Repàs de Rams (anys 60): Petorrera de timbals

LA CASBHA, marxa mora de Rafael Casasempere Juan. Primer Premi 1949 Concurs Composició Festera Ajuntament d’Alcoi que apareix en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1950, 1964, 1971, 1974, 1976, 1984, 1985, 1992, 2004 i 2013. (Audio: Audioart @Teatre Calderón 2013)

Anys 50

Pablo Martínez. Les novetats d’aquesta dècada s’inicien amb el repte d’una nova experiència com és l’enregistrament sonor d’un disc de música festera. Amb el mecenatge de Radio Alcoy en la persona de Rafael Olcina, es projecta la gravació en un majestuós estudi discogràfic com és el Cinema Goya (actualment, un ‘walking dead’ arquitectònic) en la data acordada: 16 de juny de 1960, festivitat de Corpus Christi. La madrilenya empresa Fonópolis, S.L. és l’encarregada d’aquest treball, venint el seu director Ramón Sánchez Caballero i l’assessor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, fill del famós compositor de mateix nom de la sarsuela Luisa Fernanda, el qual juntament amb Rafael Casasempere Juan, estan atents de que tot vagi en ordre en les set hores que dura el procés de gravació. El resultat és Ecos del Levante Español, d’enorme èxit popular i que afavoreix la gravació de tres nous discos, Alcoy en fiestas (1966), Ecos del Serpis (1968), aquest no ben vist amb bons ulls pel mateix Amando Blanquer, el qual en carta li confessa a Ernesto Valor que la banda no es troba en un bon moment musical per afrontar aquest treball (1); i ja en 1970, Mi Alcoy, monogràfic sobre l’obra d’Alfredo Alberola. No anem a enumerar les obres gravades en els diferents LP ‘s ja que es poden consultar a la discografia en aquesta mateixa pàgina.

Enregistrament de “Alcoy en fiestas” al desaparegut Cine Colón el 10/03/1966 (Arxiu: CIM Apolo)

La idea de perpetuar la música festera alcoiana en registres sonors pot ser degut al buit existent en la creació de nous títols festers d’arrels alcoianes després de la mort de José Carbonell García a 1957 i Gonzalo Blanes Colomer el 1963, i també pel silenci creatiu dels germans Casasempere Juan dedicats a altres tasques musicals. A tot això se li suma la recerca de noves vies d’expressió per a la recent nascuda ‘marxa cristiana’ després de la poca sintonia que hi va haver amb el fester i el públic en general amb les dues primeres obres: Aleluya i Salmo (2) de Blanquer Ponsoda. Després de l’Ajuntament, l’Associació de Sant Jordi comença a assumir en 1964 l’organització del Festival de Música Festera amb vot popular decantant-se per una modalitat en cada any i arribant a aquest gènere el 1966 on resultaria premiada L’Entrà dels Cristians del murcià José Gómez Vila. Els altres títols que competeixen són, entre altres, Any 1276, de Julio Laporta Doménech i Bonus Christianus, de l’ontinyentí José María Ferrero, possiblement el compositor més popular d’aquesta dècada, autor d’altres marxes mores com El Kàbila, Chimo i la també premiada El Berberisch. Tots aquests títols guanyadors dels festivals es segueixen interpretant obligatòriament en els concerts de Rams a la segona part juntament amb alguns accèssits i obres clàssiques, seguint el format de la dècada anterior.

Clipper’s i TBO en plena Entrada amb Gregorio Casasempere Juan als timbals (Foto: Arxiu CIM Apolo)

A la sequera de composicions autòctones, s’uneix també la creixent moda d’adaptar boleros, mambos, fox-trots o bandes sonores d’èxits cinematogràfics del moment com Éxodo, Lawrence de Arabia o la menys difosa música de Victor Young per al ‘peplum’ de Cecil B. de Mille Sansón y Dalila, fet denunciat per Amando Blanquer (3) o Ernesto Valor en la premsa (4), agreujat encara per un abús del metall i la percussió, un mal endèmic que encara persisteix en els nostres dies. A aquest fet, el mateix Valor el qualifica de ‘petorrera de timbals’, acusant el fester de voler imposar les seves condicions a l’hora d’organitzar els grups musicals unit a la relegació que començaven a patir alguns títols de la ‘edat d’or’ de música alcoiana. En aquests anys, les orquestres TBO i Clipper’s substitueixen a la banda a l’hora de ‘doblar’ en una entrada, entorn en el qual neix Dehu de Vetha, de Copérnico Pérez Romà que seria arranjada per a banda per Gregorio Casasempere Gisbert a principis dels 80.

