Concert d’Estiu 2020 de la Corporació Musical Primitiva

Dissabte 25 de juliol, Auditori Amando Blanquer, 19.30 h.

XXV Campanya ‘Música als Pobles’ de la Excma. Diputació Provincial d’Alacant dins de la programació ‘Viu l’Estiu’ de l’Ajuntament d’Alcoi, sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando

Notes al programa

Fotograma de “Casablanca” amb Dooley Wilson, Humphrey Bogart i Ingrid Bergman

Pablo Martínez. Si Woody Allen hagués viscut a Alcoi, de segur que no s’hauria perdut el Concert d’Estiu que La Primitiva ofereix el dissabte 25 de juliol. Ell va ser un dels majors impulsors de la mitomania bogartiana incloent la cançó As time goes by en la pel.lícula Sueños de seductor (Play it again, Sam, 1972) d’Herbert Ross. Toca de nou, Sam, és el títol original de la comèdia d’Allen en referència a la frase que el personatge de Humphrey Bogart ordenava al pianista Sam encarnat per Dooley Wilson en record d’un antic amor, interpretat per Ingrid Bergman.
Aquesta escena pertany a la mítica i oscaritzada pel·lícula Casablanca (1942) de Michael Curtiz. Tot seguit, començaria a entonar As time goes by, cançó associada de per vida a aquest film i que no obstant això, no és una composició original per a aquesta. El seu autor, Herman Hupfeld (Montclair, Nova Jersey, 1894-1951) la va compondre i incloure el 1931 al musical Everybody’s welcome, interpretada en aquells moments per una desconeguda Frances Williams i després per Binnie Hale, encara que va aconseguir després fama mundial en la referida Casablanca amb banda sonora de Max Steiner. S’interpreta un arranjament per a banda de Norman Tailor.

Juan Tizol i Duke Ellington, autors de “Caravan”

Una altra enorme peça, en aquesta ocasió de jazz, és Caravan de Duke Ellington (Washington, 1899-Nova York, 1975) i Juan Tizol (Puerto Rico, 1900-Inglewood Califòrnia, 1984), aquest segon  pertanyent a l’orquestra del primer com a trombonista. Caravan forma juntament amb Perdido dues de les obres més populars i contínuament interpretades en el món del jazz. D’aires exòtics, va ser gravada en 1936 per la Barney Bigard and His Jazzopators per primera vegada. El referit Woody la va incloure també en dues de les seves pel·lícules Alice (1991) i Acordes y desacuerdos (1999) aquesta última en homenatge a un altre gran del jazz, el guitarrista Django Reinhardt. L’arranjament per a banda és de Jérôme Thomas.

Finalment, el bloc nord-americà es tanca amb la tradicional Down by the Riverside,  un espiritual que va ser cantat per esclaus del sud com una cançó de treball. Es remunta a abans de la Guerra Civil nord-americana, però va romandre inèdit fins a 1918. La cançó es refereix a imatges bíbliques com el baptisme (túnica blanca), el riu Jordà, Jesús (Príncep de pau) i el cel (camí al cel). També ha estat versionada per cantants tan coneguts com Elvis Presley, Van Morrison o Jerry Lee Lewis. La Primitiva interpreta l’arranjament per a banda de Dennis Armitage.

Juan Cantó Francés

Què pensaria el gran Woody si conegués el pasdoble Champagne d’Evaristo Pérez Monllor? Segur que aquesta deliciosa i breu peça amb aires de fox-trot la inclouria en la banda sonora d’alguna de les seves comèdies. Prevista la seva programació en el concert de Rams per celebrar el centenari de la seva composició, s’ha recuperat per a la seva audició en aquest concert. Dedicat al seu oncle Rafael Sempere Ferrándiz, aquest pasdoble el va compondre a Madrid mentre treballava com a copista de la Societat d’Autors, capital on va signar la major part de la seva obra. (1) El pasdoble va ser estrenat per La Primitiva en les Festes de Sant Jordi de 1920 juntament amb la marxa mora del seu germà Camilo La Entrà de la Kabila Ben Kurda (2).  Amb aquesta obra, s’inicia el concert amb un segon bloc de tall alcoià que es complementa amb altres dues obres habituals en el repertori de La Vella.

Musical Apolo d’Amando Blanquer Ponsoda s’interpreta en record dels quinze anys ja transcorreguts de la mort del seu autor. Obra amb la qual aconseguiria el seu primer premi als 21 anys al millor pasdoble ‘dianer’ al Concurs de Composició de Música convocat per l’Ajuntament d’Alcoi, iniciant aquí una imparable carrera musical fins a esdevindre el compositor espanyol més important del segle XX. El concert finalitza amb El Pardalot, el conegut popurri de Juan Cantó Francés, el qual constitueix un viatge a la vida i costums alcoianes de finals del XIX. Gallineta cega, El tio Pep se’n va a Muro, La Safanòria i altres melodies populars es fonen en aquesta obra immortal del mestre alcoià.

(1) Es pot ampliar informació en el treball de Jaume Jordi Ferrando Evaristo Pérez Monllor, apunt biogràfic

(2) La Voz del Pueblo, 19/04/1920

WEBGRAFIA CONSULTADA

https://www.thetabernaclechoir.org

http://www.nofuncionamusica.blogspot.com

http://www.jazzscores.net