Apareix el llibre “Música a la Llum”

Es la translació escrita de la sèrie de conferències celebrades al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ a València el desembre de 2018

PMB. L’Institut Valencià de Cultura i Bankia, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), han publicat el llibre Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música, un volum amb 32 articles de 40 autors amb els treballs presentats al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ de 2018. Està coordinat per Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), codirectors del Congrés.

El llibre recull una part dels treballs presentats en aquell fòrum, revisats i adaptats al format escrit i en una obra col·lectiva escrita amb textos en castellà, valencià i anglès. Molt aviat contarà amb una edició electrònica promoguda per la Universitat de València (UV) a través del Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, ha informat la Generalitat. Està dividit en sis capítols, dels quals el primer, Arxius i història de les societats musicals, ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d’algunes societats, amb èmfasi en el patrimoni documental que van generar.

D’entre aquestes societats, apareix La Primitiva amb l’article La “llibreta de repertori” dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, treball col·lectiu d’Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez. La versió escrita d’aquesta conferència parla dels repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 als quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques. Totes les peces estan numerades i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals.

Un ‘tríptic per a banda’ divulgatiu

El Nostre publica tres articles amb La Primitiva com a protagonista en el seu extra La Nostra Festa

Jaume Jordi Ferrando, Àngel Lluís Ferrando i Pablo Martínez (Foto: Izan Pastor)

PMB. La Corporació Musical Primitiva apareix per partida triple al suplement del diari El Nostre dedicat a les pròximes festes de Sant Jordi que es troba a les llibreries des del passat dissabte 13 d’abril. Es tracta de tres articles realitzats, per ordre de publicació, per Jaume Jordi Ferrando, Pablo Martínez i Àngel Lluís Ferrando.

El primer escriu sobre els possibles orígens de la banda en l’article 1820, 1830 … ¿o 1817? Cap a una possible data fundacional de la Música Primitiva; el segon, ofereix Diumenge de Rams: pòrtic musical fester de la Primitiva on realitza una breu panoràmica sobre el que són els concerts festers de Diumenge de Rams que el proper any compliran 80 edicions, i finalment, el nostre director Àngel Lluís Ferrando ens parla de Les ‘llibretes de repertori’ de la Música Vella d’Alcoi: un testimoni necessari sobre els repertoris d’entre 1866 i 1921 que la banda conserva i que van ser objecte d’estudi en el congrés Música a la Llum del passat mes de desembre a València.

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Dossier: “La Nochebuena en Alcoy”, de Camilo Pérez Laporta

Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça

Enllaç audio

LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta

Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert

Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996

Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies  -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el “programa” de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.

Camilo Pérez Laporta

Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.

Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:

“Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.

Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.

En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir”.

La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)

Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.

L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió (“zambombas, carracas, triángulo y panderetas”) ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).

 

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

L’arxiu musical de La Primitiva al I Congrés ‘Música a la Llum’: Crònica

Les ‘llibretes de repertori’ del segles XIX i XX de la nostra banda van despertar gran interès

Els tres ponents de La Primitva amb la moderadora Isabel Ferrer Senabre

PMB. Entre els dies 13 i 15 de desembre es va celebrar al Centre Cultural La Nau enclavat a la Universitat de València el I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ centrat en el patrimoni documental de les bandes de música. Tres dies constituïts per ponències on van estar presents els arxius musicals de les bandes de la nostra comunitat, la projecció internacional de les bandes valencianes, les transcripcions d’obres orquestrals per a banda o els primers enregistraments fonogràfics.
La nostra banda va estar present en la primera jornada de conferències en el matí del dijous 13 juntament amb les bandes d’Oliva, Silla i Llombai. Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez van parlar sobre La llibreta de repertori dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, tema que va suscitar enorme interès d’acord amb les preguntes que van formular els assistents. Recentment organitzat, la banda disposa de 33 caixes de repertoris entre 1866 i 1921, amb un fons de 478 peces per a banda i 88 per a orquestra, entre pasdobles, música religiosa, polques, masurques o valsos per tocar no només en concerts sinó en diferents actes socials com a festes patronals, serenates, balls o corregudes de bous.

