Un ‘Desperta’t Alcoi’ con sorpresa

Charo Marín y Óscar Martínez agradecen en primera persona el acompañamiento ‘sorpresa’ de un grupo de La Primitiva a su hijo Adrián Martínez, gloriero infantil por los Cordoneros

Momento del pasacalle

06.00AM: Suena el despertador. Aún es de noche. Nos levantamos sin hacer apenas ruido, pero… Adrián ya estaba despierto… Quería vestirse ya de Cordonero!!

07.00AM: Ya prácticamente arreglados, preparamos unos herberos y biribiris con pastitas y cafés para los amigos y familia que esperábamos.

07.30AM: Empiezan a llegar!! Tios, Abuelos, Primas… Se ponen a vestir a Adrián de Cordonero… “Por fin!!!”.- dice él.

07.40AM: Llegan 3 amigos dolçainers; Xapa, Javi, Torró… nos regalaban su trabajo, iban a acompañar a Adrián a la iglesia… De repente, mientras brindábamos con un herbero de Toni (¡el mejor!) llaman de nuevo al timbre y aparecen Maderín y Pakito!!! “‘¡¡¡Qué sorpresa!!! ¡¡¡Que alegría, han venido a vernos!!!”, pensamos ignorantes… Detrás de ellos dos, no paraban de subir compañeros con el traje de músico y sus gorras y barquitos puestos… ¡¡¡Aquello parecía un besamanos!!! ¡¡¡Qué ilusión!! ¡¡No dabamos crédito!!

Pero lo mejor estaba por llegar…

Final en la Placeta El Fossar

Una vez se habían marchado todos, cuando salimos del “pisito” para bajar a la iglesia, estaban todos perfectamente uniformados y formados… y los primeros acordes de Desperta’t Alcoi sonaban. No podíamos contener la emoción. Entrar en la Plaza El Fossar abarrotada de gente cantando “Bombo de caña, bombo de cartón” y cuando se acaba que rompa la gente en aplausos es espectacular!!! No sabéis cuánto nos habéis hecho sentir… ¡¡¡Nunca os podremos agradecer lo suficiente ese momento!!! Llevar a la Vella detrás, nuestros amigos de la Primi!!! Más que amigos… ¡¡Familia!! Sólo podemos decir dos cosas: Gracias y Os queremos!!! (Fotos cedidas por Charo Marín)

CHARO Y ÓSCAR

 

Festers i Festeres: La Festa per La Vella 2018

La Primitiva participava en els pregons festers, Glòria i Glòria Infantil, els dos primers diumenges d’abril

La Glòria a la Plaça d’Espanya (Foto: Paco Orozco)

Pablo Martínez. El passat 1 d’abril, Diumenge de Pasqua, com manen els cànons, es va celebrar en un matí radiant i assolellat el pregó fester per antonomàsia, la Glòria. Malauradament i encara a hores d’ara, es comenta que va ser històrica pel seu caràcter mixt, ja que van aparèixer cinc dones: una a la desfilada oficial i quatre en l’organitzat a la Llar d’Ancians Sant Josep i en el Preventori.

La Primitiva, amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando, arrancava a la Plaça d’Espanya sobre les 10.35 h. als sons de La canción del harén, de Camilo Pérez Laporta, acompanyant com sempre al bàndol cristià que formava el sergent Javier Lerma. El repertori que va interpretar la banda durant tot el matí va ser Tristezas y alegrías, d’Evaristo Pérez Monllor; 24 de septiembre de 1810, de Camilo Pérez Monllor i Mi Barcelona de Julio Laporta Hellín. La nota positiva va ser la invitació que la Junta Directiva va realitzar als músics de la banda a un petit ‘piscolabis’ als locals del Grup La Cordeta abans del tram de Sant Nicolau, mentre que la negativa va ser l’allargament innecessari de l’acte fins gairebé les 14.40 h. de la tarda en què va ser disparada la ‘mascletà’.

