La Primitiva celebra el 9 d’Octubre al Teatre Calderón

Juntament amb el grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta a les 12 del migdia

CIM Apolo – Comunicació Social. La Corporació Musical Primitiva, dirigida per Eduard Terol i Botella, en celebració d’una festa tan assenyalada i tan important per a les valencianes i valencians com és el 9 d’octubre, té el goig de proposar-vos un programa caracteritzat per la diversitat, en el qual sonaran algunes de les peces històricament més destacades i emblemàtiques de la data, com ara El cant dels Maulets i La Muixeranga.

Per altra, estaran barrejades amb músiques identificatives de la nostra terra i creades pels nostres compositors més destacats, com és el cas de Camilo Pérez Monllor i el seu pasdoble De la terreta, o el cas de José Carbonell García i el seu pasdoble Donsaina i tabalet.

També quedarà reflexada la generació de compositors més pròxims en el temps, amb noms com José Rafael Pascual Vilaplana o Joan Enric Canet Todolí. Fem extensiva la proposta orientant la mirada cap a les dances i músiques populars d’altres terres germanes, com ara Catalunya i la seua característica sardana La Santa Espina.

La música festera, tan representativa de la nostra identitat, també pren part en aquesta proposta de la Música Vella, però amb peces que guarden alguna relació amb la gran tradició masera del País Valencià.

L’anterior 9 d’octubre de la Vella de 2014 (Foto: Diego Valor)

El responsable de redactar i llegir el manifest del 9 d’octubre serà el jove poeta Miquel Cruz (Alcoi, 1979), guanyador del Premi Sant Jordi 2013, en l’àmbit del País Valencià, amb el projecte «Interaccions entre pintura i literatura». Per altre costat, en el transcurs del concert es celebrarà la II edició dels Premis 9 d’octubre que aquest any, recauen en Román de la Calle i Faula Teatre.
El primer és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts. Durant la seva trajectòria ha presidit la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, així com l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives. També ha rebut la Creu d’Alfonso X el Sabio i la Medalla de Plata al Mèrit Professional del Ministeri d’Educació. Faula Teatre, per la seva banda, és un grup de teatre amateur en el qual intervenen actors i actrius amb diversitat funcional, transmetent emocions a través de l’expressió corporal.

I PART

NOVECENTO (pasdoble, Joan Enric Canet Todolí)

TABAL I SARAGÜELLS (marxa, Mario Roig Vila)

CRUSLLAN (marxa cristina, pas masero, José Rafael Pascual Vilaplana)

EL CANT DELS MAULETS (himne, Ximo Caffarena)

II PART

DONSAINA I TABALET (pasdoble, José Carbonell García)

DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor)

XAVIER EL COIXO (marxa mora, José Rafael Pascual Vilaplana)

LA SANTA ESPINA (sardana, Enric Morera)

LA MUIXERANGA (versió per a dolçaina, tabal i banda de Vicente López Gurrea)

Anuncis

Enhorabona, Óscar Martínez

El músic, actor i, ara també, escriptor rep el Premi de Teatre Fester de l’Associació de Sant Jordi

PMB. El nostre company Óscar Martínez Albero, torna després de dues setmanes a l’actualitat teatral local ja que ha guanyat la 29 edició del premi de teatre fester organitzat per l’Associació de Sant Jordi, dotat amb 2.700 €. El títol de la seua obra, El alma de la Fiesta ens conta com els òrgans donats per un alcoià fan molt més que salvar la vida de persones d’altres indrets d’Espanya.

Enguany tinc càrrec, d’Antonio Llopis Candela, és el títol de l’obra que ha anat per darrere de la guanyadora a qui el jurat ha concedit un accèssit de 600 euros.

El jurat del premi format pel director de El Nostre, Luis Peidro; l’escriptor i professor, Jordi Botella; els actors Raül Roldán i Amparo Casabuena, el conseller de l’Associació, José Jorge Montava i el cronista, Ignacio Lara, ha destacat l’originalitat d’aquesta obra que serà estrenada al Teatre Calderón en el Festival de Teatre Fester del mes d’abril.

