Història – Corporació Musical Primitiva

Probablement formada a partir dels músics de la capella musical del segle XVIII a la llavors Vila d’Alcoi, es va incorporar a les Festes de Sant Jordi cap a 1817, acompanyant als Moros de Llana, motiu pel qual la filà Llana va passar a ocupar el primer lloc del bàndol moro.

Francisco Cantó Botella (Alcoi, 1811-1886)

“En su principio salía con dulzaina y atambores como todas las comparsas de moros pero que por el año diez y siete contrató a la única música que había en la población, es decir á la Primitiva […]

Esta comparsa en su principio prosperó mucho tanto por los individuos que la componían, como por tener banda militar cosa rara en aquellos años, en que la filarmonía no se había estendido como hoy hasta las poblaciones más reducidas, y las músicas de fuera había pocas y costaban mucho dinero.

[…] y para más lujo de la comparsa, la música vistió el mismo uniforme moro de los individuos, así es que de la última del bando moro, pasó a ocupar el primer puesto. No paró todo aquí, como las demás comparsas carecían de música, las autoridades y la Junta directiva de fiestas, les concedió el derecho, de que en la fantástica y vistosa entrada de moros, entrase el capitán de dicho bando al frente de la de Llana, para mejor lucimiento de este […]
Por los años treinta y siete al cuarenta, ya el divino arte se había propagado mucho por el reino de Valencia y todas las comparsas tenían su correspondiente banda […] derogando este derecho que ya no tenía razón de ser”.
[“Origen de las Comparsas: Moros de Llana” Los Domingos de Abril, 4-4-1886, p.8]

La incipient activitat com a “banda militar” es va deure combinar des de l’inici amb la de capella i orquestra, ja que en 1819, alguns nobles i ciutadans contracten a Francisco Bócolo, qui “deverá enseñar a nota dos niños para que canten de tiple en la música de esta villa; y al mismo tiempo proporcionar y adiestrar de la misma tres músicos para tocar quartetos…” [Ferrando, Àngel i Torró, Lluís Un mestre de música a l’Alcoi de 1819: Francisco Bocolo. Revista ALCOI, 1997 pgs. 92-93]

La Primitiva al 1886 amb Rafael Pascual com a director

Durant el Trienni Liberal 1820-1822, es forma la Milícia Nacional Local, que comptarà amb la seva pròpia música marcial, formada pels músics de la Vila pel que sembla. Coneguda com Banda del Batalló de Milicians Nacionals, es tornarà a documentar després de la Dècada Ominiosa, en el període 1833-1843, figurant Rafael Cantó com Músic Major i Francisco Cantó com corneta de cavalleria.

En 1831, José Cantó anota en el seu particular Libro de las Noticias de Las Comedias quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente: Abril, día 24 “En el tosal musica de Bombo función de Cavalos 90 rs”.

Felip Pedrell, assenyala en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles, portugueses… (1897): “Cantó y Botella (Francisco). Músico alcoyano descendiente de una familia de artistas que fundaron la sociedad La Primitiva compuesta de una sección de banda, otra de orquesta y una capilla volante. D. Francisco, padre de Cantó y Francés, fué maestro de su hijo y de casi todos los músicos alcoyanos de su época.”

Se li va considerar fundador de La Primitiva, pel llarg temps en què Francisco Cantó Botella va estar al capdavant de l’entitat, i per la seva dedicació a la mateixa, va reformar i ampliar el seu instrumental -incorporant a la plantilla el saxòfon- instrument que per aquelles dates encara no es coneixia a Alcoi.

Portada de la primera marcha árabe “Benixerraix” (1904) (Archivo: CMPrimitiva)

Des de 1875, any fundacional del “Centre Instructiu Musical Apolo” – creat amb la finalitat exclusiva de donar suport al cultiu de la Música – ha estat la banda el nucli inicial sobre el qual es construeix tot l’entramat de la societat.

El 1878 La Primitiva estructura formalment les tres seccions: Banda, Capella i Orquestra, al mateix temps comença a fer servir la denominació ‘Corporació Musical Primitiva’ caient en desús el terme ‘Música’.