Finals de la Glòria Infantl a Sant Tomàs (Foto: Pau i Laura Martínez)

A la Glòria, li va seguir la seva versió infantil al diumenge següent, dia 8. La jornada va començar a trenc d’alba amb l’acompanyament ‘sorpresa’ per part d’un grup reduït de La Primitiva a Adrián Martínez, glorier per la Filà Cordó, fill dels nostres companys Charo Marín i Óscar Martínez. En un matí assolellat però molt fred, s’iniciava el pregó infantil a El Partidor, que també va presentar caràcter mixt, acompanyant la banda en aquesta ocasió al bàndol moro capitanejat per Marcos Jácome Pascual. El repertori van ser dos pasdobles de Tomás Olcina Ribes: President Llinares i Aitana que es van anar alternant amb la Societat Musical Nova que acompanyava els cristians.
Els dos pregons festers van ser iniciats amb un distès esmorzar de germanor al Centre de Majors La Plaça seguit d’un cafenet i tot tipus de begudes espirituoses al nostre Club Social per agafar forces per als actes. Fem música, fem banda …

 

Matí de Xiulitets i Glòria

El passat 27 de març, La Primitiva tancava la Setmana Santa alcoiana i començava la Glòria, pregó de la Festa

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruiz)
Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruiz)

Pablo Martínez. Amb canvi d’hora inclòs, La Primitiva amb el seu director Àngel Lluís Ferrando arrancava a les set del matí l’acompanyament de la Processó dels Xiulitets interpretant l’obligada Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere Gisbert juntament amb els dolçainers de La Xafigà de Muro. Sense cap incident, la Verge Maria i Crist, el seu Fill Ressuscitat, es troben a l’inici del carrer Sant Nicolau, sent així anunciada la Resurrecció pel rector de Sant Maure, Vicente Balaguer amb els sorolls dels Xiulitets.

Després de l’excel·lent esmorzar que va tindre lloc als salons del Club Social Apolo, la banda va recuperar forces per acompanyar al bàndol cristià en el pregó de la Festa, la Glòria. A les 10 en punt, començava l’acte amb l’Himne de Festes per a continuar amb l’itinerari acostumat. El repertori a interpretar per la banda va estar format per Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Chordiet, de Gregorio Casasempere Juan; Al cel, de Francisco Valor Llorens i, contra tot pronòstic, Mi Barcelona, de Julio Laporta en l’últim tram de la desfilada pel carrer Sant Nicolau, moment aquest que s’allargà en excés i va fer que l’acte quedés parcialment deslluït amb evidents talls, finalitzant cap a les 14.30 h.

 Moment final de la Glòria (Foto: Pepi Pascual)
Moment final de la Glòria (Foto: Pepi Pascual)

La Glòria Infantil celebra el cinquantenari aniversari

La Primitiva va acompanyar al bàndol moro en un matí deslluït per la pluja

Nicolas Cano amb el bàndol moro i acompanyat per La Primitiva (Foto: Antonio Navarro)
Nicolas Cano amb el bàndol moro i acompanyat per La Primitiva (Foto: Antonio Navarro)

PMB. Amb un cel cobert i pluja intermitent en part del primer tram de la Glòria Infantil, va arrancar el matí del 12 d’abril aquest singular acte que va celebrar cinquanta anys, i que en aquesta ocasió comptava amb la participació de la Primitiva i de la Societat Musical Nova.
La nostra banda va acompanyar al bàndol moro, capitanejat pel sergent Nicolas Cano Cantó amb mestria i entre aplaudiments, sent la música interpretada els inevitables pasdobles “Primavera” d’Antonio Gisbert, i “Aitana” de Tomás Olcina. Aquestes obres van ser intercanviades de bàndol en el descans que es realitza a l’altura de la Glorieta, moment en què va cessar de ploure, per continuar amb tota normalitat fins a l’església de Sant Jordi, lloc de finalització de l’acte. La ‘mascletà’ a la plaça d’Espanya va posar el punt i final.

La Primitiva, en el tram final de la Glòria Infantil (Foto: Pepi Pascual)
La Primitiva, en el tram final de la Glòria Infantil (Foto: Pepi Pascual)


Una Glòria diferent

Gilberto Molina, Gloriero 2012 per la Filà Maseros, és membre de la Corporació Musical Primitiva des del 1998

Gilberto Molina
Com cada any, el diumenge de Glòria es un diumenge diferent, es un dia que en el meu cas es dels millors dies de l’any.

Fins ara havia fet 14 glories, sempre content, orgullós, eufòric… encara que a vegades hi havien contratemps com dormir poc, però ja estem en festes no? De res serveix queixar-se.

Enguany vaig fer la que va ser la meua quinzena Glòria, el 8 de abril de 2012 vaig fer una Glòria diferent, en aquest cas no portava el uniforme de la meua banda, ni la caixa penjant, ni els plats en les mans… anava en saragüells, manta i forca . Dos setmanes abans la Filà Maseros m’havia escollit com a Glorier oficial.