L’Associació Unió Musical de Bocairent enregistra dos pasdobles de Pérez Laporta

El CD es presenta amb motiu del 150 aniversari de la fundació de la filà Terç de Suavos

La filà Suavos al Piquete del Dia de Sant Blai

PMB. El passat mes d’abril, l’Associació Unió Musical de Bocairent sota direcció d’Enrique Alborch Tarrasó realitzava l’enregistrament d’un nou CD amb motiu del 150 aniversari de la fundació de la filà Terç de Suavos.

Aquest treball realitzat per Audioart i patrocinat per Caixa Ontinyent veurà la llum el proper dissabte 7 d’octubre a les 20 h. al maset de la filà. Juntament amb música d’autors locals com Damià Molina i Miguel Aparicio, apareix també la marxa cristiana Paco el Rellotger, composta per Gregorio Casasempere Gisbert el 2009 i dues joies de Camilo Pérez Laporta del qual es compleixen cent anys de la seva mort, els pasdobles El capitán de Zuavos (1915) i Senabac (1906), “escrito expresamente para la Música Nueva de Bocairente y dedicado al Presidente y protector de la misma, Juan Bautista Cabanes”, obres fruit de la estreta relació de Pérez Laporta amb la població de la Vall d’Albaida.

Unes paraules al voltant del concert, per Àngel Lluís Ferrando

Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando

Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant

Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No “The Thimes” Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).

També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics  per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.

“Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.”

Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!

Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.

Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.

Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.

“Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”

Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Conciertos de Intercambios Musicales entre Alcoi y L’Orxa

Se celebran en las dos poblaciones en la tarde del domingo 1 de octubre a las 17 y 20 h.

JAGC. El domingo 1 de octubre, la Corporación Musical Primitiva participará en la XIV Campaña de Conciertos de Intercambios Musicales, iniciativa que anualmente impulsa la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana. En esta ocasión, la actividad se llevará a cabo con la Unió Musical de L’Orxa, dirigida por Juan Carlos Peris Hernández.

Jordi Monllor Oltra será el encargado de dirigir a nuestros músicos participantes, que para la ocasión interpretarán un repertorio variado. Concretamente, hablamos del pasodoble El K’sar el Yedid, y de las piezas Brazilian reflections, Country and western y Music from Braveheart.

Si bien en primer lugar la cita será en el Auditorio de l’Orxa, a las 17 horas, posteriormente la actividad se trasladará hasta nuestras instalaciones de Apolo para, a las 20 horas, continuar con el evento musical.

La Festa també homenatja Joan Valls

Representació especial de les Ambaixades en valencià el dissabte 30 de setembre

PMB. En el centenari del seu naixement, l’Associació de Sant Jordi va retre homenatge al poeta Joan Valls amb una representació extraordinària de la versió valenciana de l’Ambaixada Cristiana. Serà el proper 30 de setembre a les 18.30 hores a la Torre Na Valora, una de les antigues torres de les muralles medievals d’Alcoi.
Fa cinquanta anys, l’escriptor alcoià va adaptar la mètrica de les ambaixades traduint al valencià el text original. Per representar aquesta ambaixada, l’Associació s’ha decantat per organitzar una festa en plenes muralles medievals. Dirigit per Carlos Taléns, l’homenatge comptarà amb els dos ambaixadors, Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert Cortés, així com una escenografia especial per a aquest esdeveniment. La música també estarà present amb la participació de la Societat Musical Nova d’Alcoi i de les tres bandes participants al I Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi (Unió Musical Contestana, Ateneo Musical de Cocentaina i Unió Musical de Muro).

