ (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)

Dos años más tarde, en 1928, viste por primera vez el uniforme de músico en el acto pregonero de las fiestas de San Jorge llamado “La Gloria”. Entre las piezas a ejecutar estaban los pasodobles, El Noticiero Regional de Evaristo Pérez Monllor; Campanario de mi pueblo y Peña de Carbonell García. Luego se educa como cantor de la Capilla, estudia violín con Joaquín Pascual e ingresa en la Orquesta de la propia entidad. En 1934 se crea la Orquestina Iris, la legendaria orquesta de baile que tenía su sede en el Salón Iris, conocido popularmente como Pasapoga, en la calle Caracol nº 11, donde ejerce de violinista, instrumento que le lleva a tocar  también en la Orquesta Sinfónica Alcoyana, sin dejar de ser en todo este tiempo, timbalero de la Nova. Añádase a todo esto la estimable colaboración que prestó a músicos. Sus textos y poemas sirven de inspiración y aparecen en un buen número de obras musicales, obras que en algunos casos son dedicadas al propio Joan Valls.

Es así como Gonzalo Blanes (Alcoy 1882-1963) escribe en 1949, La despedida de Abu-Abdala, una composición descriptiva, a la que el autor denomina poema sinfónico, basada en la derrota del rey de Granada Abu-Abdala. Esta obra ha sido escuchada en varias ocasiones, una de ellas, en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva dirigida por Fernando de Mora. Dedicatoria: “Al poeta Joan Valls. Alcoy, septiembre 1949”.

El recordado ex director de la Nova, granadino-alcoyano, Enrique Castro Gamarra (Granada 1924 – Valladolid 2008) nos obsequia con lo mejor de su inspiración al componer Ibn Jafaixa, marcha árabe premiada en el Concurso de Composición patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy en 1957. Su título apunta al poeta nacido en Alzira, Ben Jafadja. En la portada de la partitura el autor escribe esta cita: “Dedicada al poeta alcoyano Juan Valls Jordá”.

Fechada en Alcoy en julio de 1949 aparece el poema descriptivo, en forma de suite, titulado Leyenda de José Carbonell, basado en unos textos de Joan Valls, una de de sus primeras colaboraciones; los cuatro tiempos que componen esta obra son: Una tarde, Crepúsculo vespertino, A media noche y Amanecer. Su estreno tuvo lugar en el Teatro Calderón el 21 de mayo de 1950, en una versión escrita para la Armónica Alcoyana que fue dirigida por el propio autor. Posteriormente en una transcripción para banda, se escucha en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva, igualmente dirigida por su autor como director invitado. Dedicatoria: “A mi buen amigo Santiago Jordá Oltra”.

Canta la Verge, es un canto propio de la Navidad, a cuatro voces mixtas sobre un poema de Joan Valls, que Amando Blanquer compone en París en noviembre de 1964, y editado por la casa Néocopie musicale, 9 rue Foyatier de París. Dedicatoria: “A Joan Valls”.

Del compositor Ángel Mingote Lorente (Daroca 1894–Madrid 1961), y sobre una poesía de Joan Valls, es el Himno a la Virgen de los Lirios, un canto coral y banda premiado en un concurso de composición convocado en 1953, con motivo del III Centenario del hallazgo milagroso de los lirios del Carrascal. Es muy significativo anotar que a este premio se presentaron treinta y cinco partituras y fue declarado himno oficial de la patrona de Alcoy.

Alborada alcoyana de José Carbonell y letra de Joan Valls. Lleva esta cita: “Dedicada a don Enrique Oltra Moltó, Alcalde Presidente de esta ciudad y al Excmo. Ayuntamiento (Alcoy septiembre 1955)”.

Canço de la festa D’Alcoi, para coro mixto de Teresa Matarredona Aznar, (Alcoy 1904-¿?) pieza inspirada en una poesía de Joan Valls. Premio “Lo Rat Penat”. Alcoy, julio de 1961.