Si aquest dia ja es especial per mi, enguany va ser molt més, mai haguera imaginat les felicitacions, el carinyo, els ànims i el recolzament que vaig rebre de part de la meva família, dels meus amics, dels meus companys i de coneguts als que també tinc estima, encara m’emocione quan ho recorde perquè pocs son els que poden presumir de tindre davant a un gran amic i un gran Sergent com es Salvador Albero que va disfrutar i ens va fer disfrutar a tots en el seu últim any de càrrec i de tindre darrere a la millor banda del món, a la meva banda, “La Primitiva”. Entre tots em vau fer sentir, un privilegiat, un elegit… Gràcies!

Tres generacions de gloriers

Pablo, Jaime i Paco Payà. Abencerrajes. Alcoy. Banda Primitiva. Foto: Kiko Payá

Pablo, Jaime i Paco Payà; pare, fill i avi: tres generacions de gloriers abencerratges. Acompanyats per la Banda Primitiva d’Alcoi amb “Un moble més” del mestre Julio Laporta, al finalitzar la Glòria.

Alcoi, Diumenge de Resurrecció, 8 d’Abril de 2012. Foto: Kiko Payá

La Glòria… ara fa 141 anys!

El historiador Adrián Espí Valdés, signava una columna en el Ciudad el proppassat dijous amb interessants aportacions sobre l’acte de la Glòria i el desenvolupament d’aquest pregó de la festa major d’Alcoi, amb dades extretes de “El Parte Diario”  -un periòdic d’època bastant difícil de trobar-, a les edicions corresponents al dissabte de glòria: 8 d’abril i següents d’aquell llunyà 1871

«Esta mañana al primer toque de Gloria y en medio de las innumerables salvas de costumbre, verificarán los sargentos de todas las comparsas, que han de tomar parte en las próximas fiestas de San Jorge, el paseo militar de reglamento, yendo precedidos cada uno de los dos bandos, moro y cristiano, de una música de esta ciudad»

Tanmateix, Espí Valdés assenyala el recorregut de l’acte

«Plaza de San Agustín, enfrente del Ayuntamiento, Mayor, San Miguel, Plaza del Hospital (Virgen de los Desamparados), Virgen María, Purísima, San Jaime, Virgen de Agosto, San Agustín, Santo Tomás, Escuela, Barbacana, Vall (Mossén Torregrosa), San Juan, San Cayetano, Plaza de San Cristóbal (hoy jardín de los Reyes Magos), San José, San Lorenzo, San Francisco, San Mateo, Victoria, Puerta de Alicante (Partidor), San Nicolás, Plaza de San Agustín, donde termina el acto, el color y la música»

Les filaes que participaven i les músiques que les acompanyarien en les festes immediates

«Sella, Alfarrasí, Bellreguart, Real de Gandia, Bocairente, Luchente, Muro, Alcocer, Alquería de la Condesa, Lorcha, Palomar y las dos existentes en Cocentaina.»

Altres consideracions sobre la festa, el berenar de la mona i el repertori musical s’inclouen en aquest petit i revelador treball.

Glòria 2011

Estanis Casabuena i Jordi Carbonell, gloriers major i infantil. Abencerratges 2011
Estanis Casabuena i Jordi Carbonell, gloriers major i infantil. Abencerratges 2011

Davall un sol resplendent s’ha celebrat huí diumenge 8 de maig l’acte de la Glòria. En primer lloc han format els xiquets, els glorierets infantils, i desprès els gloriers majors que no van poder fer-ho el diumenge de pasqua per la suspensió de l’acte degut la pluja. Els representants abencerratges han estat Jordi Carbonell i Estanis Casabuena respectivament.

Pel que fa a d’allò musical, assenyalar que s’ha respectat la formació inicialment prevista per a la glòria infantil, es a dir, la Societat Musical Nova interpretava “Tayo” amb els moros i la Unió Musical amb els cristians formant “Primavera”. Desprès amb els majors, l’ Agrupació Musical Serpis ha debutat amb els moros fent “Mi Barcelona” i la Corporació Musical Primitiva (banda i dolçainers) amb el seu lloc de sempre: els cristians i “Un moble més”.

Finalitzat l’acte poc desprès de les 14:30, el jardí de la societat ha posat l’ombra per a que la filà d’Apolo oferira el tradicional vermut: un moment d’esplai i convivència per a xiquets i grans en aquest diumenge de doble glòria.