Va passar… el 9 de febrer de 1975: “L’Entrà dels Reis”, una gravació històrica

Recuperem l’audio d’aquesta peça enregistrada en el cinqué disc de La Primitiva Ecos de Mariola

Pablo Martínez. Un diumenge 9 de febrer de 1975, La Primitiva escomet la gravació del seu cinquè disc. Es tracta de l’ara clàssic Ecos de Mariola, editada per la discogràfica Emi-Odeon, S.A. la qual munta els seus equips i micròfons al desaparegut Cine Colón (actualment uns grans magatzems Sfera), situat a l’ Alameda Camilo Sesto, en aquells dies Avenida de José Antonio.

Cinquè disc de la banda però primer enregistrament dirigit pel nou vingut Jaime Lloret Miralles el qual va accedir a la direcció de la banda en el concert de Rams de 1974. Tal com manifesta el mateix Lloret en una llarga entrevista en el Ciudad de dos dies després, el disc està “pensado para el fester alcoyano, por eso las características son eminentemente festeras”. Per això, s’entén la inclusió d’obres tremendament populars com els dos pasdobles del saguntí Miguel Villar González Petrel i Monóvar; les marxes mores Ana Bel de Miguel Llácer ‘Regolí’ i El Kabila, de José María Ferrero; el pasdoble El desitjat d’Edelmiro Bernabeu (1) o les obres més clàssiques Tristezas y alegrías i Turista, d’Evaristo Pérez Monllor, i Remigiet de Julio Laporta. El caràcter més festiu d’aquest disc fa incloure també l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i L’Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor “con el propósito de que no desaparezcan estas músicas tan entrañablemente alcoyanas”.

Fotografia de Carlos Coloma de l’enregistrament (Ciudad, 11-2-1975-Fons: Bivia)

La composició de Camilo Pérez Monllor havia estat recentment nomenada com Himne del Nadal alcoià a càrrec de la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, col·lectiu encarregat de l’organització dels actes nadalencs alcoians fins el 1984. Algunes de les peces són incloses en el concert de Rams per a la promoció del disc com són Ana-Bel, Petrel o El desitjat. Amb Lloret, La Primitiva grava un doble LP dos anys més tard amb obres guardonades amb el Primer Premi en els concursos de Música Festera patrocinats per l’Associació de Sant Jordi entre 1964 i 1975 amb el títol Música de la Festa, també d’enorme èxit popular.

**

(1) El pasdoble és objecte de certa controvèrsia des de que José Maria Valls atribueix la seva autoria a Emilio Moreno Roca, militar toledà destinat al Regiment d’Infanteria Vizcaya 21, al trobar una partitura signada i datada el 1930 (Consultar Extra Sant Jordi 2007 de Ciudad).

Aquesta entrada s'ha publicat en contribucions, dossier, memòries del segle XX, va passar... i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s