Concert d’Estiu de la Corporació Musical Primitiva

Dissabte 30 de juny, Plaça Ferrándiz i Carbonell, 19.45 h.

XXIII Campanya ‘Música als Pobles’ de la Excma. Diputació Provincial d’Alacant pel centenari del naixement de Leonard Bernstein (1918-1990), sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando

Notes al programa

WEST SIDE STORY (Leonard Bernstein, arr. W.J. Duthoit)

West Side Story és un musical amb llibret d’Arthur Laurents, música de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim. Basat lliurement en Romeo y Julieta de William Shakespeare, l’espectacle situa l’acció a l’Upper West Side novaiorquès de mitjans dels 50 i explora la rivalitat entre dues bandes juvenils de diferents ètnies: els Jets (d’arrels europees) i els Sharks (d’origen porto-riqueny). Tot es complica quan Tony, un antic membre dels Jets, s’enamora de Maria, la germana del líder dels Sharks. La producció original de Broadway va debutar el 1957, amb direcció i coreografia de Jerome Robbins, sent posteriorment adaptada per al cinema al 1961 per Robert Wise and Natalie Wood i George Chakiris, obtenint deu Oscars inclosa millor pel.lícula. (www.wikipedia.org)

A COPLAND TRIBUTE (Aaron Copland, arr. Clare Grundman)

Aaron Copland i Leonard Bernstein

Aquest collage de passatges de les obres d’Aaron Copland va ser creat el 1985 per a felicitar a l’eminent compositor nascut a Brooklyn pel seu 85 aniversari. Comença amb la cèlebre Fanfare for the common man (Fanfàrria per a l’home comú), un treball per a metalls i percussió compost el 1942 per honrar el paper del combatient aliat durant la Segona Guerra Mundial. Copland posteriorment va usar una versió alterada d’aquesta música com a introducció al final de la seva Tercera Simfonia.

A continuació vénen diversos passatges d’una de les obres més famoses de Copland, The Appalachian spring (Primavera apalache), un ballet compost per a la coreògrafa Martha Graham i encarregat per la Fundació Elizabeth Sprague Coolidge i estrenada al 1944. L’argument desenvolupa una festa de primavera dels pioners nord-americans de la dècada de 1800 després de construir una nova granja a Pennsylvania.

L’arranjament conclou amb música de dos episodis del ballet Rodeo: Buckaroo Holiday i Hoe-Down. Originàriament titulat The Courting at Burnt Ranch, Rodeo va ser creat en col·laboració amb el coreògraf Agnes de Mille, encarregat pel Ballet Russe de Montecarlo per a la seva temporada 1942-43. (Ed. Boosey & Hawkes, Inc.)

CANDIDE SUITE (Leonard Bernstein, arr. Clare Grundman)

Portada original del “Candide” de Voltaire

Cándido, o el optimismo (títol original en francès: Candide, ou l’Optimisme) és un conte filosòfic publicat pel filòsof il·lustrat Voltaire en 1759. Voltaire mai va admetre obertament ser l’autor de la controvertida novel·la, la qual està signada amb el pseudònim «Monsieur li docteur Ralph» (literalment, «el senyor doctor Ralph»).

La novel·la satiritza la filosofia de Leibniz (“vivim en el millor dels mons possibles”), on Cándido, el protagonista fa un mostrari dels horrors del món del segle XVIII. En Cándido, Leibniz està representat pel filòsof Pangloss, tutor del protagonista. Encara que observant i experimentant una sèrie d’infortunis, Pangloss afirma repetidament que «tout est au mieux» («tot succeeix per bé») i que viu en «li meilleur donis mondes Possibles» («el millor dels mons possibles») .

En 1953, l’escriptora Lillian Hellman, parella de l’autor de novel.la negra Dashiel Hammett, li proposa a Bernstein fer un musical d’aquest material literari on tots els horrors que es citaven abans es referien a la Inquisició, la qual torturava i matava “heretges” rutinàriament en un esdeveniment horrible anomenat “Auto da Fé”. Hellman va observar un sinistre paral·lelisme entre les purgues patrocinades per l’església de la Inquisició i els “Judicis de Bruixes de Washington”, alimentats per la histeria del senador McCarthy. La producció original de Broadway, es va estrenar al Martin Beck Theatre de Nova York l’1 de desembre de 1956 amb crítiques desiguals i es va tancar el 2 de febrer de 1957. Afortunadament, l’àlbum original del muntatge va ser gravat per Columbia Records, per la qual cosa la música va prosperar. (htpps://leonardbernstein.com)

BON JOVI ROCK MIX (Bon Jovi, arr. Wolfgang Wössner)

Michael Jackson i Bon Jovi

Wolfgang Wössner va arranjar quatre hits de la banda de rock americà Bon Jovi. Comença amb Runaway (1983), seguit de les cançons It’s My Life (1999) i de Livin ‘on a Prayer. You Give Love a Bad Name (1986) dedicada a l’actriu Diane Lane, posa el punt final a aquest arranjament. El seu líder Jon Bon Jovi (New Jersey, 1955) és un home molt generós, el qual té una fundació, anomenada Jon Bon Jovi Soul Foundation,  dedicada a ajudar a famílies necessitades. También li interessa la política on va donar suport a Hillary Clinton durant la passada campanya i és un defensor del medi ambient. (www.lavanguardia.com)

MICHAEL JACKSON: KING OF POP  (Michael Jackson, arr. Frank Bernaerts)

Ja durant la seva vida, Michael Jackson va ser l’indiscutit rei del pop. Fins i tot després de la seva tràgica mort en 2009, és una icona absolut i la seva música és, per a sempre, una part integral de la història de la música pop internacional. Aquest popurri combina alguns dels seus majors èxits en una experiència musical única, com són Thriller, Heal the world, Billie Jean, Earth song i Beat it. El famós Thriller de Michael Jackson segueix sent el LP més venut de la història amb uns seixanta milions de còpies, el qual va tindre una experiència pionera al món de la cançó com va ser el seu vídeo-clip d’un quart d’hora de durada inspirat en les pel·lícules de terror, dirigit per John Landis, director d’èxit per la seva pel.lícula recent Un hombre lobo americano en Londres.

Anuncis