 

L’Ateneu Musical de Cocentaina guanya el primer Premi Sant Jordi

El I certamen d’interpretació de música festera es va saldar amb un important èxit de públic

Franjo Reig Insa, president de l’Ateneu Musical rep el primer premi (Foto: Radio Alcoy)

PMB. Després de setmanes d’expectació davant el duel comarcal de bandes que va suposar el sorteig de les bandes participants en el I Certamen d’Interpretació de Música Festera organitzat per l’Associació de Sant Jordi, es va descobrir en la nit del dissabte 23 de setembre el nom de la banda vencedora.
L’Ateneu Musical de Cocentaina, dirigida per José Miguel Fayos Jordán va ser la guanyadora d’aquesta primera edició amb un primer premi dotat amb 5.000 €; en segon lloc, la Unió Musical de Muro amb direcció de Rafael García Vidal, i després, la Unió Musical Contestana conduïda per Jaume Fornet Ausina amb premis dotats de 1.500 €. Mentre el jurat compost per Rafael Mullor Grau, Daniel Ferrero Silvaje i el nostre director Eduard Terol i Botella deliberava, la Societat Musical Nova d’Alcoi sota la batuta de Joan Doménech Calaforra va ser la banda convidada amb motiu del seu 175º aniversari que va amenitzar l’espera amb Turista, d’Evaristo Pérez Monllor; Laia de Víctor Vallès; La despedida de Abu Abdalà, de Gonzalo Blanes i El Barranc del Cinc, de Rafael Mullor Grau. El certamen es va saldar amb un enorme èxit de públic, que va comptar a més amb una cercavila prèvia pel carrer Sant Nicolau en un Alcoi plenament immers en la seva setmana modernista.

Notes al programa: Concert I Fira Modernista

“Salida de un baile de máscaras” (1905) de José García Ramos © Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta,  també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.

‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’

Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.

El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.

Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)

Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició  fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.

Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras” (El Nostre, 10/01/17)

CARBONELL, Quico: “Historia Local del Cine: De los cafés cantantes” (El Nostre, 24/01/17)

COLOMA, Rafael: “Juan Cantó, artista muy laborioso” (Asociación de San Jorge, 1982)

Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

“Circum Alcoi”: La Unió Musical d’Alcoi dedica un concert al circ

A benefici d’UNICEF, s’ofereix el diumenge 24 de setembre a les 12 h. al Teatre Calderón

Premsa. Un concert en el qual grans i menuts podran gaudir de “l’espectacle més gran del món”. Per l’escenari del Teatre Calderón passaran una sèrie d’actors, ballarins i cantants que faran de malabaristes, equilibristes, mags, home bala, pallassos, domadors amb bèsties, etc.., tots ells conduïts pel seu mestre de cerimònies. El fil conductor de tot aquest xou serà, per descomptat, la música, amb partitures dels mestres James Curnow, Ted Huggens, Karl Jenkins i Bert Appermont, les quals donaran alegria a aquesta performance amb direcció de Gaspar Nadal i Maronda. **Preu de les entrades: 8 euros. També hi haurà ‘Fila 0’ a benefici d’UNICEF. A la venda en taquilla i a Internet a través de http://www.ticketalcoi.com (despeses de distribució 1,21 euros IVA inclòs).**

Mor Alfonso Saura Llàcer

Director de reconeixement internacional, fou fundador de l’Orquestra de Cambra Ciutat d’Elx

Alfonso Saura Llàcer (1959-2017)

CIM APOLO – Comunicació Social. En la vesprada del diumenge 24 de setembre es coneixia la notícia de la mort d’Alfonso Saura Llàcer, després d’una llarga malaltia. Fill del pintor Alfonso Saura i la ceramista Fina Llàcer, va néixer a Alcoi el 1959 i ja de molt jove va destacar com a bon músic estant vinculat a la nostra banda durant un cert temps, convertint-se amb els anys en un respectat director d’orquestra a nivell internacional. Fou fundador de l’Orquestra de Cambra Ciutat d’Elx, dirigint també a Alcoi en quatre ocasions, sent les més exitoses els concerts de Cap d’Any de 2008 i 2010 amb les Orquestres Filharmòniques de l’òpera d’Iassy i de Botosani, respectivament, estrenant amb aquesta última la versió d’orquestra de la fanfàrria-marxa de José Maria Valls Satorres Cavalcada dels Reis Mags, en ocasió del 125 Aniversari de la Cavalcada d’Alcoi, i sempre sota organització de l’Associació d’Amics de la Música d’Alcoi. El 1995 va ser designat per l’Ajuntament d’Alcoi director de l’Himne de Festes.

Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol i dolor per tan gran pèrdua, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record. Descanse en pau.