Gozos a Sant Cristòfol, pieza de carácter religioso a cinco voces mixtas de Alfonso Selles Cabrera (Alcoy 1916–1999) sobre una poesía de Joan Valls.

En 1967 Amando Blanquer firma en Valencia Tres cançons sentimentals, para cuatro voces mixtas con textos de Joan Valls así ordenadas: Tonada de joventut, Cançoneta del foc secret y La viudita.

La Primitiva va interpretar el ‘Prec a Sant Jordi’ amb Coral Polifònica Alcoiana i Cantores de Alcoy el passat 12 de febrer

Obra estrenada en el Aula de Cultura de Alcoy el 28 de octubre de 1968 por la Coral Polifónica Alcoyana bajo la dirección de Gregorio Casasempere Juan. El nen que du la veritat, Clam d’alleluia y L’alba aclaridora, son las tres partes del texto que Joan Valls escribe para la partitura Cantata de Nadal, compuesta por Amando Blanquer para soprano, tenor, bajo, coro y orquesta, que tuvo su estreno mundial en el Teatro Real de Madrid, entonces sala de conciertos, el sábado 19 y el domingo 20 de enero de 1980, por la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE bajo la dirección de Enrique García Asensio.

La Misa a Sant Jordi para coro y orquesta de Amando Blanquer termina con un Prec a Sant Jordi, una apoteosis final en la que interpreta un poema de Joan Valls, que dice:

Cavaller del Miracle que en célica victòria

arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.

Pel pálpit d’aquest poble que venera ta gloria,

fes-nos la Creu alegre i otórga-nos la pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta

amb somrís de triomf inspirant viva fe.

Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,

abranda l’esperança i esmena el nostre alé.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina

i a les blanques creences posa escut i fermall. 

Sempre sigues el símbol de la creu gegantina

que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del Miracle, airosa la cimera,

lluent de casc i altívol sobre el corser febril,

fes eterna la Festa que esclata en primavera

com rosa que es renova al brot del mes d’abril.

Mort d’Al Azraq es el título de unas impresiones sinfónicas para orquesta, escritas por el compositor vasco Rodrigo A. de Santiago (Barakaldo 1907–A Coruña 1985) sobre un poema de Joan Valls, obra ganadora en 1965 del premio de composición “José Espí Ulrich” patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Fue escuchada con signo de estreno en el Círculo Industrial el 27 de febrero de 1967 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana dirigida por Gregorio Casasempere Juan.

Dice así el final del sorprendente poema:

“Però Alcoi, que du implicita l’ancestral flor moruna

i allà endins sent la brasa d’un caliu mig somort,

mai no et nega el lament pel teu dol sens fortuna

i respecta en la Festa el bell gest de ta mort”.

Joan Valls als timbals (Foto: La Nova, historia de una banda de música alcoyana

Aquí he de referirme también a mi propia experiencia al escribir música inspirada en la obra de Joan Valls. Conocí al poeta cuando todavía era músico en activo de la Nova y de la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Yo tocaba entonces el clarinete y empezaba a estudiar violonchelo, y él me hablaba de las infinitas posibilidades que había con este instrumento para dedicarse a la música como profesional. Todavía recuerdo con cariño los ensayos y mi intervención como clarinetista en la charanga que actuaba en escena figurando un “assaig de filà”, en el popular sainete de ambiente alcoyano y festero titulado El primer Tro, cuyo estreno se llevó a cabo en el Teatro Circo el 3 de abril de 1963, o la asistencia a la representación de la antes mencionada Cantata de Nadal, compartiendo su audición con los autores de la música y de la letra, en el predicho coliseo madrileño.

Recuerdo lo primero que leí, fue su Obra Poética, un completo compendio de poemas, editada en 1981 por el Instituto de Estudios Alicantinos, que yo había adquirido en una librería de lance en Alicante.

