“Voluntat de fer, voluntat de ser…”, per Francisco Valor Llorens

El nou director titular de La Primitiva, Francisco Valor Llorens ens dedica unes paraules arran del seu bateig artístic en el passat concert del 15 de novembre a la ciutat d’Elx

Francisco Valor, nou director de La Vella

Van  a permetre que utilitze aquest lema que recupere de les memòries del mestre de Cocentaina, José Pérez Vilaplana. Unes paraules inspiradores i plenes d’un simbolisme que m’han acompanyat i m’han ajudat molt en la meva vida personal i professional.

Estic a les portes de complir un mes com a director de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Un mes en què, per sort, l’activitat de la banda no s’ha vist minvada per l’odiada pandèmia, mes bé a contra, ja que com totes les agrupacions musicals ens hem hagut de reinventar per poder realitzar la nostra activitat més rutinària i normal en altres circumstàncies, els assajos.

Complint amb el protocol imposat per les autoritats sanitàries ens toca assajar distanciats uns dels altres, per cordes, amb les finestres obertes encara que faça fred o fins i tot al pati de la nostra entitat quan el temps ho permet, però millor això que res.

En aquest mes que quedarà gravat en la meva memòria, m’he trobat amb una banda de música gairebé bicentenària, que m’ha obert els seus braços i m’ha brindat tota mena de facilitats per a que em trobe com a casa. He trobat músics apassionats i compromesos amb la seva entitat, amb ganes de créixer i demostrar del que són capaços. La veritat és que m’envaeix un gran sentiment d’orgull, responsabilitat i també de profund respecte per la història de la Primitiva i dels seus  anteriors directors.

Moment del concert a Elx (Foto: Salva González)

Com els dic, per sort la nostra activitat no s’ha vist minvada i prova d’això és el concert de Música Festera realitzat per la banda a Elx. En els assajos comentava amb els músics qué privilegiats que som per poder realitzar un concert amb pràcticament la totalitat de la plantilla en els temps que correm. Moltes bandes de música i altres associacions musicals no han tingut tanta sort, anul·lant els seus concerts de Santa Cecília, el concert més important de l’any en molts casos, o fins i tot anul·lant els assajos i així parant totalment la seva activitat.

He tingut la sort de poder arrancar amb un concert de música festera. Poder dir que la primera obra que vaig dirigir en un concert com a director titular de La Primitiva va ser Musical Apolo per a mi no té preu.

El concert, organitzat per l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx, la Regidoria de Festes i amb la col·laboració de l’UNDEF, va tenir lloc a l’Hort de Baix, un entorn preciós envoltats de palmeres i a la banda del Palau d’Altamira.

Qué dir del concert?  L’organització immillorable, l’expectació sobrepassava totes les nostres expectatives i la posada en escena per part de la banda, espectacular.

Si tot això ho he viscut en un mes que estic al capdavant de la corporació, estic ansiós per saber que més vivències positives, creatives i artístiques ens espera en el futur, amb permís del Covid-19.

 ¡¡¡La Cultura És Segura¡¡¡ i ¡¡¡ Necessària¡¡¡

El Vostre Director i Amic, Francisco Valor Llorens.

Video en directe facilitat per l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx realizat pel Grup de Comunicació Antonio Sánchez i Javier Muñoz i retransmet en directe per Facebook el passat diumenge 15 de novembre

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.