Vents aleatoris: Crònica Concert d’Estiu 2019

Amb aquest concert, La Primitiva juntament amb La Cordeta van donar per finalitzada la temporada 2018/19. Oferim crònica il.lustrada amb reportatge fotogràfic de Diego Valor al qual agraïm la seua col.laboració

Àngel Lluís Ferrando agraeix l’assistència al públic (Foto: Diego valor)

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva va celebrar el seu final de temporada amb el tradicional Concert d’Estiu que sufraga la Diputació Provincial d’Alacant juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, dins de les seves campanyes ‘Música als Pobles’ i ‘Viu l’Estiu’, respectivament. L’onada de calor sahariana que va patir la província va obligar al principi a retardar la prova sonora i petit assaig en uns tres quarts d’hores abans del concert ja que les altes temperatures que van arribar als 40 graus no incitaven a l’esmentada prova encara que posteriorment els núvols van fer acte de presència acompanyades d’un fort vent de ponent que van produir del curt assaig un petit acte d’heroïcitat musical amb vol de particel.les.

El Grup de Dolçainers La Cordeta durant el concert

Després d’aquest breu part meteorològic que va condicionar la marxa del concert, es va iniciar puntualment el mateix amb la presentació de Mar Fernández i celebrat en una única part davant l’amenaça de més núvols, els quals l’única cosa que van provocar va ser més calor i xafogor. A les vuit en punt, i amb un remodelat auditori ‘Amando Blanquer’, la banda i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ja preparats amb les particel·les i pinces a punt per interpretar el primer dels ‘pas maseros’ del programa dirigits per Àngel Lluís Ferrando, un abrivat Silvia Guillem del biarec Ferran Camps. Seguidament, la primera obra fora de la Festa de Moros i Cristians Muixerangues al cel, de Juan Carlos Sempere Bomboí, una preciosa rapsòdia basada en la música popular dels balls de la processó de la Mare de Deú de la Salut de la població valenciana d’Algemesí, de la qual no podem evitar el recordar aquella admirada obra d’Amando Blanquer, Rituals i Danses d’Algemesí interpretada per la Primitiva en diverses ocasions ja fa uns anys. L’obra finalitza amb la inevitable La Muixeranga, amb la qual vam comptar amb un brillant sol a la dolçaina de Jordi Solbes. La tercera obra va ser Dotze forques del banyerí Benjamín Francès, el segon ‘pas masero’ del concert, una original composició que va tenir els solos de flauta i flautí, realitzats per Yolanda Calabuig i Ana Molina, respectivament. Pocs recordaran que aquesta peça va estar al programa de Diumenge de Rams de 2009, de la mateixa manera que a l’any següent es va interpretar De fang, de José Rafael Pascual Vilaplana, l’últim pasdoble del concert amb els inconfondibles ressons del Maseret si vas a l’hort, sempre dins dels registres sonors i brillants del mestre murer.

Jordi Monllor al bombardí va vore estrenat el seu opus 28

Va arribar el moment compromès del concert com va ser l’estrena de Tocatta concertante, de Jordi Monllor. A hores d’ara de la vida, és clar que ja no podem parlar d’ell com una promesa si no com una feliç realitat educada musicalment a casa, on les seues obres ja s’alternen en programa amb les de Pascual Vilaplana, García Soler o Terol Botella. Si a la Nova li va dedicar Jocs nous i vells, a L’Aliança de la Torre de les Maçanes eixe deliciós ‘pardalot’ torruà que és el Centanataro Musical, a nosaltres i La Cordeta (que actualment dirigeix) ens ha dedicat aquesta Tocatta concertante. Una obra amb temes propis inspirats en la imatgeria folklòrica de les nostres comarques dóna origen a aquesta Tocatta concertante, que espere sigui referent en el repertori d’obres per a dolçaina i banda i també poder-la interpretar en millors condicions. Enhorabona i moltes gràcies, Jordi !!!. Amb aquesta obra, va finalitzar la primera part amb l’excel·lent participació dels dolçainers de La Cordeta.

A continuació, va arribar la virtual segona part tot seguit advertida pel director al públic pels problemes climatològics abans esmentats i anant ja a terres europees. Dels Països Baixos, es va interpretar Ross Roy de Jacob de Haan, obra per a banda de tints marcials en referència a l’edifici de finals del segle XIX on és va fundar el St. Lutheran College l’any 1945 en què l’amic Fran Blasco va realitzar un emotiu sol al saxo alt. La secció de metalls (trombons i trompetes) va entrar a continuació amb Flashing winds del belga Jan Van der Roost en aquesta breu composició que va comptar amb aplaudiments generals, per a finalitzar amb el ‘potpurrí’ més reconegut pel públic com és God save the Queen en homenatge al grup de rock Queen en el qual el públic va poder palmetejar We will rock you i escoltar ja clàssics com Don’t stop me now i I want to break free convenientment puntejats per Vicente Cortell a la bateria i Iñaki Peris al baix elèctric. Evidentment, no podia faltar l’ara inevitable Bohemian Rhapsody gràcies a l’èxit crític i taquiller de la pel·lícula. Fins açí va arribar el Concert d’Estiu de La Primitiva amb duració d’una hora i uns pocs minuts, event intercalat entre els compromisos festers de Pego i Manises per a, en unes setmanes, continuar la participació en les festes de Cocentaina i Ontinyent. Conclou la temporada de concerts esperant afrontar nous reptes musicals per a la temporada 2019/20. (Fotos: Diego Valor)

Aquesta entrada s'ha publicat en concerts, contribucions, fotonoticia, general, premsa i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s