Mi originaria contribución a este gran poeta de nuestra lengua fue Quasi insomne, una suite para ocho instrumentos y soprano, basada en siete poemas de su autoría, datada en 1991. Estos sus títulos: Obertura del silenci, Boira al sim, Les ales imposibles, Vella cobla, El bufò, Madrigal a la luna y L’aigua, la serra i el cel.

Dedicatoria: Al músico y poeta Joan Valls Jordá.

De 1992 es A vora mar, un dúo para saxofones en mi b, encargo de la Fundación Sax Emsemble de Madrid, y editada por Piles Editorial de Música. Obra estrenada en la Casa de la Cultura de San Juan (Alicante), el 7 de agosto de 1993. He aquí sus cuatro movimientos: Preludio (L’aire lliure), Balada (L’anima del mar), Scherzo (Les ones rient), y Rondó (La vela un vent).

Dedicatoria: “A los saxofonistas Francisco Martínez y José M. Zaragoza”.

Después vendría Paisajes de 1995, una suite para flauta, flautín, marimba y vibráfono dividida así: Els nuvols viatgers, L’ocell retallat  l’aire y Riuet verd i blau. Estrenada en el Centro Cultural de Alcoi el 12 de junio de 1995, por el dúo Jordi Bernàcer (flauta) y Juan Ponsoda (marimba-vibráfono).

Avanzando en el tiempo aparece La nit a la finestra, momento musical para corno inglés y cuerdas, fechado en Alcoy 14 de febrero de 2011. Estrenado en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, y el solista Juan Luis Guitart López, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert. Lleva esta dedicatoria “A Emili Payà, home d’Alcoi, la seua terra, amic i pintor admirat, dedique aquesta petita obra, plena de sentiment i alegría. Que l’amistat perdure per a sempre”.

Faula a la lluna i al vent. En principio llevaba por título Adagio para clarinete bajo y piano, momento musical fechado en Madrid en diciembre de 1984. Revisado este adagio en 2015, realicé una nueva versión para clarinete y cuerdas inspirada en el poema de Joan Valls. Obra estrenada en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, con el solista de clarinete José Antonio Llinares Igual, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert.

Como final de esta evocación a Joan Valls en el centenario de su nacimiento, sirva como homenaje un poema suyo inspirado en el instrumento que este poeta y músico gustaba tocar:

ELS TIMBALS

Ressonen en la sang. L’esquadra, en moure,

S’alambica de goig i marca el pas.

Bull el ritme en calderes de bon coure

i en domini del millor compàs.

Colpejada la pell de la velleda

pel timbaler expert, no cal tristor,

perque vibrà al carrer on s’esbadella

Alcoi fent-se timbal enfollidor.

Sorollosa remor d’una epopeia

que exulta flaires de miracle ardit

i s’entranya en furs d’onomatopeia,

i al cor de l’alcoià encimbella el crit:

pits daurats dels timbals que en primavera

nodreixen d’eco etern la sang festera.

La Societat Musical Nova d’Alcoi interpreta l’Obertura del 175é aniversari

Amb el concert que ofereix la banda el diumenge 19 de febrer, comença un any plé d’activitats musicals pel seu aniversari

CARTELL_CALDERON_A3PMB. La Societat Musical Nova d’Alcoi arranca oficialment el seu 175é aniversari amb un concert especial el diumenge 19 de febrer a les 11.45 h. al Teatre Calderón. Amb direcció de Joan Doménech Calaforra i estructurat en dues parts, el programa està compost d’obres i compositors vinculats amb aquesta banda amb l’atractiu especial de què feia temps que no es programaven, la qual cosa permetrà descobrir a més d’un dues obres de Gonzalo Barrachina: Zambra Gitana i La Venta de los Gatos; Serenata española, de José Espí; l’intermedi de Gitanerías, de Gonzalo Blanes; el cançoner simfònic de José María Valls Satorres L’ull del moro; el pasdoble Altruísmo y gratitud de José Carbonell y la marxa mora de Rafael Casasempere Mayahuba. Un autèntic passeig pel patrimoni musical i arxivístic de La Nova. **Entrada per invitació: Recollida a la taquilla del Teatre Calderón a partir del dia 16 de febrer. Més informació: http://www.musicanovaalcoi.com