Àngel Lluís Ferrando va representar La Primitiva en la taula redona posterior a les xerrades juntament amb les altres bandes

El principal problema és que aquestes obres no tenen títols, tan sols apareixen numerades en la majoria dels casos, sent la metodologia per a identificar-les la comparació amb materials del nostre propi arxiu o el d’ altres bandes o també amb les pàgines de premsa històrica digitalitzada i biblioteques virtuals. Seguidament, de les obres ja identificades es va poder fer una petita conclusió dels autors més interpretats en aquells anys: els francesos Louis Ganne i Émile Waldteufel; els espanyols Eduardo López Juarranz, Enrique Calvist i sobretot, Ramón Roig i Torné (La gracia de Dios, El regreso, Cartago, Tottleben) del qual s’ha pogut saber que va ser nomenat el nostre director honorari en 1894. D’autors locals, s’ha descobert una tanda de valsos de José Seva Cabrera, Teresa; Un ball en el Panerot, de Camilo Pérez Laporta; La Diana pel Parterre, de Juan Cantó o La Corchuela, de Camilo Pérez Monllor. La ponència significa l’inici d’un nou estudi del nostre arxiu d’acord amb les conclusions que es van exposar i un clar testimoni per a determinar les influències de la música per a les nostres festes i la comprensió de les nostres costums més arrelades.

Aquesta jornada inaugural va comptar amb la presentació d’aquest congrés a càrrec de la direcció del mateix: Remigi Morant i Jorge García, en representació de la FSMCV i Generalitat Valenciana; Pedro Rodríguez, president de la FSMCV al costat d’altres representants de Bankia i Universitat de València. El matí va finalitzar amb una documentadíssima conferència del musicòleg asturià Ramón Sobrino sobre Originales, arreglos y revisiones: el rastro de la ‘huella genética’ en las versiones para banda, el qual va tindre unes paraules d’agraïment a la nostra banda per tindre accés als nostres materials de la fantasia morisca La Corte de Granada, de Ruperto Chapí, el qual demostra una vegada més l’enorme interès que el nostre arxiu té per als estudiosos. (Fotos: Música a la Llum)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El repertori de la Primitiva present a “Música a la Llum”

Es celebra durant tres dies a València el I Congrés sobre arxius musicals bandístics

D’esquerra a dreta: Jaume Jordi Ferrando, Àngel Lluís Ferrando i Pablo Martínez

PMB. L’Institut Valencià de Cultura, Bankia i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), amb la col·laboració de la Universitat de València, han convocat el I Congrés Internacional Música a la Llum sobre el patrimoni documental de les bandes de música a celebrar entre els propers 13 i 15 de desembre al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. El Congrés està compost de conferències i taules rodones on seran presents gent tan prestigiosa com Bernardo Adam Ferrero, José Rafael Pascual Vilaplana o Cristóbal Soler.

L’arxiu de la nostra banda estarà present en el programa d’aquest congrés en el matí del dijous 13 amb la ponència La “llibreta de repertori” dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi presentada per Àngel Lluís Ferrando, director de la banda i musicòleg, i preparada entre ell, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez, membres també de la banda. La “llibreta” a les quals al·ludeix el títol fa referència als repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 en els quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques, tots ells numerats i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals. Aquesta conferència d’uns quinze minuts serà l’inici d’un nou projecte d’estudi per a conèixer amb més profunditat si és possible el nostre extens arxiu musical.

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

“Huellas y Memorias” es presentat també a Yecla

La presentació va ser el passat diumenge 30 i va comptar amb la presència del nostre director, Àngel Lluís Ferrando

Moment de la presentació del CD a Yecla (Foto: J.J. Ferrando)