A l’abril de 1886 mor Francisco Cantó:

«Ha fallecido en Alcoy el inteligente profesor de música D. Francisco Cantó, padre del que lo es del mismo apellido en la Escuela Nacional de Música y maestro de los Sres. Espí, Jordá y otros varios compositores. Escribió algunas obras que gozaron de popularidad, y conocía todos los instrumentos, sin excepción, sobresaliendo en los de viento. Su fama se extendió hasta el punto de hacérsele ventajosas proposiciones para otras ciudades, que él no aceptó, por no abandonar a la corporación llamada “Música Primitiva”»  [El Liberal, Madrid 26 – 4 – 1886]

El Centre Instructiu Musical Apolo ha estat sempre una entitat dedicada a l’ensenyament, des de les seves aules han sortit generacions d’instrumentistes: “, el compositor Amando Blanquer -qui dóna nom a l’actual Escola de Música des 2001-, el percussionista Enrique Llácer “Regolí”, el clarinetista Eduard Terol Botella, membre de la ECCA-Escola de Composició i Creació d’Alcoi, els percussionistes Juan Ponsoda i Àngel Lluís Ferrando, o més recentment, el clarinetista Jordi Monllor, el contrabaixista Marc Sirera i els cantants d’àmbit líric Tania Bou i Javier Pérez, entre d’altres. Així mateix en el seu si va néixer el 1993 el Grup de Dolçainers i Tabaleters “La Cordeta”.

Entre els premis i reconeixements obtinguts per La Primitiva al llarg de tan dilatada història es pot citar el primer premi en el certamen del IV Centenari de la Santa Faz d’Alacant (1889), amb Rafael Pascual com a director i el primer premi amb Menció d’Honor al Certamen Internacional de València (1996) sota la direcció de Gregorio Casasempere Gisbert. Després veiem a La Primitiva d’Alcoi en la Capitania General de València (2001), Sabadell (2002), Festival de Granada (2005), en els actes del bicentenari de l’aixecament del dos de maig a Madrid (2008), i els de beatificació del Cardenal Sancha a Toledo (2009). Posteriorment, en 2009 organitza amb la Universitat Politècnica de València el II Congrés Nacional de Directors de Banda a Alcoi i participa en 2015 i 2016 al Festival Barnasants a Alcoi i Barcelona amb un Ovidi Simfònic amb arranjaments per a banda d’Àngel Lluís Ferrando de cançons del cantautor Ovidi Montllor.

La música per a la festa de moros i cristians és -com no podia ser d’una altra manera- un capítol a tenir en compte en la història de la Primitiva. Les primeres composicions en els diferents gèneres festers: Fagina 1 i Benixerraix de Camilo Pérez Laporta; El Turco, La primer diana i Mahomet de Juan Cantó; A-Ben Amet de Pérez Verdú i Aleluya d’Amando Blanquer,  són fruit de la inspiració de músics d’Apolo. Posteriorment s’ha seguit contribuint al gènere fester des de la Primitiva iniciant els ‘boatos’ en l’últim quart del segle XX amb treballs de Gregorio Casasempere, Àngel Lluís Ferrando i Vicent Sanoguera.

També els primers registres sonors de música festera els devem a La Primitiva que amb el LP Ecos del Levante Español sota la direcció de Fernando de Mora va iniciar el 1960 una llarga i afortunada llista de música valenciana per a la festa, continuant al llarg dels anys i iniciant en els primers anys del segle XXI la sèrie Rams de Música amb enregistraments en directe dels concerts festers del Diumenge de Rams.

Foto de família després del concert amb Àngel Lluís ferrando i Eduard Terol al capdavant

El catàleg de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva recull actualment poc més de cinc mil registres -molts d’ells són obres úniques dedicades a la pròpia entitat pels seus autors-, i que en el seu conjunt constitueix un llegat pel qual la societat que les custòdia sent un especial orgull. Entre els treballs en què els seus fons han estat estudiats o recollits cal destacar la tesi doctoral de Francisco José Fernández Vicedo (Universitat de Granada – 2010) El clarinete en España: historia y repertorio hasta el siglo XX, i els CD El clarinete romántico español Vol. III amb Pedro Rubio i Ana Benavides (Bassus Edicions, 2011), Camins d’Art Musical pel Cor de la Generalitat Valenciana dirigit per Jordi Bernàcer (Fundació la Llum de les Imatges, 2011); i, més recentment Huellas y memorias (Bassus Ediciones, 2018) amb Pedro Rubio, també.

Des de 1990 la institució té la seu a “Ca Barxellet” l’edifici APOLO, situat al cor de la ciutat, actualment gestionada en solitari per la banda després de l’abandonament dels socis pertanyents a la Filà Abencerrajes, fet que va provocar la ruptura de la unió social i musical entre banda i filà en 2014.

Anuncis