Al voltant de la música i Joan Valls

Àngel Lluís Ferrando escriu per a Ítaca un treball sobre el poeta Joan Valls i la seua relació amb músics alcoians

Un xiquet percussionista de La Nova, Joan Valls i Jordà

Un xiquet percussionista de La Nova, Joan Valls i Jordà (Fototeca Municipal d’Alcoi)

PMB. La revista de Filologia Ítaca, editada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, arriba al seu número 6 corresponent a l’edició anual de 2015. El nostre director Àngel Lluís Ferrando torna a participar-hi amb el treball Joan Valls: papers de música i de músics -sense pentagrames- inèdits i semiinèdits dedicat al poeta alcoià, fruit de les seves investigacions en el Fons Joan Valls de l’Arxiu Municipal d’Alcoi.
Com el seu títol indica, el treball es centra en l’obra del poeta tenint com a nexe comú a la música. Amb aquest plantejament,  Ferrando ens narra les relacions que Valls va mantindre amb músics i amb les diferents societats musicals alcoianes, les quals van germinar en una sèrie d’escrits i col·laboracions en vers i prosa que serien editades en diaris, programes de mà de concerts o en la pròpia Revista de Festes de Moros i Cristians. No podem oblidar que Valls va ser, en la seva joventut, músic de La Nova.

Alguns dels personatges als quals l’autor de La cançó de Mariola va dedicar algunes paraules van ser els compositors Gonzalo Blanes, Gonzalo Barrachina o José Carbonell o al nostre director en els anys de la dictadura, Fernando de Mora Carbonell. Els seus treballs a duo amb Amando Blanquer també són presents en l’article com, entre d’altres, el projecte operístic Jofré datat el 1965, i que va ser objecte d’estudi per Ferrando en la seva col·laboració l’any passat per a Ítaca.
L’article és un apassionant i complet catàleg al voltant de la música i Joan Valls que servirà d’aperitiu per a les celebracions del proper any  pel centenari del seu naixement.

*******

Enllaç article PDF

 

 

Cent anys de pols i pua: L’Harmònica Alcoiana celebra el seu centenari

El concert commemoratiu es celebra el 4 d’octubre al Teatre Calderón amb Vicente Juan Sanoguera com un dels directors convidats

l'Harmònica Alcoiana al Palau de la Música de València el passat mes de novembre

L’Harmònica Alcoiana al Palau de la Música de València el passat mes de novembre

PMB. El diumenge 4 d’octubre celebra el primer centenari de la seua fundació l’orquestra de plectre Harmònica Alcoiana amb un concert presentat per Juan Javier Gisbert Cortés. Compost d’obres d’autors alcoians, està dividit en tres parts amb el següent programa: el pasdoble anònim El Verderol, el cuplé Las gafas negras, de Manuel Penella; en la segona part, Un recuerdo a la Infantil,  de Julio Laporta; la suite Ecos levantinos de Gonzalo Barrachina amb dos moviments: la Romería i Danza característica amb Vicente Juan Sanoguera Rubio com a director convidat; Segunda Zambra Oriental, de José Carbonell i En estilo popular d’Amando Blanquer, dirigides per Moisés Olcina; i la serenata espanyola Junto a mi reja de José Espí i el poema simfònic Leyenda de José Carbonell, sota la batuta de Francisco M. Fenollar. La tercera part amb la suite En el Albaicín de Gonzalo Blanes amb quatre temps: Camino de la Feria, Fiesta Gitana, Bajo los limoneros i A orillas del Genil. El concert té lloc a les 19 h. i el seu director titular és Enrique J. Peidro Baldó.