En els ja ‘concerts d’exaltació alcoiana’, poc canvia respecte a la dècada anterior. La tradició que instaura Miguel Bou Llácer de recitar un poema a l’inici de cada concert previ a la interpretació de l’Himne de Festes no es veu truncada malgrat la seva mort el 1960. Escriptors locals escriuen i reciten els seus versos com el Pòrtic que Jordi Valor Serra a l’edició de 1961 dedica a l’oboista mort fins l’Acuarela Musical de la Fiesta d’Adrián Espí Valdés a 1969, passant pel mateix Joan Valls que recita el seu en 1964 i que reproduïm:

Per a la Banda ‘Primitiva’ en el seu concert d’exaltació alcoiana de 1964

PÒRTIC FESTER

Obri el pòrtic musical / de l’alegria festera / la jordiana primavera / del nostre poble industrial. / Amb el bell ressò cordial / del pasdoble que ja aflora, / s’exalta el fester que adora / eixe pas ple d’harmonia / que enfebrix d’algarabia / l’embruix de la marxa mora.

Joan Valls i Jordà (Foto: Paco Grau)

Abril en els cors s’inflama / com un clavell que reventa / i en música viva o lenta / bull el foc del pentagrama. / En esta votiva flama / en qué el músic dóna fé / no cap dubte que també, / amb emoció secular / va l’ànima popular / prenent en la festa alé.

Surt la inspirada cadència / d’aquells músics plens d’amor: / Blanes, genial creador / d’original experiencia. / Pérez Monllor, suficiència, / llum pulcra de joia fina. / I amb claredat diamantina / que el bon seny trau i comporta, / va el goig de Julio Laporta / i de Gonçal Barrachina.

Cal obrir el cancell d’or / si ha esclatat la primavera. / Abril es brisa festera / i ella commou nostre cor. / Esta música és tresor / de reverència jordiana / La festa ja es sent ufana / quan pels carrers ressonants / van els Moros i Cristians / de la tradició alcoiana.

En l’edició de 1960, Amando Blanquer que es troba entre París i Roma assisteix al concert en el qual se li convida a dirigir L’Ambaixador, premiada l’any anterior i un bis de Tarde de abril. Una altra de les seves obres mestres per a la Festa, Any d’Alferes, és estrenada el 1967 per finalitzar el concert i interpretada en l’Entrada Mora d’aquell any acompanyant a l’Alferes Abencerraje José Sanz Llopis, en el qual la banda desfila acompanyada d’un grup de xiquets amb exòtics instruments de percussió. Tan gran va ser l’èxit que la marxa va tornar a sonar a l’Entrada de l’any següent, any de la capitania abencerraje de Jorge Mira Rovira. Excepcions en aquests anys de càrrec, en què Un moble més ja ha estat desbancat a les Entrades completament per Uzúl el-msélmin.

Volant adjunt al programa de mà per a poder votar (Arxiu: CIM Apolo)

La crisi d’assistència de públic als concerts es manté igual que en els anys 50 tal com vam comentar en el passat capítol, tot i que no sol fallar en aquests concerts. Possiblement, una de les raons d’aquesta fidelitat sigui fruit del ‘màrqueting’ de l’època com és el de sortejar discos Ecos del Levante Español entre tots aquells que han votat la seva obra festera preferida en un volant que hi ha adjunt al programa de mà, la qual s’interpreta l’any següent la més votada, ‘a petició del públic’.

John Philip Sousa (Washington, 1854-Reading, Pensilvania, 1932) programat constantment a Rams

Encara que no hi va haver espai de ressenyar en les anteriors dècades, segueixen apareixent marxes i pasdobles d’origen francès i centreeuropeu com Jacob, de Victor Turine o Wellington de Wilhelm Zehle, herència rebuda del programat a finals del XIX i principis del XX tal com testimonien les llibretes de repertori de la banda d’actual estudi. Dins d’aquest estil marcial, també és visible el nord-americà John Philip Sousa amb La campana de la libertad, Los lanceros ingleses o El capitán. També convé assenyalar l’aparició (única) d’un pasdoble compost per una dona, Ofelia Santonja Pastor (5) juntament amb A. Fernanvert, Al pie de mi palmera. Segons la premsa del moment, la peça va ser molt aplaudida pel seu aire ‘xarangueret’ tot i que no es programa en més ocasions, igual que Jabón Sol, de José María Bellver, natural d’Albaida, en referència a la marca d’un fabricant de sabons de Monòver. Un balanç pobre el qual ofereix aquesta dècada, avantsala de la posterior plena de canvis socials, polítics i musicals.