PMB. Després de Beneixama i Alcoi, li va tocar el torn a Yecla com a lloc de presentació del CD Huellas y memorias editat per Bassus Edicions, resultat de les investigacions musicològiques de Pedro Rubio Olivares al voltant d’obres per a clarinet i banda del segle XIX.
A la tarda del diumenge 30 de setembre, la sala d’actes de l’Escola de Música de Yecla va acollir aquest acte de presentació amb la presència del mateix Olivares juntament amb el nostre director Àngel Lluís Ferrando; Ernesto Romero, president de la Banda de la Societat Musical ‘La Pau’ de Beneixama; i Ángel Hernández, director de la banda de l’Associació d’Amics de la Música de Yecla. Seguidament, es va oferir un recital a càrrec de la banda de Yecla que va interpretar una de les peces del CD Fantasia obligada para clarinete (ca. 1860). Aquesta partitura, d’autor anònim, és, probablement, la partitura més antiga de l’arxiu musical de Yecla. De fet, la instrumentació és molt peculiar, ja que els saxofons no havien arribat encara a aquest tipus de formacions. (Interessats en comprar el CD a 10 € contactar per Whatsapp al 691707331)

 

“La Música d’Alcoi 1742-1842” de Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando

Aquest estudi conjunt apareix des d’aquest dissabte 6 d’octubre en el periòdic El Nostre

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando presenten nou treball

PMB.  Un nou treball conjunt de Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando Morales veurà la llum molt aviat en les edicions dels dissabtes del periòdic El Nostre des d’aquest 6 d’octubre. Amb el títol La Música d’Alcoi 1742-1842 ofereix un estudi exhaustiu i rigorós sobre l’evolució de la música en la nostra ciutat i part de la comarca que van des de la música de capella fins a la fundació de la Música Nova descobrint personatges com Francisco Bócolo i famílies com la de Cantó o els Almiñana.

La formació de les primigènies societats musicals aprofundint en moments històrics com la Guerra del Francès i els posteriors canvis de govern que incidirien en el naixement de la nostra banda són també la base d’aquest documentat i meticulós treball que, sens dubte, serà referent per entendre la nostra música cent anys abans de la creació de la música Nova.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

PICCADILLY CIRCUS (1991), marxa cristiana de Josep Vicent Egea Insa

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi**Director: Àngel Lluís Ferrando Morales.**Audioart -2010

                                                                        

DEPRISA Y CORRIENDO, de José Jordá Valor

Vals (1907) de José Jordá Valor

Corporació Musical Primitiva

Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Open air concert. Recorded live by RMS Audio @Vil·la Vicenta El Salt (Alcoi) 2 de juliol de 2011

 

 

Memòries del segle XIX per a clarinet i banda

El CD Huellas y memorias editat per Bassus Ediciones es va presentar a la Sala Àgora d’Alcoi

Rafa Monllor (Audioart), Àngel Lluís Ferrando, Raül Llopis i Pedro Rubio Olivares (Foto: P. Martínez)

PMB. El dilluns 4 de juny es va celebrar tal com s’anunciava la presentació del CD Huellas y memorias a la sala Interior del Àgora. Presentat pel regidor de Cultura, Raül Llopis, va comptar amb les explicacions sobre el CD a càrrec del musicòleg i director de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando i el professor clarinetista Pedro Rubio Olivares, impulsor d’aquest projecte editat per Bassus Edicions i gravat per Audioart.

En el seu afany de recuperació de l’obra musical per a clarinet i banda del segle XIX, Olivares va estar comentant totes les tasques de recerca d’aquests materials que el van portar als arxius musicals de la nostra banda i a la de la Societat Musical La Pau de Beneixama a on coneix a Ferrando, seguint entre els dos totes aquestes investigacions.

Molts dels materials d’aquestes vuit obres procedeixen de la Banda de Música del Real Cuerpo de Guardias Alabarderos de Madrid, ja que durant un temps van ser membres i copistes d’ella els germans Parra Bernabeu de Beneixama o José Camilleri Juste, músic militar que va estar vinculat a la nostra banda, propietari de l’única còpia trobada del manuscrit del Capricho para clarinete, d’Enrique Calvist al nostre arxiu (obra que va originar tot aquest projecte).

En el transcurs de la xerrada, es va poder escoltar la Fantasía para clarinete, de Camilo Pérez Laporta inclosa a aquest CD d’interès clarament musicològic, ja que algunes d’aquestes vuit obres romanien inèdites fins ara en enregistraments. Finalment, l’acte tan sols va aconseguir reunir unes vint persones trobant-se una bona representació de la nostra banda. (Interessats en comprar el CD a 10 € contactar per Whatsapp al 691707331)