Nova col.laboració de Pablo Martínez per a la Revista de Festes de Cocentaina

Bequetero, de mí no t’apartes: llegat musical d’una filà de cavalleria és el títol de l’article per la celebració del 75 aniversari de la Filà

Segona Diana 2015 (Foto: Arxiu)

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat divendres 14 de juliol tenia lloc al pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina la presentació de la Revista de Festes d’enguany, festes a celebrar a partir de la nit de l’11 fins al 14 d’agost en honor a Sant Hipòlit.
Dins dels continguts de la revista, apareix una nova col·laboració del nostre company Pablo Martínez amb el títol Bequetero, de mi no t’apartes: llegat musical d’una filà de cavalleria, el qual ofereix un repàs exhaustiu a la música dedicada a la Filà Bequeteros amb motiu del 75 aniversari de la seva fundació, publicat a la secció Festa i Història.

En l’article apareixen referències a la creació del pasdoble més emblemàtic de la Filà, El Bequetero de Gustavo Pascual Falcó, juntament amb altres títols també importants com 44.080 d’Enrique Torró Insa i obres de compositors locals tan coneguts com Egea Insa, Pérez Vilaplana i Picó Biosca amb un capítol apart dedicat a la prolífica obra de Lledó García, juntament amb un petit apunt històric sobre l’origen de la filà.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
Anuncis

Mataró i Cocentaina, agermanades per la música de Gustavo Pascual

“El Bequetero” es consolida com l’Himne de la Festa Major de Les Santes de Mataró

Els Robafaves, a la crida (Foto: P. Martínez)

Els Robafaves, a la Crida (Foto: P. Martínez)

PMB.  Mataró, capital del Maresme a la província de Barcelona, va celebrar la seva Festa Major de Les Santes amb la celebració de “L’Any Bequeteroi amb la participació especial de la Filà Bequeteros de Cocentaina i la Banda Mestre Ortsde Gaianes. La popularitat que va aconseguir la composició de Pascual Falcó El Bequetero datada el 1942, va fer que es convertís immediatament en l’Himne de Festes des que l’esmentada banda la va interpretar allà cap al 1980, quan Mataró no tenia encara banda de música, ja que la Agrupació Musical del Maresme no es fundaria fins al 1984.

El dissabte per la vesprada, La Crida és el moment solemne en què es donen per començades Les Santes. Entre aplaudiments arriba primer l’Agrupació Musical del Maresme, després Les Diablesses, la Momerota i la Momeroteta, el Drac i el Dragalió i també la Família Robafaves. Per esperar, finalment, la solemne sortida de l’Àliga des de l’interior de l’Ajuntament. Però, el moment en què cobra protagonisme el pasdoble és en l’acte nocturn del Desvetllament Bellugós, en què els gegants són despertats del vestíbul de l’Ajuntament per ballar juntament amb la resta de la ciutat i comptar de l’u fins al quinze, en què arriba el forte de la melodia.

Els Bequeteros a la desfilada matinal per Mataró (Foto: P. Martínez)

Els Bequeteros a la desfilada matinal per Mataró (Foto: P. Martínez)

Els altres actes afegits del dissabte 25 per celebrar “L’Any Bequetero”  van ser un concert de música festera a càrrec de la Banda “Mestre Orts” de Gaianes, dirigida per José Miguel Rico al Teatre Monumental amb peces com L’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor, i Mi Barcelona de Julio Laporta; i una posterior desfilada de la Filà Bequeteros pel carrer La Riera fins l’Ajuntament. El dijous anterior, l’escriptor i professor contestà Joan Jordà va celebrar una conferència on va explicar l’origen de la unió festera i musical entre la capital de Maresme i del Comtat gràcies a l’obra de Pascual Falcó.