 

(1) Correspondència Ernesto Valor (Arxiu CIM Apolo)

(2) Simptomàtic d’aquesta desafecció a les marxes cristianes de Blanquer és que Salmo no surt al carrer fins a 1983 en què la banda acompanya a l’Esquadra Especial dels Cides en el seu any d’alferes.

(3) En aquesta mateixa página es pot veure el text d’Amando Blanquer al voltant de la marxa cristiana. https://cimapolo.wordpress.com/2014/07/25/amando-blanquer-reflexiona-sobre-la-marcha-cristiana/

(4) Ciudad, 10-5-1966.

(5) La compositora és un esglaó més de la família musical Santonja Cantó. Filla de l’escriptor teatral José Santonja Santonja; néta de Julio Santonja Cantó, saxofonista de La Vella a finals del XIX i besnéta de Miguel Santonja Cantó. Sobre més informació d’aquesta família, consultar La música de Nadal a Alcoi, pàg. 23 (Àngel Lluís Ferrando, CAEHA, 2015)

******Continuarà******

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1966 (Llista confeccionada per Rafael Serra al debutar en La Primitiva)

La banda estrenava nou uniforme al concert de Rams de 1969 (Foto cedida per Rafael Serra)

Flautins: Miguel Peidro Gomar i Francisco Gimeno Doménech. Flauta 1ª: Juan Camilleri Cambra. Flauta 2ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º i Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint: Juan Rubio Gil.  Clarinets principals: Santiago Gil Mora i Roberto Ortiz Barrachina. Clarinets 1º: José Colomer Perpetua, Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell i Miguel Gisbert Moltó. Clarinets 2º: Julio Gomis Albert i Lupecino Peidro Miralles. Clarinets 3º: Ismael Esteve i Ismael Gimeno Doménech. Clarinet baix: Eugenio Tormos Domínguez. Saxo soprà: Francisco Giménez Sisternes. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i José Miguel Llorca Linares. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve i Francisco Jover Miralles. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo tenor 2º: Vicente Oriola Soler. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Fliscorn 1º: Jaime Navarro Sielva. Fliscorn 2º: Juan Miguel Llorens Trompetes 1: José Climent Aracil, Armando Climent Pascual i José Vos Francés. Trompetes 2º: Rafael Llorens Picó i Camilo Carbonell Palmer. Trompa 1ª: José Creus Coll.  Trompa 2ª: Manuel Verdú Colomina. Alt Trompa: Ernesto Valor Calatayud. Trombons 1º: Alfredo Richart Martínez i Gilberto Albero Segura. Trombó 2º: Gilberto Colomina Pascual. Trombó 3º: Rafael Serra Moncho. Bombardí 1º: Antonio Millán Parra. Tuba 1º en Do: Francisco Carchano Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Vicente Ivorra Ortolà. Tuba 2ª en Sib: Francisco García Pérez. Contrabaix:  Armando Reig Pérez. Caixa: Juan Seguí Seguí. Caixes-Redoblant: Juan Pérez Cerdà i Rafael Cano Cantó. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Bombo-Timbals: José Pastor Camarasa. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1960-1969

1960, 10 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Portada original de “L’Ambaixador” (1959)

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // EL CAMPANERET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAÑERES (pasdoble, Godofredo Garríguez) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // NUSIRNOT (pasdoble, Enrique Morera).

II. EL CORDÓN MORO (marxa àrab, Enrique Orts Pastor)  **Homenatge de La Primitiva a la centenària filà Cordó** // OBERON (overtura, Carl Maria Von Weber) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1959** .

III. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CHURUMBELERÍAS (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1961, 26 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // AL PIE DE MI PALMERA (pasdoble, Ofelia Santonja i A. Fernanvert) ** 1ª vegada ** // VIVA EL RUMBO (pasdoble, Cleto Zavala) // EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PUENTEAREAS (pasdoble, Reveriano Soutullo).

II. CARLOS COSMÉN (pasdoble, (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1ª vegada** // AMB AQUELL… (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1960**  // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **a petició, es sorteja entre els acertants, discs de Ecos del Levante Español.**

III. EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // IMPERIO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1962, 15 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // RAGÓN FALEZ (pasdoble, Emilo Cebrián Ruíz) // LA CAMPANA DE LA LIBERTAD (marxa americana, John Philip Sousa) // LIRIA (pasdoble, José María Martín Domingo) ** 1ª vegada** // GOYA (pasdoble, Julián Palanca Masiá) ** 1ª vegada**

II. EL BERBERISCH (marxa mora, José María Ferrero Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1961** // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **a petició** // GUILLERMO TELL (overtura, J. Rossini) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

III. VILLENA (pasdoble sobre motius llevantins, Pascual Marquina) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // TRISTEZAS Y ALEGRIAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

1963, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // JAVIER CARLOS (pasdoble, Miguel Juan Mascarell) // SENTIMIENTO ESPAÑOL (pasdoble, Pedro Pérez Martínez) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TURBALLOS, CAU DE RABOSSES (pasdoble, Rafael Alcaraz Ramis) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1962** // ZOCO ESCLAVO (marxa mora, Francisco Llácer Pla) // EL LAGO DE LOS CISNES (suite ballet, Tchaikowsky).

III. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // SACUL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1964, 22 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // EL ZÍNGARO (pasdoble, Thomas Pher) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble** // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** a petició**.

III. LANCEROS DE LA REINA (pasdoble, Pascual Marquina) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // CAMINO DE ROSAS (pasdoble, José Franco Rivate) // MUSTAFA (pasdoble, E. Armiñana) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1965, 11 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Programa de mà del concert de Diumenge de Rams de 1965

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // SALERO (pasdoble, Pascual Marquina) // BURJASOT (pasdoble, Juan José López Laguarda) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // CÉSAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. CHIMO (marxa mora, José María Ferrero) **1ª vegada** // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **Primer premi del I Festival de Música Festera** // FONT ROJA (pasdoble, José Gómez Vila) ** Accésit del I Festival de Música Festera** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Premi Ajuntament Alcoi, 1959**

III. AMANECER (pasdoble, Godofredo Garríguez Perucho) **Del I Festival de Música Festera** // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AMORÍOS (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Del I Festival de Música Festera** // FESTA ALCOIANA (pasdoble, José Albero Francés) **Del I Festival de Música Festera** // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor).

1966, 3 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CHIMO (marxa mora, José María Ferrero) // EL MORO DEL SINC (marxa mora, Rafael Giner Estruch) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // ESCULTURA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **en memòria del seu autor, recentment mort** // EL KÁBILA (marxa mora, José María Ferrero) **Primer Premi del III Festival de Música Festera 1965** **1ª vegada ** // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).

III. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) **amb la Polifònica Alcoiana**. Es promociona el nou disc ALCOY EN FIESTAS.

1967, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. GAY (pasdoble, Juan Moragues) // TORRE ALFONSINA (pasdoble, Mateos Lorente) // SIEMPRE ARELI (pasdoble, Sebastián Rubio Gil) // AÑORANZAS (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PERFUMES DE AZAHAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. L’ENTRÀ DELS CRISTIANS (marxa cristiana, José Gómez Vila) **Primer Premi del III Festival de Música Festera** **1ª vegada** // ANY 1276 (marxa cristiana, Julio Laporta Doménech) ** 1ª vegada** // FONTINENS (marxa-pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** En el 20 aniversari de la mort de l’autor** // ÁRABE Y GITANO (marxa, Gonzalo Barrachina Sellés) ** a petició**.

III. LA PLANA (pasdoble, Perfecto Artola) **1ª vegada** // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) //  ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.

1968, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. EL CAPITÁN (marxa, John Philip Sousa) // BENJAMÍN (pasdoble, Luis Arqués Juan) **1ª vegada** //  TRIUNFO (marxa, Francis Popy) // COMO LAS PROPIAS ROSAS (pasdoble, Valentín Ruíz Gómez) **1ª vegada**// BRISAS OTOÑALES (pasdoble, Miguel Gimeno) **1ª vegada**.

II. AÇÒ SÓN FESTES (pasdoble, Julio Laporta Doménech) ** 1ª vegada** // SEGRELLES (pasdoble, José Pérez Vilaplana) **Primer Premi del IV Festival de Música Festera 1967** // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) **a petició**.

III. GLORIA AL PUEBLO (pasdoble, Perfecto Artola) // VICTORIA (pasdoble, J. Navarro) **1ª vegada** // WELLINGTON (marxa, Wilhelm Zehle) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1969, 30 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Una publicitat políticament incorrecta per a aquesta marca de sabó que va tindre pasdoble

I. LA ENTRADA (pasdoble, Quintín Esquembre) ** 1ª vegada ** // EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

II. RAMFER (marxa mora, Miguel Picó Biosca) **Primer Premi del V Festival de Música Festera 1968** **1ª vegada ** // MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

III. JABÓN SOL (pasdoble, José María Bellver) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ARANJUEZ (pasdoble, Constantino Marco Albert) **1ª vegada** // RAFEL EL FUSTER (pasdoble, Rafael Alcaraz Ramis) **1ª vegada** // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en dossier, general, memòries del segle XX, va passar... i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Repàs de Rams (anys 60): Petorrera de timbals

  1. Retroenllaç: Repàs de Rams (anys 70): Els temps estan canviant | Corporació Musical Primitiva CIM Apolo / Notícies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s